Mecanoscrit del segon origen (còmic)

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autors: Martín Pardo, adaptant la novel·la original de Manuel de Pedrolo
Publicat per: Edicions 62, setembre de 2024
Format: Cartoné - 18,3 x 25,5 cm -  112 pàgines -  Color
Preu: 20,90 €

Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, publicat per Edicions 62 el 1974, és un dels llibres que he llegit més vegades. És segurament, la novel·la distòpica de ciència-ficció en llengua catalana per excel·lència, reeditada múltiples vegades, i que ha arribat a diverses generacions de lectors.

No recordo quan el vaig llegir per primer cop, però sí l'edició amb la qual m'hi vaig endinsar, i que encara tinc. Una edició especial publicada per a la Caixa, l'abril de 1986.

Així som molts el que hem seguit les aventures de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament, a l'inici de la història. Viuen en un poble català anomenat Benaura. Tot comença, quan la noia tornant de l'hort havent collit figues, veu que uns altres nois ataquen i llencen a en Dídac al toll de la resclosa. El motiu és que aquest nen és negre de pell. Llavors apareixen uns platets voladors al cel, però l'Alba preocupada per en Dídac, volent salvar-lo es llança al toll, i llavors succeeix un fet que ho canviarà tot. Quan surten de l'aigua, havent pogut salvar el nen, tots dos s'adonaran ben aviat que tot ha quedat destruït, el seu poble inclòs, i que segurament són dels pocs supervivents de la humanitat. Havent estat a l'aigua quan hi ha hagut la destrucció els ha salvat de la mort. 

A partir d'aquí comença llarga aventura on s'hauran d'espavilar tots sols per sobreviure en aquest nou món ara destruït, i fer front a tota mena de dificultats que s'aniran trobant al llarg del seu camí i amb les quals maduraran ràpidament. Només es tindran l'un a l'altre en l'exploració d'aquest món, i així crear-se un futur, tant per a ells i per a la humanitat.

És una obra doncs que ha llegat diferents missatges com la conservació de la cultura i el coneixement, la sexualitat, o el racisme, tal com veiem al principi de l'obra.

Una obra que ha traspassat generacions, ha donat a peu que també s'hagi adaptat en diferents formats. La primera adaptació fou la sèrie televisiva de 1985 produïda i emesa per TV3, que en vaig descobrir l'existència el 2011. I quatre anys més tard, el 2015, es va estrenar la seva adaptació al cinema, amb Bigas Luna al capdavant, que malauradament va morir el 2013, substituint-lo en Carles Porta en la direcció.

Així com altres novel·les, també es va adaptar al còmic. Fou l’any 1984, quan es va publicar en dos volums, dins la col·lecció Tires de Còmic, de l’editorial l'Atzar. El guió era de Josep Maria Guerra i Cabra, i els dibuixos, d’Isidre Monés. Ara, amb motiu del 50è aniversari de l'obra original, n'ha arribat una nova adaptació.

Aquesta nova adaptació ha anat a càrrec de Martín Pardo, qui aquest any ja l'hem pogut gaudir en català amb Barcelona. Ànima negra, junt amb altres autors (Norma Editorial, abril de 2024) i publicat aquest passat setembre per Edicions 62, com la novel·la original.

Com tota adaptació, normalment limitades pel nombre de pàgines, ens mostra aquelles escenes que s'han considerat rellevants de l'obra original, molt sovint amb lleugeres modificacions, però intentant mantenir el màxim l'essència original. Havent fet una comparació ràpida entre la novel·la i el còmic, durant la lectura d'aquest, puc donar fe, que Martín Pardo així ho ha fet, fins i tot sent fidel lletra a lletra, als diàlegs i textos que apareixen a la seva versió. 

No en va, també s'ha permès alguna llicència personal, que segurament hauria passat desapercebut si aquesta "alguna" no compartíssim, en Martín i jo. A la novel·la, Manuel de Pedrolo va decidir que el primer vehicle que l'Alba i en Dídac intentarien utilitzar seria un Chevrolet. Martín Pardo ha canviat aquest cotxe per un Renault 6. Havent estat aquest cotxe, l'R6, el meu primer cotxe, sent una herència familiar i, per tant, era inevitable que no em cridés l'atenció, i més veient que l'original era un altra mena de cotxe. Així, em vaig poder posar en contacte amb en Martín Pardo, explicant-me que també hi ha motius familiars en el seu cas. I l'R6 està dibuixant amb tot detall, tal com s'aprecia a la següent imatge, però millor tenir el còmic a les mans, per apreciar-ho millor. En canvi, els fans dels Chevrolets no estaran tan contents com un servidor.

Mecanoscrit del segon origen, pàgina 22
Martín Pardo, adaptant l'obra de Manuel de Pedrolo
Edicions 62, setembre de 2024  

Tal com la novel·la original, el còmic també està dividit en els coneguts Quaderns, titulats amb experiències o sentiments, que es trobaran els dos protagonistes en cada un d'aquests. I per acabar tenim íntegre l'epíleg És l'Alba la mare de la humanitat actual?, amb el qual es conclou Mecanoscrit del segon origen.

Així cinquanta anys després, Mecanoscrit del segon origen ha tornat a renéixer en un nou format, el còmic, en el qual tornarem a viure-hi la bonica relació entre l'Alba i en Dídac, arribant als lectors de sempre, però també a nous lectors.


Agraïment a Jordi Manzanares, per mostra-me que ja hi havia hagut una adaptació a còmic el 1984.

Sàpiens: Una història gràfica volum 3. Els Senyors de la història

Títol: Sàpiens: Una història gràfica volum 3. Els Senyors de la història
Títol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The masters of history
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per: Edicions 62, abril de 2024
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  280 pàgines -  Color
Preu: 22,90 €

Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

L'octubre de 2020, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, i el novembre de 2021 ens va arribar la segona part, Els pilars de la civilització. Aquest abril ens ha arribat la tercera part, Els senyors de la història, totes tres publicades per Edicions 62.

Quatre parts té el llibre original, que són les que s'adapten en format gràfic: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

El primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra, altres espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.

Però l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.

En el segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització, on  se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.

El cultiu d'aquella planta va suposar l'inici un canvi gradual en el temps que va canviar el nostre model de vida per sempre, en gran part de la humanitat, passant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a ser agricultors-ramaders sedentaris. Amb l'augment de la població, de pobles petits es crearien grans ciutats, i a partir d'aquí, anirien apareixent moltes de les coses que avui en dia encara existeixen, com les guerres, fams, malalties a gran escala, etc. i, per tant, l'aparició de poders civils i religiosos per controlar tota aquella gent i, per tant, amb la consegüent creació de diverses lleis, fou necessària una forma d'emmagatzemar-la per l'eternitat, així va aparèixer l'escriptura, en múltiples formes diferents. Així doncs, com amb la revolució agrícola es van originar tot d'elements avui en dia encara vigents en les nostres diverses societats humanes.

I tot aquest brou ens condueix a continuar aquesta història, amb aquest tercer volum titulat El Senyors de la història, en el qual ens intentarà explicar com a pesar de tot, aquelles primeres societats humanes amb el temps, aquest sempre tenint-lo en compte, i malgrat les diferències tan llavors com actualment, la humanitat ha anat convergint, en certa manera unificant-se en una quasi unitat global. Per explicar-nos-ho s'utilitzarà el format de concurs on diferents candidats mostraran els seus arguments a favors per ser escollit un d'ells el Senyor de la història, és a dir, aquells que han mogut els fils de la humanitat i són responsables d'aquesta unificació de la humanitat. 

Els primers concursants són l'atzar, els xocs entre civilitzacions i els moviments cíclics de la humanitat, com a candidats forces que han uniformitzat la humanitat. Cada un donarà els seus arguments, però també en veurem els defectes, i així, es donarà a lloc l'aparició de tres concursants nous que seran els principals d'aquesta història: els imperis, els diners i les religions.

Començant amb els imperis, els quals s'han anat succeint, veurem que ha estat una força per uniformitzar el món, escampant llengües, lleis, cultures d'un racó de planeta a un altre de ben lluny travessant oceans. Això ha tingut i encara té els seus elements negatius, com són les guerres, l'esclavitud, la desaparició de pobles i llengües i, per tant, altres cultures, que han esdevingut absorbides i desapareixent amb el temps. Els diversos imperis europeus, els asiàtics o els àrabs, des dels més antics fins els més moderns, han estat claus per portar a terme aquesta unificació.

Però no n'hi ha prou amb conquerir terres i més terres, un nou poder va entrar en joc, que en cada moment de la història ha unit les diferents unitats polítiques del moment. I així entra en joc, el comerç de productes dins d'aquests imperis però també entre ells. I per això va caldre un element que fos d'ús general, conegut i acceptat per a tothom independentment del seu origen, i aquest element és el diner. Veurem com al llarg del temps aquest concepte ha anat canviat d'aspecte i de món, fins al diner físic de metall i paper, que avui en dia utilitzem, però ara ha deixat de ser físic per esdevenir digital, electrònic. Avui en dia, segons ens diuen, els diners electrònics, la totalitat que tenim als comptes bancaris que podem consultar als nostres mòbils supera amb escreix aquell que hi ha en físic. Hem arribat doncs a l'extrem de confiar en un diner totalment intangible, per tant, tal com hem anat veient en aquesta obra, podríem qualificar de fictici.

Però els humans, des de cert moment, fent-se més evident des de la revolució cognitiva que vam veure en el primer volum d'aquesta adaptació gràfica, és que som uns éssers espirituals. Generalment, en un inici érem  animistes, els humans estàvem en igualtat de condicions amb la resta d'éssers vius, cada element de la natura tenia el seu poder especial, des d'aquella roca majestuosa o aquell arbre majestuós. Però de mica en mica, però vam desenvolupar el concepte d'unes forces supremes que aglutinaven molt poder. Va néixer el teisme, la creença en grans déus que controlaven les pluges, les guerres, i en el fons tot allò que no li podíem donar explicació. Així aquell animisme de manera gradual, va esdevenir en les múltiples religions politeistes que han existit o encara perduren. Però quan tenim molts déus, sempre hi ha aquell que destaca una mica més, o que volem que destaqui per sobre dels altres, i així també gradualment, anirem veient, com es van originar les grans religions monoteistes, les quals, conjuntament amb els altres "concursants", els imperis i els diners, també han unit, molt sovint a la força, però també han separat la humanitat, fent-se palès això, tal com avui en dia, podem veure. D'exemples actuals no en falten.

Malgrat tots els arguments que aquests tres grans concursants ens mostren, i contrastant-ho amb els elements negatius que cada un d'ells té, veiem que en realitat cap aconsegueix sobreposar-se als altres. Sembla que imperis, diners i religions són les tres cares d'un triangle equilàter.

Aquests paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 280 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: La història entre bastidors, Lady Imperi vs. el món, En el capità Dòlar confiem i Les revelacions de Skyman.  Sense dubte entenent el nostre passat, podem entendre el nostre present, tal com hem vist en els molts exemples que ens han mostrat no hi ha res etern.

Igual que en la primera i segona part gràfica, aquesta tercera continua en el mateix nivell, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història sedentària no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. Amb molts elements que ens han facilitat la vida, però amb d'altres que també ens l'han perjudicada, i en conseqüència el nostre planeta n'ha sortit afectat. Per molts canvis que hi ha hagut, d'altres elements, normalment els dolents, semblen eterns. 

Com les altres dues parts anteriors, destacar a pesar de no haver llegit el llibre original, la gran feina que han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, acabats de sortir del forn, i així actualitzar el Sàpiens original.

I de manera inesperada,  una nova concursant apareix a l'últim moment que amb el temps s'ha fet comuna al llarg de la humanitat, independentment de la unitat política, diner o religió que t'hagi tocat al llarg de la història. Una quarta força transversal. Parlem de la Revolució Científica que serà la protagonista del quart volum de Sàpiens: Una història gràfica, sent doncs la quarta part del llibre original.

Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització

Títol: Sàpiens: Una història gràfica volum 2. Els pilars de la civilització
Títol original: Sapiens: A graphic history volume 2. The pillars of civilisation
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original del llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per: Edicions 62, novembre de 2021
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  256 pàgines -  Color
Preu: 21,90 €

Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

L'octubre de l'any passat, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, també publicada en català per Edicions 62, i el novembre d'enguany ens ha arribat la segona part, Els pilars de la civilització, també per la mateixa editorial. 

Són quatre les parts que té el llibre original: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

Al primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra altres espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.

Però l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.

És en aquest segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització, on  se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.

Amb el pas del temps, vam aprendre a cultivar aquella planta, però cultivar volia dir canviar de vida. Anar deixant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a ser agricultors sedentaris. Un procés que va durar el seu temps, no va ser d'un dia per l'altre. Però si van aprendre a domesticar plantes, per què no domesticar animals, i en lloc d'haver d'anar a caçar, doncs tenir els animals en tancats, també va passar. Com que això, fou procés gradual, com he dit, per ells cada pas que feien, era una petita millora en la seva vida, i segurament, en aquells inicis ho fou, però clar no sabien que el que havien iniciat no tenia marxa enrere i el que passaria en realitat és que la humanitat s'acabaria complicant la vida.  

La població humana aniria augmentant i augmentant, aquells primers poblats acabarien esdevenint grans ciutats amb milers de gent vivint-hi, l'alteració de la natura ja començaria a ser inevitable i irreversible, i tot acompanyat de malalties que fins llavors desconegudes, de fams per culpa de basar-se en pocs aliments, allò de les males collites, també van aparèixer les diferències socials, mentre uns pocs es dedicaven a governar, d'altres a treballar de Sol a Sol, perquè els primers poguessin viure bé. I evidentment tots aquests canvis acabarien donant lloc a guerres entre ciutats primer, i regnes després, i evidentment si vam domesticar ovelles, també vam domesticar altres humans, esclavitzar-los, i que esdevinguessin un element més de la propietat.  Això de treballar per viure, viure per treballar, produir, és una cosa que encara arrosseguem.

Però no es poden crear grans societats humanes, sense quelcom que les lligui fortament. Al primer volum de l'adaptació gràfica, ja se'n va parlar, i ara hi aprofundirem. Aquelles primeres ficcions que ens vam imaginar quan érem caçadors i recol·lectors, ara serien essencials que molta i molta gent de tota mena d'una mateixa ciutat o territori visqués sota control, sota certa harmonia. Aquelles primeres ficcions s'anirien fent cada vegada més complexes, esdevenint el que coneixem com a poders religiosos o civils, o sigui tots els ordres imaginaris on uns manen i els altres treballen, i que s'han perpetuat fins avui. Si una entitat polític-administrativa existeix és perquè la gent que hi viu hi creu en aquesta ficció. En el moment que una gran majoria hi deixa de creure per difondre'n una de nova, o bé arriba una de ficció forastera, i aquesta nova sigui la que sigui té reeiximent, un nou ordre imaginari s'imposa. I d'exemples en la nostra història no en falten, i normalment acompanyats de grans conflictes bèl·lics.

Però aquest procés gradual i llarg, on cada vegada es posseïen més coses, es va requerir un nou mitjà d'emmagatzemar informació; el cervell humà no estava preparat (i no ho està) per tot el que s'estava esdevenint. Tal com l'agricultura va aparèixer en diferents llocs del planeta independentment, també ho feu l'escriptura, però aquella primera escriptura no servia per explicar rondalles o les ficcions que tinguéssim, per això tenien el cervell i la parla, sinó per comptabilitzar el que es tenia. Saber quan sacs de blat hi havien als magatzems, de quants soldats es disposava, quanta gent pagava impostos, o que posseïa cadascú, era una informació que s'havia d'anotar en algun material o altre. Els números van ser l'origen de l'escriptura. 

Les ficcions han esdevingut ordre i llei, donat lloc a totes les societats que han poblat la Terra, els ordres imaginaris que veiem quan mirem un mapa polític. Les diverses jerarquies que han existit i algunes d'alguna manera o altre s'ha perpetuat són ficcions: la segregació racial als Estats Units d'Amèrica o el sistema de castes de l'Índia en són dos exemples. Però també tenim el gènere, o més ben dit el patriarcat, sent una de les jerarquies més antigues, on ser home, implicava unes coses i era qui tenia els drets, i ser dona, n'implicava unes altres coses i era qui no tenia drets. Per sort, amb el pas del temps, les dones han guanyat drets, tant que fins i tot han esdevingut governants, però així i tot encara falta molt per canviar.

Tal com ens diu, és impensable suprimir les ficcions, amb la quantitat de gent que camina per aquest planeta, en el fons tothom vol creure en alguna cosa. Ara bé, sempre es pot intentar canviar aquestes ficcions, perquè tal que siguin les millors possibles pels afectats. Ja que escapar-nos d'aquestes ficcions és impossible, és a les nostre mans decidir com han de ser.

Aquests paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 250 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: L'espiga dels horrors, Homes i mites, Dins del laberint i El gabinet de la Dra. Ficció.  Sense dubte entenent el nostre passat, ens permet entendre el nostre present, i tot i que ens diguin el contrari, tot es pot canviar. No hi ha res etern. Tota ficció es pot canviar.

Continuo sense haver llegit el llibre original, però aquesta igual que en la primera part gràfica, aquesta segona continua en el mateix nivell, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història sedentària no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. I certament no podem jutjar els nostres avantpassats per haver decidit canviar d'estil de vida, ja que al cap i a la fi va ser un procés al llarg de moltes generacions i en diferents punts del món. I tot i que ara tenim tots els coneixements possibles, actuem perjudicialment envers el planeta i envers nosaltres mateixos. Algunes ficcions s'han canviat i es canviaran, però d'altres estan molt ben arrelades, i aquestes són les que ens porten pel mal camí.

A veure quan tocarà llegir el llibre original i així percebre com pertoca la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, i així actualitzar el Sàpiens original.

Hem domesticat plantes i animals, ens hem esclavitzat, ens hem assentat creant ciutats i regnes, però per alguns el món s'ha quedat petit i segurament hi hagi més terres més enllà de les mars per descobrir i dominar. Toca unificar la humanitat, i els diners, els imperis, i les religions seran els protagonistes del tercer volum de Sàpiens: Una història gràfica. Si segueixen el mateix ritme, a finals del 2022 l'hauríem de tenir.

Sàpiens: Una història gràfica, volum 1: El naixement de la humanitat

Títol: Sàpiens: Una història gràfica, volum 1: El naixement de la humanitat
Títol original: Sapiens: A graphic history, volume 1: The birth of humankind
Autors: Yuval Noah Harari (Autor original llibre i coautor), David Vandermeulen (Adaptació i coautor), Daniel Casanave (Adaptació i il·lustracions) i Claire Champion (Color)
Traducció de: Imma Estany Morros
Col·lecció: Llibres a l'abast
Publicat per: Edicions 62, octubre de 2020
Format: Cartoné - 19 x 24 cm -  240 pàgines -  Color
Preu: 21,90 €

Aquest passat octubre, Edicions 62 va publicar un còmic que parla sobre l'evolució humana. Sobre aquest tema n'he llegit llibres, n'he vist documentals, però còmics que tractin en profunditat, no, o sent una mica més correctes, obres situades a la prehistòria he llegit Neandertal (Norma Editorial, 2012)  i En busca del fuego (Ponent Mon, 2016), ambdues amb l'autoria d'Emmanuel Roudier.

Interessat doncs per aquesta novel·la gràfica que en un inici en desconeixia el seu context i que vaig anar esbrinant a partir de llavors, la vaig comprar.

Tot comença el 2011 quan l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar en hebreu l'assaig Sàpiens, una breu història de la humanitat, que ens va arribar en català, el 2014 per Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.

Nou anys després, ens ha arribat la seva adaptació en format còmic, més concretament, la de la seva primera part de les quatre que té el llibre original que són: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica.

El primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens, nosaltres l'home modern, va arribar a ocupar tot el món.

Fa uns 70000 anys, a la Terra hi havia unes sis espècies humanes, algunes es van originar al lloc on ocupaven, però en el fons totes elles tenien un origen africà. Cada una al seu racó de planeta, amb les seves peculiaritats i característiques, vivien amb equilibri en el seu entorn, l'alteració que hi devien fer podríem considerar mínima, tot i que utilitzaven el foc i eines.

Una d'elles, l'Homo sàpiens, va començar a mostrar una manera diferent de comportar-se. Tenien una comunicació més complexa que els altres humans, sabien transmetre els seus coneixements d'una manera diferents alhora que els modificaven, això implicava una manera també diferent d'aprendre. També desenvolupar el que avui coneixem com a comerç, com també cooperar doncs entre diferents grups per resoldre problemes que tinguessin. Van desenvolupar una altra sociabilitat. Totes aquestes característiques, els feia diferents de la resta d'humans, el que en conjunt en Yuval Noah Harari anomena revolució cognitiva, va donar lloc que no només alguns grups sortissin de fora de l'Àfrica, tal com altres espècies humanes ja havien fet, sinó que anessin fins a terres encara més llunyanes on mai cap humà abans havia arribat. Sense saber-ho passa a passa, vam ocupar o envair tot el món. 

Aquesta revolució cognitiva a més, va donar lloc a l'aparició del concepte ficció. Una realitat imaginada, que en certa manera ha anat modelant la nostra espècie, allunyant-la de la realitat natural a què havíem pertanyut. Sí fins llavors quan veiem un lleó, pensàvem i dèiem: Ep, perill! A partir de llavors, hi podríem afegir, que a part de ser un perill, el podríem relacionar amb el grup de bisons que segueix i per tant coordinar-nos entre nosaltres per caçar-los i a més a més inspirant-nos en la seva majestuositat, fer-lo esperit protector de la tribu. Aquella primera ficció va anar donant lloc a una profunda evolució cultural en tots els sentits, donat lloc a l'aparició de múltiples societats humanes.

Tornant al viatge al llarg del planeta, si quan els sàpiens van començar-lo  hi havia cinc espècies humanes més, al final del viatge només en va quedar una, els sàpiens. Que va passar? Quan una espècie forana ocupa un territori nou, el més normal, és que amb el temps acabi desapareixent. Però el seu avantatge cognitiu, els va permetre adaptar-se a múltiples territoris, i així van acabar desplaçant les espècies humanes autòctones. Com va ser aquesta substitució? Segurament, hi va haver una mica de tot, en els alguns segurament els vam anar arraconant tot competint pel territori i els recursos, fins que els darrers van acabant morint de gana, per exemple, però coneixent el nostre historial, no es pot descartar que segons el lloc i l'època no els acabéssim exterminant violentament. 

Però, els nostres parents humans, no van ser els únics que van rebre negativament la nostra arribada. Mentre els sàpiens es van mantenir dins d'un context africà-asiàtic, l'impacte en vers el nostre entorn fou força mínim, no en va aquest ampli territori ja hi havia hagut humans, i per tant els altres animals ja ens coneixien, malgrat que érem prou diferents psicològicament. Ara bé, en el moment que vam trepitjar noves terres on mai abans cap humà hi havia fet acte de presència, tal com Austràlia o Amèrica, aquí la cosa va ser molt diferent. En especial el que coneixem com a megafauna, els grans mamífers, aus i rèptils. Les espècies d'aquesta megafauna no tenien cap mena de por d'aquell nouvingut, i per tant van ser blanc fàcil de les seves modernes llances i fletxes, i qui dia passa any empeny, sense ser-ne conscients nosaltres també vam anar portant-los a l'extinció. 

Aquests darrers paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 240 pàgines del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols: Rebels de la sabana, Senyors de la ficció, Sexe, mentides i pintures rupestres, i Assassins en sèrie intercontinentals. A més de mostrar-nos moltes altres coses de la nostra evolució que aquí no he explicat. Sense dubte entenent el nostre passat més llunyà, ens permet entendre el nostre passat recent, que tenim ben documentat, el nostre present, i també imaginar-nos com pot ser el nostre futur.

No he llegit el llibre original, però aquesta primera adaptació m'ha encantat, propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució no ens sigui feixuga, però sense enganyar-nos la realitat és la què és. I certament no podem jutjar els nostres avantpassats, no eren conscients ni de què feien ni d'on eren, no tenien els coneixements que ara tenim. I tot i que ara en tenim molts, actuem envers el planeta i envers nosaltres mateixos segurament molt més malament del que els primers sàpiens havien fet.

Tot i no haver llegit el text original, un pot percebre la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave, no només per fer l'adaptació de part del llibre original sinó també aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, certament actualitzar el Sàpiens original.

Després d'ocupat tot el planeta, la nostra història continua amb la següent gran revolució, veient com aquells caçadors-recol·lectors nòmades, van decidir sense saber-ho, ser esclavitzats pels cereals. Tocarà el torn de la revolució agrícola que entenem que serà el segon volum de Sàpiens: Una història gràfica. Esperem que pròximament, el podem gaudir tot coneixent la nostra realitat com a espècie animal.