Títol: Devilman G (Grimoire)
Títol original: Devilman G (Grimoire) (デビルマンG (グリモワール))
Autors: Go Nagai (Idea original) i Rui Takato (Realització)
Traducció per: Guido Rosano
Publicat per: Editorial Ivrea, desembre de 2018 - octubre de 2019
Format: Rústic amb sobrecoberta - volum B6 (128x180) - 200 pàgines - B/N i color
Núm. de volums: 5
Preu: 8,5 €/volum, 42,5 € en total
Aquest 2019 ha estat l'any
Devilman a l'Estat espanyol. Per una banda
Panini Comics ha publicat l'obra original d'en
Go Nagai, sota el títol
Devilman: The First, i per altra banda,
Editorial Ivrea acaba de publicar el darrer volum de la nova versió d'aquest clàssic titulada
Devilman G o bé
Devilman Grimoire, en aquest cas a càrrec d'en
Rui Takato.
El manga de Devilman G que consta de 24 capítols, va ser publicat a la revista mensual Champion RED de l'editorial Akita Shoten, des de maig de 2012 al gener de 2014, i fou recopilat en 5 volums, fent honor al manga original d'en Nagai. No en va, la seva publicació és amb motiu del 40 aniversari de l'obra original. I és doncs aquesta edició la que ens ha portat Ivrea, destacant-ne les il·lustracions de la sobrecoberta que ocupen portada i contraportada. Respecte al disseny, en lloc del llom blanc, hauria pogut ser transparent per poder visualitzar les 5 il·lustracions al complet. La periodicitat ha estat bimestral fins al tercer volum, i trimestral fins al cinquè.
A
Devilman G, situats en una ciutat de Tòquio plena de violència i de desaparicions constants de la seva gent, seguirem l'Akira Fudo, un jove orfe, que viu a casa de la família Makimura, on la filla gran és la seva apreciada Miki. Mentre que l'Akira és un noi amable, tímid i sense confiança en si mateix, el que el porta a evitar qualsevol mena de conflicte; la Miki és tot el contrari: alegre, extravertida, amb confiança, i que creu que és una bruixa, vestint-se així, el que provoca les burles dels seus companys.
Les vides d'aquests dos canviaran en el moment que la Miki, tot tractant de comunicar-se amb una companya desapareguda al costat d'unes amigues, descobreix que els seus poders són autèntics quan apareixen uns dimonis reals que devoren les seves amigues, i només quedant ells dos, desesperadament s'activen els seus poders i invoca el llegendari dimoni Amon que posseeix el cos de l'Akira, desfermant la ira contra els altres dimonis. A més però hi ha un grup de dimonis que en tramen alguna tot buscant algú, que a la vegada posaran en perill la família de la Miki. Així doncs l'Amon afectat per la personalitat de l'Akira no podrà ser tal com voldria i així esdevé l'heroi d'aquesta història de dimonis, sang i esquarteraments. Així és com comença aquest manga en el seu primer volum.
En
Rui Takato ha estat l'encarregat de versionar aquest clàssic per a les generacions més actuals. Tal com ens diu a les pàgines extres del cinquè volum, ell va créixer amb noves versions dels clàssics d'en Nagai, no pas amb els originals. En proposar-li amb el projecte, va pensar com encarar aquest nou
Devilman, i una de les primeres decisions fou eliminar el personatge d'en Ryo Asuka, tan important en l'obra original. A partir d'aquí va tocar desenvolupar la nova versió de l'Akira Fudô, i el seu alter ego Amon. Un altre canvi important de la seva versió és la importància que té al llarg de la història la Miki Makimura. I a més si al manga original, l'Akira aconseguia el control sobre l'Amon, aconseguint els poders del dimoni, en aquesta nova versió, és al revés, l'Amon posseeix el cos de l'Akira, tot i que influenciat per l'humà. Amb aquests ingredients inicials ens trobem amb
Devilman G, on en
Rui Takato utilitzant el seu estil manté l'essència d'en
Go Nagai. Mentre que els dimonis són semblants en les dues obres, veurem que el personatge més diferent és la Miki. Se'ns presenta un argument violent i fosc, amb presència de sang, budells, esquarteraments de cossos humans i demoníacs, i tampoc hi faltaran elements de caràcter eròtic.
En les diverses ressenyes que he escrit sobre mangues recentment publicats de l'univers Nagai (Devilman G, Devilman i Dynamic Heroes), ja he mencionat algunes diferències en quant el nom d'algun personatge, el més destacat ha estat el de la Pscycho Jenny (a
Devilman G), el qual també l'he llegit com Psicogeny (a
Devilman, Panini ) i Pshycogenie (a
Dynamic Heroes, Ooso). Això ho menciono com simple curiositat. Pel que he trobat la forma més utilitzada és justament la de Psycho Jenny. En el que sí que he notat alguna error, és la confusió a l'hora d'utilitzar els termes Devilman i Devilmen, singular i plural de la paraula, on en algun moment han utilitzat un quan pertocava l'altre.
Devilman G manté la foscor i els elements madurs de l'obra la qual homenatja. Evidentment els temps canvien, com també ho són els seus autors, i els finals d'una i altra són diferents. Tota l'obra en si, malgrat els canvis, manté en el fons la filosofia de
l'obra original, el missatge final que ens transmet l'obra ve a ser el
mateix. I més concretament el final de Devilman G, ens mostra que fins i tot en la foscor més absoluta, sempre hi ha llum per il·luminar el camí. L'esperança és quelcom que mai es perd.
