dijous, 31 de maig de 2012

300. El còmic

Títol: 300 (Edició en català)
Títol original: 300
Autors: Frank Miller (guió i dibuix), Lynn Varley (color)
Publicat per: Norma Editorial, abril 2008
Format: Cartoné, 96 pàgines, Color
Preu: 19,50€


Quan una batalla ha traspassat fronteres geogràfiques i temporals, essent coneguda a tot el món indica que aquesta va tenir la seva importància pel futur esdevenidor.

L'any 480 aC, Grècia es trobava immersa en la Segona Guerra Mèdica. L'Imperi Persa encapçalat per el seu déu-rei Xerxes es proposa a conquerir Grècia.  Una de les batalles més importants fora la del pas de les Termòpiles, on  una aliança grega va aconseguir frenar el pas dels perses durant tres dies. El pal de paller d'aquella aliança fora la ciutat d'Esparta que aportà 300 soldats amb el rei Leònides al capdavant. Tot i la gran resistència d'aquells 300 espartans i d'altres aliats, al final van caure davant dels perses, tot i això en un context romàntic se li dóna el grau de victòria pel tot el que va significar.

Amb aquest context històric, Frank Miller junt amb la Lynn Varley van crear a l'any 1998 el còmic 300 on explica la batalla de les Termòpiles amb els 300 espartans i el rei Leònides com a protagonistes. Tot i el rerefons històric, Frank Miller es va permetre algunes llicencies i invencions, com per exemple el cas de l'Efialtes. 

300 era un altre còmic a la llista de pendents i que com d'altres còmics ressenyats anteriorment vaig comprar al recent 30è Saló del Còmic. Primer de tot comentar que abans de llegir-lo desconeixia l'etimologia de "Termòpiles", terme que significa "Portes calentes", en grec evidentment. De l'obra en vull destacar el tipus de llenguatge utilitzat, part de la feina és a càrrec de la traducció, i també destacar el color de la Lynn Varley, pel qual l'obra ha estat premiada, entre d'altres premis. 

300 és una obra multi-premiada i també amb les seves crítiques, la qual l'any 2007 s'estrenaria la seva adaptació cinematogràfica i el 2008 ens arribaria l'edició en català del còmic el qual tinc ja a les meves mans. 


dimecres, 30 de maig de 2012

Oblidar mai! de Vittorio Giardino

Amb motiu de la passada Fira del llibre de Torí, que tenia com a país convidat a Espanya, Vittorio Giardino va rebre l'encàrrec d'escriure una història curta per al diari italià Corriere della Sera. Només hi havia una condició, el tema havia de ser d'aquest país.

Autor de la imprescindible sèrie No passaran!, Giardino és un profund coneixedor de la Guerra Civil espanyola, de manera que va decidir fer una història que es agafant-la com a eix, unís passat i present.

El resultat és Oblidar mai!, Una història inèdita de dues pàgines que avui publica en exclusiva El Periódico de Catalunya junt a una interessant entrevista d'Anna Abella amb l'autor. El relat ens parla d'un nét que, després de 70 anys, pot finalment visitar la tomba del seu avi, enterrat en una fossa comuna.

Us convidem a gaudir de tot això aquí:





Dr. Slump - Arale volum 4

A finals de març  va sortir a la venda el quart volum de l'edició de l'anime de Dr Slump - Arale a mans de Savor Ediciones - Emon, i segurament també sigui l'últim, ja que tenint el preu que tenen respecte el número d'episodis que contenen, les vendes no poden haver anat bé.
 
Aquest volum consta de 14 episodis repartits en 4 DVDs, incloent els episodis del 37 al 50.


Al primer DVD, a la Vila del Pingüí s'hi celebra el musical de la Ventafocs, coneixerem el Dr. Monster i fent un viatge al passat al famós guerrer Musashi Miyamoto. A més a més en Suprunaman protagonitzarà un altre episodi.

Al segon DVD, en Sembei crearà una olla a pressió que fa realitat qualsevol cosa, coneixerem una colla de motoristes repartidors de llet i també a en Parzan, el qual és molt semblant a en Suprunaman. A més a més Els policies Gara i Pagos provocaran un gran embolic a la Vila del Pingüí, i els Norimaki van a la televisó de l'Illa de la Gran Ciutat, un gran episodi aquest.

Al tercer DVD, l'Akane es disfressa de Midori Yamabuki, l'agent James Boni va a la Vila del Pingüí i per acabar coneixerem una Vila del Pingüí cavernícola.

Al quart DVD, el dimoniet Chibiru voldrà enviar gent a l'Infern, en Sembei construeix una minyona tota peculiar i acabarem amb ell mateix duplicat en dos, un per anar al cine amb la Midori i l'altre per anar a les atraccions amb l'Arale.

Tal com passava amb el tercer volum, en el menú d'episodis, els títols en català i castellà són diferents. Això és degut a que les escenes dels episodis on es diu el títol s'ha recuperat l'àudio català, quan en els dos primers volums anteriors l'àudio era japonès i subtitulat en català. Així doncs en seleccionar l'àudio català, l'únic japonès que hi ha és l'avenç del següent episodi que continua subtitulat en català, a part també, de les escenes que pels motius que siguin, estiguin en japonès.

dimarts, 29 de maig de 2012

Traç de guix

Títol: Traç de guix
Títol original: Trazo de tiza
Autor: Miguelanxo Prado
Publicat per: Ediciones Glénat, juliol 2008
Format: Cartoné, 96 pàgines, color.
Preu: 19,95€



Quan en Joan Navarro, director editorial d'Editores de Tebeos abans coneguda com Ediciones Glénat, parla en el seu bloc sobre les ventes apocalíptiques del còmic en català de la seva editorial, hi ha una obra que sempre menciona, Traç de guix de Miguelanxo Prado.
 
Total que hom comença a pensar que s'està perdent una relíquia del còmic i que a més a més la tenim publicada en català,  i aquest pensament va esdevenint un remordiment que no et deixa dormir, fins que un dia arriba el 30è Saló del Còmic, i a l'estand de Còmic en català, veus un exemplar de Traç de guix i el compres, i a partir d'aquest moment et comences a alleugerir, però aquest pes encara no te'l treus del tot de sobre ja que encara l'has de llegir.

Un illot al mig del mar amb un far sense funcionar coronant-lo i amb un llarg espigó, que des de l'aire certament sembla un traç de guix a una pissarra, és el lloc on té l'acció aquesta historieta. En ella hi interactuen 4 personatges, una mare i un fill que viuen a la taverna de l'illot, i dos visitants, un home i una dona que han vingut amb els seus propis vaixells. Tot immers en un llenguatge entre somni i realitat en qual en les il·lusions semblen reals. Els personatges es troben aïllats en sí tot i els acostaments que hi puguin haver entre ells. Cobra sentit una frase escrita al propi llibre: L'illa com a metàfora de la solitud.

El domini del color en el dibuix és per mi l'element més destacat de Traç de guix. La gran quantitat de colors utilitzats fa que cada vinyeta o cada pàgina tingui la seva pròpia expressió, vida, com si d'un quadre de museu o galeria es tractés.

Destacar els elements extres de l'àlbum com l'homenantge a Hugo Pratt, on el seu personatge emblemàtic, Corto Maltès, decideix retirar-se en el far en desús, i també dues làmines que podrien formar part d'una Història Natural, sobre els roures i les gavines de l'illa, espècies però inventades.

Un aspecte negatiu que he trobat en el text i que especialment em fa ràbia és la presencia d'uns "Ja, ja, ja" i d'un "Uju". En català quan volem expressar el riure ho fem amb "H" aspirada: "Ha, ha, ha" i variants, utilitzada també en interjeccions com "ehem" o el mencionat "uhu". Així, doncs és totalment incorrecte utilitzar la j castellana.

Traç de guix doncs és una obra adulta, poètica, amb un cert component filosòfic, i que amb quatre elements comptats que interactuen entre si és pot desenvolupar una història plena de vida i que a mi, si més no, m'ha captivat i que et fa pensar en l'obra en si i el seu significat.    

diumenge, 27 de maig de 2012

300 entrades, anviersaris, un nou amic i 14 títols

Bé, aquesta entrada serà un tot en un. Primer per que aquests darrers dies hi ha hagut certs esdevenimets i segon, aprofitant que aquesta és l'entrada número 300, doncs serà d'allò diversa en quan a temes. Hauria quedat bé que aquesta entrada coincidís amb al ressenya del còmic 300 de Frank Miller, però aquesta vindrà més tard. Bé comencem.  

Planeta Sigarra i un servidor, jo, Marc "Llop Segarrenc" estem d'aniversaris. Primer, avui 27 de maig coincideix que jo mateix en faig 27 d'anys,  i segon, abans d'ahir, divendres 25, Planeta Sigarra complia 4 anys d'existència. Com passen el temps...

Tal com vaig anunciar divendres pel Twitter, hi ha novetats, algunes ja presents al llarg d'aquest mes. La primera és el canvi de Lupus Sigarrensis a Llop Segarrenc, com a pseudònim. El motiu és que em van enredar a fer-me un compte de Twitter, i com que el primer nom era massa llarg doncs el vaig escurçar a la segona opció. Canvi que heu pogut visualitzar des de fa dies, i més havent introduint el "gadget" del Twitter al bloc.

I ara les novetats d'avui. Us presento aquest llop tan simpàtic, que a partir d'avui serà la mascota de Planeta Sigarra, el qual el seu creador és en Quim Bou, que me'l va dibuixar al meu exemplar de Terra Baixa al passat Saló del Còmic. Gràcies!!!! I tota mascota ha de tenir nom, i després de donar-hi algunes voltes he decidit anomenar-lo Segarreta. Benvingut!!!!




I així doncs a partir d'avui mateix la seva cara és el meva nova imatge de perfil, o sigui l'avatar, tal com ja podeu veure.

Per finalitzar faré quatre línies d'un equip, d'un entrenador, de 4 anys magnífics, meravellosos, històrics. Quatre anys, quatre temporades esportives en que un equip de futbol, el FC Barcelona, dirigit i entrenat pel qui ja és una llegenda del futbol mundial, en Pep Guardiola, divendres 25 va aconseguir el 14è títol de 19 possible d'aquesta era inigualable, d'aquesta era insuperable, de l'Era Guardiola.

Moltes Gràcies Pep Guaridola, Moltíssimes Gràcies!!! 
I a partir d'ara, Molta Sort Tito Vilanova!!!!

VISCA PLANETA SIGARRA, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!*!! 

dijous, 24 de maig de 2012

Les serps cegues

Títol: Les serps cegues
Títol original: Les serpents aveugles
Autors: Felipe Hernández Cava (guió), Bartomeu Seguí (dibuix)
Publicat per: Inrevés Edicions, gener 2010
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 16€

En el moment que Les serps cegues va sortir a la venta, en aquell moment no em va cridar l'atenció, ara bé el nom se'm va quedar gravat per si mai se'm tornava a creuar pel camí. Al desembre passat, Dolmen Editorial va publicar Històries del barri, obra amb la qual comparteixen dibuixant, en Bartomeu Seguí, i d'aquí que va sorgir un interès per l'obra de la qual estic parlant. Així va arribar el 30è Saló del Còmic, i Les serps cegues va ser el primer còmic que vaig comprar, aquest a l'estand de Dolmen, ja que també hi venien obres d'altres editorials de les Illes Balears.

Havent acabat de llegir-lo, no cal dir que és una excel·lent obra, tant a nivell de guió a càrrec de Felipe Hernández Cava com també a nivell de dibuix i color del ja mencionat Bartomeu Seguí. Amb el rerefons de la Guerra Civil Espanyola, en la qual aprofundirem en alguns personatges, ens trobem a la ciutat de Nova York de l'any 1939, on un misteriós home vestit de vermell buscarà un home, en Ben Koch, el qual ha incomplert un pacte, i aquest per la seva banda també està cercant un altre home, un antic conegut. Aquestes persecucions i recerques entre individus estan emmarcades en un mosaic de traïcions, contraposicions i persecucions per idees polítiques divergents i tota un aura de misteri que envolta els diferents elements d'aquesta història pròpia del gènere negre, on tal com diu un dels personatges "ningú és qui diu que és". 

Concloent, Les serps cegues és un gran còmic, que va ser guardonat amb el Premi millor obra i millor guió del Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2009, amb el Premi Nacional de Còmic 2009 i amb el Premi ComiCat 2011 al millor guionista.

dimarts, 22 de maig de 2012

Ghostopolis

Títol: Ghostopolis
Títol Original: Ghostopolis
Autor: Doug TenNapel
Publicat per: Grup62/Estrella Polar, maig 2012
Format: Rústic amb solapes, 272 pàgines, color.
Preu: 19,50€

Aquest mes de maig Grup62/Estrella Polar ha publicat un nou còmic, Ghostopolis, obra de Doug TenNapel conegut per ser el creador del personatge de videojocs Earthworm Jim. Encuriosit  per saber-ne el què i pel reclam d'una futura adaptació cinematogràfica, el vaig comprar al passat Saló del Còmic, a l'estand Còmic en Català.

A Ghostopolis, seguirem en Garth Hale, un nen que pateix una malaltia incurable, però el seus problemes no s'acaben aquí i és que en Frank Gallows, un caçador de fantasmes de la Brigada d'Immigració Sobrenatural enviarà sense ser-ne conscient en Garth a l'Altrevida, és a dir a l'Altre Món. 
En Garth amb el cavall esquelet amb qui ha estat enviat a l'Altrevida iniciarà un viatge per tal de trobar una sortida amb la qual pugui tornar al seu món, però a Ghostopolis, una ciutat governada per en Vaugner, aquest malvat tindrà mals propòsits pel petit Garth. Per altra banda, en Frank farà tot el que estigui a les seves mans per anar a buscar en Garth i tornar-lo a casa seva.

Així doncs és una obra amb bons moments d'humor i acció, fàcil de seguir i comprendre, ja que al fi i al cap està decantat per lectors majors de 10 anys, com indica l'editorial original. És doncs una bona obra adreçada als nostres nens i nenes per tal d'entrar al món del còmic. 

També comentar que degut a una falta de revisió del text, "Garth", el nom del nen protagonista, surt escrit incorrectament com a "Garht", un error fàcilment evitable. Tan a la contraportada i solapes, hi surt ben escrit. 

Respecte la seva futura adaptació cinematogràfica, aquesta serà protagonitzada per en Hugh Jackman, suposo que en el paper de Frank Gallows. 

dissabte, 19 de maig de 2012

Persèpolis (Edició de butxaca)

Títol Original: Persepolis
Autora:  Marjane Satrapi
Publicat per: Norma Editorial, maig 2012
Format: Rústic amb solapes, 368 pàgines, B/N
Preu: 17€

Persèpolis és una obra autobiografia en format novel·la gràfica de Marjane Satrapi, nascuda l'any 1969 a Teheran.
Originalment fou publicada en 4 toms, del 2000 al 2003, un per any. L'any 2006, Norma Editorial va publicar volum integral en català recopilant els 4 toms originals, i enguany, aquest maig del 2012 n'ha publicat l'edició de butxaca.

A Persèpolis, Marjane Satrapi no només ens explica la seva vida i la de la seva família i coneguts, si no també la del seu país, l'Iran.
El que inicialment fora una revolució d'esquerres, que va enderrocar el xa, el rei, va acabar esdevenint una revolució fonamentalista religiosa instaurant un règim islàmic, afectant la vida social dels iranians, i especialment en les dones. I a part de la revolució, l'Iran també va tenir una guerra contra el veí Iraq, agreujant doncs la situació dels iranians, fent que molts emigressin cap a altres països, comportant que la pròpia Marjane sent una jova adolescent hagués de viatjar a Viena, Àustria, on va cursar els estudis secundaris fins que un cop ja adulta, va tornar a l'Iran, per passar-hi uns anys més, en que va cursar estudis universitaris i finalment en va marxar definitivament i establir-se a França.

Una història explicada amb humor i amb sentit crític, la qual ha estat multi-premiada i adaptada al cinema l'any 2007.


divendres, 18 de maig de 2012

El facsímil de Bola de Drac

Tota història té un començament. El febrer del 1990, TV3 estrenaria una sèrie de dibuixos, una com qualsevol altra, anomenada Dragon Ball, però coneguda per nosaltres com a Bola de Drac. Aviat es va veure que aquella sèrie no era una qualsevol, era molt més.  Es va iniciar un fenomen mai vist: La boladedracmanía.

1r número Sèrie Blanca
I això va donar lloc que una editorial de còmics, Planeta deAgostini, s'interesses per si aquella sèrie japonesa tenia una versió en còmic, o més ben dit el còmic, el manga del qual se n'havia fet l'adaptació animada tant aclamada. I així era. Van posar fil i agulla, i al maig del 1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona, va sortir el primer número de la Sèrie Blanca de Bola de Drac. Aquella publicació fora en format comic-book grapat, en sentit de lectura occidental i de 32 pàgines, però és que en aquells temps hauria estat impossible el seu format original, el volum japonès tankobon i en lectura oriental. I així és que amb la Sèrie Blanca  (nº1-153) i amb la Sèrie Vermella (nº154-211), que durant un temps van sortir paral·lelament, es va publicar tot el manga en català. El primer manga en català.

Mai vaig arribar a posseir en propietat cap exemplar d'aquells números, tot i que n'havia vist per coneguts, i no seria un cop ja essent adult que un dia per Internet vaig trobar els 42 toms del manga en castellà, els quals vaig descarregar, i podent llegir de principi a fi  l'obra original del mestre Akira Toriyama.

1r número Edició Definitiva
Però Bola de Drac (en català) mai es va arribar a publicar en format tom, en els 42 toms originals (en castellà sí), fins que l'any 2006,  Planeta deAgostini en va començar a publicar la seva Edició Defintiva de 34 toms (o Ultimate Edition en castellà), i aquí va ser, ara sí, el meu primer contacte amb Bola de Drac en català i en paper, del principi fins al final.





Facsímil nº1 Sèrie Blanca
Ara aquest maig de 2012, complint-se 20 anys de l'arribada de Bola de Drac, Planeta deAgostini Comics ha fet un facsímil del primer número de la Sèrie Blanca, que van donar al recent Saló del Còmic, i el qual em fa molta il·lusió tenir-lo. Aquest conté el material original de fa 20: Una carta d'Akira Toryama dedicada als lectors catalans, el primer capítol del manga i un article d'Oleguer Sarsanedas sobre l'arribada de Bola de Drac a TV3. El contingut extra que porta són escrits de diferents persones que han intervingut amb Bola de Drac al llarg d'aquests 20 anys:

  • És l’hora de berenar de David Hernando. (Editor 2006-2010/Director editorial 2011-...)
  • Maig del 1992 de David Hernando. (Editor 2006-2010/Director editorial 2011-...)
  • Text d'Alfons Moliné.
  • Son Goku, més jove que mai de Pere Olivé (Grafisme 1982-2006).
  • En deute amb Bola de Drac d'Antoni Guiral (Editor i redactor en cap 1994-1998). 
  • Bola de Drac, torna la llegenda d'Ana María Meca (Editora 1996-1998).
  • Jo vaig ser allà (o a prop) de Jesús Pece (Director editorial 2000-2004). 
  • El fenomen Bola de Drac d'Annabel Espada (Editora 2005-2007).
  • Omnipresent Bola de Drac d'Alejandro M. Viturtia (Editor 1998-2004). 
  • Text d’Ignasi Estapé (Editor 2008-...).
  • Text de David Hernando (Editor 2006-2010/Director editorial 2011-...)

    Contraportada facsímil
    Però les sorpreses no s'acaben aquí i tal com ja havia comentat  a aquest proper octubre de cara Saló del Manga, Planeta deAgostini Comics publicarà una edició limitada i numerada Especial 20è aniversari, composta de dos volums cartoné. El primer recopilant des de la trobada d'en Son Goku i la Bulma fins al final de l'entrenament amb el Follet Tortuga, i el segon recopilant tot el 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, completant així la primera part del manga de manera auto-conclusiva. Els dos volums vindran en un estoig i per tant no es podran adquirir separadament, i hi haurà tan edició en català com en castellà, al preu de 45€. Tot seguit, us deixo amb la presentació que va fer l'editorial als recent Saló del Còmic:

    dimecres, 16 de maig de 2012

    Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona

    Títol: Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona
    Títol Original: Sherlock Holmes y la conspriación de Barcelona
    Autors: Sergio Colomino (guió) i Jordi Palomé (dibuix)
    Publicat per: Norma Editorial, abril 2012
    Format: Rústic amb solapes, 152 pàgines, color.
    Preu: 9,95€

    Al llarg del més de l'abril, Norma Editorial va comunicar que un dels llançaments del 30è Saló del Còmic seria Sherlock Holmes y la conspiración de Barcelona, pensant un "per què no en treuen una edició en català?"
    La sorpresa va arribar quan el diari Ara va anunciar que durant el cap de setmana 28 i 29 d'abril juntament amb el diari es podria adquirir l'edició en català, Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona, per 9,95€. L'edició en català doncs ha sortir abans que l'edició en castellà i la diferència de preu es degut a que la nostra edició és rústica amb solapes, a diferència de l'edició en castellà és cartoné, i per tant 16€.

    Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona se situa en el que és coneix com a "El Gran Hiatus", l'espai temporal entre la seva suposada mort a les cascades del Reichenbach i el seu retorn i reaparició a la seva Londres. Aprofitant aquest buit en que el famós detectiu viatjaria per diferents indrets del món, Sergio Palomino ho aprofitaria per fer-lo visitar Barcelona, ciutat que es veu immersa en el conflicte entre la burgesia i les classes obreres afiliades a l'anarquisme, i ser testimoni d'un dels episodis sagnants de la ciutat, les bombes del Liceu. Darrere del guió, hi ha un gran treball d'investigació històrica, per recrear la Barcelona de finals del segle XIX com també el mateix teatre del Liceu.

    En buscar un dibuixant, es va trobar amb en Jordi Palomé, i en veure les primeres mostres, en Sergio no va dubtar que en Jordi seria l'escollit. El resultat doncs és un dibuix fosc, amb ombres, on l'acció sempre transcorre durant la nit o en llocs tancats i són pocs els moments on hi ha llum del dia. Tenint en compte la temàtica de l'obra, doncs té sentit.

    Així doncs, ja sigui un Sherlock de finals del segle XIX que vista Barcelona o un Sherlock modern del segle XXI, com el de la magnífica sèrie de la BBC, la qual hem pogut gaudir pel Canal 3XL, si hi ha un bon treball al darrere, el personatge que estem observant i seguint és digne del personatge original de Sir Arthur Conan Doyle.

    dissabte, 12 de maig de 2012

    Sostres

    Títol: Sostres
    Autora: Cristina Bueno
    Publicat per: Editores de Tebeos, abril 2012.
    Format:  Rústic, 54 pàgines, Color
    Preu: 13,95€



    Hi ha un element dels edificis o d'altres infraestructures que un normalment no li pren atenció, a no sé que sigui per treure alguna teranyina, per que hi veus alguna esquerda o per tant simplement per que estàs estirat a llit i és el que tens a primera vista. Es tracta del sostre. Però hi ha casos que has de veure els sostres de forma obligatòria, i és amb aquesta premisa i amb el nom de "sostres", l'obra, el còmic que ens presenta la Cristina Bueno. 

    Sostres és un relat autobiogràfic d'una època concreta de la seva autora. Tal com ens explica la Cristina, un dia va tenir la mala sort de tenir un accident de moto. A patir d'aquí va començar el seu periple de sostres. El primer, el cel, mirant-lo estirada a terra un cop ja accidentada. El segon, el de l'ambulància, i ja un cop a l'hospital, els de les seves estances que un ha de visitar: sala d'esperes, quiròfan, habitació, etcètera. Així és com va començar a col·leccionar sostres, fins al moment de donar-te l'alta i tornar a al sostre de la teva habitació.

    D'aquesta història en vull destacar, la sinceritat i valentia de l'autora, la Cristina, en mostrar les situacions moltes d'elles intimes que ha hagut de passar. Tota la història en sí a molta gent li serà propera, fins i tot igual en els aspectes no estricament personals. Jo mateix, enguany farà 16 anys, tenia llavors 11 anys, també vaig tenir un accident, idiota, no sé si l'accident, la situació o jo mateix, però bé, vaig acabar amb el fèmur esquerre trencat. A partir d'aquí també vaig començar la meva "col·lecció de sostres", però un cop recuperat, a diferència de la Cristina, no vaig desenvolupar el superpoder de la previsió del temps.   

    Sostres, un història que m'ha commogut.

    divendres, 11 de maig de 2012

    Simiocràcia. Crònica de la gran ressaca econòmica

    Títol Original: Simiocracia. Crónica de la gran resaca económica
    Autor: Aleix Saló
    Publicat per: Debolsillo (Random House Mondadori), abril 2012
    Format: Llibre de butxaca, 144 pàgines.
    Preu: 9,95€

    L'any 2009, Aleix Saló va publicar Fills dels 80. La Generació Bombolla, una obra a mig camí entre còmic i llibre il·lustrat, on ens relata l'evolució dels nascuts als anys 80, amb una bona dosi d'humor i rialles. L'any 2011, va aterrar amb Españistán. Este país se va a la mierda, còmic en el qual el seu protagonista haurà de viatjar per un estrany país per tal d'anular la seva hipoteca la qual no pot pagar. I enguany ens presenta Simiocràcia. Crònica de la gran ressaca econòmica

    A Simiocràcia, Aleix Saló ens presenta un assaig il·lustrat sobre la crisi econòmica en la que estem vivint i convivint. De manera senzilla i entenedora ens explica quins factors l'han originat, la incompetència, estupidesa i egoisme entre d'altres coses que hi ha des de les "altres esferes", dits banquers, governants i especuladors, els quals en el seu diccionari personal el terme "crisi" no hi existeix. 

    Però per situar-nos en la crisi actual, l'autor també fa referencia altres crisis econòmiques que hi ha hagut al llarg del segle XX, començant pel Crac del 29 com a pròleg, o la crisis d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, que va comportar que cert individu arribés a pujar al poder, i també on la industria bèl·lica dels EUA va ser un del motors econòmics per superar la seva crisi, per la imminent Segona Guerra Mundial. I hom mira a l'actualitat mundial i no és difícil veure-hi certs paral·lelismes.
     
    Un no sap com ni quan s'arribarà a solucionar tot això, però de les mencionades "altes esferes" no cal esperar-ne res, i és que aquests si no ha quedat clar l'únic que els interessa es tenir les butxaques plenes de bitllets. 

    I és que ja ho diuen que l'home és l'únic animal que ensopega 2 o més vegades amb la mateixa pedra.

    Simiòcracia, un llibre sobre temes econòmics però amb els bons tocs d'humor que caracteritzen l'Aleix Saló.



    dijous, 10 de maig de 2012

    Mortadel·lo i Filemó. Londres 2012

    Títol: Mortadel·lo i Filemó. Londres 2012 (Mestres de l'Humor nº31) (Fitxa en castellà)
    Títol Original: Mortadelo y Filemon. Londres 2012
    Autors: Francisco Ibáñez
    Publicat per: Ediciones B, abril 2012.
    Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
    Preu: 12€


    Mai he estat un seguidor dels coneguts personatges de Francisco Ibánez, tot i així a casa tinc varis títols en castellà, la gran majoria degut a que és el típic regal que et fan si un es passa una temporada a l'hospital, cosa que va ser el meu cas ja fa anys. El tema és que mai me'ls he arribat a llegir, poder algun.
    Ara bé hi ha un cas especial, un títol de l'any 1989 publicat en català, que Ediciones B va editar per a La Caixa. Parlo de La història dels diners, i aquest si que tinc en català, el qual me l'he llegit més d'una vegada. 

    Però La història dels diners no és l'únic Mortadel·lo i Filemó publicat en català. Ediciones B a semblança de la col·lecció Magos del Humor, l'any 1987 va iniciar la col·lecció Mestres de l'Humor que va durar fins el 1991, en el seu número 30, dedicat al Jocs Olímpics de Barcelona, protagonitzat per Mortadel·lo i Filemó. En aquesta col·lecció hi ha títols protagonitzats per Mortadel·lo i Filemó, Zipi i Zape i Súper Llopis. Enguany però Ediciones B ha reprès aquesta col·lecció editant un nou títol dels personatges de Francisco Ibáñez, Londres 2012, publicant-se simultàniament en català (Mestres de l'Humor nº31) i en castellà (Magos del Humor nº151).

    A Mortadel·lo i Filemó. Londres 2012, els dos agents de la T.I.A. són enviats als Jocs Olímpics de Londres, on hauran d'evitar els casos de corrupció que hi puguin haver, ja que es tracten d'unes Olimpíades austeres i amb moltes retallades. A part també hi van juntament amb els diferents esportistes olímpics espanyols, com a responsable del material, i entre un cosa i l'altra l'espifiaran molt però molt, i afegint-hi també les pàgines dedicades al Prince Charles of England, com també algunes referencies a la realitat com "el famós dit de Mourinho" i al senyor Duran d'Unió, les rialles estan més que assegurades, ja que sinó no fora un còmic d'humor.

    Així doncs és una història fàcil de seguir, divertida i que se'ns dubte et permetrà passar una bona estona. 

    dimecres, 9 de maig de 2012

    La visió d'Escaflowne

    Títol: La visió d'Escaflowne (The vision of Escaflowne). Edició Col·leccionista
    Títol Original: 天空のエスカフローネ; Tenkū no Escaflowne; Escaflowne del cel.
    Estudi d'animació: Sunrise
    Número d'episodis: 26
    Llicenciat per: Selecta Vision, 2010

    La visió d'Escalfowne o simplement Escaflowne és una serie produïda per Sunrise estrenada a Japó a l'abril de 1996, la qual vaig conèixer quan es va emetre a l'antic 3XL.net (o .cat), ara mateix en desconec l'any. 



    Escaflowne és un anime que engloba diferents generes: Mechas, fantasia i romanç. És a dir que tant té aspectes de shônen com de shôjo, ampliant així el seu public. 

    La Hitomi Kanzaki es una adolescent que un dia es troba amb es troba amb un misteriós noi, el qual després de matar un drac, els dos es veuran transportats mitjançant una columna de llum al mon del qual prové el noi, Gaia. El noi és en Van Fanel, el jove rei de Fanelia. El dia de la seva coronació, els guymelef, armadures robots gegants,  de l'Imperi de Zaibacher ataquen Fanelia, i per tal d'enfrontar-se l'enemic, en Van fa un pacte de sang amb el guymelef del regne de Fanelia, l'Escaflowne, per així poder pilotar-lo. Així doncs en Van Fanel, la Hitomi, la Merle, la noia gata amiga d'en Van, amb l'ajut de l'Escaflowne, hauran de fer front amb a l'Imperi de Zaibacher, no sols, si no amb l'ajut d'amics que aniran coneixent al llarg dels episodis. 

    Al passat 17è Saló del Manga (2011), en vaig comprar l'Edició Col·leccionista, que va ser novetat de Selecta Vision de l'any anterior (2010). Però tot i tenir la sèrie des de fa un mesos no l'he començat a veure fins ara aquest passat abril. Aquesta edició conté:

    - La sèrie completa de 26 episodis.
    - Llibre d'il·lustracions original de Hiroshi Osaka
    - Llibre d'esbossos de producció.
    - Llibre de l'storyboard del primer episodi
    - La bibilia d'Escaflowne: Amb resums dels episodis, descripció de personatges, altra informació de la sèrie, i entrevistes als responsables de la serie. 
    - Baralla de cartes del tarot
    - 2 DVDs d'extres, on en un DVD hi ha 6 episodis de al versió de TV.

    A partir de la sèrie s'han creat dos mangas, un shônen i un shôjo, i també una pèl·licula. Aquesta va ser estrenada al Japó, quatre anys després de la sèrie, al juny del 2000. Aquesta llicenciada també per Selecta Vision, incloent també àudio en català, la vaig comprar ja fa uns anys, no recordo quants. 

    La pel·lícula es una reinterpretació del mite de l'Escalflowne. L'argument doncs no és el mateix, té un carie més fosc. Els personatges principals també tenen papers diferents i amb un disseny diferent, alguns més que altres, l'Escaflowne mateix té un aspecte més organic que el de la sèrie. Però tot i així es manté l'esperit de la sèrie original i la relació entre en Van i la Hitomi.

    dimarts, 8 de maig de 2012

    Crònica del 30è Saló del Còmic. 3a part: Firmes i dedicatòries

    En aquesta 3a part de la Crònica del 30è Saló del Còmic toca posar totes les firmes, dedicatòries i dibuixos dels autors que vaig visitar.

    Començant pel divendres, primer tenim al meu Històries del barri, la firma d'en Gabi Beltrán i també firma i dibuix d'en Bartomeu Seguí, que també em va dibuixar al meu exemplar de Les serps cegues.



    Segon tenim el dibuix de la Cristina Bueno, el seu autoretrat, l'autora de Sostres. Segons em va dir, és la primera dedicatòria que feia.


    Continuem amb Terra Baixa, en que n'Hernán Migoya em va escriure una dedicatòria al llop vermell i en Quim Bou em va dibuixar aquest llop tan bonic. Gràcies!



    Ja que teníem en Quim Bou, i tenint  el meu Serrallonga, em va fer un dibuix d'en Joan Sala alies "Serrallonga" i la Niki Navarro, la guionista, també em va fer una dedicatòria.



    Divendres a la tarda, van tocar les dedicatòries dels autors de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona. A la part superior la de Sergio Colomino i a la part inferior la de Jordi Palomé.


     

    I vam finalitzar el divendres amb la firma d'en Jordi Riera Pujal, autor de El còmic en català


    Concloem les firmes i dedicatòries del Saló, amb la de l'Aleix Saló a la seva nova obra Simiocràcia.

    dilluns, 7 de maig de 2012

    Crònica del 30è Saló del Còmic. 2a part: Divendres tarda i Dissabte

    *Avís als navegants: Les hores de les fotografies es incorrecta. La càmera de fotos me l'han deixada i no hi havien canviat l'hora. Per tant sumeu-hi una hora. 

    Després de dinar, vam tornar cap al Saló. Vaig tornar cap a l'estand de Còmic en català on hi vaig comparar una novetat de Grup62/Estrella Polar, Ghostopolis de Doug TenNapel, creador del personatge de videojoc Earthworm Jim.  Actualment està en procés de desenvolupament de la pel·lícula que adapta dit còmic.

    Tot seguit vaig anar l'estand Norma Editorial per tal que els autors de Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona, Sergio Palomino i Jordi Palomé em firmessin el meu exemplar del còmic i de pas comentar una mica la magnífica sèrie de la BBC, Sherlock, la qual el Canal 3XL n'ha emès les seves dues temporades.

    Després ens vam trobar amb l'Emili i en Javi per anar a la presentació de novetats de còmic en català, on l'Emili va ser un dels ponents. També ens vam trobar amb el company de ComiCat Jordi Riera de El còmic en català, el qual em va firmar el llibre de El còmic en català. Podeu llegir el reportatge de la presentació a ComiCat.

    Emili Samper (ComiCat) i David Aliaga (Editorial Base)

    En acabada la presentació vaig tornar a l'estand de Norma Editorial per aconseguir els firmes dels autors de Blacksad, però no va poder ser, altre any serà. I com que el pla del divendres ja va estar, doncs em vaig acomiadar dels altres i fins demà dissabte.

    ----------------------------------

    Després d'un divendres de Saló dedicat principalment a les firmes a part d'alguna compra, el dissabte el vaig dedicar l'inrevés, compres i aconseguir alguna firma pendent.

    El dissabte essent dia festiu i va haver molt més moviment que el divendres, tant a dins com a fora, destacant la llarga cua per comprar l'entrada, al llarg del dia. La fotografia següent d'un quart de dues (la foto indica una hora menys).


    El primer que vaig fer va ser anar a l'exposició Robots en la seva tinta, en la qual cal destacar el robot Mazinger Z, de Gô Nagai que va ser present al Saló. De robots famosos de còmic també tenim l'Astroboy de Osamu Tezuka o l'incombustible gat còsmic Doraemon del duet Fujiko F. Fujio. I si anem al cinema, el C-3PO i l'R2-D2 d'Star Wars. 


    Després de veure vaig anar a fer les compres que tenia en ment. A l'estant de Còmic en català hi vaig comprar Traç de guix de Miguelanxo Prado, publicat per l'abans anomenada Ediciones Glénat, i també 300 de Frank Miller, obra publicada per Norma Editorial.


    I després a l'estand d'Ediciones La Cúpula hi vaig comprar Ghost World. Món fantasmal de Daniel Clowes, autor del qual tinc Wilson, també de la La Cúpula


     Al llarg del matí vaig anar a trobar-me amb els companys de ComiCat, ara un ara l'altre i de pas tindria l'ocasió de conèixer en Marc Pastor de Per Tutatis!, i també en Pau Bosch, el Gargotaire de Gargots.  

    Després de fetes les compres, voltant amunt i avall vaig anar a l'estand del Random House Mondadori on l'Aleix Saló em va firmar el meu exemplar de Simiocràcia. Seguidament vaig anar a l'estand d'Astiberri Ediciones, on altre cop no va ser possible obtenir la dedicatòria pel meu Habibi per part d'en Craig Thompson, o sigui que m'hauré d'esperar a X anys que torni, i llavors espero no fallar i a estar al peu del canó.  Aquí però hi havia en Javi amb la seva xicota, que ell si que va aconseguir un magnífic dibuix. Així doncs ja fent-se l'hora de dinar, vam anar al punt de trobada amb els altres, abans passant per l'estand de El Corte Inglés on vaig comprar el mini-còmic Com xais. Crisi de Kiko Pérez, publicat per Ediciones Kraken.

    Ja tots trobats, en que hi va haver incorporacions de coneguts, vam sortir del Saló cap a buscar algun lloc per dinar, moment que en Pau Gargotaire s'acomiadaria de nosaltres.

    Després de dinar vam tornar al Saló, amb alguns vam fer petar la xerrada comentant l'exposició dels 50 anys d'Spiderman, i ja havent fet tot el que tenia previst al Saló, em vaig acomiadar fins l'any que.

    Ha estat un plaer retrobar-me amb els membres de ComiCat que ja coneixia de l'any passat com conèixer dos altres membres, i així poder "desvirtualitzar-los" i posa'ls-hi cara i cos. 

    I així acabem aquesta segona part. La tercera constarà de les firmes i dedicatòries, i tot seguit començaré a llegir tot el material que vaig comprar abans i durant el Saló per fer-ne les respectives ressenyes.

    Crònica del 30è Saló del Còmic. 1a part: Divendres matí

    *Avís als navegants: Les hores de les fotografies es incorrecta. La càmera de fotos me l'han deixada i no hi havien canviat l'hora. Per tant sumeu-hi una hora.

    Enguany altre cop cap al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Així divendres cap a 2/4 de 11 ja era a dins, enguany però sense pagar entrada ja que tenia una acreditació de ComiCat. Que professional, si senyor!
    Tot seguit em vaig trobar am el company Emili Samper (Nightwing80) de la Batcova

    Comentar ja sigui amb ell o amb d'altres companys de ComiCat, o ara anavem junts o ara anavem cadascú pel seu cantó segons les seves necessitat. Dit això, vam anar buscar l'estand del Còmic en català, el qual hi havia publicacions de les 7 editorials que han format d'aquesta iniciativa. 

    A partir d'aquí, em vaig acostar a l'estand de Dolmen Editorial, que era la costat, per tal que en Gabi Beltrán i en Tomeu Seguí em firmessin el meu Històries del barri. Aprofitant que hi era em vaig comprar Les serps cegues (Inrevés Edicions) de Felipe Hernández Cava i també de Tomeu Seguí. Així doncs vaig aprofitar per tal que en Tomeu Seguí em dediques els dos còmics. En Gabi Beltrán però me'l va firmar més tard en un altra ocasió, ja que no va arribar puntual. 


    (Avís: He decidit fer una entrada amb el recull de totes les firmes, dedicatòries i dibuixos dels autors, així doncs us haureu d'esperar, a que el publiqui.)

    Tot seguit vaig anar a l'estand de Planeta deAgostini Comics. Motiu principal, obtenir el facsímil del primer número de la Sèrie Blanca de Bola de drac. Però te'l donaven comprant algun còmic així que vaig comprar-me Historias cortas de Naoki Urasawa. I de pas ja que també en tenien, vaig demanar la maqueta de paper per muntar del Thousand Sunny, el segon vaixell de la Tripulació dels Pirates del Barret de Palla.

    Seguidament vaig aprofitar un moment per anar a l'exposició de Blacksad


    Després vaig anar a l'estand d'Editores de Tebeos per més firmes. La primera de va ser de la Cristina Bueno al meu exemplar de Sostres. I en acabat els hi va tocar a l'Hernán Migoya i en Quim Bou al meu còmic de Terra Baixa. I ja que hi hauria en Quim Bou, també vaig portar el meu Serrallonga per que me'l firmes i de retruc també ho va fer la Niki Navarro, la guionista. 

    Cristina Bueno (assentada), Niki Navarro (dreta) i Álex Fito (assentat)

    Hernán Migoya (a l'esquerra de la foto) i Quim Bou dibuixant al meu Terra Baixa

    Després vaig anar a l'estand d'Astiberri Ediciones per tal que en Craig Thompson en firmés el meu exemplar de Habibi, però no va poder ser. Dissabte tornaria a provar sort. Aprofitant que llavors en Gabi Beltrán també hi era, em va firmar el meu Històries del barri.

    Aviat es va fer l'hora de dinar, així doncs em vaig tornar a trobar amb l'Emili i quan en Javi del Campo de fonamental va arribar, vam marxar del Saló per anar justament a dinar. A la tarda hi tornaríem.

    Fi de la primera part.

    dijous, 3 de maig de 2012

    Al 30è Saló, Còmic en Català!

    Avui comença el 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona que en podrem gaudir fins diumenge. Una novetat d'última hora, d'ahir, és que hi haurà un estand dedicat al Còmic en català, com també una presentació de novetats. Aquí la nota de premsa:

    El còmic en català tindrà el seu propi estand al 30 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Es tracta d’una aposta per donar-li més relleu i protagonisme [i traspassar la barrera invisible que sovint el deixa en un segon terme].

    L’estand Còmic en català serà possible gràcies a la suma dels esforços de Norma Editorial, Editorial Base, Editores de Tebeos,  Grup 62, La Galera, Editorial Casals i Cavall Fort. Fruit del compromís de set de les principals editorials de còmic del país, els visitants podran trobar un ampli ventall de títols en català aplegats en un espai dedicat exclusivament a aquesta llengua. Elvis Riboldi, Naruto, Blacksad, Jan i Trencapins, Eddard Stark i els seus fills, Massagran... 
    El divendres 4 de maig es durà a terme la presentació de novetats de còmic en català. L’acte contarà amb representants editorials, autors i crítics que parlaran sobre l’estat de la qüestió. (Sala de Conferències. 17:00 – 18:00).

    Algunes de les novetats en català d'aquest Saló del Còmic:


    • Joc de trons 1, per Grup62/Estrella Polar
    • Persèpolis, per Norma Editorial
    • Sostres, per Editores de Tebeos


    Font: ComiCat

    dimecres, 2 de maig de 2012

    Tempesta d'espases (Cançó de gel i foc 3)

    Títol original: A storm of swords (2000)
    Autor: George R. R. Martin
    Publicat per: Alfaguara Juvenil, març 2012
    Format: Rústica amb solapes, 15x23cm, 1152 pàgines
    Preu: 29,95€

    El dimarts 3 d'abril, just acabar Xoc de reis, em va arribar a les mans Tempesta d'espases, el tercer llibre de Cançó de gel i foc. Després d'un parell de dies de descans, el vaig començar el 6 d'abril, Divendres Sant,  acabant-lo aquest passat dilluns 30 d'abril al vespre. 


    Situem-nos.
    En Renly Baratheon va ser mort en unes estranyes circumstàncies, i el seu germà Stannis Baratheon ha estat derrotat a la batalla naval de l'Aigüesnegres, gràcies a l'aliança entre la Casa Lannister i la Casa Tyrell. 
    Hivèrnia ha estat cremada, destruïda i el Nord està immers en el caos per culpa dels homes de les Illes de Ferro, en que en Balon Greyjoy s'ha proclamat Rei de les Illes i del Nord. La Casa Stark doncs està en declivi, tres dels fills Stark estan "oficialment" morts o desapareguts. En Robb es a les terres dels de Roca Casterly fent-hi la guerra i la Sansa encara presonera a Port Reial. 
    A l'altra banda del Mar Estret, la Daenerys Targaryen prosseguirà el seu viatge cap a Westeros per un dia conquerir-lo.  
    I Enllà del Mur en Jon Neu haurà de formar part del poble lliure, però mantenint-se lleial a la Guàrdia de la Nit i a més a més s'anirà formant la veritable amenaça que tard o d'hora haurà de fer front els dits Set Regnes de Westeros, els caminants blancs, els espectres, els Altres.

    Els narradors de Tempesta d'espases.  
    Tenim la baixa d'en Theon Greyjoy, presoner del Bastard d'en Roose Bolton, però se'ns afegeixen dos nous personatge al grup de narradors. Així doncs ara, amb els punts de vista de 10 personatges coneixerem els fets que passen a Westeros i a l'altra banda del mar Estret. 

    - Amb la Catelyn a Aigüesvives, amb el seu pare a les portes de la mort, ens retrobarem amb en Robb que ha tornat de les terres de la Roca, i el qual ha tornat amb certs canvis personals, uns fets que faran trontollar una aliança molt important per les pretensions del Jove Llop ara que ha de reconquerir el Nord. 
    - La Sansa continua presonera a Port Reial. Amb el seu primer capítol veurem que la seva estada a Port Reial està punt de finalitzar però un gir inesperat comportarà que s'hi hagi d'estar-hi més i molt incòmodament. 
    - L'Arya havent fugit de Harrenhal junt amb en Gendrey i en Pastís Calent, viurà aventures per les terres dels rius, essent el seu objectiu arribar a Aigüesvives però en el transcurs del seu viatge es trobaran amb els bandolers de Lord Beric Dondarrion, el tan buscat per els Lannister. 
    - En Bran, juntament amb en Hodor, la Meera i en Jojen Reed, i l'Estiu, està entestat en trobar aquest "corb de tres ulls" amb qui ha somiat tant. Això el portarà cap a viatjar en direcció al Mur. 
    - En Tyrion va quedar molt malferit a la batalla naval de l'Aigüesnegres. Ara amb l'arribada de Lord Tywin a Port Reial, ha estat rellevat com a Mà de Rei, però no per això perdrà protagonisme.
    - La Daenerys la tenim situada a les terres de l'altra banda del mar Estret, navegant per la Badia dels Esclaus del Mar de l'Estiu amb la intenció de crear un exercit amb el qual conquerir Westeros. 
    - En Davos Seaworth va aconseguir sobreviure a la batalla de l'Aigüesnegres, i  abandonat, sol i fet pols a un illot de la badia, es recollit i retornat a Rocadrac on serà rebut com no s'esperava però tot i així sabrà sortir-se'n d'aquesta situació.
    - En Jon Neu ara forma part forma del poble lliure d'en Mance Rayder, però intentant mantenint-se fidel de la Guàrdia de la Nit. Així doncs coneixerem el poderós exercit de salvatges que té intenció de derrocar el Mur.
    - Amb en Jon amb els salvatges, serà amb en Samwell Tarly qui coneixerem tots els fets amb que es trobaran els germans jurats de la Guàrdia de la Nit comandats pel Lord Comandant Jeor Mormont, el Vell Ós. 
    - I l'altre nou narrador és en Jaime Lannister, el qual ha "fugit" d'Aigüesvives acompanyat del seu cosí Ser Cleos Frey i la Brienne de Tarth. I el camí que l'ha de portar fins a Port Reial, com ja estem acostumats no serà de flors i violes. 

    Després de la lectura.
    Aquest llibre supera se'ns dubte els dos anteriors. George R. R. Martin ha donat girs que un no s'espera sobre tot cap a la segona meitat de llibre, i els últims capítols son sublims: els dedicats a l'Arya, en Jon, en Sam, la Sansa, en Tyrion, i l'Epíleg, sí aquest llibre en té. Brutal!

    L'edició en català.
    Tal com ja havia dit, l'absència d'índex serà normal en la nostra edició. I continua havent-hi algun que altre error tipogràfic. Els  mapes que porta el llibre són quatre: El Nord, el Sud, Enllà del Mur i El Mar de l'Estiu. I l'apèndix inclou els 5 reis i les seves corts, i les altres Cases majors i menors. 


    I aquest 16 de maig doble llançament de Cançó de gel i foc: Festí de corbs i Dansa amb dracs, els llibres 4 i 5 respectivament de la saga a la venta, i així haurem atrapat l'edició original.