dimarts, 29 de setembre de 2020

Gunnm Mars Chronicle vol. 1

Títol: Gunnm Mars Chronicle vol. 1
Títol original: Gunnm Kasei Senki (銃夢火星戦記, Gunnm Mars Chronicle) vol. 1
Autor: Yukito Kishiro
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, març 2018
Format: Rústic amb sobrecoberta  - Volum B6 (13x18 cm) - 200 pàgines - B/N i color
Preu: 8,95€

Si el desembre de 2017, Ivrea va recuperar la primera sèrie de Gunnm, el març de 2018 va haver-hi doble llançament d'aquesta obra creada per en Yukito Kishiro, en va sortir el seu tercer volum  i per part de Planeta Cómic va llançar el primer volum de la seva tercera sèrie, Gunnm Mars Chronicle, que al Japó va començar a publicar-se l'octubre de 2014.
 
Aquells que ens vam iniciar amb Gunnm amb l'edició d'Ivrea, ens vam trobar que al llarg del 2018, s'anaven publicant volums de la primera i tercera sèrie sense saber si es reeditaria la segona, Gunnm Last Order. En el meu cas, vaig comprant-ne els volums d'aquestes dues sèries, i reservant-me la tercera per si mai es publicava la segona i en acabant aquesta, començar a llegir la tercera sèrie. Per sort, al Saló del Manga de Barcelona de 2018, Ivrea va anunciar la llicència de la segona sèrie,  que va començar a publicar el gener de 2019. 

Així finalitzada la primera sèrie, l'agost del 2018, el gener de 2019 vaig començar amb la segona, tot comprant i llegint els seus volums a mesura que sortien, fins a finalitzar-se aquest passat juny de 2020. I així havent llegit les dues primeres sèries, he començat a posar fil i agulla amb la tercera sèrie, Gunnm Mars Chronicle, ara a finals de setembre, que fins al dia d'avui n'han sortit 6 volums. Planeta Cómic, va publicar els primers quatre volums el març, maig, juliol i setembre de 2018 El cinquè va sortir el febrer de 2019 i el sisè, el gener de 2020. Aquests 6 volums recopilen 31 capítols per tant, dels 36 que hi ha fins ara. A més fent una mica de recerca, sembla que a finals d'any hauria de sortir el 7 volum al Japó.



Gunnm Mars Chronicle amb què es vol tancar doncs aquesta trilogia, és la seqüela de Gunnm Last Order, fent un salt de tres anys, i per altra banda també és la preqüela de tota la franquícia, on ens trobarem la seva altre-ego del passat, una petita Yôko en un planeta Mart devastat pels conflictes bèl·lics. Aquesta és la situació amb què ens trobem al primer volum.

La petita Yôko que té un cos gairebé del tot mecànic que amb prou feines sap dominar i que tampoc té cap mena de record, va a parar a un orfenat del poble de Mamiana (Mart) juntament amb la qui serà la seva amiga de la infantesa, l'Erica Wald (o Erika, en la traducció de Planeta), personatge que ja se'ns va presentar al primer capítol de Last Order. Les dues coneixeran altres noies a l'orfenat, i malgrat que patiran, algunes bromes de mal gust, s'aniran portant millor entre elles. Però tot canvia radicalment quan el seu poble és atacat brutalment, i elles dues, la Yôko i l'Erica acabaran sent les úniques supervivents. Un episodi molt contundent i amb morts cruentes. Com a refugiades i en companyia del doctor Finch, qui les va portar a l'orfenat, començaran la seva aventura per aquest Mart convuls i inestable. 
 
A partir d'aquí s'iniciarà una llarga aventura, on en el cas de la Yôko, amb el pas del temps i els fets que s'esdevindran, comportarà que el seu cap acabi parant a la Ciutat de les Deixalles, a la Terra, i sent trobada pel professor Daisuke Ido que l'anomenarà Gally. 

El segon volum el qual he començat a llegir, ens situem el que vindria ser el present, continuant Gunnm Last Order on ens trobem la Gally que va combatre al ZOTT. Tres anys després del torneig, retorna a Mart, allà on al seu dia hi havia hagut Mamiana, on ara hi ha un memorial en el seu record. Aquí s'hi retroba amb l'Erica, més de dos-cents anys després de l'últim cop que es van creuar. La Yôko del passat i  la Gally del present s'aniran creuant per donar lloc a Gunnm Mars Chronicle, la tercera i última sèrie d'aquesta trilogia.

Així doncs a partir d'ara tocarà anar llegint els següents volums publicats i anar coneixent aquesta història que ens mourem entre el passat i el present.

Així resumint, avui en dia tenim a disposició Gunnm (9 volums) i Gunnm Last Order (12 volums) publicats completament per part d'Ivrea, i per altra banda Planeta Cómic publica la tercera part, Gunnm Mars Chronicle, havent publicat fins al moment 6 volums. I encara faltaria un altre material d'aquesta franquícia a reeditar: Gunnm Gaiden, un volum únic que inclou quatre històries d'aquest univers, publicat per Planeta el maig de 2010.

dijous, 24 de setembre de 2020

Knights of Sidonia

Títol: Knights of Sidonia
Títol original: Sidonia no Kishi (シドニアの騎士, Cavallers del Sidonia)
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, novembre de 2017 - agost de 2020
Format: Rústic amb sobrecobertes - Volum B6 (130 x 180 mm) -  180 pàgines aprox. - B/N i color
Núm. de volums: 15
Preu: 8.95 €/volum. 134,25 € en total



 
Després d'haver publicat la Ultimate Edition de Biomega, i tot publicant la Master Edition de Blame!, Panini Comics a la tardor de 2017 va començar a publicar  Knights of Sidonia, llavors l'obra més recent d'en Tsutomu Nihei, l'autor de les també dues obres mencionades. El primer volum de Knights of Sidonia fou novetat de novembre d'aquell any, retardant-se uns quants dies, ja que havia d'haver sortit a l'octubre. En el meu cas, vaig començar la col·lecció el febrer de 2018, i al setembre ja em vaig posar al dia fins on havia publicat Panini, el volum 8, i a partir d'aquest, quan sortia un nou volum, el comprava, fins aquest a arribar a aquest 15è volum, publicat el passat agost, amb què es tanca la sèrie. 

Knights of Sidonia fou publicat originalment a la revista Afternoon de Kodansha de l'abril de 2009 al setembre del 2015, constant de 78 capítols recopilats en 15 volums.  



Introduïm-nos en la història a partir del que passa en el seu primer volum. En Nagate Tanikaze, el protagonista, és un xicot que viu a la part més profunda del que és que es coneix com a Sidonia. Les circumstàncies, de manera accidental, el portaran a anar-se'n i anar a parar a la part de Sidonia on resideix la gent. Fins llavors no havia vist ningú més a part del seu avi. La veritat se'ns va revelant, Sidonia és una nau interestel·lar, sent l'últim reducte de la humanitat. Fa mil anys el Sistema Solar fou destruït per una espècie extraterrestre anomenada Gauna, i encara avui són una amenaça per la nau Sidonia i els humans. Ara en Nagate és veritablement conscient de la realitat que l'envolta i a més ha estat escollit per pilotar el famós Tsugumori, un dels robots de combat anomenats Guardians. En la seva primera missió juntament amb altres pilots per obtenir recursos es trobaran amb un Gauna, i ell serà qui s'hi enfrontarà. Serà també el primer sidonià a fer-ho després de molt de temps, i entre això i que és el pilot del Tsugumori, li comportarà rivalitats i amistats. 
 
Serà tota una aventura espacial, en la qual els humans del Sidonia s'hauran d'enfrontar constantment amb els Gauna, com veurem al llarg del manga, veient com progressen uns i altres, i també les interioritats i les històries personals de molts dels seus personatges,  al llarg d'aquesta lluita a contra-rellotge amb la supervivència del Sidonia i per tant de la humanitat com a gran objectiu d'en Nagate Tanikaze i tota la resta de la tripulació de la nau.

Quan vaig llegir el primer volum, mostrant una nau navegant per l'espai com a últim reducte de la humanitat i amenaçada per una altra espècie, em va recordar sense cap dubte a la "nova" Battlestar Galactica de la qual en vaig veure la mini-sèrie inicial i la primera temporada al desaparegut Canal 3XL, quedant-me pendent acabar de mirar-la. Desconec si al seu moment en Tstumou Nihei va inspirar-s'hi per crear Knights of Sidonia. En tot cas l'autor, sí que s'ha utilitzat aspectes de les seves dues altres obres, les mencionades Blame! i Biomega, tot i diferir-ne argumentalment. Knights of Sidonia és del gènere mecha i una òpera espacial, no és pas tan fosca com les altres i inclou molt d'humor, el primer volum en té bones dosis i també al llarg del manga, i a més té molt més text que les altres dues obres, el silenci no és un element propi d'aquesta història, és una obra on predominen les interaccions i converses entre els personatges. Com a semblances tenim les mega-estructures que també s'hi fan presents, en mostrar-se l'interior del Sidonia, els Gauna ens recordaran als drones de Biomega, i per altra banda la el fet de voler superar-se i millorar també és un element comú.

Les pàgines inicials de la majoria de volums són en color, a més alguns d'ells tenen contingut extra com il·lustracions o historietes personals de l'autor. 

Veurem doncs si entre les reedicions de Biomega i Blame! i la publicació de Knights of Sidonia han estat fructíferes per Panini Comics, i així podem gaudir de reedicions d'altres obres d'en Tsutomu Nihei com NOiSE (Volum únic, Glénat, 2003) o Abara (2 volums, Panini Comics, 2009) o bé la publicació de l'obra més recent d'en Tsutomu Nihei titulada Aposimz. Ningyō no Kuni (人形の国, País de nines), de la qual fins al moment hi ha 5 volums.

dilluns, 14 de setembre de 2020

Capitán Harlock - Memorias de la Arcadia vol. 2: Las profundas tinieblas del alma

TítolCapitán Harlock - Memorias de la Arcadia vol. 2: Las profundas tinieblas del alma
Títol original: Capitaine Albator. Mémoires de l'Arcadia vol. 1: Les ténèbres abyssales de l'âme
Autors: Jérôme Alquié (guió, dibuix i color) i Leiji Matsumoto (Autor original i supervisió)
Traducció de: Belén Murcia
Publicat per: LetraBlanka Editorial, juliol de 2020
Format: Cartoné - 48 pàgines -  23 x 30 cm - Color
Preu: 17€
 
 
Aquest estiu, a finals de juliol, ens ha arribat el segon volum de Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia d'en Jerôme Alquié per part de Letrablanka Editorial. El seu primer volum va sortir al passat Manga Barcelona de 2010.

El seu autor i títol original ja ens indica d'on prové aquesta obra, de França. I és que en aquest país d'Europa el manga Capità Harlock, una de les obres insígnies d'en Leiji Matsumoto, és molt conegut. Però en aquest país, el pirata espacial no es coneix com a Harlock sinó que rep el nom d'Albator, ja que segons diu la wikipedia en francès, el canvi fou degut per evitar una confusió fonètica amb un altre capità famós del còmic franco-belga, en Haddock de Tintín. I aquest canvi de nom ha persistit al llarg del temps.

Així doncs amb motiu de la seva procedència Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia és publicat com si es tractés d'un còmic franco-belga amb lectura occidental, en format àlbum, en cartoné i en color. Un cop ens hi endinsem ens trobem amb un dibuix modern imitant l'antic estil del mestre Matsumoto, que amb les seves semblances i diferencies podríem trobar en altres obres més o menys actuals basades en les obres de l'autor japonès. Dit d'una altra manera el podríem definir com si d'un manga fos però publicat a la manera occidental. Un "crossover" d'allò més interessant en tots els seus sentits.

El primer volum de Capitán Harlock. Memorias de la Arcadia titulat Los frios dedos del olvido comença introduint-nos el que ja sabem: Una Terra governada per una classe política corrupta i que només pensa en ella mateixa, mentre que l'espècie extraterrestre Mazon té l'objectiu de conquerir la Terra, i sent la tripulació de l'Arcadia amb el seu capità al capdavant, en Harlock, els únics en enfrontar-s'hi i defensar el planeta. Enmig d'aquesta situació, quelcom estrany passa a la Terra: Una important onada de fred ha aparegut en una època de l'any que no pertoca, comportant important nevades, causada per una misteriosa Mazon de gel. 
 
Aquest segon volum està titulat originalment Les ténèbres abyssales de l'âme i que jo ho he traduït com Las profundas tinieblas del alma, seguint el criteri d'una frase que apareix a l'inici del còmic, ja que per error, a la pàgina on hauria de constar el seu títol oficial traduït al castellà, hi surt el títol del primer volum. 
 
En aquest segon volum doncs aprofundirem en la veritat que envolta aquesta misteriosa Mazon de gel, la qual és una de les tres mazons especials que existeixen, presentant-nos la segona, la Mazon de les ombres, tal com el títol del volum ja intueix i hi està estretament relacionat. La veritat d'aquestes mazons se situa en el passat llunyà d'aquesta espècie. Una veritat que va implicar tres germanes que foren maleïdes per la seva espècie tot per conquerir la Terra llavors. Ara al present estan immerses en una venjança contra les mazon de la Reina Raflesia, una venjança que pot comportar la destrucció de la tan anhelada Terra per uns i estimada per altres. Serà la tripulació de l'Arcadia amb el capità Harlock al capdavant capaç de trobar la manera de resoldre aquest conflicte entre mazons amb el futur del planeta enmig del conflicte?

Sense cap manera de dubte ens trobem davant d'una obra que honora a l'obra original i que recomano a tot seguidor de Capità Harlock i de l'obra en general del mestre japonès, destacant que en aquest volum, hi ha un convidat especial del Leijiverse amb qui en Harlock tindrà una conversa. Repetint el que ja vaig dir a la ressenya del primer volum, el format amb què es publica Memorias de la Arcadia ens permet conèixer aquest clàssic del manga d'una altra manera, donant-li una altra perspectiva, en mans d'un autor no japonès que demostra que aprecia el pirata espacial creat pel mestre Leiji Matsumoto
 
Esperem que de cara l'any vinent ens arribi el tercer i darrer volum, ja que aquest novembre es publicarà a França.

diumenge, 13 de setembre de 2020

Tres nous projectes eòlics a l'altiplà segarrenc

Aquest agost s'ha anunciat tres nous avantprojectes eòlics amb 29 aerogeneradors i una potència total de 149,5 MW. 

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous i el juliol tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic, ara arriben noticies de tres més.

Parc eòlic Anoia i Segarra III de 49,6 MW presentat per Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III . Afecta els termes municipals de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra i consta de 8 aerogeneradors (les posicions numerades des de CAS1 a CAS4 ubicades al terme municipal de Castellfollit de Riubregós i CAL1 a CAL4 ubicats al terme de Calonge de Segarra) marca SIEMENS - GAMESA, model SG 6.0-170, de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa (centre del rotor) de 115 m i diàmetre 170 m.

 https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650888.jpg

Altres dos són de DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L.:

Parc eòlic Segarra II de 50 MW. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650945.jpg

Parc eòlic Conca de Barberà V(CB-V) de 50 MW. Afecta els termes municipals de Santa Coloma de Queralt i Bellprat i consta de 12 aerogeneradors, 10 corresponen al model tipus V-150 4.2MW i 2 al model V-150 4.0MW . Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 123 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 150 metres.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1599650844.jpg

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final de setembre de 2020 ( el de Segarra II ja ha finalitzat). 

 

Això és xauxa

Actualment, la zona de l'altiplà segarrenc ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. Des de començament d'aquest 2020, s'han presentat un total de 23 nous projectes eòlics que afecten el conjunt d'aquest territori . Si tots ells s'aprovessin, la qual cosa sembla difícil perquè molts d'ells es cavalquen a les mateixes zones, significaria omplir l'skyline amb 217 nous aerogeneradors, una autèntica aberració!.  

Aquest allau de projectes tenen una característica comuna, la fragmentació, amb els objectius de reduir artificialment l'impacte unitari de cada parc eòlic i així facilitar la seva autorització. Els promotors els presenten i projecten de manera separada i no els avaluen ambientalment de manera sinèrgica, tenint en compte els altres projectes ni tampoc les centrals eòliques ja existents.

Aquesta fragmentació també és un truc per evitar la competència estatal. La potència màxima de la majoria d'ells, 20, no supera els 50MW per constar com a 'Parcs eòlics: instal·lacions de producció d'electricitat a partir de la força del vent, d'una potència superior a 100 kW i inferior o igual a 50 MW' d'acord amb el Decret Llei 16/2019, art. 6.1.a.

Per contra, el nombre de promotors es redueix a 6. Naturgy SLU projecta 7 parcs amb 50 aerogeneradors i una potència total de 210 MW; Green Capital Development XI S.L. en projecta 4 amb 40 aerogeneradors i una potència total de 240 MW; el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 51 aerogeneradors i una potència total de 270 MW; DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L en projecta 3 amb 30 aerogeneradors i una potència total de 150 MW; GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L en projecta 2 amb 32 aerogeneradors i una potència total de 96 MW; GERR Grupo Energetico XXI, SA en projecta 1 amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW i Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III un altre amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW.


Un decret llei conflictiu


L'origen d'aquest desgavell està en el Decret Llei de la Generalitat de Catalunya 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, que modifica el marc existent i per tant estableix un nou marc per a l'autorització de projectes d'energia eòlica. Però no disposa d'una anàlisi i planificació o programació adequada que descrigui raonadament i detalladament les ubicacions potencialment idònies o aptes per a la instal·lació d'aerogeneradors, ni tampoc la corresponent i preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) tal com estableix la Directiva comunitària 2001/42, de Parlament Europeu i de Consell, de 27 de juny de 2001.

Les principals associacions ecologistes i de defensa ambiental de Catalunya han demanat la derogació d'aquest Decret Llei per incomplir les directives ambientals europees i per ser un obstacle pel canvi de model energètic.

 

Font: Som Segarra

diumenge, 6 de setembre de 2020

Detectiu Conan vols. 1 al 10

Títol original: Meitantei Conan (名探偵コナン)
Autors: Gosho Aoyama
Traducció de: Jesús Pece i Núria Barba (vols. 1 a 8) i Agnés Pérez Massegú, Daruma SL (vols. 9 i 10)
Publicat per: Planeta deAgostini Cómics/Planeta Cómic, 2004 (1 i 2), 2005 (3 i 4), 2008 (5 a 8) i 2020 (9 i 10).
Format: Rústic amb solapes - 192 pàgines - 148 x 21 mm - B/N
Preu: 7,95 €


 
 
Aquest passat juny Planeta Cómic va publicar els volums 9 i 10 de Detectiu Conan, després de 12 anys sense sortir-ne cap. En principi, aquests dos havien de sortir el febrer i abril d'enguany, però quan es van fer públiques les novetats de febrer no hi constava pas cap volum. A finals de gener, es va anunciar que el  9è volum de Detectiu Conan es posaria a la venda el passat abril. Però amb la pandèmia del covid-19 i el decret d'estat d'alarma del març, que va afectar el món editorial entre molts altres sectors, la seva sortida va quedar a l'aire. Fins que amb l'anunci de les novetats de juny, el 9è volum hi sortia juntament amb el 10è. Els dos volums de cop.

Estant situats al present, cal fer un petit viatge en el temps per veure d'on venim.

Bola de drac fou el primer manga en català per part de Planeta Cómic, llavors Planeta deAgostini Cómics, amb les sèries Blanca i Vermella, això el 1992. L'any següent va publicar alguns números de Doraemon, i el 2001 va estrenar Shin Chan. Els dos primers van ser en format comic-book i el tercer en format àlbum. No fou fins a la seva quarta sèrie en català que va publicar-la per primer en format volum tot imitant al format japonès. Aquesta sèrie fou Detectiu Conan, sortint el primer dels 8 que ha publicat, el novembre de 2004.

Detectiu Conan fou estrenada el 1994 a la revista Weekly Shônen Sunday de l'editorial Shogakukan, sent el seu autor en Gosho Aoyama (Magic Kaito i Yaiba).  És una sèrie en curs que fins al dia d'avui s'han publicat més de 1000 capítols i 98 volums. 
 
El manga ens introdueix a en Shinichi Kudo, un jove d'institut amant de les novel·les policíaques i de detectius, entre elles les novel·les protagonitzades per en Sherlock Holmes de l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle.  De gran vol ser un detectiu reconegut. Gràcies als coneixements que té, pot ajudar a la policia a resoldre diferents casos. Viu a casa tot sol, ja que els seus pares viuen als Estats Units. Té com veí un inventor tot peculiar, el professor Agasa. I en Shinichi també té la Ran Mouri, la seva amiga de la infància i companya d'institut. La noia és filla d'en Kogoro Mouri, un expolicia, que actualment treballa de detectiu.

Un dia havent passat amb la Ran a un parc d'atraccions, i després de resoldre un cas d'assassinat allà mateix, se separa de la Ran, per seguir a uns misteriosos homes vestits de negre, que havien estat presents a l'escena del crim que tot i la seva aparença sospitosa no eren culpables. Però tot i així, el jove detectiu descobreix que formen part d'una organització criminal, però malauradament el descobreixen i tot deixant-lo mig estabornit, no perdent els sentits del tot, li subministren un verí experimental que no han provat en humans, i finalment acaba inconscient. Quan es desperta, sent trobat per la policia, hi ha alguna cosa que no li acaba de quadrar per la manera com el tracten, en Shinchi està viu però ai las, s'ha encongit, torna a ser un nen, físicament ha perdut uns deu anys però per sort manté tota la seva intel·ligència. Quan pot escapar-se de la policia, se'n va fins a casa seva, on es posa en contacte amb el professor Agasa, tot havent-lo de convèncer de qui és realment per començar, i seguidament explicar-li com s'ha encongit. Posat en situació, apareix la Ran i preguntant-li qui és, trobant-se llavors a la biblioteca de casa, tot mirant els llibres, s'inventa un nom: Conan Edogawa, no podent-li dir la veritat a ella per seguretat tant per ell mateix com pels seus amics. Ja que tard o d'hora, els homes de negre sabran que el verí no ha funcionat i que en Shinichi està viu. Per cert, "Conan" prové d'en Conan Doyle, i "Edogawa" d'en Ranpo Edogawa, un dels grans autors japonesos de novel·la detectivesca.

Ara en Shinichi Kudo com a Conan Edogawa, va a viure a cals Mouri, tot esperant que algun dels casos que rebi en Kogoro estigui relacionat amb els homes de negre i així poder trobar més verí, i després d'analitzar-lo i poder tornar a ser ell mateix i alhora desemmascarar l'organització dels homes de negre.

I d'això ja han passat quasi vint-i-sis anys, i pel poc que sé encara té corda per temps. I així tot buscant pistes dels homes de negre, ha anat resolent casos de tot mena, especialment assassinats tots ells diferents i amb les seves característiques, i coneixent molta gent qui l'ha anat ajudant al llarg de tots ells. 

Detectiu Conan en català: Anime estrenat al 3XL i manga publicat per Planeta.

Detectiu Conan va arribar en català per primer cop gràcies a la seva versió animada quan es va estrenar al 3XL el maig de 2001. Llavors també fou el meu primer contacte amb el petit detectiu, i en aquella època i durant força temps en vaig ser seguidor assidu. 

El 2004, el novembre i desembre, Planeta va llançar els dos primers volums del manga en català. El 2005 en va llançar dos més, i no va tornar a publicar res més fins al 2008, publicant 4 volums, en total 8 volums. Els anys van passar fins que enguany, ha publicat els volums 9 i 10.

Detectiu Conan vol. 1:  L'origen de Conan Edogawa - novembre de 2004
Detectiu Conan vol. 2:  La mansió embruixada - desembre de 2004
Detectiu Conan vol. 3: El misteri de l'habitació tancada - febrer de 2005
Detectiu Conan vol. 4: Tot desxifrant l'endevinalla - maig de 2005
Detectiu Conan vol. 5: La primera víctima - abril de 2008
Detectiu Conan vol. 6:  La veritat rere la màscara - maig de 2008
Detectiu Conan vol. 7:  El secret d'un nom - juny de 2008
Detectiu Conan vol. 8:  Sota la màscara - juliol de 2008
Detectiu Conan vol. 9:  La reunió d'antics alumnes - juny de 2020
Detectiu Conan vol. 10:  El famós detectiu de l'oest - juny de 2020

Abans de la seva publicació en català, Planeta ja havia estrenat l'edició en castellà, i ho va fer en sentit de lectura occidental, amb la feina extra que comporta. Tenint aquests materials doncs ja preparats, l'edició catalana també fou publicada en aquest sentit de lectura. Avui en dia, en què la lectura oriental dels mangues està més que normalitzat, la seva edició en castellà, Detective Conan, és un dels pocs mangues que es publica en lectura occidental, inclosa la nova edició en format volum doble que van estrenar el 2011. Possiblement si si aquesta nova edició l'haguessin publicat en sentit de lectura oriental, segurament m'hi hagués interessat, tal com vagament recordo ara.

Reconnectant-me l'any passat amb Detectiu Conan amb la 23a pel·lícula: El puny de safir blau, el novembre de l'any passat, alhora alhora que també ho vaig fer amb la sèrie emesa al Súper 3, va donar a peu que a principis de gener comprés els dos primers volums de l'edició en català del manga, i així de mica en mica anar comprant la resta, fins a completar els llavors 8 publicats, tot esperant la sortida dels nous volums, el 9è i 10è, els quals han estat part de les meves lectures aquest estiu, acabant de llegir el darrer aquesta setmana. 

Acostumant amb la lectura oriental, en un primer instant, fou estrany llegir un manga en lectura occidental. Això sí durant la lectura d'aquest primer volum, he tingut present allò, que si originalment certa acció es feia amb la mà o peu dret, aquí, té lloc amb l'esquerra, i a la inversa, a no sé què especialment algunes vinyetes no les hagin emmirallat per qüestions de guió. Aquest és el tema dels mangues en lectura occidental a no ser que d'origen ja s'han publicat en aquest sentit. Llavors ja és una altra història. 
 
Respecte el disseny i contingut extra dels volums, i ara vist en perspectiva, Planeta ha fet el que ha volgut segons el moment i en alguns casos seguint la llei del mínim esforç.

Per començar tenim el disseny de les cobertes, des del primer volum només s'ha respectat la il·lustració d'en Conan, sent la resta totalment diferent de l'original. Com a curiositat, a la nostra edició els Conans del volums 3 i 5 estan intercanviats respecte l'edició japonesa, i a les contraportades es van fer un embolics amb els Conans dels volums 3 i 4.

El primer primer volum inclou una introducció d'Estudio Fénix on se'ns fa un resum de com en Shinichi esdevé en Conan, mencionant també els principals personatges que apareixen en aquest primer volum. A la part final inclou una sèrie de pàgines amb contingut extres, Les petjades del crim i Galeria de detectius de Gosho Aoyama, dels quals n'hi ha quatre parts de cada secció. Així entenc que les parts 2 a 4 de cada secció provenen dels volums posteriors, del 2 al 4, i per tant, tal com he comprovat en aquest tres volums, aquestes seccions hi són absents.  
 
Les petjades del crim, vindria a ser el típic text de l'autor que ens trobem a les solapes dels mangues i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama és on l'autor ens parla de detectius o similars de novel·la negra. Si més no els que aquí hi ha aquí presents.

-  Les petjades del crim 1 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Sherlock Holmes  - Inclòs al volum 1 japonès.
 - Les petjades del crim 2 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Kogoro Akechi  - Inclòs al volum 2 japonès.
 - Les petjades del crim 3 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Hercules Poirot  - Inclòs al volum 3 japonès.
 - Les petjades del crim 4 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Arsène Lupin  - Inclòs al volum 4 japonès.
 
Aquests tres volums però inclouen textos extres complementaris. El segon inclou dos textos: Noms misteriosos i Ran, la fantasia d'en Conan. El tercer inclou  un resum del volum anterior i el text: Gran amics, petits socis. El quart inclou el resum del volum anterior i el text: Una organització criminal.  
 
Anant al volum 5, inclou un resum del contingut del volum i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 5 - Jules Maigret. El volum 6, a part del resum del contingut,  hi tenim Les coses d'en Gosho Aoyama (abans Les petjades del crim) parts 5 i 6 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 6 - Ichikosuke Kinda, però a més també inclou la part 4, que fou inclosa al nostre volum 1. El volum 7 inclou un breu resum i Les coses d'en Gosho Aoyama part 7 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 7 - Tinent Colombo. I el volum 8 inclou un breu resum, Les coses d'en Gosho Aoyama part 8 i Galeria de detectius de Gosho Aoyama part 8 - Heizi Zenigata.

Veient doncs que els volums 7 i 8 van ser publicats amb el contingut que els hi pertoca, ni més ni menys, fa acte de fe i pensa que els volums 9 i 10 tindran el mateix tracte. Doncs no. Ara que es quan tocaria fer les coses mínimament bé, Planeta Cómic ni això. El volum 9 sí que hi ha un resum breu de l'obra en general, però en cap dels dos volums hi ha Les coses d'en Gosho Aoyama i Galeria de detectius de Gosho Aoyama. 
 
La llei del mínim esforç de Planeta Cómic s'acaba demostrant a la contraportada, deixant de banda que el text és el mateix dels 10 volums, ens dos darrers, acabats de publicar, s'hi menciona el 3XL.cat quan fa anys no existeix. Sembla que ningú ha pensat a eliminar la darrera frase on s'hi menciona, o bé modificar-la.


Els errors del manga de Detectiu Conan
 
Havent fet aquest repàs força extens de com s'han editat aquests 10 volums de Detectiu Conan. Toca fer parlar d'aquells errors que s'ham comés en el que és el manga en sí i que he pogut detectar.
 
Al volum 6, capítol 8, les seves pàgines 5 i 6 sense comptar la portada de capítol, o bé les 134 i 135 del volum, estan intercanviades. 
 

Pel següent i darrer error hem d'anar al volum 9, aquest de nova fornada. Durant el cas de "La reunió d'antics alumnes" que dóna nom al volum, se'ns menciona en dos moments (capítols 5 i 6) que certa arma és a la mà dreta de cert personatge. Això és cert, en l'edició original japonesa. Però aquí les imatges estan emmirallades i per tant la mà dreta originalment és una mà esquerra a la nostra edició tal com veiem a les imatges, i "mà esquerra" és el que s'hauria de dir. Un error greu incomprensible, tenint en compte el nostre sentit de lectura i que per tant fàcilment evitable alhora de la traducció i revisió. 
 
 
Dit tot això agraeixo molt que Planeta Cómic ens hagi portat dos volums més de Detectiu Conan després de 12 anys, i espero que en vinguin més, ja que el darrer cas del 10è volum conclou a l'11è. El temps dirà si en tindrem més. En tot cas esperem que no segueixin la llei del mínim i mínim esforç, i que segueixin la línia dels volums 7 i 8 en quan a continguts. I que sobretot es tingui en compte alhora de traduir el tema dreta/esquerra tenint en compte el nostre sentit de lectura occidental.