Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cels Gomis i Mestre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cels Gomis i Mestre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2016

La bruixa catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Edició a cura de Cels Gomis i Serdañons, il·lustracions de David Granato i pròleg d'Adrià Pujol Cruells
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició octubre de 2016
Format: Rústic amb solapes, 282 pàgines, 130 x 210 mm
Preu: 16€

Tot voltant per Catalunya en les diferents obres de vies i carreteres, on estava destinat, en Cels Gomis i Mestre, enginyer i també folklorista, a part de recollir tot de dites, creences i altres similars sobre fauna i flora, també en va recollir sobre un tema llavors encara molt vigent, la bruixeria i altres temes similars.

La bruixa catalana, fou una obra que en el seu dia va quedar inacabada i inèdita, degut a la mort de Cels Gomis. No fou fins l'any 1987 que el llibre fou publicat per Alta Fulla, en un edició a cura del seu nét,  Cels Gomis i Serdañons, amb alguns canvis. Tot seguint l'índex que havia establert l'autor, aquell capítol que li mancava material fou suprimit,  algun altre fou complimentat per parts sobre bruixes d'altres treballs d'en Cels Gomis. I evidentment es va normativitzar la llengua catalana. Aquesta edició d'Alta Fulla és la que Edicions Sidillà ha recuperat ara en motiu del 175è aniversari del naixement de Cels Gomis i Mestre. 

Ja el mateix títol ens dóna una idea de la temàtica de l'obra, la qual s'acaba d'emfatitzar amb el seu subtítol i dins d'un context temporal: Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 i 1915

A través dels diversos capítols coneixerem que entenien per bruixeria els catalans d'aquella època, a qui consideraven bruixes i bruixots, i quines habilitats tenien, per exemple la capacitat de transformar-se en altres animals, com gats negres o rucs, l'habilitat de viatjar a l'instant i de crear tempestes i fenòmens atmosfèrics nocius.  També és fa un repàs a les famosos reunions de bruixes, els sàbats, més conegudes pel terme aquelarre, adaptació del basc akelarre.

Eren en aquestes reunions on es creia que tenien contacte amb el dimoni, per tant també es fa un repàs a aquesta figura coneguda sobretot per la seva construcció de ponts i de dòlmens o l'aparició de pedres de grans dimensions situades en punts concrets.  

No falta un capítol dedicat als remeis populars, o més ben dit a tot un reguitzell de malalties i la manera de curar-les, molt sovint a base d'oracions.  I també n'hi ha un dedicat a la Nit de Sant Joan, la predilecta de les bruixes i per fer tota mena de rituals, en especial la gent normal per tenir bona salut la resta de l'any. 

El mateix Cels Gomis a llarg del llibre ja ens deixa entreveure que part de la bruixeria segurament té orígens pagans, precristians, la Nit de Sant Joan n'és un bon exemple, sent la versió cristiana d'antics cultes al Sol, en motiu del solstici d'estiu. El cristianisme doncs al seu dia va anar maquillant aquells cultes i supersticions pel seu benefici i així poder anar controlant la gent, fent que fossin les ovelles dòcils del seu ramat. Al darrere de molts "sants", per exemple, hi ha moltes supersticions i falsedats, però clar aquestes interessaven, però aquelles que anaven en contra de la seva ideologia, doncs ja eren heretgies i bruixeria, i les persones que les practicaven del foc no se n'escapaven, i així desapareixen de la memòria col·lectiva. 

Avui en dia tot i que podem considerar la bruixeria com a obsoleta, encara en queden algunes reminiscències. Un primer exemple és posar el palmó de rams beneït al balcó i que tots de canalla hem fet. Té el significat de protecció envers els mals esperits, o bé bruixes, evidentment majoritàriament així ho crec, aquest significat s'ha perdut i només es fa per tradició, per allò que sempre s'ha fet. Un altre exemple que al llibre no és menciona és el costum que hi ha pagès (si més no, els llocs que conec) no ser si a ciutat també, de posar un potet tancat amb pa beneït en una finestra de casa. El significat vindria a ser el mateix protecció envers els mals esperits, i com que es tracta de menjar, també que aquest no falti mai a taula.  

Com ja va passar amb Zoologia popular catalana, en aquest nou llibre dedicat a les bruixes, en el capítol sobre els remeis populars, n'hi ha un que fa referència a Calaf, de la manera de prevenir els ensurts.


Sense cap manera de dubte, Edicions Sidillà està fent una gran feina en anar recuperant de l'oblit tots aquests coneixements populars que al seu dia va anar recollint en Cels Gomis i Mestre.

dilluns, 10 d’agost del 2015

Botànica popular catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Il·lustracions de David Granato i pròleg de Salvador Palomar
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2015
Format: Rústic amb solapes, 400 pàgines
Preu: 18€



Després del Zoologia popular catalana, Edicions Sidillà ha recuperat una altra obra de Cels Gomis i Mestre, aquesta amb les plantes com a protagonistes: Botànica popular catalana. Aquesta s'ha recuperat en motiu del centenari de la seva mort, el 13 de juny de 2015. 

Fem un breu repàs històric d'aquesta obra. La primera edició d'aquest llibre fou publicada al 1891 sota el títol Botànica popular. L'any 1909, Cels Gomis va enllestir una nova edició de l'obra, però aquesta no es va arribar a publicar fins al 1983 sota el títol Dites i tradicions populars referents a les plantes, gràcies al treball d'un nét de l'autor, en Cels Gomis i Serdañons. Finalment arribem aquesta present edició de Sidillà on es recupera el nom original afegint el terme "catalana", seguint la segona edició complementant-la amb els noms de les comarques i diversos índexs, com el de nom i sinònims i el topogràfic dels indrets mencionats. 

Així doncs com a la Zoologia popular catalana, en aquest de Botànica ens trobarem amb tot de creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums sobre el món vegetal que els catalans d'aquella època coneixien i transmetien.    

Dividit en 2 apartats, el primer de generalitats sobre les plantes i l'altre de monografies per les diferents plantes tractades per ordre alfabètic, ens permetrà descobrir el munt de dites que teniem o tenim sobre aquest éssers vius i el que m'ha impressionat més el gran ventall de plantes mencionades, moltes de les quals llavors d'una manera o altra eren utilitzades i ara segurament no els n'hi fem ni cas ni en sabem el seu nom comú, esdevenint doncs simples "floretes" que viuen als camins, als boscos i als prats. Així doncs el llibre a part de recuperar el coneixement popular també es un treball de memòria i recuperació botànica.

De les diferents plantes tractades les més extenses són les tres plantes mediterrànies per excel·lència: el blat, el cep i l'olivera, i amb elles, els seus principals derivats: el pa, el vi i l'oli. 

Tot i que la micologia és una disciplina biològica diferent a la botànica, tradicionalment l'estudi dels fongs s'ha inclòs dins d'aquesta disciplina, així doncs també s'hi recullin algunes dites d'alguns bolets.

Igual que al llibre de Zoologia popular, també hi ha les diverses comparacions amb d'altres llengües (occità, castellà, francès, portuguès, italià entre d'altres), podent veure així si hi ha similituds o bé diferències en aquestes i la catalana.

Per cada una de les plantes tractades, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta el nom científic, els diferents noms vulgars que pot rebre i el nom del fruit si s'escau, Respecte el nom científic, al Zoologia vaig comprovar, que n'hi havia d'obsolets actualment. Aquí no ho he sabut detectar tampoc ho he comprovat, però si es donés algun cas hagués estat adient, indicar el nom científic actual en una nota a peu de pàgina. Reitero, desconec si es dóna el cas, però per dir-ho tampoc s'hi perd res.

Cels Gomis no només fou enginyer de vies ferroviaris i carreteres, si no que fou un gran recol·lector de coneixements populars, i que darrerament gràcies a Edicions Sidillà, els podem anar recuperant. 

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Zoologia popular catalana

Autor: Cels Gomis i Mestre
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2014
Format: Rústic amb solapes, 448 pàgines
Preu: 19€

Amb Zoologia popular catalana, en quan a lectures de llibres (còmics a part) he canviat el registre, el gènere. Les últimes lectures era d'aventures, misteris, o amb base històrica, amb aquesta última però m'he endinsat al llibre de cultura, de coneixements populars, un tipus de lectura que no llegia des de fa força anys.

Les primeres noticies de la seva publicació em van arribar a través del web de la distribuïdora Àgora llibres, la qual la com ja he comentat en diversos cops la consulto regularment sobre tot per estar al cas de novetats de còmic. Així doncs en trobar aquest llibre, el seu títol em va cridar l'atenció en un bon principi, i la petita sinopsi doncs em va acabar de captivar, i a nivell de coneixences personals cal afegir-hi que el pròleg està a càrrec del company de ComiCat Emili Samper, el qual va escriure un llibre dedicat a l'autor del Zoologia, anomenat De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841 - 1915) (Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2013).

Qui fou Cels Gomis i Mestre? Sense fer-me extens i anant al que interessa ara, fou un enginyer el qual tal com explica el pròleg va treballar en la construcció de la xarxa ferroviària espanyola. Aquesta tasca li va permetre recollir molt coneixements popular, en forma de refranys, dites, cançons, jocs, endevinalles sobre diverses temàtiques com botànica, meteorologia i en el cas que ens pertoca doncs zoologia. A la seva faceta d'enginyer se li ha de sumar la de folklorista, part molt important. 

Així doncs amb la Zoologia popular catalana, publicat originalment l'any 1910, Cels Gomis hi va posar tot el que va anar anotant al llarg de la geografia catalana sobre coneixements populars d'animals, el ve a dir el subtítol llarg de l'obra: Modismes, aforismes, creences, supersticions... que sobre els animals hi ha a Catalunya, amb gran nombre de confrontacions.

Amb el terme confrontacions, ve a dir, que va comparar les dites a com es diuen amb d'altres llengües: castellà, francès, portuguès, occità, italià i fins i tot en algun cas amb l'asturià. Podent veure així si hi ha similituds o bé diferències, també.

Llegint, a un li sonaran moltes de les dites, dels coneixements, per tant encara avui, s'utilitzen, algunes d'altres segurament s'hagin perdut en el temps. Cal mencionar que bàsicament hi ha localismes i per tant que difereixin d'un lloc a un altre o que s'utilitzin a uns lloc i no a uns altres.

I de quins animals es parla?  Doncs d'una llarga llista, fins i tot algun de fantàstic. Aquests són agrupats en vuit capítols: Mamífers domèstics, Mamífers bosquetans i feréstecs, Aus casolanes, Ocells de bosc, Rèptils (inclou amfibis), Peixos (inclou crustacis i alguns mol·luscos marins), Mol·luscos, Insectes (inclou altres espècies d'invertebrats).

Per cada un dels animals tractats, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta els diferents noms vulgars que pot rebre, el nom del mascle, de la femella, de la cria, del cau si es dona el cas i no hi falta el nom científic, els quals són els vigents en la època que originalment es va publicar al llibre i que molts actualment estan obsolets. Per tant hauria estat correcte, en els casos en que hi ha hagut una actualització, en una nota a peu de pàgina dir quin és el correcte actualment.

Per acabar m'ha agradat trobar-hi varies dites segarrenques, i en especial m'ha fet il·lusió trobar-hi una corranda que fa referència a Calaf, el meu poble, i que comparteixo aquí.