La bruixa catalana

Títol: La bruixa catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Edició a cura de Cels Gomis i Serdañons, il·lustracions de David Granato i pròleg d'Adrià Pujol Cruells

Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició octubre de 2016

Format: Rústic amb solapes, 282 pàgines, 130 x 210 mm

Preu: 16€

Tot voltant per Catalunya en les diferents obres de vies i carreteres, on estava destinat, en Cels Gomis i Mestre, enginyer i també folklorista, a part de recollir tot de dites, creences i altres similars sobre fauna i flora, també en va recollir sobre un tema llavors encara molt vigent, la bruixeria i altres temes similars.

La bruixa catalana, fou una obra que en el seu dia va quedar inacabada i inèdita, degut a la mort de Cels Gomis. No fou fins l'any 1987 que el llibre fou publicat per Alta Fulla, en un edició a cura del seu nét,  Cels Gomis i Serdañons, amb alguns canvis. Tot seguint l'índex que havia establert l'autor, aquell capítol que li mancava material fou suprimit,  algun altre fou complimentat per parts sobre bruixes d'altres treballs d'en Cels Gomis. I evidentment es va normativitzar la llengua catalana. Aquesta edició d'Alta Fulla és la que Edicions Sidillà ha recuperat ara en motiu del 175è aniversari del naixement de Cels Gomis i Mestre. 

Ja el mateix títol ens dóna una idea de la temàtica de l'obra, la qual s'acaba d'emfatitzar amb el seu subtítol i dins d'un context temporal: Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 i 1915. 

A través dels diversos capítols coneixerem que entenien per bruixeria els catalans d'aquella època, a qui consideraven bruixes i bruixots, i quines habilitats tenien, per exemple la capacitat de transformar-se en altres animals, com gats negres o rucs, l'habilitat de viatjar a l'instant i de crear tempestes i fenòmens atmosfèrics nocius.  També és fa un repàs a les famosos reunions de bruixes, els sàbats, més conegudes pel terme aquelarre, adaptació del basc akelarre.

Eren en aquestes reunions on es creia que tenien contacte amb el dimoni, per tant també es fa un repàs a aquesta figura coneguda sobretot per la seva construcció de ponts i de dòlmens o l'aparició de pedres de grans dimensions situades en punts concrets.  

No falta un capítol dedicat als remeis populars, o més ben dit a tot un reguitzell de malalties i la manera de curar-les, molt sovint a base d'oracions.  I també n'hi ha un dedicat a la Nit de Sant Joan, la predilecta de les bruixes i per fer tota mena de rituals, en especial la gent normal per tenir bona salut la resta de l'any. 

El mateix Cels Gomis a llarg del llibre ja ens deixa entreveure que part de la bruixeria segurament té orígens pagans, precristians, la Nit de Sant Joan n'és un bon exemple, sent la versió cristiana d'antics cultes al Sol, en motiu del solstici d'estiu. El cristianisme doncs al seu dia va anar maquillant aquells cultes i supersticions pel seu benefici i així poder anar controlant la gent, fent que fossin les ovelles dòcils del seu ramat. Al darrere de molts "sants", per exemple, hi ha moltes supersticions i falsedats, però clar aquestes interessaven, però aquelles que anaven en contra de la seva ideologia, doncs ja eren heretgies i bruixeria, i les persones que les practicaven del foc no se n'escapaven, i així desapareixen de la memòria col·lectiva. 

Avui en dia tot i que podem considerar la bruixeria com a obsoleta, encara en queden algunes reminiscències. Un primer exemple és posar el palmó de rams beneït al balcó i que tots de canalla hem fet. Té el significat de protecció envers els mals esperits, o bé bruixes, evidentment majoritàriament així ho crec, aquest significat s'ha perdut i només es fa per tradició, per allò que sempre s'ha fet. Un altre exemple que al llibre no és menciona és el costum que hi ha pagès (si més no, els llocs que conec) no ser si a ciutat també, de posar un potet tancat amb pa beneït en una finestra de casa. El significat vindria a ser el mateix protecció envers els mals esperits, i com que es tracta de menjar, també que aquest no falti mai a taula.  

Com ja va passar amb Zoologia popular catalana, en aquest nou llibre dedicat a les bruixes, en el capítol sobre els remeis populars, n'hi ha un que fa referència a Calaf, de la manera de prevenir els ensurts.

Sense cap manera de dubte, Edicions Sidillà està fent una gran feina en anar recuperant de l'oblit tots aquests coneixements populars que al seu dia va anar recollint en Cels Gomis i Mestre.