dimecres, 19 d’abril de 2017

Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)

Títol: Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)
Autor: Josep Maria Beà
Publicat per: Trilita Ediciones, novembre 2016.
Format: Cartoné, 184 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 32€

Si parlem parlem de bars, tavernes situats a planetes recondits de l'espai, a molts en vindrà a la memòria el famós establiment que apareix a la primera entrega d'Star Wars, ple d'alienígenes cada un amb els seus aspectes, alguns d'allò més estrafolaris, segons la nostra concepció antropocèntrica. 

Per altra banda les tavernes són llocs de reunió, de conversa, de diversió, llocs on des dels seus mateixos orígens han sigut l'origen de molts projectes de molts tipus, i entre tot han estat un lloc per explicar històries, d'aquí i d'allà, explicades pels assidus i pels forans, tal qual com si d'un safareig es tractes.

Barrejant doncs aquests dos conceptes introduïts, l'alienígena i la taverna on s'hi expliquen històries, ens trobem amb aquesta obra de referència de la història del còmic: Historias de Taberna Galáctica d'en Josep Maria Beà. L'acció transcorre en un asteroide transformat en un centre lúdic, lloc de trobada d'alienígenes de llocs recondits de l'univers, com si de l'estació espacial Babylon 5 es tractés, ja que en aquesta, on té l'acció la sèrie de renom homònima, també hi feien pas tot d'éssers ben estanys. I com centre lúdic i d'esbarjo que és aquest asteroide, una taverna no hi pot faltar, i és aquí on tota una sèrie d'éssers ens relataran diverses històries. Aquestes poden ser diverses: comèdies, drames, de terror, però tenen un quelcom en comú i és que els protagonistes dels relats són humans, ja estiguin viatjant per l'espai o al seu vell planeta Terra. Certament els relats ens sorprendran. En Josep Maria Beà demostra ser un gran narrador tant a través del guió com través del dibuix, certament excepcional, amb una gran capacitat d'imaginació i de creació. 

Els relats de Historias de Taberna Galáctica foren publicats originalment a les pàgines de la revista 1984 de l'editor Josep Toutain començant allà el 1979. L'any 1981, Toutain en va publicar el volum recopilatori. Fou reeditat per la desapareguda Glénat l'any 2002, i la seva tercera reedició ens ha arribat a mans de Trilita a finals de l'any passat 2016. Són casi 40 anys de vida que tenen aquests històries, i encara tant vigents, gens desfasades temporalment.

Aquesta edició de Trilita denominada com a definitiva, certament la podem considerar així. Un volum cartoné de mida gran per poder assaborir el dibuix d'en Beà i farcit de material addicional que complementa perfectament l'obra. Per començar tenim els tres pròlegs de les seves tres edicions. Després dels relats, hi ha alguns esbossos i algunes de les fonts d'inspiració dels dibuixos dels relats, com també el que podria haver estat Historias de Taberna Galáctica si la cosa hagués anat bé, una sèrie de televisió. I finalitzem amb reguitzell llarg de pàgines biogràfiques que ens permetran conèixer en Josep Maria Beà, al llarg de la seva trajectòria professional com també personal. Sense dubte un dels gran autors de la història del còmic.


 Portades de les edicions de Toutain (1981) i de Glénat (2002)

dijous, 13 d’abril de 2017

Paranormal

Títol: Paranormal
Autors: Diversos autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, març de 2017
Format: Rústic, 140 pàgines, Color i B/N
Preu: 7€

Enguany el col·lectiu Sudando Tinta Ediciones hi ha tornat amb un nou fanzine. Aquest cop es va intentar finançar amb una campanya de micro-mecenatge que ja vam anunciar, però que no en no reeixir van acabar acudint al mecanisme tradicional.

Tal com el mateix nom indica, Paranormal és el tema central el qual està dedicat aquest fanzine. Així les històries que hi trobarem estaran dedicades a extraterrestres, fantasmes, monstres, dimonis i altres menes d'històries paranormals, les quals però en trobarem de divertides, de dramàtiques, de terror, metafísiques, etc; doncs és un tema que dóna per tocar diferents estils. I parlant d'estils, també hi ha el de dibuix, que cada autor hi ha donat el seu propi traç. Entre els 12 còmics que recull aquest volum, hi ha també diverses il·lustracions que complementen el fanzine. 

A diferència del segon fanzine, El Bosc, en aquest tercer, en Gargotaire, company de ComiCat, hi ha tornat a col·laborar però no tant extensament com a Vikings.

També editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada, tot i així sense mirar el contingut no es pot saber de quina versió es tracta, hauria esta bé indicar-ho a la portada. Con a cosa negativa de la versió en català, es que s'hauria d'haver revisat els textos. 

dijous, 6 d’abril de 2017

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 2a part: Dissabte de firmes

Si el divendres del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres, el dissabte el vaig dedicar íntegrament a les firmes. Entrant a les 10 al Saló, les casi dues primeres hores les vaig dedicar a mirar les exposicions amb més atenció les exposicions, ja que el divendres no m'hi vaig poder entretenir gaire.

I entre mirant l'una i l'altre es va acostar l'hora de la primera firma, a les 12h. Així que vaig anar, a l'estand de Trilita, per tal que en Josep Maria Beà, em dediqués Historias de Taberna Galáctica. A alguns lectors, els dibuixos que feia per donar-hi un toc de color, ho feia humitejant-ho amb vi. Em va semblar curiós. 



Tot segut vaig anar a l'estand de Norma, per tal que en Julián López, dibuixant de Hoy me ha pasado algo muy bestia, em dediqués el meu exemplar. En aquest estand per tal que et signessin, calia tenir número. Afortunadament, no em vaig esperar casi res pel meu torn. Ja a les acaballes del dia també vaig aconseguir, que el seu guionista, El Torres, també me'l dediqués.


Tot seguit vaig anar a l'estand dels Còmics de les Illes Balears, sent Dolmen una de les principals editorial. Allí em vaig retrobar amb en Quim Bou, qui ja me l'havia trobat abans d'entrar al Saló, amb el qual vam comentar l'aplicació per a Apple que havia tret sobre Orn i Ornis. Justament, sobre Orn, vaig voler que em dediqués el primer àlbum d'Història Universal. Recentment he estat buscant els diferents àlbums d'Orn, trobant i comprant, l'Integral de Dues Espases, com també els àlbums 1, 3, 4 i 5 d'Història Universal. Justament em falta el segon àlbum, L'Illa Formiga, encara no l'he aconseguit trobar. Si algú sap on en puc trobar algun exemplar, s'ha agrairia. 


Així es va acabar el torn del matí i va arribar l'hora de dinar. Havia quedat per dinar amb uns amics de Barcelona, els quals es van endarrerir una mica. Estona que vaig aprofitar per donar una volta. Mentre que el divendres, si més no durant el matí, a Barcelona hi feia bon temps, el dissabte va ser passat per aigua, sobretot el migdia i primera hora de la tarda. Entre gota i gota, els amics em van avisar que estaven a punt d'arribar i vaig sortir del Saló per retrobar-nos, i així anar a dinar. 

Un cop ja vam tenir les panxes plenes, ens vam acomiadar i va ser el moment de tornar al Saló pel torn de firmes de la tarda. Vaig tornar a l'estand de Norma, on altre cop vaig ser afortunat amb el número i el cap de poc minuts d'esperar-me, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, em dedicaven Sherlock Holmes y el legado de Moriarty. Mentre em dedicaven el còmic va ser inevitable parlar una mica de la quarta temporada de la sèrie Sherlock de la BBC.



Tot seguit vaig anar a Planeta Cómic per tal que un altre autor consagrat, l'Estaban Maroto em dediqués el meu exemplar de Les llegendes de Sant Jordi. Aquí també es necessitava número, tocant-me el 14 de 15, afegint-hi que l'home ja té una edat i que fa uns dibuixos molt elaborats, aquí si que m'hi vaig haver d'esperar casi dues hores, sort que havia dinat bé, però tot i així va ser cansat esperar i veure com tardava que la cua anés avançant. Però finalment va arribar el meu torn. 


I quan ja la vaig tenir enllestida, vaig anar corrents cap a l'estand de Dibbuks per si a aquelles hores, al voltant de 2 quarts de nou de la tarda/vespre, encara hi eren El Torres i en Jesús Alonso Iglesias. Afortunadament encara hi eren, no vaig tenir cap problema per posar-me a la breu cua per tal que em firmessin la seva obra conjunta Els fantasmes de Gaudí, aprofitant com ja he dit per tal que El Torres em dediqués HMHPAMB. Entre l'hora que era, que tots ja estàvem cansat, que feia fresqueta per que hi havia una porta oberta al costa, vam fer unes quantes bromes per animar-nos una mica, la gent que hi havia allà. Certament se'ls hi ha d'agrair que aquelles hores del dia, a falta de mitja hora per que tanqués el Saló, encara estiguessin disposats a fer dibuixets. Gràcies!


I així entre el divendres i el dissabte es va acabar la meva experiència al 35 Saló del Còmic, arribant a casa força tard com també cansat, havia estat un dia llarg. Ara tocarà esperar el proper Saló del Còmic que tindrà lloc del 3 al 6 de maig del 2018. Abans però si es possible torcarà visitar el XXIII Saló del Manga de Barcelona a la propera tardor.

dimecres, 5 d’abril de 2017

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 1a part: Divendres de compres i primeres firmes

Del passat 30 de març al 2 d'abril va tenir lloc el 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest cop a diferència de l'any passat si que hi vaig poder anar, una escapada llampec el matí de divendres i tot el dissabte sencer.


Aquest Saló l'he destinat a la principalment a la compra de novetats, el divendres, i també a aconseguir firmes, tant divendres com el dissabte. Enguany,  les compres pre-Saló han estat quatre: Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria! i Bola de drac Super núm. 1

En aquesta primera part tocarà parlar de l'escapada llampec de tres hores de divendres al matí. Passades dos quarts de deu del matí ja era davant del Saló del Còmic, i havent recollint l'acreditació proporcionada com col·laborador de ComiCat, a les 10 en obrir portes, ja hi vam poder entrar. Així doncs directe al Palau 1 on enguany hi havien tots els estand de les editorials i botigues, ja que la planta inferior del Palau 2 estava tancada. 

Com que la firma programada, la tenia a les 12 passades, primer vaig fer una volta de reconeixement, per poder situar els estands com també orientar-me en aquesta nova organització del Saló. Mentre l'anava fent vaig coincidir amb el company Emili de ComiCat. Tots dos tenien els nostres plans i la trobada va ser breu. Havent fet la volta, vaig sortir a la Plaça Univers on sota la carpa hi havia l'exposició Còmics en vol, amb presència d'avions i destacant aquells còmics on l'aviació n'és la protagonista, sobre tot en aquells de gènere bèl·lic.




Tot seguit vaig anar a la planta superior del Palau 2. Aquí els estand dels fanzines, d'entitats relacionades a l'aviació, a Star Wars, Star Trek i altres franquícies de ciència-ficció. També hi hi havia la zona de videojocs amb la Nintendo Switch en primer terme i tres exposicions: Retratant Donald Trump, Fanhunter i Els viatges de Tintín.



 A més hi hi vaig fer la primera compra, l'edició en català del fanzine Paranormal del grup Sudando Tinta Ediciones.


Tot seguit vaig anar al Palau 4, on al llarg dels seus diferents nivells hi tenien lloc els tallers, xerrades i el gruix d'exposicions, les quals no m'hi vaig entretenir gaire, volent-les mirar amb més tranquil·litat l'endemà dissabte. Aquelles que entre les dues jornades hi vaig prestar més atenció foren: Li deien Lucky Luke, Beca Carnet Jove Còmic 2016, Gaudí entre vinyetes i TBO



I en acabat, vaig tornar al Palau 1 per realitzar la resta de les compres i aconseguir la firma programada. Primer vaig anar a Planeta Cómic, on hi vaig comprar la nova edició de The Ghost in the Shell, el cèlebre manga de Masamune Shirow.


Tot seguit vaig anar a Norma Editorial, on hi vaig comprar el primer volum de l'adaptació a manga de la magnífica sèrie de la BBC Sherlock, adaptant el primer episodi, Estudi en rosa. Aquest té dues edicions, una normal i una en format de luxe. Vaig comprar-ne l'edició normal.


Seguidament vaig anar a l'estand de la Llibreria Universal just al costat de Panini Comics, on hi vaig comprar Vells descobridors,  la nova obra guanyadora de la segona ronda  de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2016, justament publicada per aquesta editorial.


I ja que s'acostava l'hora de la firma, ja vaig anar a l'estand on tindria lloc, cap a Continuarà / Coeditum-Trilita Ediciones. Justament Trilita en motiu del Saló va fer un promoció de les obres d'en Josep Maria Beà que havia publicat recentment: Historias de Taberna Galáctica i El hombre de los mil estilos.  Comprant aquests dos volums, et regalaven el CD musical de Historias de Taberna Galáctica, l'àlbum a color de La Esfera Cúbica (aquest editat per la difunta Glénat el 2008) i la seva corresponent banda sonora. A part de tractar-se d'una promoció atractiva, l'interès de conèixer nous autors i tractant-se d'un autor consagrat a casa nostra, no m'hi vaig poder resistir.



I ja es va fer l'hora de la firma. En Lluís Juste de Nin va arribar a l'estand, i mentre em dedicava el meu exemplar de Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, vam parlar d'aquest personatge rellevant per la història del món. El tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona. 


Però aquesta en contra del que tenia pensat i programat no va ser la única firma del divendres. Tot fent l'última volta abans de retirar, en passar per l'estand de l'Escola Joso, vaig veure que hi estava firmat en Mariano de la Torre, un dels autor del còmic de Lliures i Morts. Dedicava exemplars de la seva nova obra Kharmeg, juntament amb els altres dos autors d'aquest, l'Agus Vera i en Fran Vázquez. Fa temps pel Twitter d'en Mariano de la Torre, que s'havia creat un campanya de micro-mecenatge per poder portar a terme la publicació d'aquest còmic, el qual s'hi reflecteix l'extermini de moltes espècies de taurons, només per obtenir-ne les seves aletes, una pràctica destructiva per l'equilibri ecològic dels oceans. El còmic finalment va sortir a la llum a finals de l'any passat a mans d'Aleta Ediciones. Així doncs va tocar compra i dedicatòria.



Entre tot plegat, ja s'havia fet la una del migdia, i va tocar marxar del Saló, fins l'endemà dissabte, que seria un dia ben intens. 

El manga de Bola de drac Super ja és aquí!

Títol original: Dragon ball Super (ドラゴンボール超)
Autors: Toyotarô (Guió i dibuix) i Akira Toriyama (Guió)
Traducció per: Agnès Pérz Massegú (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, març de 2017
Format: Comic Book - 32 pàgines - 168 x 157 mm - B/N
Preu: 2,95€ 

Bola de drac Super és la nova història de l'obra d'Akira Toriyama. Estrenant-se l'anime, el juliol de 2015, emetent-se setmanalment, el manga es va estrenar un mes abans, el juny de 2015 amb  publicació mensual.  

Així basant-se en les idees proposades per Toriyama, la Toei desenvolupa el primer i en Toyotaro en crea el segon, el que dóna lloc a varies diferències argumentals entre un i l'altre. Així per exemple, mentre que l'anime en les seves dues primeres sagues adapta els dos nous films de la franquícia, La Batalla dels Déus i La Resurrecció d'en Freezer, amb canvis però, el manga només adapta la primera i de la segona només en fa una lleugera menció.

Enguany, en motiu del 25è aniversari de l'arribada del manga de Bola de drac, en les seves Sèries Blanca i Vermella, Planeta Cómic ha decidit fer una edició nostàlgica del manga de Bola de drac Super, concretament publicant-ne 5 números (de moment) corresponents al primer volum original, i que s'ha posat a la venda el seu primer número aquest passat març. Com es pot veure, aquesta edició respecta el format de portada de la Sèrie Vermella, pel color evidentment com també el logotip del nom, afegint-hi el kanji "Super". A més com la Sèrie Vermella també té dues numeracions, una pròpia com a Sèrie Súper i una segona general seguint la numeració de la Sèries Blanca i Vermella, així doncs té el número 212. El primer volum original ens arribarà a la tardor de cara el Saló del Manga de Barcelona. La principal diferència que té envers les antigues Sèries Blanca i Vermella és que ara el sentit de lectura és oriental.

Aquest nova història comença temps després de la derrota del Majin Boo, i per tant abans de l'aparició de la Pan i l'Oob en l'epíleg de l'obra original. Dit d'una altra manera té lloc dins dels deu anys entre entre aquests dos successos.

Aquest primer número recopila els dos primers capítols del manga: Els somni premonitori del Déu de la Destrucció i La derrota d'en Son Goku.

Els nostres personatges viuen tranquil·lament i en pau, en Goku s'ha de guanyar les garrofes treballant de pagès per exigència de la Chichi, però gràcies a un regal econòmic d'en Satan  té via lliure per fer el que li més li agrada, entrenar-se i se'n va al planeta del senyor Kaiô. 
Però mentre en Goku hi és, uns altres dos personatges també hi fan cap, en Beerus, el Déu de la Destrucció o Hakaishin, i el seu acompanyant, en Whis. I és que aquest misteriós déu que en Goku no coneixia, però en canvi en Kaiô s'alarma degut a la seva presencia, està interessat en el saiyà  per dos motius, un per que va derrotar en Freezer i el segon motiu és degut a un somni que ha tingut, comportant que està buscant un saiyà en especial, el Supersaiyà God. La batalla és inevitable i en Beerus i en Goku s'enfronten. Aquest mostra els tres nivells de supersaiyà que té però no són res davant del poder aclaparador i immens d'en Beerus. Quan el déu li demana que mostri el Supersaiyà God, en Goku no en té ni idea de què és això. En Beerus deixa pels terres en Goku i junt amb en Whis van cap a la Terra a buscar els altres saiyans.
Però entre tot això, hi ha dos altres éssers que volten per l'univers tot evitant ser detectats pels altres, un s'assembla a en Beerus però més més rodanxó i l'altre s'assembla a en Whis però tot indicant que és de sexe femení.

Per acabar parlar breument de la traducció utilitzada. Primer destacar el canvi de nom del Déu de la Destrucció. Mentre que a l'anime comic de la Batalla dels Déus van utilitzar el terme Bills, ara s'utilitza el terme Beerus, que respecta més l'etimologia del nom del personatge, de "Beer", cervesa. Per aquest, però pel "sama" japonès, utilitzen el terme "déu", senzillament i correctament es podria utilitzar "senyor".

Qui també han canviat de nom per a bé són els "Kaiôshin", usant ara aquesta nomenclatura. Havent-se utilitzat al segon Compendi el terme "Kaitoshin", desconec el terme l'edició en color. En "Kaito" però continua sent "Kaito".

Pel "Supersaiyà God" com dic jo per respectar la terminologia original, com ja van usar a l'anime comic de la Batalla dels Déus, s'utilitza el terme "Déu dels Superguerrers". Al manga de Jaco però es va utilitzar en singular,  "Déu Superguerrer".

En tot, l'aspecte  que no m'agrada gens, és que en Goku anomeni o cridi en una situació plenament normal i familiar al seu fill petit per cognom i nom, o sigui Son Goten, quan clarament seria simplement Goten. Aquest criteri per anomenar sempre els fills d'en Goku, i no pas en ell, per cognom i nom, o sigui "Son Gohan" i "Son Goten", també és utilitzat com he vist fullejant en l'edició en color i als anime comics. Clarament és un criteri erroni i absurd, heretat de l'anime en català. Si en japonès és "Cognom + Nom", en català igual, i si en japonès és "Nom", doncs en català el mateix.

Així doncs com a punt final, tal com ja he mencionat, aquesta edició serà mensual constant pel moment de 5 números. Mostro les properes quatre portades, números que sortiran d'aquest abril fins a juliol, la darrera la qual només he trobat en castellà.