dijous, 27 de desembre de 2012

Dansa amb dracs (Cançó de gel i foc 5)

Títol: Dansa amb dracs
Títol original: A dance with dragons (2011)
Autor: George R. R. Martin
Publicat per: Alfaguara Juvenil, maig 2012 (1a i 2a edició)
Format: Rústic amb solapes, 15x23cm, 1200 pàgines
Preu: 29,95€


El nou de maig d'enguany hi va haver la sortida simultània de Festí de corbs i Dansa amb dracs.  El quart llibre de Canço de gel i foc el vaig tenir a les mans el dia onze i el 5è, el 29 de maig. Un cop vaig haver acabat el quart i després d'un descans vagi començar el cinquè, això fora 23 de juliol. Durant l'estiu vaig avançar molt el llibre per en arribar la tardor el vaig alentir, fent una pausa, però fa unes setmanes em vaig proposar acabar-lo abans de finalitzar l'any, i així doncs a dia 27 de desembre de 2012, he acabat Dansa amb dracs, el 5è llibre de Canço de gel i foc. 

Situem-nos
Dansa amb dracs igual que Festí de corbs comença on va acabar Tempesta d'espases. Entre els llibres quart i cinquè hi ha una divisió geogràfica, l'evolució temporal és paral·lela fins que arriba un moment a Dansa amb dracs que reapareixen alguns dels personatges de Festí de corbs, entenen doncs que els dos fluxos s'han retrobat.

A Dansa amb dracs, la Guerra dels Cinc Reis ha finalitzat i el nen rei Tommen Baratheon ocupa el Tron de Ferro,  però el seu oncle, el rei Stannis Baratheon es troba al Mur ajudant la Guàrdia de la Nit en que el seu nou Lord Comandant és en Jon Neu.
A Essos, el continent de l'altra banda del Mar Estret hi haurà molt moviment, molts es dirigiran cap la Badia dels Esclaus, a Meereen, ja sigui per eliminar la Daenerys Targaryien o per esdevenir el seu consort. En Tyrion Lannister després de matar el seu pare, en Tywin Lannister, es veurà obligat a fugir de Westeros i anirà a parar Essos.

Els narradors de Dansa amb dracs

A Dansa amb dracs recuperem aquells personatges que no van tenir cabuda al 4t llibre. Els narradors ens explicaran els fets que tenen a lloc al Nord i al Mur de Westeros i també a Essos, centrant-nos a la Badia dels Esclaus.

Els de Essos

- En Tyrion Lannister acusat de tot i més, al final de Tempesta d'espases, destacant l'assassinat del seu pare, ha de fugir per mantenir el cap al seu lloc. El petit Lleó anirà a parar a Pentos, i des d'aquesta Ciutat Lliure viatjarà fins la mateixa Meereen, el punt més calent de la Badia dels Esclaus. Amb ell coneixarem bona part de la geografia d'aquest continent com també ens trobarem personatges de gran importància.
- La Daenerys Targaryen la tenim afincada a Meeren com a reina. Serà l'objecte de moltes visites, alguns que s'hi volen casar i d'altres que li voldran fer rodolar el cap. Tot i una certa evolució, tindrà molts moments d'indecisió, perdent cert interès envers ella, fins que cert "espectacle", canvia les coses radicalment.
- En Quentyn Martell, príncep de Dorne, és un dels pretendents a consort de la Daenerys. Amb els seus companys faran camí fins a Meeren.
- El Grif és un personatge que coneixerem a través d'en Tyrion, però que també narrarà per ell mateix dos capítols. D'ell, l'important la seva veritable identitat i també per certa persona que acompanya.
- En Barristan Selmy, el Lord Comandant de la Guàrdia de la Reina (Daenerys),  també narrarà uns pocs capítols, quatre,  però això serà cap al final del llibre.

Els de Westeros:

- En Jon Neu és el nou Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit. L'hivern s'acosta i en Jon es conscient que l'escenari més favorable pels temibles i desconeguts enemics de l'altra banda del Mur, els Altres. Les accions que emprendrà per quan arribi el moment fer-los front, donaran a lloc què es posi entre l'espasa i la paret constantment. Amb ell també seguirem part del les passes de l'Stannis Baratheon i tot el seu seguici establert al Mur, i ell al Castell Negre.
- En Bran Stark no té gaire protagonisme. Situat a l'altra banda del Mur, juntament amb el seu seguici, finalment es trobarà amb el tan buscat Corb de tres ulls.
- En Davos Seaworth té la missió d'aconseguir el suport de Lord Wyman Manderly per la causa de l'Stannis Baratheon. Només narrarà 4 episodis però el darrer serà de vital importància pel futur d'una de les Cases de Westeros.
- El Pudent sense dubte és un dels grans personatges de Dansa amb dracs, tan per la seva veritable identitat com per la relació amb el seu captor. A part de narrar alguns capítols sota el nom de "Pudent",en tres ho farà sota altres nom i l'últim ja sí amb el seu veritable nom.
- La Melisandre, la sacerdotessa roja de l'Stannis protagonitzarà, però, només un capítol. 

Retrobant personatges de Festí de corbs
Ja a partir de la meitat la meitat del llibre aniran apareixeran personatges de Festí de corbs, unint doncs tal com he comentat els fluxos narratius d'aquests dos llibres.

- L'Asha Greyjoy es troba refugiada a Mota de Boscpregon, en motiu de l'elecció del seu oncle Euron com a rei de les Illes.
- L'Aero Hotah narrarà però només un capítol amb el qual recuperarem Dorne i les intrigues de la Casa Martell. 
- L'Arya Stark continua a Braavos servint al temple del Déu de Molts Rostres, intentant deixar de banda la seva veritible identitat per ser algú altre o més aviat ningú.
- En Jaime Lannister només narrar un episodi. Continua present a les Terres dels Rius, ignorant el crit d'ajuda de la seva germana, per tal dirigir-se cap a un nou destí desconegut.
- La Cersei Lannister es troba empresonada pel Septó Suprem acusada de tot tipus de pecats. Narrà 2 capítols.
- En Victarion Greyjoy  també farà camí amb la seva flota cap a Meereen per ser un dels pretendents de la Daenerys. Narrarà 2 capítols
- En Kevan Lannister narra l'últim capítol, l'Epíleg, amb ell repassarem els afers més recents del Tron de Ferro, amb el futurs de la Cersei o de la Margaery, i en els últims paràgrafs reapareixerà un important personatge desvetllant les seves veritables intencions.

Després de la lectura
Final d'infart per més d'un personatge i moltes incògnites. Els afers al Nord i al Mur de Westeros,  malgrat l'hivern, estan més calents que mai, però deixant-nos ben glaçats. Que collons ha passat que la cosa hagi acabat així? Les últimes situacions d'en Jon, l'Stannis, el Pudent i els Bolton en són els exemples.
A la Badia del Esclaus potser no hi ha l'amenaça de l'hivern i dels Altres, també és un dels punts calents amb el seus propis perills, i la els personatges rellevants estan dividits pel territori. La Daenerys, en Barristant, en Victarion i en Tyrion en són els protagonistes.
I per no parlar d'aquells diversos personatges que en diferents racons del món ha emprés camins d'allò més misteriosos: En Bran, en Davos, l'Arya i en Jaime, o també la pròpia Sansa tot i no aparèixer a Dansa, en serie els exemples.

L'espera fins al sisè llibre, The winds of winter, Els vents de l'hivern, es farà llarga per tal de resoldre aquestes incògnites i evidentment també per què n'apareguin de noves.

L'edició en català
 L'edició en català de Dansa amb dracs va ser tan reeixida que la primera edició es va esgotar ràpidament sortint també el mateix maig una segona edició, la que tinc jo. Però això no va donar lloc a resoldre errades alguna important com una de l'apèndix, en l'apartat destinat a la Guàrdia de la Nit, que no surt diferenciat i apareix com una continuació de la Casa Tyrell (pàgina 1182).
Els mapes que porta el llibre són tres: Enllà del Mur, Les Ciutats Lliures, i Valyria i la Badia dels Esclaus. L'apèndix inclou primer tots els reis, Cases i comunitats de Westeros, seguit després dels personatges, grups i comunitats d'Essos.

dilluns, 24 de desembre de 2012

Els meus primers "manga"

Fa temps que ho tinc al cap, i aprofitant que he finalitzat la majoria dels meus primers manga, doncs en parlaré. 

Per molta gent, el seu primer manga fora Bola de drac d'Akira Toriyama, publicat al maig de 1992 per Planeta DeAgostini Cómics, en el format grapat de la Sèrie Blanca i posteriorment de la Sèrie Vermella, i amb aquest es va endinsar al món del manga. Però aquest no va ser el meu cas. Tot i que n'havia vist per altra gent, mai em vaig comprar cap exemplar. No fora doncs fins a la publicació de l'Edició Definitiva (abril de 2006) que el manga de Bola de drac va entrar a casa meva. 


Així doncs quin va ser el meu primer manga?

Per això hem d'avançar força anys des del 1992. Ens hem de remuntar al novembre de 2004, llavors tenia 19 anys, sí, vaig començar tard. Tot i que d'anime n'havia vist de de ben petitó, el manga em va arribar tard. Per aquella època, des d'uns 2 anys abans, rebia mensualment la revista TIPO, si aquella revista de música i marxandatge, amb la qual vaig diversos grups de música, i amb els amics fèiem compres, etc. Doncs bé a través de la TIPO em vaig comprar el meu primer manga. En llegir la breu descripció que hi havia, el mang en qüestió em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Parlo de Ryûgetsushô, de Ryoichi Ikegami, publicat per Ediciones Glénat, llavors totalment desconeguda. Aquest manga consta de 3 volums, i en aquells moments ja havien sortit tot o en faltava un, ja que el tercer era novetat del novembre de 2004. Així doncs el primer tom de Ryûgetsushô fora el meu primer manga. Però per tenir els 2 restants hauria de passar temps. 

Tardor de 2005, l'entrada al món del manga: La descoberta de NORMA Comics.

Doncs això mateix, hauria de passar un any per tenir els 2 restants de Ryûgetsushô. Aquella tardor vaig descobrir la botiga NORMA Comics de Barcelona. Va ser entrar a l'establiment per primer cop i trobar-me amb còmics, d'aquí i d'allà, figures i altre tipus de marxandatge. Un cop ja més o menys orientat, em vaig centrar en la part de manga. Quin munt de títols desconeguts com també les seves respectives editorials. Allà doncs hi vaig trobar els 2 restants de Ryûgetsushô. A llarg d'aquella tardor hi vaig anar diversos cops i d'aquesta manera em vaig comprar els altres primers manga.

Inu-yasha: L'anime del 3XL, el seu manga publicat en català. 

Una de les descobertes que vaig a fer a NORMA Comics va ser el manga d'Inu-yasha. El seu anime en català es s'havia estrenat al 3XL.cat la tardor de l'any 2003, i des del primer episodi en vaig ser un seguidor incondicional. Per tan trobar-me amb el seu manga va ser una agradable sorpresa, però a més a més s'estava publicant una edició en català amb un preu més que atractiu de 5€/tom. L'editorial encarregada de la seva publicació era Ediciones Glénat, la mateixa que Ryûgetsushô.

En aquells moments hi havien 6 toms a la venda, per tan amb poc temps els vaig tenir a casa, esdevenint el meu primer manga en català, i finalitzant-lo al juliol del passat any 2011.


De l'anime de Love Hina al manga de Negima!

Un anime el qual havia gaudit molt al 3XL.cat era Love Hina, basat en el manga homònim de Ken Akamatsu. I justament aquella tardor de 2005, la mateixa Glénat, que ja començava a conèixer, va començar la publicació de la nova obra de Ken Akamatsu, coincidint amb el Saló del Manga d'aquell any: Negima! Magister Negi Magi. Manga el qual s'ha i he finalitzat aquest passat octubre de 2012.



Ens estrenem amb NORMA Editorial

Canvio d'editorial per un moment, per anar-me'n a NORMA Editorial. Buscant altre sèries per començar em vaig topar amb un nou manga que es començava a publicar, Zatch Bell! justament llavors, acabava de sortir el primer número. En tenia referències anteriors? No I per que el vaig començar? Doncs per que NORMA Editorial sap fer una cosa que d'altres editorial no fan, i es una bona promoció de les seves noves sèries. I com les promociona? Ara ho fa amb cofres per guardar-hi els toms, amb Zatch Bell! però ho va fer amb una "alfombreta" de ratolí. Vaig caure en la tentació, i la història em va atraure. 

El curiós però és que malgrat les promocions, Zatch Bell! és l'únic manga de NORMA que tinc. Bàsicament per una altra editorial, Glénat va començar a fer una aposta arriscada de manga en català, i la meva atenció i butxaca s'hi va destinar. Però amb NORMA, també hi he anat deixant calés principalment en el catàleg de còmic en català que amb el temps ha anat creixent. 


Tornem a Glénat: El manga de ninges, Naruto en castellà

Just llavors el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat per amb un un gran poder misteriós. Publicat llavors també per Glénat, en aquells moments (novembre de 2005) hi havia 19 toms amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim tom publicat, un de posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27 (febrer de 2007), essent aquest el final de la primera part del manga. I que vaig fer, llavors? Em vaig vendre el 27 toms. I per què? Doncs per que la mateixa Glénat, al juny del 2006, havia començat la publicació del manga en català, i un cop em vaig vendre els 27 en castellà, els diners obtinguts, vaig invertir-los amb tots el volums publicats en català que hi havien en aquell moment, 18 toms, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués he arribat al tom 54 en català. A partir d'aquest ja hi ha una altra història.

Conclusions

Com heu llegit, va ser aquella tardor de 2005 quan em vaig endinsar plenament en el món del manga. Finalitzant Ryûgetsushô i començant amb Inu-yasha, Negima!, Zatch Bell! i Naruto. I tal com també heu pogut comprovar fent-ho principalment a través d'Edicions Glénat, ara sota el nom d'Editores de Tebeos
5 van ser el meus primers manga, 4 dels quals de la mateixa editorial. Els anys següent en vindrien d'altres, començant i finalitzant aquests o altres manga.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Bola de drac Edició 20è aniversari

Títol: Bola de drac Edició 20è aniversari
Títol original: Dragon ball Ultimate Edition #1-4 (capítols 1 a 54)
Autor: Akira Toriyama
Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics, novembre de 2012
Format: Cofre amb dos toms cartoné, 512 + 360 pàgines, Color i B/N, 14,8 x 21 cm
Preu: 45€


Aquest mes de novembre coincidint amb el XVIII Saló del Manga, Planeta DeAgostini Cómics va publicar l'Edició 20è aniversari de Bola de drac, de la qual ja n'havia parlat dels seus continguts. 

Ens trobem amb un magnífic cofre que al seu interior guarda dos toms de tapa dura, essent el primer més gruixut que el segon. El primer inclou dels capítols 1 al 32, és a dir, des de que es coneixen en Son Goku i la Bulma fins el final de l'entrenament d'en Goku i en Krilin amb el Follet Tortuga. El segon tom inclou dels capítols 33 al 54, és a dir tot el 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el Tenkaichi Budôkai.


Al final de cada tom, tal com passava a l'Edició Definitiva hi trobem el recull de portades dels capítols. A més a més,  hi trobem les imatges de les portades dels Tankobon i dels toms de l'Edició Definitiva.
Al primer tom hi trobem les imatges de les portades dels Tankobon 1, 2 i 3, i  les imatges de les portades i contraportades de toms 1 i 2 de l'Edició Definitiva.
Al segon tom hi trobem les imatges dels Tankobon 4 i 5, i les imatges dels toms 3 i 4 de l'Edició Definitiva, exceptuant l'avió de l'Exercit Red Ribbon, ja que és un element de l'arc argumental següent no inclòs a l'Edició 20è aniversari.
A més a més als dos toms hi trobem les imatges consecutives dels lloms dels Tankobon 1 a 7 que formen en Shernon i les boles de drac.
  
Ja que l'argument ja ens els sabem fil per randa i havent parlant del disseny i dels elements extres de l'Edició 20è aniversari, cal parlar de l'apartat certament més nou el qual és la nova traducció, realitzada aquesta per la Verònica Calafell, de Daruma Serveis Lingüístics. Deixant de banda les variacions en els dialegs que hi puguin haver entre les dues traduccions, la vella de l'Edició Definitiva (provenint de les antigues sèries blanques i vermelles) i la nova de l'Edició 20è aniversari, el més destacat és la correcta romanització dels noms dels personatges com també d'utilització de termes en japonès combinant-los amb la seva traducció al català. Tot seguit poso una taula per veure'n les diferencies.

Traducció vella Edició Definitva Traducció nova Edició 20è aniversari

Al manga original, el nom de les boles de drac està escrit amb kanji, afegint-hi el katakana per saber-ne la pronunciació aproximada al japonès, la intenció doncs de l'autor fos que es coneguessin pel seu nom xinès. A la traducció vella es va partir del katakana, cosa que ara s'ha traduït des del kanji per ser-ne més fidel. El mateix passa amb el drac, que hauria de ser "Shenlong" però per decisió editorial i també per que és més popular, s'ha triat la opció Shenron

Iixinxu (イーシンチュー) Yixingqiu (一星球)
Arxinxu (アンシンチュー) Erxingqiu (二星球)
Sanxinxu (サンシンチュー) Sanxingiu (三星球)
Suixinxu (スーシンチュー) Sinxingqiu (四星球)
Uixinxu (ウーシンチュー) Wuxingqiu (五星球)
Riuxinxu (リューシンチュー) Liuxingqiu (六星球)
Xixinxu (チーシンチュー)
Xèron
Qixingqiu (七星球)
Shenron

Com veiem aquí, i com ja he comentat a la traducció nova s'han romanitzat bé els noms dels personatges, fins i tot en un parell de vegades podem llegir Kame Sennin. Un cas en el qual tinc curiosistat és el perquè s'ha decidit escriure el nom del Follet Tortuga separat "Muten Rôshi", en lloc del que es més comú junt "Mutenrôshi". Rôshi és una espècie de sufix com poden ser els típics -san o -sensei. Potser hauria sigut millor posar Muten-rôshi. En tot cas, les tres opcions són vàlides (Mutenrôshi, Muten-rôshi i Muten Rôshi), però per estètica agradava més separat. També  s'ha posat correctament el joc de pronuncia de Son Goku/ Mago Gosora. O per altra banda ara "sabem" com és diu el nom del Cap Conill. El cas de Paus/Baozi,  els seus kanjis duien la lectura en katakana, per tant “lectura xinesa”, i així doncs Baozi.


Follet Tortuga Kame Sennin / Follet Tortuga
Ulong Oolong
Paus Baozi (Avia del poble atacat per l'Oolong)
Ietxi, Hogu i Li Hedge, Hog i Lee (Noies segrestades per l'Oolong)
Rei Giuma Rei Gyûma
Iamxa Yamcha
Mutenroixi Muten Rôshi
Xixi Chichi
Conill Toninjinka
Lanx Lunch
Guiran Giran
Bactèria Bacterian
San Guiko
Jackie Xun
Mago Gosora
Jackie Chun


En quan als atacs també s'ha decidit que ens els més destacats posar-hi també la forma japonesa, com ho són el d'en Yamcha, el d'en Nam o el d'en Jackie Chun. Però per altra banda, respecte el d'en Giran, tinc entès que el nom és en anglès, Glue Glue Gum, ara també s'ha decidit traduir-lo de forma aproximada en lloc de deixar el terme en anglès. En aquest últim cas, m'equivoco, l’original no és Glue Glue Gum sinó “Guruguru gum”. Guruguru és onomatopeia japonesa per “girar”. Per altra banda, l'atac del participant que lluita amb en Goku és "del Lleó", per error seu, un creuament de cables, van posar "del Drac"
 
Ullals de llop Rôga Fûfûken/Ullals de llop
Kamehameha Kame Hame Ha
Ullal del Lleó Ullal del Drac (Atac d'un dels participants a les preliminars)
Xiclet que enrotlla Xiclet giratori
Tècnica de la creu des del cel Atac en creu de de l'aire Tenkû X-Ji Ken
Gran Tècnica de la creu des del cel Atac defintiu en creu de de l'aire Chô Tenkû X-Ji Ken
Llampec destructor Sorprenent palmell universal Bankoku Bikkuri Shô

I en quan altres nom d'objectes i lloc ara "sabem" el nom que rep el bastó màgic, o els noms correctes que rep allà on viuen el Rei Gyûma i la Chichi, o també el nom japonès del Gran Torneig de les Arts Marcials.

Bastó màgic Bastó màgic Nyoibô
Kínton Kinton
Muntanya del Foc Mont Frypan
Motojet Jet Momonga (Moto d'en Yamcha)
Mutanya Fresca Ryôkeizan “Mont de la Fresqueta”
Ventall màgic Bashô-sen "Ventall màgic de fulla de plàtan”
Gran Torneig de les Arts Marcials Gran Torneig de les Arts Marcials / Tenkaichi Budôkai
Budo Budôji (El temple de les Arts Marcials)

Com a conclusió, a nivell de traducció, tan de bo aquesta hagués estat la utilitzada a l'Edició Definitva, la qual dóna molt a desitjar. Aquesta nova edició quedarà aquí, no continuarà, però encara que siguin 54 capítols, he pogut llegir Bola de drac amb un magnífica traducció, però malauradament també s'hi ha escapat algun error, com per exemple algun diàleg intercanviat de núvol.

Segurament per molts, 45€ són molts calés per una cosa que en un altre format et surt molt més bé de preu, però si no et ve d'aquests euros i ets seguidor acèrrim de l'obra del mestre Toriyama, pel que he anat comentant és quelcom molt preuat que no et pots perdre.

PD: El text en vermell són aclariments que he afegit a posteriori després d'escriure-ho, en rebre un correu electrònic responent una sèrie de dubtes que li havia fet a en Marc Bernabé. Gràcies per dedicar una mica del teu temps a respondre'm!!!

dijous, 6 de desembre de 2012

L'expansió dels dragons

Les nits d'estiu si hom pot sopar a l'exterior sota les estrelles, el normal es que observem com els llums atrauen a molts insectes nocturns com les arnes , i així si es dóna el cas, un petit rèptil també hi farà cap per fer-hi també el seu sopar; parlo del dragó (Tarentola mauritanica). Aquest gèconid el qual la seva àrea de distribució era reduïda s'ha vist ampliada els últims anys, l'home d'alguna manera o altra en deu ser una causa, ja sigui per que els transporta via cotxe com a polissons o també pel canvi climàtic provocat per les nostres accions.

Avui a l'espai El medi ambient de TV3 parlen dels dragons:


divendres, 30 de novembre de 2012

Negima! Magister Negi Magi

Títol: Negima! Magister Negi Magi
Títol original: Mahô Sensei Negima! (魔法先生ネギま!, lit. Màgia Mestre Negima!)
Autor: Ken Akamatsu
Publicat per: Editores de Tebeos (Ediciones Glénat España), octubre de 2005 a octubre de 2012
Format: Tom normal, rústic amb sobrecoberta, 192 pàgines.
Toms: 38
Preu: 7,5€/tom

Negima! Magister Negi Magi és un dels meus primers manga. Fou la tardor  de 2005, segurament el novembre, quan m'iniciava al món del manga, quan buscant alguna sèrie per començar em vaig topar amb Negima!, publicat per Ediciones Glénat, el qual el seu primer i únic tom en aquells moments portava una cinta envoltant el tom indicant que era de l'autor de Love Hina, del qual jo en coneixia l'anime emès pel 3xl.cat.

A Love Hina, ens trobem amb un noi  el qual havia de conviure amb tot de noies en una residencia, el típic shônen manga harem, a Negima! l'autor, en Ken Akamatsu repetia la formula, però amb variacions, el protagonista és un nen mag de 10 anys, en Negi Springfield que ha de fer de professor a tot de noies adolescents, un "Harry Potter harem manga". Tenint la bona referència de l'anime de Love Hina, no vaig dubtar ni un moment en fer-me Negima! Magister Negi Magi. I així cada dos mesos, amb algun que altre retard, s'ha arribat al passat mes d'octubre passat que coincidint amb el Saló del Manga, en va sortir l'últim tom, el 38.

L'edició de Glénat/EDT

Tal com ja he dit i com ja deveu saber, l'editorial encarregada de la seva publicació fora Ediciones Glénat, ara sota el nom d'Editores de Tebeos. Negima!  des del principi ha tingut una periodicitat bimestral amb algun que altre retard més o menys llarg, allargant-se la periodicitat sobre tot en els últims toms.

Fins el número 28 (octubre 2010), l'enquadernació era cosida i encolada, però a partir del 29 (desembre 2010) fins al darrer, l'enquadernació és només encolada. A més cal afegir que dels números 29 al 32 inclòs (desembre 2010 - juny 2011), per exigències de la case mare francesa, Glénat es va veure obligada a canviar la qualitat de paper, rebaixant-la. A partir del 33 (octubre 2011) però va recuperar el paper de sempre. 

Al Saló del Còmic de l'any 2011 sortia el rumor que Glénat França es volia vendre la seva filial espanyola, l'octubre es confirmava doncs que els nous propietats serien els mateixos Joan Navarro i Félix Sabaté. Els canvis doncs afortunadament serien pocs, sent el principal, el canvi de nom de l'editorial, sabent-se finalment el mes de març d'enguany: Editores de Tebeos. Així doncs la conseqüencia immediata fora el canvi de logotip, passant de "Glénat" a "EDT". Així doncs els primers 36 toms porten el logo Glénat i els dos últims el logo EDT.


Les conclusions

Des de l'inici de la publicació fins al final han estat 7 anys (9 al Japó), que és diu ràpid però són uns quants anys, en els quals he anat seguint les aventures d'en Negi Springfield,  veient com com es desenvolupava en mig de tantes noies i a la vegada com anava progressant per esdevenir un Magister Magi. Sempre havent-hi present la picantor de les noies en molts casos lleugeres de roba conjuntament amb l'acció protagonitzada pel petit mag i les seves alumnes envers els diferents perills que s'han anat trobant.

Negima! Magister Negi Magi és sense dubte un manga d'èxit. En aquests, els seus autors tenen la mania d'allargar-los fins a l'infinit, però d'aquesta obra, en Ken Akamatsu ha explicat la història en 355 capítols recopilats en 38 toms, quantitat prou acceptable, també mencionar que l'últim arc argumental, el del Món Màgic, ocupa ben bé la meitat de la història, 20 toms. Però tot i això, Ken Akamatsu ha deixat alguna incògnita per desvetllar, amb la possibilitat en en el futur reprengui Negima! altre cop en una seqüela.

Ha estat un plaer seguir Negima!, i amb Love Hina, tenir les dues obres d'èxit de Ken Akamatsu. 


LA VERDADERA MAGIA CONSISTE EN ECHARLE UN POCO DE VALOR.
HAY QUE SER AMBICIOSOS EN LA VIDA
ESE EL PASO QUE CAMBIA EL MUNDO ENTERO

(LA VERITABLE MÀGIA CONSISTEIX EN TIRAR-LI UNA MICA DE VALOR.
CAL SER AMBICIOSOS A LA VIDA
AQUEST ÉS EL PAS QUE CANVIA EL MÓN SENCER)

dimarts, 13 de novembre de 2012

La nova pel·lícula de Dragon Ball Z és dirà Battle of Gods

Ja fa temps que se sap que de cara l'any, per ser més exactes, el 30 de març s'estrenarà una nova pel·lícula de Dragon Ball Z. Se sabia que aquesta tindria lloc entre els capítols 517 i 518 del manga, és a dir, en un moment dels deu anys que passen entre el final de la batalla del Monstre Boo i de l'epíleg amb l'aparició de la Pan i de l'Oob. Per tornar a ser exactes el salt temporal és dona dins del propi  capítol 517, les seves dues últimes pàgines ja són de deu anys després.
Per altra banda també se sap que el propi Akira Toriyama està involucrat profundament involucrat en el guió, però bé ja sabem que el mestre no té gaire bona memòria .

Bé, dit això, aquesta setmana finalment ha sortit un cartell, una imatge promocional d'aquesta pel·lícula, ara ja sabent el títol que tindrà: Battle of Gods (Batalla de déus), els kanjis signifiquen "Kami to Kami", Déu i Déu. A partit d'aquí tot indica que tindrà relació amb déus. Quina mena de déus?
Mirant la imatge veiem en Goku lluitant amb cert individu d'aspecte felí vestit amb robes típiques de l'Egipte del faraons. Tot i que aquest país no existeix al Món de Bola de drac, clarament n'és una influencia.

A més a més, entre ells dos hi ha una figura molt semblant als Kaiô Shins. Així doncs es possible que s'aprofundeixi en ells. 

Fins aquí tot bé, ara bé el que ja comença a molestar una mica són les vestimentes: 
En Goku porta el kanji "Go" que ni a la Saga d'en Cell ni la d'en Boo portava, i a més també hi ha en Vegeta que porta l'armadura que a la Saga d'en Boo tampoc va utilitzar. 

Ara bé, això encara pot passar, però el que si que ja emprenya i de debò és per que collons en Gohan està transformat en Supersaiyà. Recordo que l'Antic Kaiô Shin va extreure més enllà dels límits tota la força amagada d'en Gohan. Un cop acabat el ritual màgic de desbloqueig, en Gohan li pregunta com es fa per esdevenir aquest guerrer tant fort, per començar a utilitzar el poder alliberat, quina n'és la clau, i el Kaiô Shin respon que el que ha de fer es fer el mateix que si és volgués transformar en Suypersaiyà. I fent-ho així, en Gohan accedeix a un grandiós potencial sense haver de recórrer a cap tipus de transformació. Ja no és que les transformacions de Supersaiyà ja no li serveixin de res, és que simplement ja no s'hi pot transformar. 

Algú pot pensar "oh és que si no se li rebaixa el poder, els altres és com si no hi fossin". És molt i molt fàcil de resoldre això, a en Gohan li agradat mai lluitar? No, sempre ho ha fet obligat en major o menor grau. És més ni té motivació per entrenar-se regularment com li passa als 7 anys entre en Cell i en Boo. Ell des de ben petit que vol ser un estudiós "un premi Nobel", a partir d'aquí s'adequa el guió per tal que estigui fent un coi d'examen superimportant o en unes conferencies de neurologia, o jo que sé, i feina feta. 

Ara bé també també hi hauria una explicació si un dels Déus aquests li fa quelcom especial tornant-li a bloquejar el poder, cosa que ho lligaria amb el Gohan de DBGT. Bé ja és veurà. 

Per altra banda també s'ha confirmat que en Pilaf, la Mai i en Shu també hi sortiran, i al cartell sii us hi fixeu, a la part inferior esquerra, als peus d'en Goten hi han incrustades les seves cares. 

A mesura que vagi passant el temps ja n'anirem coneixent més detalls. 

Canallades Gràfiques. Mama, papa... no sabeu res de la vida

Autora: Raquel Garcia Ulldemolins
Publicat per: Panini Cómics, octubre 2012.
Format: Cartoné, 112 pàgines, B/N
Preu: 11,95€

Canallades Gràfiques protagonitzat per infants però destinat als adults. Raquel Garcia Ulldemolins hi recull gràficament aquelles situacions en que els infants es troben en un món d'adults. Situacions que nosaltres, ara ja adults, també hem viscut quan érem petits. 

Cada pàgina és una vinyeta, la gran majoria independents però algunes amb continuïtat. En aquest còmic ens trobem amb aquelles paraules que els nostres adults de llavors ens deien: el típic "Home del sac",  "El no menjar-se les ungles", "El menjar de tot", "Què seràs de gran" que avui en dia més aviat seria "Què podré ser de gran", tal com en una vinyeta reflecteix, o per altra banda  "El no jugar amb els endolls". Això sí els infants dibuixats són moderns i per hi ha referencies al món digital com pot ser el Google

És una obra breu però sense cap manera de dubte molt divertida. 

dissabte, 10 de novembre de 2012

Neix SIKARRA, Xarxa d’entitats de la Segarra històrica

El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col·lectius i demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional

Trenta-tres persones, convocades en representació de setze entitats provinents dels diferents territoris que històricament formen part de la Segarra, s’han trobat aquest dissabte dia 10 de novembre a Verdú per sumar esforços i treballar per la preservació de la identitat segarrenca comuna. La reunió, continuació d’una anterior celebrada als Prats de Rei al mes de juliol, ha tingut com a punt central el debat sobre un manifest comú que reivindiqui el retrobament de l’autèntica Segarra. El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col•lectius, demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional i compromet als signats a mantenir un contacte permanent, tan a través d’intercanvis de materials i d’informació, com d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus.


El col·lectiu resultant ha rebut el nom de Sikarra, Xarxa d’entitats de la Segarra històrica, en referència al topònim ibèric documentat des del segle III aC i a l’àmbit territorial comú, avui repartit entre tres províncies. Les entitats constituents han estat l’Associació Baixa Segarra, l’Agrupació Cultural Sigarra, el Fòrum l’Espitllera, la Fundació Jordi Cases, la Sitja, l’Associació de la Vall del Corb, la Fundació Tekhnikós, la Gestora de Serveis de Comunicació, el Grup de recerques de les Terres de Ponent, el Centre Municipal de Cultura de Cervera, Seny Major, Espai Llobregós, Terra per la terra, l’Associació Patrimoni Cultural i Artístic de Torà i el Grup de Defensa del Medi Natural, a banda dels Amics de l’Arquitectura Popular que han excusat la seva presència, provinents de municipis com Santa Coloma de Queralt, els Prats de Rei, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Calaf, Guimerà, Verdú, Calonge de Segarra, Sant Martí de Maldà, Cervera o Torà, i convida a incorporar-s’hi d’altres col·lectius que s’identifiquin amb el nexe d’unió i desitgin integrar-s’hi.

Dins el full de ruta han previst organitzar proper simpòsium a Santa Coloma de Queralt per debatre sobre la identitat segarrenca, així com a donar a conèixer els seus projectes i accions concretes a través del web SomSegarra.cat.

Aquí podeu accedir al manifest.

Nous episodis de Dragon Ball Kai

Aquesta setmana sortia la noticia que Mayumi Tanaka, la seiyû  (actriu de doblatge) que dóna veu a en Krilin, ha comentat al seu bloc personal que s'està portant a terme el doblatge de nous episodis de Dragon Ball Kai, conegut a casa nostra com Bola de Drac Z Kai, la qual originalment s'acabava amb el desenllaç de la saga d'en Cell. 


També explica que es trobaven doblant el moment en que en Trunks i en Goten substituïen el lluitador original d'en Mighty Mask per tal de participar a la categoria d'adults del Gran Torneig de les Arts Marcials (Tenkaichi Budokai).

Ara bé, la Mayumi Tanaka també diu que en principi la saga d'en Boo de DBKai no s'emetrà a Japó, i per tan sigui un producte destinat a emetre's principalment a l'estranger. Ara bé això no treu que no surti en format DVD/BD a Japó. 

Font: ANN

dijous, 8 de novembre de 2012

Vapor

Títol: Vapor 
Títol Original: Vapor
Autor: Max (Francesc Capdevila)
Publicat per: Ediciones La Cúpula, octubre 2012.
Format: Cartoné, 124 pàgines, B/N
Preu: 16€

En Nicodem se'n va al desert cansat del món modern per tal de trobar-se a si mateix en plena solitud, esdevenint un anacoreta, un ermità, però tot i així, el món del qual ha marxat serà present a la seva ment, donant a lloc a trifulgues mentals tan elaborades com caòtiques, comportant situacions d'allò més inversemblants.

Malgrat la seva solitud, diversos personatges l'acompanyaran, essent els més importants: el gat Mosh i la garsa Joaneta. El primer representa en certa manera el que en Nicodem vol abandonar. Respecte el segon, tot i ser el corb l'animal símbol dels anacoretes, en ser també símbol de mals presagis, l'autor buscà un altre tipus, preferentment femení, i sense moure's de la família dels còrvids, es decidí per la garsa.

Vapor és d'aquelles obres filosòfiques, deixant-te en certa manera perdut, però el qual a la vegada no oblida l'humor, el qual va sent present en varies de les situacions en que es troba el protagonisme.

En ser el meu primer contacte amb una obra d'en Max,  en no conèixer les seves obres anteriors del qual Vapor en deu haver heretat quelcom, fa difícil de fer-ne la ressenya, esperem doncs que tard o d'hora em caigui a les mans un exemplar de Bardín el Superrealista, editat en català també per Ediciones la Cúpula.

Per últim comentar que en Max té un bloc dedicat a Vapor, el qual hi va explicant el proces de creació: El blog de Vapor (en castellà)

dissabte, 3 de novembre de 2012

Crònica del XVIII Saló del Manga

Aquest passat dijous 1 de novembre, Dia de Tots Sants, vaig anar al XVIII Saló del Manga de Barcelona.

A diferencia d'anteriors anys, enguany hi anava acreditat com a membre de ComiCat, per tant em vaig estalviar tant la típica cua de comprar entrades com la d'entrar al Saló. Tot i així vaig haver de fer una curta cua per aconseguir l'acreditació. Un cop amb ella al canell ja vaig entrar-hi.

Entrada XVIII Saló del Manga





En donar unes primers voltes ja vaig contrastar que el canvi de recinte, deixar la Farga de l'Hospitalet de Llobregat per traslladar-se al Palau 2 de la Fira de Montjuïc era un canvi realment positiu, evitant l'efecte "llauna de sardines".
Tot i així, personalment em decanto més pel recinte on se celebra el Saló del Còmic. Segurament sigui a que l'espai dedicat als estands, al Palau 2, estigui dividit en dos habitacles, cosa que al Saló del Còmic es tot un continu.

Un cop ja a dins del Saló et trobes cara a cara amb l'exposició dedicada als 20 anys de la publicació del manga de Bola de drac. S'hi explica la història des de l'estrena de l'anime amb gran èxit a TV3, iniciant els primer contactes amb Shueisha per editar-ne el manga a mans de Planeta deAgostini Cómics, el famós tràfic de fotocopies, les diferents edicions destacant la doble edició serie blanca i sèrie vermella, essent la última, l'Edició 20è Aniversari. També comptava amb exemplars de les diferents edicions publicades, com també amb altre marxandatge, i amb consoles XBOX amb el videojoc Dragon Ball Z Kinect



Tot i tenir tot el dia per endavant, tocava començar a fer alguna compra així que vaig començar per l'estand de Planeta deAgostini Cómics, el qual era totalment renovat respecte les últimes edicions del Saló del Manga o el Còmic. Hi vaig comprar l'Edició 20è Aniversari de Bola de drac.


Tot seguit, va arribar en Gargotaire de Gargots, amb qui anant donant voltes aniriem comentant el Saló. Una altra exposició amb hi vam estar estona va ser la dedicada a la gastronomia japonesa: Manga a la carta. On hi havien exposats tan mangas dedicats exclusivament al món de la cuina o aquells que ja sigui pels noms o pels costums dels personatges estan relacionats amb el menjar. Un manga del primer cas seria Mr. Ajikko, el qual el vam conèixer ja fa anys per la seva versió anime amb el nom El petit xef. De mangas del segon cas tenim exemples com Musculman, on el seu protagoniste, en Musculator li encanta l'arrós amb bou, el "gyûdon", i també Bola de drac on els seus personatges tenen noms derivats de menjars, com per exemple, els noms dels saiyans deriven de noms de verdures, a part que també són uns grans golafres, essent en Goku, el cas més conegut.



Anant fent voltes em vaig comprar el llibre La sèrie de la teva vida, escrit per en Marc Zanni i en Joan Sanz, a l'estand de Chunichi Outlet.

Seguidament en passar un altre cop per l'estand d'Editores de Tebeos, em vaig comprar els esperats Cinturó Negre #19 i Negima! Magister Negi Magi # 38, l'últim de la sèrie.


A la 13h a l'escenari es va reunir a tota la gent que havia entrat disfressada de personatge de Bola de drac per tal de batre el Rècord Guiness, i així ha estat i així ho van dir, 307 persones han fet tremolar amb un Kame Hame Ha aquest primer dia del Saló del Manga, batent el rècord.
Rècord Guiness Bola de drac. Font: 3/24

 Es va fer l'hora de dinar i en Gargotaire va marxar. Abans però de fer un mos, vaig passar per l'estand de Jesulink, on volia comprar-me el 5 elementos #6 i els nous mini-llibres Virus maligno i La hoja verde, però vaig acabar comprant la promoció en que a part dels mencionats també s'hi incloïa 2 pòsters a més de regalar-te un punt de llibre.



Ara si vaig parar una estoneta de voltar i vaig seure a fer un mos i a mirar les compres que havia fet. Un cop havent reposat el diposit vaig anar a tornar a fer temps per les esperades firmes d'en Marc Zanni i d'en Joan Sanz que tindrien lloc a l'estand de Mision Tokyo. A les quatre de la tarda primer els hi van fer una entrevista, essent a les 5 quan començarien a firmar. Tot i ser allà mateix, en no sentir bé l'entrevista vaig preferir anar fent cua, essent dels primers i finalment va arribar el moment.

Ja amb la firma, també volia anar a la presentació de llibre que tindria lloc a les 6 de la tarda, però en veure la cua, i amb possibilitat que no pogués entrar-hi, vaig decidir marxar i anar tornant cap a casa, però abans em va venir el deliri de sentir-me una mica com en Musculator, així que vaig anar la zona de gastronomia japonesa i em vaig comprar una ració de gyûdon, arrós amb bou.


Ara, ja amb la panxa plena va tocar anar desfilant cap a casa, esperant tornar-hi l'any vinent.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Noves notícies de Bleach i Naruto en català.

Ja sabíem que Naruto havia anat a parar a les mans de Planeta deAgostini Cómics, divendres passat es va confirma que la llicencia de Bleach ha estat adquirida per Panini Cómics.

Joan Navarro, director editorial d'Editores de Tebeos, al seu bloc Patufets, explica que en el cas de Bleach en català,  els traspàs del seu corresponent fons s'ha realitzat prioritzant que no es produís cap interrupció en el normal desenvolupament de les vendes i reposicions d'aquesta col·lecció.

A més afegeix que està totalment convençut que el lector en sortirà beneficiat, ja que Panini donarà un gran impuls a l'edició i a la reimpressió dels números exhaurits.

Des d'avui mateix, Panini ja gestiona l'edició catalana de Bleach.

 En una altra entrada també al seu bloc Patufets, parla de l'edició del manga en català.

Cada número nou que sortia publicat de Naruto o Bleach, en català, era quasi un miracle. Sobretot durant tot el temps en que encara érem filial de Glénat França. No sabré mai si Jacques Glénat mirava cap a un altre costat perquè va arribar a comprendre l'important que era per a mi l'edició en català, o perquè no es va a assabentar del tot de les pèrdues de l'edició en català, ja que a la comptabilitat estaven al mateix sac que les altres en espanyol.
El cas es que, amb la merda de mercat del còmic en català que tenim, publicar, per exemple, els 56 Inu-Yashas, o sigui la cole completa, i després 54 Narutos, 40 Bleachs, o els 18 Musculmans... i altres feien que cada dos per tres, sumés la totalitat de mangas publicats en català...
I al arribar als 100 ja era feliç...
I després van ser 200...
I , per això, es un cop molt fort perdre 104 títols: 40 Bleach, 54 Naruto i 10 Kimagure.
Navarro finalment afegeix que tan Panini com Planeta es veuen obligats, per part de Japó, a continuar les edicions en català de Bleach i Naruto, respectivament. És doncs un cert alleugeriment tan pel futur d'aquestes edicions en català, pels seus seguidors, com també pel propi Joan Navarro.

Afegeixo també que divendres passat dia 26 d'octubre sortia la noticia que Naruto per part de Planeta deAgostini començaria a publicar-se a partir del gener, tot i això no és fa menció de l'edició en català.


Font: ComiCat

Oberta la convocatòria de la IIª edició Premi Sikarra

L’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA i la Fundació JORDI CASES I LLEBOT convoquen la segona edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.


 Podeu llegir les bases del Premi Sikarra al següent enllaç: L'Espitllera

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Presentació de "La sèrie de la teva vida"

La sèrie de la teva vida és el llibre escrit per en Marc Zanni i en Joan Sanz. I aquests qui són? Doncs són els actors de doblatge d'en Goku i d'en Vegeta, respectivament, a les versions catalanes de DBZ, DBGT i DBZKai. En el llibre, els dos actors ens expliquen anècdotes, històries del doblatge de Bola de drac, a més a més també hi ha una apartat amb aportacions que han fet tot de seguidors de la sèrie. 

Al XVIII Saló del Manga de Barcelona hi haurà la presentació oficial de llibre. El dijous 1 de novembre a les 18h a la sala d'actes dos.  El llibre es podrà adquirir a l'stand de Chunichi Outlet i les sessions de firmes a l'stand de Mision Tokyo. El preu és de 18€.



Més informació: Facebook i Twitter
Font: Marc Zanni Blog

dijous, 18 d’octubre de 2012

Mortadel·lo i Filemó. Espies!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Espies! (Mestres de l'Humor nº32)
Títol Original: Mortadelo y Filemón. ¡Espías!
Autor: Francisco Ibáñez
Publicat per: Ediciones B, octubre 2012.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12€

Després de Londres 2012, aquest mes d'octubre, Ediciones B ha publicat un nou còmic de la col·lecció Mestres de l'Humor: Espies!, aquest també protagonitzat per Mortadel·lo i Filemó.

En aquesta nova aventura, en Súper preocupat per un increment d'espies, amb la possibilitat que també s'hagin infiltrat a la T.I.A. demana al seus agents més "qualificats", en Mortadel·lo i en Filemó que ho investiguin. Però aquest no serà l'únic lloc que els dos agents investigaran, també ho faran al prestigiós restaurant El Bullo, al mateix exercit o també a una granja experimental. A cada lloc, com sempre ficaran la pota i seran molts els personatges els que rebran per culpa de la seva ineptitud i incompetència. 

Una història que fa nom al seu gènere, l'humor, i que en qualsevol moment et farà fer una rialla.  


dimarts, 16 d’octubre de 2012

Serenity: Aquells que vam deixar enrere

Títol: Serenity: Aquells que vam deixar enrere
Títol original: Serenity: Those left behind
Història de: Joss Whedon i Brett Matthews
Autors: Brett Matthews (guió), Will Conrad (dibuix), Laura Martin (color)
Publicat per: Recerca Editorial, abril (nº1) i maig (nº2) de 2006
Format: Quadern grapat, 50 pàgines, Color
Preu original: 3,50€.

Serenity: Aquells que vam deixar enrere fou l'altre còmic de dos números que em vaig comprar de segona mà al mercat d'antiguitats de la passada Fira d'Igualada (29 i 30 de setembre). 

Aquest còmic està format per tres capítols, els dos primers recopilats al primer número, i el tercer al segon número juntament amb l'avançament de la següent obra que es publicaria dins de la col·leció Hal de Recerca Editorial.

Al llarg dels tres capítols, seguirem la nau Serenity, tripulada per una colla de bandits espacials, cada personatge de diversa precedència, els quals es veuen perseguits per l'Aliança, en motiu de dos dels membres de la tripulació: Els germans Tam.

Aquesta petita història però forma part d'un conjunt més gran, enclavat en la saga televisiva-cinematogràfica de Firefly (sèrie de televisió) i Serenity (pèl·licula), i se situa entre les dues produccions enllaçant-les. Al darrere d'aquestes produccions hi ha en Joss Whedon, conegut per ser el creador de Buffy The Vampire Slayer.

De cara el lector que no conegui l'univers de Serenity i per tal que se situ-hi, al primer número hi ha tres pàgines on s'explica el context, els antecedents de la història i també una breu descripció de cada un dels personatges. Així doncs l'ideal és veure tan la sèrie (14 episodis) com la pel·lícula per submergir-te en l'univers de Serenity i així entendre més bé el còmic.

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Akameshi

Títol: Akameshi
Títol original: Akameshi
Autors: Giovanni Gualdoni (guió) i Stefano Turconi (dibuix)
Publicat per: Recerca Editorial, juliol (nº1) i agost (nº2) de 2006
Format: Quadern engrapat, 50 pàgines, Color
Preu original: 3,50€.

Tal com vaig comentar, al mercat d'antiguitats de la Fira d'Igualada, vaig comprar dos còmics en català de la desapareguda Recerca Editorial: Akameshi i Serenity, tenint dos números cada un.

Recerca Editorial amb Akameshi iniciava la col·lecció Valhalla dedicada a la fantasia, de caire mensual i amb edicions en català i castellà. 

Al primer número d'Akameshi, titulat El cant del mar, coneixerem i seguirem la guerrera Akameshi i el monjo Uraga en el seu viatge per destruir els Tama, una mena de déus diabòlics. Durant aquest viatge coneixeran en Hayashi Nabuiro, un samurai al servei d'un senyor feudal.

Al segon número, Els fantasmes del passat, en la seva recerca dels Tama, coneixerem part del passat de l'Akameshi i l'Uraga en el moment en que es van conèixer. Per altra banda, el samurai Hayashi seguirà els rastres dels dos anteriors per unir-se a ells. 

El dibuix d'Akameshi és atractiu, que recorda molt a una de les pel·lícules Disney, Mulan. Stefano Turconi va tenir una etapa professional a la Disney italiana. 

El guió també es atractiu la llastima és que l'obra tingui dos números acabant d'una manera molt inconclusa, quedant-te amb les ganes de saber-ne més, sobre tot pel que fa al passat dels protagonistes, la batalla amb els Tama, i la relació entre l'Akameshi i en Hayashi, sabent tal i com es van conèixer. 

El punt negatiu de l'edició en català és la traducció que en molts moments es veu clarament que s'ha fet a partir del castellà, amb una falta de revisió del text, havent-hi fins i tot un frase curta en castellà.