Lectures còmic: Teenage Mutant Ninja Turtles vol. 1: Regreso a Nueva York

Títol: Teenage Mutant Ninja Turtles vol. 1: Regreso a Nueva York

Títols originals: TMNT Alpha: Long way from home, i TMNT (2024) #1-6
Autors: Guió: Jason Aaron; Dibuix: Chris Burnham (Alpha i #4) , Joëlle Jones (#1), Rafael Albuquerque (#2), Cliff Chiang (#3), Darik Robertson (#5) i Juan Ferreyra (#6); Tinta addicional: Norm Rapmund (#5); Color: Brian Reber (Alpha i #4), Ronda Pattison (#1), Marcelo Maiolo (#2), Cliff Chiang (#3), Toni Aviña (#5) i Juan Ferreyra (#6)
Traducció per: Ariel Albinati
Publicat per: Moztros, setembre de 2025
Format: Rústica - 17 x 26 cm - 176  pàgines - Color
Preu: 19,90 €

Amb la desaparició d'ECC a principis d'enguany, una de les franquícies, de les moltes, de les quals no se sabria que passaria, era Les Tortugues Ninja, o  Las Tortugas Ninja, en castellà. 

Pensant amb editorials que poguessin agafar el relleu, Moztros Editorial, era una de les candidates, havent publicat els dos crossovers amb Power Rangers, o fins i tot, podria ser algun segell de Penguin Random House qui se n'ocupés, ja que en anglès s'ha ocupat de publicar The IDW Collection, a partir de la qual ECC en feia l'edició regular. 

Però tal com es va confirmar a finals d'aquest passat juny, finalment qui n'ha agafat el relleu és Moztros, que s'ha estrenat amb Teenage Mutant Ninja Turtles vol. 1: Regreso a Nueva York, el primer recopilatori d'aquesta nova etapa en què Jason Aaron forma equip creatiu amb dibuixants del talent de Cliff Chiang, Rafael Albuquerque, Joëlle Jones, Chris Burnham o Juan Ferreyra. 

La principal diferència entre les publicacions d'ECC i de Moztros, és que la primera utilitzava el nom tradicional en castellà, i la segona, tal com veiem, manté el nom original en anglès.  

Aquest primer volum s'ha publicat el passat setembre, formant part de la continuïtat de la sèrie d'IDW que ECC estava publicant i que ha quedat inconclusa, esperant que tard o d'hora es pugui reprendre. Però cal conèixer com acaba aquesta primera etapa amb tot detall, per poder llegir aquesta nova etapa? La resposta és no. 

Cada nou començament d'una sèrie de les Tortugues Ninja és un bon noment per endinsar-se com si fos el primer cop, tal com explica en Rubén San Máximo al pròleg. Evidentment, però cal tenir-ne uns coneixements bàsics, però crec que tot lector ja coneix aquest gran univers prou bé. 

Així, aquest primer volum recopila el capítol titulat Lejos de casa, que ens introduirà en aquesta nova etapa, més els sis primers capítols. 

Lejos de casa i Núm. 1 a 6, de Jason Aaron (guió), Chris Burnham (Alpha i #4) , Joëlle Jones (#1), Rafael Albuquerque (#2), Cliff Chiang (#3), Darik Robertson (#5) i Juan Ferreyra (#6) (dibuix); Brian Reber (Alpha i #4), Ronda Pattison (#1), Marcelo Maiolo (#2), Cliff Chiang (#3), Toni Aviña (#5) i Juan Ferreyra (#6) (color). Publicació original: juny, juliol, setembre, octubre, novembre i desembre de 2024 i gener de 2025. Capítols que formen part de l'arc argumental Return to New York (Retorn a Nova York).

Farà quasi un any, els quatre germans van abandonar Nova York, separant-se i seguint cada un el seu propi camí. Ara al present, la situació de cada un d'ells, és completament diferent. En Raphael és a la presó, en Michelangelo viu a Tòquio, on s'ha convertit en una estrella de la televisió, en Leonardo és a l'Índia al costat del riu Ganges tot cercant la pau interior, i en últim lloc, en Donatello està atrapat en una mena de zoològic de mutants, on són obligats a lluitar contra homes adinerats que busquen emocions fortes, i tal com veure'm en Donatello acostuma a presentar-se voluntari. 

Però ara algú ha tornat a entrar en escena.  El Clan del Peu després de molt de temps ha tornat a posar les Tortugues en el seu punt de mira, i això els obligarà a reunir-se, malgrat les diferències que els va fer separar ja temps. Així els quatre germans es tornaran a retrobar, i retornaran a casa seva, la ciutat de Nova York. Però aquesta ciutat no és la que van deixar fa temps, ara és hostil, torna a ser dura, especialment contra els mutants i ells en primer terme. La raó és que la ciutat a pesar de les mostres de resistència civil, a les ombres ha sucumbit al Clan del Peu que s'hi ha anat infiltrant, i a més algú, s'hi ha acomodat prou bé, sent aquell qui en controla la ciutat amb l'ajuda dels ninges del Peu, amb el permís de la Oroku Karai. 

Així comença aquesta nova etapa de les Tortugues Ninja, en un ambient completament hostil envers elles. 

Com estem acostumats de portades de capítols n'hi ha més d'una, així abans de cada capítol, hi tindrem la seva portada oficial i la seva alternativa. Les oficials són de Chris Burnham i Brian Reber (Lejos de casa), Rafael Albuquerque (#1 a 4), Javier Fernández i Patricio Delpeche (#5), i Jorge Fornés (#6); i les alternatives són de Vincezo Federici (Lejos de casa),  Joëlle Jones i Luis Antonio Delgado (#1), Geof Shaw (#2), Cliff Chiang (#3), Chris Burnham i Brian Reber (#4), Darick Robertson (#5), i Juan Ferreyra (#6). Al final del volum a més hi tenim una extensa galeria de portades de diversos autors, les quals algunes estan connectades formant una sola il·lustració. 

La història continua al segon volum de Teenage Mutant Ninja Turtles titulat NYC vs. TMNT, que es publicarà originalment el març de 2026. Mentrestant, Moztros ha anat publicant altre material d'aquesta franquícia. 

Així a l'octubre va publicar una edició rústica de TMNT: El útlimo Ronin i el primer volum de TMNT: Las aventuras animadas, una sèrie de 7 volums i oberta. 

Al novembre, ha publicat TMNT: Especial 40 Aniversario, un títol que ECC l'havia d'haver publicat farà un any. 

I aquest desembre publicarà TMNT: La película original - Especial 35 Aniversario, i TMNT: Blanco, negro y verde.

Lectures còmic: Fibi

Títol: Fibi
Títol original: Alyte
Autors: Jérémie Moreau
Traducció per: Pau Gros Calsina
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2025
Format: Cartoné  - 18 x 24 cm - 304 pàgines - Color
Preu: 30 €

Fou a mitjan juny, quan Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor de 2025. Llavors va anunciar cinc títols, i el segon a publicar-se al setembre fou Fibi, de Jérémie Moreau.

És el segon títol que podem gaudir en català d'aquest autor francès. L'any passat, Finestres ens va portar Els Pizzlys, una història d'una família parisenca de tres germans que acabava vivint a Alaska, convidats per una dona que anys que no la trepitja. Un cop allà, veurà com aquella terra ha canviat, els cicles de la natura s'han vist alterats pel canvi climàtic, i nous animals han aparegut com a conseqüència: els pizzlys, els híbrids entre els ossos polars i els grizzlys, la subespècie d'os bru d'Americà del Nord.

Així sense allunyar-se gaire del tema naturalista d'aquesta obra, serà aquest el tema principal d'aquesta nova obra, Fibi, que s'ha publicat enguany.

El nostre protagonista és un gripauet, cosa molt rar, que s'anomena Fibi, que tal com ens podem imaginar prové d'"amfibi". Ara bé, el seu nom original és Alyte, que ve d'"Alytes", un gènere de gripaus, on els mascles acostumen a porter els ous al capdavall de l'esquena entre les potes posteriors. D'aquest gènere a casa nostra tenim el tòtil (Alytes obstetricans). A causa de portar els ous a sobre, també se'ls coneixen com a gripaus paridors o llevadors. 

Aquest gripauet ens acabarà encisant i encantant, però sense cap mena de màgia implicada. Això és perquè la història d'en Fibi és molt bonica i tendra però amb un començament molt traumàtic. 

Tot comença quan un gripau travessa un "ser" aliè a la natura, un "ser que comporta la mort". Allà acabarà aixafat, ferit de mort, però una força interna el portarà a arribar allà on volia anar, un esplendorós bassal d'aigua. L'objectiu era portar-t'hi els ous, per tal que els seus fills hi puguin descloure, però malauradament només un d'aquest ha quedat il·lès, del qual en sortirà en Fibi. 

En Fibi, un petit capgròs sol i indefens es trobarà de cop i volta en un món que no coneix, i que a mesura que passi el temps, veurà que hi ha tota mena de perills, però tots ells formant part del cicle de la natura, la vida i mort són dues cares de la mateixa moneda. La mort d'un ésser implica la vida d'un altre. I això no ho descobrirà no pas sol, sinó que al llarg del seu viatge d'autodescobriment farà diverses amistats: salmons, cabres, llops, i fins i tot, un arbre ancià. 

I en aquest llarg viatge també experimentarà un altre fet, el seu cos canviarà. De ser un maldestre nadador, passarà a ser una criatura que amb quatre potes caminarà per terra. Així des d'aquest punt de vista, veurem que tindrà dues vides, i la visió del món que l'envolta serà diferent en cada una.  

I arribarà el moment, que haurà de fer front aquell obscur perill que va marcar durament el seu naixement. I tot el que haurà après des de llavors, ho haurà d'usar per superar aquest dur obstacle, que prou bé que ens podem imaginar és un element de creació humana. 

Amb un llenguatge molt peculiar, per referir-se entre ells, els animals, i els altres elements de la natura, entenent que part del mèrit és del traductor, en Pau Gros Calsina, Fibi és una magnífica faula amb un missatge profund, contraposant la natura, i el cicle vital dels gripaus en concret, amb l'alteració que suposem els humans amb les nostres infraestructures. A pesar d'això, en gaudirem molt, ja que les il·lustracions estan bellament acolorides, donant-los una gran força expressiva, amb unes escenes que contemplarem observant-ne tots els detalls.

Tenim entre mans una novel·la gràfica que ens captivarà per la seva història i el seu missatge, però especialment per l'animal escollit per ser-ne el protagonista, i que Jérémie Moreau ens ha sabut aproximar magníficament. 

Com apunt final, la seva lectura m'ha recordat justament a un documental, també francès, de 2015 titulat Les estacions (Les saisons) que també comptem en català. En aquest també ens contraposa els cicles de la natura, i com es van començar a veure afectats a partir de la nostra irrupció. 

Lectures còmic: Elon Musk. Retrat d'un oligarca

Títol: Elon Musk. Retrat d'un oligarca
Títol original: Elon Musk. Enquête sur un nouveau maître du monde
Autor: Darryl Cunningham
Traducció de: Mireia Alegre Clanxet
Publicat per: Editorial Comanegra, setembre de 2025
Format: Cartoné - 192 pàgines - 17 x 24 cm - Color
Preu: 22 €

Aquest passat setembre, Editorial Comanegra va treure un nou còmic dedicat a un dels personatges més polèmics d'aquests darrers anys: Elon Musk. Retrat d'un oligarca, de Darryl Cunningham, sent el catorzè títol de la seva col·lecció Comanegra Còmic.

"Amo i senyor", segurament seria un concepte que definiria prou bé l'Elon Musk, ja que allà on posa el nas, se'n vol convertir justament l'amo i senyor. 

Segurament molts el coneixem per ser el propietari de Tesla, la famosa marca de cotxes elèctrics de luxe, o també per estar al darrer dels vistosos satèl·lits d'internet que podem veure al cel nocturn, l'Starlink. 

Segurament si aquestes dues fossin les seves principals activitats, seria un superric més del que pocs que hi ha aquest planeta. Però Musk és una persona amb ambició i també molt impulsiva, i aquests darrers anys, si no algú no el coneixia, l'ha d'haver conegut per força. I per dos motius prou coneguts: per haver matat un ocellet blau ben bufó i pel seu pas per l'administració governamental dels Estats Units, en mans d'un altre individu de la seva mena, en Donald Trump. 

Però darrere d'aquest present prou conegut, hi ha un llarg passat que l'ha ajudat a esdevenir el que ara és l'Elon Musk. 

La història de la seva vida ens l'explica amb prou detall en Darryl Cunningham en aquest còmic on d'una manera molt amena aprofundirem en la vida d'aquest personatge nascut en la Sud-àfrica de l'Apartheid. 

Tal com veurem la història d'en Musk no comença amb ell, sinó amb el seu avi matern, Joshua Norman Halderman, que ja al seu dia fou un pioner, un emprenedor, i molt conservador. Nascut als Estats Units, se'n va anar al Canadà i finalment va acabar a Sud-àfrica, on una de les seves filles, la Maye, es va casar amb l'Errol Musk, un matrimoni gens feliç i ple d'abusos per part d'ell. 

En aquest ambient de l'Apartheid, de la supremacia blanca, amb un pare abusador però també molt ric, i amb el llegat que li va venir de la família materna, és així, com va créixer el nostre protagonista, l'Elon Musk. Envoltat de privilegis, però també molt intel·ligent i emprenedor, faria els seus primers negocis en la tecnologia digital, en l'Internet que llavors tot just començava a agafar força. Però clar, moltes de les coses que avui dia utilitzem tenen els seus orígens, i en alguns casos, en marques ben conegudes, ell hi va estar involucrat. 

Però com tot, hi hauria èpoques d'èxit i també de fracassos, tanmateix l'experiència aniria augmentant, fins que arribat a un punt faria el salt, a l'empresa que li ha donat fama mundial, Tesla, que ell no en va ser el fundador, sinó que amb el temps, se'n va apropiar. Una altra empresa que fundaria seria SpaceX, creada per fabricar coets, i partir d'aquí en sortiria Starlink. 

I més recentment, tal com ja he dit més amunt, va comprar Twitter, que la va rebatejar com a X, un nom que com veurem ve del seu passat, amb tot d'escàndols inclosos, i també tenim el seu pas pel segon govern del president Donald Trump, tot dirigint el Departament d'eficiència governamental, per un temps determinat, ara ja finit.

Però davant d'aquesta faceta d'èxits, també hi ha tota una faceta ben fosca. Com he dit, esdevenint "Amo i senyor" del que aconsegueix apoderar-se, no té cap mirament en aprofitar-se de qui sigui per aconseguir els seus objectius, i quan els ha espremut, els acomiada i llestos. És doncs una persona despòtica i manipuladora, en el fons és d'aquesta manera que aconseguit acumular la fortuna que té, a part d'aprofitar-se de les sumes considerables de fons públics del govern dels Estats Units i, per tant, provinents dels contribuents d'aquest país, que en gran manera l'han ajudat a salvar les seves empreses. 

Paral·lelament a la seva vida empresarial, la seva vida familiar no és pas gens plàcida, sinó tot al contrari, convulsa i també amb els seus safareigs i escàndols. I evidentment, la seva vida política també ha estat el que l'ha donat a conèixer al llarg del planeta. De considerar-se centrista, ha passat a abraçar els postulats de l'extrema dreta, sent un gran difusor de teories conspiranoiques i de notícies falses de tota mena. 

Així, al llarg de l'obra, Darryl Cunningham ens fa un excel·lent retrat ben minuciós d'Elon Musk, i tenint els seus darrers precedents, arriba a la conclusió que és un perill de per la democràcia tal com l'entenem. El concepte "llibertat" que des de la dreta i extrema dreta s'usa tant, és aquella que només els beneficia a ells, com el mateix Elon Musk. Aquella "llibertat" que només afavoreixi els homes superrics, que ves per on acostumen a ser homes blancs. Tal com veurem, Elon Musk és un excel·lent hereu del seu avi Joshua Norman Halderman. La manera de pensar i de veure el món d'un i de l'altre són extremadament similars. 

Elon Musk. Retrat d'un oligarca ens mostra fins on pot arribar algú amb ànsies de poder i que compta amb les butxaques ben plenes. I aquest exercici que Darryl Cunningham ha fet amb ell, es podria fer amb cada un dels superrics que viuen en aquest planeta, i que fan i desfan com els hi dona la gana.

Lectures còmic: Gorazde

Títol: Gorazde
Títol original: Safe Area Gorazde
Autors: Joe Sacco
Traducció per: Joaquim Toset Masdeu
Publicat per: Planeta Cómic, setembre de 2025
Format: Cartoné - 19 x 25,7 cm - 296 pàgines - B/N i color
Preu: 30 €

Fou el passat maig quan Planeta Cómic va anunciar una nova edició de la cèlebre Gorazde de Joe Sacco, la qual també ens arribaria en català, després de la publicació de Palestina, el primer gran títol d'aquest autor, el passat abril d'enguany. 

La lectura de Palestina no fou la primera vegada que em topava amb una obra de Joe Sacco. Ja fa anys i panys que vaig llegir, o així ho suposo, l'edició del 2001 que Planeta va traure de Gorazde: Zona protegida (Col·lecció Trazado), la seva segona i també cèlebre obra, tractant la guerra de Bòsnia amb la ciutat bosniana de Gorazde com a protagonista especial. A la ressenya de Palestina, vaig afirmar que llavors la vaig llegir, que ara sí, havent-la llegit, en tinc dubtes de llavors. L'exemplar que tinc, me'l vaig trobar, algú se'l va deixar, i concretament és una segona edició del 2006. 

Abans d'aquestes edicions de Palestina i Gorazde, en Joe Sacco ja s'havia publicat en català. Tal com se'ns diu a Tebeosfera, l'any 2016 va participar en un especial del diari Ara titulat I ara què?, com a il·lustrador.

En Joe Sacco, estant a punt de completar la seva primera obra Palestina, es va interessar per un altre conflicte bèl·lic que tenia lloc en aquella primera meitat dels anys 90 del segle XX (1991-1995), i molt més prop, ja al continent europeu, en el que es coneixia com a Iugoslàvia, un conflicte bèl·lic que va comportar la seva desintegració, naixent-ne nous estats: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro (El 2006 s'independitza Montenegro) i Macedònia (del Nord).

Així altre cop va emprendre un viatge cap a terres de guerra, per així tenir la seva pròpia visió. Entre setembre de 1995 i gener de 1996, fou quan va trepitjar Bòsnia per primer cop, amb la intenció de conèixer la seva capital, Sarajevo, però ves per on, una altra ciutat va agafar-li protagonisme, Gorazde (pronunciant-se "Goraixda"), una ciutat de la Bòsnia oriental, i durant gran part del conflicte, fou una de les zones de seguretat, juntament Srebrenica i Zepa, que quan ell va arribar ja era l'última que encara resistia a la total ocupació dels serbis bosnians. 

Aquella antiga Iugoslàvia era un país multiètnic, que al llarg dels segles sempre estava a la perifèria d'altres imperis com l'otomà o l'austrohongarès, que amb la desintegració d'aquest a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, Iugoslàvia es va constituir com a regne, i anys més tard com a república. Amb Josip Broz "Tito" al capdavant, va saber mantenir el país unit, a pesar de les seves diferències, però a partir de la seva mort, el 1980, el nacionalisme serbi es va radicalitzar, i així amb l'arribada dels anys 1990, els diferents territoris constituents es van independitzar, en alguns casos el conflicte va ser menor, com a Eslovènia, però allà on hi havia una important població sèrbia, la guerra fou inevitable, com a Croàcia o Bòsnia.

Bòsnia era i és un país multiètnic on bonament convivien croats de religió cristiana catòlica, bosníacs de religió musulmana i serbis de religió cristiana ortodoxa. La seva declaració d'independència va suposar que va emergir el pitjor de la humanitat en una guerra que es va estendre de l'abril de 1992 al desembre de 1995. I tal com ens explica aquest títol, la Bòsnia oriental fou extremadament dura. 

Com he dit, Joe Sacco hi va arribar a la tardor de 1995, a les acaballes del conflicte, quan finalment des de les potències mundials, després moltes ambigüitats, van decidir posar punt final a aquesta guerra. Això li va permetre, poder arribar a la ciutat de Gorazde, que durant tres anys llargs va estar aïllada de Sarajevo, completament rodejada per territori controlat pels serbis bosnians, sent constantment atacada però podent resistir a l'ocupació definitiva. 

En Joe Sacco a la ciutat hi va conèixer molta gent, fent bons amics, i és a partir dels seus testimonis, de tota la gent que entrevistarà i del seu propi testimoni, que realitzarà aquest gran títol de còmic periodístic on ens posa infinits exemples de la crueltat que els bosnians musulmans van haver de patir a mans dels serbis bosnians. 

Fou plenament conscient del terror que van haver de viure tota aquella gent que va conèixer, i com una ciutat força gran es va veure abocada a la més absoluta destrucció. 

Els lectors serem testimonis de com la ciutat va resistir aquells tres anys llargs de conflicte, de com anava acollint refugiats d'altres ciutats que van caure sota el control serbobosnià, també de les penúries per aconseguir menjar, dels diferents assassinats que hi va haver, entre ells la matança de Srebrenica. Però en mig de tant dolor, l'autor també hi voldrà donar un toc d'humor, o moments més relaxants, per trencar de tant en tant, la foscor que ens mostra.

En Joe Sacco tot i que en aquest cas concret es posa al costat de les víctimes, dels ciutadans atacats per Gorazde, també ens explica, que al llarg del segle XX, tots els pobles constituents de l'antiga Iugoslàvia van cometre en un moment o altre les seves crueltats en contra dels altres pobles. Doncs són molt importants les pinzellades que ens mostra de la història més recent de l'antiga Iugoslàvia per entendre el present ell trepitja. 

Repetint el què he dit, Gorazde està situada a la zona oriental de Bòsnia, on fins abans de la guerra, els dos grans grups poblacionals eren musulmans i serbis. La guerra va suposar que els serbis de Bòsnia emprenguessin una neteja ètnica, d'aquesta zona oriental, on tot assassinant musulmans, foragitaven els supervivents tot expulsant-los de les seves ciutats, tot substituint un grup poblacional per un altre. 

Un tema que se'ns remarca prou bé és que la població damnificada era musulmana, perquè si no t'ho diguessin en cap cas ho pensaries. Tal com se'ns mostren, especialment de cara a vestuari i vida social, poc tenen a veure amb els musulmans que tenim més a ment, els del nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Al cap i a la fi, els bosníacs actuals, del llibre, descendeixen d'aquells eslaus que es van convertir a l'islam en època otomana i, per tant, no són àrabs o pobles afins, que és el que estem més acostumats. 

Amb el final de la guerra, l'Estat de Bòsnia i Hercegovina actual es va constituir de la Federació de Bòsnia i Hercegovina, amb una població majoritària croata i musulmana, on hi ha Gorazde unida la resta de la federació un per franja de territori, la República Srpska de majoria sèrbia, i el Districte de Brcko, un condomini entre les altres dues entitats.  

Gorazde fou publicada el 2000 per Fantagraphics, obra de la qual més endavant se'n va fer una nova edició de la qual se n'ha fet la nostra, la qual inclou una introducció de Christopher Hitchens, abundant material inèdit previ al còmic amb tota una sèrie de reflexions del mateix Joe Sacco sobre diversos fets que veurem al llarg dels capítols de l'obra, i al final del llibre tindrem una entrevista de Gary Groth a l'autor, tot aprofundint encara més en l'obra. 

Com a punt personal, durant la lectura del còmic, he recordat que en algun moment de la guerra de Bòsnia, quan cursava els primers anys de primària, des de l'escola ens van fer preparar material escolar, com llibretes, escrivint alguna mena de carta, en anglès, que ens ho devien donar mig fet, on devíem explicar qui érem i que ens preocupaven per la situació que passaven ells, els nens de Bòsnia, i com mostra de suport, els enviàvem aquell material. Suposo que la cosa devia anar així, si la memòria no em traeix. La qüestió és si tot aquest material que des de la innocència vam preparar va arribar al seu destí, o bé, es va perdre en algun punt del camí.  

La guerra de Bòsnia doncs deu ser un dels meus primers conflictes bèl·lics de la qual tinc certs records, i més especialment, ja que tenia lloc a Europa mateix, cosa per a molts uns fets inconcebibles després de dues guerres mundials. Ara avui en dia, una mica més lluny, Ucraïna pateix la invasió russa del gener des del febrer del 2023

Gorazde és un retrat molt pròxim i sincer del que van viure els bosnians orientals i els ciutadans d'aquesta ciutat en concret duran la guerra de Bòsnia. Com tot retrat passarà a la posteritat, amb el dolor que van patir la seva gent. És una lectura totalment recomanable i imprescindible, i que ara podem gaudir per primer cop en català. 

Lectures còmic: La senyora Marga i els vampirs

Títol: La senyora Marga i els vampirs
Títol original: Margarita contra los vampiros 
Autors: Javier Pérez Andújar (guió) i Raquel Garcia Ulldemolins (dibuix)
Traducció per: Martí Sales
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2025
Format: Rústica amb solapes  - 21 x 27 cm - 136 pàgines - Color
Preu: 25 €

Fou a mitjan juny, quan Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor de 2025. Llavors va anunciar cinc títols, i el primer a publicar-se a principis de setembre fou La senyora Marga i els vampirs, de Javier Pérez Andújar i Raquel Gu.

La Marga és una senyora ja gran que segueix una rutina al seu dia a dia. Fins a qui tot normal, una vida sense alts ni baixos. Però ves per on, de cop i volta el seu carret de la compra esdevé tot misteriós. D'aquest en surt la seva amiga Júlia convertida en un esperit, a qui fa temps va perdre la pista. Ara la Júlia li demana ajuda.  Resulta que fa molt de temps, va ser segrestada per un vampir, de qui malauradament se'n va enamorar. Cansada del tracte que rep, espera que la seva antiga amiga, la Marga, la rescati. 

La Marga vol salvar-la sigui com sigui, i ho farà acompanyada d'aquells amb qui més confia i que forment part de la seva quotidianitat: en Quico, el jove amo del bar xinès; i en Miguel, un antic legionari que ven loteria a prop del bar, i que sempre va acompanyat del seu gosset Macuto. 

Així, aquests quatre personatges emprendran un llarg camí, tot recorrent bona part d’Europa cap a Transsilvània, tot trobant-se amb tota mena d'éssers fantàstics, en una història d’aventures i d’humor. 

Aquesta obra podria ser simplement entretinguda, que ho és molt, però té molts valors afegits. Primer, tenim el quartet protagonista, que ja de per si, tenen la seva pròpia força cada un. Al cap i a la fi, aquelles obres on l'equip de protagonistes hi hagi un gos, valdran la pena. D'exemples en el còmic i la cultura popular no en falten. 

En segon lloc, tenim uns magnífics jocs de paraules, i entenc que gran part del mèrit és de la traducció a càrrec de Martí Sales, per aproximar en català les corresponents versions en castellà. Parlant de jocs, el còmic en si és un joc tal com ja veureu. 

I com tercera cosa que dona molta profunditat a l'obra, és la sèrie infinita de referències visuals i textuals que apareixen, tant de personatges reals com de ficticis, com d'altres elements, els quals se'ns mostren a la llarga llista d'aguerriments que trobem al final del llibre. 

Amb totes referències, el que volen els autors és agrair d'alguna manera a tota persona i tot allò que han estat importants en les seves vides. Amb tantes referències, podem entendre que hagin tardat uns tres anys a crear aquest còmic. 

Així doncs, a part de seguir les aventures d'aquests quatre protagonistes, el lector també tindrà el joc d'anar copsant totes aquestes referències, i segons la cultura que tinguem, algunes les endevinarem de seguida, d'altres un cop llegint els agraïments, i d'altres que simplement no ens serà impossible. 

Lectors i lectores, La senyora Marga i els vampirs no és només un còmic per entretenir-se. És un complex joc, on com a jugadors d'un joc de taula, de casella en casella, també viurem i gaudirem aquest còmic d'una altra manera. Així, un agraïment final a en Javier i a la Raquel per aquest magnífic treball, on tothom sense cap mena de dubte el gaudirà. 

"Parlem de còmics" amb ComiCat

Parlem de còmics és l'espai de divulgació que cada divendres s'emet a Radio Molins de Rei (91.2 FM), programa conduït per en Pau Moratalla. 

El programa d'aquesta setmana, ComiCat en va ser convidat, i jo vaig anar-hi en representació seva. Agraeixo molt que hagin pensat amb nosaltres, i per l'estona passada. 

Reprodueixo el text que han posat al seu Instagram sobre el nostre pas al programa, que podeu escoltar a Ivoox:
 

Al nostre programa posem especial èmfasi en els còmics que es publiquen en català. Ara bé, si algú porta temps preocupant-se per tot allò que es cou dins del còmic a totes les terres de parla catalana és ComiCat, l'espai creat ara fa gairebé 18 anys per un grup d’amants del novè art per a compartir i difondre la seva afició i vetllar, especialment, pel còmic en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres). 

Per a explicar-nos el projecte amb tot detall, aquesta setmana hem tingut el plaer de rebre a l’estudi en Marc Mensa Puiggròs, un dels integrants d’aquest fenomenal equip, que tant fa pel còmic català i pel còmic en català. A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics d'ara i de sempre, entrevistes a autors, autores i a personatges vinculats al novè art, així com reportatges diversos, sempre amb el denominador comú de la llengua. 

Hem parlat amb ell del passat, del present i del futur del nostre còmic, i ens hem preguntat per la seva salut. Des que va néixer ComiCat, ha augmentat el nombre de publicacions en català, han aparegut noves editorials, nous premis i més fires que hi presten total atenció. No podem assegurar que ells hagin provocat aquests moviments, però estem segurs que han aportat el seu gra de sorra i, de ben segur, han procurat informar-ne a tots els seus seguidors i seguidores. Segurament ja els conegueu, però si no és el cas, ja trigueu a seguir-los al web o a xarxes per a estar completament al dia! En Marc us en donarà tots els motius!

Font: ComiCat

Lectures còmic: Café Calor

Títol: Café Calor
Títol original: Café Calor
Autor: Bernat Bauzá Matamalas
Publicat per: Dolmen Editorial, agost de 2025
Format: Rústica amb solapes - 56 pàgines -  17 x 24 cm  - Color
Preu: 6 €

 

Aquest passat agost, Dolmen Editorial va publicar l'obra guanyadora del Programa Cultural Art Jove 2024 en la categoria de còmic de l'Institut Balear de la Joventut: Café Calor, de Bernat Bauzá.

El Café Calor és un bar-restaurant de la ciutat de Palma on el seu propietari se sent molt orgullós de portar-lo. Tot canvia quan de cop i volta el cafè s'incendia, i segons la versió oficial sembla que ha estat a causa d'un fogó en mal estat de la cuina, però hi ha quin pensa que podria haver estat provocat. 

Qui ho creu és en David, un jove policia que fa poc que ha arribat a la ciutat, comença a sospitar que a darrere hi pot haver alguna mena d'organització criminal. Com més investiga, més clar veu que en els baixos fons d'aquesta reconeguda ciutat turística s’amaga una xarxa clandestina de drogues, prostitució i corrupció. De mica en mica s'hi anirà involucrant més, fins al punt de fer-ho molt personal. Però aquesta organització sap molt bé moure els seus fils, i és molt més poderosa del que sembla. Els seus tentacles arriben a tot arreu, i al final en David és només un jove policia. 

Amb aquesta obra, en Bernat Bauzá presenta un lloc on la gent treballadora que voldria tenir una vida tranquil·la esdevé víctima de la foscor, on aquells que ostenten cert poder es veuen controlats i on l'esglaó més dèbil, els pobres i desafortunats es veuen explotats sense miraments, i tot aquell individu que en vol escapar-se, rep la seva corresponen lliçó. 

El llibre es complementa amb unes pàgines d'esbossos, amb les idees de la il·lustració de la portada, d'alguna pàgina i dels principals personatges de la història. 

Café Calor és un còmic que tot i ser breu ens mostra clarament fins on s'escampa la maldat des de la mirada de diferents personatges de tota mena, i fins al que està disposat a sacrificar el nostre protagonista per intentar ajudar la gent honrada i així fer justícia. 

Lectures còmic: Volem tancs de cervesa...: Biel Bipol i els pelacanyers

Títol: Volem tancs de cervesa...: Biel Bipol i els pelacanyers
Autor: Jaume Aguirre Puig
Publicat per: Autoedició/Círculo Rojo, juliol de 2025
Format: Rústic - 82 pàgines - 21 x 29,7 cm - Color
Preu: 22 €

 

A principis d'abril, a Verkami va aparèixer un projecte per editar un còmic allunyat del més convencional, més alternatiu i transgressor, allò que anomenem "comix", tal com el seu autor, en Jaume Aguirre Puig, diu.  

Tal com ens explicava a la campanya, va presentar el projecte a Autsaider Comics, editorial de còmic underground, però fins i tot aquesta editorial el van declinar dient que no sabien identificar quin perfil de lector es podria interessar per ‘les paranoies’ de l'autor. Així era un "outsider dels outsiders". 

Volent ell tirar-lo endavant i més sent un projecte en català volent, portar la nostra llengua a l’àmbit de la contracultura, d'allò no tan normatiu, finalment va decidir decantar-se per l'autoedició, comptant amb el suport de Círculo Rojo, un cop la campanya va aconseguir els seus objectius. 

El títol de l'obra Volem tancs de cervesa... és un homenatge a la consigna del P.G.B. (Partit de la Gent del Bar), creat i divulgat pel ninotaire Carlos Azagra en els anys 80 i 90, que tal com veure serà un dels personatges de l'obra.

Però sota aquest títol, s'hi recopilen tres historietes protagonitzades per un personatge ben peculiar amb dos caps, en Biel Bipol. Això comporta que tingui dues personalitats que seran la cara i creu del seu ser. 

A part d'aquesta característica, en Biel Bipol és un personatge no que destaca gaire, una ovella més del ramat. Fugint de la seva quotidianitat, i relacionant-ho amb la temàtica alcohòlica que hem mencionat, serà la barra del bar el lloc de llibertat on podrà divagar tota la seva filosofia i les seves creences. I és que tal com sabem l'alcohol, en aquest cas la cervesa, a part de ser molt diürètica, també et permet deslligar-te i ser més extravertit. Però no estarà sol, tindrà la companyia de la seva colla de "pelacanyers", com el mateix Carlos Azagra, i serà amb ells que viurà grans aventures, on la cervesa no hi faltarà pas.

Seràn diversos els temes que el nostre bipolar protagonista debatrà o s'hi viurà involucra, tal com el concepte de treballar, una batalla peculiar entre dues conegudes marques de cervesa i un anís molt nostrat, no hi faltaran elements propis de la cultura catalana, apareixent un personatge molt escatològic, i fins i tot viurem escenes de feminisme i d'identitat de gènere i temes afins.  

La manera com s'enllacen aquests temes serà molt natural gràcies als seus diferents personatges principals i els altres secundaris, donant en molts casos situacions ben estrambòtiques. No té manies de tocar temes espinosos, tot i que sempre amb un bon text per donar-hi una bona explicació. 

Pel fet de ser un "comix", l'autor es permet tocar temes complicats, que tot i fent-ho en un context tot alternatiu, no en defuig de la seva essència i realitat. Podríem dir que dins del surrealisme d'aquestes històries se'ns presenten temes amb bona objectivitat. 

Un servidor hi va col·laborar sense saber que li arribaria a casa. I ara un pot dir, que ha estat tota una grata sorpresa, per tot el que he anat mencionat. Té una mica de tot, i tot molt ben mostrat. 

En el fons, en una barra o taula de bar, amb una cervesa a la mà, o l'alcohol que desitgeu, intentant sempre amb moderació, hi han tingut lloc els debats converses i idees més esbojarrades però interessants de la humanitat.