Autors: Jaume Capdevila (coordinador) i altres
Publicat per: Editorial Efadós, novembre de 2014
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 19x26 cm, 216 pàgines
Preu: 33€
Després de la publicació del llibre sobre Cu-cut! el 2012 i L'Esquella de la Torratxa el 2013, Editorial Efadós a aquest passat novembre de 2014, altre cop amb la coordinació d'en Jaume Capdevila (KAP), va publicar un altre llibre en homenatge a una altra revista satírica la qual va deixar empremta durant la seva època: Papitu.
La revista Papitu fou creada per Feliu Elias "Apa" a finals de 1908, essent una publicació satírica política i amb amb una gran qualitat artística, en la que hi van passar grans il·lustradors, on alguns hi van fer les primeres passes. Però Papitu destaca especialment amb una cosa, fou una revista eròtica, aspecte que va anar evolucionant a llarg de la seva vida degut als diferents propietaris que va tenir. El seu erotisme però no té res a veure amb el que avui entenem.
Situant-nos a principis del segle XX, ensenyar una mica de pit o cuixa, femenins s'entén, era quelcom transgressor, obscè, segons al moralitat imperant de l'època, i tot això només començant dibuixos, clar que d'una gran qualitat, i es que amb el temps s'hi anirien introduint fotografies.
Amb el dibuix però no n'hi havia prou per entendre l'acudit verd que s'hi mostrava, era essencial el text que l'acompanyava. I és que el català, que amb les normes fabrianes també es normativitzar a la revista, posseeix tot un joc de dobles significats sobretot en quan al món vegetal en especial, figa o plàtan, en serien dos clar exemples.
No només les il·lustracions omplien la revista, si no també els seus textos, contes, relats; molts escriptors rellevants també hi van deixar empremta. A més fou una revista on els seus lectors hi podien participar en els seus continguts, com podien ser en els "Cuplets de Papitu".
Com d'altres revistes de l'època, Papitu també tenia el seu "univers", tot d'altres publicacions relacionades amb la revista: Calendaris, números extraordinaris, i en el seu cas, una revista en esperanto: Jen, de la qual en van sortir 12 números. El primer número sortí en motiu del V Congrés Internacional d'Esperanto que tingué lloc del 5 al 11 de setembre de 1909 a Barcelona.
Papitu també fou afectada per la censura imperant de l'època de diversa manera. Alguns del seus exemplars es publicaven amb pàgines en blanc o bé els dibuixos o textos es veien retocats. Amb la dictadura de Primo de Rivera la revista es va reanomenar Pakitu, recuperant el seu nom amb la seva finalització.
Amb la Guerra Civil, la revista fou publicada pel Sindicat de Dibuixants
Professionals, perdent la part eròtica i recuperant més la part satírica política dels seus inicis. Però en aquesta etapa la revista arribà al seu fi, amb l'especial de Cap d'Any de 1937.
Papitu doncs fou un retrat, un portaveu de la Catalunya i en especial de la Barcelona transgressora i provocadora de l'època, agafant tot el sentit el subtítol que va portar durant un temps: Primera i única revista catalana de la vida alegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada