divendres, 30 de maig de 2014

El 14 de juny Verdú acollirà la segona trobada d’entitats de la Segarra Històrica

El simposi serà un nou punt de trobada de col•lectius vinculats a la Xarxa Sikarra que exposaran els seus projectes i enfortiran els seus mecanismes de comunicació i projecció conjunt


Dissabte 14 de juny, el castell de Verdú serà la seu del segon simposi d’entitats de la Segarra Històrica. Acollits per l’Ajuntament del municipi i amb la Fundació Tekhnikós actuant com a amfitrió, representants d’una dotzena d’associacions i fundacions que tenen el seu àmbit d’actuació en terres segarrenques es tornaran a trobar. Després de l’èxit de la jornada de maig del 2013, celebrada a Santa Coloma de Queralt, les entitats tornaran a reunir-se per enfortir els seus lligams i reivindicar la identitat comuna.

 http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1401353775.JPG

Al llarg del matí, es preveuen comunicacions al voltant del moviment #salvemSikarra, que va aconseguir aturar el soterrament del jaciment dels Prats de Rei, o dels treballs de recuperació i dignificació de l’arquitectura rural, desenvolupats pels Amics de l’Arquitectura Popular, amb l’exemple de la restauració feta en un marge del castell de les Sitges. També el projecte “Imatges de Pedra i de Silenci” presentarà l’Atlas del patrimoni funerari de la Segarra i els responsables del Camí detallaran el traçat del trajecte al llarg dels territoris segarrencs. Per la seva banda, l’associació Cultural Baixa Segarra farà una xerrada a propòsit de les tradicions vinculades a Sant Magí, patró de la Segarra, el Grup de Recerca de les Terres de Ponent exposarà la visió gràfica de Miró Rosinach sobre la Segarra i el Centre Municipal de Cultura de Cervera presentarà els tres còmics editats sobre la història de Cervera. Les arts escèniques tindran el seu lloc a través de la projecció del treball “visions i sons del romànic”, emmarcat a Vallbona de les Monges.

La jornada clourà amb un àpat de gastronomia local i una visita cultural a la vila de Verdú, centrada en la descoberta del castell i l’església de Santa Maria. A més, la vila mostrarà el seu dinamisme cultural convidant als assistents a visitar les mostres artístiques del centre d’art Cal Talaveró i les exposicions de vídeo art de la Fundació Tekhnikós, que informarà de la seva propera iniciativa d’instal•lar un planetari a Verdú.


dijous, 29 de maig de 2014

Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014

Col·lecció: Mestres de l'Humor nº37
Títol original: Mortadelo y Filemón. Mundial 2014
Autor: Francisco Ibáñez
Publicat per: Ediciones B, 1a edició abril 2014, 2a edició abril 2014.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12€


Dissabte passat es va acabar la temporada futbolística amb la final de la Champions League, però ara estem a les portes d'un altre esdeveniment futbolístic, el Mundial, que enguany se celebra a Brasil. 

Francisco Ibáñez també hi ha volgut participar com en d'altres esdeveniments esportius dedicant-li una aventura de Mortadel·lo i Filemó. Així doncs els nostres dos entranyables detectius s'endinsaran als camps de gespa per evitar un possible conflicte d'escala Mundial! I és que algú pretén enfrontar el president Banana d'Estats Juntets i el president Putotin de Burrússia, com si no en tinguéssim prou amb el pica-baralla per cert país de l'Europa de l'Est.  

Tot i que els detectius localitzaran ràpidament el terrorista en qüestió, atrapar-lo ja serà figues d'un altre paner, i tot el contrari, tal com ja sabem d'ells dos, ens segons quines circumstàncies més aviat ajudaran el perillós personatge.

Amb els gags còmics veurem com de malament ho fan els dos detectius i com de malament s'ho passen els dos presidents que no en tenen ni idea del merder que hi ha al seu voltant.

Com apunt final, pel fet que el meu exemplar de Mundial 2014 sigui una segona edició, indicaria unes vendes favorables d'aquest àlbum i possiblement que també de la col·lecció Mestres de l'humor. Esperem doncs que continuí per bon camí.

divendres, 23 de maig de 2014

Crònica del 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Del passat dijous 15 al diumenge 18 de maig va tenir lloc el 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el qual enguany ha canviat d'ubicació, desplaçant-se als Palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona. 


Aquest cop hi he anat diumenge, dia que ni pel Saló del Còmic ni pel Saló del Manga no hi he anat maig, els altres tres dies sí. Ben d'hora, ben d'hora ja era a Barcelona per la qual em vaig haver d'esperar una estoneta per que obrissin portes i poder-hi entrar. De mentre em vaig entretenir observant un esdeveniment que no me l'esperava, sortir de l'estació de Plaça Espanya i trobar-me amb una mena de cursa de coloraines d'una marca de roba. Coses de les grans ciutats que sempre hi fan coses. 



Anem pel que de debò interessa, un cop van obrir portes, cap a dins. Primer vaig anar al Palau 2. De les deu del matí fins a la una del migdia, vaig dedicar a donar voltes, fent les compres que tenia programades, aconseguir alguna signatura i observar les exposicions que hi havien. Tot just entrar en trobaves cara a acara amb les exposicions dels 75 anys de Batman, la dels 40 anys de Wolverine. També n'hi havia una dedicada als 85 anys de Popeye el mariner. D'exposicions dedicades a autors teníem, les dels guanyadors dels Premis del Saló de l'any passat: Miguelanxo Prado, Purita Campos i Oriol Hernández; per altra banda hi havia la de Vinyetes autobiogràfiques i la de Mar de Fons, aquesta dedicada a autors de les Illes Balears. Destacant l'exposició de tires humorístiques Pel dret a somriure, exposada en forma de cabines electorals, amb clara intenció de fer  referència al debat polític actual del dret a decidir de Catalunya.




En quant a compres planificades aquest any, havent-ne fet moltes de prèvies, en tocava poques i només hi va haver una no programada, la qual va ser la primera compra. Sent enguany, el Tricentenari 1714/2014, em faltava el còmic per excel·lència de la Barcelona del 1714, que tot i que en alguna ocasió passada l'havia tingut a les mans no l'havia arribat a comprar mai. Parlo de Barcelona 1714. L'Onze de Setembre d'Oriol Garcia Quera. El vaig comprar en un estand a preu de segona mà, on només hi havia un exemplar. Més tard veuria al Palau 1 que a l'estand del Museu d'Història de Catalunya també el venien juntament amb d'altres còmics de l'Oriol. 

Tot seguit va venir, la primera compra planificada fou El pont dels jueus. Vaig anar a l'estand de la FNAC on sabent que el dissabte hi havien firmat el seus autors segurament li trobaria, però ni rastre. Sí que el vaig trobar a l'estand de El Corte Inglés, Món Còmic, ara bé només n'hi vaig veure un, el que em vaig emportar.

La següent compra la vaig fer a l'estand de Planeta DeAgostini Comics, el volum 66 de Naruto en català

L'última de les compres que vaig fer va ser els dos números publicats de la revista Tentacles, de la qual n'és un dels seus directors, en Jordi Riera Pujal, company de ComiCat. Els vaig comprar a l'estand d'Arkham Comics


Fent voltes, entre compra i compra, em vaig arribar a l'estand del Supercatalà, on vaig conèixer la seva il·lustradora, l'Olga Resina, amb qui havia conversat via Facebook de ComiCat, la qual va agraïr molt la nostra tasca en promocionar el còmic en català. A part de la dedicatòria que em va fer al meu exemplar del còmic, em va regalar una samarreta. Moltíssimes gràcies!



 I va arriba la una del migdia, moment que em trobava altre cop a l'estand de la FNAC per tal que en Mariano de la Torre i en Victor García, els autors del còmic de Lliures o morts me'l dediquessin. A part de conèixer-los, també vaig conèixer la Mar Escardó, la cap de premsa de Fanbooks, amb la qual també he conversat amb diversos cops via Facebook. Ells tres també van agrair la feina que fem des de ComiCat.

En Mariano de la Torre i en Victor García





Tot seguit em vaig dirigir al Palau 1 per veure l'exposició estrella d'aquest 32è Saló: Còmics en guerra, la qual ocupava casi tot el palau. A través de diferents illes, es feia un repàs acurat del tema amb reproduccions i originals de còmic, ressaltant les principals guerres que hi ha hagut al llarg de la història. El material exposat s'ha classificat segons a l'època o guerra: Guerres de l'Antiguitat, Guerres de l'Edat Mitjana, Guerra de Successió Espanyola, Guerres del Segle XIX, Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Altres Guerres posteriors, Reporters gràfics de guerra i Víctimes del conflictes bèl·lics. 







Destacar-ne també l'exposició de vehicles bèl·lics com també les recreacions del campaments dels Miquelets, de la Guerra Civil Espanyola o del Campament de la Creu Roja.



Com a punt negatiu comentar, el problema de lectura i seguiment de l'exposició, fent necessari el mapa per guiar-te i seguir un ordre cronològic, malgrat això hi havia l'aspecte positiu que la mostra es dividia visualment per el fet de que cada època tenia un color diferent.

Havent ara sí vist el Saló, vaig marxar, però amb la feina del tot no completada, ja que m'hagués agradat aconseguir alguna dedicatòria més, les dels meus exemplars de 1714 Baluard, A la recerca del català autèntic i El pont dels jueus. Esperem doncs aconseguir-les en alguna altra ocasió. I ara a llegir que tinc molt còmic que s'està esperant!   

dijous, 22 de maig de 2014

El pont dels jueus

Títol: El pont dels jueus
Autor: Martí Gironell
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició febrer de 2007, tretzena edició febrer de 2008
Format: Cartoné amb sobrecobertes, 15 x 23cm, 272 pàgines
Preu: 21,6€


En saber, a través de la distribuïdora Àgora llibres, que Fanbooks publicaria l'adaptació en còmic de El pont dels jueus d'en Martí Gironell, vaig buscar la novel·la, la qual ja té uns quants anys de trajectoria, per poder-la llegir abans del còmic. Així que a principis d'abril ja el tenia a les mans.

Amb El pont dels jueus, és el primer cop que m'endinso en el món literari del Martí Gironell, conegut també per ser l'actual home del transit de TV3.

Era l'any 1066 quan Bernat II de Tallaferro, comte de Besalú viatja fins a la península itàlica i allà aconsellat pel Papa, s'arriba fins a prop de Siena per trobar-hi un important i reconegut mestre d'obres, en Prim Llombard. Allà retirat viu amb el seu fill Ítram vivint a pagès. Però el comte té un objectiu per ell, portar-lo a Besalú per tal que fortifiqui la població sent un pont fortificat l'obra emblemàtica. En Prim en un principi no en voldrà saber res que el temps el convencerà, i amb el seu fill viatjaran fins a aquella terra per ells desconeguda.

Un cop a Besalú, havent presentat el projecte i sent acceptat, les obres començaran sense problemes, però no tot seran flors i violes. Des d'Empúries, el seu comte Hug vol conquerir Besalú i farà el que sigui per aconseguir el seu objectiu, i justament el pont que s'està construint és un obstacle per als seus propòsits. L'Ítram a la seva nova llar ha fet amics, en Simó i la Jezabel de la qual n'ha quedat captivat, però ells són jueus i això li comportarà algun problema, però justament seran els jueus de Besalú que tindran la clau per la defensa de la població davant l'amenaça d'Empúries.
 
A El pont dels jueus ens trobem amb una novel·la de caire històric amb elements fantàstics. A les Notes de l'autor, en Martí Gironell ens aclareix els diferents aspectes si són inventats o reals, i aquests quan van succeir, i que en crear al novel·la com és normal es va permetre llicencies anacròniques per donar vida la història que tenia en ment.

Finalment, voldria fer una comparació si es pot, i és que en les pàgines tenim rivalitats entre cases (comtals), elements màgics i la seva corresponent part eròtica, el que m'ha recordat en la seva petita escala a la magna i complexa Cançó de gel i foc d'en George R. R. Martin.

Una lectura molt recomanable.

diumenge, 18 de maig de 2014

Doctor Who. 6a temporada (nova etapa)

La sisena temporada de Doctor Who fou dividida en dues parts, una primera emesa a la primavera (abril a juny 2011) i una altra a l'estiu (agost a octubre 2011). Abans però tenim l'Especial de Nadal de 2010, Cançó de Nadal. En Rory i l'Amy ja estan casats i es troben de lluna de mel. La nau en que viatgen però es troba en problemes greus deguts a l'atmosfera del planeta en que es troben. L'única persona que salvar la parella i tota la nau és el Doctor qui haurà de convèncer un home vell, arrogant i tossut, ja que aquest posseeix un aparell que controla l'atmosfera. Aquesta història està lleugerament basada a la novel·la homonímia de Charles Dickens, personatge que va aparèixer a la sèrie al tercer episodi de la primera temporada.

I ara sí ja entrem a la temporada pròpiament dita, amb els seus dos primers episodis: L'astronauta impossible i El dia de la Lluna. El Doctor convoca l'Amy Pond, en Rory i la River Song al llac Silencio de Utah, on hi fan un pícnic. De cop hi volta apareix un misteriós individu vestit d'astronauta que surt del llac. El Doctor s'hi acosta i després d'uns moments, el misteriós astronauta mata el senyor del temps, tornant tot seguit al llac. Un altres convocat pel Doctor fa acte de presencia, en Canton Everett Delaware III, un vell que porta una garrafa amb carburant amb el qual cremaran el cos del Senyor del Temps. La River fixant-se amb els números de les invitacions del Doctor per convocar-los se n'adona que encara falta algú més. Posteriorment en un bar proper sabran qui és qui falta, el mateix Doctor, o més aviat temporalment anterior al que ha mort. El Doctor intrigat per que els seus amics reaccionen de manera estranya ho intenta saber però ells mantenen silenci. L'aparició anterior d'en Canton però els porta a viatjar a la Florida de 1969, dies abans de l'arribada de l'home a la Lluna, on hi coneixeran la versió jove d'en Canton. Esbrinant un misteri sobre una nena que truca el president Nixon, portarà al grup a conèixer una espècies extraterrestre que fa molts i molts anys que camina per la Terra, però que ningú sap que hi són ja que quan els deixes de veure en perds els records, aquesta espècie és coneguda pel Silenci. A més també hi trobaran l'astronauta on el seu interior hi ha una nena, la qual que trucava en Nixon. 

A partir dels fets succeïts, emprendran una missió per exterminar el Silenci de la Terra, utilitzant l'arribada de l'home a la Lluna. Però al llarg de la missió l'Amy serà segrestada pel Silenci a més d'haver mencionat que estava prenyada, però que cap al final semblarà que no ho està. I a més sobre l'Amy, com passarà en altres moments de la temporada, en parets s'obriran portes on es veurà una dona amb un pedaç a l'ull. Al final de l'episodi, situat mesos després dels esdeveniments del 1969, la misteriosa nena diu a un sense-sostre que s'està morint però que té solució, i comença a regenerar-se, espantant l'home. 

En Canton vell
En Canton Jove
Un Silent, membre del Silenci
La dona del pedaç a l'ull
Nena
Nena regenerant-se
Al tercer episodi, La maledicció de la taca negra, el Doctor, l'Amy i en Rory responen a un senyal de socors i arriben a bord d'un vaixell pirata en el que hi ha una sirena fantasma que sembla matar als tripulants que són ferits. El Doctor haurà d'arribar al fons de tot i descobrirà que la sirena no és tan dolenta com sembla.

Al quart episodi, La dona del doctor, seguint un senyal de socors portarà els nostres tres viatgers a un planeta de dipòsit de ferralla fora de l'univers, on hi veurem altres Tardis, cada un amb la seva pròpia forma, convertits en ferralla. L'ànima del Tardis s'integra en un cos humà i el seu cos és segrestat amb l'Amy i en Rory dins. Qui hi ha al darrer de tot és un ésser anomenat Casa. El Doctor haurà de construir una nou Tardis per salvar als seus amics. En el transcurs de l'aventura, coneixerà a l'ànima del seu Tardis com no ho havia fet mai. En aquest episodi reapareixerà un Ood.

En els episodis 5 i 6, La carn rebel i la quasi gent, el Tardis arriba a una Terra del futur, a una fàbrica on doppelgangers humans anomenats Gangers són utilitzats com a treballadors manuals, aquests estan fabricats per un material anomenat Carn. Quan una tempesta solar cau a la fàbrica i produeix fuites d'àcid, els Gangers cobren vida pròpia. Es crea un conflicte entre la gent real i les rèpliques i el Doctor ha d'aturar-los abans que es transformin en una amenaça. La situació amb els Gangers es complica més quan el Doctor descobreix que s'ha creat una rèplica seva. Al final la situació es en part satisfactòriament, malgrat que hi haurà baixes entre els dos bàndols. A més es descobrirà quelcom important, l'Amy tal com sospitava el Doctor des de que la van salvar del Silenci està embarassada, però en realitat la que tenen al davant és una còpia de carn. La veritable continua doncs segrestada. La còpia es destruïda. En un altre lloc, l'Amy de debò està tancada en una càpsula medica, i la dona del pedaç de l'ull li diu que el nadó ja ve, comprovant doncs que està embarassada i a punt de parir. 

La carn
I anem per l'últim episodi d'aquesta primera meitat, Un home bo va a la guerra. L'Amy ha estat segrestada i el Doctor està organitzant un exèrcit per rescatar-la. Però els seus enemics li estan parant un parany acuradament ocult. L'Amy està segrestada al Cos del Domini el qual està controlada per la Madame Kovarian (la dona del pedaç a l'ull), l'Església i els Monjos sense cap. L'Amy a més acaba de parir, un nena, la petita Melody Pond. El Doctor, en Rory i el seu peculiar exercit aconseguiran salvar mare i filla, però amb una desegradable sorpresa en un principi. El Doctor ha estat enganyat, ja que la petita Pond és una còpia de carn. La nena se l'han emportat per tal que esdevingui la persona que algun dia mati el Doctor. Al final de l'episodi a més serà revelador, s'encaixaran moltes peces d'aquest trencaclosques. La clau és la reaparició de la River Song malgrat la petició d'ajuda del Doctor i en Rory no s'havia afegit a la creuada. Si intercanviem l'ordre del seu nom en surt "Song River", on Song (Cançó) és Melody (Melodia), i River (Riu) és Pond (Estany). La River són és una versió futura de la petita Melody. Així el pares, en Rory i l'Amy saben que la seva filla està bé tot i que ha crescut en unes circumstàncies no desitjades. El Doctor marxa sol amb el TARDIS per intentar trobar al petita Melody i retornar-la amb la seva família.

Madame Kovarian
Monjos sense cap
I ara toca la meitat de tardor. En el seu primer episodi, Matem en Hitler, el Doctor torna amb l'Amy i el Doctor però sense haver aconseguit. En aquest episodi si afegirà una amiga de la parella, la Mels, la qual és en realitat tal com ja el nom intueix, la Melody Pond. Durant el capítol es regenerarà i així naixent la River Song, pesistint amb la idea de matar el Doctor, i així amb un petó letal, el senyor del temps caurà moribund, la River però un cop convençuda, sacrificarà totes les seves regeneracions donant-ne l'energia al Doctor, curant-se aquest. El Doctor la portarà a un hospital i un cop aquesta recuperada decidirà ser arqueòloga.

Així, la Melody un cop crescuda és la petita nena del vestit d'astronauta, mesos després però regenerarà en la Mels, amb aquest aspecte, aniria a Leadworth i creixeria juntament amb els que serien els seus pares, fins que finalment altre cop regenera esdevenint la River Song, qui sense la possiblitat de regenerar-se morirà a la biblioteca coneixent el 9è Doctor i al Donna Noble. 

En aquest episodi apareix el Teselecta, una mena de nau, vehicle, màquina del temps, de mida humanoide, capça de canviar de formar, comandada per humans, que es dediquen a desfer-se de criminals, entre ells la Melody Pond.

Mels
Teselecta transformant-se
A Pors nocturnes, una trucada d'auxili d'un nen terroritzat trenca totes les barreres del temps i l'espai i comportant que el Doctor el vagi a ajudar. El nen haurà d'enfrontar les seves pors, si no el Doctor i els seus amics quedaran atrapats entre en un estrany món per sempre. S'escolta per primera vegada el ritme del Tic Toc.

A La noia que es va esperar, en una visita a un centre de quarantena per a víctimes d'una plaga alienígena deixa a l'Amy atrapada en un corrent de temps que es mou massa ràpid. El corrent crea una versió futura de l'Amy, i el Doctor i en Rory han de rescatar-la abans que sigui massa tard.

A Complex de Déu, els Doctor, el Rory i l'Amy van a parar a un estrany hotel, a l'estil laberint del Minotaure. Sabent que el Doctor se li acosta l'hora de morir, deixa els seus dos amics a casa i tornant a viatjar sol.

A, L'hora de tancar, el Doctor se'n va a veure en Craig Owens per acomiadar-se d'ell. En Craig ara està casat amb la Sophi i han tingut una criatura. Però el comiat serà més complicat del que es pensava. El Doctor i en Craig amb el petit a sobre s'enfrontaran a un ciberhumans perduts sota un centre comercial. Al final de l'episodi la Madame Kovarian i el Silenci capturen la River per fer-li complir la seva missió, matar el Doctor.

I anem a l'últim episodi de la temporada, El casament de la River Song. El temps està alterat barrejat i sempre és la mateixa hora i el mateix dia, les 17:02 del 22 d'abril de 2011. L'emperador romà, en Winston Churchill, es pregunta per que passa això, així que fa cridar el seu endeví, un presoner 11è Doctor, el qual diu que el que passa és culpa d'una dona.

Mentrestant en flaix-bac, el Doctor conscient que ha de morir, busca respostes del per què. Així es retroba amb en Dorium, o el seu cap, més ben dit, en una tomba. En Dorium diu que si el Doctor insisteix a viure, als camps de Trenzalore, al caiguda de l'Onzena, quan cap ésser viu pugui dir cap mentida i sigui impossible no contestar, es farà una pregunta que no s'hauria de contestar mai: La primera pregunta. El senyor del temps vol saber quina és.
El Doctor continua la seva gira de comiat, i mitjançant el Teselecta envia les cartes de comiat a en Rory i l'Amy, a la River i al vell Canton (1r episodi 6a temporada). I així ens trobem al llac Silencio. L'astronauta apareix, el Doctor s'hi acosta, i tal com estava previst dins el vestit hi ha la River capturada. El Doctor perdona a la River pel que està a punt de fer i llavors aquesta dispara, però el Doctor no mort, ja que ella ha manipulat el sistema d'armes, i com a conseqüència el temps s'esfondra. 

Tornat amb el Doctor i en Winston, aquests se n'adonen que estan envoltat per Silents, llavors apareixen una colla de soldats comandades per una Amy amb un pedaç a l'ull i s'emporten el Doctor.
Van a l'Àrea 52, a la Gran Piràmide de Gizeh. L'Amy recorda les dues línies temporals però en canvi no recorda que un dels seus soldats és el seu marit, en Rory. Allà, hi ha centenars de Silents capturats, també hi la River, i la Kovarian presonera. El pedaç és un sistema que permet recordar als Silents. 

El Doctor sap que tocant la River tot tornarà a la normalitat, però ella vol que ell visqui, a més està emmanillat. Llavors els Silents s'alliberen i comencen a matar els soldats, a més que porten s'activa matant-los també, al cap i a la fi és un aparell dels extraterrestres. La Kovarian que momentàniament no portava pedaç, l'Amy li torna a posar i mort, a més també recorda qui és en Rory i el salva dels Silents.

A dalt de la cúspide, el Doctor sense manilles, utilitzant la seva corbata, l'utilitza per casar-se amb la River, i li diu un secret a cau d'orella: el seu nom, que mai ha de ser revelat. Es besen i el temps torna a la normalitat. Al llac Silencio, la River dispara al doctor matant-lo tal com sabíem.

El casament entre el Doctor i la River Song (Melody Pond)
Temps després, la River, finalitzada l'aventura de la caiguda del Bizantium (Temp 5, Ep 4 i 5), apareix a a casa dels seus pares. L'Amy es té curiositat sobre alguns esdeveniments en la línia de temps avortada, sobretot de l'assassinat de Kovarian. Ella ha de parlar amb el Doctor, però aquest és mort. Llavors però la River li diu un secret que no segurament no li hauria d'haver dit. Llavors arriba en Rory trobant-se elles dues ben contentes.

En un altre lloc, un monjo porta el cap de Dorium a la tomba on era. Dorium reconeix que el monjo és el Doctor i li pregunta com es va escapar de la mor. I llavors el senyor revela el seu pla per no morir, pla que li va explicar a la River abans de besar-se i que aquesta deixant-se entreveure li explica a sa mare quan la vista. En realitat la River va disparar al Teselecta amb l'aspecte del Doctor, amb ell a dins i fora de perill. Ara tot l'univers creu mort i és hora de fer un pas enrere en les ombres. Ell se'n va.


El Doctor dins el Teselecta amb el seu aspecte
 En Dorium, mentre marxa el Doctor, crida la tant misteriosa pregunta de la qual el Doctor ha estat fugint de tota la seva vida. I és que a l'home que ha viatjat amunt i avall en el temps i l'espai, tothom que ha conegut, en presentar-se ell, li pregunten "Doctor Who?", "Doctor Què?" "Doctor Què Més?". Com se diu és la resposta, el seu nom.