Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euromalson. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euromalson. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’abril del 2013

Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana

Títol: Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana 
Títol Original: Europesadilla. Alguien se ha comido a la clase media
Autor: Aleix Saló
Publicat per: Debolsillo (Random House Mondadori), abril 2013
Format: Llibre de butxaca, 192 pàgines.
Preu: 9,95€

Amb Simiocràcia, l'Aleix Saló la va encertar de ple amb el format de llibre il·lustrat explicant les claus de la crisi, però sense perdre l'humor propi del que es caracteritza l'autor. Enguany, doncs hi ha tornat però centrant-se en això que s'està construït políticament i econòmicament a al continent d'Europa, però que ningú en veu la llum al final del túnel. Prepareu-vos per Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana.

Per explicar-nos tot l'entremat polític i econòmic que estava vivint Europa, comença amb un breu repàs històric de com s'ha anat desplaçant el poder polític del Vell Món des del Creixent Fèrtil i la Mediterrania Oriental de Grècia, passant pel domini mediterrani de Roma, i amb la seva caiguda, establint-se finalment al centre de l'Europa continental. No només se'ns fa una comparació, un versus entre Europa i Àsia, si no que també ja va introduint les diferencies entre l'Europa continental i l'Europa mediterrània de l'Edat Mitjana.

A partir d'aquí l'Aleix Saló ja ens introduirà a tres impactes els quals van afectar fortament l'Europa del segle XXI, això s'hi explicant-ho amb fets històrics que hi han hagut des de l'edat mitjana fins a dia d'avui, en el qual hi ha hagut de tot: la colonització del món conegut per part europea, guerres entre ells, colònies que s'independitzen i que amb el temps tindran poder mundial: els Estats Units d'Àmerica. Més guerres entre ells, entre les quals dues guerres d'abast mundials, malauradament van ser el motiu pel qual es va començar a constriuir certa unitat economica i politica a Europa, el qua avui coneixem com a Unió Europea. I quins han estat aquests impactes que ha afectat els fonaments o més ben dit la teulada d'aquesta institució? I dic teulada, per que la creació de la Unió Europea s'ha fet des de dalt a baix. Des dels despatxos dels governants a esquenes del pobles tot i que al cap i a al fi tenint-ne beneficis i ara també sent-ne el més perjudicats. 

L'islamisme imporant en temps passats els qual van aportar molts coneixements a una Europa dominada per un cristianisme obscur, degut a les batalles del segle XX entre capitalistes i comunistes, alguns sectors s'havien militaritzat i radicalitzat entrant en escena el dia 11 de setembre de 2001. Aquest primer impacte no només va afectar els EUA també a a la UE i la resta de països occidentals que fins al dia vivien en una mena de bombolla de pau. De falsa pau. Per que a la resta del món, en molts d'aquells paisos que havien estat colònies europees, de pau no n'hi havia, interessava doncs que hi hagues inestabilitat per afavorir els interessos dels grans països occidentals. El que coneixem com a neocolonialisme, tant normal i comú des de mitjans del segle XX. 
Però amb el neocolonialisme i l'exportació del modus de vida occidental a la resta del món, la globalització, també va arribar els moviments anti-globalització. La globalització ha aportat un efecte anomenat deslocalització, les empreses per ser més competents abandonen els països occidentals per establir-se a països més pobres, i en surt més perjudicat doncs la classe mitjana, tant important en la creació europea i ara la que més perjudicada per les goteres de la teulada europea. 

Per altra banda per lligant-ho tot, els governants europeus des dels seus àtics van tenir la idea van tenir la idea de crear una moneda única per facilitar encara més el comerç i l'economia a Europa. Naixeria això l'Eurozona, i tots il·lusionats després de les campanades que indicaven el final del 2001 i l'inici del 2002 vam anar als caixers a buscar les primers exemplars d'aquella moneda miraculosa, l'EURO, festa i xerinola, fins que el dia 2 de gener, ens vam adonar que si abans un cafè valia 100 pessetes ara valia 1 euro, o sigui 166,386 pessetes. Amb un simple cafè la gent normal ja va començar a veure que això de l'euro potser no era tant agradable com ens volien fer veure. Però aquella nova moneda funcionava en països que econòmicament anaven en marxes diferents, en dues Europes diferents, sí la continental i la mediterrània. Per que ens entenguem és com si l'euro fos una corda que unís un tren de gran velocitat amb un tren de vapor, oi que amb aquest exemple tothom s'imagina un descarrilament amb un accident de grans dimensions? Sí, oi doncs això és el que ha passat, el que està passant. I quina és la gran afectada, la classe mitjana.

Aquests paràgrafs no deixa de ser un simple i breu resum del que actualment passa en el si d'Europa, i que l'Aleix Saló ens ho explica a Euromalson amb més detall i d'una manera senzilla i entenedora i amb humor, cosa que si es perd malament rai, fent-ho així accessible a tothom. Una lectura molt i molt recomanable.  

dilluns, 15 d’abril del 2013

Crònica del 31è Saló del Còmic 2a part: Dissabte de firmes i trobada ComiCat

Després d'un matí de divendres apassionat de compres, va arribar el dissabte, el dia de la cacera de firmes, d'estand en estand, fent cua o no, o esperant l'autor per que fa tard, per tal que aquest et dibuixi quelcom o escrivís una dedicatòria al llibre o còmic. A més també dissabte també va tenir lloc la trobada ComiCat.

A dos quarts d'onze entrava a al Saló, i directe cap a l'estand de Norma, per tal que tenir les dedicatòries d'en Marc Zanni i en Joan Sanz aquest cop a la nova edició de La sèrie de la teva vida. Després d'una breu cua, va arribar el meu torn i m'entre m'escrivien comentant breument la lectura de la primera edició del llibre i també parlant de l'estrena dels nous episodi de One Piece en català. Ganes d'escoltar en Joan Sanz donant veu a en Saldeath d'Impel Down.

Un servidor, en Joan Sanz i en Marc Zanni
Les dedicatòries d'en Marc Zanni a dalt i d'en Joan Sanz a sota

Un cop amb la dedicatòria al llibre sortint de la cua, vaig conèixer personalment en Pedro Garcia, alies Rei Bardock, i conegut per ser el traductor de la versió catalana de Dragon Ball Multiverse.

Fent temps pel Saló per la següent firma, la d'en Max a l'estand de La Cúpula,  vaig coincidir amb l'Emili Samper (Nightwing80) de la Batcova, company de ComiCat. Després de saludar-nos i parlar, ens vam separar cadascú per la seva banda, i em vaig dirigir a l'estand de La Cúpula, per tenir les dedicatories d'en Max tan a Vapor com per Bardín, aquest últim comprat el divendres. Essent el segon en la cua, va arribar el meu torn.

En Max firmant el meu Vapor
La dedicatòria al meu Vapor
La dedicatòria al meu Bardín

Després va ser el torn de la de dedicatòria d'en Quim Bou al meu exemplar de L'illa de la mà. Em vaig dirigir a l'estand de Còmics 22 on l'hi trobaria firmant. Em vaig haver d'esperar uns breus minuts, el retard de rigor dels grans autors, amb el resultat i honor de tenir una altra obra seva amb la seva dedicatòria. 

En Quim Bou i un servidor
La dedicatòria al meu L'illa de la mà
I tot seguit cap a l'estand de Random House Mondadori, per la dedicatòria anual i de rigor de l'Aleix Saló a la seva nova obra, Euromalson.


La ronda del matí havia acabat. Tocava doncs ara trobar-se amb la resta dels companys de ComiCat, i on enrere? Al bar del fons!!! Allà hi vaig trobar, l'Emili Nitghwing80 i Javi del Campo Fonamental amb la seva xicota. Minuts després va aparèixer en Pau Gargotaire. Vam fer petar la xerrada, i abans d'anar a dinar vam anar a fer una volta cadascú pel seu compte. Bé, en Pau i jo vam anar a mirar les exposicions, on una llarga estada a les de l'entrada: Quaderns de Viatges, Junts però no barrejats: X-Men i Els Venjadors i Els 75 anys de Superman. Després també vam visitar la de L'humor no es retalla, i ja es va fer l'hora per anar a dinar. En Pau no ens s'hi va afegir, o sigui que els altres tres i jo vam fer cap a fer un mos. 

Un cop ja amb les panxes plenes, vam tornar a Saló, i aquest cop tots junts vam fer cap a l'estand de Dibbuks, on firmaven l'Andrés Palomino i l'Àlex Roca el seu còmic ¿Dónde está el guionista?. Així entre que l'Àlex que va arribar una mica tard i es prenia el seu temps en dibuixar, vam fer força conya comentant que la cua que s'anava formant cada vegada era més i més llarga. 

 L'Andrés, l'Àlex i el meu ¿DEEG? firmat
Les dedicatòries de l'Alex, a l'esquerra i la de l'Andrés a la dreta
Abans però de les firmes mentre m'esperava vaig tenir el grandíssim honor de conèixer una altra persona, l'Oriol Estrada molt més conegut per ser el Capitán Urías de La Arcadia de Urías. Ja li vaig dir que la seva alçada intimida moltíssim, però molt eh! Havent participat en el sorteig de la nova Arcadia, em va tocar les dues primeres temporades de Cálico Electrónico.Vaig passar-me pel corresponent estand per comprar la tercera temporada però estava esgotada.


Un cop ja vam tenir les firmes als nostres ¿DEEG? va tocar acomiadar-se fins a la propera ocasió. Cada membre de ComiCat va anar per la seva banda, dirigint-me cap l'estand de l'FNAC, on firmava en Javi Fernández, el dibuixant del còmic Amy Winehouse, amb un excel·lent dibuix que tot i no ser seguidor de la cantant, m'ha permès conèixer-la breument, veient la seva dramàtica vida i mort, ara com a membre del Club dels 27. No és dolent obrir-te a diferents tipus de còmic i obrir-se a nous temàtiques. 


Abans d'anar a per l'última firma vaig anar a l'estand de Selecta Vision on vaig fer la única compra del dissabte i l'última del Saló, les dues primeres pel·lícules de Les Tortugues Ninja: TMNT. La película i TMNT 2. El secreto de los mocos verdes. I juntament amb el còmic aquest doncs ha estat El Saló de les Tortugues Ninja, i sense tenir-ne cap tipus d'intenció, malgrat la presencia d'en Kevin Eastman, un dels seus creadors.


I ara sí, l'última firma. Cap a Norma per aconseguir la dedicatòria d'en Daniel Estorach, l'autor del llibre Avui m'ha passat una cosa molt bèstia, el primer llibre de la trilogia Cròniques d'un heroi urbà. El segon llibre, Identitats Secretes, està previst que surti al juny. A més a més Norma també feia la presentació de l'adaptació a còmic del primer llibre, regalant un avançament amb les primeres 22 pàgines, així doncs també hi havia la presencia del seu dibuixant, en Julián López. Per tant, tinc tan el llibre com l'avançament del còmic dedicat. Per cert, el personatge del Daniel Garcia "Justicier del Post-it" és el primer que en Julián dibuixa per a un lector. Degut a que en Julián Lopez va fer tard, anava confós d'hora, vaig tenir una bona estona per conversar amb en Daniel, sobre aquest primer llibre, la primera impressió del còmic i sense desvetllar-me res, breus trets per on pot encaminar-se el futur de l'univers de Cròniques d'un heroi urbà, però tal com vam coincidir pas a pas, el segon llibre pel juny i de cara a Nadal el còmic adaptant el primer llibre.

En Daniel Estorach dedicant-me l'avançament del còmic
En Julíán López i en Daniel Estorach disfressat de Justicier del Post-it, amb el meu llibre dedicat
A l'esquerra, dibuix i firma d'en Julián López, a la dreta firma d'en Daniel Estorach

Avançament del còmic dedicat: A l'esquerra, Julíán i a la dreta, Daniel

Completada la cacera de firmes, ja va ser l'hora de deixar Montjuïc per anar-me enfilant cap l'Altiplà de la Segarra. Ha estat un Saló molt ben aprofitat tant per les compres, per les firmes, per retrobar-se amb autors que ja coneixia, com també coneixent-ne de nous i també per la gent que coneixia per internet i que he pogut conèixer personalment. Ara a llegir que n'hi ha per molt i fins la propera ocasió!

dijous, 11 d’abril del 2013

Compres previes al Saló del Còmic

Avui ha obert portes el 31è Saló del Còmic de Barcelona. Un servidor hi tornarà altre cop, demà al matí i dissabte tot el dia amb la gent de ComiCat. Al llarg però d'aquests dues últimes setmanes he avançat feina comprant les respectives novetats. Així doncs el Saló, el dedicaré principalment a comprar alguna novetat d'enguany que no hagi comprat encara, còmics pendents d'altres anys i dissabte sobre tot a la cacera de firmes que ja m'he planejat els horaris, i serà tota una proesa amb la coincidència d'horaris.

Bé doncs aquí les 5 compres pre-Saló del Còmic:


  • Els capullus no regalen flors, de Moderna de Poble. Rosa dels vents (Random House Mondadori)
  • Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana, d'Aleix Saló. DeBolsillo (Random House Mondadori)
  • Amy Winehouse, de Cristofe Gofette, Patrick Eudeline, Luca Merli i Javi Fernández. Fanbooks (Grup 62)
  • Joc de Trons II, de George R.R. Martin, Daniel Abraham i Tommy Patterson. Fanbooks (Grup 62)
  • Fins als borbons!, de 38 dibuixants emPalmats. Angle Editorial 

De cara a la setmana, un cop hagi posat les cròniques del Saló, ja tocarà el torn de les ressenyes d'aquestes lectures i de les que vindran. 

dijous, 4 d’abril del 2013

Aleix Saló retorna amb Euromalson

L'Aleix Saló no podria faltar a la cita anual, i tenint a tocar el Saló del Còmic, retorna amb la seva nova obra Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana, publicat per Debolsillo del grup editorial Random House Mondadori.



Debolsillo (Random House Mondadori)
Rústic, De butxaca, 192 pàgines
9,95€
 
La classe mitjana europea viu assolada per una recessió històrica. Amb impotència, veu com una elit de vampirs sinistres succiona els seus escassos ingressos. Aquest grup de xuclòpters està format per banquers, polítics i, quan s'ha intervingut, altres components de la classe mitjana aprofitats i insolidaris. En paral·lel, Europa viu una crisi política i econòmica sense precedents, per culpa d'un experiment nefast. Van intentar crear un ésser híbrid, formant països excessivament diferents i amb economies totalment dispars. El resultat: un monstre monstre frankensteinià anomenat Eurozona, que ni Déu és capaç de redirigir.


Tal com va fer amb les seves obres anteriors Españistán i Simiocràcia, també ha realitzat un vídeo de promoció.




JA A LA VENDA!