PRESENTACIÓ
Aixa Tosal i Albert Turull
Editors del número 1 de Sikarra
Tenim el goig d’encapçalar amb aquestes paraules el primer número d’una nova publicació de recerca i divulgació de coneixements en l’àmbit comarcal, i de fer-ho des de la Segarra, una comarca que, en la seva dimensió natural i històrica, que ens és pròpia, se situa prop del centre de Catalunya, a cavall entre les terres de Ponent (a què se sol adscriure la demarcació oficial que empra el mateix nom), les de l’Altiplà Central (on se’n troba l’origen històric) i les meridionals (vers on apunta el riu Gaià, un dels que neixen en aquest àmbit territorial).
No és casual, doncs, que aquesta nova publicació s’anomeni Sikarra, ja que aquest és el nom documentat en unes inscripcions numismàtiques (monedes ibèriques) del segle iii abans de la nostra era, i que és sens dubte l’origen etimològic del topònim Segarra, que, abans de denominar la comarca (oficial o històrica), era el nom d’una fortalesa ibèrica i seguidament d’un municipium romà situats segons tots els indicis a l’actual Prats de Rei, al cor de l’Alta Segarra. Aquest, en tot cas, és el nom, Sikarra, que l’assemblea de socis del Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg) aprovà de donar a la seva futura revista, el 18 de juny de 2016; la mateixa assemblea, celebrada a Sant Guim de Freixenet, en què s’aprovaven els Estatuts de la nova entitat, la reunió fundacional de la qual se situa tot just mig any abans, el 12 de desembre de 2015. Uns mesos després, a partir de l’octubre de 2017, el nou CESeg s’incorporava a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), les normes d’edició de la qual hem adoptat i adaptat per a la revista Sikarra, tal com hom pot consultar en el document que reproduïm en aquest primer número de la publicació, i que naturalment es troba també en el web de l’entitat
(https://cestudissegarrencs.wordpress.com).
Volem saludar des d’aquí, en nom del consell de redacció de Sikarra i de tot el Centre d’Estudis Segarrencs, la resta d’entitats d’aquest nostre àmbit cultural i lingüístic, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, així com les publicacions germanes de contrades veïnes de la Segarra, amb les quals ens uneixen des de bon principi uns vincles de solidaritat i una sincera voluntat de col·laboració; pensem, per exemple, en les relativament noves Mascançà, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell (nascuda el 2010), o Shikar, del també recentment creat Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (nascuda el 2014), però molt en especial en aquelles l’àmbit territorial de les quals coincideix parcialment amb el territori segarrenc, entès aquest en sentit ampli: sobretot Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, i també les publicacions del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues, a més naturalment de les de l’històric Grup de Recerques de les Terres de Ponent, que va néixer precisament en aquesta àrea amb la publicació, el 1977, del llibre Els imprecisos límits de la Segarra, de Guiu Sanfeliu. Una menció i una atenció més particulars encara reservem per a dues publicacions de referència que s’editen des de fa dècades dins del nostre mateix marc comarcal; ens referim naturalment a la degana Miscel·lània Cerverina, que, darrerament amb el subtítol Història, economia i cultura a la Segarra, ha publicat 23 números des de l’any 1983, i a la revista Recull, de l’Associació Cultural Baixa Segarra, amb seu a Santa Coloma de Queralt, que n’ha publicat 15 des de 1993. A totes, una forta abraçada i un desig de col·laboració permanent, que no pot ser sinó beneficiós per a totes bandes i, sens dubte, per a l’avenç en la recerca pluridisciplinària i en la divulgació del coneixement dins i fora de les nostres terres.
Neix Sikarra, tal com queda palès en aquest primer número, no sols amb la voluntat de donar a conèixer la recerca vinculada amb la Segarra (en sentit ampli, tant pel que fa a la definició de recerca com pel que fa al marc territorial) i de fer-ho preferentment a través de les xarxes, en format electrònic, sinó també, explícitament, d’abastar alhora les disciplines científiques i les humanístiques i socials. En aquest sentit, una part important dels articles que publica i publicarà Sikarra provenen de les mateixes Jornades del CESeg, i aquestes, significativament, han nascut alternant de manera explícita els dos àmbits: si el 17 i 18 de març de 2018 se celebrà la Primera Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra, una part de les aportacions a la qual nodreixen aquest primer número de la publicació, un any després, el 27 d’abril de 2019, va tenir lloc la Primera Jornada sobre Ciències Socials i Humanes a la Segarra Històrica, que semblantment haurà de nodrir el número 2 de Sikarra, previst per a l’any 2021. Val a dir que les excepcionals circumstàncies enmig de les quals apareix Sikarra, marcades per una pandèmia d’abast mundial, han deixat en suspens una previsible tercera jornada, corresponent a aquest any 2020, però estem segurs que, malgrat tot, la recerca —o una determinada recerca, que donarà lloc sens dubte a noves publicacions sobre la nostra comarca, en l’àmbit temàtic que sigui— no s’haurà pas aturat, ni tan sols sota les restriccions del confinament, i que, per tant, Sikarra tindrà garantida la seva continuïtat. En tot cas, fem des d’aquí una crida a tota la comunitat investigadora perquè faci arribar al CESeg els resultats de la seva activitat de recerca en forma d’articles, i d’acord amb les referides normes d’edició.
Sigui com sigui, la nostra voluntat és que en el si de cada número de Sikarra, al costat dels textos derivats de la Jornada corresponent, hi tinguin cabuda també, en l’anomenada «secció oberta», altres articles de caràcter miscel·lani, preferentment els vinculats amb les disciplines que no s’incloïen en la Jornada en qüestió. És així que en aquest primer número us oferim un total de set articles: quatre de caràcter científic, vinculats amb aquella Primera Jornada de març de 2018, i tres més de caràcter humanístic o social, arribats a la nostra redacció de manera independent d’aquell esdeveniment. Els primers són «Onze anys de seguiment de rapinyaires forestals a la Segarra: 2007-2017» (de Júlia Alcaraz, David Meca i Santi Mañosa), «Aproximació a l’estudi faunístic i poblacional dels odonats de la Segarra» (de Tània Codina, Aleix Gomez i Montse Rodríguez), «Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l’entorn de Timor» (de Daniel Espejo, Marc Mensa i Aixa Tosal) i «Tractaments d’ajuda a la regeneració de la roureda cremada de la vall del Llobregós» (de Pablo Oliván, Judit Lecina, Dolors Rosich, Núria Balcells, Josep M. Santesmasses, Roser Soler i V. Ramon Vallejo); pel que fa als articles de la secció oberta, comptem en aquesta ocasió amb «Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona» (de Marta Gort), «Esclaus de la República: el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM» (de Jordi Oliva) i «La cultura escrita de Josep Finestres» (de Natàlia Vilà). Esperem que tots us resultin útils i interessants, i agraïm profundament als respectius autors i autores que hagin fet confiança a una nova publicació com és Sikarra a l’hora de donar a conèixer el resultat de la seva recerca. No volem acabar aquesta presentació, però, sense fer constar encara uns altres agraïments: a la resta de membres del consell de redacció de Sikarra (a hores d’ara, Lluís Bellas, David Garcia Rubert, Maria Garganté i Jordi Oliva), i a Maite Puig, Jordi Sàrries i Max Turull, en aquest cas en qualitat de president del CESeg, sense la implicació dels quals, tant professional com personal, podem afirmar que aquest número 1 de Sikarra no hauria vist la llum. I vagi un record molt especial a la memòria de l’enyorat Joaquim Capdevila i Capdevila, el Quim de Maldà, que s’havia implicat també en aquest projecte, no sols com a soci del nou Centre d’Estudis Segarrencs sinó com a membre d’un primer consell de redacció de Sikarra; la seva prematura mort als cinquanta anys, un infaust setembre de 2017, el va privar de veure’n el resultat, i a nosaltres de gaudir de la seva saviesa i del seu mestratge.
Podeu descarregar-vos el primer número de la revista Sikarra clicant
aquí.
