Crònica del primer Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest cap de setmana passat, del 11 al 12 de febrer ha tingut lloc el primer Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, el qual se situat al Recinte firal del Sucre, un modern complex firal de 3.600 m2. Aquesta primera edició ha comptat amb una assistència que ha superat les 3000. Així en declaracions a Radio Ciutat de Vic, el regidor de fires i mercats de l’Ajuntament de la capital d'Osona, en Benjamí Dòniga, en fa una valoració positiva per la bona assistència, per la satisfacció mostrada per els expositors i editorials. Remarcant que la xifra no és per tirar coets, però com a prova inicial o pilot és un valor molt positiu.

Certament tota iniciativa per exportar a altres ciutats i territoris de Catalunya, els esdeveniments relacionats amb el món del còmic més enllà de Barcelona, sempre s'ha de considerar una bona notícia, per apropar aquest sector a la seva corresponent ciutadania. Així que per conèixer aquest nou festival del còmic, hi vaig anar el dissabte al matí entrant-hi amb acreditació de ComiCat. Segurament per haver-hi anat el primer dia al matí, marxant a l'hora de dinar, m'ha impedit poder copsar el veritable ambient que hi hagi pogut haver-hi al llarg del dissabte com el diumenge.

Cal valorar molt positivament el lloc, el Recinte Firal del Sucre, espai on tenen lloc les diferents fires de Vic. Pel context de que parlem és un lloc gran i adequat i amb facilitat per aparcar al carrers del voltant del Recinte. A més a més, es fàcil arribar-hi en carretera i a prop hi ha l'estació de trens. 

Segon cal valorar molt positivament la quantitat i les diferents tipus d'activitats que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. 

Entrant al recinte, a l'esquerra hi havia l'escenari i la zona dels Star Props, on et podries fotografiar amb personatges d'Star Wars. A l'esquerra de la pancarta dels Star Props, hi havia l'accés a les sala de xerrades.

Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats. 

I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la zona amb els expositors, exposicions, i videojocs. Mentre que els expositors de les llibreries, botigues de marxandatge i d'altres feien goig, tal com podríem trobar en els salons barcelonins, els expositors de Planeta, ECC i Panini els he trobat molt pobres en contingut. La primera només centrada únicament en Star Wars, la d'ECC centrada en DC, i respecte Panini tot i que amb una mica més de variació, Marvel era la protagonista. Tenint el catàleg que tenen aquestes editorials, els seus expositors podrien haver lluit molt més amb una petita representació de l'important catàleg que tenen entre còmic europeu, dels EUA i manga.    

Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer les dues compres del Vicòmic. La primera és Dororo d'Osamu Tezuka, la qual ja havia fullejat al passat Saló del Manga de Barcelona. Va ser publicada l'octubre de l'any passat per Debolsillo del grup editorial Penguin Random House.

La segona compra fou una tassa il·lustrada amb personatges de Musculman. En el moment que la vaig veure no la vaig dubtar de comprar-la.

I ja que hi havia tot un reguitzell d'autors cap a última hora de matí, abans de marxar, en Nacho Fernández em va dibuixar un Vegetal al darrer volum de Dragon Fall publicat recentment per Dolmen Editorial.

Ja que també s'hi feien xerrades i presentacions, vaig assistir a la presentació del llibre Songokumania a càrrec del seu autor l'Oriol Estrada, el qual anava acompanyat pel traductor Marc Bernabé, també prologuista del llibre, qui també va fer una xerrada dissabte a la tarda. 

En quant a les exposicions  la més destacable era la de Mecha: Els robots gegants, en la qual es fa una presentació i evolució del manga a llarg de la història, destacant-ne aquest genere, en particular, el mecha, fent un repàs a les seves obres més conegudes. Sent el seu principal referent cinematogràfic la franquícia Transformers. La cosa que m'ha grinyolat més és haver adaptat "mecha" al català com a "metxa". La paraula "mecha" (メカ) és una abreviació de la paraula anglesa "mechanical" i per tant la seva pronuncia és "meca" no pas "metxa". 

 

Una altra exposició era la de V de Vendetta d'Alan Moore, aquesta però no tan lluïda.

I finalment teníem la zona de videojocs, on s'hi ha pogut jugar jocs arcade antics, experimentar la realitat virtual amb el joc Resident Evil 7: Biohazard i també competir en un torneig d'un joc de lluita de superherois. 

Així doncs, ens trobem amb un saló/fira del còmic, el qual davant dels resultats d'aquesta primera edició, fent-ho bé pot anar creixent de mica en mica dins del seu context, sent els inicis complicats, millorant els aspectes deficients que des de l'organització hagin pogut copsar, i així de tal manera que el Vicòmic esdevingui el Festival del Còmic de referència de la Catalunya Central.

Dragon Fall (Ultimate Edition)

Títol: Dragon Fall (Ultimate Edition)

Autors: Álvaro López, Nacho Fernández, David Ramírez i altres

Publicat per: Dolmen Editorial. Octubre de 2014 a juliol de 2016

Format: Rústic amb sobrecoberta - 15 x 21 cm - B/N - 220 pàgines aproximadament

Nº de volums: 8

Preu: 11,95€/volum








Aquest passat mes de juliol, Dolmen Editorial va posar a la venda el darrer volum, el 8è, de la Ultimate Edition de Dragon Fall, la famosa paròdia de Bola de drac, recopilant tot el material d'aquesta sèrie. El primer volum d'aquesta nova edició fou publicat l'octubre de 2014. 

Obra d'Álvaro López i Nacho Fernández, publicat el primer numero, el famós Nº0, ja fa més de 20 anys, la sèrie es va anar publicant de manera mensual, més o menys, arribant a constar d'un total de 52 números: 38 números sota la seva capçalera principal; 10 números de l'etapa Dragon Fall Turbo, dels quals el primer és anomenat Super Dragon Fall Turbo nº1 i els 9 restants continuàvem amb la numeració principal, del 39 al 47; els 2 especials de la sèrie Lila, el 0 i el 00, que dins l'argument encaixen entre els números 30 i 31 i finalment els 2 especials de Dragon Fall GTI.

La història de Dragon Fall

La història comença quan en Sosón Goku (seria en Son Goku) arriba a la Terra a bord d'una petita nau espacial que té un aspecte similar al Pacman. Aquest arriba a la casa d'en Chun Gohan o Chungo Han, segons el moment (seria en Son Gohan), on tenen una breu baralla, i després de ser derrotat per en Chun Gohan, aquest el llança fortament des de dalt d'una muntanya, per la qual cosa en Sosón Goku surt afectat per un seriós cop al cap. Després d'això, es torna una bona persona i molt però que molt idiota, i obeeix totes les ordres del seu nou avi. Una nit de mitja lluna, no pas plena com a Bola de drac, en Sosón Goku mirar la lluna i es transforma en mico gegant. En Chun Gohan fuig deixant una nota en què diu haver-se transformat en una bola. Posteriorment, apareixerà la Wilma (seria la Bulma) buscant les esferes de Kehu-Ron (seria en Shenron), capaços de concedir qualsevol desig. En aquest còmic, a diferència del manga original, són 9 boles del drac, són 8 boles, més una blanca.

La història va canviant bastant al llarg de la sèrie. Els primers números, o sigui el primer volum d'aquesta edició, intenten explicar la història de Bola de drac, el que correspondria a la sèrie anime,  parodiant-la a la seva manera, de forma bastant breu. Quan comença l'etapa que correspondria a l'anime de Bola de drac Z, a partir del número 8, el segon volum d'aquesta edició, es fa de forma una mica més exhaustiva, tot i que creant molts personatges nous arribant així al número 30. A partir del nº31, la trama ja va divergint molt respecte la història original i arribant a l'etapa Turbo començant amb el número 1 de Super Dragon Fall Turbo, els autors decideixen saltar-se per complet l'obra original, i comencen a usar la seva pròpia història, que posteriorment acabarà al número 47.

Mentre tenia lloc la publicació de Dragon Fall, es van publicar els dos especials de Dragon Fall GTI, parodiant Bola de drac GT, sent els autors del primer, David Ramírez i Álvaro López, i el segon especial té varis autors.

A més el mateix David Ramírez, va crear diverses històries curtes, de l'univers Dragon Fall, que s'inclouen a l'últim volum d'aquesta edició.

L'edició de Dolmen Editorial

Si una cosa té la Ultimate Edition de Dragon Fall, és que no estan "ultimate" o sigui "definitiva" com diu el seu nom, malgrat imitar el format de l'Edició Definitiva (Kanzenban) de Bola de drac. Repassem com és aquesta edició, com podria ser millor i els errors que presenta.

Aquesta nova edició, els volums tenen noves il·lustracions per les portades creades per Nacho Fernández, excepte la del vuitè volum, que és d'en David Ramírez, la qual parodia Dragon Ball Super. On en va aquest volum inclou el seu material de Dragon Fall. A més a més, cada volum té un pròleg i un secció d'extres al final amb diversos continguts.

Aquesta edició però podria ser molt millor del que és. Primer de tot tenim les portades a color dels números originals, que en lloc d'haver-les posat en petitó a la solapa posterior, hauria quedat millor posar-les com pàgines a tot color al final del tom com a material extra. També es podria haver utilitzat les pàgines dels números individuals on s'hi indicava el títol, un breu resum acompanyat d'una imatge del capítol/número original en qüestió. D'aquesta manera tindríem els capítols separats, i el volum no serien 200 pàgines seguides sense saber on comencen els capítols i on s'acaben. A més també hi podríem afegir un índex. També s'hauria d'haver evitat dividir capítols com passa en algun cas, com per exemple el Super Dragon Fall Turbo 1 dividit entre els volums 6 i 7.

Malauradament, l'edició però presenta diversos errors que fan que quedi deslluïda. Ja al primer volum hi ha un error en la paginació. La pàgina 76 hauria d'estar entre la 79 i la 80. Curiosament aquest desordre ja ve d'origen, al número 3 original  d'on provenen aquestes pàgines ja hi havia aquest error. Ara bé la qüestió es que s'hauria pogut arreglar ara en aquesta reedició. Ningú s'hi havia fixat? Ningú ho sabia o no se'n recordava?

Arribem al volum 5. Aquest inclou el número original 32, però a la solapa posterior no s'hi indica ni amb la portada ni amb el número. A més a la solapa, l'ordre de les portades hauria d'haver ser 29 i 30 a la part superior, seguit dels 0 i 00, i a la part inferior el 31 i el 32 que hi hauria d'aparèixer.

A la solapa del volum 6 sí que apareix el número 32, tot i que no si inclou. A més. en aquest mateix volum però hi ha força més merder. Primerament com a darrer capítol inclou el Super Dragon Fall Turbo nº1. Però d'aquest només se'n publica una part, les 7 pàgines finals no s'hi inclouen, preparades per incloure's al volum 7. A més de la part publicada es van descuidar dues pàgines per error d'impremta, la que hi hauria entre les pàgines 195 i 196, i la que hi hauria entre les pàgines 213 i 214.

Així al volum 7 no més hi ha les 7 pàgines restants del Super Dragon Fall nº1, si no que per solucionar l'error d'impremta comentat, el capítol i el volum comença a partir de la pàgina que falta entre les 195 i 196 del volum 6 i així completant correctament el Super Dragon Fall nº1.  A més a més, el volum 7 també inclou el número 45, tot i no estar indicat a la solapa posterior, ni amb la portada ni amb el número.

I ja al darrer volum, el 8è, a la solapa posterior s'hi indica al presència del número 45 quan realment apareix al volum 7.  

Per acabar vegem quins números originals/capítols té cada volum, indicant-hi els principals errors comentats:

• Volum 1: De l'1 al 7. Saga d'en Sosón Goku petit
• Volum 2: Del 8 al 14. Saga dels Puyajins
• Volum 3: Del 15 al 21 i inclou primera pàgina del 22. Inici saga de Vietnamek
• Volum 4: Del 22 (menys la primera pàgina) al 28. Final saga de Vienamek i inici saga dels androides.
• Volum 5: Números 29, 30, 0, 00, 31 i 32 (aquest no surt indicat a la solapa posterior, ni número ni portada). Final saga dels androides i Celulits, i inici del que seria la saga del monstre Boo, barrejat amb personatges de pel·lícules. A partir d'aquí la trama ja difereix molt de l'obra original.
• Volum 6: Del 33 al 38 i Super Dragon Fall Turbo 1. D'aquest últim en falten les 7 pàgines finals destinades a incloure's al volum 7. A més de la part publicada es van descuidar dues pàgines, la que hi hauria entre les pàgines 195 i 196, i la que hi hauria entre les pàgines 213 i 214.
• Volum 7: Super Dragon Fall nº1 (gran part d'aquest per solucionar l'error d'impremta del volum anterior) i del 39 al 45 (aquest no surt indicat a la solapa posterior, ni número ni portada)
• Volum 8: 46 i 47, Dragon Fall GTI 1 i 2, i històries curtes d'en David Ramírez. 

Amb tot això ja veieu la poca atenció que ha posat l'editorial en aquesta edició. Ara hauríem pogut tenir una edició excel·lent. Malauradament no és la "definitiva", malgrat el nom. En quin aniversari la tindrem?

Dragon Fall (Ultimate Edition), col·lecció completa, 8 volums

Compres en motiu de Sant Jordi i del 34è Saló del Còmic

Amb l'arribada de Sant Jordi i el Saló Internacional del Còmic, enguany la 34a edició del 5 al 8 de maig, les editorials llencen les seves grans novetats. Enguany però no podré assistir al Saló del Còmic, ja que m'han sortit coses que tenen prioritat i per bé. En quan a compres no em suposa cap problema, ja les he anat fet aquests mesos de març i abril, ara bé la part negativa serà que no podré aconseguir signatures i dedicatòries, motiu principal pel qual hi acostumo anar. Mirem la part bona m'estalviaré de quadrar horaris que depèn cop pot ser complicat, però sempre es fa amb il·lusió.

Així tal com he comentat abans al llarg d'aquests dos darrers mesos, març i abril, he anant fent les compres les respectives novetats. Pel Saló segurament hagués comprat alguna novetat pendent com també alguna d'inesperada. Aquest cop les pendents que hi pugin haver, les hauré de comprar per altres mitjans.

Veiem doncs les compres que he anat fent entre còmics i llibres:

• L'àrab del futur 2, de Riad Sattouf. Ediciones Salamandra
• Les noves aventures de Emília i Maurici volums 1 (I vosaltres com us vau conèixer?) i 2 (Esteu fent l'amor?), de Manel Fontdevila. Debolsillo
• Generació Tomàtic, d'Andrés Palomino. Fanbooks
• Bleach vol. 46, de Tite Kubo. Panini Comics
• Jo també veia Bola de drac, de Josep Maria Bunyol. Ara llibres
• Naruto vol. 72 (Últim volum), de Masashi Kishimoto. Planeta Comic
• El drac de gel, de George R. R. Martin. Edicions Bromera
• Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016, de Francisco Ibáñez. Ediciones B
• Tentacles nº 4 (revista)
• La casa (Edició en català), de Paco Roca. Astiberri Ediciones
• Miniblogger, Georgina Gerónimo. Panini Comics sota el segell Evolution Comics
• Hoy me ha pasado algo muy bestia, de El Torres i Julían López. Norma Editorial
• Victus 1. Veni, de Carles Santamaria, Cesc F. Dalmases i Marc Sintes. Norma Editorial
• Marc Márquez. La historia d'un somni, de Belén  Ortega i Isidro Sánchez. Norma Editorial 
• Dragon Fall Ultimate Edition vol. 7, d'Alvaro López i Nacho Fernández. Dolmen Editorial
• Catalan Networks nº 1, de Dani Zarzuelo. Aftercomic

Crònica del 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquest últims dies he anat força enfeinat, fent que no m'hagi pogut posar a escriure la crònica del 33è Saló Internacional del Còmic fins aquest cap de setmana. 

A diferència d'altres anys Aquest cop però tal com anireu llegit ha estat un Saló destinat a la principalment a la compra de novetats i també a aconseguir firmes. I es que enguany,  les compres pre-saló han estat mínimes: L'edició catalana de Jaco The Galactic Patrolman, L'àrab del futur  i el tercer número de la revista Tentacles.

Enguany hi he tornat dissabte.A dos quarts de deu del matí ja era a Barcelona, havent-me d'esperar que obrissin les portes a les 10 per poder-hi entrar. Un cop a dins vaig anar directe a l'estand de Supercatalà a comprar el segon volum del còmic, el qual la seva autora, l'Olga Resina me'l va dedicar.

Seguidament a l'estand de Món Còmic d'El Corte Inglés, vaig comprar el nou còmic de l'Àlex Santaló: 17. vivir, revivir i sobrevivir.

A l'estand de Dolmen Editorial vaig comprar el tercer volum de la Ultimate Edition de Dragon Fall i el llibre il·lustrat Grans personatges que construïren Catalunya, el qual un dels seus autors és el dibuixant Quim Bou.

A l'estand d'Ediciones B  vaig comprar el nou número de la col·lecció Mestres del l'humor: Mortadel·lo i Filemó. El tresorer, el qual entre el Saló i Sant Jordi ha sigut un èxit de vendes.

Tot seguit vaig anar  l'estand de Panini Cómics on desvirtualitzar i conèixer en persona l'Àlex Santaló el qual em va dedicar el meu 1714 Baluard i el meu acabat de comprar 17 vivir, revivir i sobrevivir.

 

Tot seguit vaig anar a l'estand  d'Astiberri Ediciones on en Bartomeu Segí em va dedicar el meu Històries del Barri. Camins.

Passant per l'estand de Norma Editorial vaig comprar El convoy, que és la nova obra del dibuixant Eduard Torrents, l'autor de Ramon Llull. La controvèrsia jueva (Glénat, 2009).

Tot seguit passant per l'estand de Planeta Cómics on vaig comprar Les Llegendes de Sant Jordi i el còmic culinari Web Trip. Relatis i Receptes.

 I així va arribar al migdia, en que vaig tornar a Dolmen on en Quim Bou, amb qui vaig compartir gran part de la jornada, em va dedicar el Grans personatges que construïren Catalunya, i  tot seguit en Nacho Fernández, un dels autors de Dragon Fall, em va dibuixar un Frigo (parodia d'en Freezer) al tercer volum comprat prèviament.

Tot seguit tornaria Norma, on l'Eduard Torrents em va dedicar El convoy, recordant quan anys ençà em va dedicar el Ramon Llull.

 Tot seguit vaig anar a l'estand d'Arkham Comics on vaig comprar La nota del jazz i 101 acudits senyor Ruc, obres publicades per Edicions de Ponent.

 Tot seguit vaig visitar les diferents exposicions de planta baixa.

Cap a les tres va arribar en Pau Bosch "Gargotaire", company de ComiCat, i anant a l'estand de l'Escola Joso, em vaig comprar l'edició catalana del fanzine Vikings, el qual fou dedicat pel mateix Gargotaire, un dels guionistes, i també per un dels dibuixant, la Shyruu Celas.

Tot seguit va arribar el torn de dinar i acabar de visitar la planta baixa del Saló. Tot passejant em vaig trobar amb en Marc Pastor "Per Tutatis", també company de ComiCat, el qual feia algun any que no coincidíem al Saló. Així que tot xerrant i fent temps, es van fer les 5 de la tarda, en que em vaig desplaçar altre cop a Panini,  on fou en Cels Piñol qui aquesta vegada vaig desvirtualitzar i conèixer en persona. Em va dedicar el 1714 Baluard, ara ja dedicat pels seu dos autors.

Tot seguit vaig anar a la planta superior, on hi havia l'espai de consoles, la gran exposició de còmics fantastics, tractant diferents gèneres, i també l'exposició sobre el còmic en català, amb algun error rellevant com considerar Glénat i EDT com dues editorial diferents. 

  

 

I finalment va arribar l'hora dels adéus. Em vaig acomiadar d'en Quim Bou, el qual també era a dalt jugant al joc de rol del seu còmic Orn. A la planta baixa em vaig acomiadar d'en Marc Pastor i en Pau ho vaig fer via mòbil.

Aquesta edició ha estat intensiva en dedicatòries i en còmics, el quals ara tocarà llegir i fer-ne les ressenyes. Ara bé, m'esperen unes setmanes un pèl complicades que ho endarrerirà.