Títol:Victus. Edició Integral
Autors: Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Marc Sintes, Xavi Casals i Juancho Vélez (color)
Basat en la novel·la homònima d'Albert Sánchez Piñol
Publicat per: Norma Editorial, desembre de 2021
Format: Cartoné - 23,5 x3 1 cm - 160 pàgines - Color
Preu: 29,50 €
Autors: Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Marc Sintes, Xavi Casals i Juancho Vélez (color)
Basat en la novel·la homònima d'Albert Sánchez Piñol
Publicat per: Norma Editorial, desembre de 2021
Format: Cartoné - 23,5 x3 1 cm - 160 pàgines - Color
Preu: 29,50 €
Com novetat de desembre de Norma Editorial, ens va arribar el volum integral de Victus, recopilant els tres anteriorment publicats, adaptant en còmic la cèlebre novel·la d'Albert Sánchez Piñol. Sense cap mena de dubte, la seva publicació era una quelcom que ens podríem imaginar que tard o d'hora succeiria.
Aquest volum integral és més gran que els tres originals, destacant les lletres Victus en relleu i el llom de roba blau, donant-li un més elegant i també antic. I també sent la il·lustració de la portada nova per aquesta edició.
Victus es compon de tres parts: Veni, vidi i victus, que fan referència a la locució llatina veni, vidi, vici (vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer) pronunciada per Juli Cèsar al Senat romà després d'haver guanyat a la Batalla de Zelda.
Repassem les tres parts:
1. Veni - Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Marc Sintes (color) - Abril de 2016
Victus és narrada ja per un quasi centenari Martí Zuviría que de jove va viure la guerra de Successió Espanyola i el seu punt culminant el setge de Barcelona de 1714. En aquesta primera part, Veni, ens situem l'any 1705 quan el jove Martí viatja fins al castell de Bazoches, on comença una dura carrera per formar-se com a enginyer militar de la mà del gran enginyer Sébastien La Prestre de Vauban.
Dos anys després, les circumstàncies portaran a en Martí a
allistar-se a l'exèrcit francès per lluitar a la guerra que
s'està donant Espanya. Només arribar, el jove Martí presenciarà la
Batalla d'Almansa, on coneixerà en James Fitz-James Stuart, el famós Duc
de Berwick, amb qui estableix una estranya relació. A partir d'aquí
continuaran les seves peripècies pel conflicte bèl·lic, en el qual
tindrà els primers contactes amb els Miquelets, combatents irregulars que lluitaven per la causa austriacista. També coneixerà altres personatges que més endavant seran molt importants en la seva vida: l'Amelis, un nen i un nan que sempre van junts, i el General Villarroel.
2. Vidi - Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Xavi Casals (color) - Octubre de 2017
El quasi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la Guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta segona part, Vidi, en Martí torna finalment a Barcelona després de molts anys d'absència, tot provenint de Tortosa. A la capital catalana es retroba amb el seu antic cuidador, en Peret, i també a la jove i bonica Amelis i als petits Anfan i Nan. Tots cinc acabaran formant una família, però en Martí davant la necessitat econòmica se'n va amb l'exèrcit de Carles III per si pot fer fortuna com a enginyer militar, i així fan cap a Madrid. De camí, presenciarà la batalla d'Almenar que tingué lloc el juliol de 1710, guanyant l'exèrcit austriacista. Un cop ja a la capital de Castella, entrant i ocupant-la sense problemes, en Martí es retrobarà amb el General Antonio de Villaroel, abans borbònic quan es van conèixer a Tortosa i ara al servei del rei Carles, i així entrarà a formar part de l'estat major de Villarroel. Començarà així una relació molt important per en Zuviría, al mateix nivell de la que va tenir amb en Vauban.
L'estada a Castella de l'arxiduc d'Àustria serà curta i poc profitosa, allà no hi és gens apreciat, tornant ell i el seu exèrcit cap a Barcelona. Molt per no res. Tot fent camí, a la castellana Brihuega el desembre de 1710, en Martí hi va tornar a viure una batalla entre els dos exèrcits. Temps després farien parada a l'aragonesa Illueca. Allà els camins de Don Antonio i en Martí se separarien, tornant aquest a Barcelona a informar el rei Carles dels darrers fets.
En Martí torna a la vida de ciutat amb la seva família, però la guerra no para i de mica en mica tot es va capgirant. L'any 1711, la situació es posa en contra els catalans. Amb la mort de l'emperador Josep I, el seu germà Carles el succeeix. Entre les grans parts en conflicte s'arriba a un acord, en Carles renuncia al tron hispànic i en Felip al francès. I com tal s'inicia l'evacuació de les forces militars austriacistes i aliades de Catalunya. Així els catalans, amb Barcelona al capdavant, es queden sols, ben sols davant de l'exèrcit borbònic, arribant aquest a les portes de la ciutat l'estiu de 1713, havent-hi hagut poc abans de la seva arribada el juliol d'aquest la proclamació de Guerra a ultrança per part de la Junta General de Braços. Comença el llarg setge de Barcelona.
El quasi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la Guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta segona part, Vidi, en Martí torna finalment a Barcelona després de molts anys d'absència, tot provenint de Tortosa. A la capital catalana es retroba amb el seu antic cuidador, en Peret, i també a la jove i bonica Amelis i als petits Anfan i Nan. Tots cinc acabaran formant una família, però en Martí davant la necessitat econòmica se'n va amb l'exèrcit de Carles III per si pot fer fortuna com a enginyer militar, i així fan cap a Madrid. De camí, presenciarà la batalla d'Almenar que tingué lloc el juliol de 1710, guanyant l'exèrcit austriacista. Un cop ja a la capital de Castella, entrant i ocupant-la sense problemes, en Martí es retrobarà amb el General Antonio de Villaroel, abans borbònic quan es van conèixer a Tortosa i ara al servei del rei Carles, i així entrarà a formar part de l'estat major de Villarroel. Començarà així una relació molt important per en Zuviría, al mateix nivell de la que va tenir amb en Vauban.
L'estada a Castella de l'arxiduc d'Àustria serà curta i poc profitosa, allà no hi és gens apreciat, tornant ell i el seu exèrcit cap a Barcelona. Molt per no res. Tot fent camí, a la castellana Brihuega el desembre de 1710, en Martí hi va tornar a viure una batalla entre els dos exèrcits. Temps després farien parada a l'aragonesa Illueca. Allà els camins de Don Antonio i en Martí se separarien, tornant aquest a Barcelona a informar el rei Carles dels darrers fets.
En Martí torna a la vida de ciutat amb la seva família, però la guerra no para i de mica en mica tot es va capgirant. L'any 1711, la situació es posa en contra els catalans. Amb la mort de l'emperador Josep I, el seu germà Carles el succeeix. Entre les grans parts en conflicte s'arriba a un acord, en Carles renuncia al tron hispànic i en Felip al francès. I com tal s'inicia l'evacuació de les forces militars austriacistes i aliades de Catalunya. Així els catalans, amb Barcelona al capdavant, es queden sols, ben sols davant de l'exèrcit borbònic, arribant aquest a les portes de la ciutat l'estiu de 1713, havent-hi hagut poc abans de la seva arribada el juliol d'aquest la proclamació de Guerra a ultrança per part de la Junta General de Braços. Comença el llarg setge de Barcelona.
3. Victus - Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Juancho Vélez (color) - octubre de 2019
El quasi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta tercera part, Victus, ens situem en el darrer episodi del conflicte. Som el juliol de 1713, Catalunya ha estat abandonada pels seus aliats i Barcelona es troba assetjada, sent el comandant principal del setge, el Duc de Pòpoli. La situació és nefasta a la ciutat, però malgrat tot la població humil viu un furor guerrer, mentre les classes benestants han fugit.
Veurem l'intent de recuperació de Mataró, els bombardejos de Barcelona ja a la primavera de 1714, i malgrat tot, la ciutat aguantarà. La situació es capgirarà quan arribi en Berwick. En Martí Zuvría es retrobarà amb ell com també amb en Verboom. Veurem tot d'estira-i-arronses entre els defensors de Barcelona i els atacants. Batalles, estratagemes i morts que acabaran conduint fins a l'11 de setembre, dia en què finalment Barcelona va caure en mans de les forces borbòniques, i serà durant aquesta batalla final, comandada per l'Antonio de Villarroel fins al final i en Rafael Casanova que caurà ferit, quan en Martí, havent perdut tota la gent que s'estima, la seva família, quedarà greument ferit de la cara, posant fi a la història de Victus i sabent el perquè de la màscara que li tapa mitja cara en la seva vellesa tot explicant aquest relat.
El quasi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta tercera part, Victus, ens situem en el darrer episodi del conflicte. Som el juliol de 1713, Catalunya ha estat abandonada pels seus aliats i Barcelona es troba assetjada, sent el comandant principal del setge, el Duc de Pòpoli. La situació és nefasta a la ciutat, però malgrat tot la població humil viu un furor guerrer, mentre les classes benestants han fugit.
Veurem l'intent de recuperació de Mataró, els bombardejos de Barcelona ja a la primavera de 1714, i malgrat tot, la ciutat aguantarà. La situació es capgirarà quan arribi en Berwick. En Martí Zuvría es retrobarà amb ell com també amb en Verboom. Veurem tot d'estira-i-arronses entre els defensors de Barcelona i els atacants. Batalles, estratagemes i morts que acabaran conduint fins a l'11 de setembre, dia en què finalment Barcelona va caure en mans de les forces borbòniques, i serà durant aquesta batalla final, comandada per l'Antonio de Villarroel fins al final i en Rafael Casanova que caurà ferit, quan en Martí, havent perdut tota la gent que s'estima, la seva família, quedarà greument ferit de la cara, posant fi a la història de Victus i sabent el perquè de la màscara que li tapa mitja cara en la seva vellesa tot explicant aquest relat.
En Carles Santamaría i en Cesc F. Dalmases són els autors principals d'aquesta adaptació, el primer com a guionista i el segon com a dibuixant. Tres van ser els coloristes, Marc Sintes, Xavis Casals i Juancho Vélez, un per cada part, però sense que això
afecti en l'harmonia de l'obra en el seu conjunt.
En l'epíleg, en Carles Santamaría ens explica sense estendre's, però amb les idees clares, la seva relació amb el món del còmic i com també com va anar el procés d'adaptar la novel·la a còmic. Sense dubte un gran treball de lectura tant de la novel·la Victus com d'altres llibres sobre l'època com les famoses Narracions Històriques de Francesc de Castellví. Darrere d'aquesta adaptació hi ha un gran treball d'investigació especialment de cara la representació de la realitat en el dibuix: tota la vestimenta i les diferents localitzacions com a elements més destacats.
I per acabar tenim un dossier gràfic on en Cesc F. Dalmases parla de diferents aspectes gràfics de l'obra: com les portades dels volums originals, la representació dels personatges, especialment els reals, o també les batalles tan importants com són en aquesta obra.
En la part gràfica he trobat a faltar les portades originals, fos com a material extra o a l'inici de cada una de les parts.
Un ha tornat a gaudir d'aquesta adaptació igual o més que com ho va fer amb els volums originals, i especialment per l'esforç que va comportar l'adaptació d'aquesta obra de gran envergadura, mantenint l'essencial de la novel·la original.
 |
| Novel·la original (2013) per La Campana, i còmics 1a part (2016), 2a part (2017), 3a part (2019) i Integral (2021) per Norma Editorial |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada