17. Vivir, revivir, sobrevivir

Títol: 17. Vivir, revivir, sobrevivir

Autor: Àlex Santaló

Publicat per: Panini Comics, març 2015

Format: Cartoné, 112 pàgines, B/N i Color

Preu: 16€

Sota el segell d'Evolution Comics, Panini Comics ha publicat la primera obra en solitari de l'Àlex Santaló, 17. Vivir, revivir, sobrevivir, en que a part de ser-ne el dibuixat també n'és el guionista. I és que l'obra és autobiogràfica.

Explicar la teva vida o un dels seus episodi a desconeguts, sigui quin sigui el format i si a més es tracta de relatar una malaltia, com és el càncer, quelcom durant molt de temps ha estat un tema tabú, és un sense cap manera de dubte un acte de valentia. 

El càncer se li ha manifestat a l'Àlex Santaló dos vegades en la seva vida, la primera quan tenia 17 anys (1994), la segona justament al cap de 17 anys (2011). Que un adolescent, en plena flor de la vida, li diagnostiquin aquesta malaltia és cop molt dur tant per ell com per la seva família. 

Així a llarg del còmic, es van alternant les dues èpoques, veient-ne la seva progressió, tenint un major gruix la primera època. Fou en aquesta, a que part del suport de la seva família, el còmics i la música també van ajudar-lo a resistir i superar el càncer el primer cop. Tal com es deixa entreveure fou llavors quan es va interessar en el dibuix. 

El dibuix tot i que és blanc i negre principalment, en els moments que així la situació ho requereix, s'utilitza el color, per donar-li humor, molt necessari en una obra al cap i a la fi dramàtica.

Al passat Saló del Còmic li vaig preguntar si li havia costat molt fer el còmic. L'Àlex em respongué que en la primera etapa, en traslladar la realitat al paper del guió li va ser dur. Però hi va haver un moment que s'ho va començar a mirar d'una altra manera, com si de ficció fos, per així portar a bon terme l'obra.

El còmic amb pròleg d'Éric Abidal, ex-jugador del FC Barcelona, qui el vam veure lluitar contra un càncer de fetge, es complementa amb tota una sèrie d'extres, que inclou escrits idibuixos dels seus pares i amics, i diversos esbossos i dissenys del còmic. 

17. Vivir, revivir, sobrevivir de l'Àlex Santaló és un tota una mostra de valentia, com ja he comentat, molt més que recomanable, de lectura obligatoria i que tothom que hagi viscut el càncer de prop, sigui en pròpia pell, famíliars o amics propers entendran plenament el que s'hi relata. 

Crònica del 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquest últims dies he anat força enfeinat, fent que no m'hagi pogut posar a escriure la crònica del 33è Saló Internacional del Còmic fins aquest cap de setmana. 

A diferència d'altres anys Aquest cop però tal com anireu llegit ha estat un Saló destinat a la principalment a la compra de novetats i també a aconseguir firmes. I es que enguany,  les compres pre-saló han estat mínimes: L'edició catalana de Jaco The Galactic Patrolman, L'àrab del futur  i el tercer número de la revista Tentacles.

Enguany hi he tornat dissabte.A dos quarts de deu del matí ja era a Barcelona, havent-me d'esperar que obrissin les portes a les 10 per poder-hi entrar. Un cop a dins vaig anar directe a l'estand de Supercatalà a comprar el segon volum del còmic, el qual la seva autora, l'Olga Resina me'l va dedicar.

Seguidament a l'estand de Món Còmic d'El Corte Inglés, vaig comprar el nou còmic de l'Àlex Santaló: 17. vivir, revivir i sobrevivir.

A l'estand de Dolmen Editorial vaig comprar el tercer volum de la Ultimate Edition de Dragon Fall i el llibre il·lustrat Grans personatges que construïren Catalunya, el qual un dels seus autors és el dibuixant Quim Bou.

A l'estand d'Ediciones B  vaig comprar el nou número de la col·lecció Mestres del l'humor: Mortadel·lo i Filemó. El tresorer, el qual entre el Saló i Sant Jordi ha sigut un èxit de vendes.

Tot seguit vaig anar  l'estand de Panini Cómics on desvirtualitzar i conèixer en persona l'Àlex Santaló el qual em va dedicar el meu 1714 Baluard i el meu acabat de comprar 17 vivir, revivir i sobrevivir.

 

Tot seguit vaig anar a l'estand  d'Astiberri Ediciones on en Bartomeu Segí em va dedicar el meu Històries del Barri. Camins.

Passant per l'estand de Norma Editorial vaig comprar El convoy, que és la nova obra del dibuixant Eduard Torrents, l'autor de Ramon Llull. La controvèrsia jueva (Glénat, 2009).

Tot seguit passant per l'estand de Planeta Cómics on vaig comprar Les Llegendes de Sant Jordi i el còmic culinari Web Trip. Relatis i Receptes.

 I així va arribar al migdia, en que vaig tornar a Dolmen on en Quim Bou, amb qui vaig compartir gran part de la jornada, em va dedicar el Grans personatges que construïren Catalunya, i  tot seguit en Nacho Fernández, un dels autors de Dragon Fall, em va dibuixar un Frigo (parodia d'en Freezer) al tercer volum comprat prèviament.

Tot seguit tornaria Norma, on l'Eduard Torrents em va dedicar El convoy, recordant quan anys ençà em va dedicar el Ramon Llull.

 Tot seguit vaig anar a l'estand d'Arkham Comics on vaig comprar La nota del jazz i 101 acudits senyor Ruc, obres publicades per Edicions de Ponent.

 Tot seguit vaig visitar les diferents exposicions de planta baixa.

Cap a les tres va arribar en Pau Bosch "Gargotaire", company de ComiCat, i anant a l'estand de l'Escola Joso, em vaig comprar l'edició catalana del fanzine Vikings, el qual fou dedicat pel mateix Gargotaire, un dels guionistes, i també per un dels dibuixant, la Shyruu Celas.

Tot seguit va arribar el torn de dinar i acabar de visitar la planta baixa del Saló. Tot passejant em vaig trobar amb en Marc Pastor "Per Tutatis", també company de ComiCat, el qual feia algun any que no coincidíem al Saló. Així que tot xerrant i fent temps, es van fer les 5 de la tarda, en que em vaig desplaçar altre cop a Panini,  on fou en Cels Piñol qui aquesta vegada vaig desvirtualitzar i conèixer en persona. Em va dedicar el 1714 Baluard, ara ja dedicat pels seu dos autors.

Tot seguit vaig anar a la planta superior, on hi havia l'espai de consoles, la gran exposició de còmics fantastics, tractant diferents gèneres, i també l'exposició sobre el còmic en català, amb algun error rellevant com considerar Glénat i EDT com dues editorial diferents. 

  

 

I finalment va arribar l'hora dels adéus. Em vaig acomiadar d'en Quim Bou, el qual també era a dalt jugant al joc de rol del seu còmic Orn. A la planta baixa em vaig acomiadar d'en Marc Pastor i en Pau ho vaig fer via mòbil.

Aquesta edició ha estat intensiva en dedicatòries i en còmics, el quals ara tocarà llegir i fer-ne les ressenyes. Ara bé, m'esperen unes setmanes un pèl complicades que ho endarrerirà.