Crònica del 25 Manga Barcelona 3a part: Diumenge

Arribem a la tercera i darrera part de la crònica del 25 Manga Barcelona. El diumenge vaig trobar-me amb en Pau_B "Gargotaire", company de ComiCat. Primerament vam anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya a veure l'exposició estrella d'aquest Manga Barcelona: Osamu Tezuka. El Déu del Manga.

A fora del Museu ens podem anar introduint en aquest mestre del manga tot observant l'aparador de la botiga de records del Museu, mostrant tota mena de productes de relacionat amb la seva obra.

 

Un cop a dins ens trobem amb una magnífica exposició la qual es gaudeix molt i val molt la pena visitar-lar. Una digníssima exposició per la 25a edició del Manga Barcelona.  Al través de tots els originals exposats, quasi uns 200, els quals podem observar cada detall seu i també dels diferents textos acompanyants es pot aprofundir en la figura d'Osamu Tezuka i en la seva llarga obra. 

L'exposició ha estat produïda per FICOMIC, gràcies a l’estreta col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Tezuka Productions i el Festival de la Bande Desinneè d’Angulema.

A la inauguració es va comptar amb la presència de Macoto Tezka, fill de l’autor, i que forma part de la direcció actual de Tezuka Productions. Al llarg dels anys, Macoto Tezuka s’ha dedicat a supervisar les adaptacions i altres derivats de l’obra del seu pare, i ell mateix s’ha encarregat de dirigir-ne alguna adaptació. 

L’exposició Osamu Tezuka, el Déu del Manga es pot visitar des del 31 d’octubre de 2019 coincidint amb l’inici de la 25a edició del Manga Barcelona i fins al 6 de gener de 2020. El preu de l’entrada és de 5 €.

Després de visitar l'exposició ja vam anar cap al Manga Barcelona, on vam fer una volta, Palau per Palau, per tal que en Pau pogués veure l'esdeveniment de cap a peus. Sent dos també, ell també va portar el seu punt de vista, observant detalls o parant atenció en activitats que jo divendres les vaig passar per alt.

On vam parar molta atenció va ser a la zona de gastronomia japonesa (Palau 2, pis superior). Justament llavors, sent l'hora de dinar, feien una mostra de cuina japonesa i peruana amb Ayako Kobayashi i Miguel Ángel Oliveros (Cuina Mametora). Vam tenir curiositat per observar el que feien i al final de l'acte els assistents vam poder tastar el que havien preparat.

Tot fent temps per les 4 de la tarda, vam estar-nos una estona al Gran Escenari veient l'entrega de premis de la Cosplay Parade, i tot seguit va començar K-POP Assault, on a les pantalles es mostraven videoclips de grups de pop coreans, i la gent en ballava les coreografies. Certament ens va sobtar el gran interès del jovent d'avui en dia en aquests grups coreans. 

I finalment es van fer les quatre de la tarda on a la sala 6 de Palau 5 va tenir lloc la taula rodona: Present i... futur? del manga en català, moderada per en Maz Plaza de Ramen para Dos, i conferenciada per l'Olga Resina d'Ooso Comics, en Joan Navarro, director editorial de la desapareguda Ediciones Glénat/Editores de Tebeos, l'Oriol Figuerola de la botiga Terra de Còmics i en Marc Mensa com a representant de ComiCat. Malauradament no hi van poder participar l'Oriol Estrada i com tampoc cap representant de Planeta Cómic per compromisos amb altres actes del saló.

Tots cinc vam anar parlant de la trajectòria històrica del manga en català. Un punt molt fort, fou la presència d'en Joan Navarro que va aportar força informació de com va anar-li a Glénat/EDT la publicació de manga en català. 

Faig quatre pinzellades del que va ser l'acte. El primer manga en català fou Tonda Haneko, una obra d'una sola pàgina de Rakuten Kitazawa, publicat a Cavall Fort el 1968. Hem de fer un salt fins al 1992, amb la publicació de Bola de drac, en les seves sèries blanca i vermella, per part de Planeta.  En aquells moments l'edició en català tenia més vendes que la en castellà. Planeta també publicaria en format àlbum Doraemon i Shin Chan, i també alguns volums de Detectiu Conan. L'any 2005 irromp Ediciones Glénat sent el principal referent de manga en català fins al 2013 on va clausurar la seva activitat. La seva primera obra fou Inu-yasha, seguida pel llavors best-seller Naruto. Entre altres sèries, algunes només s'han publicat en català: Musculman i Cinturó Negre (Yawara!), quedant aquesta inconclusa. 

Com sabem, Naruto la va continuar Planeta fins al final, del volum 55 al 72, i Bleach fou continuada per Panini però només publicant 8 números més, del 41 al 48, quedant doncs també cancel·lada.

Per altra banda i amb el temps, Planeta va anar apostant per diferents edicions i títols de Bola de drac, i l'aparició d'Ooso Comics, va portar una revifalla al manga en català amb títols de l'univers de Go Nagai.

En Joan Navarro va aportar dades. Sense saber tiratges, per exemple del primer volum de Naruto es van vendre 7400 exemplars. Dels 54 volums que van publicar, van vendre un total de 139000 exemplars, i del volum 54, només 480 exemplars. Aquesta disminució de vendes va passar en totes les sèries a partir d'una dotzena de volums. Love Hina va acabar venent 230 exemplars, Ikkyû, 289 exemplars. Musculman és una de les que va resistir més. El volum 18 va vendre 900 exemplars enfront del primer que en va vendre 4500. Inu-yasha va caure dels 6600 als 324, Kimagure Orange Road de 700 a 208 i Bleach, 3000 a 260. La disminució de vendes en castellà també passa, però sent majors les vendes, les edicions són rendibles. Uns números que fan esgarrifar. 

Glénat amb en Joan Navarro al capdavant va apostar per mangues que hi haguessin els seus animes s'haguessin emès en català exceptuant alguns casos com Naruto i Bleach, la qual amb posterioritat també s'emetria en la nostra llengua. També es menciona, la poca emissió d'anime en català. El tancament del Canal 3XL va ser molt perjudicial, quelcom que ja es va mencionar a la xerrada de divendres sobre el doblatge en català. Actualment, Detectiu Conan és un dels pocs animes que es manté constant en català, tant amb l'arribada de nous episodis com també amb pel·lícules moltes d'elles estrenant-se en català als cinemes com l'actual El puny de safir blau. Sobre el consum d'anime també mencionar que actualment molt anime es veu en versió original subtitulat, però fent el salt empresarial rarament s'aposta pel subtitulat en català. 

Manga a part, els còmics de línia clara franco-belgues sí que han tingut èxit en català. Tintín i Astèrix són els grans exemples. Fora d'aquí, tot i la important indústria del còmic que hi ha Catalunya, l'hàbit que hi ha hagut és publicar en castellà i per tant el consum en castellà, creant-se un hàbit difícil de revertir pels dos costats, per les editorials i consumidors. Publicar en català acaba sent en alguns casos un acte de convicció, militància lingüística com al seu dia va fer en en Joan Navarro o avui dia Ooso Comics que mentre puguin anar mig aguantant, aniran publicant també en català. 

L'Oriol Figuerola posant com a exemple la seva botiga Terra de Còmic, va comentar que en el cas que una obra surti en català i en castellà surten simultàniament, s'acostuma a elegir l'edició en català. Si aquesta surt després que en castellà, fer el canvi ja costa més. 

També es comenta la següent dicotomia, de si haurien de ser les grans editorials les que poden arriscar-se a publicar manga en català sabent que tenen múscul econòmic o bé haurien de ser les editorials petites, podent controlar millor els tiratges. Per altra banda també es comenta si una possible qüestió de l'edició de manga digital en català. 

Sense dubte va ser una taula rodona molt interessant aportant molta informació i donant molts punts de vista sobre el tema que certament és complicat.  Recomano dos fils de Twitter  que van fer seguiment de l'acte: @Gammateruo i @RamenParaDos. Podeu veure l'acte sencer gràcies a la gent de Ramen Para Dos que el tenen penjat al seu canal de Youtube.

Acabada la taula rodona, va tocar acomiadar-se de tothom i donar per finalitzat aquest 25 Manga Barcelona. Sense dubte va ser una gran experiència, tants anys assistint al Saló del Manga, i en la seva 25 edició se'ns va obrir les portes a participar-hi. 

Tot esperant el 26 Manga Barcelona que tindrà lloc del 29 d'octubre a l'1 de novembre de 2019, abans tocarà visitar el 38 Comic Barcelona que de moment no té dates. 

Bleach (Sèrie Completa)

Títol: Bleach (Ed. en català i Ed. en castellà)

Títol original: Bleach (ブリーチ)

Autor: Tite Kubo

Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.

Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Català: abril de 2007 al maig de 2017 (vols. 1-48) i Castellà: juny de 2006 al març de 2018 (vols. 1-74)   

Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines. 
Núm. de volums: 74

Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-74 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 479€. 
Preus actuals: 7,5€/volum

Aquest passat mes de març, Panini Comics ha posat a  la venda el volum 74 de Bleach el darrer de la sèrie, el manga de shinigamis d'en Tite Kubo. El primer volum en castellà es va posar a la venda el juny de 2006 i el primer en català, l'abril de 2007, ambdós edicions publicades en aquell moment per la desapareguda Ediciones Glénat. Per tant pels qui han seguit l'edició en castellà des del principi això són casi uns 12 anys, i pels que com jo l'hem seguida en català fins al volum 48, quan fou cancel·lada en aquesta llengua, i seguidament heu fet un intensiu aquest darrer any amb els 26 darrers volums (49-74) amb l'edició en castellà, doncs són uns 11 anys.

En motiu la cancel·lació/finalització de l'edició en català, vaig fer-ne una ressenya explicant-ne la seva trajectòria. Ho tornaré a explicar, tot alternant-ho amb la respectiva situació de l'edició en castellà.
 
2006, Bleach en castellà i 2007, Bleach en català.

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, l'he anat comprant amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, fins al volum 48 en català, el darrer de l'edició en català, i a partir del qual vaig fer el salt a l'edició en castellà, amb el volum 49 fins tot fent un intensiu fins arribar aquest darrer volum 74, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Quan es va posar a la venda el primer volum en català, es posava a la venda el volum 11 en castellà. Ambdós edicions diferien en dues coses. Mentre que amb l'edició en castellà, Glénat va utilitzar una tipografia pels títols dels volums en les portades diferent a l'original japonesa, en realitzar l'edició en català va respectar el disseny original i com que la corresponent edició en castellà ja portava un temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors, l'edició en castellà costava 7,5€. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. L'edició en castellà des del principi tenia una periodicitat mensual.

A partir del maig de 2008, la periodicitat de l'edició en castellà va passar a ser bimestral, amb 24 volums publicats, el següent va sortir el juliol. En el cas de l'edició catalana això va passar en arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, i per tal el volum 24 va sortir al maig, així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat de l'edició en català (i també dels altres mangues en català fins llavors mensuals), segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38, que es va publicar el setembre de 2011. Respecte l'edició castellana, en arribar aquest mes s'havien publicat 44 volums.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol. Així doncs mentre que el 2012 només en van sortir 2 volums en català, en castellà en van sortir 6, del 46 al 51, els quatre darreres com el 40 en català, amb un canvi, del qual en parlo al següent apartat

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català. Desconec quan això va succeir en l'edició en castellà. El primer que tinc en aquesta llengua, el 49, ja és només encolat.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 en català que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 del juliol de 2012, ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.

En l'edició en castellà, el primer en tenir el nou logotip fou el volum 48, publicat l'abril de 2012, amb el qual s'acaba la primera gran meitat de la sèrie i justament el que seria el darrer volum de l'edició en català, i en una altra editorial.

Però aquest volum 40 en català va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica (publicava) Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes. Pel que fa a l'edició en castellà, sota la nova marca, va publicar els volums 48, 49, 50 i 51.

Amb les portades dels volums de la penúltima saga que EDT va publicar (49 a 51), va crear uns dissenys una mica més similars a les originals.  

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. En arribar el desembre, es va publicar el volum 51 en castellà, que per qüestió de contractes amb Shueisha, va haver de publicar EDT, quan aquest l'hauria d'haver publicat Panini, és doncs com he dit abans l'últim de l'etapa EDT. El febrer de 2013, ja es va publicar el primer volum ja sota la marca Panini sent doncs el volum 52. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors.
 

Ara bé el ritme de publicació de l'edició en català, fou molt molt pausada. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

Pel que fa l'edició en castellà, Panini l'any 2013 en va publicar 5 (52-56), l'any 2014, 3 volums (57-59), l'any 2015, 6 volums (60-65), el 2016, 4 volums (66-69), el 2017, 3 volums (70-72) i finalment aquest 2018, els dos darrers el 73 al gener i el 74 aquest març, finalitzant l'edició en castellà.

En publicar-se el volum 48 en català, el darrer volum publicat en castellà era el 70, traient el volum 71 el juliol del 2017. Del 49 en endavant inclòs, que han acabat sent 26 volums en total més, es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74).

Respecte els dissenys de les portades, pels darrers 3 volums (52 a 54) de la penúltima saga Panini utilitza un disseny similars als de les portades d'EDT per aquesta saga. La darrera saga ja íntegrament publicada per Panini, el disseny de les portades és idèntic al de les originals japoneses.

La saga de "L'agent perdut" té lloc 17 mesos després del final de la batalla contra en Sozûke Aizen. En aquesta saga apareixent els dits "Fullbringers", i veurem com l'Ichigo recupera els seus poders de shinigami que perd en el desenllaç de la batalla contra l'Aizen.

La saga de "La guerra sanguinària dels mil anys" és la darrera de la sèrie. S'hi esdevé la guerra final entre entre els Shinigamis i els seus eterns enemics, els Quincy, amb el misteriós Yhwach al capdavant. I també s'explicaran tots els secrets familiars de l'Ichigo, que han anat apareixent en sagues anteriors. Sabrem el per què l'Ichigo és com és.
 
Així doncs per posar-me al dia amb aquesta segona meitat del manga, a partir de l'agost de 2017 vaig començar a fer un intensiu amb l'edició en castellà. Aquell mes vaig comprar dels volums 49 a 54, o sigui la penúltima saga al complet. El setembre, del volum 55 a 59, els primers 5 volums de la darrera saga. L'octubre, va tocar del 60 al 64, arribant doncs a la meitat de la saga, al novembre del 65 al 69, només faltant-ne 5 per acabar. Aquests darrers han anat així: Amb un descans al desembre, el gener de 2018 vaig comprar del 70 al 72, el febrer, el volum 73, i finalment aquest març, ha tocat el darrer, el volum 74, acabant doncs amb Bleach, tal com he dit al principi 11 anys després d'haver-lo començat.

Bleach, sèrie completa. Volums 1 a 48 en català i volums 49 a 74 en castellà

Les errades observades

Respecte l'edició en català, possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.

Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Amb la compra del volum 59 en castellà, a la coberta hi un adhesiu que ens indica que s'inclou un pòster exclusiu que completa el del volum 48. Quan el 48 es va arribar en català l'any passat, Panini se'l va descuidar d'incloure'l.

I ja d'errors a l'edició en castellà, al volum 59, a la primera pàgina del capítol 521. A piggy party, el número i títol que hi surt escrit és el 500. Rescuer in the dark.

És molt normal que trobar una imatge que ocupi dues pàgines seguides. El fet és que en la darrera saga m'he trobat amb dos o tres casos, no recordo quins, que per algun defecte d'impressió entenc, aquesta imatge no queda ben connectada entre les dues pàgines.

Finalment mencionar que la solapa, on l'autor hi posa quatre paraules, també s'hi indica en quins números de la Shônen Jump s'han publicat els capítols que inclou el volum. A partir del volum 67, aquesta informació ja no hi apareix. En desconec els motius. 

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Bleach m'ha fet companyia durant aquests 11 anys, els primers 10 anys en català i el casi darrer any, en castellà. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, el seu gran enfrontament contra en Sôskue Aizen, a com recupera els poders en perdre'ls en la darrera batalla i finalment la seva participació en la guerra final entre els Shinigami i els Quincy, amb el darrer combat contra l'Yhwach. 

Al llarg d'aquests 74 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards, arrancars, fullbringers i quincys. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. I certament aquest és un aspecte important en la darrera saga, on hi participen molts i molts personatges que tal com acaba la guerra al capítol 684, hagués calgut o bé allargar-lo o millor un altre capítol abans del 685, que en servís de posada en situació de cada un dels personatges, de quin és el seu estat i com es reuneixen tots plegats o el que pertoqui després de la guerra. Certament això hagués estat un punt molt important. Sembla que en Tite Kubo va haver de precipitar el final del manga i no es va permetre aquests detalls importants de cara el lector després d'una llarga saga de 20 volums amb la intervenció de molts personatges. Els capítols 685 i 686 que actuen com a forma d'epíleg tenen lloc 10 anys després de la guerra, mostrant-nos quins camins han seguit els personatges.

Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, havent quedat inconclús en aquesta llengua no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Certament la seva finalització m'ha suposat una sensació agredolça, agre per no haver-la pogut completar en català i dolça per haver acabat el meu manga més llarg. I tal com tinc les prioritats ara mateix en quant a sèries de manga obertes, no preveig pas acostar-me a aquestes grans xifres. Respecte l'edició en català especialment, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on ha pogut.

Bleach, volums 1 (En català, Glénat, abril 2007) i 74 (En castellà, Panini, març 2018), el primer i el darrer del manga

Bleach (Edició en català, volums 1 a 48)

Títol: Bleach (Edició en català)

Títol original: Bleach (ブリーチ)

Autor: Tite Kubo

Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.

Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Abril de 2007 al maig de 2017

Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines. 
Nº de volums: 48 (edició en català) i cancel·lat. 74 en total.

Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-48 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 284€.

Preus actuals: 7,5€/volum

Aquest passat mes de maig, Panini Comics va posar a  la venda el volum 48, sent tal com ja vaig dir, el darrer volum de l'edició en català de Bleach, el manga de shinigamis (missatgers de la mort) d'en Tite Kubo. El seu primer volum en català es remunta l'abril de 2007 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Bleach en català, que malauradament la història quedarà inconclusa en la nostra llengua. Vegem-ne una mica la seva història.

Arriba Bleach en català, el cinquè manga en aquesta llengua de Glénat. 

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb a la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, i des de llavors sí, des del seu primer volum en català amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al volum 48 en català, el darrer de l'edició, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki. 

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català, a diferència de la castellana, va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava uns mesos publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. 

En arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, el darrer en aquest mes, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 24 va sortir al maig del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol, però d'aquest ja en parlarem al següent apartat.

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.

Però aquest volum 40 va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors. 

Bleach volum 41, publicat el juny de 2013, ja per Panini

Ara bé el ritme de publicació, ha estat molt pausat. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

 Bleach, edició en català (cancel·lada), 48 volums de 74

En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74 volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74). Sobre l'edició en castellà, Panini treu el volum 71 aquest mes de juliol.

Les errades de l'edició

Possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.

Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, l'edició en català de Bleach m'ha fet companyia durant aquests 10 anys, que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, fins a la seva batalla final contra en Sôskue Aizen. 

Al llarg d'aquests 48 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards i arrancars. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. 

Tal com ja he comentat, Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, que quedant inconclús no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Tot i així, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on han pogut. Moltes gràcies!

Bleach, volums 1 (Glénat, abril 2007) i 48 (Panini, maig 2017), el primer i el darrer de l'edició en català

La Esfera Cúbica

Títol: La Esfera Cúbica

Autor: Josep Maria Beà

Publicat per: Ediciones Glénat, octubre 2008.

Format: Cartoné, 48 pàgines, Color

Preu: 17,95€ (Descatalogat)

La Esfera Cúbica és una sèrie de còmics de ciència-ficció creades per en Josep Maria Bèa, que foren publicades per primer cop a la revista Rambla des del 1982. Posteriorment recollides en un llibre amb el mateix títol per Garcia y Beà Editores, sent el primer número de la col·lecció Rambla Color.

Anys després, el 2008 fou recuperat i reeditat per Ediciones Glénat, el qual el llibre fou acompanyat per un CD amb la banda sonora original del còmic amb música composta i interpretada pel propi autor i en Sergi Puertas.

Tal com els sis costats del cub on es troba a dins l'esfera narradora de l'obra, ens trobem amb sis relats en forma de còmic, en que la mencionada doble figura geomètrica ens introduirà en un món futurista, galàctic, on l'estrany, el no-normal per nosaltres conviu de manera paral·lela amb el que ens és normal, quotidià, creant situacions d'allò més surrealistes, impactants i sorprenents i alhora amb humor, fent-nos riure al final de cada una de les historietes.

Segueix amb el mateix estil de ciència-ficció d'Historias de Taberna Galáctica, que Trilita Ediciones va recuperar i reeditar a finals de l'any passat, i que juntament amb En un lugar de la mente, formen part de la coneguda "Trilogia Galáctica" d'en Josep Maria Beà.

Portada de l'edició de Garcia y Beà (1984)

L'Arcadia del capità Harlock torna a navegar

El 4 de juliol de 1985 es va emetre el primer anime no infantil a TV3, parlo de Capità Harlock, sèrie de 42 episodis que es emetre al Japó del 14 de març de 1978 al 13 de febrer de 1979. 

Situats a l'any 2977 la humanitat ha caigut en l'apatia, l'oci, en una vida plena de vagància. Ningú es planteja canviar les coses, com tampoc el mateix Govern de la Terra dirigit per un individu que està obsessionat per poder dormir i jugar al golf, i les coses no canvien gens, quan una estranya i gegantina esfera arriba a la Terra. Però oposant-se a aquesta desgràcia d'humanitat, hi ha un grup de gent que veu l'amenaça que s'amaga darrera l'esfera vinguda de l'espai. Aquest grup està liderat pel capità Harlock, el pirata espacial, que juntament amb la seva tripulació, a bord de la nau espacial Arcadia són considerats elements indesitjats per aquest govern, ja que sovint assalten les seves naus per a abastir-se de provisions.

Dues altres persones que són conscients de l'amenaça que suposa l'estranya esfera són el Professor Daiba i el seu fill, en Tadashi, que tot investigant l'estrany artefacte, descobreixen que és un gallardet creat per guiar una raça extraterrestre cap a la Terra amb el propòsit de conquerir-la; però quan el Professor intenta informar el govern, no es prenen seriosament les seves advertències. Només tindrà el suport del capità Harlock, que després de que el professor sigui assassinat per una misteriosa dona un cop morta crema com si fos paper, el pirata espacial acull a la seva nau en Tadashi, el qual hi accedeix en veure que el govern passa de tot, i així poder-lo ajudar a lluitar contra els invasors: una raça de guerrers d'aspecte femení, anomenats Mazon, liderats per la reina Raflesia. 

Els tripulants principals de l'Arcadia: En Yattaran, la Mime, la Kei Yuki, en Tadashi Daiba i en Harlock

El nom original dels enemics és Mazon (マゾーン), tot i així, al doblatge en català els o les anomenen Mazoni. Intrigat ho vaig preguntar a en Marc Bernabé, qui em va respondre que possiblement la nostra versió fos traduïda de l'italià, on els plurals acaben amb i: "Una mazon, due mazoni", quedant com paraula tan en singular com en plural doncs Mazoni. És una tèoria però que encaixa força bé.

Dues de les coses que en van marcar amb la seva estrena, en el meu cas en les següents reposicions, una fou la veu catalana d'en Harlock, la de l'actor Pep Torrents, mort el passat 2011. Entre les diferents obres en que va treballar, en Pep Torrents es conegut principalment pels seus papers en dues sèries emeses a TV3: Eugeni Comes a Poble Nou i d'Adrià Bosch a El Cor de la Ciutat. 

 I l'altra cosa que ens va marcar fou la cançó d'inici de l'anime. 

De l'univers de Capità Harlock, ens ha arribat altres materials en català. El maig de 1995, es va estrenar la pel·lícula El capità Harlock: L'Arcadia de la meva joventut (original del 1982). En aquest cas la veu d'en Harlock és la d'un altre actor de renom, en Toni Sevilla. El desembre de 2001 ens va arribar Harlock Saga: L'anell dels Nibelungs (1999), una sèrie de 6 episodis, en que la veu del capità fou la d'en Marc Zanni. L'abril de 2003 ens va arribar Queen Emeraldas (1998 - 1998), de 4 episodis.

Finalment la darrera obra que ens ha arribat és la pel·lícula d'animació digital Capità Harlock estrenada el gener de 2015 (original del 2013), on el capità també té la veu d'en Marc Zanni. 

Però com acostuma a passar en els animes, aquests provenen d'un manga, el qual el seu autor és en Leiji Matsumoto. El manga publicat entre els anys 1977 i 1979 i recopilat en 5 volums, ens el va portar en castellà la desapareguda Ediciones Glénat entre l'octubre de 2002 i juny de 2003.

Ara aquest 2016 com a novetats d'octubre, Norma Editorial ha recuperat l'obra original en una edició integral composta de 2 volums i un cofre per guardar-los.

 I a més a més, Norma també ha iniciat la publicació Capitán Harlock Dimension Voyage, una nova visió de la història original, amb en Leiji Matsumoto altre cop al guió, i amb en Kouchi Shimaboshi, una jove promesa al dibuix. Fins al moment consta de 4 volums publicats al Japó, sent al seva periodicitat per part de Norma, trimestral.

Així doncs amb la tornada del capità Harlock i la seva Arcadia per part de Norma, obres les quals ja he comprat, a més a més, des de fa dies, estic recuperant l'anime, gaudint del pirata espacial tal com el vaig conèixer en les reposicions que va tenir a posteriori per TV3. Per ampliar més informació de l'univers de Capità Harlock, us recomano l'article de Zona Negativa: Especial Capitán Harlock.

Naruto

Títol: Naruto

Títol original: Naruto (ナルト)

Autor: Masashi Kishimoto

Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)

Publicat per: Glénat/EDT i Planeta Cómic. Juny de 2006 a abril de 2016

Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 192 pàgines aproximadament. 
Nº de volums: 72

Preus originals dels volums: Volums 1-34 a 5€/volum; Volums 35-54 a 6,5€ volum (també els 34 anteriors); Volums 55-72 a 7,5€/volum (també els 54 anterior). Total gastat = 435€.

Preus actuals: 7,5€/volum

Aquest passat mes d'abril, Planeta Cómic va posar a  la venda el volum 72, el darrer de Naruto, el manga de ninges d'en Masashi Kishimoto. El seu primer volum en català es remunta al juny de 2006 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Naruto en català. Vegem-ne una mica la seva història.

El meu primer contacte amb Naruto, l'edició en castellà, i l'arribada de l'edició en català, tot fent el canvi cap aquesta edició.   
 

Situem-nos a la tardor de 2005, època que en que em vaig endinsar en el món del manga. En aquells moments i des de feia ja temps el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat però amb un un gran poder misteriós. Aquest viu a la Vila Oculta de Konoha, i té un somni: Esdevenir Hokage, o sigui, el cap de la vila, i així ser reconegut com un gran ninja. Publicat en castellà per Ediciones Glénat, llavors, el novembre d'aquell any, hi havia 19 volums publicats amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim volum publicat, algun posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27, al febrer de 2007, essent aquest el final de la primera part del manga.

Però l'any anterior, el mes de juny del 2006, Ediciones Glénat va treure el primer volum del seu segon manga en català, i aquest fou Naruto, amb un atractiu preu de 5€/volum. Així doncs tornant al febrer de 2007, amb 9 volums publicats en català, vaig prendre una decisió, em vaig vendre els 27 volums de l'edició castellà, i així amb els diners obtinguts, els vaig anar invertint amb els volums en català publicats i s'anirien publicant en català, els quals em van permetre arribar als seus primer 18 volums, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al tom 72 en català, el darrer.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, com ja he dit, per que fos atractiu pels nous lectors, i així, amb periodicitat mensual, anirien sortint nous volums.

En arribar al març de 2009, amb 33 volums publicats, el darrer al febrer, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 34 va sortir a l'abril del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Al seu temps vaig fer números i la veritat molt dubtós tot plegat. 

Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 34 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 35 ja sortirien a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 51.

També cal dir que del volum 44 al 48, degut a decisions editorials, i segons recordo provinents de la casa mare francesa (Glénat és una editorial de França)), aquest van ser impresos en paper de menys qualitat, apreciant-se un color lleugerament groc.

També justament a partir del volum 44 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de la sèrie.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el nou logotip EDT. Aquest canvi va comportar que els volums 52, 53 i 54 presentessin aquest nou logotip i nova marca:

Però aquests 3 van ser els únics que va publicar l'editorial sota aquest nom. A mitjans de setembre, es va saber que l'editorial perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Naruto a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobre tot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Naruto se'n va a Planeta

Planeta deAgostini no es va fer esperar a dir que tenia la llicència de Naruto, i que continuaria també l'edició en català, però aquesta es va fer esperar. Al març de 2013, la nova editorial de Naruto, va comunicar que a partir del juny es publicaria dos volums per mes, excepte agost, i així al novembre ja s'atraparia l'edició en castellà, coincidint en el número 64. Amb aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors, alguns dels quals ja serien impresos sota la nova editorial tal com es va poder veure al Saló del Còmic del 2013.

Naruto volums 55 i 56, publicats el juny de 2013, ja per Planeta

I d'aquesta manera Planeta, reimpressions de volums anteriors a part, ha publicat els 18 últims volums de Naruto en català, del 55 al 72. A patir del volum 64, la periodicitat es va espaiar, uns tres volums l'any, degut a la proximitat amb l'edició japonesa. I bé tal com ja he comentat, finalitzant-se aquest passat abril. A més a més, hi hauria haver pogut un nou canvi de logotip, quan aquesta va passar a anomenar-ser Planeta Cómic comunicat-ho l'octubre de 2014, tot fent-se efectiu el canvi de logotip a partir del gener de 2015. Afortunadament degut a la més o menys propera finalització del manga, aquest mantindria el logotip de Planeta deAgostini, així doncs tal com es pot apreciar en la següent imatge, Naruto presenta 3 logotips editorials. En cas contrari, en tindria quatre.

Naruto, col·lecció completa, 72 volums

Les errades de l'edició

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Això ha passat tant a l'època Glénat/EDT i també amb Planeta, en aquest últim cas, ja que el tinc més present i l'he pogut localitzar, és al volum 60 a la pàgina 101 (capítol 571 Mode bijû). En aquest cas comentat són 5 textos afectats. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà, fins i tot algunes pàgines senceres. De presència de textos en castellà tan ha passat amb Glénat/EDT com amb Planeta. De pàgines senceres, n'he pogut localitzar algunes de l'època Glénat:

- Volum 43, pàgina 195. A més a més el text de la contraportada és el que pertany al tom 44.
- Volum 45, pàgina 152.
- Volum 46, pàgina 44. En aquest cas, l'editorial va penjar un enllaç amb la pàgina corregida, per tal que estigués disponible. 

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Naruto m'ha fet companyia durant uns 11 anys, comptant també l'època que el comprava en castellà,  que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: Les primeres aventures d'en Naurto, la Sakura, en Sasuke i el professor Kakashi; l'evolució d'en Naruto com a ninja, anant coneixent tots els aspectes que formen part del seu poder, i l'aparició del gran grup d'enemics, els Akatsuki, que han comportant els grans conflictes i secrets de la història.

Una de les grans elements a destacar és la multitud de personatges que apareixen i que l'autor ha de saber gestionar donant-los la personalitat adequada sobre tot aquells més rellevants per tal que al lector no els hi sigui indiferents. Sempre n'hi ha aquell secundari que en algun tram de la història agradarà més el lector que el protagonista. No tant per la superforça que pugui tenir si no per les habilitats i el tarannà que pugui tenir. En el meu cas, en Shikamaru Nara és un dels meus personatges preferits. A més de la multitud de personatges, també ens trobem amb diversos flaixbacs quan ho requerix l'argument, comportant que la història es vagi fent complexa, esdevenint un entremat de diferents històries.

Tal com ja he comentat, Naruto, fou el segon manga en català per part de Glénat, ara de Planeta, havent esdevingut el manga en català més llarg publicat, pel qual s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Planeta, per portar a terme aquest projecte fins al final, malgrat les diverses traves que s'hagin pogut trobar. Moltes gràcies!

Naruto, volums 1 (Glénat, juny 2006) i 72 (Planeta, abril 2016), el primer i el darrer