Torna Serrallonga 1640

Títol: Torna Serrallonga 1640

Autor: Ricard Dilmé

Publicat per: Autoedició, abril de 2009

Format: Rústic - 32 x 22 cm - 68 pàgines - Color

Preu: 15 €

Al passat Vicòmic de 2018, tot aprofitant que el bandoler Serrallonga era protagonista d'una de les exposicions, vaig comprar dos dels còmics protagonitzats per ell. Concretament els autoeditats per en Ricard Dilmé, els volums 2 i 3 de la seva trilogia d'aquest famós bandoler català: Serrallonga, bandera negra i Serrallonga, els Angelets de la Terra. Malauradament el primer, Torna Serrallonga 1640, estava exhaurit, i no el tenia disponible. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent autoconclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

Però independentment d'això, tenia una espineta clavada, i vaig decidir buscar sort per internet per trobar-ne algun exemplar. Així que vaig centrar la recerca a Todo Colección, lloc idoni per aquestes coses, i tot que durant aquests dos anys havia vist que n'hi havia a la venda, els preus que en demanaven els considerava exagerats, fins que aquest gener en vaig veure un a un preu raonable i en bon estat, cosa que he pogut comprovar, i així finalment, tot comprant-lo he pogut completar la trilogia d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé tot llegit el seu primer volum.

En Joan Sala i Ferrer, nascut a Viladrau el 1594, conegut sota pel sobrenom de Serrallonga, fou un dels bandolers nyerros més coneguts de la nostra història. El 31 d'octubre de 1633, fou capturat al Mas Agustí, al nucli de Castanyet de Santa  Coloma de Farners, i executat el 8 de gener de 1634. Però i si, el bandoler hagués pogut evitar ser capturat i les autoritats reials hagueren executat algú altre per guardar les aparences? Doncs a partir d'aquesta premissa i amb altres llicències històriques, en Ricard Dilmé dona una nova vida a en Joan Sala àlies Serrallonga, podent-lo fer partícip dels propers fets històrics que s'esdevindran. Això és el que se'ns explica en les pàgines introductòries de Torna Serrallonga 1640.

Essent lliure i viu, reunirà un grup de gent, assaltarà la Fortalesa d'Hostalric alliberant la resta de la seva tropa, entre ells la seva estimada Joana Massissa, i així refugiant-se al Conflent, acollits pel baró de Nyer. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys, la monarquia hispànica i França estant en guerra, i Catalunya enmig d'elles dues, serà un dels principals camps de batalla. Amb el pas dels anys, la presència dels terços militars castellans i altres nacionalitats es farà més important, comportant tota mena d'abusos al poble català. Finalment l'any 1640, davant la situació que viviu el país davant de les injustícies dels terços militars que campaven el país com volien, i de la política del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, en Serrallonga i companys retornen a les seves terres natals, les Guilleries i la plana de la Selva, vivint els fets i les batalles, com la de Blanes, que actuarien com a avantsala de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les aventures del bandoler durant aquesta guerra s'expliquen a Serrallonga, bandera negra.

El llibre compta amb un pròleg de l'historiador Miquel Borrell i Sabater, en la qual es parla de com s'ha tractat la figura del bandoler al llarg de la història, i al final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades a parlar dels diferents llocs per on va passar en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els escenaris mostrats durant el còmic: Blanes, la fortalesa d'Hostalric i el castell de Montsoriu. I per acabar aquells escenaris del Rosselló i el Conflent, com Nyer, que realment s'hi va estar i també Elna i Salses ja dins el context de còmic. Per acabar tenim una pàgina amb propostes turístiques sobre el bandoler de les Guilleries i una pàgina on es parla sobre en Serrallonga i de la Revolta dels Segadors.         

Torna Serrallonga 1640 i el conjunt de la trilogia dóna una nova vida al famós bandoler que encara resta viu en la nostra memòria com a poble, barrejant-se realitat i llegenda.

Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i
Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012)

Serrallonga, els Angelets de la Terra

Títol: Serrallonga, els Angelets de la Terra

Autor: Ricard Dilmé

Publicat per: Autoedició, desembre de 2012

Format: Rústic, 30x21 cm, 65 pàgines, Color

Preu: 10€

Tal com ja he comentat, a la segona edició del Vicòmic, vaig comprar els dos últims còmics de la trilogia Serrallonga d'en Ricard Dilmé: Serrallonga, bandera negra, i Serrallonga, els Angelets de la Terra. El primer, Torna Serrallonga 1640, malauradament està exhaurit.

A Serrallonga, bandera negra, Joan Sala i Ferrer, més conegut per Serrallonga, participava activament als diferents escenaris i batalles de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Recordo que el Serrallonga real va ser executat els 1634, i per tant és tracta d'una llicència que es va prendre l'autor, per fer participar el famós bandoler en els grans conflictes de la Catalunya del segle XVII, i així explicar-los a través de la seva visió.  

Amb el Tractat dels Pirineus (1659), el comtat del Rosselló i part del comtat de la Cerdanya van passar a mans del Regne de França. Al Principat de Catalunya se li va imposar una frontera que el dividia en dos. Davant d'això nobles dels comtats es van aixecar en armes per reunificar el país, un d'ells fou Tomàs de Banyuls, baró de Nyer (Conflent). Malgrat les revoltes, la opressió i domini francès als comtats nord-catalans s'han fet presents, com exemple tenim l'impost sobre la sal, la gabella, prohibint la seva comercialització amb Catalunya, comportant el contraban d'aquesta i la radical actuació del gabellots, els soldats francesos que perseguien el contraban de la sal. I així es com el 1667 apareix la guerrilla dels Angelets de la Terra, que comandada per en Josep de Trinxeria, lluitava contra els gabellots, i alhora esdevé un moviment per la reunificació dels comtats amb la resta de Catalunya.

En aquesta tercera i última part de la trilogia, Serrallonga, els Angelets de la Terra, trobant-nos a l'any 1668, un envellit Joan Sala viu fent de pagès allunyat de la seva antiga vida bandolera, però caient en una trampa, aquesta comporta que s'hagi d'exiliar al Conflent juntament amb la seva filla Elisabet, tot refugiant-se a casa de Tomàs de Banyuls, qui té un fill una mica més gran que l'Elisabet, en Carles. Als comtats nord-catalans, presenciarà les injustícies dels francesos, liderats pel lleidatà afrancesat Francesc de Segarra, als locals catalans. Així que pare i filla s'uniran als Angelets de la Terra, tot lluitant contra els ocupadors i així poder reunificar aquests territoris amb la resta de Catalunya. Malauradament pel qui en la seva joventut fou un dels grans bandolers, en el complot de Vilafranca de Conflent l'any 1674, cau greument ferit també l'esperança d'una possible reunificació del país. Juntament amb sa filla i Carles de Banyuls, traspassen la frontera imposada tot arribant a les Guilleries natals del bandoler, on aquest hi dirà les últimes paraules. 

Així amb en Serrallonga participant a la revolta dels Angelets de la Terra, finalitza la trilogia d'en Ricard Dilmé, sobre el famós bandoler, donant-li l'oportunitat de participar en les guerres i conflictes del segle XVII si no hagués estat executat el 1634. El còmic s'acaba amb unes pàgines mostrant-nos les noves generacions, l'Elisabet Sala de Serrallonga i Carles de Banyuls, juntament amb molts d'altres, a punt d'entrar en batalla en un dels grans conflictes del següent segle, la Guerra de Successió, que prou bé com sabem, el Principat de Catalunya fora derrotat definitivament perdent les seves constitucions i llibertats.

Tal com ja vaig Serrallonga, bandera negra, aquest tercer llibre també té diferents extres. Per començar tenim, un dibuix elaborat per en Quim Bou, qui en va dibuixar l'adaptació a còmic de la mini-sèrie televisiva Serrallonga. Tot seguit ja hi han les pàgines on s'hi mostren els personatges principals de la història, destacant-ne aquells que en la realitat hi van tenir un paper i que he mencionat: Tomàs i Carles de Banyuls, Francesc de Segarra i Josep de Trinxeria. 

A final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades justament a parlar dels diferents llocs per on passa l'acció en aquest llibre. Per una banda tenim aquells de la seva terra natal: Vilanova de Sau i Savassona. Seguidament tenim els escenaris de la revolta dels Angelets i d'altres de la Catalunya Nord: per una banda, Prats de Molló, Ceret i Vilafranca de Conflent, i per l'altra, Nyer, el Castell de la Roca, El Viver, Fort Liberia i l'Esquerda i el Pas de la Fou.  Per acabar tenim una pàgines on s'explica breument la revolta dels Angelets de la Terra i qui fou el bandoler Serrallonga.

Llicències històriques que s'hagi permès l'autor, a través d'aquesta trilogia, sense haver pogut llegir però el primer, se'ns permet conèixer la Catalunya del segle XVII i els conflictes que va haver de viure, mitjançant uns dels personatges més coneguts d'aquell segle però que no ho va poder presenciar. Al darrere doncs hi ha un treball de recerca i consulta, el qual el traslladà al format còmic, tot esdevenint una sèrie d'aventures amb un rerefons real.

Malgrat els segles que hagin pogut passar i totes les diferències que hi puguin haver, les semblances amb l'actualitat, hi són ben presents. Malgrat tot el que ens ha anat en contra en els pas del temps, Catalunya ha anat resistint, i per continuar existint, només ens té a nosaltres, els catalans, el que no fem nosaltres no ho farà ningú. Com diu el refrany, val més sols que mal acompanyats.

Serrallonga, bandera negra

Títol: Serrallonga, bandera negra

Autor: Ricard Dilmé

Publicat per: Autoedició, abril de 2010

Format: Rústic, 30x21 cm, 65 pàgines, Color

Preu: 10€

Serrallonga, tal com fou conegut i es coneix en Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634), segurament sigui el bandoler català més conegut de tots. El seu nom i vida forma part de llibres, cançons i fins i tot d'una mini-sèrie televisiva, Serrallonga, la llegenda del bandoler, que va estrenar TV3 el novembre 2008. En motiu d'aquesta mini-sèrie, se'n va fer un adaptació en format còmic dibuixat per en  Quim Bou i amb guió de la Niki Navarro.

Aquest fou el meu primer Serrallonga de còmic, i fins fa poc també l'únic. Tal com ja vaig comentar, a l'entrada de la crònica del 2n Vicòmic, vaig conèixer un altre autor, en Ricard Dilmé, qui també ha portat el famós bandoler al format còmic, del qual n'ha publicat tres còmics: Torna Serrallonga 1940 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i Serrallona, els Angelets de la Terra (2012). A l'esdeveniment vigatà hi venia els dos últims, els quals vaig comprar, ja que el primer està exhaurit. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent auto-conclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

En Ricard Dilmé, entre d'altres llicències històriques, una principal que s'ha agafat, és que en Serrallonga no fou executat el 1634, si no que es va refugiar al Conflent i fou acollit pel baró de Nyer, fins que l'any 1'any 1640, davant la situació que vivia el poble català davant de les injustícies del terços militars de Felip IV que campaven el país com volien, decideix retornar a l'acció juntament amb el seus companys i per tant vivint la Revolta del Segadors, el moments previs de la Guerra dels Segadors. Així que es com comença aquesta trilogia amb Torna Serrallonga 1640. Així doncs el bandoler de les Guilleries viurà esdeveniments que a la realitat no va viure però que podem suposar que hi hagués participat.

En aquesta segona part de la trilogia, Serrallonga, bandera negra, el Principat de Catalunya està immersa en la Guerra del Segadors (1640 - 1652), seguint els passos iniciats a l'anterior llibre, el bandoler Joan Sala participarà i lluitarà a favor de la causa catalana participant en les diferents batalles que hi ha haver durant el conflicte bèl·lic. Així el trobarem a la Batalla de Montjuïc (gener de 1641), al setge de Roses (abril i maig de 1945) i finalment el setge de Blanes (setembre de 1652), ja en els moments previs a la finalització de la guerra, la qual es va formalitzar el 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, que va comportar la divisió de Catalunya; el comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya passarien a formar part del Regne de França, territoris que avui en dia coneixem com la Catalunya del Nord.

A les primeres pàgines de llibre, s'hi mostren els personatges principals de la història, dels quals en destaca els francesos: el cardenal Richelieu, n'Olivier de Gleu, senyor de Durban i en Charles de Batz-Castelmore, més conegut per D'Artagnan, personatge real conegut principalment pel llibre "Els tres mosqueters" d'Alexandre Dumas (pare).

Tots aquests foren contemporanis a en Serrallonga, i sobre el mosqueter D'Artagnan voltant per Catalunya, no és pas una llicència de l'autor. Sí que ho és el que veiem al còmic però no pas la seva participació en diferents moments de la Guerra de Segadors, així en Ricard Dilmé ens ho explica al seu blog.

Un dels elements icònics del còmic, i així el títol ja ens ho indica, és la bandera negra, estàndard de combat dels catalans, ja  utilitzada pels almogàvers a Gal·lípoli,  mencionada en l'himne llarg del Segadors, però que molts la coneixem per la Guerra de Successió juntament amb el lema "Viurem lliures o morirem". En Serrallonga, vestint-se de negre ja des del primer llibre, ara en sabrem el per què i la relació doncs amb la bandera negra.

Més enllà de les llicències que l'autor s'hagi permès, no en va és una història d'aventures, mitjançant el popular bandoler, ens permet conèixer part del marc geogràfic per on es va desenvolupar la contesa bèl·lica. A final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades justament a parlar dels diferents llocs per on passa en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom, i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els tres escenaris mostrats durant el còmic, els ja mencionats Montjuïc, Roses i Blanes. I finalment aquells escenaris que en Serrallonga trepitja al còmic dins un context, però que també ho feu (o no) a la realitat en un altre context: Sant Pere de Rodes, Torroella de Montgrí i l'Estartit, i les poblacions occitanes de França: Leucata, Durban i El Viver. Per acabar tenim dues pàgines on una es parla sobre en Serrallonga tal com ens l'han explicat i una altra sobre la Guerra del Segadors.         

La història d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé, finalitza amb Serrallona, els Angelets de la Terra, on l'acció té lloc ja als comtats nord-catalans sota administració del Regne de França, i que les darreres vinyetes d'aquest segon llibre ja hi fan ressò.

Crònica del segon Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest passat cap de setmana passat, del 17 al 18 de febrer ha tingut lloc el segon Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, situat al Recinte firal del Sucre. Aquesta segona edició ha comptat amb una assistència de 4000 visitants, segons informa El Nacional. L'organització s'ha mostrat "molt contenta amb la rebuda" que ha tingut aquesta edició. "Els visitants s'ho han passat d'allò més bé i això ens encanta", han detalla al diari digital català.

Amb un increment d'uns 1000 visitants respecte l'edició anterior, podem pensar que l'esdeveniment té bones perspectives de cara el futur i així poder-se anant consolidant.

Aquest anys hi tornat a assistir, anat-hi el diumenge al matí amb acreditació de ComiCat. La intenció era anar-hi dissabte per la tarda però ho vaig haver de canviar. Malgrat anar-hi el matí de diumenge, ja ben entrat el matí cap al migdia, vaig notar més afluència, alhora que abans que obrissin les portes, ja hi havia força gent esperant.

Valorar positivament l'augment en la quantitat d'activitats, de diferents tipus, que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. Respecte a les sessions de signatures dels autors, suposo que hi han hagut els corresponents motius, però considero negatiu que la majoria s'hagin concentrat dissabte per la tarda, s'haurien pogut repartir entre els dos dies. 

Entrant al recinte, hi teníem la zona de les exposicions, enguany molt més encertada la ubicació i sobretot la presentació, d'aquestes respecte l'any passat. El muntatge amb palets va quedar molt bé. Voldria destacar les dedicades a dos bandolers, la de Capablanca, obra de Joan Mundet i publicada per Amaníaco Ediciones i la de Serrallonga: dibuixant la llegenda, la qual també ha arribat al còmic a mans d'en Quim Bou, Ricard Dilmé i també en Joan C. Negre.

Una altra exposició, redactada en castellà, era De turismo por el cine y las sèries, mostrant diferents llocs on s'ha rodat pel·lícules i sèries de televisió, com a destí turistic, com és el cas conegut de Girona amb Game of Thrones.

A l'esquerra del recinte hi havia i la Zona Creativa, novetat d'enguany on autors novells i emergents presentaven la seves obres. També hi havia el photocall de Game of Thrones amb una representació del Tron de Ferro, l'exposició Vinyetes: Història del còmic en català, la taula de signatures de dissabte a la tarda i també l'accés cap a la Zona de Xerrades 1.

Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats.

I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la Zona Comercial amb els expositors, la Zona de Rol, la Zona de Videojocs, la Zona de Laser Tag i la Zona de Xerrades 2, aquesta darrere d'un expositor.

Mentre que a l'any passat hi havien expositors de Planeta, ECC i Panini, enguany no hi eren. Sí però que no hi han faltat Amaníaco Ediciones amb el mencionat Capablanca i Ooso Comics amb el seu Supercatalà.

Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer una de les compres.Tal com vaig comentar a la ressenya del primer volum de Gunnm, amb l'interès pel manga del gènere del cyberpunk, hi havia un autor que tenia en ment per les recents reedicions que ha fet Panini Comics. Parlo de Tsutomu Nihei i del seus mangues Biomega i Blame!. Així que aquesta última en vaig trobar el seu primer volum a l'estand d'Abacus i el vaig comprar. Una nova sèrie manga a la meva col·lecció.

Sabent que en Joan Mundet hi fora firmant, vaig passar-me Amaniaco per saber on trobar-lo i alhora vaig preguntar sobre el segon volum de Capablanca en català. Tot i que planejat per aquest Vicòmic, em van comentar i en Joan Mundet també m'ho va dir posteriorment, que l'han posposat de cara la nova edició del Girocòmic d'enguany.

Així que vaig anar cap a la Zona Creativa, on vaig trobar en una taula en Joan Mundet i em va dedicar el meu primer volum de l'edició en català de Capablanca.

I ja que en Serrallonga era un dels protagonistes del Vicòmic, vaig anar a la taula d'en Ricard Dilmé que tenia a la Zona Creativa, un dels autors que ha donat vida en còmic al bandoler, on hi vaig comprar els darrers volums del seu Serrallonga: Bandera Negra i Els Angelets de la Terra. El primer titulat Torna Serrallonga 1640 està exhaurit, però tal com em va dir en Ricard Dilmé, no tenir-lo no afecta a la lectura dels altres dos. I de pas me'ls va dedicar.

I ja abans de marxar, tot i que hi vaig anar-hi ja començada, vaig presenciar la xerrada d'en Jordi Ojeda, Tot el que volies saber sobre com ens va envair Mazinger Z als setanta, on el científic i divulgador ens va explicar la història de la robòtica al Japó, tant en la realitat com a la ficció, fent especial èmfasi a Mazinger Z de Go Nagai, i com la primera sèrie d'animació, en emetre's per primer cop a l'Estat espanyol a RTVE va esdevenir un fenomen de masses.

Quan aquesta es va haver acabat, ja va tocar marxar. Aquesta edició respecte l'anterior hi he trobat punts positius com la Zona Creativa i el bon tractament de les exposicions, segurament n'hi hagi d'altres que jo no he copsat, com també hi ha algun punt negatiu com el de la Zona de Xerrades 2, arraconada, i la concentració de signatures dissabte a la tarda, com també d'altres que no haig notat. Es tractarà doncs que l'organització en prengui nota, i el Vicòmic vaig millorant edició rere edició. 

Nota: Totes les fotos són meves, excepte la que es mostra l'estand d'Abacus, que l'he extreta del seu Twitter, i és que hi surt un servidor.

Crònica del 30è Saló del Còmic. 3a part: Firmes i dedicatòries

En aquesta 3a part de la Crònica del 30è Saló del Còmic toca posar totes les firmes, dedicatòries i dibuixos dels autors que vaig visitar.

Començant pel divendres, primer tenim al meu Històries del barri, la firma d'en Gabi Beltrán i també firma i dibuix d'en Bartomeu Seguí, que també em va dibuixar al meu exemplar de Les serps cegues.

Segon tenim el dibuix de la Cristina Bueno, el seu autoretrat, l'autora de Sostres. Segons em va dir, és la primera dedicatòria que feia.

Continuem amb Terra Baixa, en que n'Hernán Migoya em va escriure una dedicatòria al llop vermell i en Quim Bou em va dibuixar aquest llop tan bonic. Gràcies!

Ja que teníem en Quim Bou, i tenint  el meu Serrallonga, em va fer un dibuix d'en Joan Sala alies "Serrallonga" i la Niki Navarro, la guionista, també em va fer una dedicatòria.

Divendres a la tarda, van tocar les dedicatòries dels autors de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona. A la part superior la de Sergio Colomino i a la part inferior la de Jordi Palomé.

 

I vam finalitzar el divendres amb la firma d'en Jordi Riera Pujal, autor de El còmic en català

Concloem les firmes i dedicatòries del Saló, amb la de l'Aleix Saló a la seva nova obra Simiocràcia.

Crònica del 30è Saló del Còmic. 1a part: Divendres matí

*Avís als navegants: Les hores de les fotografies es incorrecta. La càmera de fotos me l'han deixada i no hi havien canviat l'hora. Per tant sumeu-hi una hora.

Enguany altre cop cap al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Així divendres cap a 2/4 de 11 ja era a dins, enguany però sense pagar entrada ja que tenia una acreditació de ComiCat. Que professional, si senyor!

Tot seguit em vaig trobar am el company Emili Samper (Nightwing80) de la Batcova. 

Comentar ja sigui amb ell o amb d'altres companys de ComiCat, o ara anavem junts o ara anavem cadascú pel seu cantó segons les seves necessitat. Dit això, vam anar buscar l'estand del Còmic en català, el qual hi havia publicacions de les 7 editorials que han format d'aquesta iniciativa. 

A partir d'aquí, em vaig acostar a l'estand de Dolmen Editorial, que era la costat, per tal que en Gabi Beltrán i en Tomeu Seguí em firmessin el meu Històries del barri. Aprofitant que hi era em vaig comprar Les serps cegues (Inrevés Edicions) de Felipe Hernández Cava i també de Tomeu Seguí. Així doncs vaig aprofitar per tal que en Tomeu Seguí em dediques els dos còmics. En Gabi Beltrán però me'l va firmar més tard en un altra ocasió, ja que no va arribar puntual. 

(Avís: He decidit fer una entrada amb el recull de totes les firmes, dedicatòries i dibuixos dels autors, així doncs us haureu d'esperar, a que el publiqui.)

Tot seguit vaig anar a l'estand de Planeta deAgostini Comics. Motiu principal, obtenir el facsímil del primer número de la Sèrie Blanca de Bola de drac. Però te'l donaven comprant algun còmic així que vaig comprar-me Historias cortas de Naoki Urasawa. I de pas ja que també en tenien, vaig demanar la maqueta de paper per muntar del Thousand Sunny, el segon vaixell de la Tripulació dels Pirates del Barret de Palla.

Seguidament vaig aprofitar un moment per anar a l'exposició de Blacksad

Després vaig anar a l'estand d'Editores de Tebeos per més firmes. La primera de va ser de la Cristina Bueno al meu exemplar de Sostres. I en acabat els hi va tocar a l'Hernán Migoya i en Quim Bou al meu còmic de Terra Baixa. I ja que hi hauria en Quim Bou, també vaig portar el meu Serrallonga per que me'l firmes i de retruc també ho va fer la Niki Navarro, la guionista. 

Cristina Bueno (assentada), Niki Navarro (dreta) i Álex Fito (assentat)

Hernán Migoya (a l'esquerra de la foto) i Quim Bou dibuixant al meu Terra Baixa

Després vaig anar a l'estand d'Astiberri Ediciones per tal que en Craig Thompson en firmés el meu exemplar de Habibi, però no va poder ser. Dissabte tornaria a provar sort. Aprofitant que llavors en Gabi Beltrán també hi era, em va firmar el meu Històries del barri.

Aviat es va fer l'hora de dinar, així doncs em vaig tornar a trobar amb l'Emili i quan en Javi del Campo de fonamental va arribar, vam marxar del Saló per anar justament a dinar. A la tarda hi tornaríem.

Fi de la primera part.

Serrallonga al Complet

Ja tenim a la venta tot el material sobre Serrallonga, la miniserie estrenada aquesta tardor per TV3:

- Serrallonga, el Còmic.










- Serrallonga, la Novel·la












- Serrallonga, la Banda Sonora










- Serrallonga, la Miniserie en DVD









Fonts:La Web Oficial, Botiga Tv3, Glénat, Edicions 62.