Songokumania: El Big Bang del Manga

Títol: Songokumania: El Big Bang del Manga

Autors: Oriol Estrada. Pròleg de Marc Bernabé i Epíleg de David Hernando

Publicat per: Edicions Xandri, 1a edició octubre de 2016

Format: Rústic amb solapes, 180 pàgines, 140 x 215 mm

Preus: 16€ (llibre), 22€ (llibre + documental)









En el Saló del Manga del 2012, es va estrenar en castellà el documental Songokumania: El Big Bang del Manga de l'Oriol Estrada Rangil alies Capitán Urias,  on s'explicava des d'una perspectiva catalana que com va anar i que va suposar l'arribada primer de l'anime (1990) i després del manga (el 1992) de Bola de drac a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Enguany, quatre anys després, el documental ha retornat, publicant-se en DVD amb noves escenes, millorat tècnicament, i acompanyat d'un llibre de mateix nom, havent-hi dues edicions, una en català i una altra en castellà, a càrrec del mateix Oriol Estrada i editats per Edicions Xandri. El llibre amplia el que s'explica al documental.

Abans que arribés Bola de drac, ja s'havien emès altres animes, com Heidi, Marco, Mazinger Z, i alguns dels primers manga publicats fou el de Candy Candy. Conjuntament amb Akira de Katsuhiro Otomo, van provocar els primers impactes. Ara bé res a veure amb el que passaria amb l'obra d'Akira Toriyama.

TV3 per omplir forats en la seva graella televisiva compra una sèrie qualsevol com les altres, això creient. I així el febrer de 1990 es va estrenar, però aquella sèrie, Bola de drac, va atrapar a nens, joves i fins i tot adults. Però en emetre's els 26 episodis que havien comprat, a TV3 van començar a sonar els telèfons: Com és que heu tallat la sèrie? Com és que deixat al final del Gran Torneig sense acabar? Volem saber qui serà el guanyador! Investigant van descobrir que només havien comprat 26 episodis de 153 que tenia la sèrie. Mans a la feina, el juliol van continuar amb la sèrie allà on ho havien deixat.

Havia començat un fenomen de masses, totalment irrepetible. Tothom en parlava, tothom en volia saber més, tothom en volia coses de Bola de drac, però es venia res, i a falta de material oficial, va començar el fenomen de les fotocopies. Aquests provenien o bé de dibuixos calcats de la tele, dibuixats per seguidors, bé provinents de revistes franceses i directament dels volums japonesos a mans dels més afortunats Mentre que els primers 26 primers episodis foren comprats a la distribuïdora d'en Marius Bistagne, la resta de Bola de drac i la gran majoria de Bola de drac Z foren comprats a AB Group de França, en aquest país anaven més avançats, amb tot el que això implicaria, primer un canvi d'actors de doblatge, una traducció no tant fidel a l'original guió japonès i censura. Sigués quin sigués l'origen de les fotocopies, el que moltes d'aquestes mostraven eren "spoilers", el que ara no ets fot gens ni gràcia, i quan abans no existia aquesta paraula en el nostre vocabulari, els fans de llavors tant els hi fotia que estiguessin mirant al televisor com en Goku s'enfrontava a en Vegeta, o les primeres passes pel planeta Namek i a la vegada tenir a les mans una imatge d'un Goku amb els cabells blancs (rossos, és a dir) o un individu també de cabells "blancs" que portava una espasa. Ells volien saber tot el que fos, i a partir d'aquestes fotocopies es muntaven les seves pròpies històries. 

De mica en mica va anar apareixent marxandatge més o menys oficial, les famoses targetes per la seva dubtosa qualitat d'Ediciones Este o bé els àlbums de cromos i les Combat Cards de Panini. Fins que va arribar el dia que tot aquest fenomen va arribar a les mans d'Antonio Martín, llavors director de Comics Forum, el que passaria a ser Planeta DeAgostini Cómics, i avui Planeta Cómic. En descobrir que la sèrie estava basada en un còmic japonès, va moure cel i terra, i després de temps i negociacions, el maig de 1992 es publicava el primer número de la sèrie Blanca de Bola de drac, en el 10è Saló del Còmic de Barcelona. En el mateix novembre d'aquell any, a més va arribar el primer número de la sèrie vermella, que havent fet números li corresponia el número 154 de la sèrie blanca, tenia doncs doble numeració. Sent impensable llavors publicar-ne el manga en format tankôbon, el volum normal japonès, fou publicat en format comic-book i occidentalitzat. Ara ja no es depenia de fotocopies per tenir en Son Goku i el seus companys en paper, ja es disposava del manga original d'Akira Toriyama.

Un dels capítols més interessants de llibre és el que parla de la censura de Bola de drac, la qual fou atacada per tot arreu, i com a conseqüència en algunes televisions públiques autonòmiques es va deixar d'emetre. A TVC va resistir, tot i que va anar canviant d'horari i de canal de televisió, de TV3 al Canal 33.

I dos altres capítols també interessants són aquells dedicats a les negociacions per llicenciar el manga i a les sèrie blanca i vermella. Una bona manera d'entendre com va anar el tema en aquells primers anys de la dècada dels 90.

Segurament el món del manga de mica en mica s'hagués anat introduint en el món editorial i d'aquí a les nostres cases, però no podem dubtar que l'efecte Bola de drac hi va ajudar molt i molt. Segurament molts dels lectors de Bola de drac no van passar d'aquí, però per d'altres va ser la primera experiència del còmic japonès i d'aquí a  la cultura del país del Sol naixent.

Bola de drac ens va marcar llavors, ja fa més de 20 anys, però encara ho fa ara. Planeta Cómic avui en dia està publicant el manga en color, els anime comics i altre material. A més de cara l'any que ve començarà a publicar el manga basat en l'anime Bola de drac Super, història emmarcada en la dècada perduda entre la Saga d'en Boo i l'epíleg final on apareixen la Pan i l'Oob, anime el quales va estrenar el juliol del 2015. La franquícia de Bola de drac encara té corda per temps.

Aquests paràgrafs venen a ser quatre línies del llibre on s'explica el fenomen social de la Songokumania amb el màxim de detall i veridicitat possible, compaginant-ho amb les anècdotes de l'època de personatges com l'Oleguer Sarsanedas, el mencionat Antonio Martin o en Cels Piñol, entre d'altres. 

En conclusió, amb Songokumania: El Big Bang del Manga, els més veterans recordarem aquells vells temps en que hores i hores estàvem davant el televisor mirant les aventures d'en Goku,  i tant se val l'edat que tinguem, coneixerem la història de Bola de drac a casa nostra. Un gran treball de recopilació i d'investigació de l'Oriol Estrada.

Songokumania: El Big Banb del Manga. Llibre en català i documental en castellà

Crònica del XXII Saló del Manga de Barcelona

Aquest passat dissabte 29 d'octubre va obrir les portes el XXII Saló del Manga de Barcelona, enguany també altre cop amb ampliació d'espai, en afegir-hi el Palau 5, i amb un nou rècord d'assistència, 142.000 persones.

Enguany hi vaig anar el passat dilluns 31 d'octubre. En un principi tenia pensat anar-hi diumenge, però preveient que hi hauria una bona multitud, ho vaig canviar el dilluns, i certament crec que ho vaig encertar. I a més com a col·laborador de ComiCat  hi entrava amb acreditació. Com a acreditat, s'entrava directament al Palau 1 trobant-hi l'àrea de gastronomia japonesa, on al centre s'hi feien els tallers de cuina.

Sortint a la plaça Univers hi havia la infraestructura de l'escenari on s'hi han celebrat diferents actes. I a partir d'aquí es podia accedir als Palau 2, 4 i 5.

Tot just entrant al Palau 2 ens trobàvem amb dues exposicions, la de Yokai, Kaiju i Mecha de Tomás Hijo, i l'altra la de Yo-kai Watch, franquícia protagonista d'aquest Saló.
 

En direcció a l'esquerra ens trobàvem amb l'exposició de dedicada a la Belén Ortega, autora del cartell del Saló d'enguany. Amb una mostra de les seves obres més recents com Marc Márquez. La història d'un somni (Norma, abril 2016), i el primer volum de Millenium Saga (Dupuis, octubre 016). 

A l'ala dreta del palau, hi havia la Zona de Videojocs, amb Yo-kai Watch i les properes edicions Sol i Luna de Pokémon com a protagonistes. 

Tot passejant vaig anar l'ala posterior del Palau 2. Vaig fer cap a l'estand de Norma, on a mig matí hi firmava la Belén Ortega, per tal que em dediqués el meu exemplar del Marc Márquez. Quan em va tocar el meu torn, mentre em feia el dibuix, li vaig preguntar com s'havia implicat en aquest projecte, dient-me que des de l'editorial s'havien interessat en ella, i en passar les proves, va ser l'escollida. També em vaig interessar per Millenium Saga, la qual ella n'és la dibuixant, i em digué que la nova història dels còmics segueix els ja publicats, divergint doncs de la nova novel·la de la saga literària d'en David Lagercrantz.

 

Tot seguit vaig anar a l'estand de Planeta Cómic, on vaig comprar la nova i segona guia de Naruto: Libro de batalla.

Posteriorment vaig anar a l'estand de 5 elementos on vaig comprar les novetats d'aquest manga de Jesulink: Els volums 12 i 13, les noves tres lamines, el nou marcapàgines i com que el primer no el tenia, hi vaig pensar i també el vaig agafar. També volia que l'autor em dediqués el darrer volum, llavors no va poder ser, per que no hi era, però si que va ser possible més tard.

 

En aquesta ala també hi havia l'exposició de L'art de Pokémon. Aquesta franquícia també ha estat protagonista d'aquest Saló en motiu de la presència dels seus autors del manga, Hidenori Kusaka i Satoshi Yamamoto, obra que està sent publicada per Norma Editorial. 

 

Seguidament vaig pujar al pis superior del palau 2, on hi havia la part dedicada a L'Esperit del Japó, en la qual hi havia diverses exposicions. Una és la de Literatura i Manga. Una mostra de com el manga ha adaptat obres de la literatura japonesa i asiàtica, sent un dels més coneguts el cas de Bola de drac, on el seu primer arc argumental és una adaptació de Viatge a l'Oest.

Un altra exposició present fou la dedicada a Miyamoto Mushashi, (1582-1645), que fou un cèlebre samurai, mestre d’esgrima, artista cal·lígraf i pintor. 

Altres exposicions que hi havien al pis superior del Palau 2, eren la de Bonsais, la de Kimonos o l'exposició de ceràmica de Chisato Kuroki. Així que tot anar voltant i mirant les exposicions, vaig passar-me per l'estand d'Eikyô, on vaig comprar el llibre en català i el documental de Songokumania: El Big Bang del Manga de l'Oriol Estrada Rangil, conegut a les xarxes com a Capitán Urías. Justament llavors va aparèixer l'Oriol dient-me que havia d'anar immediatament a l'estand de Mision Tokyo al Palau 4. Per tant vaig acabar de donar la volta per l'espai i vaig fer cap  al Palau 4, per tal que quan l'Oriol acabés la feina a l'estand de Misión Tokyo, em firmés el llibre.

 

Al Palau 4, a més d'haver-hi l'estand de Misión Tokyo, també era l'espai on hi tenien lloc els tallers de Cosplay, Videjocs, Youtubers i Manga i Anime. A partir d'aquest es podia accedir al nou espai, el Palau 5, on la seva planta baixa estava dedicat als monstres japonesos, els Kaiju, havent-hi un  ring on s'hi feien "softcombats", és a dir combats amb armes toves, o també combats entre gent disfressades de monstres. A la planta superior, l'Auditori, era l'espai on s'hi feien les projeccions i les trobades amb autors.

 

 

 

Un altra exposició que hi podíem trobar és la de Els orígens del manga. Tot i que el manga que coneixem avui en dia és deu a gran manera a Osamu Tezuka, ja temps abans hi ha van haver diferents expressions en les quals hi trobem les arrels del manga.

Vaig tornar al Palau 2, concretament a la seva ala esquerra on ja hi havia voltat, a l'estand d'Ooso Còmics, per tal que l'Olga Resina em dediqués el tercer volum de Supercatalà.

Tot seguit vaig dinar, i seguidament, tot fent l'última volta pel Saló, va ser llavors quan en Jesulink, em va firmar el volum 13 de 5 elementos. 

A llarg de les diferents voltes que vaig fer pel Saló, una de les compres que tenia planejades era la els 5 volums del Capità Harlock publicats per Glénat, per comparar-los amb la nova edició de Norma. Vaig trobar volums nº3 i 4, però cap cas, volums nº1, 2 i 5 i molt menys cap pack complet. Així ja cansat de caminar, aquesta compra la vaig posar com a pendent i vaig emprendre el camí de tornada cap a casa, fins el proper Saló.