Llibre de cavalleries (Còmic)

Títol: Llibre de cavalleries
Autors: Joan Perucho (Autor original novel·la), Julià Guillamon (Guió) i Toni Benages i Gallard (Il·lustracions) 
Col·lecció: Llibres singulars

Publicat per: Editorial Empúries, març de 2020

Format: Cartoné - 17,5 x 24,5 cm -  64 pàgines -  Color

Preu: 18,50 €

En Joan Perucho i Gutiérrez (Gràcia, Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) va ser un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la literatura amb la seva professió de jutge, ja que va estudiar dret a la Univesitat de Barcelona.

Entre la seva diversa obra, destaca la narrativa fantàstica, destacant obres com  Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1980) i Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986) i Els emperadors d’Abissínia (1989), entre d'altres.

Amb motiu del centenari del seu naixement, enguany té lloc l'Any Joan Perucho. Al llarg d'aquesta commemoració, tindran lloc diverses activitats i publicacions relacionades amb ell i la seva obra. Com a tal ens ha arribat, aquest març, l'adaptació en còmic d'un dels seus llibres de narrativa fantàstica, Llibre de cavalleries, a càrrec d'en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard, els quals són autors del també còmic, Josep Palau i Fabre. La joia de viure, publicat per Editorial Males Herbes, el juny de 2017. L'adaptació de Llibre de cavalleries però ens ha arribat a mans d'Editorial Empúries, segell del Grup 62, que també ha publicat altres còmics en la seva trajectòria editorial.

A Llibre de cavalleries, en Joan Perucho ens relata un viatge en l'espai i el temps. De la Costa Blava dels anys seixanta, plena d’elegància i glamur, a la Costa Brava. I d’allà, farem un salt en el temps, a l'edat medieval (segle XIV) tot passant per Sicília, Egipte, Abissínia, la Grècia catalana i entre altres llocs. Una aventura extraordinària en tots els sentits, que porta el jove Tomàs Safont als temps gloriosos de la Corona d'Aragó, quan dominava part de la mar Mediterrània i de les terres banyades per aquesta, en una missió tot misteriosa tot servint el senyor rei d'Aragó a la recerca de certs objectes.

En aquesta versió en còmic, tal com se'ns explica al pròleg, en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard van fer l'adaptació com si es tractés d'una pel·lícula dels anys 60 del segle XX amb les estrelles de l'època. Els papers principals recauen a en Sean Connery, la Brigitte Bardot i la Jeanne Moreau, el primer doncs en el paper d'en Tomàs Safont. Així per escenificar-ho com a material extra hi trobem un parell de pàgines recreant un article fotogràfic d'una revista de l'època i una pàgina representant els crèdits que apareixen al final d'una pel·lícula.

La novel·la original serà reeditada aquest juny per labutxaca, també segell del Grup  62. Així doncs al llarg d'aquest 2020 podrem gaudir de Llibre de cavalleries d'en Joan Perucho per partida doble. Així doncs una magnífica ocasió per conèixer l'obra original i poder-la complementar amb aquesta adaptació la qual he gaudit, tot navegant per la Mediterrània i voltant per castells, deserts, selves i terres de meravelles i paisatges diversos, on fantasia i realitat, vell i nou es barregen per donar lloc a aquest món creat per en Joan Perucho.

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra

Pel manteniment i projecció del patrimoni de la vall del Llobregós durant més de 40 anys 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera, organitzadors del Premi Sikarra, guardonaran en la novena edició del certamen l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Així es va decidir dissabte per votació en una reunió que va tenir lloc a l’Astor.

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat fundada per l’historiador toranès Jaume Coberó l’any 1979, té una dilatada trajectòria en la recuperació i la posada en valor del patrimoni històric de la Vall del Llobregós. Pel que fa a la difusió del patrimoni, en destaca la Caminada Popular de Torà que organitzen des de fa 39 anys, però també en destaca per la dinamització i suport a les festes més emblemàtiques de la capital del Llobregós com són el Brut i la Bruta, el Roser, Santa Àgueda. La recuperació el 1995 de la tradició de la cursa Cós de Sant Gil. També ha promogut el sender GR 170 'Vall del Llobregós' del qual en fa la senyalització i el manteniment. A més dels volums editats pel seu impulsor Jaume Coberó, també ha deixat petjada en el treball de l’Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Torà, i en l’edició de la revista local bimensual Llobregós Informatiu.

L’any 1980 va liderar una subscripció popular per adquirir l’antiga església del convent de Sant Antoni de Pàdua i va portar a terme les obres de reforma i condicionament d’aquest monument que avui és utilitzat com a local cultural del municipi.

Pel que fa a la recuperació d’espais, l'any 1979 va fer la neteja i restauració del forn medieval; el 1983 va condicionar el recinte per a poder ser visitat com Museu del Pa de Torà. També gestiona l'espai Cal Gegó que dóna cabuda a exposicions i com a museu de la vila.

La tasca que des del voluntariat que ha portat a terme l’APACT fa que avui sigui un referent cultural a la vall del Llobregós. Recentment, ha incorporat el grup Patac Teatre. El passat 29 d’agost, en el decurs de les festes locals, l’ajuntament de Torà va retre tribut a la seva trajectòria.

Arran de la situació d'emergència sanitària, l'acte de lliurament del Premi previst per al 21 de març s'ajorna per a més endavant, el qual estava previst tenir lloc al Casal de Calaf.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

El premi Sikarra es lliura a persones i entitats per la seva contribució en la divulgació, estudi, projecció, justícia i cohesió social de la Segarra. En anteriors edicions ha estat atorgat a l'Agrupació Seny Major de Cervera l'Associació Cultural Baixa Segarra, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.

Font: Som Segarra

Doctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte

Títol: Doctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte

Títol original: Doctor Who: The Eleventh Doctor vol. 1: After Life (Chapters núms. 1 a 5)

Autors: Al Ewing i Rob Williams (Guió), Simon Fraser i Boo Cook (Dibuix), Gary Caldwell i Hi-FI (Color), Richard Starkings i Comicraft's Jimmy Betancourt (Retolació original), i Alice X. Zhang (Portada)

Traducció de: Liza Pluijter

Col·lecció: Linea Infinite

Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2020

Format: Rústic - 27x17 cm -  128 pàgines -  Color

Preu: 12€

Després d'haver publicat el passat setembre de 2019 el tercer volum de les aventures del Desè Doctor, anomenat Las fuentes de la eternidad, completant la primera temporada (year one) dels còmics d'aquest senyor del temps, Fandogamia Editorial ha decidit que en lloc de continuar amb la següent temporada, ha tret el primer volum la sèrie regular de l'Onzè Doctor anomenat Vida tras la muerte. En Matt Smith aterra als còmics.

Amb aquest primer volum que recopila els números 1 a 5 de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, s'inicia la primera "temporada" (Year One) de la seva sèrie regular. Els capítols que inclou són Vida tras la muerte (After Live), que dóna nom al volum,  Tu mundo amigo (The friendly place), Lo que quería... (What he wants...), ¿Quién lo hizo? (Whodunnit) i El sonido de nuestras voces (The sound of our voices). Els dos últims vénen  a ser la primera i segona part d'una mateixa aventura.

En la cronologia de l'Onzè Doctor, ens hem de situar en algun moment del període entre Cançó de Nadal (Especial de Nadal de 2010) i L'astronauta impossible (1r episodi de la sisena temporada), mentre l'Amy i en Rory es preparen per a la seva nova vida després de la lluna de mel. 

A Vida tras la muerte, l'Alice Obiefune que acaba de perdre la seva mare, i trobant-se en uns moments molt baixos, es creua amb un misteriós home, el Doctor, que persegueix una mena de gos multicolor. L'aparició del Doctor donarà uns nous aires a la vida de l'Alice, tot esdevenint la seva companya.

A l'Alice Obiefune, ja l'hem conegut prèviament al volum especial Cuatro Doctores que Fandogamia va publicar el novembre de 2018,

A Tu mundo amigo, el Doctor i l'Alice visiten el prlaneta Rokhandi. Quan el senyor del temps el va visitar per última vegada, es tractava d’un planeta d’una bellesa natural tan impressionant que tot un sistema solar havia jurat preservar-lo. Així doncs un excel·lent lloc per la primera aventura fora de la Terra de l'Alice. I hauria estat així si el TARDIS no s’hagués equivocat en un sentit temporal. Una cosa que acostuma a fer, anar al lloc correcte però en un temps diferent del que interessa. Ara el bonic planeta s'ha reconvertit en part d'atraccions on tothom riu i és feliç. Quelcom que esdevé sospitós, i que donarà a lloc a què els dos visitants investigui que hi ha darrere d'aquesta felicitat. S'introdueix l'August Hart que sembla que coneix el Doctor i l'Alice, però aquests a ell, no.

A Quién lo hizo..., quan l'Alícia demana al Doctor si poden visitar un dels herois musicals de la seva mare, quan el veuen per primer cop, inicialment està decebuda, ja que es troben amb un John Jones, amb un talent musical inexistent, molt diferent de com la mare de l'Alice l'havia conegut. Una aventura que els portarà als pantans del Mississippi de 1931, on s'introduirà l'empresa TESERVIMOSsa, SERVEYOUinc, en anglès, i que podríem traduir com en català com ETSERVIMsa o bé també ETSERVIMsl, segons el tipus de societat a què traduíssim el concepte "inc"

I finalitzem aquest volum amb ¿Quién lo hizo? i El sonido de nuestras voces, dos capítols d'una mateixa història. Amb en John Jones, sent un nou membre de l'equip, tot volent tornar a casa de l'Alice, el TARDIS torna a ver de les seves i van a parar a una estació espacial. Allà es retrobaran amb l'August Hart, una versió anterior del que havien conegut, i com aniran sabent treballa per l'empresa TESERVIMOSsa (SERVEYOUinc). A més per l'estació hi ronda una estranya criatura, que coneixerem com a ARC, induint comes a la gent que captura. Què és realment aquesta criatura? I quins interessos hi té, aquesta misteriosa empresa que el Doctor s'ha trobat en diferents moments de l'espai i del temps?

Amb aquest volum comença la primera temporada (Year One) de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, que continua amb el segon volum Serve You, el qual el nom ens indica que aprofundirem en aquesta misteriosa empresa, i que pròximament Fandogamia publicarà.

El còmic es complementa la galeria de portades dels 5 números individuals, les quals algunes d'elles es reparteixen al llarg del volum.

Al volum hi ha un error que va superar totes les revisions, i no fou detectat fins a arribar a les llibreries. Al llom, en comptes de sortir el nom d'aquest volum, hi surt Las fuentes de la eternidad, el volum previ publicat de Doctor Who per l'editorial.  La solució més senzilla per arreglar aquest error serà donar un adhesiu amb el nom correcte per posar al llom que s'entregarà amb el proper volum que es publiqui. Llegiu aquí el comunicat.

En total hi ha tres temporades dels còmics de l'Onzè Doctor. Nou volums en total, tres per temprada. Com el Desè, podem esperar que la primera la tindrem completa. Veurem doncs quina planificació té Fandogamia amb els còmics de Doctor Who, que amb un ordre o amb un altre n'aniran arribant molts més. Així ho esperem.

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):

 Novè Doctor 

-Primera temporada  (2005)

 Desè Doctor

- Especial de Nadal de 2005 i Segona temporada (2006)

- Especial de Nadal de 2006 i Tercera temporada (2007)

- Especial de Nadal de 2007, Quarta temporada (2008), Especials de: Nadal 2008, Pasqua 2009, Tardor 2009 i La fi del temps (Nadal 2009 i Cap d'Any 2010))

Onzè Doctor

- Cinquena temporada (2010)

- Especial de Nadal de 2010 i Sisena temporada (2011)

- Especial de Nadal de 2011 i primera meitat Setena temporada (2012), Especial de Nadal de 2012 i segona meitat Setena temporada (2013).

- Especial 50è Aniversari: The Day of the Doctor i Especial de Nadal de 2013: The Time of the Doctor

Dotzè Doctor 

- Vuitena temporada (2014) i Especial de Nadal de 2014

- Novena temporada (2015) i Especial de Nadal de 2015

- Especial de Nadal de 2016, Desena temporada (2017) i Especial de Nadal de 2017 

Tretzena Doctora

- Onzena temporada i Especial de Cap d'Any 2019

Còmics:

- El Décimo Doctor vol. 1: Revoluciones de Terror

- El Décimo Doctor vol. 2: Los Ángeles Llorosos de Mons
- El Décimo Doctor vol. 3: Las fuentes de la eternidad

- Cuatro Doctores

- La Decimotercera Doctora vol. 0: Las muchas vidas del Doctor  

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 

Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.

 

Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.

PE Plans de Riubregós-Avantprojecte
PE Tolls de Sant Ramon-Avantprojecte
PEDeCastellanes-Avantprojecte
PE Plans d'Estaràs-Avantprojecte
PE Plans d'Almenara-Avantprojecte
PE Tossal del Llangost-Avantprojecte

Font: Som Segarra

Constituïda la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors

El passat dissabte 1 de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. El motiu principal són el projectes de parcs eòlics presentats a la Segarra històrica que es troben en la fase inicial, amb una total desinformació de la població i ajuntaments implicats.

El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental.

Un dels agreujants de la situació que vivim a Catalunya, és l’absència de cap Pla estratègic de les energies renovables que permeti una equitat i repartiment igualitari d’aerogeneradors i una socialització de les decisions de la seva implantació. És evident i necessari un nou pla i sotmetre’l a avaluació ambiental estratègica a fi que la implantació d’aquestes instal·lacions es faci amb visió de conjunt o tenint en compte el territori.

Els projectes presentats a diferents municipis encadenen les serres de la Segarra però els presenten per separat (per evitar el límit de 50 MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat). De fet, n'hi ha tres (Suró, Ferriols i Els Plans), que per si sols superen de molt llarg el límit.

Ara i fins al pròxim 20 de febrer, aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pagina de Gencat el projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 20 de febrer.

La manca d’informació, les directrius “nacionals” i el pensament de “no hi ha res a fer” fa que la gent no lluiti per fer el món a la seva mida. Però l'afectació que suposa al territori que els ha d’acollir, l’impacte ambiental i paisatgístic, la destrucció d’economies locals, l’afectació per la salut dels habitants i el risc de despoblament rural, provoca la creació de la Plataforma com a element impulsor a la mobilització. S’hi troben altres referents d’èxit que poden servir com a model: Plataforma Aturem el Fracking, Salvem Plans de Conill, Salvem Salau o Salvem Sikarra.

Els membres de la Plataforma aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar al nostre país. L'aposta és per altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum i energia distribuïda de proximitat, la copropietat ciutadana de les instal·lacions eòliques, i la repercussió més gran econòmica de l'explotació sobre la zona afectada.

Les persones que viuen al territori volen decidir a on, com i qui.

Més informació i xarxes socials:

- Manifest

- Twitter

- Facebook

- Instagram

Font: Som Segarra

La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol: La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol original: Hon som måste dö (lit. Ella ha de morir)

Autor: David Lagercrantz 

Traducció de:  Marc Delgado i Casanova

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició: agost de 2019

Format: Rústic amb solapes - 15 x 23 cm - 552 pàgines

Preu: 22,5 €

A finals del passat agost de 2019, uns dos anys després la publicació  de L'home que perseguia la seva ombra, ens ha arribat la sisena entrega de la sèrie Millennium, sota el nom de La noia que va viure dues vegades. La parella detectivesca sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 38 capítols (pròleg i epíleg inclosos), amb la qual es tanca la trilogia d'en David Langercrantz posant punt final a la sèrie creada per l'Stieg Larsson.

El vaig comprar durant la 37a Setmana del Llibre en Català, començant-lo llavors i finalitzant-lo a mitjans de gener. Ha estat una lectura que m'he pres amb calma, per assaborir-la com es mereix, i sent addicte des dels primers moments.

Aquesta nova aventura se situa poc temps després dels fets ocorreguts al llibre anterior, situant-nos ara al mes d'agost. La Lisbeth Salander s'ha estat preparant per a la batalla final contra la persona que ha esdevingut el llegat d'en Zala, la seva germana Camilla. Durant temps, la Lisbeth s’ha estat acostant al seu objectiu: ha deixat enrere Estocolm, viu a Moscou, i també canviat d'imatge, cosa que acostuma a fer per passar desapercebuda. Però tot i tenir la idea ben clara del que ha de fer, desfer-se per sempre mes de la seva germana serà complicat, com veurà està molt ben situada i protegida, no en va és l'hereva del seu pare, comptant amb què està ben rodejada, té fort caràcter i un gran atractiu. A més però, la Lisbeth en certs moments, es veurà envoltades de dubtes sobre el passat d'ella i la sa germana. Començarà una persecució entre les dues germanes Salander. Els papers de caçador i presa s'aniran alternant entre elles. Al final només una d'elles podrà quedar viva. I tot mitjà i mètode útil serà utilitzat.

En Mikael Blomkvist, d’altra banda, es veurà involucrat en investigar que la mort d’un misteriós rodamón.  D'ell inicialment se sabrà que guardava el número de telèfon del periodista en una de les seves butxaques i que des que voltava per Estocolm, no parava de pronunciar el nom del ministre de Defensa suec, en Johannes Forsell. A mesura que anirà investigant, en Mikael anirà descobrint que aquell rodamón, no era un simple sense-sostre més, darrere d'ell hi ha quelcom amagat que es resisteix a sortir a la llum. Així que arribat a un cert punt necessitarà l’ajuda de la Lisbeth, i així els seus dos camins es tornaran a creuar, tot descobrint la identitat i la història del rodamón i perquè abans de morir parlava insistentment d'en Johannes Forsell.

La darrera aventura d'aquesta segona trilogia i de la sèrie Millennium és una novel·la que barreja escàndols polítics i enigmes en les altes esferes de poder,  amb el desenllaç de la història de la Lisbeth Salander, que amb el seu passat i present, ha captivat a tants i tants lectors. S'entrellaçarà fins a les últimes circumstàncies el duet Salander-Blomkvist.

En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'obra creada per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original i jo vam veure amb llibre anterior, recuperarem el tema de la postveritat o fake-news, un tema de moda actualment, sobretot on sempre apareix Rússia i les seves fàbriques de notícies falses, pel darrere i 'és pas aliè, podent afectar negativament a personatges, com veurem en aquesta novel·la. A més en el cas d'investigació principal, ens envoltarem de personatges políticament ben situats, també tenint els seus enemics, alhora que la seva situació actual s'origina al passat, i en un lloc d'allò més peculiar. En aquest cas, Lagercrantz ha tornat a treballar els flaixbacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument de mica en mica i en el seu moment oportú.

La noia que va viure dues vegades és una obra autoconclusiva, pel que fa al cas central que s'investiga a l'obra, i que alhora conclou la segona trilogia de Millennium, aquesta per en David Lagercrantz, tancant els serrells originats durant aquesta segona, alhora que posa punt final a l'obra creada per l'Stieg Larsson al seu dia. Acció, misteri i patiment fins a l'últim moment.

Al seu corresponent dia, fou tota una agradable descoberta i experiència conèixer i seguir les aventures dels personatges de la trilogia original de Millennium. Quan aquesta va continuar en mans d'un altre autor, sempre hi ha gent que en pot ser reticent, passa amb moltes sagues i sèries de tota mena, però pel que fa a mi, aquesta segona trilogia i el seu autor han complert les meves expectatives, aportant el seu gra de sorra en els personatges principals i alhora ampliant argumentalment l'obra en el seu conjunt. Sense dubte una gran continuació amb un bon desenllaç.

Sèrie Millennium, d'Stieg Larsson (trilogia original) i de David Lagercrantz (segona trilogia).
Publicada en català per Columna Edicions.

Torna Serrallonga 1640

Títol: Torna Serrallonga 1640

Autor: Ricard Dilmé

Publicat per: Autoedició, abril de 2009

Format: Rústic - 32 x 22 cm - 68 pàgines - Color

Preu: 15 €

Al passat Vicòmic de 2018, tot aprofitant que el bandoler Serrallonga era protagonista d'una de les exposicions, vaig comprar dos dels còmics protagonitzats per ell. Concretament els autoeditats per en Ricard Dilmé, els volums 2 i 3 de la seva trilogia d'aquest famós bandoler català: Serrallonga, bandera negra i Serrallonga, els Angelets de la Terra. Malauradament el primer, Torna Serrallonga 1640, estava exhaurit, i no el tenia disponible. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent autoconclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

Però independentment d'això, tenia una espineta clavada, i vaig decidir buscar sort per internet per trobar-ne algun exemplar. Així que vaig centrar la recerca a Todo Colección, lloc idoni per aquestes coses, i tot que durant aquests dos anys havia vist que n'hi havia a la venda, els preus que en demanaven els considerava exagerats, fins que aquest gener en vaig veure un a un preu raonable i en bon estat, cosa que he pogut comprovar, i així finalment, tot comprant-lo he pogut completar la trilogia d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé tot llegit el seu primer volum.

En Joan Sala i Ferrer, nascut a Viladrau el 1594, conegut sota pel sobrenom de Serrallonga, fou un dels bandolers nyerros més coneguts de la nostra història. El 31 d'octubre de 1633, fou capturat al Mas Agustí, al nucli de Castanyet de Santa  Coloma de Farners, i executat el 8 de gener de 1634. Però i si, el bandoler hagués pogut evitar ser capturat i les autoritats reials hagueren executat algú altre per guardar les aparences? Doncs a partir d'aquesta premissa i amb altres llicències històriques, en Ricard Dilmé dona una nova vida a en Joan Sala àlies Serrallonga, podent-lo fer partícip dels propers fets històrics que s'esdevindran. Això és el que se'ns explica en les pàgines introductòries de Torna Serrallonga 1640.

Essent lliure i viu, reunirà un grup de gent, assaltarà la Fortalesa d'Hostalric alliberant la resta de la seva tropa, entre ells la seva estimada Joana Massissa, i així refugiant-se al Conflent, acollits pel baró de Nyer. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys, la monarquia hispànica i França estant en guerra, i Catalunya enmig d'elles dues, serà un dels principals camps de batalla. Amb el pas dels anys, la presència dels terços militars castellans i altres nacionalitats es farà més important, comportant tota mena d'abusos al poble català. Finalment l'any 1640, davant la situació que viviu el país davant de les injustícies dels terços militars que campaven el país com volien, i de la política del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, en Serrallonga i companys retornen a les seves terres natals, les Guilleries i la plana de la Selva, vivint els fets i les batalles, com la de Blanes, que actuarien com a avantsala de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les aventures del bandoler durant aquesta guerra s'expliquen a Serrallonga, bandera negra.

El llibre compta amb un pròleg de l'historiador Miquel Borrell i Sabater, en la qual es parla de com s'ha tractat la figura del bandoler al llarg de la història, i al final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades a parlar dels diferents llocs per on va passar en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els escenaris mostrats durant el còmic: Blanes, la fortalesa d'Hostalric i el castell de Montsoriu. I per acabar aquells escenaris del Rosselló i el Conflent, com Nyer, que realment s'hi va estar i també Elna i Salses ja dins el context de còmic. Per acabar tenim una pàgina amb propostes turístiques sobre el bandoler de les Guilleries i una pàgina on es parla sobre en Serrallonga i de la Revolta dels Segadors.         

Torna Serrallonga 1640 i el conjunt de la trilogia dóna una nova vida al famós bandoler que encara resta viu en la nostra memòria com a poble, barrejant-se realitat i llegenda.

Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i
Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012)

Detectiu Conan vol. 1: L'origen de Conan Edogawa

Títol: Detectiu Conan vol. 1 L'origen de Conan Edogawa

Títol original: Meitantei Conan (名探偵コナン)

Autors: Gosho Aoyama

Traducció de: Jesús Pece i Núria Barba

Publicat per: Planeta deAgostini Cómics (Planeta Cómic), novembre de 2004

Format: Rústic amb solapes - 192 pàgines - 148 x 21 mm - B/N

Preu: 7,95 €

Bola de drac fou el primer manga en català per part de Planeta Cómic, llavors Planeta deAgostini Cómics, amb les sèries Blanca i Vermella, això el 1992. L'any següent va publicar alguns números de Doraemon, i el 2001 va estrenar Shin Chan. Els dos primers van ser en format comic-book i el tercer en format àlbum. No fou fins a la seva quarta sèrie en català que va publicar-la per primer en format volum tot imitant al format japonès. Aquesta sèrie fou Detectiu Conan, sortint el primer dels 8 que ha publicat, el novembre de 2004.

Detectiu Conan fou estrenada el 1994 a la revista Weekly Shônen Sunday de l'editorial Shogakukan. És una sèrie en curs que fins al dia d'avui s'han publicat més de 1000 capítols i 97 volums. El manga és obra d'en Gosho Aoyama (Magic Kaito i Yaiba) ens introdueix a en Shinichi Kudo, un jove d'institut amant de les novel·les policíaques i de detectius, entre elles les novel·les protagonitzades per en Sherlock Holmes de l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle.  De gran vol ser un detectiu reconegut. Gràcies als coneixements que té, pot ajudar a la policia a resoldre diferents casos. Viu a casa tot sol, ja que els seus pares viuen als Estats Units. Té com veí un inventor tot peculiar, el professor Agase. I en Shinichi també té la Ran Mouri, la seva amiga de la infància i companya d'institut. La noia és filla d'en Kogoro Mouri, un expolicia, que actualment treballa de detectiu.

Un dia havent passat amb la Ran a un parc d'atraccions, i després de resoldre un cas d'assassinat allà mateix, se separa de la Ran, per seguir a uns misteriosos homes vestits de negre, que havien estat presents a l'escena del crim que tot i la seva aparença sospitosa no eren culpables. Però tot i així, el jove detectiu descobreix que formen part d'una organització criminal, però malauradament el descobreixen i tot deixant-lo mig estabornit, no perdent els sentits del tot, li subministren un verí experimental que no han provat en humans, i finalment acaba inconscient. Quan es desperta, sent trobat per la policia, hi ha alguna cosa que no li acaba de quadrar per la manera com el tracten, en Shinchi està viu però ai las, s'ha encongit, torna a ser un nen, físicament ha perdut uns deu anys però per sort manté tota la seva intel·ligència. Quan pot escapar-se de la policia, se'n va fins a casa seva, on es posa en contacte amb el professor Agase, tot havent-lo de convèncer de qui és realment per començar, i seguidament explicar-li com s'ha encongit. Posat en situació, apareix la Ran i preguntant-li qui és, trobant-se llavors a la llibreria de casa, tot mirant els llibres, s'inventa un nom: Conan Edogawa, no podent-li dir la veritat a ella per seguretat tant per ell mateix com pels seus amics. Ja que tard o d'hora, els homes de negre sabran que el verí no ha funcionat i que en Shinichi està viu. Per cert, "Conan" prové d'en Conan Doyle, i "Edogawa" d'en Ranpo Edogawa, un dels grans autors japonesos de novel·la detectivesca.

Ara en Shinichi Kudo com a Conan Edogawa, va a viure a cals Mouri, tot esperant que algun dels casos que rebi en Kogoro estigui relacionat amb els homes de negre i així poder trobar més verí, i després d'analitzar-lo i poder tornar a ser ell mateix i alhora desemmascarar l'organització dels homes de negre.

I d'això ja han passat quasi vint-i-quatre anys, i pel poc sé encara té corda per temps. I així tot buscant pistes dels homes de negre, ha anat resolent casos de tot mena, especialment assassinats tots ells diferents i amb les seves característiques.

Detectiu Conan en català: Anime estrenat al 3XL i manga publicat per Planeta.

Detectiu Conan va arribar en català per primer cop gràcies a la seva versió animada quan es va estrenar al 3XL el maig de 2001. Llavors també fou el meu primer contacte amb el petit detectiu, i en aquella època i durant força temps en vaig ser seguidor assidu, però amb el temps em vaig anar desconnectant.

El 2004, el novembre i desembre, Planeta va llançar els dos primers volums del manga en català. El 2005 en va llançar dos més, i no va tornar a publicar res més fins al 2008, publicant 4 volums, en total 8 volums. Recordo que llavors n'era conscient de la seva publicació, però estant desconnectat de la sèrie, no en vaig fer cas.

Aquests 8 volums són que corresponen als homòlegs japonesos són, i que el 2016 van reimprimir.

Detectiu Conan vol. 1:  L'origen de Conan Edogawa - novembre de 2004

Detectiu Conan vol. 2:  La mansió embruixada - desembre de 2004

Detectiu Conan vol. 3: El misteri de l'habitació tancada - febrer de 2005

Detectiu Conan vol. 4: Tot desxifrant l'endevinalla - maig de 2005

Detectiu Conan vol. 5: La primera víctima - abril de 2008

Detectiu Conan vol. 6:  La veritat rere la màscara - maig de 2008

Detectiu Conan vol. 7:  El secret d'un nom - juny de 2008

Detectiu Conan vol. 8:  Sota la màscara - juliol de 2008

Anys abans, Planeta ja havia estrenat l'edició en castellà, i ho va fer en sentit de lectura occidental, amb la feina extra que comporta. Tenint aquests materials doncs ja preparats, l'edició catalana també fou publicada en aquest sentit de lectura. Avui en dia, en què la lectura oriental dels mangues està més que normalitzat, la seva edició en castellà, Detective Conan, sigui un dels pocs mangues que encara es publica en lectura occidental, inclosa la nova edició en format volum doble que van estrenar el 2011.

Després de molts anys, desconnectat d'en Conan Edogawa, o  havent vist algun episodi aleatòriament, el novembre de l'any passat vaig anar al cinema a veure la 23a pel·lícula de Detectiu Conan: El puny de safir blau. Va ser una revifalla amb el petit detectiu, que va comportar que per Nadal, el tió cagués el Box 1 de les seves pel·lícules en DVD, i que a principis de gener comprés els dos primers volums de l'edició en català del manga, dels quals he acabat de llegir-ne el primer, i així de mica en mica anar comprant la resta. 

Acostumant amb la lectura oriental, en un primer instant, fou estrany llegir un manga en lectura occidental. Això sí durant la lectura d'aquest primer volum, he tingut present allò, que si originalment certa acció es feia amb la mà o peu dret, aquí, té lloc amb l'esquerra, i a la inversa, a no sé què especialment algunes vinyetes no les hagin emmirallat per qüestions de guió. Aquest és el tema dels mangues en lectura occidental a no ser que d'origen ja s'han publicat en aquest sentit. Llavors ja és una altra història. 

Pel que fa a la portada només s'ha respectat la il·lustració d'en Conan. La resta de disseny es totalment diferent de l'original.

Aquest primer volum inclou a més una introducció d'Estudio Fénix on se'ns fa un resum de com en Shinichi esdevé en Conan, mencionant també els principals personatges que apareixen en aquest primer volum. A la part final inclou una sèrie de pàgines amb contingut extres, Les petjades del crim i Galeria de detectius de Gosho Aoyama, dels quals n'hi ha quatre parts de cada secció. Així entenc que les parts 2 a 4 de cada secció provenen dels volums posteriors, del 2 al 4, i per tant tal com he comprovat en el volum 2 que tinc, aquestes seccions hi són absents. Desconec per què al seu dia Planeta ho va fer així.
 

Les petjades del crim vindria a ser el típic text de l'autor que ens trobem a les solapes dels mangues i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama és on l'autor ens parla de detectius o similars de novel·la. Si més no els que aquí hi ha aquí presents.

-  Les petjades del crim 1 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Sherlock Holmes  - Inclòs al volum 1 japonès.

 - Les petjades del crim 2 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Kogoro Akechi  - Inclòs al volum 2 japonès.

 - Les petjades del crim 3 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Hercules Poirot  - Inclòs al volum 3 japonès.

 - Les petjades del crim 4 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Arsène Lupin  - Inclòs al volum 4 japonès.

Mentre que l'anime en català de Detectiu Conan és un dels pocs animes que de tant en tant ens van arribant nous episodis en la nostra llengua, i havent-hi totes les pel·lícules doblades en català i algunes d'elles estrenades al cinema, podent dir que la versió animada està viva, pel que fa al manga, Planeta en va treure 8 volums i els anys han anat passant. Al passat 25 Manga Barcelona, van anunciar que com a mínim en traurien dos volums més de cara el 2020. Això ja ho van dir al 24 Saló del Manga, i durant el 2019 no en va sortir cap. En principi, van dir pel febrer i abril d'enguany, però les novetats de febrer ja estan anunciades, i no hi consta pas, veurem si de cara a l'abril en cau un, i vés per on ahir a la tarda, tot buscant properes novetats, vaig veure a Amazon que Planeta Cómic posarà a la venda el  9è volum de Detectiu Conan aquest abril. Així doncs la família del manga en català creixerà una mica més, amb l'esperat retorn del petit detectiu.

Detectiu Conan vol. 9: La reunió d'antics alumnes
Planeta Cómic, abril de 2020