El fill del xofer (Còmic)

Títol:El fill del xofer
Títol original: El hijo del chofer
Autor: José Pablo García. Basat en la biografia homònima de Jordi Amat
Traducció de: Ricard Vela Pàmies
Publicat per: Norma Editorial, maig de 2022
Format: Cartoné - 19 x 26 cm - 120 pàgines - Color
Preu: 22 €

 

El novembre de 2020 es va publicar El fill de xofer del filòleg i escriptor Jordi Amat (Edicions 62 per l'edició en català, Tusquets Editores per l'edició en castellà), esdevenint un èxit en vendes. I és que la història que he descobert ara és molt llaminera, la biografia d'un dels periodistes més controvertits del que anomenem Transició, l'Alfons Quintà i Sadurní.

El reeiximent del llibre va donar a lloc a l'interès de fer-ne una adaptació a còmic, i així poder estendre la vida d'aquest personatge a altres públics. Norma Editorial se n'ha ocupat de publicar-lo, sent novetat d'aquest passat maig, i adaptat per José Pablo García, autor també de les adaptacions dels treballs de Paul Preston: La Guerra Civil Espanyola i La mort de Guernica (publicades en català per Editorial Base).

L'Alfons Quintà va néixer (agost de 1943) i créixer durant el franquisme i ho feu sota l'ombra de son pare, Josep Quintà, que vés per on va esdevenir xòfer de l'escriptor Josep Pla, entre altres tasques. Acompanyant son pare a casa d'en Pla, va començar a endinsar-se en un món d'empresaris, intel·lectuals, economistes i gent de diversa mena que, per una banda o per altra volien o tenien poder o influència i es preparen per quan el dictador morís. Ell es va xopar d'aquest ambient, i també la mala relació amb son pare, conformarien el seu fer i comportar-se en la vida adulta. 

 

Al llarg de lectura, coneixerem la seva figura, el seu auge i la seva caiguda. Fou un dels grans periodistes de la Transició, que el va portar a ocupar el càrrec de primer director de TV3, malgrat els articles que havia publicat sobre el cas Banca Catalana i Jordi Pujol. Darrere de la seva trajectòria periodística s’oculta una vida obscura plena de xantatges, assetjaments sexuals, abusos d’autoritat i altres coses per l'estil, que ens mostren com funcionàvem les clavegueres ja no de l'Estat espanyol sinó també de Catalunya, especialment durant la Transició i els primers anys de la democràcia. La vida d'aquest home tan controvertit i temut durant molt de temps per la informació que posseïa o que es creia que tenia, va acabar ben malament, va assassinar la seva dona i tot seguit es va suïcidar (desembre de 2016).

Tal com hem dit, des de ben petit es va envoltar de molta gent i, per tant, alguns d'ells també tindran el seu protagonisme, com ja mencionat Jordi Pujol, amb el cas Banca Catalana, i tot el que ho envoltava. Doncs el còmic també ens retrata el món politicosocial d'una llarga època.

 

A l'epíleg, en Jordi Amat ens explica com es va forjar la idea d'escriure una biografia sobre l'Alfons Quintà i la posterior adaptació a novel·la gràfica, amb tot l'encert de comptar amb en José Pablo García, fent un treball magistral i com he dit més amunt fent extensiu El fill del xofer a tots els públics. 

Segurament en algun moment, en les hores baixes de l'Alfons Quintà l'havia vist per alguna televisió, però fou amb un article a El País.cat, Postil·les a El fill del xofer (novembre de 2021), escrit pel mateix Jordi Amat, que vaig tenir el primer contacte indirecte amb ell, i així la seva fosca vida em va atraure, i informant també que s'estava preparant la seva adaptació a còmic, sense dubte aquest format seria una bona manera de conèixer-lo, tal com així ha passat.

Així doncs, he gaudit molt de la seva lectura, altre cop aprofundint des d'una altra perspectiva en aquesta època fosca mal anomenada Transició a través d'una de les seves figures rellevants, la del periodista Alfons Quintà.

Crònica del 40 Comic Barcelona

Aquesta és la crònica ja publicada a ComiCat, però aquí li donaré un toc més personal, afegint-hi les compres i dedicatòries, i parlant en primera persona del singular.

Del divendres 6 al 8 de maig, ha tingut lloc el 40 Comic Barcelona, l'esdeveniment ha recuperat la presencialitat després de dos anys sent virtual.  El saló s’ha celebrat als dos pisos del Palau 2, al Palau 5 i la Plaça Univers de Fira Montjuïc, assistint-hi més de 110.000 visitants (edició 2019: 112.000 visitants). 

Enguany hi he tornat a ser, visitant-lo el dissabte amb acreditació de ComiCat.  Al Twitter de ComiCat, vaig crear un fil fent una crònica en directe del que vaig visitar. Durant el dia vaig coincidir amb en Jordi Riera Pujal, company de ComiCat. Tot un plaer retrobar-nos.

Va ser entrar al Saló (terme que encara molts utilitzem tant pel del Còmic com pel del Manga quan aquest té lloc), tot mirant les primeres exposicions, en parlaré més endavant, quan em vaig creuar amb l'Oriol Estrada "Capitán Urias", i em digué, que anés a les 11 hores a la presentació de novetats de Yermo/Arechi, sabent que ell sempre està ben informat, hi vaig fer cap. Començo doncs parlant del què s'esdevindrà al mercat del còmic en català durant el què resta d'any.

Les llicències i novetats destacades per aquest 2022 de còmic i manga en català

Present a la presentació de Yermo/Arechi, en acabar, en Carles Miralles, editor d'aquest grup editorial, va fer pujar a l'escenari de la Sala Còmic 6 una representació del Grup Enciclopèdia, amb en Joan Abellà, director editorial, i na Pema Maymó, directora de La Galera, el segell infantil i juvenil de Grup Enciclopèdia, per informar-nos de la creació del segell Kaji Manga, que a partir de la tardor publicarà manga en català exclusivament.

Kaji és un terme japonès que vol dir timó, fent un símil mariner amb el segell La Galera. Tenen uns 6 títols emparaulats i serà un segell amb personalitat pròpia. Això vol dir que no serà una versió catalana d'Arechi. Algunes obres poden coincidir entre Arechi i Kaji, d'altres segurament ja estan publicades en castellà per altres editorials, però d'altres seran independents i podrien tenir la seva arribada a l'estat espanyol només en català. En tot cas es buscarà publicar obres inèdites en català i actuals, es descarta doncs a priori recuperar obres ja publicades en català.

D’aquesta manera, Kaji Manga proposarà una sèrie de títols que abastaran les diverses demografies de les publicacions japoneses, des del shonen i el seinen al shojo i el josei, passant pel Boys Love i el Yuri, per tal d’apropar tot el ventall d’experiències lectores possibles al lector català. Igualment, també oferirà diversos gèneres, com l'slice of life, la ciència-ficció, la fantasia i les històries romàntiques. En total, Carles Miralles, qui també farà d'editor del nou segell, calcula que Kaji Manga publicarà entre 60 i 70 volums per any. Per comparar xifres, l'any passat es van publicar 13 volums, entre Planeta i Ooso, a part dels 26 comic-books de Bola de drac Super per Planeta. Veiem doncs que la intenció és que sigui un projecte molt ambiciós, i que revolucioni el mercat del manga en català. Vegeu la notícia del llançament de Kaji Manga, par part del Grup Enciclopèdia.

Aquesta important notícia, s'ha afegit a la rumorologia que corre sobre el manga en la nostra llengua. Distrito Manga, nou segell editorial de Penguin Random House, ha confirmat que de cara a finals d'any posaran fil a l'agulla. També tenim Planeta que acaba d'estrenar Dr. Slump i My Hero Academia, havent tret ja quatre volums de cada sèrie, i a veure que més preparen entre vestidors. Ooso com a petita editorial va fent la seva feina, tot seguit parlaré de les seves noves llicències. I ens falta Norma, que sembla en prepara alguna de grossa segons els rumors. Els mesos vinents s'anirà desvelant tot.

Abans de parlar de les novetats de còmic en català, em mantinc al manga en català, i parlo d'Ooso Comics, ja que l'he mencionat al paràgraf anterior, que durant el dissabte també hi vam anar a saludar-vos. Diumenge va tenir lloc la seva presentació, i tot i que no hi vaig ser, la vaig seguir gràcies al fil del Twitter de Mangazín Podcast d'en Josep Maria Llaurador, de qui n'hem tret les fotografies de la presentació. 

Després de presentar el seu catàleg i la seva darrera novetat, Himitsu Sentai Gorenger, va tocar el torn de les seves noves llicències. La primera és Getter Robot, una obra creada i desenvolupada per en Ken Ishikawa, segons unes idees inicials d'en Go Nagai, que es va publicar entre el 1974 i 1975. La nostra edició constarà de dos volums de 450 pàgines aproximadament, valdrà 15,95 €/volum, el primer volum ens arribarà al juny, i com la resta del catàleg també la tindrem en català.

La seva segona llicència és la creació de la seva nova línia editorial juvenil dedicada a la ciència i acció: Science Manga. El seu primer títol serà X-Venture. Primal Power: Special Edition 01: Body in crisis, una sèrie oberta de 3 volums a tot color de 192 pàgines cada un, i que començarà a publicar-se el juliol. I fins al moment, els seus mangues es publiquen en català i en castellà, amb aquesta obra s'animen amb una altra llengua, l'euskera.

Ara sí, passem al còmic en català, i em vull centrar en dues editorials. El diumenge també van tenir lloc les presentacions de Senyera Studios i Editorial Finestres.

Senyera Studios és un projecte editorial amb l'estatunidenc Humberto González al capdavant, que quan al seu dia va aterrar a Catalunya, es va enamorar de la seva història i mitologia. Ell sent també un aficionat als còmics, va decidir crear la seva pròpia obra, sent-ne el guionista. Els herois catalans desperten! és el títol d'aquest ambiciós projecte de superherois catalans a l'estil DC/Marvel. Consta de quatre parts: Capità Catalunya, Les Quatre Barres, Els Llegendaris i els Poderosos Balears.

El desembre de 2021 va publicar el primer número de Capità Catalunya amb la qual s'inicia aquest univers, i del qual en deriven les altres sèries o parts. Per tant, cal haver-lo llegit per poder seguir les altres sèries. Aquest maig, i podent-lo trobar al Saló, ha publicat el primer número de Les Quatre Barres. S'espera que de cara al juny, ens arribin els números 1 de les altres dues sèries, Els Llegendaris i els Poderosos Balears. De cara el juliol, s'espera el segon número de Capità Catalunya.

És un projecte ambiciós i llarg, i havent llegit el primer de Capità Catalunya, es veu que Humberto té una gran passió per Catalunya, i compta amb grans il·lustradors, que donen el toc de qualitat que vol ell per aquest projecte. En futures ressenyes en parlarem amb més detall. Busqueu Senyera Studios per Twitter o Instagram, pregunteu on podeu aconseguir-los, ja que la distribució se n'ocupa ell mateix i doneu-li una oportunitat. Va ser tot un plaer conèixer l'Humberto durant la visita al seu estand.

Continuo aquest apartat parlant d'Editorial Finestres, que va nàixer el novembre de l'any passat per portar-nos còmic adult en català, sent la seva editora, la Montserrat Terrones, a qui també vaig conèixer, tot parlant una estona. En la seva presentació el diumenge, va començar repassant el que ha publicat fins ara: L'art de caça, Intrèpides, Kent State, Túnels i Els Ignorants. Com novetat de maig, i de manera avançada podíem trobar al seu estand, Alice Guy, que ens explica la història d'aquesta pionera del cinema de finals del segle XIX i principis del segle XX.

I de cara al juny, ens arribarà Dragman, un còmic britànic sobre un heroi drag que va ser premiat a Angulema.

L'inici de l'aventura editorial ha funcionat bé i ja reimprimeixen alguns títols. Per altra banda, Finestres no es tanca a cap mercat en concret, tampoc el manga, però hauria de ser manga d'autor. Per ara no tenen rest previst. Agrair la informació a en Josep Maria Llauradó al seu fil del Twitter de Mangazín Podcast, del qui també n'hem tret les pertinents imatges de la presentació.

Acabem parlant de Còmics Roman, amb en Carles Roman al capdavant, que fa pocs dies ha presentat la campanya de micromecenatge per poder portar a terme el tercer volum de Drac Català, del qual n'hem parlat a ComiCat. També era present al Saló amb els dos primers volums de Drac Català i amb els dos de Fabi i Fedó. Segons ens va dir els dos títols s'alternaran. Si enguany surt un nou Drac Català, l'any vinent tocarà un nou Fabi i Fedó.

El diumenge també van tenir lloc dues taules rodones interessants que des del Twitter de ComiCat vaig repiular, una sobre l'estat actual del còmic en català i una altra sobre el manga en català publicat.

El còmic en català present al 40 Comic Barcelona. 

Fins ara hem parlat del que ens espera de còmic i manga en català pel què resta d'any. Ara vull parlar d'aquelles novetats, acabades de sortir del forn, pel Saló, tot voltant pels diferents estands que vaig visitar, i me'n vaig descuidar algunes que també tenien còmic en català. No podem arribar a tot arreu.

A part dels mencionats Ooso Comics, Senyera Studios, Editorial Finestres i Còmics Roman, també hi teníem Continuarà Comics/Trilita Ediciones amb títols com l'adaptació a còmic Camí de Sirga o les noves edicions de L'Illa Negra de Tintín, havent-se publicat en cadaquesenc.

També hi havia l'estand anomenat Astèrix, sent l'estand del grup editorial Anaya, on hi podíem trobar diferents obres dels seus diferents segells editorials, tal com les aventures del famós gal (Salvat-Bruixola), Males Bèsties, Llegendes del pati i La Societat dels Exploradors (Barcanova), i Les Sisters (Hachette) entre d'altres.

Entrant a Norma Editorial, destacar la seva darrera novetat de còmic en català: El fill del xofer de Jordi Amat, adaptat per José Pablo García.

A Planeta Cómic, destacar Dr. Slump i My Hero Academia com a grans novetats, i evidentment també les diferents sèries de Bola de drac, Naruto i també Detectiu Conan, esperant que la continuïn.

A Panini Comics, hi trobàvem Subnormal. Una història s'assetjament escolar, la seva novetat en català.

A Penguin Random House, hi vaig veure Elise i els nous partisans, Frida McMoon i els aprenents del temps i El petit robot de fusta i la princesa tronc.

A l'estand d'ECC no hi vaig entrar, però suposem, sense poder-ho confirmar, hi havia les edicions en català de V de Vendetta i Watchmen.

Passant per l'estand d'Astiberri, sí que hi vaig veure la seva darrera novetat, La petita gènia i la partida de shantraj, i diferents còmics de la seva col·lecció Txikiberri.

 

Les exposicions

Al Palau 5 hi havia dues exposicions, la de 40 anys de Saló, 40 anys de Còmic i la dedicada a en Miguel Gallardo, que ens va deixar al passat febrer. La primera comptava amb una interessant cronologia, on hi va participar el nostre company Jordi Riera Pujal, i pel que fa a les efemèrides de còmic en català les ha compartit i publicat a ComiCat, ampliant la informació. Descartar l'absència de la llengua catalana a gran part de l'exposició. 

 

A la de Miguel Gallardo, es feia un repàs a la seva trajectòria professional. En aquesta sí que els textos també eren en català. 

Anant al Palau 2, hi havia l'exposició dedicada a Aroha Travé, la premiada com autora revelació de la passada edició, l'exposició dels 40 anys de l'Escola Joso, la de Dibuixar amb jocs, Jugar amb Dibuixos a Comics Fantasy, la de l'XI Concurs Escolar de Còmic de Barcelona, l'exposició de la Beca Carnet Jove de Còmic 2021, i les de Dandadan i La pirámide inmortal, obres publicades per Norma Editorial.

Al pis superior del Palau dos hi trobàvem la Fan Zone, la Cosplay Zone, l'espai de Soft Combat i photocalls. 

Les compres i les dedicatòries.

Un dels motius per visitar el Saló (aquest o el del Manga) és aconseguir dedicatòries de part dels autors a part de fer alguna compra, aprofitant l'esdeveniment. Al meu perfil de Twitter, el mateix dissabte ja a cada en vaig fer un fil, que ara recullo també aquí. 

 

Amb al visita a l'estand de Senyera Studios, de qui n'he parlat més amunt, vaig aprofitar l'ocasió de comprar el primer número de Capità Catalunya, que des que va sortir m'interessa, i també el el primer de Les Quatre Barres, novetat de maig. L'Humberto González, el guionista, me'ls va dedicar.  

Passant per l'estand de Còmics Roman, i havent participat ja a la campanya de micromecenatge del tercer volum de  Drac Català, que n'he parlat més amunt, en Carles Roman molt amablement ja me'l va donar i també me'l va dedicar. A més també em va donar una il·lustració i el tercer número de la sèrie original de Drac Català.

Una de les compres que tenia planejades era l'adaptació a còmic d'El fill del xofer per part d'en José Pablo García, a partir de la novel·la d'en Jordi Amat. Així que vaig entrar a l'estand de Norma a comprar-lo i tot seguit, els dos autors me'l van dedicar.

A l'estand de Planeta Comic, en Sergio Hernández i en Toni Caballero em van dedicar el primer volum de Backhome i també una il·lustració promocional.

Tot visitant l'estand de Penguin Random House, hi vaig fer una compra no prevista, es tracta d'Elise i els nous partisans de Tardi i Dominique Granges. Just el vaig comprar, poc després que s'acabés la seva sessió de dedicatòries. Ha estat publicat pel segell Salamandra Graphic.

I acabem tornant a Norma, on en Cesc F. Dalmases em va dedicar el meu exemplar de l'edició integral de Victus. Estava ben enfeinat dedicant exemplars d'una altra obra seva, La pirámide inmortal, novetat d'aquest Saló, adaptació també de la seva corresponent novel·la homonima.

També tot voltant amunt i avall, també em vaig trobar altra gent coneguda i d'altres que vaig desvirtutalitzar a qui vaig saludar: El ja mencionat Oriol Estarada, la Jayce i en Marc del Racó del Manga, l'Albert Martí de Norma Editorial, en Max Plaza de Ramen para Dos i en Daniel Estorach, autor de Cròniques d'un Heroi Urbà.

 

En aquesta edició s'ha volgut prioritzar l'espai desocupat, s'ha notat doncs amb menys expositors. La planta baixa del Palau 2 es va prioritzar la presència d'editorials, llibreries, auto-editors, artistes i il·lustradors, mentre que la planta baixa del Palau 5 hi havia el estands de marxandatge, però en menor quantitat que en altres edicions. Malgrat tot, certament Ficomic, ha fet una bona feina en general, i crec que ha estat recompensada pel gran nombre de visitants, tot i que la meva percepció podent caminar sense aglomeracions fou que no es notés tant el nombre de visitants. Aquesta ha estat la meva aventura en aquest 40 Comic Barcelona. Per posar punt i final, recordar que el 28 Manga Barcelona canvia de dates i de lloc, s'emplaçarà a Fira Barcelona Gran Via del 8 a l’11 de desembre. 

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc", excepte aquelles fotografies de les presentacions d'Ooso i Finestres que són d'en Josep Maria Llauradó.