Autors: Jordi Casanovas (text) i Andrea Lucio (il·lustracions)
Col·lecció: Doble Tinta núm. 8
Publicat per: Pagès Editors, març de 2025
Format: Rústic amb solapes - 17 x 24 cm - 232 pàgines - Color
Preu: 24 €
El març de 2021, Pagès Editors va estrenar la seva col·lecció de còmic titulada Doble Tinta, amb 8Hores. El Noi del Sucre i la vaga de la Canadenca, de Pepe Gálvez i Alfons López.
Des de llavors, han publicat vuit títols tots ells ben diversos, amb autors de renom al darrere, però ha estat el darrer número publicat el passat març, que ha esdevingut el primer de la col·lecció que ha entrat a formar part de la meva biblioteca personal. Una història catalana, de Jordi Casanovas i Andrea Lucio, ha estat l'afortunada, ja que al seu moment me'l van vendre molt bé.
Fou el passat 43 Comic Barcelona, dissabte al migdia quan va tenir lloc la presentació editorial d'Una història catalana, comptant amb la presència dels seus dos autors i de Jaume Barrull, l'editor de la col·lecció. Era el primer cop que Pagès Editors realitzava un acte d'aquesta mena al Saló del Còmic. Tenint temps per assistir-hi, vaig ser-hi present.
Una història catalana és en origen una obra de teatre estrenada dos cops al Teatre Nacional de Catalunya, el 2011 i 2013, obra del dramaturg Jordi Casanovas, que la considera un "western" català, i que ara ha adaptat a còmic, juntament amb la il·lustradora Andrea Lucio. El que van comentar, em va atraure, i tot seguit vaig passar per l'estand de Pagès a comprar-la.
Mentre que aquest títol és el primer còmic de Jordi Casanovas, per part d'Andrea Lucio, ja la vam conèixer a l'adaptació a còmic d'Homenatge a Catalunya de George Orwell (Rosa dels Vents, març de 2019), juntament amb en Jordi de Miguel Capell. Posteriorment, també va participar en el Vinyetari vol. 2 (Norma Editorial, desembre de 2022) amb la historieta Remei Varo i Uranga.
Una història catalana és un obra que en la qual viatjarem durant quasi dues dècades de la historia del nostre país, des de l’inici de la transició fins a la Barcelona postolímpica. Definida com a "western" pel seu autor, no hi mancaran els elements bàsics dels films d'aquest gènere, unes localitzacions inhòspites amb els seus habitants també peculiars i durs de tractar. I molt sovint aquestes localitzacions acostumen a ser fronteres, zones on la llei se la manega un mateix. I són dues fronteres ben diferents, el que apareixeran bon inici en aquesta història. Una és un poblet mig abandonat del Pallars, als Pirineus, tocant la frontera estatal. L'altra és una frontera ben urbana, la que es dibuixa o desdibuixa segons el cas, als barris perifèrics de Barcelona.
A la primera localització hi resideix una família, les dones de la família Farràs, que viuen en un mas aïllat i que es resisteixen a les pressions dels veïns del poble, que tenen una oferta que segons ells els hauria de portar progrès i prosperitat, però que les Farràs no en volen sentir ni parlar, i ben fortes aguantaran el que calgui.
A la segona localització, ens aproximarà a un grup de joves delinqüents traficants de droga, on també faran el sigui necessari per resistir i sobreviure a la seva peculiar frontera, on la mort hi és ben present. Un d'ells, el Luis Calanda "El Cala" veurà com l'arribada dels Jocs Olímpics serà una oportunitat per canviar d'aires gràcies a la febra de la construcció que es va despertar, continuant sense tenir cap mena d'escrúpols.
A mesura que ens anem aprofundint en les dues línies argumentals, arribarà un moment que les dues s'entrelligaran, esdevenint el Pallars on es desenvoluparà el desenllaç.
Les persones fan els llocs, sí, però els llocs també fan les persones. Ambdues coses són indestriables tal com veure'm. La supervivència vista des de molts punts de vista possible, serà allò que mourà els personatges principals de la història. I en aquest cas, els mitjans justifiquen el fi. Tot si valdrà per aconseguir allò que es vol.
Ens trobem amb una història que retrata una petita part de Catalunya, però que sense dubte podríem trobar situacions semblants en molts punts de la geografia del nostre país. La cobdicia i l'avarícia viurem en aquesta obra són omnipresents, tal com prou bé saben els habitants d'un altre llogaret del Pallars, que es va popularitzar a partir d'un reportatge de 1997, per part d'un periodista de Pla d'Urgell. No cal dir a què ens referim, oi? És inevitable, tot just obrir el llibre i mirar les primeres pàgines, no pensar-hi. Com hem dit, hi ha coses que no són compartides en l'espai i en el temps.
Aquest títol presenta dues peculiaritats ben especials. Una és la que comparteix amb la resta de títols de la Doble Tinta, on a part del blanc i negre i la seva escala de grisos, només hi apareix un altre color. En aquest cas en són dos, però sense barrejar-se. El groc a la primera meitat de la història i el rosa a la segona part.
L'altra peculiaritat és el tractament lingüístic que li dona més versemblança allò que veiem i vivim. Si al Pallars, el català que parlen els personatges és el pallarès; els personatges de la perifèria de Barcelona parlen un castellà ple de paraules del seu argot del món de delinqüència.
Tal com ens diu l'actriu Vicky Luengo al text de la contraportada, que va interpretar un dels personatges a l'estrena del 2013: "Aquest llibre es pot entendre com un retrat del país i de nosaltres mateixos. Una finestra de temps on viuen uns personatges d'una Catalunya ja llunyana, però que ens segueix descrivint."
Sense dubte, Una història catalana és un relat ben trepidant, i per aquells que han viscut la terra, hi veuran situacions ben similars i de proximitat.
