dimarts, 22 de desembre del 2015

Neix el Centre d'Estudi Segarrencs

El passat dissabte 12 de desembre de 2015, es va celebrar la reunió fundacional del nou Centre d’Estudis Segarrencs.

La reunió, celebrada al Centre Cívic de Sant Guim de Freixenet, aplegà aproximadament unes 30 persones interessades, amb motivacions culturals, científiques i tècniques diverses.

Es procedí a validar la proposta del nous estatuts, i els càrrecs del Secretariat. Posteriorment es realitzà el primer registre de socis fundadors.

Tot plegat, la reunió va demostrar ser plena d’il·lusió i ganes de treballar.

Maria Garganté, Max Turull i Daniel Espejo, presentant la proposta del nou Centre d’Estudis Segarrencs


Què és el Centre d'Estudis Segarrencs? 

La comarca natural de la Segarra, de nom bimil·lenari, inclou històricament i en la tradició popular una gran part dels altiplans i de les valls de capçalera de la dorsal central de Catalunya, molt més enllà de la vintena de municipis que en alguns períodes del segle XX, i encara actualment, constitueixen la demarcació oficial que n’empra el nom.

Aquesta extensa comarca compta, a desgrat de la seva minvada demografia, amb un enorme patrimoni històric, artístic, arquitectònic, natural i paisatgístic, i presenta internament una diversitat fisiogràfica, lingüística i etnogràfica més que remarcable, al bell mig del Principat.

Per tot plegat, i bevent també d’un pòsit d’activitat cultural i de recerca de notable rellevància (noms com els del cerverí Agustí Duran i Sanpere, el colomí Joan Segura i Valls o el guissonenc Eduard Camps i Cava, entre altres, en donen fe), són múltiples les persones i, sobretot, les associacions locals i comarcals que per pròpia iniciativa posen en valor aquest patrimoni, i diverses les generacions, ja, que s’han dedicat i es dediquen al conreu de la recerca en qualsevol dels seus àmbits científics i humanístics.

El CENTRE D’ESTUDIS SEGARRENCS (CES) se sent i es reclama hereu, per tant, d’una llarga i ben diversa tradició, i proclama com a propis tots els vessants de la recerca en tots els àmbits geogràfics de tradició segarrenca, més enllà dels límits administratius imposats, de les conjuntures favorables o desfavorables i de les legítimes dinàmiques personals i de grup, i aspira a esdevenir l’associació on de forma natural, lliure i voluntària conflueixi tothom que estigui interessat en aquest territori i en l’exploració de la seva cultura i del seu fons patrimonial i natural.

Panoràmica de la capçalera del riu Sió, des d’Altadill, amb vistes a Gàver i Pujalt; (c) Daniel Espejo Fraga, octubre 2015

dimecres, 16 de desembre del 2015

Seijû Sentai Gingaman

Tot just havent acabat de mirar Denji Sentai Megaranger, m'he posat a veure la següent sèrie Super Sentai, Seijû Sentai Gingaman, vista en versió original subtitulada en anglès.

Seijû Sentai Gingaman (星獣戦隊ギンガマン, literalment Estrella-Bèstia Esquadró Galacticman, Esquadró de Bèsties Estel·lars Gingaman) és la vint-i-dosena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi del 22 de febrer de 1998 al  14 de  febrer de 1999, amb un total de 50 episodis. També té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Denji Sentai Megaranger, situant-se després del 50è episodi de Gingaman. El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Lost Galaxy.



I quin és l'argument? 
Fa tres mil anys, els Pirates Espacials Barban van envair la Terra. Les Bèsties Estel·lars i els primers Gingamen, els guerrers del bosc Galactic (Ginga), van lluitar contra ells utilitzant un poder anomenat Terra i van aconseguir segellar-los. Després d'allò el bosc Galactic fou ocultat de la resta d'humanitat gràcies a uns límits, i els guerrers es van anar succeïnt de generació en generació. 

Ara, en Hyûga, el guerrer del foc, en Hayate, el guerrer del vent, Gôki, el guerrer de l'aigua, en Hikaru, el guerrer del llamp y  la Saya, la guerrera de les flors, són elegits com a nous guerrers dels Bosc Galactic heretant i posseint les "espases bèsties estel·lars". En Ryôma està content pel seu germà gran Hyûga.  Quan l'ancià del bosc està realitzant la cerimonia de successió, es produeix un terratremol, trencant-se el segell dels Barban.

L'ancià ordena als nous guerres que obtinguin els Ginga Braces amagats a la muntanya Rugent. Però els Barban els ataquen per evitar el naixament dels nous Gingamen. Durant la batalla, en Hyûga cau dins una esquerda al terra creada pel capità Zahab dels Barban. Agafat al la paret de l'esquerda i abans de caure en Hyûga té temps de donar la seva espasa a en Ryôma. Enfadant-se, en Ryôma activa el seu poder Terra i desperta els Ginga Braces. Així els altres quatres guerrers i en Ryôma substituint el seu germà Hyûga esdevenen els nous Gingamen.  A partir d'aquest moment i en les següents batalles que hi hauran, el Seijû Sentai Gingaman juntament amb les seves respectives Bèsties Estel·lars lluitaran contra els Barban, els quals desitgen ressuscitar el monstre Daitanix, el qual si reviu té el poder de destruir la Terra. 

Avançada al primera part de la sèrie, apareixerà un individu que també té com objectiu derrotar els Barban, però que això no el farà directament aliat dels Gingamen, la seves respectives maneres de lluitar són diferents. Aquest és en Bull Black, el Cavaller Negre, que té la seva pròpia Bèstia Estel·lar. COMPTE!!! Se'ns revelarà que va posseir el cos d'en Hyûga en caure a l'esquerda  i que per tant no va morir. En Bull Black però acabarà morint per salvar el planeta. En Hyûga, qui originalment hauria d'haver estat el Ginga Red, hereta els poders d'en Bull Black, esdevenint el nou Cavaller Negre. 

Com a curiositat mencionar que en Hyûga està protagonitzat per en Teruaki Ogawa, qui anteriorment havia donat vida a en Sasuke, el Ninja Red, de Ninja Sentai Kakuranger.

I quins són els Gingamen i les seves bèsties estel·lars?

  • En Ryòma, el guerrer del foc, és el Ginga Red. La seva Bèstia Estel·lar és el Gingaleon, un lleó. 
  • En Hayate, el guerrer del vent, és el Ginga Green. La seva Bèstia Estel·lar és el Gingalcon, una barreja entre drac i falcó. 
  • En Gôki, el guerrer de l'aigua, és el Ginga Blue. La seva Bèstia Estel·lar és el Gingarilla, un goril·la.
  • En Hikaru, el cavaller del llamps, és el Ginga Yellow.  La seva Bèstia Estel·lar és el Gingaverrick, un llop. 
  • La Saya, la guerrera de les flors, és la Ginga Pink. La seva Bèstia Estel·lar és el Gingat, una gata.
  • I tot i no ser un Gingaman, sent doncs un heroi extra, tenim el Cavaller Negre, primer sent-ho en Bull Black i després succeït per en Hyûga. La seva Bèstia Estel·lar és el corpulent Gôtaurus, un toro.




Les 5 principals Bèsties Estel·lars tenen dos formes, diguem-ne una d'orgànica i una altra de mecànica, la platejada. És amb aquesta forma, que les 5 es combinen per formar els Gingaiô, el qual gràcies a un poder que obtindran els Gingaman, la Llum Galàctica, adoptarà la forma de Súper Armadura Brillant.  




Per altra banda el Gôtaurus, té al capacitat de fer gegant el Cavaller Negre en la forma de Cavaller Corpulent, i llavors aquest introduint-se dins de la bèstia com si fos una armadura, esdevé el Bull Taurus.    




I ja a la segona meitat de la sèrie apareixeran tres Bèsties Estel·lars més. Aquestes són el Giga Bitus, un tauró, el Giga Rhinos, un rinoceront, i el Giga Phoenix, un fènix. Originalment tenien forma orgànica, però va ser reconvertits en màquines. Els dos últims són la combinació de 5 vehicles cada un, els Ginga Wheels i els Ginga Wings, respectivament. Aquests vehicles es guarden dins el Giga Bitus. Aquests tres fan de suport al Gingaiô, i el Giga Bitus segons l'enemic amb qui es lluita elegeix quins dels dos altres surt a combatre.







És una sèrie que ens sorprendrà en diferents girs de guió, per exemple el ja mencionat sobre el Cavaller Negre. A diferència d'altres sèries Super Sentai, els nostres protagonistes no amagaran les seves identitats, fent vida normal i corrent, i fent-se amics de diversa gent. Les relacions personals seran un punt important en la història.

Sèries anteriors: (16) Kyôryu Sentai Zyuranger, (17) Gosei Sentai Dairanger, (18) Ninja Sentai Kakuranger, (19) Chôriki Sentai Ohranger, (20) Gekisô Sentai Carranger, (21) Denji Sentai Megaranger

Fonts: Super Sentai (Anglès), Ranger Wiki,  i Wikipedia Anglès i Castellà

dilluns, 7 de desembre del 2015

Kajika (Kanzenban)

Títol: Kajika
Títol original: Kajika (カジカ)
Autor: Akira Toriyama
Traducció de: Marc Bernabé
Publicat per: Planeta Cómic, desembre de 2014
Format: Rústic amb sobrecoberta, 14.8 x 21 cm, 216 pàgines, B/N
Preu: 10.95€

Amb la reedició de Kajika en format "Kanzenban" o sigui "Edició Definitva" per part de Planeta Cómic aquest desembre, totes les obres originals d'Akira Toriyama que ha publicat l'editorial  ja es troben en aquest format: Dr. Slump, Dragon ball/Bola de drac, Cowa!, Kajika, Sandland, Nekomajin. Mankan Zenseki i Jaco The Galactic Patrolman, la més recent obra de l'autor. De totes aquestes, només Bola de drac i Jaco s'han publicat en català.

Kajika fou publicada originalment entre Cowa! i Sandland, i igual que les reedicions d'aquestes últimes, també compta amb una nova traducció i retolació.

En Kajika és un noi que quan era petit va rebre una maledicció d'una guineu quan la va matar intencionadament. Des de llavors és un noi-guillot, i ha de salvar 1000 éssers vius per tornar a ser normal. Al començament del manga, en Kajika ja ha salvat 990 éssers, per tant només li falten 10 per tornar a ser normal. És llavors quan coneix la Haya, una noia que que protegeix un ou de drac, del qual quan desclogui en sortirà l'últim drac existent. La noia es perseguida pels sequaços d'en Gibachi, un malfactor que vol veure la sang del drac acabat de néixer per ser més fort. Així doncs en Kajika tenint un impressionat poder haurà de protegir l'ou del drac de les males intencions d'en Gibachi.  

Kajika és un relat curt (12 capítols) d'aventures, acció, lluites i moltes curses amunt i avall, on es recupera la figura del drac com element conductor en una de les seves obres post-Bola de drac. El manga és més senzill a nivell argumental, comparat amb Cowa! i Sandland, però tot i així, ens entreté durant una estona.

Kajika (tom normal). Planeta DeAgostini,1999

divendres, 4 de desembre del 2015

Mortadel·lo i Filemó. Eleccions!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Eleccions! 
Títol original: Mortadelo y Filemón. ¡Elecciones!
Autor: Francisco Ibáñez
Traducció de: Tina Vallès 
Col·lecció: Mestres de l'Humor nº45
Publicat per: Ediciones B, novembre de 2015
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12,90€


Eleccions, sí allò cada quatre o cinc anys segons el cas, un cert  nombre de persones més o menys nombrós segons el tipus d'eleccions anem a tirar una vot en una urna. Abans però hem hagut d'aguantar les famoses campanyes electorals: mítings, entrevistes, debats, anuncis, sigui el que sigui però sempre electoral. 

Aquest any 2015 ha estat un any d'eleccions: les municipals al maig, les del Parlament de Catalunya al setembre, i  ara aquest desembre eleccions a les Cortes Generales, aquestes per doble partida, al Congrés i al Senat. Francisco Ibáñez el qual li agrada plasma la realitat al seus còmic i aprofitant doncs les properes eleccions generals, n'ha volgut fer la seva pròpia versió justament titulada Eleccions!, aventura protagonitzada per Mortadel·lo i Filemó.

Ha arribat època d'eleccions i tothom es crea el seu propi partit, els quals les sigles dels seus noms, són força escatològiques. En Mortadel·lo i en Filemó no volen ser menys i també creen el seu propi partit: el Partit Mortadel·lista Filemoner Espanyol. El poder és el poder i amb l'ambició de guanyar buscaran suports en els altres partits, i si no els troben, en voldran treure a la llum els plats bruts. Entre això i els actes propis de campanya, els merders en que es ficaran estan assegurats. I els cameos de polítics reals tampoc hi falten.

Aquest còmic presenta un fet curiós. Està numerat amb el 45 de la col·lecció Mestres de l'Humor, quan en principi hauria de ser el 40, ja que el darrer publicat, El tresorer, és el número 39. Sigui error o sigui exprés, pels propers còmics que es publiquin que no s'oblidin dels números saltats, del 40 al 44.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols

Autors: Sebastià Roig (Guió) i Toni Benages i Gallard (Dibuix)
Publicat per: Editorial Males Herbes, novembre de 2015
Format: Cartoné, 100 pàgines, B/N
Preu: 18€


La primera vegada que vaig conèixer la figura de Francesc Pujols fou en llegir el llibre dedicat a la revista satírica Papitu, el qual durant una etapa fou dirigida per en Pujols, donant el seu punt de vista sobretot en la part eròtica de la publicació.

Francesc Pujols fou una figura molt peculiar en la seva època, de naturalesa religiosa però que no s'havia privat mai de ser un home de carn i ossos, sempre atret per les qüestions eròtiques. Però si per alguna cosa se'l coneix és per ser un conegut filòsof.

Agafant la figura d'aquest personatge, Sebastià Roig i Toni Benages en diferents moments el van fer protagonista d'una obra de còmic. Inicialment varen ser dues històries independents separades en el temps (2011 i 2013) que es van publicar a la revista badalonina La Cripta, però ja animats en van crear tres més. Un cop enllestides aquestes tres van anar a buscar algun editor que en publiqués un volum recopilatori amb les cinc històries, i així van anar a parar a l'Editorial Males Herbes que tot i no publicar còmics, van fer un acte de fe amb el projecte, i així ara tenim aquest àlbum que podem gaudir, Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. 

Aquest Francesc Pujols de còmic es protagonista d'una sèrie d'aventures de temàtica de ciència-ficció, terror i el que caracteritzava el personatge real, l'erotisme. Tal com ja s'ha dit són 5 aventures ambientades en diferents llocs de Catalunya i moments diferents de principis del segle XX, on a part de la part fictícia d'aquestes cal tenir en compte els aspecte reals que s'hi plasmen, ja siguin personatges, tecnològica, o fets històrics diversos, els quals oportunament són explicats en l'apèndix que hi ha al final de llibre.   

Finalitzo amb la cèlebre frase d'en Francesc Pujols que hem heretat: "Arribarà un dia que els catalans, quan anem pel món, ho tindrem tot pagat".

dilluns, 30 de novembre del 2015

Descobrint el grafòpata Lluís Giralt, fill de Calaf

En motiu d'una entrada publicada a ComiCat fa uns dies, he descobert un fill de Calaf, actualment, des de la seva infantesa, residint a Sabadell, relacionat amb el món del còmic i la il·lustració, es tracta de Lluís Giralt i Llordés.


Lluís Giralt es conegut per la seva faceta de col·leccionista d'originals d'il·lustracions. Tal com ja he avançat va néixer a Calaf el 1943, traslladant-se a Sabadell el 1951 amb la seva família, on resideix des de llavors. 

A Humoristan, el museu digital de l'humor gràfic, es va inaugurar una exposició dedicada a la col·lecció de dibuixos de Lluís Giralt, on es mostren més de 120 originals que provenen fonamentalment de la revista TBO. 

Reprodueixo el text que acompanya aquesta exposició virtual, que ens permetrà conèixer en Lluís Giralt: 

"... La seva passió pels còmics, i més concretament per la revista TBO, va començar durant la seva infantesa, i va anar creixent amb els anys, sense defallir en cap moment.

Giralt volia ser dibuixant de còmics. Ho va intentar amb 13 anys però els revessos no el van descoratjar. La vida el va portar al final per un altre camí: va començar a treballar com a aprenent a la impremta Comercial Tipogràfica, i als 16 anys es va convertir en comercial d’una empresa tèxtil. Va aprofitar els seus viatges per visitar llibreries de vell, i va començar així a adquirir no només vells còmics sinó també originals, ja que en aquells dies ningú els donava importància. Giralt sí, i molta. Alguns anys després es va dedicar a la publicitat, muntant fins i tot la seva pròpia agència, Plumilla, publicitat i màrqueting, que li va permetre sentir-se a prop del dibuix.

I així va començar la seva condició de “grafòpata”, que el mateix Giralt defineix així:

Grafòpata: Tot aquell que pateix Grafopatia. Persona que col·lecciona dibuixos originals -peces úniques- realitzades per dibuixants o il·lustradors.

Grafopatia: Monomania cerebral que consisteix a col·leccionar dibuixos originals de certs artistes.

L’any 1979 un encàrrec de l’agència de publicitat en la qual treballava li va oferir l’oportunitat de contactar amb TBO. Per promocionar un producte, se li va ocórrer que seria una bona idea utilitzar una de les historietes de La familia Ulises, “La arquilla moruna”. Va ser rebut per Albert Viña, el director del setmanari, amb qui va confraternitzar ràpidament, fins al punt que aquest li va demanar si podia col·laborar a la revista, tenint en compte que en aquells dies TBO patia un important sot en les seves vendes. A Giralt se li va obrir el cel. “La idea que li vaig proposar”, assegura, “era recórrer a èxits d’èpoques passades que van tenir molts seguidors; em va semblar oportú establir un pont entre el que havia tingut categoria de clàssic de la mà de TBO, i un futur innovador”.

Giralt va estar tres anys compaginant TBO, fins a la seva desaparició el 1983 quan Editorial Bruguera va comprar la capçalera.

Amb el pas del temps, Giralt ha anat guardant milers d’originals, la gran majoria de la seva estimada capçalera TBO. I per divulgar aquest patrimoni, cuidar-lo i estudiar-lo, va fer dues coses. Va concebre la pàgina www.grafopata.com, un web excel·lent en la qual exposa els seus amplis coneixements sobre el dibuix en general i TBO en particular, investigant sempre amb dades de primera mà per documentar les seves excelses biografies. I convertir-se en comissari d’exposicions dels seus originals i dels del seu gran amic Francesc Regàs, amb qui ha compartit també la coordinació de diverses d’aquestes mostres. Giralt, en solitari o amb Regàs i Marcel·lí Mora, ha estat també responsable dels catàlegs d’aquestes exposicions."

Altra informació de Lluís Giralt a Tebeosfera

diumenge, 22 de novembre del 2015

Novetat de Planeta de desembre: Millennium 3 (còmic)

Com a novetat de desembre però sortint aquest proper dimarts 24 de novembre, Planeta Cómic agafant el relleu de Fanbooks publicarà el tercer volum del còmic de la saga Millennium d'Stieg Larsson que adapta el seu tercer llibre: La reina al palau dels corrents d'aire.

A la venda el 24 de novembre!
   

Millennium 3, de Stieg Larsson (autor novel·les), Sylvain Runberg (guionista) i Josep Homs (dibuixant) 
Cartoné - Color - 144 pàgines
18,95€

La Lisbeth no està morta, tot i que no hi ha gaires raons per cantar victòria: amb un tret al cervell, necessita un miracle, o el cirurgià més hàbil, per salvar-li la vida. L’esperen setmanes de confinament al mateix centre on un pacient molt perillós que continua empaitant-la: l’Aleksandr Zalaixenko, Zala. Des del llit de l’hospital, malgrat el seu gravíssim estat, la Lisbeth fa esforços sobrehumans per mantenir-se alerta, perquè sap que les seves impressionants habilitats informàtiques seran, una vegada més, la seva millor defensa.

Mentrestant, en Mikael se sent molt sol. Potser la Lisbeth l’ha apartat de la seva vida, però a mesura que les seves investigacions avancen i les obscures raons que hi ha al darrere del complot contra la Salander van prenent forma, en Mikael sap que no pot deixar en mans de la justícia i de l’Estat la vida i la llibertat de la Lisbeth. Així que en Kalle Blomkvist se les haurà d’empescar per arribar fins a ella, ajudar-la, fins i tot a desgrat, i fer-li saber que continua allà, al seu costat, per sempre.

Versió BD (còmic) amb les magnífiques il·lustracions del dibuixant català, Josep Homs. 

Darrer capítol comiquer de la saga de Larsson!



Fonts: Planeta pdf pàg. 17 i ComiCat

dissabte, 14 de novembre del 2015

Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit

Títol original: Corto Maltese. Sous le soleil de minuit
Autors: Juan Díaz Canales (Guió) i Rubén Pellejero (Dibuix i color). Basat en l'obra d'Hugo Pratt
Publicat per: Norma Editorial, octubre de 2015
Format: Cartoné, 96 pàgines, Color
Preu: 19,50€

20 anys després de la mort d'Hugo Pratt, el seu personatge més icònic, en Corto Maltès, ha retornat. Qui han rebut l'honor de recuperar-lo han estat en Juan Díaz Canales (Blacksad) i Rubén Pellejero (Dieter Lumpen). 

Tot i les moltes aventures d'en Corto, encara hi ha espais buits en la seva vida disponibles a ser omplerts. Amb aquesta premissa, els dos nous autors han una nova història, sent-ne el resultat l'obra Sota el sol de mitjanit, el qual ens ha arribat a mans de Norma Editorial.

Per aquesta primera nova aventura, ens situem l'any 1915, al Gran Nord, entre el Canada i els Estats Units. Allà hi va a complir una missió encarregada pel seu amic Jack London, personatge real, autor del llibre Ullal Blanc. A canvi en Corto viurà una llarga aventura per un magnífic territori, tenint com a recompensa un misteriós tresor. 

Tot i ser una obra de ficció les referències a la realitat del període en que té lloc són molt presents. Per una banda diversos personatges reals com el mencionat Jack London i per l'altra l'esdeveniment històric principal del moment, la Primera Guerra Mundial. Ja que el Canadà encara està lligat al Regne Unit, no té plena sobirania, n'era part participant, i dins d'aquest conflicte se'ns mostra el preludi d'un futura guerra, la d'Independència d'Irlanda, les tensions entre irlandesos i anglesos hi seran presents, cosa que també se'ns mostra la primera aventura del volum Les cèltiques.

Al darrere de l'obra tant completa en diversos missatges que se'ns mostren, doncs hi ha un llarg treball d'investigació dels elements reals, i buscar la manera de lligar-los entre si i amb els elements ficticis tot donant a lloc aquesta nova aventura d'en Corto Maltès. 

En la cronologia de les aventures de Corto Maltès, Sota el sol de mitjanit se situa després de La balada de la mar salada. Així doncs a partir d'ara tindrem la cronologia original en base a les obres d'Hugo Pratt i la nova, afegint-hi a l'original les aventures creades per Díaz Canales i Pellejero, començant per aquesta mateixa, com un "univers expandit".  

Amb el Sota el sol de mitjanit, Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero han ressuscitat l'essència d'en Corto Maltès d'Hugo Pratt, tant en guió com en dibuix, tot fent-lo seu, a la seva manera i així poder-li donar moltes noves aventures. I es que els nous autors ja estan preparant un nova història. Queda molt per explicar del mariner Corto Maltès.