Nena pija vol. 1

Títol: Nena pija vol. 1
Títol original: Niña pija
Autor i traducció: Guille Martínez Vela
Publicat per: Zapastra Editorial (autoedició), maig de 2024
Format: Rústica - 23,5 x 16,5 cm - 204 pàgines - Color
Núm. de volums: 4
Preu: 21 €/volum

Fou a finals de novembre de 2023, quan vaig per veure per Internet la futura publicació de cara al passat maig d'enguany dels quatre volums de l'obra titulada Nena pija. Tot i fer una cerca llavors i també el següents mesos, no vaig saber trobar més informació com tampoc cap mena de portada sobre l'obra. Però amb el 42 Comic Barcelona finalment en vaig treure l'entrellat.

A l'esdeveniment, hi tenia un estand l'autor, en Guille Martínez-Vela, i tot xerrant amb ell, ens vam situar. Nena pija, o pel seu nom original, Niña pija és una sèrie de tires còmiques que es van publicar a la revista satírica El Jueves des de 2014 fins a 2022, creant un total de 645 tires.

Amb tant de material, va decidir recopilar les tires, i per autoeditar-se va crear el segell Zapastra Editorial, alhora que va decidir traduir-les al català ell mateix, com també una edició en anglès traduïda per Edgar Cantero.

El resultat de tot plegat, el vam trobar aquest passat Comic Barcelona, amb els quatre volums de Nena pija acabats de sortir del forn. Tant es podia comprar els volums individualment com en un pack, com també en format digital. Tota la informació la podeu trobar a la seva pàgina web, que és l'únic lloc on podreu comprar els seus volums. 

Així doncs, després de la conversa amb en Guille i, per tant, ja ben informat, vaig comprar el primer volum, per poder conèixer i tastar aquesta obra, amb deu anys de trajectòria en castellà, però ben acabada de néixer en català.

Aquest primer volum recopila les entregues setmanals de la sèrie publicades a la mencionada revista El Jueves entre el març de 2014 i l'abril de 2016, tal com ens indica la pàgina de crèdits, però tal com veiem les primeres tires d'aquest recopilatori es van crear el 2013, i les darreres ja sí, el 2016.

La protagonista de Nena pija és la Maria del Pilar, més coneguda com a Piluca, que tal com ens indica el mateix nom de l'obra és una noia de papà d'uns disset anys, de la classe alta d'una gran ciutat, que ben bé podria ser Barcelona i, per tant, presenta tota una sèrie de característiques pròpies de la seva condició o que se li han volgut atribuir, però en tot cas dubto que es desencamini massa de la realitat. 

Així, la Piluca és rica, ben acomodada, molt, molt espanyola (parlar català, referent a la nostra edició, no et fa ser independentista catalana), i també molt devota, o sigui molt catòlica, i així creu que aquesta és el camí bo i correcte a seguir. Per tant, tot el que s'allunyi d'això es pot rebutjar i menysprear, mai barrejar-se amb gent que no sigui com, llevat que sigui la minyona de casa, que llavors s'accepta, però tractant-la com pertoqui.

Amb ella coneixerem, les seves amigues, la seva família i tot el seu entorn de classe alta. Amb tota aquesta comunió d'elements, ens trobem amb tota mena de situacions en què abunda la crítica social a la gent d'aquesta mena i la seva doble moralitat. És doncs una crítica amb molt bon humor a la classe alta, tocant tota mena de temes: negocis, vacances, esquí, el dia a dia, religió, vicis, i també una mica de sexe. Tots els tòpics i prejudicis que tenim de la classe alta molt ben explicats. Hi ha tires que són excel·lents, i molt diverses, i pel que fa a en aquest primer volum, no hi ha la sensació de repetició.

Sí, el terme "pijo/pija" és ben incorrecte en català, començant per la fonètica de la seva J, sí el pitjor que té, com d'altres castellanismes amb aquesta lletra, que molt sovint diem en català. Amb tot el que li atribuïm a aquesta paraula col·loquial, és difícil trobar un equivalent exacte en català. Segons el context, sí que tenim paraules que podem usar, o bé expressions, com per exemple "de casa bona", "de bona família", o la que he utilitzat una mica abans "nen/nena, noi/noia o fill/filla de papà/mamà". Però, com que estem parlant d'una obra d'humor, on es critica aquesta mena de gent, es pot fer una excepció. Però també i sense cap mena de dubte, també se li hauria pogut dir "Nena de papà", ja és que "papà" és un terme que veurem sovint al llarg de volum.

Tot aquest paràgraf serveix per introduir-nos en el català que parlen els personatges de classe altra que apareixen, com també els canvis, que hi ha entre la versió original en castellà i la traducció en català. En primer lloc, tenim que el català utilitzat per aquesta gent és el més "camacu" possible, se salten totes les normes ortogràfiques existents. Estem acostumats a llegir amb veu baixa o mentalment directament, però llegit en veu alta, i posant-hi entonació, els textos hi guanyen molt. 

Amb el temps, a mesura que es desenvolupava l'obra, es va anar fent evident, que era de Barcelona, i per tant amb la traducció al català de l'obra es va fer imprescindible que ella i els seus haguessin de parlar en "camacu". Alhora que també, l'autor l'ha fet més catalana tot i ser "molt i molt espanyola". Del cognom original "de la Berza" ha passat a ser "Macadepera". En qualsevol, cas s'ha evitat el màxim l'ús de castellanismes, a part del "pijo", o l'ús del catanyol. Siguin de classe alta amb parlar "camacu" tot i l'absència de normes, o altra mena de gent, tots parlen un català correcte.

Amb tots aquests canvis, els qui han llegit primerament Niña pija, i ara també han llegit Nena pija, segurament, així ho crec, podrien pensar que estan llegint una obra diferent, així la traducció també ha implicat una localització important, donant-li un pes específic.

Totes aquestes reflexions lingüístiques sobre la traducció, amb el joc i l'humor ortogràfic que implica, les explica ben extensament en Guille al blog de la seva web.

Sense dubte, Nena pija ha estat tota una bona descoberta, amb un excel·lent humor, crítica social i sense pèls a la llengua, totalment irreverent.  I és que a pesar de tot, els "pijos" són una font inacabable per fer-ne acudits, i en Guille ho ha fet excel·lentment, i només he llegit el primer volum.