Lectures còmic: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit

Títol: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit
Autors: Ramon Pereira (guió i documentació) i Israel Parada (dibuix)
Publicat per: Trilita Edicions, abril de 2025
Col·lecció: Quaderns Continuarà
Format: Rústica amb solapes - 176 pàgines - 18 x 24 cm - B/N
Preu: 25 €

 

 

 

L'any passat el 2024, es va commemorar la mort d'en Joan Salvat- Papasseit (1894-1924), un dels nostres grans escriptors i poetes que la mort se'l va emportar prematurament als trenta anys. 

Molt o poc el seu nom em sonava, en part per la meva època estudiantil ja fa anys i panys, però amb motiu de la mencionada efemèride, l'any passat el vaig conèixer una mica millor gràcies a la biografia magníficament il·lustrada Salvat-Papasseit. L'esplendor davant l'abisme d'Agustín Comotto, publicada per Editorial Comanegra. 

Amb la seva lectura vair ser coneixedor de la rellevància cultural, artística i també política que va tenir Salvat-Papasseit. I ves per on, ara l'he pogut tornar a trobar en un magnífic còmic publicat a mans de Trilita Edicions, a càrrec de Ramon Pereira  i Israel Parada titulat Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit. 

Novetat d'aquest passat abril, ja el vam poder comprar de manera avançada a passat 43 Comic Barcelona, a l'estand de l'editorial. Va ser aquí on el vaig comprar i tenint unes bones converses amb els seus dos autors, grans persones també. 

Llavors, al 43 Comic Barcelona, sense ser-ne conscient, Aigua i foc no seria la primera obra que llegiria d'en Ramon Pereria. Justament fou coautor amb en Toni Benages, d'El meu besavi sense tomba, inclòs en el volum 4 de Vinyetari, publicat l'any passat per Finestres. Respecte a Israel Parada, sí que seria la seva primera obra que formaria part de la meva biblioteca.  

Amb un dibuix molt entranyable i afectuós d'Israel Parada, que fa la història molt propera al lector, ens trobem davant d'un gran treball de documentació per d'en Ramon Pereira per guionitzar en format còmic la vida i mort d'en Joan Salva-Papasseit. 

Amb en Joan Salvat-Papasseit al seu llit de mort, se'ns introduiran els fets i personatges que van tenir protagonisme l'any abans del seu naixement per situar-nos en aquella època convulsa i revolucionària de finals del segle XIX, i així ho enllaçarem, amb l'esdevenir de la seva vida, exemplificada pel seu bateig. 

En Joan-Salvat Papasseit va néixer a Barcelona un 16 de maig de 1894 i va morir un 7 d'agost de 1924. Fill d'una família pobre, fou la Barceloneta i la seva platja, llocs de bons records de la seva infantesa, un barri que seria important durant la seva vida. Però aquella bonica infantesa familiar es va alterar fortament quan son pare que era mariner va morir en un traumàtic accident en el vaixell que treballava, quan el nostre protagonista només tenia set anys, i a causa d'això fou internat a l'Asil Naval. La mort seria quelcom que d'una manera o altra, l'acompanyaria la resta de la seva vida, sense que ell ho sabés, clar, essent una malaltia qui li va portar, la tuberculosi. 

A pesar de la malaltia que es va manifestar ja sent adult, en Joan Salvat-Papasseit va ser una persona optimista que va acabar esdevenint un referent cultural i literari, i simpatitzant dels moviments anarquistes i socialistes, abraçant també aquell catalanisme que hi havia a la Barcelona i Catalunya en aquelles primeres dècades del segle XX. 

A pesar de la seva condició humil, va fer amistat de diversos intel·lectuals i d'artistes d'aquells temps, esdevenint-ne un ell també,  i també va fer coneixença de diversos burgesos, els quals a pesar de les diferències socials, van sufragar els moments més durs causats per la tuberculosi. 

Finalment, va arribar, el moment de la seva mort, però la seva Barcelona continuaria vivint moments de totes menes amb el pas del temps. 

Així tot repassant la seva vida, en aquesta biografia magníficament adaptada al còmic, coneixent-ne molts dels seus detalls, també serem testimonis dels fets històrics d'aquells anys convulsos, que ni ell ni d'altres artistes del moment ens van ser aliens, com la Setmana Tràgica, la Gran Guerra, i els primers temps de la dictadura de Primo de Rivera, en el seu cas concret, foren esdeveniments que els van influir i així van plasmar en les seves obres literàries en general.  

Com he dit més amunt, en Ramon Pereria ha fet un treball molt gran de documentació per aproximar-nos l'obra literària d'en Joan Salvat-Papasseit, formant part dels textos i diàlegs que ens trobem al llarg de l'obra, tot referenciat al final del llibre, coneixent-ne les fonts. 

El llibre compta amb un pròleg de Ferran Aisa Pàmpols, un dels més experts de Joan Salvat-Papasseit, en el qual justament menciona l'obra abans mencionada d'Agustín Comotto. I per acabar tenim uns esbossos del protagonista com també un procés de creació de les dues primeres pàgines. 

Aigua i foc és una magnífica obra per conèixer la vida d'en Joan Salvat-Papasseit que la mort se'l va emportar massa aviat, i que l'esdevenir de la història va comportar que es redescobrís més endavant. Ara, però el podem conèixer gràcies a aquest treball d'en Ramon Pereira i l'Israel Parada.  

Temps de rebel·lia. Aquells anys setanta

Títol: Temps de rebel·lia. Aquells anys setanta
Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Trilita Edicions, setembre de 2021
Format: Cartoné - 96 pàgines - 225 x 305 mm - B/N
Preu: 19 €

El maig de l'any passat, en Lluís Juste de Nin ens va deixar. Dos mesos abans es va publicar Rossinyol que vas a França, la seva darrera obra publicada en vida. Ara bé aquest setembre, s'ha publicat una nova obra seva, la més personal de les que ha creat: Temps de rebel·lia, per part de Trilita Edicions.
 

L'any 2004 amb Columna Edicions, va publicar Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana. Fou però, partir del 2007, que any rere any, primer amb Edicions de Ponent, i a partir de la mort del seu editor Paco Camarasa, amb Trilita Edicions, amb l'Albert Mestres al capdavant, en Lluís Juste de Nin ens ha anat explicant diferents episodis de la història contemporània de Catalunya  o de personatges catalans que han estat rellevants. 

Ara amb aquesta obra pòstuma, ens porta el seu relat més personal, especialment ja que és la seva autobiografia en format còmic.

A Temps de rebel·lia, amb el subtítol Aquells anys setanta, viurem aquesta dècada convulsa amb els darrers anys del franquisme i el que anomenem Transició democràtica. Per introduir-nos comencem fent un repàs d'aquells moments que ha considerat determinants dels anys seixanta, tant històricament com estrictament personal, destacant com va conèixer la Neus, la noia qui esdevindria la seva esposa i mare de la seva filla, l'escriptora Tània Juste. La part familiar serà molt important com no podria ser d'altra manera en una autobiografia, i aquesta part conviurà amb la part política que va marcar tant a en Juste de Nin en aquells llargs anys.

Veurem la diversa gent que va conèixer, molts d'ells esdevenint rellevants i coneguts en els seus camps. La seva entrada al PSUC, i per tant esdevenint part de la lluita antifranquista, en els darrers anys de la dictadura. I ja amb la dita Transició democràtica, com amb la fagocitació del PSUC per part del Partit Comunista espanyol, va entrar a formar part dels diferents moviments independentistes catalans del moment. Tal com va dir el seu parent Andreu Nin, l'alliberament social va acompanyat de l'alliberament nacional, i en Juste de Nin va seguir el mateix camí.

Acabem aquesta crònica amb els dos primers anys de la dècada dels vuitanta, posant d'exemples amb en Jordi Pujol esdevenint nou president de la Generalitat, l'abril de 1980; l'intent de Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 i posant punt final amb en Felipe González esdevenint president del Govern espanyol, l'octubre de 1982, amb uns darrers paràgrafs dedicats a com el PSC va ser devorat pel PSOE.

 

En les seves obres anteriors, en Lluís Juste de Nin ha creat diversos protagonistes, a Temps de rebel·lia ell és el protagonista, relatant-nos uns anys de la seva vida, uns anys molt intensos i importants per ell com per la història recent de Catalunya. El que he mencionat aquí són quatre pinzellades del que veurem i llegirem al llarg de llibre, uns anys que molts dels lectors, com el meu cas, no vam viure, i que aquest ninotaire clandestí d'aquells anys setanta ens ha volgut compartir i llegar en aquest llibre que ara podem gaudir.

Adéu, Lluís Juste de Nin

Dijous passat, tot sentint les notícies de les 9 del matí a Flaix FM, n'hi va haver una que em va cridar l'atenció, fou la darrera: La mort d'en Lluís Juste de Nin.

Són moltes les morts de personalitats que s'anuncien pels mitjans de comunicació, que no sabies ni que existissin, però en aquest cas, era diferent, l'havia conegut personalment.

Com a membre de ComiCat, en començar l'any corresponent publicava en aquest blog l'anunci de la sortida la seva nova obra de novel·la gràfica, ja des de l'època d'Edicions de Ponent, però mai vaig arribar a comprar cap de les seves obres que havia publicat en aquesta editorial. Això va canviar, a conseqüència d'una mort, la d'en Paco Camarasa, l'editor d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016. Això va comportar que en Lluís Juste de Nin arribés a un acord amb l'Albert Mestres de Continuarà Comics, i que les seves futures obres es publiquessin al segell Trilita Edicions. I així a principis de 2017 va arribar Garbo, l'espia català que enganyà Hitler. Aquesta doncs aquesta va ser la primera obra que vaig comprar d'en Lluís Juste de Nin. I justament amb el 35 Saló del Còmic de Barcelona, l'edició d'aquell any, el vaig poder conèixer personalment mentre en dedicava Garbo. Tal com vaig escriure a l'entrada d'aquell Saló, el tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona.

El 2018 va arribar Vergonya! La grandeur touché i el 2019, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. La seva última aportació ha estat Rossinyol que vas a França, publicada al març d'enguany. Totes les obres publicades per Trilita ara formen part de la meva biblioteca. Malauradament ni el 2018 ni el 2019 vaig poder coincidir amb ell als Salons del Còmic corresponents. I enguany, deixant de banda l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 amb tot el que ha comportat, segurament per les seves circumstàncies personals, malalt de càncer, segurament tampoc hauria pogut ser. 

Sense dubte, en Lluís Juste de Nin fou gran autor de còmic, on mitjançant els elements de ficció sabia mostrar-nos la realitat de l'època que explicava. Sense cap manera de dubte ens ha deixat una persona compromesa amb Catalunya, sent també un dels grans referents del còmic català i en català. Moltes gràcies per tot el llegat que ens has deixat. 

Per acabar vull compartir l'article que en Jordi Riera Pujal va publicar a ComiCat el passat dijous en honor a en Lluís Juste de Nin.

Els gats del Perich

Títol: Els gats del Perich
Autor: Jaume Perich
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.

Format: Cartoné - 90 pàgines - 17,5 x 24,5 cm - B/N

Preu: 19,8 €

A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, juntament amb Rossinyol que vas a França d'en Lluís Juste de Nin, Trilita Edicions va posar a la venda una altra novetat, aquest cop una nova edició d'una obra publicada el 1995 per Thassalia: Els gats del Perich d'en Jaume Perich, amb motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort.

En Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995) va començar la seva carrera professional en l’editorial Bruguera, el 1964. Anys més tard, va publicar els seus primers dibuixos com a il·lustrador però no va ser fins al 1970 que en Perich va irrompre com a autor independent amb la publicació de Perich Mach i Autopista (paròdia de Camino, vademècum de l’Opus Dei), obra que el va catapultar a la fama. Des de llavors la popularitat d'en Perich va anar en augment i va publicar una vintena més de llibres. El seu darrer original es va publicar en 1989. Cal remarcar que al llarg de la seva trajectòria professional, en Perich va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita.

Aquestes breus paraules sobre la seva vida, extretes de la contraportada de llibre, estan molt ben esplaiades al pròleg a càrrec de l'Antonio Martín, on ens fa un bon repàs del qui fou en Jaume Perich.

"El Perich", tal com signava artísticament, fou un gran amant dels gats. Diversos d'ells van formar part de la seva família, i com tal van ser subjectes a ser dibuixats en vinyetes humorístiques. Així aquestes es van recollir en un llibre que malauradament va ser publicat pocs mesos després de la seva mort.

A Els gats del Perich doncs veurem humorísticament aquelles situacions que fan els gats que tant ens criden l'atenció: dormir i menjar, jaure als sofàs, butaques i llits quan ells volen impedint que els amos i mestresses en puguin fer, enfilar-se allà on vulguin, i tota mena d'altres situacions que els qui conviuen amb gats prou bé que saben. I malgrat que el llibre tingui vint-i-cinc anys, no ha quedat pas desfasat, les situacions són ben actuals i encara se n'hi podria afegir moltes més que amb el canvi de segle han aparegut, que si s'asseuen sobre el teclat de l'ordinador quan treballes, que si et passen per davant de l'ordinador quan fas una videoconferència, per posar dos exemples ben coneguts. Al llibre hi surten exemples de calendaris personalitzats amb fotografies dels teus gats. Avui en dia, els trobem en vídeos de diferència temàtica al Youtube o a les xarxes socials com a l'Instagram, i també els típics "mems". Els gats s'han modernitzat, s'han digitalitzat, i si en Jaume Perich avui en dia fos viu, que ho podria estar, ens podem imaginar que podria utilitzar aquests recursos. I és que els gats no passen de moda.

Els gats del Perich és doncs un llibre recomanat als seguidors d'El Perich, als dels gats, els d'ambdós o els que simplement voleu riure una bona estona. Una obra molt encertada d'haver reeditat, que ens permetrà conèixer un mica aquest humorista gràfic que ens va deixar malauradament massa aviat.

Rossinyol que vas a França

Títol: Rossinyol que vas a França
Autor: Lluís Juste de Nin

Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.

Format: Cartoné, 120 pàgines, 240 x 320 mm, B/N

Preu: 28 €

A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Trilita Edicions, anomenada Rossinyol que vas a França. Tal com se'ns explica a la contraportada aquest llibre és la continuació d'un ja publicat l'any 2011 per Edicions de Ponent, La muntanya màgica. Dels Quatre Gats al Balneari del Montagut. Justament aquest nou llibre rep el subtítol de De la muntanya màgica a la Gran Guerra.

Principis del segle XX. En Jan Castres, el nostre protagonista, resideix al Balneari de Montagut, als Pirineus catalans, per motius de salut. Aquí ha fet amistat amb diversa gent, a la vegada que hi ha trobat l'amor. Però la seva vida tranquil·la es capgira quan esclata la Gran Guerra.  Tot i nascut a Figueres i haver viscut gran part de la seva vida a Barcelona, ell té la ciutadania francesa, un caprici del seu pare, i així és cridat a afegir-se a l'exèrcit francès. Així ara es troba a un país que no és el seu, uniformat per la guerra i enviat Charleroi, Bèlgica, on la batalla de l'agost de 1914 va esdevenir una massacre, amb en Jan desaparegut en mig dels núvols de pols. Així acaba La muntanya màgica, i ara en Lluís Juste de Nin li dóna una segona oportunitat a en Jan en aquest nou còmic. 

En Jan fugirà d'aquell infern, i intel·ligentment, i això inclou mentir quan pertoqui, aconsegueix la invalidesa, a part d'alguna altra diguem-ne menció especial. Lliure dels perills d'aquesta guerra, es dirigeix a Paris, on sap que hi té coneguts. En arribar-hi, es dirigeix a la pensió Durieux, on serà molt ben acollit. Gràcies als seus coneguts, coneixerà la ciutat, però no serà tal com ell es pensava, ha perdut vitalitat, els barris dels grans artistes no són el que eren. La guerra a la seva manera també ha fet estralls a la capital francesa. Així i tot, en Jan intentarà destacar, utilitzant tots els mitjans de què pugui disposar, en els ambients que freqüentarà. Veure'm que es comportarà com un autèntic canalla, entre ser una persona bondadosa i saber aprofitar-se dels altres quan ho requereix la situació. Un personatge que sobreviurà a les circumstàncies que es trobarà.

Al llarg d'aquest còmic repassarem aquells primers anys del segle XX, en especial la ciutat de París com era abans de la guerra i com és ara a causa ella. Alhora que també coneixerem i se'ns mencionarà aquelles batalles de la Gran Guerra que d'alguna manera o altra van afectar la capital francesa. Com ja estem acostumats amb les obres d'en Juste de Nin, esdevenen un retrat de l'època que toquen.

A través de diversos flaixbacs veurem la vida d'en Jan al balneari. Aquests moments m'han fet recordar a altres lectures ambientades en aquesta època, on era molt normal, que els membres de les classes benestants per motius de salut, passessin temporades en aquests establiments, normalment allunyats de les grans ciutats, envoltats de natura, on els aires frescos els ajudessin a curar-se i recuperar-se dels mals que patissin.  Uns llocs on a part de la prioritat sanitària, també els seus residents cultivaven el coneixement de diversa índole, tal com veurem. 

Aquests flaixbacs i la construcció del llibre en general, donen a lloc a què sigui innecessari haver llegit La muntanya màgica, per seguir aquesta continuació. Havent-hi Edicions de Ponent tancada i tenint La muntanya màgica quasi una dècada, fa que sigui molt difícil poder-lo trobar. 

Per acabar, mencionar que per un error d'impressió, cap al final del llibre hi ha una sèrie de pàgines en castellà. Aquestes són les 89, 92, 93, 96, 101 i 104. Trilita n'està al cas, i quan sortim de la situació actual i tot torni a la normalitat, l'editorial podrà reimprimir el llibre, retirar el defectuós, i posar a la venda el corregit. Llavors serà quan els qui tinguem aquesta primera edició, com és el meu cas, el podrem canviar. És un error de la impremta i per tant anirà a càrrec seu (Notícia a ComiCat).

La muntanya màgica.
Edicions de Ponent, 2011

Peter Hipnos

Títol: Peter Hipnos
Autor: Josep Maria Beà
Col·lecció: Todo Beà núm. 4 

Publicat per: Ediciones Trilita, març 2019

Format: Cartoné, 52 pàgines, 245 X 325 mm, B/N

Preu: 19,8€




El passat mes de març, Trilita Ediciones va reeditar una nova obra d'en Josep Maria Beà, Peter Hipnos, la qual va ser la meva primera compra del 37 Comic Barcelona. 

Peter Hipnos és una sèrie d'historietes de fantasia protagonitzades per un noiet anomenat Peter Hipnos en la qual trencant la seva quotidianitat es troba amb situacions amb les quals es veu arrossegat a viatjar per mons fantàstics i inimaginables concorreguts per tots tipus d'éssers. 

 Nascut com a Tales of Peter Hypnos, té una complexa trajectòria editorial. Segons Tebeosfera, en Josep Maria Bèa va crear la sèrie per a l'agència Selecciones Ilustradas, que la va vendre als EUA a Warren Publishing i, presumiblement, a Austràlia a Gredown. A Warren va començar a editar-se el 1976, però no es van publicar tots els capítols de la sèrie, només tres, en tres números de la revista Eerie. Aquests tres episodis serien traduïts a Espanya pel segell Garbo, en les capçaleres Spirit i Vampus. Ves per on, però per voler introduir l'autor en una secció especial de la revista espanyola Spirit (de Garbo), una de les historietes de Peter Hypnos va aparèixer publicada a Espanya a l'estiu de 1975, abans que als EUA.

El 1976, també, la sèrie es va publicar a Austràlia en un llibre editat per Gredown (presumptament subministrada per Selecciones Ilustradas). En aquesta publicació van aparèixer set capítols, quatre dels quals no van ser publicats per Warren. 

En Beà va recuperar la sèrie per al públic espanyol publicant cinc capítols a la revista Rambla, entre els anys 1983 i 1984. El 1985 es van recopilar en un àlbum del segell Intermagen, però de nou només els cinc capítols ja coneguts a Espanya, quedant-ne dos d'inèdits en castellà.

Finalment, tenim aquesta nova edició per part de Trilita que recopila els 5 capítols publicats per  Intermagen, i quedant doncs també inèdits els dos publicats exclusivament a Austràlia: Games Around Reality i Short Trip To Old Age, recopilats juntament amb els altres 5 a The monster factory per Gredown (1976).

Vegem els 5 capítols que conté aquesta edició i on prèviament també s'han publicat:

- Monstruos. Publicat a Sprit núm. 2 (Garbo, juny 1975) com La fábrica de monstruos, an Eerie núm. 72 (Warren, febrer de 1976) amb el títol The Incredible People-Making Machines, i a Rambla Especial Aniversario (maig-juny de 1984).
- La llave de plata. Publicar a Eerie núm. 76 (Warren, agost de 1976) com a The Silver Key, a Vampus núm. 61 (Garbo, Setembre de 1976), i a Rambla núm. 18 (maig de 1984).
-  La solución en el espejo. Publicado a Rambla núm 15 (febrer de 1984).
- Viaje al inconsciente. Publicat a Rambla Extra Navidad (desembre de1983).
- El final. Publicar a Eerie núm. 73 (Warren, març de 1976) com a Voyage To The Final Hole, a Vampus núm. 60 (Garbo, agost de 1976) com a Viaje al agujero final i a Rambla núm. 17 (abril de 1984) com a El orificio final.

Per aquesta nova edició el mateix Beà ha realitzat una nova portada, en la qual la il·lustració està creada a partir de gravats vuitcentistes (segle XIX), també presents al llarg de les diverses historietes, tot fent un mosaic amb el seu estil de dibuix, que és el que dóna encant i particularitat a Peter Hipnos, juntament amb l'argument de les històries.  El llibre compta amb un pròleg amb un text d'en Will Eisner publicat originalment a la revista Spirit núm. 2 (Garbo, juny de 1976).

La recuperació de les obres d'en Beà sempre són molt benvingudes, i Trilita ens porten unes molt magnífiques reedicions i aquesta de Peter Hipnos també ho és, només lamentar l'absència de les dues historietes inèdites en castellà per desig de l'autor, que comporta que no sigui del tot completa. 

Aventures of Peter Hypnos. The monster factory (Gredwon, 1976) i 

Peter Hipnos (Intermagen, 1985)

El Noi. Vida i mort d'un home lliure

Títol: El Noi. Vida i mort d'un home lliure
Autor: Lluís Juste de Nin

Publicat per: Ediciones Trilita, març 2019.

Format: Cartoné, 108 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 24,8€

A principis de març es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, també publicada per Ediciones Trilita, anomenada El Noi. Vida i mort d'un home lliure, i tal com el títol i la portada ens mostren, està dedicat a en Salvador Seguí, conegut pel nom d'El Noi del Sucre. 

En Salvador Seguí i Rubinat, nascut a Tornabous, l'Urgell, amb pocs anys, la seva família i ell es van establir a Barcelona, ciutat que des de bon principi el va impressionar.

Al llarg d'aquest còmic repassarem la vida del qui fou un dels grans caps de l'obrerisme i de l'anarcosindicalisme, no en va, va ser un dels impulsors de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i amb ell també repassarem les dues primeres dècades del segle XX.

Iniciant-nos amb la seva infantesa, sent el Paral·lel un dels escenaris principals, amb tot els que va significar llavors, el veurem créixer, les seves primeres feines, trobant la feina de pintor sent la seva vocació, i alhora impregnant-se de les idees llibertàries. Des de ben jove va mostrar una bona oratòria, cosa que seria important al llarg de la seva vida en liderar el moviment obrer.

Fou seguidor de l'Escola Moderna d'en Francesc Ferrer i Guàrdia, i es va relacionar amb personatges de l'àmbit polític com en Francesc Layret i Foix, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en Lluís Companys, d'orígens urgellencs com ell, i també en Francesc Macià. Evidentment no hi falten personatges del moviment anarcosindicalista com l'Ángel Pestaña, l'Andreu Nin, entre d'altres, i dedicant l'autor unes pàgines a l'Alfons Vila i Franquesa conegut com a Shum, el gran dibuixant anarquista. També viurem la seva vida amorosa, tot creant una família amb la Teresita i el seu fill Hel·leni.

L'obra és tot un retrat a una època, destacant-ne el pistolerisme, les manifestacions obreres com la de la Canadenca i repressions de tota mena, i amb aquestes tots els personatges implicats. En Salvador mateix va passar diverses èpoques a presó. La seva importància dins del moviment obrerr va anar creixent tant que finalment, l'única per aturar-lo fou assassinar-lo, cosa que va passar el 10 març de 1923, quan tenia 36 anys. Una vida curta però que en Seguí va viure amb intensitat i amb la màxima llibertat que va aconseguir.

Un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, que tot relatant-nos la biografia d'en Salvador Seguí en format còmic, viurem també i en especial la Barcelona convulsa de principis del segle XX.

Crònica del 37 Comic Barcelona 1a part: Dissabte matí

Del passat 5 al 7 d'abril va tenir lloc el 37 Comic Barcelona, el qual com a primers canvis visibles importants són el canvi de nom de l'esdeveniment, abandonant els termes "saló" i "internacional", i la reducció d'un dia, passant de 4 a 3 dies de duració. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 112.000 visitants. 

Enguany hi he anat durant el dia de dissabte, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Durant aquesta  entrada doncs repassaré les compres que vaig fer i les dedicatòries que vaig aconseguir, tot planificat. 

Així doncs entrava al Saló havent passat dos quarts d'onze, i enguany com a acreditat, entrant com l'any passat pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a l'esquerra hi havia l'exposició dedicada a Stan Lee & The American Comic Book, cocreador dels principals superherois de Marvel Comics, qui va morir el passat novembre de 2018, fent un repàs a la seva vida i trajectòria creativa. Mencionar la lamentable situació dels textos en català als dos laterals del plafó principal de l'exposició.

Després de veure-la llavors em vaig trobar amb el company de ComiCat, en Pau "Gargotaire", una trobada planificada. Amb ell, vaig visitar el Saló gran part del dia. Tot seguit baixant al nivell 0, a la dreta hi trobàvem les exposicions dedicades a Vibracions Underground: Interferències entre el còmic i rock and roll i a Laura Pérez Vernetti: La resistència poètica, sent la guardonada al Gran Premi del Saló del 2018, i també l'espai de xerrades Forum Comic Barcelona.

A l'esquerra hi havien més exposicions, les dedicades a Ana Penyas, l'Autora Revelació 2018, la de Pinturas de guerra d'Ángel de la Calle, la Millor Obra d'Autor Espanyol 2018,  la dedicada a en Josep Solana "Joso" i l'espai de còmic en viu de Dibujos por Sonrisas - Otros mundos. Un esdeveniment benèfic, ja present l'any passat on els autors convidats realitzarien il·lustracions, les quals seran subhastades i els beneficis estaran destinats a les persones refugiades. Als nivells superiors d'aquest palau, el 2 i el 3, hi havia l'auditori i diverses sales on el llarg del Saló van tenir lloc diversos esdeveniments com xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló. 

 

Tot seguit vam sortir a la Plaça Univers on hi havien Food Truks i un espai reservat per jugar a Laser Tag. D'aquí vam passar al Palau 1 on hi havia la Fan Zone, amb estands d'Star Wars i d'Stark Trek. A més d'haver-hi una zona de Soft Combat. També hi havia més Food Truks i la Comic Stage, un espai on van tenir lloc actes  musicals com balls, karaoke, concerts i també cosplay.

I ja només ens quedava per visitar el Palau 2, la seva planta inferior només, ja que la superior estava tancada com també ho estava el Palau 4. Vam entrar-hi per directament per l'ala esquerra, en la qual hi havia estands, i d'aquí vam passar a la part anterior del palau. A partir d'aquí segons les nostres necessitats "comicaires", en Pau i jo, o bé seguíem el mateix camí o bé camins diferents. Una cosa observada fou la presència de tres estands dedicats  a Tintín, dos quasi amb exclusivitat, portant les noves edicions de Les joies de la Castafiore, publicades conjuntament per Trilita i Zephyrum. Dos eren el Cantonet "El racó tintinaire" i The Tintin Shop, i el tercer evidentment era l'estand de Trilita - Coeditum. Justament en l'estand d'aquesta editorial hi vaig fer la meva primera compra, la nova edició de Peter Hipnos d'en Josep Maria Beà, qui hi seria a partir de la 1 del migdia a fer dedicatòries, així que tocaria tornar-hi en aquesta hora.

Anant cap a la part dreta, hi havia l'Alter Comic Barcelona, un espai reservat a petites editorials, la Zona Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. 

Just a la Zona Fanzines hi vaig fer la meva segona compra. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu cinquè i nou fanzine titulat Espai. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap a mitja tarda el vaig recollir amb força dedicatòries.

Tot voltant per la part anterior del palau 2 vaig fer més compres. A l'estand de la Casa del Llibre hi vaig comprar Mandela i el general d'en John Carlin i l'Oriol Malet, publicat per Comanegra. A la tarda, justament l'Oriol Malet el podria trobar primer a les 5 a Penguin Random House i  després a les 6 a l'FNAC.

Passant per l'estand de Fandogamia, hi vaig comprar el nou volum de Doctor Who, sent el segon amb el Desè Doctor com a protagonista, titulat Los Ángeles Llorosos de Mons.

Tot i que ja hi havia passat, finalment em vaig parar davant de l'estand d'Ooso Comics. Allà vaig recollir el seu nou manga en català, Mazinger Otome. He dit recollir per què ja l'havia comprat mitjançant la pre-venda per la seva pàgina web. Parlant amb la seva editora, l'Olga Resina, la idea publicar pròximament el quart i últim volum de Mazinger Angels per a després ja dedicar-se a Dynamic Heroes. La idea és que hi hagi una periodicitat bimestral entre volums. 

Seguidament, ja sent la 1 del migdia, vaig tornar a l'estand de Trilita, on en Josep Maria Beà em va dedicar Peter Hipnos. 

Amb la primera dedicatòria aconseguida, retrobant-nos amb en Pau va tocar anar fer una pausa per dinar. 

La tarda del dissabte la continuo en una altra entrada, ja que posant les etiquetes de l'entrada, supero el nombre màxim permès de caràcters (200), el que m'obliga a fer dues parts de la crònica, però bé així no em quedarà una sola entrada molt llarga. 

Les compres previes del 37è Còmic Barcelona

Amb l'arribada del Comic Barcelona, fins ara Saló Internacional del Còmic de Barcelona o simplement Saló del Còmic (de Barcelona), que enguany celebra la 37a edició del 5 al 7 d'abril, les editorials llencen les seves novetats a dojo. Així que he aprofitat aquest darrer cap de setmana de març per avançar feina amb les compres de les novetats que han anat sortint aquest març, però que malauradament no les he pogut comprar totes, ja fos que per què a la meva llibreria de referència no les havien rebut o ja les havien venut, quedant pendents pel Saló, que juntament amb les que sortiran aquesta setmana, acabaran sent unes quantes les compres "saloneres".

Veiem doncs les compres prèvies:

• El Noi. Vida i mort d'un home lliure, de Lluís Juste de Nin. Trilita Ediciones
• Homenatge a Catalunya, d'Andrea Lucio, i Jordi de Miquel, basat en l'obra de George Orwell. Rosa dels vents (Penguin Random House)
• Tirant lo Blanc, de Maria Aurèlia Capmangy, Jaume Marzal Canoós i Andreu Martín, basat en l'obra de Joanot Martorell. Bruguera (Penguin Random House)
• Gunnm Last Order vol. 3, de Yukito Kishiro. Editorial Ivrea
• Capitán Harlock Dimension Voyage vol. 6, de Leiji Matsumoto i Kouichi Shimaboshi. Norma Editorial

Vergonya! La grandeur touchée

Títol: Vergonya! La grandeur touchée

Autor: Lluís Juste de Nin

Publicat per: Ediciones Trilita, març 2018.

Format: Cartoné, 110 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 28€

Al primer de març d'enguany es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, Vergonya!, publicada per Ediciones Trilita.

Aquesta nova obra com la publicada l'any passat, Garbo, també està centrada en la Segona Guerra Mundial, i observant la portada d'aquesta nova, ja podem esbrinar de quin context ens parla en Juste de Nin, l'ocupació de mitja França per l'Alemanya del Tercer Reich d'Adolf Hitler, mentre la resta, la dita "França Lliure" estava governada pel Mariscal Pétain des de la ciutat de Vichy, això sí, col·laborant amb els ocupants nazis.

La història concretament la viurem des de Paris, la capital, la qual fou ocupada des del 14 de juny de 1940 al seu alliberament l'agost del 1944, una mica més de quatre anys d'absoluta vergonya per molts dels parisencs i francesos, els quals van viure l'ocupació com si res no hagués passat.

L'argument el viurem tot seguint les peripècies d'un grup de exiliats catalans que decideixen continuar vivint a Paris malgrat el perill que comporta l'ocupació alemanya. Entre ells hi tenim els cartellistes Carles Fontserè i Martí Bas, l'escriptor Rafel Tasis, el pintor Antoni Clavé i com a personatge de ficció, el ninotaire Quim Moix, qui serà el protagonista principal i conductor de l'obra.

En Quim Moix sent treballador del Musée de l'Homme, entra a formar part de la Réseau (xarxa) del museu, un dels primers moviments de resistència contra l'ocupació, format per gent civil i en aquest cas concret per etnòlegs i bibliotecàries del museu. Així doncs aquest quatre anys, a través d'en Quim, serem testimonis de la inexistent resistència tant de la societat en general i particularment dels il·lustrats i intel·lectuals francesos ben acomodats amb la nova situació política, com també tot allò més dramàtic com les detencions, deportacions i afusellaments.

Al llarg del llibre veurem com l'autor es mostra molt crític amb moltes personalitats franceses que durant l'ocupació i la guerra no van moure ni un fil i que després anirien pel món mostrant-se com si haguessin estat uns grans resistents des del primer dia.

Havent-lo mencionat al principi, l'autor es permet mencionar en Joan Pujol alies Garbo, per tal d'explicar-nos el Desembarcament de Normandia que acabaria comportant l'alliberament de Paris, que per cert el primers en entrar foren republicans espanyols i catalans. No fos cas que els alemanys decidissin defensar-se i els primers en caure fossin francesos. La situació del moment, donava a lloc, que molts pensessin, com el mateix Moix, que un cop derrotat Hitler, en Franco seria el següent a caure, però llavors va aparèixer un nou enemic, el comunisme, i el dictador espanyol n'era enemic i per tant intocable pels aliats, malgrat ser un dictador, un feixista, com ho va ser en Hitler.

Així doncs a  través d'en Quim Moix i dels altres personatges, coneixerem aquest període de vergonya de França, aquella que va lluitar aferrissadament deixant moltes vides en la Primera Guerra Mundial i que en aquesta Segona, capitulava a la més mínima, fins que amb el temps i en especial gràcies a les forces estrangeres les condicions foren les bones per aixecar-se militarment envers l'ocupador. Un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, permetent-nos viure l'ocupació de Paris des d'un punt de vista català.  

La Muralla

Títol: La Muralla

Autor: Josep Maria Beà

Col·lecció: Todo Beà núm. 3

Publicat per: Trilita Ediciones, desembre 2017

Format: Cartoné, 64 pàgines, 325 X 250 mm, Color

Preu: 26.80€

Aquest passat desembre de 2017, Trilita Ediciones va reeditar una nova obra d'en Josep Maria Beà, La Muralla. Aprofitant l'ocasió, el vaig comprar juntament amb el també Siete vidas d'en Beà, aquest però publicat per Astiberri, tal com ja he comentat a l'entrada d'aquesta segona obra.

La Muralla va aparèixer publicada per primera vegada, i en forma de sèrie d'historietes, el 1983 a la revista Rambla. L'any 1987 fou editada en àlbum per Toutain editor. 

 

Per aquesta nova edició el mateix Beà ha realitzat una nova portada, i restaurat el color i elements del dibuix. La retolació també ha estat actualitzada. El llibre compta amb dos pròlegs, l'original de 1987 per part del mateix autor, i un de nou per aquesta segona edició per part d'en Joan Navarro.

La Muralla com Siete vidas també està protagonitzada per un gat antropomòrfic. Beà té una gran predilecció per aquests felins. Aquest gat feliçment casat i pare de família, es veu transport sense saber com, a un estrany i gegant vaixell on ja hi ha d'altres ocupants provinents de diferents punts de l'univers, el qual navega amb un rumb fix sense poder-lo variar com també sense destinació coneguda, en un estrany món on els peixos volen pel cel. En aquesta situació tot surrealista, cal afegir-hi elements d'intriga, violència i un toc d'erotisme. Una obra de ciència-ficció que compagina una mica de tot. 

Sempre és una bona noticia la recuperació de les obres d'en Beà, i a Trilita ho saben fer molt bé, amb unes reedicions que fan delir als lectors, la nova de La Muralla no n'és cap excepció, ja siguin aquests antics lectors o bé nous, com n'és el meu cas, que han conegut l'univers Beà  gràcies a aquesta editorial.

La Muralla, Toutain, 1987

Josep Maria Beà. El hombre de los mil estilos

Títol: Josep Maria Beà. El hombre de los mil estilos

Autor: Josep Maria Beà

Col·lecció: Todo Beà núm. 2 
Publicat per: Trilita Ediciones, febrer 2017.

Format: Cartoné, 256 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 38€

El magnífic resultat de l'edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica (novembre de 2016) d'en Josep Maria Beà, va donar a lloc l'oportunitat a que Trilita Ediciones donés el vist-i-plau per realitzar un altre llibre del mateix autor. 

Aquest estaria dedicat a la obra que Beà va crear sota el seu pseudònim Sánchez Zamora. Però en Josep Maria Beà al llarg de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims i juntament amb aquests també diversos estils per adaptar-se a les necessitats d'allà on publicava com també del moment. Per tant aquest llibre recopila les múltiples i variades creacions d'aquest autor multi-identitari, i per tant tal com prou bé es justifica en el pròleg, es ben encertat el seu subtítol: "L'home dels mil estils". 

Vegem com es distribueix el contingut d'aquest llibre, dividit en diferents apartats segons el pseudònim utilitzat. Així doncs comencem per les obres publicades sota el pseudònim Sánchez Zamora i aquelles també del mateix estil però publicades sota el seu nom real.  Aquest pseudònim neix per la necessitat d'omplir pàgines per al revista Rambla.

Tot seguit en trobem amb les obres sota el nom Norton. Aquest va ser utilitzat per realitzar historietes de contingut eròtic-satíric durant la Transició.    

Seguidament ens trobem amb les obres creades sota J.M. i Tito, els quals van ser utilitzats per les historietes d'humor publicades a la revista Rambla de 1982 a 1984. 

Sota el nom Las Percas va experimentar amb tècniques de realisme fotogràfic. 

Amb els pseudònims A. Sala, E. Morera, Valls, Vic i Pere Calsina va dibuixar tota una sèrie de pàgines, de diferents estils i normalment amb temàtica còmico-satírica destinades a omplir els forats deixats a les seves revistes degut a les baixes del seu equip habitual de dibuixants. 

Aquest volum es completa amb un recull d'aquelles obres publicades sota el seu propi nom però realitzades sota diversos estils i temàtiques. 

I finalment hi ha un apartat de "materials addicionals" en el qual s'hi fa un repas breu de la trajectòria professional d'en Josep Maria Beà des dels seus orígens a Selecciones Ilustradas de Josep Toutain fins als seus darrers treballs.

Sense dubte una magnífica edició que recull gran part de l'obra d'un magnífic autor com és en Josep Maria Beà, que complementa perfectament amb la ja mencionada edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica.

Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)

Títol: Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)

Autor: Josep Maria Beà

Col·lecció: Todo Beà núm. 1 

Publicat per: Trilita Ediciones, novembre 2016.

Format: Cartoné, 184 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 32€

Si parlem parlem de bars, tavernes situats a planetes recondits de l'espai, a molts en vindrà a la memòria el famós establiment que apareix a la primera entrega d'Star Wars, ple d'alienígenes cada un amb els seus aspectes, alguns d'allò més estrafolaris, segons la nostra concepció antropocèntrica.

Per altra banda les tavernes són llocs de reunió, de conversa, de diversió, llocs on des dels seus mateixos orígens han sigut l'origen de molts projectes de molts tipus, i entre tot han estat un lloc per explicar històries, d'aquí i d'allà, explicades pels assidus i pels forans, tal qual com si d'un safareig es tractes.

Barrejant doncs aquests dos conceptes introduïts, l'alienígena i la taverna on s'hi expliquen històries, ens trobem amb aquesta obra de referència de la història del còmic: Historias de Taberna Galáctica d'en Josep Maria Beà. L'acció transcorre en un asteroide transformat en un centre lúdic, lloc de trobada d'alienígenes de llocs recondits de l'univers, com si de l'estació espacial Babylon 5 es tractés, ja que en aquesta, on té l'acció la sèrie de renom homònima, també hi feien pas tot d'éssers ben estanys. I com centre lúdic i d'esbarjo que és aquest asteroide, una taverna no hi pot faltar, i és aquí on tota una sèrie d'éssers ens relataran diverses històries. Aquestes poden ser diverses: comèdies, drames, de terror, però tenen un quelcom en comú i és que els protagonistes dels relats són humans, ja estiguin viatjant per l'espai o al seu vell planeta Terra. Certament els relats ens sorprendran. En Josep Maria Beà demostra ser un gran narrador tant a través del guió com través del dibuix, certament excepcional, amb una gran capacitat d'imaginació i de creació.

Els relats de Historias de Taberna Galáctica foren publicats originalment a les pàgines de la revista 1984 de l'editor Josep Toutain començant allà el 1979. L'any 1981, Toutain en va publicar el volum recopilatori. Fou reeditat per la desapareguda Glénat l'any 2002, i la seva tercera reedició ens ha arribat a mans de Trilita a finals de l'any passat 2016. Són casi 40 anys de vida que tenen aquests històries, i encara tant vigents, gens desfasades temporalment.

Aquesta edició de Trilita denominada com a definitiva, certament la podem considerar així. Un volum cartoné de mida gran per poder assaborir el dibuix d'en Beà i farcit de material addicional que complementa perfectament l'obra. Per començar tenim els tres pròlegs de les seves tres edicions. Després dels relats, hi ha alguns esbossos i algunes de les fonts d'inspiració dels dibuixos dels relats, com també el que podria haver estat Historias de Taberna Galáctica si la cosa hagués anat bé, una sèrie de televisió. I finalitzem amb reguitzell llarg de pàgines biogràfiques que ens permetran conèixer en Josep Maria Beà, al llarg de la seva trajectòria professional com també personal. Sense dubte un dels gran autors de la història del còmic.

 Portades de les edicions de Toutain (1981) i de Glénat (2002)

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 2a part: Dissabte de firmes

Si el divendres del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres, el dissabte el vaig dedicar íntegrament a les firmes. Entrant a les 10 al Saló, les casi dues primeres hores les vaig dedicar a mirar les exposicions amb més atenció, ja que el divendres no m'hi vaig poder entretenir gaire.

I entre mirant l'una i l'altre es va acostar l'hora de la primera firma, a les 12h. Així que vaig anar, a l'estand de Trilita, per tal que en Josep Maria Beà, em dediqués Historias de Taberna Galáctica. A alguns lectors, els dibuixos que feia per donar-hi un toc de color, ho feia humitejant-ho amb vi. Em va semblar curiós. 

Tot segut vaig anar a l'estand de Norma, per tal que en Julián López, dibuixant de Hoy me ha pasado algo muy bestia, em dediqués el meu exemplar. En aquest estand per tal que et signessin, calia tenir número. Afortunadament, no em vaig esperar casi res pel meu torn. Ja a les acaballes del dia també vaig aconseguir, que el seu guionista, El Torres, també me'l dediqués.

Tot seguit vaig anar a l'estand dels Còmics de les Illes Balears, sent Dolmen una de les principals editorial. Allí em vaig retrobar amb en Quim Bou, qui ja me l'havia trobat abans d'entrar al Saló, amb el qual vam comentar l'aplicació per a Apple que havia tret sobre Orn i Ornis. Justament, sobre Orn, vaig voler que em dediqués el primer àlbum d'Història Universal. Recentment he estat buscant els diferents àlbums d'Orn, trobant i comprant, l'Integral de Dues Espases, com també els àlbums 1, 3, 4 i 5 d'Història Universal. Justament em falta el segon àlbum, L'Illa Formiga, encara no l'he aconseguit trobar. Si algú sap on en puc trobar algun exemplar, s'ha agrairia. 

Així es va acabar el torn del matí i va arribar l'hora de dinar. Havia quedat per dinar amb uns amics de Barcelona, els quals es van endarrerir una mica. Estona que vaig aprofitar per donar una volta. Mentre que el divendres, si més no durant el matí, a Barcelona hi feia bon temps, el dissabte va ser passat per aigua, sobretot el migdia i primera hora de la tarda. Entre gota i gota, els amics em van avisar que estaven a punt d'arribar i vaig sortir del Saló per retrobar-nos, i així anar a dinar. 

Un cop ja vam tenir les panxes plenes, ens vam acomiadar i va ser el moment de tornar al Saló pel torn de firmes de la tarda. Vaig tornar a l'estand de Norma, on altre cop vaig ser afortunat amb el número i el cap de poc minuts d'esperar-me, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, em dedicaven Sherlock Holmes y el legado de Moriarty. Mentre em dedicaven el còmic va ser inevitable parlar una mica de la quarta temporada de la sèrie Sherlock de la BBC.

Tot seguit vaig anar a Planeta Cómic per tal que un altre autor consagrat, l'Estaban Maroto em dediqués el meu exemplar de Les llegendes de Sant Jordi. Aquí també es necessitava número, tocant-me el 14 de 15, afegint-hi que l'home ja té una edat i que fa uns dibuixos molt elaborats, aquí si que m'hi vaig haver d'esperar casi dues hores, sort que havia dinat bé, però tot i així va ser cansat esperar i veure com tardava que la cua anés avançant. Però finalment va arribar el meu torn. 

I quan ja la vaig tenir enllestida, vaig anar corrents cap a l'estand de Dibbuks per si a aquelles hores, al voltant de 2 quarts de nou de la tarda/vespre, encara hi eren El Torres i en Jesús Alonso Iglesias. Afortunadament encara hi eren, no vaig tenir cap problema per posar-me a la breu cua per tal que em firmessin la seva obra conjunta Els fantasmes de Gaudí, aprofitant com ja he dit per tal que El Torres em dediqués HMHPAMB. Entre l'hora que era, que tots ja estàvem cansat, que feia fresqueta per que hi havia una porta oberta al costa, vam fer unes quantes bromes per animar-nos una mica, la gent que hi havia allà. Certament se'ls hi ha d'agrair que aquelles hores del dia, a falta de mitja hora per que tanqués el Saló, encara estiguessin disposats a fer dibuixets. Gràcies!

I així entre el divendres i el dissabte es va acabar la meva experiència al 35 Saló del Còmic, arribant a casa força tard com també cansat, havia estat un dia llarg. Ara tocarà esperar el proper Saló del Còmic que tindrà lloc del 3 al 6 de maig del 2018. Abans però si es possible torcarà visitar el XXIII Saló del Manga de Barcelona a la propera tardor.