dissabte, 30 d’abril del 2011

Sóc de Poble. Manual per sobreviure a la ciutat

Títol: Sóc de Poble. Manual per sobreviure a la ciutat.
Autors: Raquel Córcoles i Marta Rabadán
Publicat per: Glénat, abril 2011
Format: 80 pàgines - Color
Preu: 13,95 €


Ets modern si els teus amics són culturetes, dissenyadors, Djs i artistes. Si et conviden a la inauguració de l'últim "bar-restaurant-boutique de roba". Si saps qui són els blocaires de moda. Si en el teu perfil de Facebook en comptes de foto tens un logo... Però sempre seràs de poble si has nascut en un lloc on no hi ha El Corte Inglés.


Com tu i tants d'altres, Raquel Córcoles és molt de ciutat per ser de poble i molt de poble per ser de ciutat. És una paradoxa amb ulleres Clubmaster i càmera Lomo. Una moderna de poble!

Sóc de poble és la quarta i nova obra de la Col•lecció Carnet Jove del 2011 de Glénat que s’ha publicat pel 29è Saló del Còmic, obra creada per Raquel Córcoles i Marta Rabadán.

La Moderna de Poble, sí, així es diu la protagonista, se’n va a viure a la Ciutat per intentar aconseguir aquella fabulosa i luxosa vida que sempre ha somniat, tot i així la cosa no anirà per aquest camí. De mica en mica anirà coneixent el món de la ciutat i a poc a poc s’anirà modernitzant, envoltant-se d’ambients més o menys selectes. Tot i així per molt moderna que vulgui semblar sempre hi haurà quelcom que li recordarà que és de poble.

A mesura que he anat llegint he observat que de mica en mica, la Moderna i jo no parlàvem al mateix idioma o no fèiem servir els mateixos conceptes. Sort de les notes a peu de pàgina que m’han servit per guiar-me al llarg del còmic. A tall d’exemple he aprés que el Grup Inditex és més extens del que pensava, i que H&M és un del seus principals competidors. El saber no ocupa lloc, però no em traurà el son saber-ho o no.

Al final del còmic hi ha un test, per saber si ets: A. De poble, poble..., B. Modern de Poble, C. Totally Modern.
En el meu cas (tot i que el títol del test sigui en femení) com era d’esperar sóc de poble, poble. El poc resultat que tinc me’l donen el facebook i bloc, cosa que molta gent fins i tot els avis tenen avui en dia. Per tant de modern res de res. A l’estiu a recollir les patates a l’hort i amb el meu cotxe de més de 25 anys, camí amunt i camí avall, a veure quants senglars o conills em trobo, sempre amb precaució.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Wilson

Títol: Wilson (Edició en Català)
Títol Original: Wilson
Autor: Daniel Clowes
Publicat per: La Cúpula, agost 2010
Format: Cartoné, 84 pàgines, color
Preu: 17,90€

Wilson és un misantrop de mitjana edat que per defugir la seva solitud enceta converses unilaterals amb desconeguts en cafeteries o enmig del carrer. Wilson és un infeliç ressentit que troba sospitosa l'aparent felicitat de la gent que l'envolta. Wilson és un home odiós amb un gran cor. Un solter trist i solitari. Un pare i marit devot. Un idiota. Un sociòpata. Un fantasma il•lús. Una flor delicada. Wilson és el retrat de la part fosca de l'home contemporani.

Wilson és la nova novel•la gràfica de Daniel Clowes, un dels autors de còmic més influents del panorama internacional i un renovador del llenguatge del còmic.
“Amb Clowes, no llegeixes sobre els estats emocionals de la gent, t’hi barreges, com a la vida.” The Los Angeles Times.


Quan ja pensava que ja ho havia comprat tot al 29è Saló del Còmic, en passar pel davant de l’estand de La Cúpula, li pregunto a en Nightwing80, si havia llegit Wilson i com era, del qual em va donar bones referències, a més a més recordava que a ComiCat se n’havien publicat 3 ressenyes. Així que el vaig agafar, fullejar i el mica que vaig llegir, em va agradar i em va treure rialles. Per altra banda Wilson s’havia publicat abans en català que en castellà, cosa raríssima en el còmic. Així doncs va anar a parar a la motxilla. Coi com pesava i pensar que l’havia d’aguantar del que quedava del matí, tota la tarda i fins a casa. Però bé ho vam aguantar.


Tal com he comentat en fer-li un cop d’ull vaig observar que l’estil de dibuix varia pàgina rere pàgina, segons la situació o estat emocional en que es troba en Wilson. El còmic també està estructurat en el a primer cop d’ull en diríem pàgines autoconclusives, però a mesura que vas llegint notem com hi una un fil de continuïtat entre les pàgines. Podríem dir que cada pàgina és un capítol de la història, per tant podem considerar que estem llegint la biografia d’en Wilson, des de la seva mitjana edat fins a la vellesa, coneixent també aspectes anteriors de la seva vida.

Però la història no pas fantàstica, és real com la mateixa vida. Qualsevol es podria trobar en la seva situació. Wilson però es una persona difícil de suportar per el seu especial llenguatge i tracte amb al gent, ara bé l’autor li ha sabut donar l’encant i l’humor per tal que al final en Wilson et caigui bé.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Nosaltres, els Catalans

Títol: Nosaltres, els Catalans
Títol Original: Nosotros, los Catalanes
Autors: Francisco Pérez Navarro (Guió) i Juan López Fernández “Jan” (Dibuix)
Publicat per: Glénat, 2006
Pàgines: 68 pàgines - Color
Preu: 14,00 €

Se sol dir que el poble que no coneix la seva pròpia història està condemnat a repetir-la. Però en alguns casos, les repeticions són meravelloses i oportunes, com al mític Nosaltres, els catalans, que torna en el moment més indicat i en doble edició, catalana i castellana. Una obra de finals dels setanta, amb guió de Francisco Pérez Navarro i dibuixos de Jan, que recorre la trajectòria històrica de Catalunya i ens la fa propera amb humor i ironia i més enllà de controvèrsies o ideologies.


Aquest és un còmic que té ja uns anyets però feia temps que tenia pendent de comprar-lo, fins que en aquest 29è Saló del Còmic, a l’estand de Glénat el tenien posat a la venda, i és clar, doncs cap a la motxilla va anar.

La història d’aquest d’aquesta obra es ben explicada en el pròleg que precedeix el còmic, a càrrec d’Antonio Martín. A breu resum, originalment s’hauria d’haver publicat en 2 volums de 48 pàgines cada un, i en 2 llengües, català i castellà. Però l’editorial original, Publicaciones Plan, va canviar opinió decantant-se per un sol volum de 64 pàgines i en només en castellà. Això va comportar que els autors haguessin de modificar l’obra per adequar-la a les noves condicions. Sortiria a la venda el 1978. I en aquell moment va passar força desapercebuda.
Glénat però va decidir recuperar l’obra i com que els originals s’havien perdut van reeditar l’obra a partir d’un exemplar original. Aquest cop sí també en llengua catalana. Publicant-se al 2006.

El còmic va des dels Ibers fins a Tarradellas, moment històric en que es va publicar originalment. El gran gruix se l’emporta l’edat mitjana, motius més que obvis, és l’època en que neix, creix Catalunya. I en que juntament amb els altres regnes de la Corona d’Aragó seria, una gran potència al Mediterrani. Batalla aquí, batallà allà i amb el Papa sempre amb l’excomunació a punt per si els sobirans catalans es passaven de la ratlla. I això sí, Catalunya sempre patint les brometes pesades de les seves dues veïnes. Ara una, ara l’altra, ara som amics d’uns, ara dels altres, però sempre igual, les veïnes contentes i nosaltres plorant la rascada del genoll. Cal anomenar les veïnes? Arribarà el dia en Catalunya serà feliç i plena i les veïnes ploraran les rascades dels seus genolls? Doncs no ho sé. La qüestió és si encara hi som, i encara escrivim en aquesta llengua, la catalana, és per alguna cosa, oi?

Tornant al còmic, en fer-li un cop d’ull a primera vista t’espanta, per dir-ho d’alguna manera, ja que hi ha força quantitat de text, però clar, és un còmic on s’intenta explicar la història d’un país, Catalunya, i per tant s’ha de fer referència a detalls i moltes batalles tal com he dit, però sempre explicant-ho amb bon i benvingut humor, i això hi ajuda que els dos autors, Pérez Navarro i Jan, en siguin dos professionals.

El còmic s’acaba al 1978, la resta fins avui més o menys la coneixem. I tal com diu el narrador del còmic: I ara, nanos, continuem aquesta història!

dijous, 21 d’abril del 2011

Españistán. Este país se va a la mierda.

Autor: Aleix Saló
Publicat per: Glénat, abril 2011
Format: 144 pàgines, Color, Tapa dura
Preu: 17,95€

Esta es la historia de un cani (o un choni, o un poligonero, ya saben...) que, en su empeño por deshacerse de la hipoteca, deberá recorrer el Reino de Españistán para enfretarse con todos y cada uno de los malandrines, meapilas y soplagaitasque lo pueblan, dando lugar a un relato plagado de tópicos, tacos y faltas de ortografía, con bien de lobbies, parados, mileuristas, pensionistas, funcionarios, obispos, SGAE, telebasura, enchufes, sobornos y estilismos poligoneros.

Després dels Fills del 80: La Generació Bombolla (Glénat), Aleix Saló retorna amb una nova obra: Españistán: Este país se va a la mierda. En questa nova història, Aleix Saló explica les peripècies i aventures de Fredo, Samu i Gandolfo, al llarg de les diferents regions del Reino de Españistán. L’objectiu del viatge el qual és que Fredo pugui anular la hipoteca que no pot pagar.

En cada regió s’hi trobaran tot tipus de personatges d’allò més pintorescos, molts dels quals son versions de personatges reals. Tot amanit amb bona dosi d’humor del qual l’autor n’és un gran expert.

Dels noms dels personatges, ja es denota un influència Tolkeniana, en aquesta obra, i així ho explica l’autor en l’epíleg, però no és l’única influència tal com es pot veure al llarg de l’obra.

I finalment respecte un element important i rellevant de la història és que jo també coincideixo amb l’autor que “ells” són “Els amos de tot això”.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Crònica del 29è Saló del Còmic: 2a part

Després del matí tocava fer un mos, així que vaig sortir al carrer, vaig seure a un banc i mossegada a l’entrepà. Després vaig fer quelcom que no havia fet durant els 7 anys que he passat a Barcelona, pujar les escales de Montjuïc fins a dalt a el MNAC. Contemplant les 4 noves Columnes, la Font Màgica i ja a dalt de tot la increïble panoràmica de Barcelona entre Montjuïc i Collserola. Déu n’hi do quina vista. Aquesta mini ruta turística me la vaig agafar amb calma.


Ja es va anar fent l’hora i va tocar anar baixant cap al Saló. Un cop a dins amb en Nightwing80 ens varem torbar a l’exposició de Tarzan. Després de mirar-la varem decidir anar a esperar un autor de còmic el qual els dos coneixem, i tinc el plaer de comentar al seu bloc “de perdició (XD)”, estic parlant de l’Aleix Saló, autor dels Fills del 80 i del nou Españistán. Després de trobar-lo varem anar a fer una cerveseta. Ben apalancats i xerrant pels descosits, van aparèixer l’Àlex S. Roca (El Tentacle) i un amic seu, els quals vaig conèixer llavors. L’Aleix, també conegut per /Aleiks/ (versió españistanola) i /Aleksis/ (a no sé quina perruqueria), ens va firmar, dedicar els nostres exemplars de les seves obres. En el meu cas per fi tinc els Fills dels 80 dedicat com Dende mana.


Recordo que l’any passat no el portava i em va fer una dedicatòria en un tros de paper. I després doncs l’Españistán, que segons va dir tinc la primícia de que era la primera dedicatòria que feia en un Españistán. Visca!!!! Gràcies Aleix!!!!


Després de firmar l’exemplar d’en Nightwing80, se’n va anar cap a l’estand de Glénat que li tocava firma exemplars. Coincidint en aquest moment va aparèixer un altre membre de ComiCat, en Fonamental, coneixent-lo llavors. També va passar per allà en Troca, l’alies d’en Jordi Riera Pujal, autor de “El Còmic en Català” i també membre de ComiCat, però bé en aquell moment no ens vam presentar. Una mica més tard abans de la Taula Rodona, ens el tornaríem a trobar i llavors si que ens presentaríem.

Bé seguidament, ja que en Fonamental volia un Espanistán i que li firmés l’Aleix, doncs bé vam anar cap a l’estand de Glénat. Però l’Aleix encara no firmava, i en Fonamental i jo vam anar voltar una estoneta. En Nightwing80 se’n va anar amb l’Àlex S. Roca i amic. Varem tornar a Glénat, ell es va quedar allà, van tornar els altre tres i en Nightwing80 i jo vam anar a la Taula Rodona El còmic en català, aquí i ara amb la presencia de Joan Navarro (Glénat) Jordi Riera Pujal (autor de El Còmic en Català), Joan Tresserras (Ex Conseller de Cultura) i l’Oriol Garcia Quera (Dibuixant de Còmics). Una mica més tard si afegiria en Fonamental. Com acostuma a passar malauradament les bones iniciatives costen que funcionin, i dic “bones” per que una situació “normal” seria una iniciativa tant “normal” com qualsevol altra, però tot es posar-s’hi i començar. Esperant que el més aviat possible puguem contemplar el treball realitzat per en Jordi.
Des d’aquí agrair a tothom que fa possible que dia rere dia el còmic en català vagi creixent: Autors, lectors, editorials, etc.

Després de la taula rodona em tocar acomiadar-me tothom i marxar, abans però vaig a anar a NORMA per si tenia sort i els seus autors em podien firmar el meu exemplar de Blacksad en català, però ja era tardet i no va poder ésser. Esperant una altre ocasió. Era moment de tornar cap a casa. Ferrocarrils cap Igualada. I un cop allà, cotxe fins a casa.

Una magnifica jornada al Saló del Còmic on havia tingut el plaer de conèixer alguns dels companys de ComiCat. I ara fins a la propera.

Fi de la crònica

dimarts, 19 d’abril del 2011

Crònica del 29è Saló del Còmic: 1a part

Divendres al matí de bon matí vaig agafar el cotxe, fins a Igualada, i d’aquí a Barcelona amb l’Igualadina. En arribar a la Capital, primer vaig estar una estoneta a la Facultat, i per allà a dos quarts d’onze, metro cap al Saló del Còmic. Aquest any a diferencia de l’any passat a la cartera tenia un bon feix de diners. Comprar l’entrada i cap a dins que hi falta gent.

Aquest any a diferència dels altres però no hi aniria sol, em trobaria amb altres membres de ComiCat, del qual en sóc nou membre. El primer en trobar-me seria en Nightwing80. Ell ja feia estona que hi era. Justament ens trobem a l’exposició de Comicats: Miols entre vinyetes, on hi havia una espectacular figura a gran mida d’en John Blacksad, protagonista felí de Blacksad obra editada en format integral i en català per NORMA.


A partir d’aquí varem fer una volta llarga pel Saló, mirant altres exposicions com la del 23-F, les promocions de pel•lícules: X-Men: First Class, Transformers 3, Thor, entre d’altres. I amunt i avall, d’aquí cap allà, doncs vam començar a fer les compres.

Primer cap a l’estand de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Tinc pendent de començar Orn de Quim Bou, però mai he trobat el tom 1 en català, i en Nightwing80 té els restants, però bé l’1 no el tenien o sigui que per part meva de moment res de res.

Després destinació cap a Glénat. Enguany el seu estand era en format botiga de metacrilat. Hi vam entrar i a comprar el que tenia pensat. Primer els toms manga: Cinturó Negre 15, Naruto CAT 46 i Negima! 31.


Seguidament tocava el còmic. La nova obra de l’Aleix Saló (Fills dels 80): Españistán, i l’obra del Premi Carnet Jove: Sóc de Poble de Raquel Córcoles i Marta Rabadán.


I com sempre acostuma a passar vaig veure un còmic que no tenia a la llista de la compra i que tenia pendent i és clar cap a la cistella: Nosaltres, els Catalans de Francisco Pérez Navarro i Jan.


Després tocaria la compra de NORMA: La Balada de la Mar Salada, obra on fa la primera aparició Corto Maltès.


I si abans havia estat Nosaltres, els Catalans, hi va haver un altre còmic imprevist que va anar a parar a la motxilla. L’edició catalana de Wilson de Daniel Clowes (La Cúpula).


Les compres previstes i imprevistes ja les havia fet i després de voltar una mica més i fer una cerveseta, va tocar l’hora de dinar. En Nightwing80 aniria cap a una banda i jo cap una altra. Ens retrobaríem després al Saló. Cap a dinar que la panxa ronca.

Fi de la primera part

dimecres, 13 d’abril del 2011

Alta Segarra Decideix: El 10A

Després d'uns mesos en que un grup de persones les quals algunes rarament havien parlat mai, després de parlar i filosofar i sota el nom d'Alta Segarra Decideix havien preparat tot tipus d'actes per promocionar i realitzar la Consulta sobre la Independència en 5 municipis de l'Alta Segarra (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Pujalt i Sant Pere Sallavinera) finalment es trobaven cara a cara amb el dia tan esperat: El 10A.

A Calaf de bon matí alguns membres es trobaren, esmorzaren i començaren a muntar la infraestructura necessària per la jornada: Barra, taules, cadires a la Plaça dels Arbres també el col·legi electoral a l'Institut.

Es feren les 9 del matí i s'obria el col·legi electoral calafí, amb la presencia de la Junta Electoral. Els altres quatre municipis van tenir els seus propis horaris. Al matí es van pintar murals relacionats amb la cultura catalana i va tenir lloc un espectacle infantil. Arribaria el migdia i abans del dinar popular a base d'un deliciós conill (bé més d'un), tindríem les primeres dades:

(A Sant Pere van obrir a les 12h, però a la 13h no ens havien passat les dades)

Aquests calafins els hi costa molt aixecar-se del sofà. Després del dinar, un servidor, li tocaria estar-se a la mesa fins a tancar i a continuació fer recompte i l'obtenció de resultats, així que em vaig perdre les actuacions musicals. Però bé jo allà amb d'altres companys, amb els ordinadors, urna i calculadora en ma, per anar comprovant com anava pujant la participació. A la tarda però la cosa ja va ser diferent, i molta gent va sortir de casa i va venir a emetre el seu vot. I així va arribar les 8 de la tarda. Vam tancar el col·legi. I amb la Junta Electoral present vam afegir el vot anticipat a la urna, i llavors amb tots els vots junts, ja vam poder obrir l'urna i començar a comptar. Al llarg del dia a mesura que van anar tancant els altres municipis vam saber els seus corresponents resultats.

A continuació els resultats definitius del la jornada:


A Calaf, varem aconseguir que casi un 21% dels ciutadans que podien votar participés, així doncs superant el llistó del 20%. Per nosaltres tot un èxit. Els 4 altres municipis alt-segarrencs van superar el 30% de participació, destacant Sant Pere amb un casi 46%.

Així doncs complint les nostres expectatives i havent desmuntat ja tota la infraestructura, ho vam anar a celebrar fent uns beures.

I d'aquesta manera s'acabava aquest cap de setmana tan intens.


Font imatges: Alta Segarra Decideix

dimarts, 12 d’abril del 2011

El llibre El Còmic en Català retardat.

Una de les novetats de Glénat previstes per aquest Saló del Còmic, El còmic en català, retardarà la seva sortida a les llibreries al proper mes de maig o juny. Així n'informa ComiCat, el qual l'autor de l'obra, Jordi Riera Pujal, n'és membre. "Concretarem més en el moment de disposar de més informació. El temps era molt just per estar al Saló d'enguany si es volia fer un bon treball de disseny de portada, tria d'imatges i maquetació del llibre. Disculpeu les molèsties".

La presentació que s'havia de fer al Saló es transformarà amb una taula rodona sobre "El còmic català, aquí i ara" que segur serà interessant, sobretot per alguns noms que hi participaran: el dibuixant Oriol Garcia Quera, el fins fa poc conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras i l'editor Joan Navarro. També hi serà present l'autor de llibre, Jordi Riera Pujal. L'acte serà divendres a les 18:00 a la Sala d'Actes.

Aprofito per recomanar dos articles de l'Avui sobre el Còmic en català:

- Causes i Solucions- Amb comptagotes

dilluns, 11 d’abril del 2011

Dissabte d'infart esportiu: USAP i Barça

Aquest passat dissabte 9 d'abril, conjuntament amb uns amics varem anar fins a Barcelona per gaudir del partit de quarts de final de la Heineken Cup entre la USAP i el Toló.
A mesura que anàvem pujant per la muntanya de Montjuïc la presencia de seguidors del club català cada vegada era més evident i anava augmentat. Després d'aparcar varem anar cap a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Què dir que no s'hagi dit? L'ambient era magnífic, gent i gent vestida amb els colors de sang i d'or per tot arreu. Feia molta calor, però l'ocasió s'ho mereixia. Després de fer un mos per allà, va arribar el moment, i cap al seient de l'estadi a gaudir del partit. Comença el partit. Ni amb els partits que he anat de la Selecció Catalana de Futbol, he vist tantes Senyeres juntes, magnífic.


Mitja part, 6 - 11. Anem malament però a la segona part la dinàmica canvia i molt. La USAP ja adaptat al seu estadi per un dia i a la grandiosa quantitat de 55.000 persones, comença a dominar el partit fins a capgirar el marcador a favor seu. Arriba el final, 29 - 25. La USAP guanya i passa a les semifinals.

Com que havíem de tornar d'hora a casa, no vam poder viure el conegut Tercer Temps. Un cop a casa i faltant uns 15 minuts per les 8 de la tarda, cap a la seu de la Penya Barcelonista a veure el Barça - Almeria. Primer de tot però vaig alternar el Madrid-Regal Barça i al derrota del Regal, amb els primers minuts del futbol. Centrats ja amb el Barça-Almeria, la dinàmica del partit va ser semblant al de la USAP-Toló. Patint, avançant-se el visitant però finalment remuntada del Barça (2 de Messi i un de Thiago), finalitzant amb 3 - 1. I a 8 punts de coixí per la visita a la Casa Blanca.

Un gran dia d'Esport i especialment pel Catalanisme.

Amunt USAP, Força Barça i Visca Catalunya.

Però el cap de setmana encara no s'havia acabat i l'endemà, diumenge, tocava el 10A.

+ Info: USAP a Barcelona, Fitxa Tècnica del Partit, Ambient d'Identitat a Montjuïc, USAP a semifinals

dijous, 7 d’abril del 2011

Dr. Slump-Arale retardat fins al maig

Emon/Savor ha informat que han hagut de retardar un mes el llançament de l'edició en DVD del primer volum de Dr.Slump-Arale, que tenien pensat treure al mercat la setmana que ve, en concret el dimecres 13 d'abril, ara doncs sortirà el proper dimecres 18 de maig.




Font: Mision Tokyo

dimecres, 6 d’abril del 2011

dilluns, 4 d’abril del 2011

Blacksad: El detectiu felí

Recopila els següents àlbums:
Blacksad 1: Algun lloc entre les ombres
Blacksad 2: Artic-Nation
Blacksad 3: Ànima Roja
Blacksad 4: L’Infern, el silenci
També recopila 2 histories curtes inèdites:
- Com gat i gos
- Escopir al cel


Títols
i anys de publicació originals:
Blacksad 1. Quelque part entre les ombres (2000)
Blacksad 2. Artic-Nation (2003)
Blacksad 3. Âme rouge (2005)
Blacksad 4. L’Enfer, le silence (2010)
Autors: Juan Díaz Canales (Guió) i Juanjo Guarnido (Dibuix i Color)
Publicat per: Norma Editorial, Abril 2011.

John Blacksad és un gat detectiu dels Estats Units de la dècada dels 50, el qual investigarà desaparicions i cruels assassinats.

Una bona manera de presentar-lo es posant-lo a investigar l’assassinat d’un vell amor. Aquesta és la història se'ns presenta al seu primer àlbum Algun lloc entre les ombres. El vell amor assassinat és la Natalia Wilford, una actriu. L’única pista que tindrà en Blacksad serà el nom del seu últim amant, un nom que el portarà a ésser estomacat i rebre tirotejos, però malgrat tots aquest entrebancs, en John continuarà endavant per trobar el culpable, algú molt poderós que es mou per les altes esferes.

Sobre la portada: El color predominant és el negre fent referència a les ombres. A l’edició catalana com que s’utilitza com a portada del Volum integral, per a la història han utilitzat la portada de “Le dessous de l’enquête” on també hi ha un domini del color negre.

Després de la seva presentació, en Blacksad retorna al segon àlbum Artic-Nation.

Aquesta és una obra dura per la temàtica, el racisme. John Blacksad es contractat per buscar una nena de “raça negra”desapareguda i per això es troba investigant al barri “The Line”, un barri en que s’esperava una gran prosperitat però que s’ha anat degradant, i els conflictes racial s’han fet evidents assassinats i desaparicions: A “The Line” hi ha 2 bàndols, els Artic-Nation, els de raça blanca, representats principalment per animals àrtics, i per altra banda els Black-Claws, els de raça negra. Aquesta dicotomia comportarà a en Blacksad alguna escena còmica, ja que ell té el pèl negre exceptuant el morro que es blanc. En aquesta la investigació de la desaparició de la nena, el detectiu tindrà l’ajuda d’un periodista acabat de conèixer, en Weekly.

Sobre la portada: El color predominant és el blanc fent referència a la “raça blanca” dels animals àrtics.

Les aventures d’en Blacksad continuen al tercer àlbum Ànima Roja.

En plena Guerra Freda, ser comunista, ser un roig, no es gaire ben vist als Estats Units d’Amèrica, context general d’aquesta nova aventura d’en John Blacksad. El detectiu es veurà involucrat en una trama d’espionatge nuclear, reminiscències del nazisme i corrupció política. En Weekly tornarà a fer acte de presencia tot i que en un paper més aviat secundari.

Sobre la portada: El color predominant és el vermell. Pensant en un principi a una part de la temàtica de la història, el comunisme/els rojos, però més endavant se sap d’on prové, el nom d’una quadre.

La quarta aventura i última fins al moment de Blacksad i recopilada en aquesta edició integral és L’Infern, el silenci.

En John Blacksad i en Weekly buscaran el desaparegut Sebastian “Little Hand” Fletcher, un reputat pianista caigut en la desgràcia degut a la droga, l’heroïna. La investigació de la desaparició comportarà la descoberta de fets importants del passat que alguns dels personatges de la historia voldran mantenir en el més profund silenci, fent fora del mapa, a qui sigui per tal que no surtin a la llum.

Sobre la portada: El color predominant és el blau fent referència a un esdeveniment que li succeeix al protagonista.

Curiositat: En aquest àlbum hi ha una clara referència a “Els músics de Bremen”


Valoració personal:

NORMA Editorial ha fet una gran i magnífica aposta en portar-nos aquesta obra premiada internacional en la nostra llengua i en una edició excel·lent, un integral que recopila els 4 àlbums i a més a més incloent dos histories curtes com a elements extres.

Voldria destacar les escenes que els protagonistes ensenyen els ullals o aquelles en que es claven osties a tort i a dret, i ara que està tant de moda, sembla que tinguin un efecte 3D, i els personatges hagin de sortir de la vinyeta.

Una nova obra del seu catàleg en català, una nova obra en el catàleg del còmic en català.

divendres, 1 d’abril del 2011

Novetats de NORMA pel Saló del Còmic

NORMA Editorial ja ha donat a conèixer les novetats corresponents al Saló del Còmic, i per tant sortiran a la venda el proper 14 d'abril. Entre les varies novetats, n'hi han 3 en català, les quals poso a continuació:


Marjane Satrapi
Rústica amb solapes
17 x 22,5
56 pàgines, Color
12,00€

UNA FAULA IL·LUSTRADA DE MARJANE SATRAPI, L´AUTORA DE PERSÈPOLIS

Hi havia una vegada un comerciant que quan tornava de les seus llargs viatges, sempre omplia a les seves tres filles de regals. Ell les estimava més que a ningú, però un dia, no va poder portar la bella Rosa el que ella més desitjava: una llavor de mongeta blava. En El sospir, Satrapi fa gala d´un to visual sorprenent, una narrativa esglaiadora, i un sentit de l´humor apte per a tots els públics, per oferir-nos una lliçó inoblidable sobre el sacrifici, l´esperança, i els amors perduts i trobats.



Hugo Pratt
Cartoné
19 x 26
256 pàgines, Color
25,00€

EL CLÀSSIC D'HUGO PRATT TORNA A UNA COL.LECCIÓ AMB TÍTOLS INÈDITS I NOVES VERSIONS

La balada del Mar Salada és un relat iniciàtic, on els joves Caín i Pandora Groovesnore deixen de ser dos nens per entrar en el difícil món dels adults, on ja ningú es respecta. També és iniciàtic per Hugo Pratt perquè és la primera obra on apareix el seu famós mariner, Corto Maltès. Un Corto diferent del que hem arribat a conèixer i estimar, més dur i aspre, però fi a la seva essència.



Picanyol
Cartoné
20,4 x 26
184 pàgines, B/N
19,95€

CENTENARS DE TIRES PLENES DE MÀGIA AL VOLUM 3 DE PICANYOL I UN HUMOR APTE PER A NENS I ADULTS

Ot el bruixot és una de les tires més conegudes de tota la història del còmic català, tot i ser muda. Quaranta anys de publicació quasi ininterrompuda avalen el treball d’en Picanyol, qui a més, ha treballat també per a llibres de text, televisió i premsa en general.