dissabte, 24 d’octubre de 2020

Dins els boscos de Sibèria (novel·la gràfica)

Títol:
Dins els boscos de Sibèria
Títol original: Dans les forêts de Sibérie
Autor: Virgile Dureuil. Adaptació del text de Sylvain Tesson
Traducció de: Núria Sales i Rovira
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, octubre 2020
Format: Cartoné - 116 pàgines - 19 x 26,8 cm - Color
Preu: 20 €

 
 
El passat març, Símbol Editors va publicar la seva primera novel·la gràfica: El llop, d'en Jean-Marc Rochette i na Isabelle Merlet. Ara aquest octubre ha tret la seva segona novel·la gràfica, Dins els boscos de Sibèria, obra creada per en Virgile Dureil, adaptant el llibre homònim, d'en Sylavin Tesson, el qual per la recerca que he fet no s'ha traduït al català.
 
Mantenint l'essència que vam viure amb El llop, de contemplar un magnífic entorn natural, amb aquesta nova obra i tal com ja intueix el seu nom, viatjarem fins a la taigà siberiana, concretament al famós llac Baikal. 
 
En una cabana a la riba d'aquest llac, l'any 2010, s'hi va establir el viatger i escriptor francès Sylvain Tesson. Durant sis mesos, des del febrer fins al juliol, hi va fer vida d'ermità. Des del primer dia, envoltat de la magnitud blanca, tot nevat i el Baikal glaçat va començar en aquest lloc inhòspit, va emprendre un viatge per redescobrir-se a si mateix.

Veient primer la preparació de l'estada i tot seguit, quasi dia a dia, anirem veient les activitats que en Sylvain va anar fent: tallar llenya, voltar pels boscos, veure rastres d'óssos, caminar pel llac glaçat i pescar-hi. El temps meteorològic i el pas del temps també els observarem. I així de mica en mica, el fred s'anirà retirant, per donar lloc al bon temps, donant a lloc noves activitats a fer. Però aquesta vida d'ermità, de solitud en aquest lloc recòndit, es veurà de tant en tant trencada per les visites. En Sylvain tant farà visites a nous coneguts que també viuen al llarg de la riba del llac o bé serà en ell qui en rebrà. En ambdós casos i també en solitud hi haurà un omnipresent protagonista, el vodka. 
 
Sis llargs mesos, donen per molt, i una d'elles, un dels motius principals d'aquesta estada, és la reflexió i filosofar. Coses que talment se'ns compartirà. 
 
Aquest Dins els boscos de Sibèria és doncs l'assaig autobiogràfic d'en Sylvain Tesson, adaptat a la novel·la gràfica per en Virgile Dureil, acompanyant el text de l'autor original per les seves magnífiques il·lustracions. En molts casos representant la realitat de l'escrit però en d'altres s'ha il·lustrat amb to més figurat. Tot un gran relat d'estada i contemplació de la natura, que no en podem llegir l'obra original en català però sí la seva adaptació gràfica, gràcies a Símbol Editors.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Kharmeg. Salvar el océano

Títol:
Kharmeg. Salvar el océano
Autors: Agus Vera (idea original/argument), Santi Casas (guió), Mariano de la Torre (dibuix) i Fran Vázquez (color)
Publicat per: Panini Cómics, setembre de 2020.
Format: Cartoné - 21 x 29,7 cm - 64 pàgines - Color
Preu: 15€

El divendres del Saló del Còmic de Barcelona de 2017, tot fent l'última volta abans d'anar-me'n, en passar per l'estand de l'Escola Joso, vaig veure que hi estava firmat en Mariano de la Torre, un dels autors del còmic de Lliures i Morts. Dedicava exemplars de llavors la seva nova obra Kharmeg, juntament amb els altres dos autors d'aquest, n'Agus Vera i en Fran Vázquez
 
Ja havia vist pel Twitter d'en Mariano de la Torre, que s'havia creat un campanya de micro-mecenatge per poder portar a terme la publicació d'aquest còmic, el qual s'hi reflecteix l'extermini de moltes espècies de taurons, només per obtenir-ne les seves aletes, una pràctica destructiva per l'equilibri ecològic dels oceans. El còmic finalment va sortir a la llum a finals de l'any passat a mans d'Aleta Ediciones.  Així que aprofitant l'ocasió el vaig comprar i obtenint-ne també les corresponent dedicatòries dels autors.

Els anys han passat, fins que enguany o potser a finals del 2019, vaig veure també a través del Twitter d'en Mariano de la Torre, que ja s'estava preparant la continuació de Kharmeg. I finalment aquest setembre de 2020 va sortir a la venda amb el títol Kharmeg. Salvar el océano, aquest cop a mans d'Evolution Comics, segell de Panini Comics, i aquesta ocasió afegint-se als tres autors originals, en Santi Casas com a guionista.

Recuperant el que vaig escriure a la ressenya de Kharmeg i totalment aplicable aquesta continuació, les dues obres són més que dos còmics, són també un mitjà de denuncia social i mediambiental com també un mitjà solidari. Ho és de denuncia per que ens mostra la cruel realitat que pateixen moltes poblacions de diverses espècies de taurons, el que es coneix com "aleteig", en anglès shark finning. Aquesta pràctica consisteix a atrapar taurons, tallar les seves aletes i retornar-los mutilats al mar, on inevitablement moren  ja sigui asfixiats ja que no es poden moure, dessagnats o bé devorats per altres peixos.

Tot això per una tradició gastronòmica absurda i lligat això l'alt valor de les aletes. Considerades un producte de luxe al mercat asiàtic, per les quals s'arriben a pagar grans quantitats. Amb elles es prepara la sopa d'aleta de tauró, en la qual l'aleta només hi porta la textura, res més, ja que són insípides i de valor nutricional nul. Aquest costum gastronòmic està portant a l'extinció d'aquests peixos magnífics dels nostres mars i oceans, ja que s'estima que es capturen uns 100 milions de taurons l'any.

Els taurons com a superdepredadors, trobant-se a dalt de tot de la xarxa tròfica, tenen un paper fonamental en l'equilibri i regulació de l'ecosistema oceànic. 
 
A Kharmeg. Salvar el oceano seguirem l'Elise, en Johan i Max tot continuant enfrontant-se a les màfies de l'aleteig, encara que impliqui fregar el fil que separa la legalitat de la il·legalitat. De mica en mica les seves actuacions estan cada vegada més en boca del públic, molts d'ells famosos amb gran influència ajudant a la causa per protegir els taurons. 

Això ha provocat que l'Elise estigui al punt de mira dels grans traficants, i amb ella també el seu gran amic Kharmeg, l'immens Carcharodon megalodon, un supervivent d'èpoques llunyanes. Per sort, compten amb aliats que els ajudaran els moments més complicats. 
 
Si a la primera part se'ns va parlar de la contaminació per productes químics com el mercuri i la BBMA (beta-metilamino-l-alanina) que s'acaben acumulant als teixits dels gran depredadors, provenint dels nivells tròfics més baixos, que han anat passant de nivell a nivell fins a ells, en aquesta segona part ens fan menció de la problemàtica tan actual i tan present als diversos mitjans com és la contaminació per plàstics, causant la mort de multituds d'animals marins, sigui per ingestió per que si queden atrapats. 

Aquest volum però a més hi tindrem personatges reals convidats que han col·laborat amb l'obra: En Paul Rose, en Kike Ballesteros, la Jessica Cramp i en Mauricio Hoyos. Tots ells científics experts en els oceans i la seva biodiversitat, i alguns d'ells coneguts pels seus reportatges a la revista National Geographic

El tauró Kharmeg esdevé l'esperança dels oceans, una esperança que té més de 20 milions d'anys. Que els taurons que han sobreviscut grans catàstrofes naturals, fem possible que sobrevisquin el que està suposant la nostra espècie, no només per ells sinó també pel conjunt del planeta, i al cap i a la fi per nosaltres mateixos. 

Kharmeg (Aleta Ediciones, desembre de 2016) i
Kharmeg. Salvar el océano (Panini Comics/Evolution Comics, setembre de 2020))


dimarts, 13 d’octubre de 2020

N'Izumi Matsumoto, autor de Kimagure Orange Road, ha mort

 N'Izumi Matsumoto, autor del manga Kimagure Orange Road, ha mort als 61 anys.

https://pbs.twimg.com/media/EkMcZnTXkAEvfBg?format=png&name=small

Kimagure Orange Road fou publicat en català per la desapareguda Ediciones Glénat en una edició de 10 volums dobles entre l'octubre de 2008 i l'octubre de 2010. N'Izumi Matsumoto va visitar el Saló del Manga de Barcelona de 2010. 

N'havia vist la versió anime en català, i quan el manga fou publicat per Glénat, sense dubtar-ho el vaig comprar. En podeu llegir la meva ressenya aquí

 

Fonts: ComiCat, Marc BernabéManga Barcelona

dissabte, 10 d’octubre de 2020

Dos nous projectes eòlics a la Segarra

El nombre d'avantprojectes presentats ja és alarmant

En el que portem d'any ja s'han presentat 23 avantprojectes de nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc. Ara arriben noticies de dos més.

Parc eòlic Anoia Segarra I de 49,6 MW presentat per Desenvolupaments Eòlics ANOIA I SEGARRA I S.L.U.. Afecta el termes municipals de Sant Ramon, Cervera i Les Oluges i consta de 8 aerogeneradors (SR01 fins a SR08), de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1602085614.jpg
 

Parc eòlic Anoia Segarra II de 49,6 MW presentat per Desarrollos eólicos Anoia y Segarra II S.L.U.. Afecta els termes municipals d'Ivorra i Estaràs i consta de 8 aerogeneradors de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m. Les posicions numerades des de IVO1 a IVO4 ubicades al terme municipal d'Ivorra i EST1 a EST4 ubicats al terme d'Estaràs, a la zona de Ferran.

 https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1602085688.jpg


Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins al 23 d'octubre de 2020.


ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA I
ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA II

 

dilluns, 5 d’octubre de 2020

Balada d'ocells i serps (Els Jocs de la Fam)

Títol original: The ballad of songbirds and snakes
Autora: Suzanne Collins
Traducció de: Alexandre Combau i Arnau
Publicat per: Fanbooks (Grup62),  juny de 2020
Format: Rústic amb solapes - 608 pàgines - 13,5 x 21 cm
Preu: 19€ 

Una de les meves lectures dels primers mesos del 2013 fou la trilogia Els Jocs de la Fam de na Suzanne Collins. Llavors publicada per Estrella Polar, en vaig comprar l'estoig recopilatori, ara però des de fa anys és publicada pel seu segell germà de literatura juvenil, Fanbooks.

L'encant de la trilogia és la utilització de dos recursos molt coneguts. Un és el del sistema tirànic i totalitari que controla durament la seva població, i l'altre recurs és la manera que ho fa, mitjançant el conegut battle royale, que en aquest cas són els Jocs de la Fam. Situem-nos en aquesta obra segons el que se'ns explica al primer llibre de la trilogia.

A Els Jocs de la Fam ens situem a Panem, el país que va néixer de les cendres del que un dia va ser Amèrica del Nord, la qual va ser devastada per desastres naturals seguits d'una gran guerra. La seva capital, el Capitoli, i els seus tretze districtes van portar la pau i la prosperitat als habitants de Panem. Però un dia els districtes es van revoltar contra el Capitoli, el qual va guanyar. Dotze districtes van ser derrotats i el número 13 va ser eliminat completament. Com a recordatori de la revolta, el Capitoli va imposar com càstig als dotze districtes els anomenats Jocs de la Fam.

En els Jocs, cada districte hi ha d'aportar un noi i una noia, anomenats tributs. Aquests vint-i-quatre  s'hauran de matar entre ells entre els quals només hi podran haver un supervivent. Un guanyador.  Els Jocs de la Fam se succeeixen any rere any des de la derrota dels Districtes, i és la 74a edició la que viurem al primer llibre d'Els Jocs de la Fam.

Doncs bé, aquest estiu Fanbooks ha publicat Balada d'ocells i serps, preqüela de la trilogia, i per tant hem de fer un salt en el temps cap enrere. Si a la trilogia seguíem les aventures de la Katniss Everdeen, la tribut del districte 12, en aquesta novel·la, el protagonista és del Capitoli, i és ni més ni menys que un jove Coriolà Snow, qui a la trilogia és el president de Panem i l'antagonista principal. El fet que com he dit, va anys que vaig llegir la trilogia, ha donat lloc que agafi aquest personatge com si el conegués per primer cop, sense tenir en compte com actuarà en el futur.

En Coriolà Snow té divuit anys, i com la resta dels seus companys està a punt de llicenciar-se a l'Acadèmia del Capitoli. Però abans d'això tindrà lloc la Desena Edició dels Jocs de la Fam. Ha arribat el dia de la Sega, on s'escolliran els vint-i-quatre tributs, i aquest cop, en Coriolà i vint-i-tres companys seus seran els mentors dels tributs, els seus guies durant els Jocs. En Coriolà doncs es prepara per fer un bon paper com a mentor i així el catapulti a tenir un bon futur i recuperar l'esplendor de la seva família, ja que abans i durant la guerra, la casa Snow fou molt poderosa, però ara passa per moments difícils. En Coriolà i la seva família amb prou feines poder fer un àpat decent, per no dir que estant mig arruïnats i per tant el seu destí depèn de què en Coriolà sigui capaç de superar els seus companys  fent de mentor i així aconseguir la victòria. 

Però per començar ho té tot en contra. Per fer un bon paper és necessari un bon tribut i aquest provenen els Districtes més propers del Capitoli, però ves per on li han assignat un tribut del Districte 12, el pitjor de tots i ells, i a més és una noia, no gens favorable a primera vista. Però la Lucy Gray Baird, la seva tribut, demostra tenir un rellevant encant, i per aquí es mourà l'estratègia que emprendrà en Coriolà per fer un bon paper. Ara doncs els seus camins estan lligats, i cada decisió que prengui en Coriolà podria comportar l’encert o el fracàs, el triomf o la derrota, segons com actuï en conseqüència la Lucy Gray.

Els Jocs de la Fam tindran lloc a una arena com si d'una batalla de gladiadors es tractés, però tal com veurem, aquest espai serà especial, afavorint certament als tributs.  Mentre que a dins s'hi esdevindrà una lluita a mort. A fora, en Coriolà havent interactuat prèviament amb la Lucy Gray, comença a sentir alguna cosa per ella, i l'estratègia que segueixin serà transcendental pel futur d'ells dos.

Amb la trilogia Els Jocs de la Fam vam conèixer el Coriolà adult, ara a la Balada d'ocells i serps, el coneixerem de jove, en un moment rellevant de la seva vida, i el que viurà serà sense cap mena de dubte determinant.  
 
Molt sovint ens preguntem si calen preqüeles i seqüeles d'aquella obra que al seu dia vam gaudir. En alguns casos no compleixen amb les nostres perspectives. En aquest cas concret a parer meu, sí. Com sempre tot va a gustos. Tal com amb la trilogia, ha estat una lectura trepidant amb grans moments que et deixaran impactat, que et faran mantenir atret a la lectura en tot moment. Ha estat una lectura que m'he pres en calma, per assaborir-la bé i així conèixer des d'una perspectiva diferent el personatge d'en Coriolà Snow. Tothom té un passat, que marcarà el seu futur.