Títol original: Maus. A survivor's tale
Autor: Art Spiegelman
Publicat per: Inrevés Edicions, 1a edició: abril 2003, 5a edició: abril 2011
Publicat per: Inrevés Edicions, 1a edició: abril 2003, 5a edició: abril 2011
Format: Cartoné amb sobrecoberta, 300 pàgines, B/N
Preu: 25€
A la meva biblioteca hi faltava un còmic, un clàssic, una obra de referència, i tot i que l'havia vist varies vegades amb la seva oportunitat per comprar-lo, no ho havia fet. Però aquest passat 2 de juliol, les condicions van ser les idònies, altre cop me'l vaig creuar, i ara sí, no vaig dubtar ni un sol moment. Finalment havia comprat Maus d'Art Spiegelman. I a més tractant-se de l'edició en català de la desapareguda Inrevés Edicions, poques més oportunitats se m'haurien presentat més endavant.
A Maus coneixerem la història real del pare de l'Art Spiegelman, en Vladek Spiegelman, un jueu polonès supervivent de l'Holocaust de la Segona Guerra Mundial. Quan l'autor va decidir realitzar una obra per explicar les experiències viscudes de son pare, va tenir diverses converses amb ell. A partir d'aquestes, prenent-ne notes i gravant-les, en la creació del còmic, no només hi relataria la vida d'en Vladek si no també aquestes converses entre pare i fill. Així doncs no només tenim un relat d'un supervivent de la guerra si no també veurem la complicada relació que van tenir l'Art i el seu pare, les quals s'ens mostren en les converses. En aquestes també hi intervindran la Mala, l'esposa actual d'en Vladek i també la Françoise, la d'en Art.
Un tret propi de Maus, és la representació de les identitats col·lectives: Els jueus són dibuixats com a ratolins (Maus, en alemany), els alemanys són gats, els polonesos són porcs, els francesos són granotes, els estatunidencs són gossos i els suecs, cérvols. Les representacions de les tres primeres identitats són molt definitives: Polònia es va convertir en una ratera quan va ser ocupada pels alemanys per "caçar" jueus, els quals es van sentir traïts pels polonesos no jueus.
Una altra característica pròpia que observem és que en Vladek confon els temps verbals i d'altres elements lingüístics. Aquesta és la manera que la nostra traducció ha utilitzat per reflectir el mal anglès d'en Vladek mostrat a la novel·la original.
L'Art Spiegelman ha sabut representar la història amb tot tipus de detalls i d'anècdotes viscudes pels protagonistes, fent així la història molt més propera a lector. El resultat doncs és una obra molt colpidora, on s'hi explica un dels drames més importants de la humanitat del segle XX. Una obra que sense cap mena de dubte, no et deixa indiferent.
A la meva biblioteca hi faltava un còmic, un clàssic, una obra de referència, i tot i que l'havia vist varies vegades amb la seva oportunitat per comprar-lo, no ho havia fet. Però aquest passat 2 de juliol, les condicions van ser les idònies, altre cop me'l vaig creuar, i ara sí, no vaig dubtar ni un sol moment. Finalment havia comprat Maus d'Art Spiegelman. I a més tractant-se de l'edició en català de la desapareguda Inrevés Edicions, poques més oportunitats se m'haurien presentat més endavant.
A Maus coneixerem la història real del pare de l'Art Spiegelman, en Vladek Spiegelman, un jueu polonès supervivent de l'Holocaust de la Segona Guerra Mundial. Quan l'autor va decidir realitzar una obra per explicar les experiències viscudes de son pare, va tenir diverses converses amb ell. A partir d'aquestes, prenent-ne notes i gravant-les, en la creació del còmic, no només hi relataria la vida d'en Vladek si no també aquestes converses entre pare i fill. Així doncs no només tenim un relat d'un supervivent de la guerra si no també veurem la complicada relació que van tenir l'Art i el seu pare, les quals s'ens mostren en les converses. En aquestes també hi intervindran la Mala, l'esposa actual d'en Vladek i també la Françoise, la d'en Art.
Un tret propi de Maus, és la representació de les identitats col·lectives: Els jueus són dibuixats com a ratolins (Maus, en alemany), els alemanys són gats, els polonesos són porcs, els francesos són granotes, els estatunidencs són gossos i els suecs, cérvols. Les representacions de les tres primeres identitats són molt definitives: Polònia es va convertir en una ratera quan va ser ocupada pels alemanys per "caçar" jueus, els quals es van sentir traïts pels polonesos no jueus.
Una altra característica pròpia que observem és que en Vladek confon els temps verbals i d'altres elements lingüístics. Aquesta és la manera que la nostra traducció ha utilitzat per reflectir el mal anglès d'en Vladek mostrat a la novel·la original.
L'Art Spiegelman ha sabut representar la història amb tot tipus de detalls i d'anècdotes viscudes pels protagonistes, fent així la història molt més propera a lector. El resultat doncs és una obra molt colpidora, on s'hi explica un dels drames més importants de la humanitat del segle XX. Una obra que sense cap mena de dubte, no et deixa indiferent.
