Lectures manga: Death Note Black Edition

Títol: Death Note Black Edition
Títol original: Death Note Black Edition (デスノート ブラックエディション)
Autor: Tsugumi Ohba (guió) i Takeshi Obata (dibuix)
Traducció de: Manel Vázquez López (Daruma SL)
Publicat per: Norma Editorial,  juliol de 2023 - abril de 2025
Format: Rústic amb sobrecobertes - 14,8 x 21 cm - 400 pag. aprox -B/N + 8 a color
Núm. de volums: 6
Preu: 18,95 €/volum. Total = 113,7 €

 

Fou el setembre de 2010 quan al llavors nou Canal 3XL s'hi va estrenar la sèrie d'anime Death Note, basada en el manga homònim de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata, i fou llavors quan vaig conèixer aquesta obra fosca, de misteri, policíaca i amb moltes morts, al llarg dels seus 37 episodis, la qual la tinc en físic des de fa uns anys, gràcies a l'edició col·leccionista de Selecta Visión, gràcies a la qual vaig remirar.

Tenint finalment l'anime en físic amb el seu corresponent doblatge en català, també tocava poder gaudir del manga en català físicament, i  això es va fer oficial quan el divendres 17 de juny de 2022, Norma Editorial (enllaç Twitter) va publicar un vídeo anunciant oficialment la seva nova línia de manga en català, anunciant Tokyo Revengers, ja finalitzada, Chainsaw Man, en curs, i Jujutsu Kaisen. La guerra màgica, a punt de finalitzar, que van començar el setembre d'aquell any. Però a més per Twitter, l'Óscar Valiente hi va afegir Guardians de la nit, també finalitzada, i Death Note, que tal com sabríem ens arribaria en la seva Black Edition de sis volums. Així el primer volum es va publicar el juliol de 2023, i amb una periodicitat irregular a causa de la seva peculiar edició com també de tot el text que té, el seu sisè i darrer volum fou novetat del passat abril, amb motiu del 43 Comic Barcelona. 

Death Note es va començar a publicar a la revista Weekly Shōnen Jump de Shueisha del desembre de 2003 fins al maig de 2006, amb un total de 108 capítols recopilats en 12 volums, sortint a la venda el primer volum l'abril de 2004 i el darrer, el juliol de 2006.

El manga en castellà fou publica primer cop per Ediciones Glénat entre l'octubre de 2006 i el setembre de 2007, a més del dit volum 13, How to read, l'octubre de 2009. Quan aquesta editorial en va perdre els drets, fou altre cop publicada per Norma Editorial de l'octubre de 2014 al juny de 2015, i el volum 13, How to read, el juny de 2016. Norma a més també va publicar el manga en la Black Edition de 6 volums, del març al setembre de 2013, i fins i tot en va publicar el manga en un sol volum integral el desembre de 2019. A més també va publicar l'octubre de 2021, el volum d'Historias Cortas tant en volum normal com en format Black Edition.

Així doncs, havent fet tot aquest resum, quasi vint anys després de l'estrena al Japó, que es diu de pressa, però en són uns quants, finalment el manga el podem gaudir català en la seva Black Edition.

El nom de Black Edition no només fa referència a la sobrecoberta quasi totalment negra, sinó també, als contorns de les pàgines, que també són negres. Per tant, sense tenir en compte els elements blancs, el volum és negre per tots els costats. A més aquesta edició és en format kanzenban. Però més enllà del negre, les primeres pàgines de cada volum seran magnífiques il·lustracions a tot color, i a més al final dels capítols podrem llegir la llarga normativa que té el quadern de la mort tant en anglès com en català. És una edició que fa molt de goig.

Situats a finals de 2003, el shinigami (déu de la mort) Ryûk perd el seu quadern de la mort, Death Note, tal com posa a la portada i el troba el jove estudiant modèlic de batxillerat de disset anys Light Yagami. Amb la seva troballa, la seva vida farà un gir radical. 

En aquest quadern s'hi indiquen les instruccions de com usar-lo, on diu que si s'escriu el nom d'una persona i visualitza mentalment el rostre d'aquesta, morirà d'un atac de cor. Al principi, en Light desconfia de l'autenticitat del quadern, creient que és una mena de broma d'algú, però després de fer-ne alguna prova, s'adona que és de debò, té poder real.  Pocs dies després rep la visita del veritable propietari del quadern, el shinigami Ryûk, que li explica que en realitat l'havia deixat caure a la Terra perquè estava avorrit, i en Light li explica que el seu objectiu és eliminar els criminals, per tal de netejar el món de la maldat i esdevenir ell en el "déu d'un nou món".

Més endavant, a mesura que va matant criminals, i n'augmenta el nombre, crida l'atenció dels diferents cossos policials del món, i així entra en joc, el famós detectiu privat conegut com a "L". Poca gent en coneix la identitat i aspecte real.  L'L dedueix ràpidament que aquest nou assassí en sèrie, que el públic anomena "Kira", que deriva de l'anglès "killer", per tant, "assassí", es troba al Japó. Aleshores, s'adona que en Kira pot matar a les persones sense necessitat de ser al lloc del crim. Així comença una batalla entre en Light Yagami i L, com una cursa on s'avancen mútuament, fins que només hi hagi un final, on en Light "Kira" aconsegueix matar l'L, o bé, aquest aconsegueix capturar-lo, i portar-lo davant la justícia. En mig d'aquesta batalla mental, entre els dos, on no només moriran delinqüents, sinó també policies, hi tindrem dos altres dos personatges rellevants, el ja mencionat Ryûk que ho contemplarà tot sent el màxim neutral possible, tot i que en Kira serà prou espavilat, per aprofitar-se'n, quan sigui possible, i també hi haurà el pare d'en Light, el cap de policia Soichiro Yagami, màxim responsable al Japó de capturar en Kira, per tant, el seu propi fill, i estret col·laborador de l'L. Ens trobem davant d'una batalla que s'allargarà en el temps. 

Així comença aquesta obra amb gran reconeixement, també molt criticada i censurada per la seva temàtica, que a part de la seva adaptació en anime, compta amb films i novel·les, entre altres. Una història que ha despertat passions des que es va estrenar per primer com. Punts de vista que es contraposen, creient que la teva versió és l'única veritable. Obviant els grisos, només hi ha blanc i negre. El poder de decidir la mort d'algú gràcies a un quadern. I creient que és pel bé comú. 

Sense desvelar res, l'obra consta de dues meitats. Mentre que l'adaptació de la primera meitat és molt fidel a la seva corresponent part del manga, això no passa a la segona meitat. Aquesta segona meitat és més complexa al manga, a diferència de l'anime, on sense perdre els elements principals, l'adaptació no és tant fidel. Per no mencionar, també que els dos finals són lleugerament diferents, sent el del manga més extens, tot sorprenent els qui ara hem conegut la versió original de l'obra i només la coneixíem per la seva versió animada, com és el meu cas. 

Sense dubte és una obra molt complexa argumentalment, que implica molt de text, amb diàlegs, raonaments i pensaments dels seus personatges. Amb tants fets i giravoltes, de tant en tant s'agraeix que alguns dels personatges ens posi en context, i així, recordem la situació actual. Curiosament, al darrer volum, això passa un parell de voltes, cosa que ens permet seguir el fil de la història sense perdre'ns. 

Sense cap mena de dubte Death Note és un dels clàssics moderns més rellevants i coneguts, i que ara finalment podem gaudir en català tota sencera en paper i en una excel·lent edició, com és la Black Edition. Faltarà veure si Norma publicarà els mencionats How to read i el volum d'històries curtes, per així tenir completa la col·lecció. 

Crònica del 43 Comic Barcelona: Distribució, compres i firmes

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 4 al diumenge 6 d'abril ha tingut lloc el 43è Comic Barcelona, que s’ha celebrat a la plantes baixes del Palau 2 i Palau 5 i a la Plaça Univers de Fira Montjuïc. L'assistència ha estat de 110.000 visitants, consolidant-se la xifra que es va assolir l'any passat.

Enguany, hi he tornat a anar-hi, visitant-lo el dissabte amb l'acreditació de ComiCat. Els companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" també el va visitar dissabte, així com en Javier del Campo, que el va visitar el diumenge, i en Jordi Riera Pujal i l'Emili Samper, els quals el van visitar el divendres.

El dissabte a l'X (Twitter) de ComiCat, hi vaig crear un fil fent una crònica en directe de la visita, a partir dels quals, posant-hi ordre, en redacto aquesta crònica.

La distribució i el còmic en català del 43 Comic Barcelona

Enguany hi ha hagut un canvi en la manera de distribuir-se al Comic Barcelona, i els acreditats si fins l'any passat entràvem pel Palau 5, aquest cop ho hem fet per la part posterior del Palau 2. Entrant i pujant les escales, accedíem al recinte, on les grans editorials hi tenen els seus estands. En primer terme hi trobàvem l'exposició Blacksad: una versió entre les ombres, a càrrec dels alumnes de l'Escola Joso, amb motiu del 25è aniversari de la publicació original del seu primer àlbum,

       

Just al costat de l'exposició, hi havia l'espai de Fanzines i l'Artist Alley. Aquí en primer terme vam poder saludar en Carles Roman, autor de Fabi i Fedó i Drac Català, que ara està portant a terme la campanya de micromecenatge per finançar l'edició en català d'El diable de l'ampolla, obra original de Robert Louis Stevenson.

I ben a prop d'en Carles Roman, hi teniem l'estand de Rockmedia, que per aquest saló ens ha presentat Bon Cop de JAM, la versió en català de la seva One-Shot JAM, però amb continguts i autors propis, com a element diferencial. Així, no és una traducció del fanzine en castellà. Pel que ens van comentar dissabte, ha tingut una molt bona acollida, i podem esperar que tindrà periodicitat anual.

A la part posterior és on les gran editorials hi tenien el seu estand: Norma, Panini, Penguin Random House i Planeta. També hi havia l'estand de la Casa del Llibre, en canvi no hi era Abacus.

Seguint l'ordre alfabètic dels noms de les editorials, comencem per Norma Editorial. Per aquest saló presentava l'edició integral de Solanin, el sisè i darrer volum de Death Note Black Edition i el tercer volum de Minecraft. Des del seu segell Astonave, presentaven El misteri de la geoda rosada, l'obra guanyadora del primer Premi Carnet Jove de Còmic.

  

A l'estand de Panini Comics, hi podíem trobar els còmics infantils de Panini Books de les col·leccions Neko i Ho sabies?, com també l'edició Maximum de Berserk o Prodigiosa. Les aventures de Ladybug i Gat Noir.

A Penguin Random House, hi teníem títols de tota mena com El viatge de Shuna,  o novetats recents com el primer volum de Greenwood o el tercer volum de Nico i els dinos. Avançant-se un dies també hi teníem El Ximpunauta, i per altra banda, també hi teníem Wind Breaker. Això és una petita mostra dels diferents títols en català, que el grup editorial té en els seus segells.

I com a última editorial teníem Planeta Cómic. Havent recuperat Walking Dead, els zombies hi tenien un protagonisme especial. Però a part d'això, la seva distribució interna també era diferent d'altres ocasions. Així, van prioritzar mostrar les seves grans novetats per aquest saló, repartides pel seu espai central. En català doncs hi teníem Doraemon, Nana i Nausicaä de la Vall del Vent. En una de les prestatgeries, hi vam trobar la seva novetat de còmic en català: Palestina.

I a l'estand de Casa del Llibre hi vam poder trobar tot de sèries infantils i juvenils publicades per diferents editorials, i una de les darrers novetats de Pol·len Edicions, com és Quan moris serà tot per a mi, de Zerocalcare.

A més, a la part posterior del Palau 2, hi podíem trobar una zona de restauració, el Comic Forum on hi tenien lloc diverses xerrades i l'Original Comic Art Zone, novetat d'aquest saló.

Havent repassat la part posterior, toca anar a la part anterior del Palau 2. Comencem amb una altra editorial que amb motiu d'aquest saló ha tret el seu primer títol en català, Sextories, especialitzada en còmic eròtic, estrenant-se amb La recerca de la rosa, una versió de la llegenda de Sant Jordi.

Tal com ja hi havia l'any passat, l'Institut d'Estudis Baleàrics tenia un estand agrupant diferents editorials de les illes tal com Dolmen Editorial, Escápula Cómics i Autsaider Comics, entre altres. Així, hi vam podem beure Les assassines de la soledat i Dibuixant tebeos entre Eivissa i Formentera.

A l'estand d'Andana Gràfica, hi podíem trobar el seu catàleg en català. Com a darreres novetats hi havia Cara-pizza, la continuació de Quatre ulls, i Els darreres dies de Robert Johnson.

Passant per l'estand d'Astiberri, hi podíem trobar alguna de les seves darreres novetats com L'abisme de l'oblit, de Paco Roca, guardonat com a Gran Premi d'aquest Saló, també Truman Capote. Retorn a Garden City i  La petita gènia i el monstre de la vall d'Álvaro Ortiz, el Millor Còmic Infantil d'aquesta edició, entre altres obres.

A l'estand de l'Editorial Finestres hi vam trobar el seu catàleg de còmic en català, que va creixent mes rere mes. Com a obres a destacar, hi teníem Els Pizzlys, guardonat com a Millor Obra d'Autoria Estrangera en aquesta edició i Mala olor, el Premi Finestres de Còmic en Català de 2024.

Ben bé al costat, hi havia Garbuix Books, sent Les tres reines la seva darrera novetat.

El grup editorial Anaya, també hi era present amb un estand amb sota el nom d'Astèrix, igual que l'any passat. Hi podíem trobar diferents obres dels seus diversos segells editorials. Ens referim a les aventures del famós gal, acompanyat de la sèrie de l'Ideàfix (Salvat-Bruixola), Max Talp, agent secret, Gata Rebel, Males Bèsties i Llegendari (Barcanova), i Les Sisters (Hachette), Detectiva Butterfly (Bokata), entre d'altres.

A l'estand de Cascaborra, hi podíem trobar la nova edició a color de Capablanca, sent el seu darrer volum, el número 4. El seu autor, en Joan Mundet, també el podíem trobar a l'Artist Alley.

Una altra editorial que també pública còmic en català és Libros del Zorro Rojo, amb la sèrie Miss Cat com a obra principal.

Sota l'espai denominat Alter Comic, també hi trobàvem moltes altres editorials. Una d'aquestes és Bang i Mamut, referents del còmic infantil en català, però també amb sèries més adultes com Röd i snön (Vermell a la neu), de Linhart.

També hi era per primera vegada, Pagès Editors amb la seva col·lecció Doble Tinta, sent el seu darrer títol Una història catalana, l'adaptació a còmic de l'obra de teatre.

I tornava a ser-hi en Guillermo Martínez-Vela, que compta amb una llarga trajectòria, que ens portava els quatre volums recopilatoris de Nena pija, que es van publicar l'any passat.

Passant per l'estand de Liana Editorial, vam poder parlar amb la seva responsable, la Marta, tot dient-nos que aquest maig sortiran els volums números de Tiko & Mika i Planeta Pu.

I passant per l'estand de Trilita Ediciones, hi trobàvem avançant-se uns dies a la la seva sortida oficial, el seu nou títol en català: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit.

I posant punt i final a les editorials, també hi teníem l'estand d'Ooso Comics.

Acabant de fer la volta al Palau 2, en una de les ales laterals hi havia l'espai Comic Kids, la zona Nintendo i El laberint del Cucut.

A l'altra ala lateral, hi havia el Comic Stage, la Comic Fanzone i el Comic Cosplay.

Havent fet tota la volta pel Palau, i havent-nos deixat coses pel camí, com els diferents espais de tallers que hi havien, ja tocava ser hora de sortir a la plaça Univers, on a part dels diferents foodtrucks i taules per menjar i descansar, hi havia també el Comic Univers, el gran envelat on s'hi feien conferències, xerrades i les entrevistes als autors, una de les novetats d'aquesta edició.

Així, només quedava un lloc per visitar, la planta baixa del Palau 5, on hi havia el Comic Stream i la majoria de les exposicions d'aquest 43 Comic Barcelona. Així hi teníem les següents: 2n Premi Carnet Jove, Perfect Shot: la bellesa i l'èpica, dedicada a Pepe Larraz, la de Dia en dia en ciència, la dedicada la Marika Vila, Gran Premi del 42 Comic Barcelona, i la de la Beca Carnet Jove: La habitación de las monstruas, i totes elles ben protegides per l'exposició de Superherois de Marvel i DC, amb figures a imatge real basades en els films de les respectives franquícies.

L'activitats a la que vaig assistir

Cap amunt i cap avall, el dissabte 5 al migdia va tenir lloc la presentació editorial d'Una història catalana de Jordi Casanovas i Andrea Lucio, publicat per Pagès Editors, sent el seu  vuitè i darrer títol de la col·lecció Doble Tinta. Tenint temps per assistir-hi, vam ser-hi presents i cal dir que em van saber vendre l'obra en qüestió.

Una història catalana és en origen una obra de teatre estrenada dos cops al Teatre Nacional de Catalunya, obra del dramaturg Jordi Casanovas, que el considera un "western" català, i que ara ha adaptat a còmic, juntament amb la il·lustradora Andrea Lucio. Per a ella, ha estat un treball interessant i tot un repte, adaptant personatges que li són llunyans moralment.

El títol en sí té un to provocador, podent-se subtitular "malgrat la història oficial catalana". El Pallars i el barri de la Mina, esdevenen punts fronterers d'aquest "western".

Una història catalana és el primer còmic de Jordi Casanovas. Per part d'Andrea Lucio, la vam conèixer a l'adaptació a còmic d'Homenatge a Catalunya de George Orwell (Rosa dels Vents (PRH), març de 2019), juntament amb en Jordi de Miguel Capell. Posteriorment també va participar al Vinyetari vol. 2 (Norma Editorial, desembre de 2022) amb la historieta Remei Varo i Uranga.

Les compres i les dedicatòries

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors, a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de X (Twitter), el diumenge ja hi vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. Sense cap mena de dubte ha estat una edició molt ben aprofitada. Vegem-ho.

Una de les primeres parades fou l'estand d'en Joan Mundet que tenia a l'Artist Alley, tot dedicant-me el segon volum de l'edició a color de Capablanca, publicat per Cascaborra. A l'estand de l'editorial, també hi firmava, com vaig veure més tard.

La segona firma, la vaig aconseguir a l'estand de Nena Pija, comprant-hi el segon volum recopilatori, dels quatre que té i que el seu autor, en Guille, va presentar l'any passat.

La tercera firma la vaig aconseguir al gran estand de l'Institut d'Estudis Baleàrics, tot coneixent i conversant amb n'Enric Pujadas i en Tomeu Riera, els autors de Les assassines de la Soledat (Domen Editorial), que em van dedicar. 

La quarta firma del dia fou a l'estand de l'Editorial Finestres, on l'Adrià Turina, tot conversant em va dedicar Cànicula. També vaig poder parlar amb l'editor Octavi Botana i l'Anna Josa Marrón, la cap de premsa i comunicació.

A l'estand de Trilita Ediciones, vaig tenir una interessant i extensa conversa amb l'Albert Mestres. A més també vaig conèixer i conversar amb Ramon Pereira i Israel Parada, que em van dedicar Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit, que vaig comprar just llavors i què és novetat d'aquest abril.

  

I finalment va arribar el torn de la darrera firma, l'estand de Bang i Mamut. En Francisco Torres Linhart en va dedicar el meu exemplar de Röd i Snön (Vermell a la neu).

Havent aconseguit les dedicatòries i amb les primers compres a la motxilla, va tocar fer-ne les darreres. Però en primer lloc, va tocar recollir dos títols, que els havia comprat per avançat.

La primera recollida fou La recerca de la rosa, amb els seus extres, de Sarybomb, el primer còmic en català de Sextories. Tocarà endinsar-se en aquesta versió eròtica de  Sant Jordi.

I la segona recollida fou el Bon Cop de JAM, publicat per Rockmedia, que havent-lo comprat de manera avançada, també em va venir firmat per alguns dels seus autors: Quimtuk, Dac, Mahô Usagi (Conill Màgic), Fifu i Ivan Roca.

I ara sí, les darreres compres. Havent presenciat la presentació d'Una història catalana, de Jordi Casanovas i Andrea Lucio al Comic Forum, venent-lo tan bé, tal com he dit més amunt, tot seguit a l'estand de Pagès Editors, el vaig comprar, tot coneixent també a en Jaume Barrull, l'editor de la col·lecció Doble Tinta.

A l'estand de Norma Editorial, hi va tocar dues compres de manga en català. La primera fou l'edició integral de Solanin d'Inio Asano. I la segona compra fou el sisè i darrer volum de la Black Edition de  Death Note, de Tsugumi Ohba i Takeshi Obata.

I les darreres quatre compres de còmic, foren les principals novetats en català de Planeta Cómic. Començant per les de manga en català va tocar el torn del primer volum de Doraemon, de Fujiko F Fujio, el primer volum de Nana, d'Aiza Yazawa, i el primer volum de Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki. I com quarta i darrera compra, va tocar el torn de la novetat de còmic en català: Palestina de Joe Sacco.

       

I com a punt final, una novetat d'anime en català, posant-se a la venda amb motiu del 43 Comic Barcelona:  Detectiu Conan vs.  Kaito Kid, el film complementari de Detectiu Conan: The Million Dollar Pentagram.

Aquesta edició s'ha reorganitzat envers edicions anteriors, creant nous espais de conferències al Palau 2 i el Comic Univers. Amb les poques presentacions editorials que hi ha hagut, sense cap anunci de futures novetats en català, no s'han trobat a faltar doncs els sales del Palau 5 que s'utilitzaven per a fer-les. Així com la passada edició, a la planta baixa del Palau 2 s'hi ha prioritzat la presència d'editorials, llibreries, auto-editors, artistes i il·lustradors, sense ocupar el pis superior. Pocs eren els estands de marxandatge que hi havia, quelcom totalment diferent al Manga Barcelona, on ocupen tot un pavelló.

Ficomic ha sabut mantenir un xifra d'assistència a llarg dels tres dies similar a la de l'any passat, uns 110.000 visitants. I a pesar d'això, es podia caminar sense aglomeracions, tot facilitant el gaudi de l'esdeveniment.

Aquesta crònica doncs mostra el que ha estat la meva visita en aquest 43é Comic Barcelona. La següent edició tindrà lloc del 8 al 10 de maig de 2026. Abans però tindrem la 31a edició del Manga Barcelona que tindrà lloc del divendres 5 al dilluns 8 de desembre.

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc"