Cutie Honey. The legend

Títol: Cutie Honey. The legend

Títol original: Cutie Honey. The origin (キューティーハニー The origin)

Autor: Go Nagai

Traducció de: Yoshi Daiki

Publicat per: Ooso Comics, gener de 2019

Format: Rústic amb sobrecobertes - 500 pàgines - 120 x 170 mm - B/N i Color

Preu: 18.5€

El passat gener, Ooso Comics va publicar el seu segon manga, Cutie Honey, sent-ne tot un clàssic, tant pel seu autor, en Go Nagai, com per l'any que es va estrenar, el 1973, com també pel que representa en la història del manga. L'editorial de Prades (Baix Camp) va anunciar la seva llicència al Japan Weekend Madrid de 2018, i com Mazinger Angels també ens ha arribat en català. 

El manga, el qual consta de 24 capítols que foren recopilats originalment en dos volums, va ser publicat a la revista Weekly Shônen Champion d'Akita Shoten de l'octubre del 1973 a l'abril del 1974. Tot i que Ooso tenia la idea de publicar el manga tal com va tenir lloc originalment, o sigui en dos volums, finalment l'ha publicat en un sol volum integral basant-se en l'edició Cutie Honey. The origin, tot i que en el nostre cas ha rebut el nom de Cutie Honey. The legend. 

Cutie Honey ens presenta la Honey Kisaragi, la filla del Doctor Kisaragi, que en realitat és una androide creada per ell. La Honey esdevé alumne de l'acadèmia femenina Sant Chapel, la qual a causa del seu aïllament, les seves estudiants s'acaben enamorant entre elles. La vida normal de la Honey que tot just ha començat canvia quan el seu pare és atacat i assassinat per una malèvola organització, la Panther Claw. És llavors quan la Honey descobreix que és una superandroide amb capacitat per transformar-se, i així esdevenir la Cutie Honey. L'objectiu de l'organització Panther Claw és el Dispositiu de fixació d'elements aeris, un aparell que converteix instantàniament les partícules de l'aire en qualsevol tipus de matèria. Però ves per on, aquest dispositiu està a l'interior del cos de la Honey, que és justament el que li permet transformar-se, no només en la forma Cutie, sinó també en d'altres, proporcionant-li diverses habilitats. Així la Cutie Honey pren la decisió de venjar la mort del seu pare i creador i destruir la Panther Claw, però quan aquesta descobreix que el dispositiu és a l'interior de la noia, la vida de la Honey es complicarà encara més.

L'edició que ha publicat Ooso fa molt de goig. Com ja hem vist amb Mazinger Angels, l'enquadernació és encolada i cosida, enfortint el gruixut volum. També té algunes pàgines a tot color, la portada i contra portada són acolorides amb tons rosats  i la sobrecoberta, el primer que veiem externament, és a tot color, ressaltant el rosat de la Cutie Honey sobre el fons blau. Sense dubte s'ha fet una bona feina amb la presentació. A més també s'hi ha d'afegir que els clients que l'hem comprat a través de la pre-order, el volum va acompanyat d'un punt de llibre i un cofre per guardar-lo. Són detalls que s'han d'agrair a una editorial que tot just farà un any que publica manga i que a més aposta per la nostra llengua. 

El criteri de traducció és el que ja hem vist amb Mazinger Angels. S'han respectat les onomatopeies japoneses, indicant-ne la pronuncia en petit al costat, i el seu significat, a fora de la vinyeta. La terminologia en anglès s'ha respectat. I pel que fa als noms dels personatges s'ha seguit el criteri japonès, primer el cognom i després el nom, aspecte que normalment s'occidentalitza, excepte en casos especials.  Així la protagonista és Kisaragi Honey, en lloc de Honey Kisaragi.

Els tres volums ja publicats de les Mazinger Angels han servit per anar polint aspectes de la traducció catalana dels mangues de l'editorial, que s'ha anat notant. Quant a aspectes lingüístics només he percebut un error diguem-ne greu, sobre la confusió de temps verbals. Així a la pàgina 86 (capítol 3), la Honey diu: "Panther Claw, vau matar el meu pare, no us ho perdonaré", clarament tenint en compte que això ho diu no gaire temps després de la mort del Doctor Kisaragi, la frase hauria d'haver estat: "Panther Claw, heu matat el meu pare, no us ho perdonaré". Per altra banda, també hi ha aquells errors que s'han escapat de la revisió. A la pàgina 60, l'enemiga de torn diu "arpa" quan ha de ser "urpa", i llavors també he notat una confusió terminològica. Tant a les pàgines 67 i 101 es diu "Doctor Hakase" o "Doctor Kisaragi Hakase", que si no estic equivocat una possible traducció de "Doctor" al japonès és "Hakase". S'ha confós "Hakase" pel nom del doctor, que què jo sàpiga, no se li coneix cap nom de pila. I també mencionar que en alguns casos el cognom de la família Hayami, amics de la protagonista, apareix apostrofat, que com el cas de "Honey", la "h" és sonora, i per tant no s'apostrofa. En general però, em considero satisfet amb la feina feta.

Mencionar que com a material extra hi ha dos textos que parlen de l'obra, un escrit pel novel·lista Yumeaki Hirayama, fent èmfasi als treballs d'en Go Nagai, i un darrer escrit justament pel mateix per en Nagai, fent un breu resum dels orígens de Cutie Honey.

Desconeixia completament aquesta obra, que tot i que n'havia sentit a parlar, certament, m'ha sorprès. Sent un shônen, és a dir destinada a un públic juvenil masculí, en l'època que es va publicar, segurament devia ser tot un repte, un desafiament, per la importància de l'erotisme, ja que la Honey despullada és una imatge omnipresent. Per no parlar d'un altre aspecte que també m'ha sorprès, l'explicitat de la violència, mostrant escenes força cruels. Amb tot és un manga més madur, del que en un principi m'esperava.

A més a més, Cutie Honey és considerat un dels precursors dels mangues del gènere "magical girl", sent una important influència en llavors futures sèries d'aquest gènere, com és el cas del tan conegut manga i anime Sailor Moon, on les seves protagonistes en transformar-se també es despullen tal com li succeeix a la Honey mateix.

La publicació de Cutie Honey no només suposa una bona notícia pel que fa al manga publicat en la nostra llengua, sinó que també suposa l'aposta per publicar manga clàssic que últimament diverses editorials hi estan apostant, i que ho facin editorials com Ooso Comics, és encara més important.