dimecres, 30 de maig de 2018

Drac Català 1. Gènesi

Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, abril de 2018
Format: Rústic, cosit - 64 pàgines - 210 x 295 mm - Color
Preu: 15€

Aquest passat abril va renéixer en una nova versió el primer superheroi català de còmic, el Drac Català de l'autor empordanès Carles Roman.

Les arrels d'aquest còmic es troben el maig de 2000, quan es va publicar el seu primer número llavors sota el nom de Capità Catalunya, que per qüestions legals va haver de canviar de nom, i el segon número ja tenia com a nom el definiu Drac Català. En total en van sortir 7 números, el darrer el 2003, a més d'un  recopilatori dels tres primers números en els quals s'expliquen els orígens del personatge.  

Fou però fa uns cincs anys que vaig tenir el meu primer contacte amb el vell Drac Català quan en Carles Roman va penjar el primer número al seu blog, tot pensant que en continuaria penjant la resta de números però no va ser així. 

Així que arribem aquest 2018, on després d'un temps de creació, sent divuit anys després doncs d'aquell primer número, en Carles Roman ha volgut recuperar el personatge i la història tot mantenint l'essència i l'argument clàssics però actualitzant-los als nous temps, amb alguns lleugers canvis argumentals i de diàlegs, afegint escenes, corregint errors lingüístics i en especial el més destacat, que aquest cop és en color. Sense dubte una cosa que caracteritza els còmics de superherois és el color i això ha estat un encert en aquesta nova edició.

Aquesta nova edició ha anat acompanyada d'una campanya de micromecenatge per sufragar part de les despeses d'impressió la qual ha resultat ser tot un èxit. Fou al Saló del Còmic de Barcelona d'enguany on es va presentar i posar a la venda, i com a mecenes vaig aprofitar per recollir les meves recompenses.  

El contingut d'aquest primer nou Drac Català, justament titulat Gènesi, o sigui "origen", vindria a ser el dels primers 3 números clàssics, però reorganitzant-ho cronològicament. Així ho he pogut comprovar fent les respectives comparacions amb els dos primers números clàssics, pel que fa al tercer doncs no en tinc la certesa, però pel que he pogut esbrinar diria que sí. 

Centrem-nos breument en la història. El jove barceloní Albert Roure juntament d'altres companys d'una expedició catalana, es troba fent muntanyisme i escalada a l'Himàlaia, quan de cop i volta l'equip és víctima d'un terratrèmol i ell, n'és l'únic supervivent. En despertar-se, es troba dins d'una cova en mans d'un orde secret de monjos guerrers. Així doncs, com que no es localitza el seu cos per l'equip de rescat, l'Albert Roure serà donat per mort.

Ara en presència d'aquests misteriosos monjos, prendrà la decisió transcendental d'abandonar qui havia sigut i esdevenir un nou Albert, tot endinsant-se en un món desconegut ple de misteris aportant-li una nova vida, trencant tots els seus propis límits. Anys després en tornar a Barcelona, tot volent passant desapercebut, es veurà implicat en cert incident, el qual donarà lloc el naixement del superheroi Drac Català.

Aquest primer àlbum suposa un bon recomençament de la història. Com a encerts, els que ja he mencionat, com el color i la reorganització cronològica, i d'altres com moltes referències als temps actuals i a elements culturals siguin catalans o bé homenatges al món dels còmics de superherois. Sempre hi ha un "però". Així doncs com cosa negativa és la no referència al cim de l'Himàlaia el qual estan escalant l'Albert i companys, és a dir l'Everest tal com se'ns explica al segon número clàssic, tot aprofitant i com a bona curiositat per dir-nos quin és el seu  nom veritable i original tibetà, Chomolungma. Una pèrdua d'informació geogràfica que a parer meu pels qui han pogut gaudir dels vells còmics doncs poden trobar a faltar.

Ja per acabar només queda dir que espero que aquest primer àlbum tingui bona acceptació i que podem gaudir de més aventures del Drac Català a tot color i més tal com acaba. Que la força del Drac acompanyi al renovat Albert Roure!

divendres, 25 de maig de 2018

Biomega. The Ultimate Edition

 
Títol: Biomega. The Ultimate Edition
Títol original: Biomega (バイオメガ)
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, juny i agost de 2017
Format: Cartoné - 640 i 576 pàgines -150x210 mm - B/N i color
Núm. de volums: 2. Edició original tankobôn: 6 
Preu: 24€/volum, 48 euros en total.

Després de llegir el primer volum de la Master Edition de Blame!, alternant-t'ho amb altres lectures al llarg d'aquestes darreres setmanes, m'he endinsat en l'altra obra de referència d'en Tsutomu Nihei, Biomega, a través de la nova edició en format cartoné que va treure Panini Comics l'any passat: Biomega. The Ultimate Edition.
  
Biomega fou la segona obra llarga d'en Tsutomu Nihei. Manga publicat del 2004 al 2009, va ser recopilat en 6 volums, edició que va publicar la mateixa Panini de l'octubre de 2008 a l'abril de 2010, i recuperant-la en aquesta nova edició cartoné constant només de dos volums, que van sortir el passat juny i agost, i els quals inclouen una làmina a color a cada un d'ells.

Biomega és una obra futurista el qual ens transporta en un món no gens agradable per a la humanitat, un element ja utilitzat per en Nihei a Blame! Situats l'any 3005, la humanitat retorna a Mart, set segles després de l'última missió tripulada. Un cop la nau de reconeixement aterra al planeta roig, els tripulants es troben en una colònia destrossada, en ruïnes amb una estranya excepció, hi troben una dona viva sense la necessitat d'utilitzar cap vestit espacial.

Durant el viatge de retorn a la terra, la nau pateix un accident i conseqüentment les despulles d'un tripulant infectat per un estrany virus, el N5S, queda orbitant sobre la Terra, escampant espores, les quals acaben arribant al planeta tot infectant els humans, comença així la "Calamitat Drone". Els humans contagiats es converteixen d'éssers degenerats, una mena de zombis.

Mig any després de l'arribada del virus seguirem les passes d'en Zôichi Kanoe, un humà sintètic que treballa per Indústries Pesades Tôa, que s'infiltra en un territori administrat per la DRF (Data Recovery Foundation, Fundació per la Recuperació de Dades). En Zôichi junt amb la I.A (Intel·ligència Artificial). Fuyu, tenen la missió de trobar i rescatar tots aquells humans adaptats, resistents al virus i posar-los sota la seva protecció. Aquests adaptats són persones que tot i estar infectats conserven el seu aspecte humà, i efectivament en Zoichi i la Fuyu en un troben un, la jove Ion Greene. Però ells no són els únics interessats en ella, també la DRF com el Servei de Sanitat Pública, la volen recuperar.

Al llarg de la història, dels seus 42 capítols, veurem que hi ha al darrere del virus N5S, i quins són els objectius de les diferents organitzacions i dels personatges que hi ha al darrere. Així doncs anirem coneixent el complex passat que acabat donant lloc a aquest present apocalíptic.

Gràcies a la lectura dels dos primers volums de la Master Edition de Blame!, m'ha facilitat entrar millor en la "lectura" de Biomega. Ho he posat lectura entre cometes perquè un dels recursos de l'autor és  l'absència de text o diàleg durant pàgines, l'argument doncs es narra a través de les imatges, a Blame! és quelcom molt rellevant, a Biomega també però tot i això hi ha una major interacció parlada entre els personatges.

Un altre aspecte similar entre les dues obres és el seu dibuix, el qual és caracteritzat pels seus paisatges, megaestructures i espais petits i recòndits. Un contrast de localitzacions per on té lloc l'acció.

La part zombi, que no és un dels gèneres que més m'interessin, vindria a mostrar-nos la part apocalíptica d'aquest manga cyberpunk, sense treure gens de protagonisme a la part tecnològica i científica tot mostrant-nos armes i vehicles de tot mena, edificis i màquines, i també les I.A, la part informàtica i alhora també rellevant per la història. 

Així doncs, ja des d'un bon principi, amb misteris i incògnites inicials, Biomega té tots els elements per captivar l'autor des d'un bon principi. Així doncs ens trobem davant d'un bon exemple del manga del gènere post-apocalíptic i cyberpunk, que des de fa pocs mesos podem gaudir en aquesta excel·lent edició cartoné de només dos volums.

dimarts, 22 de maig de 2018

Dracs i Tavernes

Títol: Dracs i Tavernes
Autors: Diversos autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, abril de 2018
Format: Rústic, 140 pàgines, Color i B/N
Preu: 10€

Enguany el col·lectiu Sudando Tinta Ediciones  ha tornat a publicar un nou fanzine, amb el qual es va finançar gràcies a una campanya de micro-mecenatge a Verkami superant l'objectiu establert.
 
Tal com ens indica el títol del fanzine, Dracs i Tavernes, aquests dos elements en són els temes centrals els quals s'han lligat per tal de crear les diverses històries que inclou. Sense dubte són dos temes molt encertats, ja que d'una manera o altra formen part de la nostra cultura popular. Així en les diverses historietes que llegirem, totes elles formant part de mons fantàstics, hi trobarem dracs, aventurers, cavallers i altres menes d'individus, tots ells ben diversos, amb les tavernes com a lloc físic central de l'acció, i en aquestes sempre hi ha el taverner, una figura rellevant en aquest fanzine.

Tot i els diferents elements que comparteixen les diferents historietes, alhora totes elles són diferents, tant argumentalment com pel dibuix, on cada autor hi ha posat el seu estil. Entre els diversos còmics que recull aquest volum, hi ha també diverses il·lustracions que complementen el fanzine. D'autors, voldria destacar per coneixença en Gargotaire, company de ComiCat, ha tornat a col·laborar en aquest fanzine amb una historieta sobre dracs amigables i un senyor feudal ben dolent. No sempre els dracs són els dolents de la història, cosa que veurem també en altres historietes.

Aquest fanzine es complementa amb un Sketchbook, un llibret grapat, on tal com ens diu el nom s'hi mostren esbossos, com també comentaris d'alguns artistes que hi han col·laborat.

El fanzine ha estat editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada i també pel títol. L'sketchbook també s'ha publicat en aquestes dues llengües. Com a cosa negativa de la versió en català del fanzine, és la manca de revisió dels textos, ja que es perceben diversos errors lingüístics.

dimarts, 15 de maig de 2018

The Ghost in the Shell 2: Man-Machine Interface

Títol original: Kôkaku Kidôtai 2: Man-Machine Interface (攻殻機動隊 2: Man-Machine Interface, Unitat d'Intervenció Blindada 2: Interfície Home-Màquina)
Autor: Shirow Masamune
Traducció per: Jesús Espí (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, abril de 2018
Format: Cartoné - 304 pàgines - 148 x 210 mm - B/N i Color
Preu: 20€





Aquest passat abril, Planeta Cómic, va treure el segon volum de The Ghost in The Shell, amb el subtítol Man-Machine Interface, en una nova edició idèntica a la del primer volum, també obra del mateix Shirow Masamune.

Fent un recordatori a The Ghost in the Shell, la major Motoko Kusanagi es va unir a una forma de vida artificial autoproclamada intel·ligent, l'anomenat Titellaire, i va abandonar la Secció 9 de Seguretat Pública. Aquest segon volum n'és la continuació i té lloc uns 4 anys i 5 mesos després. Tal com podem veure en argumentalment i també en el dibuix difereix molt del que és el primer volum. I és que tal com ens avisa l'autor, tot i ser-ne una continuació, no és una història de la Secció 9 i de la seva Unitat d'Intervenció Blindada, sinó que està centrada en el personatge de la Motoko, i amb ella les batalles cibernètiques a la xarxa en seran el plat fort. 

Per la banda il·lustrativa, notem una certa evolució en el dibuix, com també un gran ús del dibuix en 3D, sobreposant-hi el dibuix 2D, i amb un gran gruix de pàgines en color.

Situats el dia 6 de març de 2035, un personatge conegut com a Motoko Aramaki, és la cap de seguretat d'un conglomerat empresarial gegant, Poseidon Industrial. Al llarg de la història veurem com transfereix digitalment la seva personalitat i capacitats entre diversos cossos cíborg que té repartits per tot el món, tot atacant espies industrials, assassins i hackers, mentre manté un corrent constant de comunicació digital amb diversos assistents robots i la seva secretària a l'oficina. A mesura que s'endinsa en la principal missió en la qual treballa, anirem descobrint quina mena de relació té l'individu que coneixem com a Motoko Kusanagi. 

A Man-Machine Interface la part informàtica, amb tota la seva terminologia utilitzada durant les batalles a la xarxa agafa una gran importància. És una cosa que en els animes especialment  SACArise s'ha vist, però aquí esdevé molt densa fins i tot en molts moments feixuga. Sort que s'alleuja amb la part humorística  també present en aquest univers. L'altra part important és la filòsofa, de la qual moltes de les qüestions que s'hi presenten provenen del manga original, en especial tot allò que fa referència a una forma de vida artificial i intel·ligent, i més quan veiem que la Motoko canvia de cos contínuament. Què és la vida intel·ligent, doncs? Li és necessari un cos, ni que sigui artificial, pertalquè s'entengui com "vida"? O bé n'hi ha prou en ser quelcom lliure voltant per la xarxa?

Podem dir que és l'obra que s'allunya més del que coneixem normalment com Ghost in the Shell, o més ben dit, allunyada del que és més conegut i més fàcil de digerir pel consumidor normal: acció física, persecucions, armes de tot tipus, terrorisme i explosions, entre d'altres, elements tan utilitzats als seus diferents animes. Tot i això tal com ja he dit, tot i no fer honor al títol original, Kôkaku Kidôtai, o sigui, Unitat d'Intervenció Blindada, tal com es tradueix al manga, quan es fa referència cos policial de la Secció 9, sí que fa honor al concepte del seu títol tal com es coneix internacionalment, Ghost in the Shell.

Sense saber els plans de Planeta Cómic, esperem que com a molt tard, en un any vista, podem gaudir en una nova edició The Ghost in the Shell 1.5: Human-Error Processor, manga el qual la Unitat d'Intervenció Blindada de la Secció 9 n'és la protagonista.