El convoy. Edición integral

Títol: El convoy. Edición integral

Títol original: Le convoi. Première partie i Le convoi. Seconde partie

Autors: Denis Lapière (Guió), Eduard Torrents (Dibuix) i Marie Froidebise (Color)

Publicat per: Norma Editorial, abril de 2015

Format: Cartoné, 136 pàgines, Color

Preu: 24€

Anys després de Ramon Llull. La controvèrsia jueva (Glénat, 2009), Eduard Torrents torna amb amb l'obra El convoy, ara com a dibuixant i amb el guió de Denis Lapière. La història originalment fou publicada en dos àlbums en francès per Dupuis el març i abril del 2013, àlbums els quals Norma Editorial els ha recopilat en una edició integral.

Situats l'any 1975, pocs dies abans de la mort de Franco, coneixem l'Angelita una dona de 44 anys que viu a Montpeller. Tot conversant amb el seu padrastre de viatge cap a Barcelona, anirem fent salts cap al passat, començant 36 anys enrere, a principis de 1939, en que davant els bombardejos continus sobre la capital catalana, la petita Angelita i els seus pares emprenen la fugida cap a França, on tot just arribar-hi, es veuran obligats a separar-se, el pare cap a una banda i la mare i l'Angelita cap a una banda, començant així el malson que van viure els refugiats catalans i espanyols que fugien de Franco, i que tot just creuar la frontera es van trobar amb  el malson dels camps de concentració francesos i la Segona Guerra Mundial, amb la corresponent ocupació de França per part de l'Alemanya de Hitler. Sortir del foc per caure a les brases.

L'obra és fictícia, però el context és ben real, el es van trobar moltes famílies degut als esdeveniments de l'època. Amb tot, tenim una obra profunda de patiment, de separacions, però també d'esperança i de superació.

Tal com ens explica Eduard Torrents en un text complementari com a extra del llibre, basant-se amb les vivències de familiars seus que també van haver d'exiliar-se a França amb tot el que va comportar com també els que van decidir quedar-se, en va treure la primera idea del còmic, tenint-la ja al Saló del Còmic de Barcelona de 2009 i posteriorment en conèixer en Denis Lapière, conjuntament van començar a donar profunditat a la idea original, donant com a resultat l'obra que tenim a les mans.

Un còmic totalment recomanable, on els lectors catalanoparlants podrem llegir algunes escenes en la nostra llengua.

Crònica del 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquest últims dies he anat força enfeinat, fent que no m'hagi pogut posar a escriure la crònica del 33è Saló Internacional del Còmic fins aquest cap de setmana. 

A diferència d'altres anys Aquest cop però tal com anireu llegit ha estat un Saló destinat a la principalment a la compra de novetats i també a aconseguir firmes. I es que enguany,  les compres pre-saló han estat mínimes: L'edició catalana de Jaco The Galactic Patrolman, L'àrab del futur  i el tercer número de la revista Tentacles.

Enguany hi he tornat dissabte.A dos quarts de deu del matí ja era a Barcelona, havent-me d'esperar que obrissin les portes a les 10 per poder-hi entrar. Un cop a dins vaig anar directe a l'estand de Supercatalà a comprar el segon volum del còmic, el qual la seva autora, l'Olga Resina me'l va dedicar.

Seguidament a l'estand de Món Còmic d'El Corte Inglés, vaig comprar el nou còmic de l'Àlex Santaló: 17. vivir, revivir i sobrevivir.

A l'estand de Dolmen Editorial vaig comprar el tercer volum de la Ultimate Edition de Dragon Fall i el llibre il·lustrat Grans personatges que construïren Catalunya, el qual un dels seus autors és el dibuixant Quim Bou.

A l'estand d'Ediciones B  vaig comprar el nou número de la col·lecció Mestres del l'humor: Mortadel·lo i Filemó. El tresorer, el qual entre el Saló i Sant Jordi ha sigut un èxit de vendes.

Tot seguit vaig anar  l'estand de Panini Cómics on desvirtualitzar i conèixer en persona l'Àlex Santaló el qual em va dedicar el meu 1714 Baluard i el meu acabat de comprar 17 vivir, revivir i sobrevivir.

 

Tot seguit vaig anar a l'estand  d'Astiberri Ediciones on en Bartomeu Segí em va dedicar el meu Històries del Barri. Camins.

Passant per l'estand de Norma Editorial vaig comprar El convoy, que és la nova obra del dibuixant Eduard Torrents, l'autor de Ramon Llull. La controvèrsia jueva (Glénat, 2009).

Tot seguit passant per l'estand de Planeta Cómics on vaig comprar Les Llegendes de Sant Jordi i el còmic culinari Web Trip. Relatis i Receptes.

 I així va arribar al migdia, en que vaig tornar a Dolmen on en Quim Bou, amb qui vaig compartir gran part de la jornada, em va dedicar el Grans personatges que construïren Catalunya, i  tot seguit en Nacho Fernández, un dels autors de Dragon Fall, em va dibuixar un Frigo (parodia d'en Freezer) al tercer volum comprat prèviament.

Tot seguit tornaria Norma, on l'Eduard Torrents em va dedicar El convoy, recordant quan anys ençà em va dedicar el Ramon Llull.

 Tot seguit vaig anar a l'estand d'Arkham Comics on vaig comprar La nota del jazz i 101 acudits senyor Ruc, obres publicades per Edicions de Ponent.

 Tot seguit vaig visitar les diferents exposicions de planta baixa.

Cap a les tres va arribar en Pau Bosch "Gargotaire", company de ComiCat, i anant a l'estand de l'Escola Joso, em vaig comprar l'edició catalana del fanzine Vikings, el qual fou dedicat pel mateix Gargotaire, un dels guionistes, i també per un dels dibuixant, la Shyruu Celas.

Tot seguit va arribar el torn de dinar i acabar de visitar la planta baixa del Saló. Tot passejant em vaig trobar amb en Marc Pastor "Per Tutatis", també company de ComiCat, el qual feia algun any que no coincidíem al Saló. Així que tot xerrant i fent temps, es van fer les 5 de la tarda, en que em vaig desplaçar altre cop a Panini,  on fou en Cels Piñol qui aquesta vegada vaig desvirtualitzar i conèixer en persona. Em va dedicar el 1714 Baluard, ara ja dedicat pels seu dos autors.

Tot seguit vaig anar a la planta superior, on hi havia l'espai de consoles, la gran exposició de còmics fantastics, tractant diferents gèneres, i també l'exposició sobre el còmic en català, amb algun error rellevant com considerar Glénat i EDT com dues editorial diferents. 

  

 

I finalment va arribar l'hora dels adéus. Em vaig acomiadar d'en Quim Bou, el qual també era a dalt jugant al joc de rol del seu còmic Orn. A la planta baixa em vaig acomiadar d'en Marc Pastor i en Pau ho vaig fer via mòbil.

Aquesta edició ha estat intensiva en dedicatòries i en còmics, el quals ara tocarà llegir i fer-ne les ressenyes. Ara bé, m'esperen unes setmanes un pèl complicades que ho endarrerirà.