dilluns, 31 de desembre del 2018

2018: Manga en català

Enguany per desè cop, ja torna a tocar la meva revisió i valoració de com li ha anat el manga en català aquest any. Les anteriors les podeu llegir aquí: 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017.

El passat 2017 va ser un any de continuacions i una finalització. Per part de Panini Comics, es va cancel·lar Bleach amb la publicació del volum 48, quelcom que es veia a venir. Afortunadament, es va cancel·lar al final de la saga de la Batalla de Karakura, marcant també el final de la primera meitat del manga. Per part de Planeta Cómic, es va continuar amb Bola de drac Color, finalitzant-se la saga d'en Majin Boo amb els seus quatre últims volums i iniciant-se la Saga Origen amb els seus 4 primers volums. També es va estrenar Bola de drac Super amb dos formats diferents. Primer es van publicar 5 números en format comic book, com a continuació de les Sèries Blanca i Vermella, i després es va publicar el primer volum que conté els 5 números publicats prèviament.  De Bola de drac SD no es va publicar cap volum.

Encara que no sigui manga mencionar els Anime Comics de Bola de drac que s'han publicat, els quals no els tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista els poso en parèntesi. D'aquests s'han publicat: Lluita entre guerrers de força il·limitada, Batalla al límit! Els Tres Grans Supersaiyans, i La Resurrecció de F. A més a més també s'ha publicat el tercer Compendi de Bola de drac, sent la segona part de la guia d'animació.

Toca parlar de com ha anat aquest 2018.

Començant  amb Planeta Cómic, de Bola de drac Color, s'ha finalitzat la saga Origen amb els seus quatre últims volums i s'ha iniciat la Saga Satanàs Cor Petit (Piccolo, Gran Reis dels Dimonis) amb el seu primer volum, dels quatre que consta.

Respecte Bola de drac Super, s'ha continuat amb el format  comic book, sortint-ne 10 números més, i per altra banda també ha sortit el segon volum. 

Respecte Bola de drac SD enguany no s'ha publicat cap volum.

També de tot i que no sigui manga mencionar els Anime Comics de Bola de drac que s'han publicat, els quals no els tinc en compte en realitzar els gràfics i a la llista els poso en parèntesi. D'aquests s'han publicat: El renaixement de la fusió! i Garlic Júnior Immortal. A més a més també s'ha publicat el quart i últim Compendi de Bola de drac.

No tot han estat continuacions, sinó també hi ha hagut dues estrenes inesperades. La primera ve per part d'Ooso Comics. Després d'haver publicat el seu còmic de producció pròpia Supercatalà, l'últim volum en format manga, ha fet el salt al Japó,  estrenant-se al món del manga, amb Mazinger Angels, una obra de l'univers creat per en Go Nagai, i del qual s'ha publicat els tres primers volums dels 4 que té.

I l'altra estrena és un volum únic publicat per Ara Llibres, que es tracta de l'adaptació manga de La màgia de l'ordre, de la coneguda Marie Kondo, de la qual l'editorial n'ha publicat altres llibres seus.
 
Finalment també mencionar La mort de Sòcrates,  un còmic d'estil manga, de l'autor barceloní d'origen japonès Jun Matsuura, publicat per Herder Editorial. Aquest com que no es tracta d'un manga tampoc el tinc en compte a les estadístiques.

Així ha anant doncs aquest 2018:
  • Gener: Bola de drac Color Saga Origen vol. 5
  • Febrer: (Anime Comic: Dragon ball Z El renaixement de la fusió!)
  • Març: Bola de drac Color Saga Origen vol. 6
  • Abril: Bola de drac Super núm. 6 (Comic book), Mazinger Angels vol. 1 / (La mort de Sòcrates)
  • Maig: Bola de drac Super núm. 7 (Comic book)
  • Juny: Bola de drac Color Saga Origen vol. 7, Bola de drac Super núm. 8 (Comic book) i La màgia de l'ordre.
  • Juliol:  Bola de drac Super núm. 9 (Comic book) i Mazinger Angels vol. 2
  • Agost: Bola de drac Super núm. 10 (Comic book)
  • Setembre: Bola de drac Color Saga Origen vol. 8 i Bola de drac Super núm. 11 (Comic book)
  • Octubre: Bola de drac Color Saga Satanàs Cor Petit vol. 1, Bola de drac Super núm. 12 i 13, (Comic book), Bola de drac Super vol. 2 / (Anime Comic: Dragon ball Z Garlic Júnior Immortal)
  • Novembre: Bola de drac Super núm. 14 (Comic book) i Mazinger Angels vol. 3
  • Desembre: Bola de drac Super núm. 15 (Comic book) / (Bola de drac Compendi vol. 4)
Un cop finalitzat el 2018, tenim quatre sèries de manga en curs: Bola de drac Color (29 de 32 i tancada), Bola de drac SD (3 de 5 i oberta), Bola de drac Super (Volums: 2 de 8 i oberta / Comic book: 15 de ? i oberta) i la nova sèrie Mazinger Angels (3 de 4 i tancada). 

Així doncs s'han publicat 10 volums i 10 comic books. Un any bo pel manga en català amb l'arribada d'Ooso Comics.

I per aquest 2019?

Començant per Planeta Cómic, per una banda ens acomiadarem de Bola de drac Color. Aquest gener sortirà el segon volum, el març tocarà el tercer i el maig, el quart i últim. D'aquesta manera Bola de drac Color constarà de 32 volums, mentre que l'Edició Definitiva consta de 34 volums.

Sobre Bola de drac Super, per l'edició en format comic book, ja tenim previstos els números 16 i 17, pel febrer i març, respectivament, i per l'edició en volums, s'espera que s'augmenti el ritme i que com a mínim en surtin dos volums més, el tercer i el quart.

Respecte Bola de drac SD, sembla que en sortirà algun altre volum.

A més s'esperen dues estrenes de l'univers de Bola de drac. Per una banda hi ha Super Dragon Ball Heroes, manga basat en el joc de cartes japonès, i Dragon Ball: Em vaig reencarnar en en Yamcha, un peculiar manga on un noi es reencarna en aquest personatge de Bola de drac, donant-li una nova oportunitat en la seva vida. Preguntats via Facebook, van respondre que també arribarien en català.
I per acabar amb Planeta, una altra sèrie que sembla que en trauran més volums és Detectiu Conan.  

I ja acabant amb Ooso Comics, primer de tot com novetat del gener tenim la publicació de Cutie Honey. The Legend. S'espera que després es publiqui el quart i darrer volum de Mazinger Angels, i finalment la publicació de Mazinger Otome. Veurem al llarg de l'any quines altres llicències ens portarà l'editorial de Prades.

Visualització gràfica del manga en català.

Tot seguit anem amb l'apartat dels gràfics. Primer de tot poso el gràfic doble on el de barres mostra el nombre de sèries de manga en català estrenades per any (eix ordenades esquerre) i el gràfic de línia mostra l'increment de sèries de manga en català al llarg dels anys (eix ordenades dret). Així doncs havent-hi enguany les estrenes de Mazinger Angels i La màgia de l'ordre, s'augmenta a 25 mangues en català publicats. 


El segon gràfic mostra el nombre de volums de manga en català publicats des del 2004 fins enguany, i el tercer gràfic mostra el nombre de llançaments per editorial.



Fou l'any 2004 que es va començar a publicar manga en volums, començant pels dos primers volums de Detectiu Conan dels vuit que ha publicat Planeta. El 2005 s'estrenaria Glénat/EDT amb Inu-yasha. El 2006 ens va arribar l'Edició Definitiva de Bola de drac, alhora que Glénat aniria ampliant el seu catàleg. El clímax el vam tenir l'any 2007 amb 69 volums publicats de 9 sèries diferents, una de les quals fou el volum únic de Barri Llunyà d'Edicions de Ponent, i a partir d'aquí, en anant tancant sèries i espaiant periodicitats, començaria el declivi de llançaments fins al 2012 amb la fi de Glénat/EDT amb el manga en català; Cinturó Negre amb 19 volums de 29, va quedar inacabada. A partir del 2013, amb Planeta i Panini, heretant Naruto i Bleach respectivament, tot continuant-los, en el cas de Naruto fins al final (2016), i en el cas de Bleach havent-la de cancel·lar l'any passat. A més amb Planeta tot publicant noves edicions i mangues de Bola de drac, amb un lleuger puja i baixa, ens hem mantingut de mitjana per al voltant dels 10 volums anuals. Enguany justament han estat 10 volums els publicats, 6 de Planeta, 3 d'Ooso i el volum únic per part d'Ara Llibres.

El quart i darrer gràfic ve a ser el segon però afegint-hi el manga en català publicat en format comic book (incloent-hi el format àlbum), que tal com ja sabem comença el 1992 amb Bola de drac. Sobre la Sèrie Blanca el fet que tingués periodicitat setmanal possiblement hi hagi alguns números que els hagi comptat en un mes i correspongui en un de contigu (anterior o posterior), i això pugui afectar erròniament al còmput anual tot i que lleugerament. Per la Sèrie Vermella també iniciada el 1992 en principi no hi hauria d'haver cap error. Tot i això, la diferència entre sèries no es mostra al gràfic.
  
Del 1992 al 1997 tenim la publicació de Bola de drac, Sèries Blanca i Vermella, 211 números en total, i també els 15 números de Doraemon. Del 2001 al 2004 hi ha Shin-chan, del qual se'n va publicar 71 números. Des de l'any, s'ha recuperat el format de Comic Book amb Bola de drac Super, havent-se publicant-se 5 números, el 2017 i enguany, 10 números. 


Finalment desitjar-vos una bona entrada el 2019 i que tingueu un magnífic any.

diumenge, 30 de desembre del 2018

Convocada la vuitena edició del Premi Sikarra

El Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra


El Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la vuitena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat (2012), l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular (2013), l’entitat Càritas Diocesana de Cervera (2014), la Cooperativa l’Olivera de Vallbona (2015), la Cooperativa La Garbiana de Tarroja (2016), l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat (2017), i l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt (2018). 

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’”Esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.

2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.

3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.

4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades al Fòrum l’Espitllera i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.

6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@espitllera.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.

7. El Jurat estarà format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.

8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.

9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

La Segarra, desembre de 2018


dissabte, 29 de desembre del 2018

Capablanca 2a part: Dues morts

Títol: Capablanca 2a part: Dues morts
Títol original: Capablanca tomo dos: Dos muertes
Autor: Joan Mundet
Traducció de: Joana Zoyo
Publicat per: Amaníaco Ediciones i Cayolargo ediciones, octubre de 2018
Format: Rústic, 112 pàgines, 168 x 24 mm i B/N
Preu: 10€

(Nota: L'enllaç d'aquest còmic no estarà en funcionament fins a la nova actualització de la web, que segons l'editorial ha de ser pròximament.)


El passat octubre de 2018, coincidint amb la tercera edició del Girocòmic, Amaníaco Ediciones va publicar i presentar el segon volum en català de la sèrie Capablanca d'en Joan Mundent, titulat Dues morts.

En la primera part de la sèrie titulada, A cara o creu, coneixem en Joan Muntada, un jovenet de principis del segle XVII, que viu a Llacera, un antic terme del Vallès. Amb motiu de les circumstàncies que van donar lloc al seu naixement té mala relació amb els seus germans, especialment amb el gran, en Sebastià, quin aprofita cap ocasió per atonyinar el jove, adduint que és un bastard, un bord del pare d'ells. La seva vida farà un gir amb l'arribada del cavaller castellà Don Rodrigo de Ucero per establir-se al castell de Pera, esdevenint el jovenet el seu servent. Malgrat les diferències entre ells dos, estar al seu servei, serà a la vegada estar lluny del seu germà. Un alleugeriment temporal, ja que Don Rodrigo, acaba mort, i en Joan ha de tornar a casa seva sabent que s'hi pot trobar i més ara que ha heretat la fortuna del cavaller castellà.

En aquesta segona part, Dues morts, continuem allà acabar el llibre anterior. La Jerònima, la muller d'en Miquel, l'altre germà muntada, tement per al vida d'en Joan, a causa de les importants pallisses que rep per part d'en Miquel, aconsella que se'n vagi de Llacera a fer vida a un altre lloc. Però la nit que fuig té un fet aliè a ell però que el perseguirà allà on vagi, en Jaume Dalmau, un amic seu és assassinat. Afegint-hi que en Sebastià denuncia falsament que en Joan ha fugit havent robat, això dóna a lloc que les culpes de l'assassinat també recaiguin en el jove Muntada.

En Joan arriba a Barcelona, i aquí de manera involuntària, acabarà formant part d'una confraria de pidolaires, i així sobreviure, però com descobrirà també hi ha gent amb mala fe, i alguns dels seus companys se'n voldran aprofitar, comportant-li males situacions. Barcelona també doncs és un lloc hostil per en Joan Muntada.

Si el primer volum era sobretot molt introductori, amb aquest segon, ja anem aprofundint amb la trama, tot coneixent millor els personatges, i en especial revelant fets molt importants del passat, dels orígens d'en Joan. Un volum molt interessant.

La història continua amb el tercer volum, el qual l'en castellà, El pozo del olvido, va sortir també el passat Girocòmic.  Esperem que la seva edició en català, El pou de l'oblit, arribi aviat o com a molt tard pel saló del còmic gironí, i així poder anar descobrint com en Joan Muntada esdevé bandoler, i tal com ens podem imaginar, veure com en Joan Mundet el farà convergir amb el llegendari bandoler Capablanca.

dissabte, 22 de desembre del 2018

L'església del mar (còmic)

Títol original: La catedral del mar
Autors: Ildefonso Falcones (novel·la, obra original), Pilar Alonso (guió), Tomeu Pinya (dibuix), i Ester Salguero i Ernesto Lovera (color)
Traducció de: Anna Serra
Publicat per: Random Cómics, octubre de 2018
Format: Cartoné - 192 pàgines - 175 x 216 mm - Color
Preu: 16,95€





Random Cómics és un segell de Penguin Random House que va néixer el passat març de 2018 amb el qual es vol ampliar el ventall de còmics que publica el grup editorial en altres segells, però en aquest es vol centrar a publicar-hi en aquest format  novel·les històriques, grans clàssics o relats nascuts al món digital.

En aquest 2018, a les seves acaballes, Random Cómics ha publicat dos còmics en català: L'església del mar i Matar un rossinyol. El primer, el qual està dedicat aquesta ressenya, fou publicat el passat octubre, sent l'adaptació de l'homònima novel·la històrica creada per l'Ildefonso Falcones el 2006. La novel·la la qual fou escrita originalment en castellà s'anomena La catedral del mar, però en la seva traducció en català es va reanomenar a L'església del mar, entenent que per diferenciar edicions, i això s'ha mantingut en l'adaptació al còmic.

Tot i que Santa Maria del Mar, el temple a qui està dedicat l'obra, mai no ha posseït el títol de catedral, és una basílica, el fet d'anomenar-la "catedral" té sentit en què en la seva època fou el gran temple cristià construït pel poble i no pas per les autoritats, i també segons he trobat, històricament Barcelona era coneguda com "la ciutat de les tres catedrals", ja que a banda de la mateixa Catedral de Barcelona, el temple actualment destruït de Santa Caterina i justament Santa Maria del Mar, eren considerats temples de gran bellesa i magnitud.

La història ens porta al segle XIV. En Bernat Estanyol i el seu fill acabat de néixer, l'Arnau, han de fugir de Navarcles i arriben a Barcelona, i així deixar de ser serfs i esdevenir ciutadans. El temps va passant i l'Arnau esdevé un noiet. Alhora el Cap i Casal de Catalunya viu una època de grandesa i esplendor. La ciutat s'ha expandit cap a la Ribera, el barri dels pescadors, els habitants del qual han decidit construir-hi el temple més gran dedicat a la Mare de Déu, el que avui coneixem doncs com a Santa Maria del Mar. Serà gràcies a en Joan, d'una edat semblant a ell, que coneixerà el temple de Santa Maria, el qual s'està construint, i també, les persones que porten les pedres des de la pedrera de Montjuïc, els bastaixos. Les guerres, la fam i les revoltes comportaran que en Bernat sigui executat, i l'Arnau decideix esdevenir bastaix. L'Arnau Estanyol amb el pas de temps viurà tota mena de circumstàncies, l'amor, la guerra, la pesta, l'esperança, la riquesa, l'enfonsament, però a mesura que ell vagi creixent i ho vagi vivint tot, paral·lelament Santa Maria del Mar també anirà creixent dia rere dia, any rere any, també viurà èpoques en què no creixerà, però persona i edifici sabran sobresortir-se'n de les penúries, i mentre l'Arnau acabarà esdevenint tot un gran ciutadà de Barcelona, Santa Maria del Mar esdevindrà un dels grans temples de la ciutat.

L'adaptació al còmic ha anat a càrrec de la Pilar Alonso al guió, en Tomeu Pinya a les il·lustracions i l'Ester Salguero i l'Ernesto Lovera al color. Només però el dibuixant està acreditat a la portada, quan el correcte fora que hi constessin tots.

El còmic no és la primera adaptació. Aquest any per TV3, de finals d'agost a principis d'octubre, hem pogut veure la seva adaptació televisiva, en aquest cas mantenint-se el nom original. Mesos abans s'havia emès per Antena 3.

El fet de no haver llegit la novel·la original, i sí haver vist la sèrie, ha estat inevitable que a mesura que anava llegint el còmic, l'hagi anat comparant amb la sèrie. El correcte hauria estat haver-lo comparat amb l'obra original. El còmic està dirigit a tots els públics, i tal com diu la fitxa editorial, està recomanat a partir dels 9 anys, per tant el procés adaptatiu, a part de la limitació de pàgines, ha tingut en compte aquests aspectes, comportant que segurament molts elements i circumstàncies s'hagin suavitzat, canviat o bé omès per tal de poder-lo fer apte per a totes les edats, i així donant-li també una vessant educativa, ja que s'ha creat una guia de lectura per aprendre o aprofundir en els diferents aspectes que surten al llarg del còmic.

El còmic de L'església del mar és doncs un producte obert a tothom, tant el guió com el dibuix ho faciliten, i que ens permet conèixer la història de l'Arnau Estanyol i de l'església de Santa Maria del Mar des d'una altra perspectiva. 

dijous, 20 de desembre del 2018

Comença el Projecte d’Aus Nocturnes de la Segarra

Aquest hivern, el grup de treball d’Ornitologia del Centre d'Estudis Segarrencs, juntament amb diversos col·laboradors de la comarca inicia un nou Projecte: Aus Nocturnes de la Segarra 2018-2022.


Les aus nocturnes (mussols i enganyapastors) de l'Altiplà de la Segarra, són espècies vulnerables i amenaçades en termes de conservació, en la seva major part. A més a més, encara tenim un coneixement incomplet de la seva distribució en el territori. Aquest nou Projecte es marca l'objectiu d'obtenir mapes de distribució per a cada una de les espècies, amb una resolució alta de retícula 2×2 km, mai realitzats fins al moment. Aquests mapes resultaran, en un futur, una bona eina de gestió per a la conservació d’aquestes aus nocturnes a l’Altiplà de la Segarra.

Durant 4 anys, es realitzarà un treball de camp, consistent en el mostreig de 77 quadrícules de 2×2 km (uns 308 km2), als sectors de la capçalera del riu Sió, la vall del riu d’Ondara (Sud-est Segarra central) i la vall alta del riu Corb (Baixa Segarra).

Podeu obtenir més informació a: PROJECTE AUS NOCTURNES DE LA SEGARRA 2018-2022


Font: Centre d'Estudis Segarrencs

diumenge, 16 de desembre del 2018

Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal! 
Títol original: Mortadelo y Filemón. Urgencias del hospital... ¡fatal! 
Autors: Francisco Ibáñez (guió i dibuix) i Rubén Larrea (color i composició)
Traducció de: Mercè Amat
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 51
Publicat per: Bruguera, octubre de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 13,90€


Aquest passat octubre va sortir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, titulada Urgències de l'hospital... fatal!, sent el primer àlbum de la col·lecció Mestres de l'Humor publicat sota el recuperat segell Bruguera, d'ençà que Penguin Random House va comprar Ediciones B. 

Quantes vegades no hem sentit a dir que les urgències dels hospitals no estan col·lapsades? Que hi falten llits? Que hi falta personal? Que el temps d'espera és llarg? Aquesta és la situació de la nova aventura dels agents de la TIA, els hospitals públics fan pena, i els malalts cansats d'aquesta situació se'n van als privats, i últimament n'ha aparegut de ben estranys, sembla que hi hagi algú interessat en tota aquesta situació, que la sanitat privada s'enforteixi. Això és el que sospita en Súper i envia a en Mortadel·lo i en Filemó a investigar que hi ha darrere de tot plegat. Així que ja tenim els dos agents investigant d'hospital a hospital, a veure què hi troben. I el que hi trobaran és que els hospitals no funcionen gens bé i ells acabaran ficats en bons embolics, sobretot quan es creuïn amb un personatge que ja coneixen i que ara treballa de metge: en Rompetechos. Aquest tap de bassa ben curt de vista farà la vida impossible als dos agents, això sí, sense mala fe, innocentment i sent-se ser inconscient.

Sobre el personatge convidat protagonista, mentre que a la descripció que apareix a la fitxa a la web editorial l'anomenen Trencasostres, en l'àlbum sempre l'anomenen pel seu nom original en castellà, Rompetechos. Aquest mirat si en àlbums anteriors on també apareix (Contra en Jimmy el "Catxondo" i Per l'Olimp), a veure se l'anomenava però no ho he sabut veure, no es menciona el seu nom. Així doncs s'ha decidit mantenir el nom original en lloc de traduir-lo o adaptar-lo al català. 

On hi ha sí que hi ha un error, és sobre el nom d'un hospital. El primer cop que apareix el seu nom és anomenat "Rampell convuls", així ho diu el Súper. Després quan torna a ser anomenat o apareix escrit, s'anomena "Tropell convuls". Com que no sé quin és el nom original en castellà, no puc dir quin dels dos deu ser el correcte.  

És una història d'humor i entretinguda, de crítica social, en vers un tema que afecta la societat, la precarietat de la sanitat pública.

Per acabar, sobre el tema de la discontinuïtat de la numeració i el desordre que hi ha hagut en àlbums anteriors, cosa que ja he comentat en ressenyes anteriors, si no han arreglat fins ara, tot fa la pinta que els números 40 i 43 han quedat en l'oblit i no s'utilitzaran. Això ja va passar en la primera etapa de la col·lecció Mestres de l'Humor on diferents números tampoc van ser utilitzats, els números 22, 23, 28 i 29.

dimecres, 12 de desembre del 2018

Lupin III vol. 1

Títol: Lupin III vol. 1
Títol original: Lupin Sansei (ルパン三世, Lupin III (Tercer) vol. 1 
Autor: Monkey Punch (Kazuhiko Katô)
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, agost de 2018
Format: Volum doble B6 - 130x180 mm - Rústic amb sobrecobertes - 400 pàgines - B/N
Preu: 13.95€





Lupin III és una obra amb una gran trajectòria a la seva esquena. El seu autor és en Kazuhiko Katô conegut sota el seu àlies Monkey Punch. El primer  capítol del manga amb el qual es va iniciar aquest univers del manga i anime, fou publicat el 10 d'agost de 1967 a la revista Weekly Manga Action de l'editorial Futabasha, i l'últim capítol es va publicar el 27 d'abril de 1972, donant a lloc un total de 130 episodis i recopilats en 14 volums. Més correctament aquesta publicació es va fer en dues tongades, una de 94 capítols del 10 d'agost de 1967 al 22 de maig de 1969 i una segona de 36 capítols del 12 d'agost del 1971 al 27 d'abril del 1972.

Tot i que més o menys tenia coneixement de l'existència d'aquesta, ja que com he dit és tot univers, del qual s'han originat altres mangues, animes, pel·lícules i videojocs, el meu primer contacte directe amb Lupin III fou ara fa dos anys, finals de desembre del 2016 quan vaig mirar una de les seves pel·lícules: El castell de Cagliostro, estrenada el 1979, pel fet d'haver estat doblada en català i també perquè el seu director és el tan conegut actualment Hayao Miyazaki, que llavors encara no havia creat l'Studio Ghibli. Aquesta fou la  primera pel·lícula d'animació que va dirigir.

La primera edició espanyola del manga fou per part d'Ediciones Mangaline que en va publicar una edició de 5 volums entre l'octubre de 2006 i  el juny de 2007 i anomenant-lo Lupin The IIIrd.  Enguany Panini Comics ha recuperat l'obra, llançant el primer volum el passat agost i tenint una periodicitat bimestral, el segon va sortir a l'octubre i aquest desembre surt el tercer. Constarà de 7 volums en total. Així que amb el meu interès per clàssics del manga o bé per noves versions d'aquests, gràcies a aquesta nova edició estic coneixent un clàssic de fama internacional, i que aprofitant el passat Saló del Manga, vaig comprar-ne els dos primers volums.

Feta la introducció, Lupin III ens presenta un personatge del mateix nom el qual és un lladre. Aquest segons l'autor és el nét del lladre de quant blanc Arsène Lupin, personatge de novel·la creat per en Maurice Leblanc. D'aquí que en Lupin III també es conegui com a Arsène Lupin III, encara que el nom Arsène no s'utilitzi al manga, si més no al primer volum, que és el que he llegit. Això va donar lloc que per qüestions de dret d'autor durant molt de temps, fora del Japó, no es pogués utilitzar el nom "Lupin" i aquest fos reanomenat com "Rupan" o "Wolf", justament a la versió catalana de El castell de Cagliostro, és anomenat d'aquesta darrera manera.

Respecte a aquest primer volum, cada capítol correspon a una història, en alguns aquesta es pot donar en dos capítols. En un context general, seguirem les aventures d'un lladre internacional anomenat Lupin III el qual roba tot allò que li interessa i normalment sempre ho aconsegueix i també és un gran mestre de la disfressa, habilitat molt útil durant les seves missions. En aquestes té l'ajuda de tres amics, no sempre tots tres alhora. Per una banda tenim en Daisuke Jigen, que és el pistoler i tirador del grup, també tenim la Fujiko Mine, que és l'amor d'en Lupin però també una rival. A en Lupin li encanten les dones belles, no dubtant ni un moment aprofitar-se'n sexualment si pot, i sabent aquesta debilitat per les dones, la Fujiko se n'aprofita. I finalment tenim en Goemon Ishikawa XIII, un samurai descendent d'en Goemon Ishikawa, el llegendari bandit japonès.

A la portada mostrada els hi veiem tots quatre: en Lupin amb la jaqueta vermella, en Daisuke Jigen amb el barret  i la pistola, la Fujiko assentada a terra i en Goemon amb vestimenta tradicional japonesa i la katana. Per cert, aquest últim, tot i sortir en la portada del primer volum, no apareix fins al segon volum.

Però en Lupin també té qui el persegueix, es tracta de l'inspector Koichi Zenigata. Aquest aconseguirà capturar-lo diverses vegades, però en Lupin és tan bo que aconsegueix escapar-se. Fins i tot els veurem fer equip si hi ha un criminal més perillós que el mateix Lupin.

Lupin III evidentment presenta un dibuix antiquat respecte avui en dia, té una edat però presenta històries plenes d'acció, humor i també tocs eròtics i sexuals però lleugers, no pas explícits. L'autor al seu dia sabia que havia de dibuixar i que no, ell mateix ja indica que "ara toca censura", ho deixa doncs a la imaginació del lector. Veurem en els propers volums, com evoluciones les històries i el dibuix.

I ja que he parlat d'antiguitat, mirant dins de la meva mangateca, Lupin III ha esdevingut el meu manga més vell, en el sentit de la seva publicació original al Japó. El segon més vell és Capitán Harlock, en l'edició de dos volums i cofre que va publicar Norma Editorial el 2016, i completa el podi Musculman, publicat per Glénat en 18 volums dobles. 

divendres, 7 de desembre del 2018

Shin Mazinger Zero vol. 1

Títol original: Shin Mazinger Zero (真マジンガーZERO) vol. 1
Autors: Go Nagai (Idea original), Yoshiaki Tabata (Guió), i Yuuki Yugo (Dibuix)
Traducció per: Marcelo Vicente
Publicat per: Editorial Ivrea, octubre de 2018
Format: Rústic amb sobrecoberta, volum B6 (128x180), 200 pàgines, B/N i color
Preu: 8,5€

El passat octubre es va estrenar una nova sèrie de manga de l'univers Mazinger Z d'en Go Nagai titulada Shin Mazinger Zero amb en Yoshiaki Tabata al guió i en Yuuki Yugo al dibuix, i la qual va ser una de les compres del passat Saló del Manga de Barcelona.

Aquesta nova obra que ha començat a publicar l'Editorial Ivrea que consta de 9 volums, va ser publicada a la revista mensual Champion RED de l'editorial Akita Shoten, des de juny de 2009 al desembre de 2012.

Shin Mazinger Zero és un reinici del manga clàssic establint una nova història. Tot i que de Mazinger Z, l'anime l'he vist, fa temps d'això, el manga no l'he llegit pas, els quals pel que tinc entès difereixen sent el manga més fosc que la versió animada, i  aquest és el camí que segueix aquesta nova història tal com podem comprovar en aquest primer volum. Se'ns presenta un argument violent, fosc i adult, amb presència de sang i elements "gore" com també elements de caràcter sexual. Tot plasmat en dibuix modern i atractiu però amb fidel alhora a l'obra clàssica.

Aquest primer volum és introductori. Se'ns mostra un món completament destruït per un déu dimoni creat per l'home, el robot Mazinger Z. Només queda en vida un sol humà el qual està decidit a aturar-lo sigui com sigui, en Koji Kabuto, i amb aquests dos ja en escena apareix un misteriós personatge, un robot humanoide d'aspecte femení, la Minerva X. Aquesta mata en Koji, però amb això permet que el seu esperit pugui viatjar pel temps, per tal que vagi a parar en una realitat o món on en Koji pugui controlar realment en Mazinger Z. I és que en moltes realitats, ni pilotant el robot, en Koji ha acabat sucumbint a la foscor d'en Mazinger Z, tal com se'ns mostra en la història central d'aquest volum. Però finalment ens trobem en una realitat, ja a les darreres pàgines del volum, on en Koji controla en Mazinger Z i lluita conjuntament amb la Sayaka Yumi i el seu robot Afrodita A contra les bèsties mecàniques del doctor Hell. Sembla que la Minerva X ha aconseguit trobar un món on l'absoluta destrucció és s'ha evitat però ella també amaga els seus secrets.

L'edició d'Ivrea és fidel a la japonesa, amb volums d'unes 200 pàgines en format B6, i algunes d'elles en color, tal com ja passa en aquest primer volum. La periodicitat del manga serà mensual, tot i que la web de l'editorial està una mica desactualitzada, segons SD Distribuciones el segon volum sortirà el pròxim 27 de desembre. Aquest desembre, la setmana que ve, també Ivrea inicia Devilman Grimoire, una nova versió del clàssic d'en Go Nagai, Devilman, novetat que segurament també caurà.

dimecres, 5 de desembre del 2018

47 Ronin

Títol: 47 Ronin
Títol original: 47 Ronin (números 1 a 5) 
Autor: Mike Richardson (guió), Stan Sakai (dibuix i portada), Kazuo Koike (assessor editorial) i Lovern Kindzierski (color)
Traducció de: Nacho Bentz
Col·lecció: Independientes USA
Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics (Planeta Cómic), març de 2014
Format: Rústic, 152 pàgines, 15 x 23 cm, Color
Preu: 12,95€





L'any passat vaig iniciar-me en el "bushido", no literalment, però si des de la literatura gràfica gràcies a les edicions integrals d'Usagi Yojimbo de l'Stan Sakai que Planeta Cómic va començar a publicar llavors.

A partir d'aquí, no recordo si fou al Saló del Manga de l'any passat o al Saló del Còmic d'aquest any, a l'estand de Planeta Cómic, que em vaig encuriosir per una altra obra de l'Stan Sakai on és coautor com a dibuixant, la coneguda història dels 47 Ronin. Fos quan fos, l'obra en qüestió va anar a parar a la meva llista de futures compres i fou al Saló del Manga d'enguany quan la vaig comprar.

47 Ronin és molt més que un còmic, és la llegenda nacional del Japó. I com moltes llegendes, aquesta es basa en fets reals històrics. Situats a principis del segle XVIII, un grup de 47 samurais van esdevenir ronin (samurai sense amo) després que el seu daimyo (senyor feudal), n'Asano Takumi-Naganori del Castell Ako, es va veure obligat a realitzar el seppuku, o sigui suïcidar-se però mantenint l'honor, com a conseqüència d'haver agredit tot i que lleugerament un funcionari, en Kira Kozukenosuke Yoshinaka, al palau del Shogun, fet impensable i penat en seu governamental. L'agressió va tenir lloc a causa de les humiliacions que patia l'Asano per part d'en Kira. 

Els ronin, encapçalats per n'Oishi Kuranosuke Yoshio, van idear un pla per venjar el seu senyor, el qual va consistir en assassianr en Kira. Per tal de portar-ho a terme, van esperar molt més d'un any, per així no aixecar cap mena de sospita a les autoritats, ja que es va ordenar la dispersió dels samurais, i també per tal que en Kira tingués les defenses baixes. Després de cometre l'assassinat d'en Kira, es van lliurar a la justícia, i van ser sentenciats a realitzar el seppuku, i així com el seu senyor, malgrat la mort, van mantenir l'honor.

Aquesta història amb un rerefons d'absoluta lleialtat, honor i sacrifici, va captivar al seu dia a en Mike Richardson, fundador de l'editorial Dark Horse, i decidint que algun dia l'havia de traslladar al còmic. L'any 2008 va tenir enllestit el primer esborrany, i fou en Kazuo Koike, guionista de El llop solitari i el seu cadell (子連れ狼, Kozure Ōkami) i amic seu, qui el va anar aconsellant i revisant. Pel dibuixant, tot i buscar entre diferents opcions, finalment el va trobar molt a prop, dins de la seva pròpia editorial, el mencionat Stan Sakai, qui amb la publicació d'Usagi Yojimbo tenia un gran coneixement del món dels samurais. Finalment el novembre de 2012, en va sortir el primer número dels 5 del qual està formada la història. El cinquè número va sortir el juliol de 2013 i el volum recopilatori el març de 2014, com també ho feu Planeta, doncs un llançament simultani. 

El volum inclou tot de material extra: una galeria amb les portades dels números individuals i textos per part d'en Mike Richardson i l'Stan Sakai on s'explica com va tenir lloc la creació de l'obra.

47 Ronin és la visió dels autors de la història d'aquests lleials samurais, i com a llegenda que ha esdevingut actualment, segurament difereix en molts aspectes de la realitat de llavors, tal com diu l'Stan Sakai a les pàgines extres, segurament els personatges no eren tal com ens els presenten en aquest còmic. És una versió més d'aquesta llegenda japonesa. Sigui com sigui, és una història que des del primer moment que es va començar a explicar al gran públic ja fa tres-anys, ha captivat generació rere generació, encara avui en dia. Sense dubte, veure la persistència i la lleialtat d'aquests samurais envers el seu senyor és digne d'admirar.

dimarts, 4 de desembre del 2018

Kyûkyû Sentai GoGoV

Després de mirar Seijû Sentai Gingaman, l'estiu de 2016 vaig començar a mirar Kyûkyû Sentai GoGoV, acabant-la aquest passat estiu, vista en versió original subtitulada en castellà.
 
Kyûkyû Sentai GoGoV (救急戦隊ゴーゴーファイブ, literalment Rescat Esquadró GoGo Five , Esquadró de Rescat GoGo Five) és la vint-i-tresena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi del 21 de febrer de 1999 al  6 de  febrer de 2000, amb un total de 50 episodis.  El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Lightspeed Rescue.


Compta amb una pel·lícula titulada Gekitotsu! Aratanaru Chō Senshi (激突!新たなる超戦士, Xoc sobtat! Un nou superguerrer), situada entre els episodis 18 i 19, on apareix un Heroi Extra, en Zeek.


I també té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Seijû Sentai Gingaman, situant-se en algun moment entre els episodis 31 i 42 de GoGoV.


I quin és l'argument? 

La Gran Bruixa Grandiene ha estat esperant el dia de la seva resurrecció, cosa que ha de passar quan els planetes s'alineen donant la forma de la Gran Creu. La seva família demoníaca Psyma, encapçalada pels seus fills descendeixen a la Terra per convertir-la en un regne de foscor per a ella, per quan ressusciti. Deu anys abans, el Doctor Mondo Tatsumi, de l'Institut de Prevenció de Desastres de Tatsumi, malgrat la seva importància, no va poder convèncer a tothom sobre el que arribaria a esdevenir en un futur. Va deixar la seva família perquè pogués desenvolupar i construir en secret el Sistema de Rescat. Ara, el 1999, el Doctor Tatsumi apareix de nou per donar els mitjans per salvar el món als seus cinc fills: en Matoi, en Nagare, en Shô, en Damon i la Matsuri, qui tots tenen professions relacionades amb el món dels rescats i emergències. Així els germans Tatsumi esdevenen l'Esquadró de Rescat GoGoV, i juntament amb les 99 Machines s'enfrontaran a la família Psyma. A mesura que avanci la sèrie aniran apareixent nous mechas que ajudaran als GoGoV lluitar contra les noves adversitats.

Kyūkyū (救急) a part de traduir-se com "Rescat", també és un joc de paraules, ja que havent-se estrenat la sèrie l'any 1999, aquest també és conegut com a "99", que en japonès també es llegeix com "kyū kyū". D'aquí que les "99 Machines", i així és en japonès, des d'un punt de vista fonètic també les podríem anomenar "Rescue Machines" o sigui "Màquines de Rescat".

I quins són els GoGoV i les seves 99 Machines?

  • En Matoi és el Go Red. La seva 99 Machine és el Red Ladder, un vehicle amb dues escales extensibles per rescatar gent.  
  • En Nagare és el Go Blue. La seva 99 Machine és el Blue Thrower, un vehicle per extingir incendis.
  • En Shô és el Go Green. La seva 99 Machine és el Green Hover,  un vehicle volador que té diverses utilitats.
  • En Daimon és el Go Yellow.  La seva 99 Machine és el Yellow Armor, un vehicle que posseeix una pala extensible a la part posterior. 
  • La Matsuri és la Go Pink. La seva 99 Machine és el Pink Aider, una ambulància amb un enorme espai d'emmagatzematge per vehicles i civils.






Les cinc 99 Machines es combinen entre ells. Per una banda el Blue Thrower, el Yellow Armor i el Pink Aider donen lloc al Victory Walker, un gran extintor caminant. Si al Victory Walker si afegeix el Red Ladder i el Green Hover es forma el Victory Robo.





Les cinc 99 Machines es guarden dins dels Go Liners, cinc poderosos vagons de tren que també es combinen donant lloc al Grand Liner.  El Gran Liner per lluitar al màxim del seu poder és necessari que els 99 Machines estiguins dins dels Go Liners, si no té poca energia per pocs minuts. 







Arribant a l'equador de la sèrie apareixerà un mecha auxiliar amb intel·ligència artificial pròpia que actuarà com a sisè guerrer, el Max Shuttle. Es tracta d'una llançadora que abans d'enlairar-se agafa la forma tren Max Liner. Aquest es pot transformar en la forma humanoide Liner Boy i també es pot combinar amb el Victory Robo donant lloc al Max Victory Robo.
 
 
 

L'enfortiment dels Psyma comportarà que els GoGoV també s'hagin d'adaptar a les noves circumstàncies i així començaran a utilitzar uns nous mechas, les Mars Machines (Red Mars 1, Blue Mars 2, Green Mars 3, Yellow Mars 4 i Pink Mars 5) les quals es combinen donant lloc a una forma quadrúpede, el Beetle Mars i a la forma humanoide Victory Mars. Aquest darrere en l'entrecreuament amb Gingaman, utilitzarà la Llum Galàctica, obtenint la Super Armadura Brillant.





I ja finalment es presenta el Sigma Project, amb el qual s'utilitzarà el darrer mecha Max Victory Robo Black Version, que tal com diu el nom és negre.


És una sèrie en la qual es donarà molt èmfasi en les relacions familiars quelcom que veurem tant amb els Tatsumi com amb els Psyma i on també veurem els GoGoV derrotats diversos cops. La germanor entre ells serà la força que els impulsarà endavant. 

Sèries anteriors: (16) Kyôryu Sentai Zyuranger, (17) Gosei Sentai Dairanger, (18) Ninja Sentai Kakuranger, (19) Chôriki Sentai Ohranger, (20) Gekisô Sentai Carranger, (21) Denji Sentai Megaranger, (22) Seijû Sentai Gingaman,


Fonts: Super Sentai (Anglès), Ranger Wiki (Anglès),  i Wikipedia Anglès i Castellà