L'espera

Títol: L'espera
Títol original: 기다림 (Gidarim)
Autora: Keum Suk Gendry-Kim
Traducció de: Yasmine Bonjoch Luna
Publicat per: Reservoir Books, novembre de 2024
Format: Rústic amb solapes - 15,2 x 21 cm - 256 pàg. - B/N
Preu: 19,90 €

Si a l'octubre del 2023, vam saber que Reservori Books, segell editorial del grup Penguin Random House, publicaria en català el passat gener l'obra multipremiada Herba de la sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, el passat agost, vam saber que com a novetat d'aquest novembre, ha publicat L'espera, on l'autora ens relata un altre episodi de la història coreana del segle XX. Una obra original de 2020, publicada en castellà l'any passat i que enguany ens ha arribat en català.

Si amb Herba vam viure la Corea sota dominació japonesa, on una moltes negatives conseqüències fou que moltes dones joves van ser explotades com a «dones de conhort», un eufemisme utilitzat per l’exèrcit imperial japonès per referir-se a les esclaves sexuals. Ho coneixem a través del testimoni real d’una supervivent: la Lee Ok-Sun, que va es va veure obligada ser-ne una. Ara, amb aquest nou volum, L'espera, també començant en la Corea ocupada, avançarem un pas més en la seva història, i ens centrarem en una de les conseqüències de la divisió de Corea en dues entitats polítiques ben diferents: No només el país va quedar dividit, les famílies també, com el cas la Gwija, la mare de la Keum Suk Gendry-Kim.

La Gwija era una nena que va néixer al nord de Corea, llavors sota ocupació japonesa, en créixer i evitar que els japonesos se l'emportessin com a esclava sexual, es va veure obligada a casar-se. Amb el fi de la Segona Guerra Mundial i la rendició del Japó, Corea va quedar alliberada, però unes altres potències entrarien en escena. El nord del país quedaria sota influència de la Xina comunista i la Unió Soviètica, i el sud sota la influència dels Estats Units. El paral·lel 38 va dividir el país en dos. A pesar de la nova situació, la Gwija va formar una família amb el seu marit tenint dos fills, però aquella pau no va durar gaire, el 1950 va esclatar una nova guerra entre aquelles dues Corees. Una guerra per reunificar militarment el país, però, en canvi, amb l'armistici de 1953, es va reafirmar la divisió que avui en dia encara dura. 

Però la guerra va comportar que molts coreans dels nord desplacessin cap al sud, i amb l'armistici, i amb la divisió de Corea en dos blocs polítics ben diferents, moltes famílies quedarien separades per sempre. És el que ens explica aquesta història, on la Gwija i la seva família tot viatjant cap al sud, ella i la seva filla es van veure separats del seu marit i el seu fill.

Seixanta-vuit anys després de la separació, ara amb noranta-dos anys, la Gwija manté l'esperança de retrobar el seu fill que es va quedar al nord, i és que la Creu Roja des del 2015 ha anat propiciat diverses trobades on molts parents separats s'han pogut retrobar, com és el cas d'una amiga seva que ha retrobat la seva germana petita. La Gwija espera ser una afortunada en una pròxima convocatòria. 

Tal com se'ns diu a l'epíleg, a diferència d'Herba on es va intentar mostrar la màxima realitat possible del testimoni de la seva protagonista, L'espera és una obra de ficció basada però basada en testimonis reals, els de la Gwija, i els mencionats senyor Kim i senyora Lee, tot reorganitzant esdeveniments. La decisió per triar la ficció, fou per no perjudicar les persones i les famílies que van participar en els retrobaments.

Així, la història no ens mostra el que de debò li va succeir a la Gwija, però ens serveix d'exemple per mostrar-nos el que van viure molts altres coreans, com els altres testimonis amb qui Keum Suk Gendry-Kim va parlar.

Així doncs, ens trobem davant d'una ficció ben real. Moltes famílies es van veure obligades a separar-se, i en molts casos per sempre. Afortunats són aquells que van poder retrobar aquell parent, fos el germà o la germana, la mare o el pare, després de més de mig segle separats. Corea no només va quedar dividida en dos, tal com encara veiem als mapes, sinó que també moltes famílies van quedar dividides sense saber que els va passar als altres, amb tot el dolor que això va comportar i encara comporta per a molts. 

Cada dia que passa, la generació que va viure la guerra està a més a prop de desaparèixer, i les generacions actuals, ho veuen com quelcom lluny i alhora desinteressada amb la reunificació. Sembla doncs que el paral·lel 38 continuarà sent una cicatriu eterna, sense arribar a curar mai aquella ferida que molts coreans se'ls hi va obrir quan una potència estrangera va ser rellevada per d'altres ben distants.

Herba i L'espera són un binomi on a través de la memòria biogràfica podem conèixer els fets més dolorosos que ha patit Corea al llarg del segle XX, i que en molts casos encara perduren i costen de cicatritzar.