Excursió: Diversitat de gavarreres a Montfalcó Murallat

El Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana, amb col·laboració de l'Esptillera Fòrum d'Estudis Segarrenc, organitza una nova activitat pel proper dissabte 29 de juny de 2024.

Es tracta d'una excursió prospectiva botànica a la recerca de la diversitat d'espècies de gavarreres en l'entorn del terme de Montfalcó Murallat (la Segarra).

Data: dissabte 29 de juny de 2024
Hora: 9:00h-13:00h
Lloc de trobada: Pàrquing del poble (Montfalcó Murallat)
Localització google maps: https://maps.app.goo.gl/HRHhmVCzdkh2Riyy5

Activitat gratuïta.

(És necessari portar calçat adequat per fer senderisme, i també es recomana portar , lupa de camp, quadern de camp, aigua i barret).

Inscripcions a : https://floracatalana.cat/drupal843/associacio/grupslocals/glaltiplasegarra/inscripcio_activitat

Excursió: Flors de maig a Freixenet

El diumenge 7 de maig es durà a terme una excursió per conèixer la flora de Freixenet, municipi de Sant Guim de Freixenet (la Segarra). L'activitat està organitzada pel Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana, amb la col·laboració de la Comissió de festes de Freixenet i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES).

Descripció activitat

Passejada botànica pel terme de Freixenet de Segarra (Sant Guim de Freixenet, la Segarra), d'aproximadament 3 km, guiada per Daniel Espejo, enginyer tècnic agrícola i naturalista.

És necessari portar calçat adequat per fer senderisme, i també es recomana portar aigua.

Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Grup Local Altiplà de la Segarra (Flora Catalana).
Col·labora: Comissió de Festes de Freixenet de Segarra, L'Espitllera-Fòrum d'Estudis Segarrencs.

 

Data de l'activitat: 04/05/2024

Lloc de l'activitat: Terme de Freixenet de Segarra

Hora de trobada: 9:30 h.

Lloc de trobada: Plaça de l'església (Freixenet)

Dades de contacte: altiplasegarra.floracatalana@gmail.com

 

Fonts: Flora Catalana

Excursió: Flora vernal a Gospí, terra d'albespins

El diumenge 7 d'abril es durà a terme una excursió per conèixer la flora de Gospí, municipi de Sant Ramon (la Segarra). L'activitat està organitzada pel Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana, amb la col·laboració de l'associació La Mansa i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES).

Descripció activitat

 

Passejada botànica pel terme de Gospí (Sant Ramon, la Segarra) d'aproximadament 3 km, guiada per Daniel Espejo, enginyer tècnic agrícola i naturalista. 

És necessari portar calçat adequat per fer senderisme, i també es recomana portar aigua.
És necessària inscripció prèvia en aquest enllaç.

Organitza: Grup Local Altiplà de la Segarra (Flora Catalana).
Col·labora: La Mansa, L'Espitllera-Fòrum d'Estudis Segarrencs.

 

Data de l'activitat: 07/04/2024

Lloc activitat: Terme de Gospí

Hora de trobada: 9:30 h.

Lloc de trobada: Bàscula del poble de Gospí (Sant Ramon)

Dades de contacte: altiplasegarra.floracatalana@gmail.com

 

Fonts: Flora Catalana

Excursió: Flora a la Guàrdia Lada

El dissabte 22 d'abril es durà a terme una excursió per conèixer la flora del la Guàrdia Lada, municipi de Montoliu de Segarra. L'activitat està organitzada pel Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana, amb la col·laboració de Associació de propietaris del poble de la Guàrdia Lada i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES).

Descripció activitat

L'activitat es desenvoluparà de la següent manera:

• 9:00 h-12:45 h: Passejada botànica pel terme de la Guàrdia Lada
  
• 12:45 h-13:30 h: Sessió explicativa del funcionament del portal INaturalist, de registre d'observacions naturalistes (al local social de la Guàrdia Lada)
  

Activitat gratuïta. Inscripcions a la web del Grup Local de l'Altiplà de la Segarra.

Data de l'activitat: 22/04/2023

Lloc activitat: La Guàrdia Lada

Hora de trobada: A les 9:00 h.

Lloc de trobada: Local Social de la Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra)

Dades de contacte: altiplasegarra.floracatalana@gmail.com

 

Fonts: Flora Catalana

Excursió: Cercant orquídies a l'altiplà central

Aquest diumenge 5 de juny es durà a terme una excursió per conèixer les orquídies de l'Altiplà de la Segarra. L'activitat està conjuntament organitzada per l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), el Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana, i el Grup d'Orquídies de l'Anoia, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Guim de Freixenet.

Descripció activitat

L'activitat es desenvoluparà de la següent manera:

• 9:00h-10:00 h: Xerrada prèvia: identificació d'espècies de l'altiplà central. A càrrec de Grup d'Orquídies de l'Anoia (GOA)
• 10:00h-13:30 h: Sortida de recerca i identificació d'orquídies estivals, en el context de la prospecció de l'Atles d'Orquídies de l'Anoia, pels municipis de Pujalt i Veciana. 

CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA: per inscriure's cal fer-ho mitjançant l'enllaç habilitat amb aquesta finalitat prement aquí, o bé accedint a la web del Grup Local de l'Altiplà de la Segarra.

Data de l'activitat: 05/06/2022

Lloc activitat: Centre Cívic "Mestre Viaña"

Hora de trobada: A les 9:00 h.

Lloc de trobada: Centre Cívic Mestre Viaña. ( Sant Guim de Freixenet)

Dades de contacte: altiplasegarra.floracatalana@gmail.com

 

Fonts: Flora Catalana, EFES

Sant Guim de Freixenet acull la Segona Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra històrica

El passat cap de setmana del 2 i 3 d’abril de 2022 va tenir lloc la Segona Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra històrica, a Sant Guim de Freixenet (Lleida).

Presentació de les ponències Autor: Daniel Espejo

Dissabte va ser el dia de les ponències, on van assistir prop d’una trentena de persones, provinents de diferents localitats segarrenques i d’altres de Catalunya al Centre Cívic Mestre Viaña de la localitat. Diumenge, es reuní una desena de persones a la sortida de camp de descoberta de la capçalera del riu Sió.

Aquesta ha sigut la segona edició d'unes jornades especialitzades en el medi natural, amb un total de 8 ponències sobre flora i fauna en el context geogràfic de l’Altiplà de la Segarra. Cal destacar-ne, la conferència inaugural, sobre briòfits, un grup de plantes terrestres força desconegudes pel gran públic a causa de les seves particularitats, que va anar a càrrec de Miquel Jover Benjumea (Grup de recerca de flora i vegetació, Universitat de Girona).



La flora vascular de Sant Magí de la Brufaganya, la presentació del Grup d’Orquídies de l’Anoia, les cigales de l’Altiplà de la Segarra, les espècies d’hèrptils com a bioindicadores de l’estat del medi natural i el rastreig de fauna per identificar la biodiversitat van ser altres temes que vam poder gaudir. També, la conca del riu Corb va ser protagonista de dues ponències més. Una sobre la riquesa de ratpenats en l’Espai d'Interès Natural de les Obagues del Corb, i una altra sobre les papallones de la vall del Corb.

Les ponències presentades són fruit del treball d’un espectre ric i divers de persones, tant siguin investigadors de grups de recerca universitària, entitats locals i naturalistes aficionats, havent de lamentar enguany de l'absència d’estudiants de batxillerat dels instituts de la Segarra històrica, a diferència de la Primera Jornada on van aprofitar l’ocasió per presentar resultats dels seus treballs de recerca.

Havent dinat vam poder gaudir d’una visita al Sindicat Agrícola a càrrec del batlle de la població, el senyor Francesc Lluch. L’edifici és un bé cultural d’interès nacional amb 100 anys d’història, que fou dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet.

Complementàriament, la sortida de camp dominical a càrrec de Daniel Espejo va servir per mostrar els valors en flora i fauna de la capçalera del Sió. Es va seguir una ruta circular començant i acabant a Sant Guim de Freixenet, tot seguint els camps i boscos, passant pels nuclis històrics de Sant Guim de la Rabassa i Freixenet de Segarra. Vam conèixer la situació dels boscos, camps i marges dels altiplans, la flora d’inicis de primavera i l’avifauna dels hàbitats agroforestals segarrencs. Tot plegat, els participants van gaudir del paisatge segarrenc del terme de Sant Guim en un cap de setmana, que malgrat les baixes temperatures inicials, amb la bona insolació no es van notar.

Entre els diversos objectius de la Jornada cal destacar la difusió i impuls dels estudis sobre el medi natural de la Segarra. Ha estat organitzada per l'Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. Cal agrair les administracions segarrenques que hi han col·laborat: l’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet, el Consell Comarcal de la Segarra, i l’Ajuntament de Calaf i l'Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, consistoris de les capitals de l’Alta i la Baixa Segarra, respectivament.

LLIBRE RESUMS Segona Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra 2022.pdf


Font: EFES

Segona Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra històrica

El cap de setmana 2-3 d’abril de 2022

Des de la secció de Ciències Naturals de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), ens complau informar-lo, que el cap de setmana 2-3 d’abril de 2022 tindrà lloc a Sant Guim de Freixenet (Centre Cívic Mestre Viaña) la Segona Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra històrica.

Aquesta jornada té com a objectiu difondre i incentivar els estudis sobre el medi natural de la Segarra històrica per tal de conèixer-la més i millor. Està dirigit tant a investigadors, a naturalistes aficionats com a alumnes de batxillerat que vulguin presentar els resultats obtinguts del treball de recerca. Aquests estudis han de tractar sobre el medi natural en territori segarrenc. Aquesta jornada és doncs una excel·lent oportunitat per als joves investigadors de conèixer experts en la matèria i intercanviar opinions.

Programa

El dissabte dia 2 es durà a terme les ponències de 9:30 a 13:45, i havent dinat a partir de les 15:30, es visitarà el Sindicat Agrícola de Sant Guim. El diumenge dia 3 de 9:00 a 13:30 h, es realitzarà una sortida de camp per conèixer la flora i la fauna de la capçalera del Sió, a càrrec d'en Daniel Espejo. Se seguirà un itinerari d’uns 10 km pels camins, camps i boscos entre Sant Guim de Freixenet, Sant Guim Vell, Freixenet i Sant Domí. Coneixerem especialment la situació dels boscos i marges dels altiplans, la flora d’inicis de primavera i l’avifauna dels hàbitats agroforestals segarrencs.

Les ponències:

Ponència inaugural:
Què en sabem, dels briòfits de la Segarra? Estat actual de coneixements i possibles línies de recerca, per part de Miquel Jover

Resta de ponències
- Estudi bio-acústic preliminar sobre la riquesa i abundància d'espècies de ratpenats a les Obagues del Corb, per Santi Mañosa
- Les papallones de la vall del Corb, per Joan Carles Hinojosa
- Estudi de les orquídies de l'Anoia i rodalies, per Emma Duran del Grup d'Orquídies de l'Anoia.
- Catàleg de plantes vasculars de Sant Magí de la Brufaganya, per Jordi Solé
- Noves observacions de cicàdids a l'Altiplà de la Segarra i rodalies, per Daniel Espejo
- El rastreig de fauna com a eina per a la identificació de la biodiversitat, per Victor Quero
- Aproximació a l'estatus d'algunes espècies d'hèrptils bioindicadores de l'estat del medi natural de la Segarra, per Joan Ferrer

Preus*
Ponents Gratuït - Socis d’EFES 10 € - No socis d’EFES 15 €
El pagament es farà efectiu a l'inici de la Jornada

*Inclouen el dret d'assistència a totes les sessions de la Jornada i el dinar del dissabte. També, només pels ponents, una còpia del llibret-resum de les ponències i el certificat de participació per part de l’EFES. El llibret de les ponències es penjarà a la web de l'EFES.

Per tal de formalitzar la seva assistència li preguem que ompli el formulari que trobareu en aquest enllaç. La data límit per inscriure's és el 29 de març. Aforament limitat.

En cas que tingui algun contratemps no dubti en contactar amb nosaltres a través del correu efesnat@gmail.com

 

 

Font: EFES

Excursió: Tardor a les obagues de Sant Guim de Freixenet

El proper 31 d'octubre es durà a terme una activitat per gaudir de la flora i colors de les obagues d'Amorós i la Tallada (Sant Guim de Freixenet), a càrrec d'en Daniel Espejo. L'activitat està conjuntament organitzada per l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), el Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana i amb la col·laboració de l'agrobotiga Sikarra Nostra.

Descripció activitat

Excursió, a peu, per gaudir de la flora i colors de tardor a les Obagues d'Amorós i de La Tallada, a Sant Guim de Freixenet (Segarra). A càrrec de Daniel Espejo.

La sortida començarà a les 9:30 h. i acabarà cap a les 13:30 h. El recorregut aproximat serà d'uns 7 km.

D’acord amb la normativa per la qual s'adopten mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, LA PARTICIPACIÓ EN AQUESTA SORTIDA TÉ PLACES LIMITADES. A més, qui vulgui participar-hi HAURÀ D'INSCRIURE-S'HI, ACCEPTANT EL PROTOCOL QUE FLORA CATALANA HA ESTABLERT I ASSUMINT LA RESPONSABILITAT DAVANT EL POSSIBLE RISC DE CONTAGI.

Per inscriure's cal fer-ho mitjançant l'enllaç habilitat amb aquesta finalitat prement aquí, o bé accedint a la web del Grup Local de l'Altiplà de la Segarra.

Data de l'activitat 31/10/2021

Lloc activitat Obagues de Sant Guim de Freixenet

Hora de trobada A les 9:30 h.

Lloc de trobada Punt d'Informació/Agrobotiga Sikarra Nostra (Plaça de l'Estació, 1. 25270 Sant Guim de Freixenet (Lleida)

Dades de contacte altiplasegarra.floracatalana@gmail.com 

 

Fonts: Flora Catalana, EFES

Dos nous projectes eòlics a la Segarra

El nombre d'avantprojectes presentats ja és alarmant

En el que portem d'any ja s'han presentat 23 avantprojectes de nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc. Ara arriben noticies de dos més.

Parc eòlic Anoia Segarra I de 49,6 MW presentat per Desenvolupaments Eòlics ANOIA I SEGARRA I S.L.U.. Afecta el termes municipals de Sant Ramon, Cervera i Les Oluges i consta de 8 aerogeneradors (SR01 fins a SR08), de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m.

 

Parc eòlic Anoia Segarra II de 49,6 MW presentat per Desarrollos eólicos Anoia y Segarra II S.L.U.. Afecta els termes municipals d'Ivorra i Estaràs i consta de 8 aerogeneradors de 6.2 MW de potència unitària, marca Siemens Gamesa, model SG 6.0-170 HH115 i amb una altura de boixa de 115m. Les posicions numerades des de IVO1 a IVO4 ubicades al terme municipal d'Ivorra i EST1 a EST4 ubicats al terme d'Estaràs, a la zona de Ferran.

 

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins al 23 d'octubre de 2020.


ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA I
ANNEX I AVANTPROJECTE ANOIA I SEGARRA II

 

Font: Som Segarra

Tres nous projectes eòlics a l'altiplà segarrenc

Aquest agost s'ha anunciat tres nous avantprojectes eòlics amb 29 aerogeneradors i una potència total de 149,5 MW. 

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous i el juliol tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic, ara arriben noticies de tres més.

Parc eòlic Anoia i Segarra III de 49,6 MW presentat per Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III . Afecta els termes municipals de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra i consta de 8 aerogeneradors (les posicions numerades des de CAS1 a CAS4 ubicades al terme municipal de Castellfollit de Riubregós i CAL1 a CAL4 ubicats al terme de Calonge de Segarra) marca SIEMENS - GAMESA, model SG 6.0-170, de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa (centre del rotor) de 115 m i diàmetre 170 m.

 

Altres dos són de DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L.:

Parc eòlic Segarra II de 50 MW. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

Parc eòlic Conca de Barberà V(CB-V) de 50 MW. Afecta els termes municipals de Santa Coloma de Queralt i Bellprat i consta de 12 aerogeneradors, 10 corresponen al model tipus V-150 4.2MW i 2 al model V-150 4.0MW . Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 123 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 150 metres.

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final de setembre de 2020 ( el de Segarra II ja ha finalitzat). 

 

Això és xauxa

Actualment, la zona de l'altiplà segarrenc ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. Des de començament d'aquest 2020, s'han presentat un total de 23 nous projectes eòlics que afecten el conjunt d'aquest territori . Si tots ells s'aprovessin, la qual cosa sembla difícil perquè molts d'ells es cavalquen a les mateixes zones, significaria omplir l'skyline amb 217 nous aerogeneradors, una autèntica aberració!.  

Aquest allau de projectes tenen una característica comuna, la fragmentació, amb els objectius de reduir artificialment l'impacte unitari de cada parc eòlic i així facilitar la seva autorització. Els promotors els presenten i projecten de manera separada i no els avaluen ambientalment de manera sinèrgica, tenint en compte els altres projectes ni tampoc les centrals eòliques ja existents.

Aquesta fragmentació també és un truc per evitar la competència estatal. La potència màxima de la majoria d'ells, 20, no supera els 50MW per constar com a 'Parcs eòlics: instal·lacions de producció d'electricitat a partir de la força del vent, d'una potència superior a 100 kW i inferior o igual a 50 MW' d'acord amb el Decret Llei 16/2019, art. 6.1.a.

Per contra, el nombre de promotors es redueix a 6. Naturgy SLU projecta 7 parcs amb 50 aerogeneradors i una potència total de 210 MW; Green Capital Development XI S.L. en projecta 4 amb 40 aerogeneradors i una potència total de 240 MW; el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 51 aerogeneradors i una potència total de 270 MW; DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L en projecta 3 amb 30 aerogeneradors i una potència total de 150 MW; GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L en projecta 2 amb 32 aerogeneradors i una potència total de 96 MW; GERR Grupo Energetico XXI, SA en projecta 1 amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW i Desarrollos Eólicos Anoia i Segarra III un altre amb 8 aerogeneradors i una potència total de 49,6 MW.

Un decret llei conflictiu

L'origen d'aquest desgavell està en el Decret Llei de la Generalitat de Catalunya 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, que modifica el marc existent i per tant estableix un nou marc per a l'autorització de projectes d'energia eòlica. Però no disposa d'una anàlisi i planificació o programació adequada que descrigui raonadament i detalladament les ubicacions potencialment idònies o aptes per a la instal·lació d'aerogeneradors, ni tampoc la corresponent i preceptiva Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) tal com estableix la Directiva comunitària 2001/42, de Parlament Europeu i de Consell, de 27 de juny de 2001.

Les principals associacions ecologistes i de defensa ambiental de Catalunya han demanat la derogació d'aquest Decret Llei per incomplir les directives ambientals europees i per ser un obstacle pel canvi de model energètic.

Avantprojecte Segarra II
Annex i Avantprojecte ANOIA I SEGARRA III
Diagnostic territorial i del medi Conca de BarberàV

 

Font: Som Segarra

Tres nous projectes eòlics i un de fotovoltaic a l'altiplà segarrenc

A final de juliol, s'ha anunciat tres nous parcs amb 41 aerogeneradors i una potència total de 146 MW. El fotovoltaic és de 4,5 MW

Si al gener ja ens va commocionar la noticia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc i, al cap d'un mes, sis nous, ara arriben noticies de tres nous d'eòlics i un de fotovoltaic.

Parc eòlic Conca de Barberà 1 (CB-I) de 50 MW presentat per DESAROLLOS EÓLICOS CUENCA DE BARBERÁ, S.L. Afecta el terme municipal de Ribera d'Ondara i consta de 9 aerogeneradors, 7 corresponen al model tipus SG-170 5.6MW i 2 al model SG-170 5.4MW. Els dos models d'aerogeneradors tenen una altura de 115 m de torre i tres pales que formen un diàmetre de 170 metres.

Altres dos són de GIRONINA DE ENERGIAS RENOVABLES S.L i s'emparen en sol·licituds del 2006 (Parc Eòlic Ivorra de 42 MW de potencia i Parc Eòlic de Castellfollit de 32 Mw de potencia)

El Parc Eòlic Castellfollit amb una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. Inclou a més dels municipis inicials de Castellfollit de Riubregós i Pujalt, el de Calonge de Segarra i el d’Ivorra.

 
El Parc Eòlic Ivorra tindrà una potència nominal de 48 MVA, distribuïda en 16 aerogeneradors de 3 MW de potència nominal. incloeu a més del municipi inicial d’Ivorra, el d'Estaràs i el de Castellfollit de Riubregós.

L'empresa EGUZKI 22CER SL promou la Instal·lació fotovoltaica Cervera de 4,5 MW (5,35 MWp), situada entre l'aeròdrom de Cervera i el Pla de les Franqueses, en un conjunt de 5 finques ocupant unes 9,6 ha. Contempla 15 instal·lacions de 30 unitats de plaques solars.

 

Tothom qui ho desitgi pot formular les consideracions que cregui oportunes fins a final d’agost de 2020.


Avantprojecte CB-I
Avantprojecte Ivorra 2019
Avantprojecte Castellfollit 2019
22CER_PB_Proyecto_basico_Cervera_v2


Font: Som Segarra

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós

Preveu 11 aerogeneradors i una potència total de 50 MW. Fa quinze anys que Endesa va plantejar una proposta de 42 aerogeneradors en aquest indret, que va ser rebutjada pels veïns.

 

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós Autor: editor

Recentment s'han conegut l'avantprojecte per a la construcció del Parc Eòlic 'SERRA DE PINÓS' al terme municipal de Pinós (Solsonès).

L’Avantprojecte està promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia S.L. (CIF: B-55770135) participada per NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL. Contempla una potència total instal·lada de 49,5 MW i consta de 11 posicions d’aerogeneradors, numerats des de SP01 a SP011, de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m, i diàmetre de rotor de 155 m, marca NORDEX – ACCIONA WINDPOWER, model N155-H120-4,5 MW.

El consistori ha destacat que l’article 27.3 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deixa clar que no es poden construir aerogeneradors al municipi. Aquest document ha de passar per la Ponència Ambiental de la Generalitat juntament amb altres informes, tràmit que des de l’Ajuntament consideren que no tirarà endavant.

El consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta altres 5 parcs en zones properes amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós,de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de AG01 a AG08.

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon,de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat,de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

El mes de maig de 2005 ENDESA Cogeneración y Renovables S.A.U. ja va presentar a l'Ajuntament de Pinós un projecte de parc eòlic' amb 42 Aerogeneradors, 35'7 Mw. Els veïns van desestimar l'oferta en una consulta popular celebrada el 2006.

Documents

1_Avantprojecte PESerra De Pinos

2_Diagnostic Territori i Medi-PESerra De Pinos

3_Estudi Alternatives i Analisi Impactes-PESerra De Pinos

Font: Som Segarra

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 

Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.

 

Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.

PE Plans de Riubregós-Avantprojecte
PE Tolls de Sant Ramon-Avantprojecte
PEDeCastellanes-Avantprojecte
PE Plans d'Estaràs-Avantprojecte
PE Plans d'Almenara-Avantprojecte
PE Tossal del Llangost-Avantprojecte

Font: Som Segarra

Constituïda la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors

El passat dissabte 1 de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. El motiu principal són el projectes de parcs eòlics presentats a la Segarra històrica que es troben en la fase inicial, amb una total desinformació de la població i ajuntaments implicats.

El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental.

Un dels agreujants de la situació que vivim a Catalunya, és l’absència de cap Pla estratègic de les energies renovables que permeti una equitat i repartiment igualitari d’aerogeneradors i una socialització de les decisions de la seva implantació. És evident i necessari un nou pla i sotmetre’l a avaluació ambiental estratègica a fi que la implantació d’aquestes instal·lacions es faci amb visió de conjunt o tenint en compte el territori.

Els projectes presentats a diferents municipis encadenen les serres de la Segarra però els presenten per separat (per evitar el límit de 50 MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat). De fet, n'hi ha tres (Suró, Ferriols i Els Plans), que per si sols superen de molt llarg el límit.

Ara i fins al pròxim 20 de febrer, aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pagina de Gencat el projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 20 de febrer.

La manca d’informació, les directrius “nacionals” i el pensament de “no hi ha res a fer” fa que la gent no lluiti per fer el món a la seva mida. Però l'afectació que suposa al territori que els ha d’acollir, l’impacte ambiental i paisatgístic, la destrucció d’economies locals, l’afectació per la salut dels habitants i el risc de despoblament rural, provoca la creació de la Plataforma com a element impulsor a la mobilització. S’hi troben altres referents d’èxit que poden servir com a model: Plataforma Aturem el Fracking, Salvem Plans de Conill, Salvem Salau o Salvem Sikarra.

Els membres de la Plataforma aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar al nostre país. L'aposta és per altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum i energia distribuïda de proximitat, la copropietat ciutadana de les instal·lacions eòliques, i la repercussió més gran econòmica de l'explotació sobre la zona afectada.

Les persones que viuen al territori volen decidir a on, com i qui.

Més informació i xarxes socials:

- Manifest

- Twitter

- Facebook

- Instagram

Font: Som Segarra

Nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc

Preveuen 50 nous aerogeneradors, amb una potència total de 210 MW. Tots els projectes són de l'empresa Naturgy Renovables SLU 

 

Aerogeneradors a Pujalt Autor: Ramon Sunyer - Pujalt

Recentment s'han conegut els avantprojectes per a la construcció de 7 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc, projectats per l'empresa Naturgy SLU i situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Ivorra, Estaràs, Llorac, Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera, Les Piles, Conesa i Argençola.

Parc Eòlic Gilet, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra, de 42 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de GIL01 a GIL10.

Parc Eòlic Les Mates, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Estaràs, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de MAT01 a MAT07.


Parc Eòlic Millars, en el municipi d'Ivorra, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors de potència, numerats des de MILL01 a MILL07

Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Gilet-Millars-Mates
Autor: Som Segarra

Parc Eòlic Trilla, en els municipis de Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera i Llorac, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de TRI01 a TRI08.

Parc Eòlic Seré, en els municipis de Les Piles i Conesa, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de SER01 a SER08.

Parc Eòlic Ondara, en els de Talavera i Llorac, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de OND01 a OND07.

Parc Eòlic Esteve, en el municipi Argençola, de 12,6 MW potència i 3 aerogeneradors, numerats des de EST01 a EST03.

Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Trilla-Ondara-Esteve-Seré
Autor: Som Segarra

L'empresa Green Capital Development XI S.L. en projecta quatre més:

Parc Eòlic Portella, en els municipis de Talavera, Santa Coloma de Queralt i Argençola, de 30 MW potència i 5 aerogeneradors, numerats des de POR01 a POR05, amb un pressupost de 15.951.306,11€

Parc Eòlic Suró, en els municipis de Ribera d'Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera (Lleida), Santa Coloma de Queralt i Llorac, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Ferriols, en els municipis de Bellprat, Santa Coloma de Queralt i Pontils, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Els Plans, en els municipis de Santa Coloma de Queralt, Les Piles, Conesa i Sarral, de 66 MW potència i 11 aerogeneradors.
 

Ubicació de nou parc eòlic Portella
Autor: Som Segarra

 Encara més grans que els actuals

Tots els aerogeneradors projectats són de 4,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 150 m. El model proposat és el mateix per a tots, el V150-H120 de l'empresa danesa Vestas.

Comparant-los amb alguns dels actuals, els del parc eòlic de Rubió tenen una altura de boixa de 80 m. Això significa que els nous tindran una alçada superior, 40 m més, i l'impacte visual serà encara més gran.

Tots els projectes pertanyen a Naturgy Renovables SLU i s'acullen dins l’àmbit d’aplicació del nou Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya (La Federació Ecologistes de Catalunya van demanar la derogació del nou decret d’energies renovables).

Molts dels projectes ja estaven contemplats en el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics aprovats pel Govern l'any 2012. Però la suspensió de primes a les energies renovables el 2012, aprovada en el Reial decret 1/2012 va paralitzar el desenvolupament del sector eòlic tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Actualment, amb prou feines el 5% de l'energia produïda a Catalunya és renovable quan les previsions eren que el 2020 havia de ser del 20%.

El fet curiós és que tots els nous projectes presentats es troben dins la mateixa àrea geogràfica, l'altiplà segarrenc, exceptuant un parc eòlic al terme municipal de Tivissa, a la comarca de Ribera d’Ebre.

De moment els projectes estan demanant un informe de compatibilitat urbanística als diferents ajuntaments afectats i sembla que, majoritàriament, els veuen amb bons ulls. Per ara cap entitat en defensa del medi ambient o grups de veïns de les zones han manifestat la seva oposició als parcs. El Fòrum l'Espitllera va publicar l'any 2011 un 'Manifest sobre la implantació de centrals d'energia eòlica a la Segarra'.

Territori sobreexplotat

Actualment, aquesta zona ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. De nord a sud trobem els següents:

Alta Segarra-Anoia

-PE Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra) 15 aerogeneradors 28 MW

-PE Pujalt (Pujalt, Calonge de Segarra) 21 aerogeneradors 42 MW

-PE Turó del Magre (Pujalt, Veciana, Argençola, Sant Guim de Freixenet) 10 aerogeneradors 18 MW

-PE Veciana 18 aerogeneradors 30 MW

El parc eòlic de Rubió (Rubió, Castellfollit del Boix i Òdena) Rubió I i Rubió II està format per un total de 50 aerogeneradors amb una potència de 75 MW (en funcionament des del 2005 i considerat llavors el més gran de Catalunya)

Situació dels parcs eòlics actuals a la zona nord de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra

Segarra-Baixa Segarra

El conjunt dels Parcs Eòlics 'Montargull' i 'Ampliació de Montargull' en els termes municipals de Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) està constituït per 15 i 7 aerogeneradors respectivament, amb una potència total de 44 MW. (2009).

Baixa Segarra

PE Savallà, ubicat entre Forès i Savallà del Comtat, amb 9 aerogeneradors i 18 MW.

El conjunt dels Parcs Eòlics Conesa I, amb 15 aerogeneradors i 30 MW; el Conesa II, compartit amb Forès, amb 7 aerogeneradors i 32 MW (2011)

El conjunt dels Parcs Eòlics Les Forques I, Passanant i Belltall i Forès, amb 15 aerogeneradors i 30 MW i Les Forques II a Passanant amb 6 aerogeneradors i 12 MW,

PE Serra del Tallat, ubicat entre Vallbona de les Monges i Passanant, amb 33 aerogeneradors i 49,5 MW (2007)

Situació dels parcs eòlics actuals a la zona sud de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra

DOGC DECRET LLEI 16/2019
MEMORIA_ANOIA-GILET_42MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-GILET_42MW
MEMORIA_ANOIA-MATES_29,4MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-MATES_29,4MW
MEMORIA_ANOIA-MILLARS_29,4MW
Addenda_MEMORIA_ANOIA-MILLARS_29,4MW
MEMORIA_CONCA-ESTEVE_12,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-ESTEVE_12,6MW
MEMORIA_CONCA-ONDARA_29,4MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-ONDARA_29,4MW
MEMORIA_CONCA-SERE_33,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-SERE_33,6MW
MEMORIA_CONCA-TRILLA_33,6MW
Addenda_MEMORIA_CONCA-TRILLA_33,6MW
DIP PE PORTELLA DIC 2019

Font: Som Segarra

Fresquejant per les obagues d'Amorós i la Tallada

El diumenge 4 d’agost va tenir lloc l’excursió Flora i Fauna a la fresca de les Obagues d’Amorós i de la Tallada (Sant Guim de Freixenet, la Segarra). Aquesta va estar organitzada conjuntament pel Centre d’Estudis Segarrencs, el Grup Local de l’Altiplà de la Segarra de Flora Catalana i l’agrobotiga Sikarra Nostra de Sant Guim de Freixenet.

Grup d'assistents

Una seixantena de persones vam acudir a l’excursió, sent el punt de trobada l’agrobotiga Sikarra Nostra. Guiats per en Daniel Espejo, ens vam endinsar a les obagues sota el nucli d’Amorós, en el barranc de la Torre, una de les capçaleres del riu Anoia, i així conèixer la flora i fauna present en aquest ombrívol indret.

Obagues d'Amorós i la Tallada

L'espai destaca per la presència de boscos submediterranis humits, dominats per la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), diversos roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), acompanyats d'auró negre (Acer monspessulanum) i l'auró blanc (Acer campestre), serveres (Sorbus domestica), i la moixera de pastor (Sorbus torminalis). També, és destacable la presència de pi roig (Pinus sylvestris), espècie muntanyenca que en aquestes contrades sembla relicta d’èpoques passades, quan les condicions eren més temperades. També hi podem trobar espècies de caràcter mediterrani com l'alzina (Quercus ilex), el pi blanc (Pinus halepensis), i el pi pinyoner (Pinus pinea).

Acer campestre

De l'estrat arbustiu mencionar el grèvol (Ilex aquifolium), corner (Amelanchier ovalis), xuclamel (Lonicera xylosteum), tortellatge (Viburnum lantana), olivereta (Ligustrum vulgare) i sanguinyol (Cornus sanguinea), i el fals aladern (Phyllirea latifolia).

De fauna, tot i el silenci estival de les aus, vam poder observar un exemplar d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), rapinyaire molt depenent dels paisatges en mosaic agroforestals, i un voltor (Gyps fulvus), a part d’observar un niu d’astor (Accipiter gentilis). També és bon indret per observar salamandres (Salamandra salamandra). Respecte a insectes es va mencionar que hi podem observar papallones com la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la bruixa (Brintesia circe). També vam poder escoltar un grill de bosc (Nemobius sylvestris).

Una excursió d’unes 4 hores amb la que vam gaudir d’un entorn agradable i que vam acabar amb un tast de xarop de saüc (de Els Corremarges) i licor de nous (de Tres Cadires) ben fresquets.

Font: Associació Flora Catalana (www.floracatalana.cat), (Notícia)

Flora i fauna a la fresca de les Obagues de Sant Guim de Freixenet

El proper dia 4 d'agost es durà a terme una activitat per conèixer la flora i la fauna de les obagues d'Amorós i la Tallada (Sant Guim de Freixenet), a càrrec d'en Daniel Espejo. L'activitat està conjuntament organitzada pel Centre d'Estudis Segarrencs, el Grup Local de l'Altiplà de la Segarra de Flora Catalana i l'agrobotiga Sikarra Nostra.

Descripció activitat

Excursió, a peu, de descoberta de flora i fauna que viu i estiueja a les Obagues d'Amorós i de la Tallada, a Sant Guim de Freixenet (Segarra). A càrrec de Daniel Espejo. Es recomana portar aigua, gorra, i calçat adequat per fer senderisme. En acabar, s'oferirà refresc de Xarop de Saüc dels Corremarges i vi d'anous ben fresquet, de Tres Cadires.

 

Data de l'activitat 4/8/2019

Lloc de l'activitat Obagues d'Amorós i de la Tallada

Hora de trobada A les 9:30 h.

Lloc de trobada Agrobotiga Sikarrra Nostra (Pl. Estació s/n), Sant Guim de Freixenet

Recorregut 7 Km

Cal inscripció prèvia, que podeu fer a l'adreça electrònica del grup local de l'Altiplà de la Segarra (altiplasegarra.floracatalana@gmail.com), o a les adreces de les altres dues entitats organitzadores. 

Font: Associació Flora Catalana (www.floracatalana.cat), (Notícia) 

Descobrint la vegetació gipsícola de la Vall del Llobregós

El passat dissabte 13 de juliol va tenir lloc la primera sortida botànica de Grup Local de l’Altiplà de la Segarra. Aquesta va tenir lloc a la vall del Llobregós, en una ruta circular anomenada Ruta del Molí del Cava, passant pels municipis de Biosca, Sanaüja i Massoteres, situada en un Espai d’Interès Natural. L’objectiu de la sortida era introduir i explicar als participants la vegetació gipsícola de lloc.

Un desena de persones vam acudir a l’esdeveniment, sent el punt de trobada el Mas del Sot. Iniciant la sortida amb una introducció geològica, tot seguint vam començar a caminar tot observant la seva flora gipsícola, sent dues de les espècies més representatives la trincola (Gypsophila struthium) i el ruac (Ononis tridentata). L’estona del dinar la vam passar al costat de Llobregós en el lloc conegut com la Peixera, tocant el Molí del Cava. Aquí vam parlar de la vegetació de ribera, on vam veure freixes (Fraxinus angustifolia), àlbers (Populus alba), saücs (Sambucus nigra) i llúpols (Humulus lupulus). El tram final de la ruta va ser en una zona d’obaga, on la presència de roures de fulla petita (Quercus faginea), molts d’ells híbrids, i boixos (Buxus sempervirens) eren molt més notoris, comportant una canvi important de vegetació vista respecte el matí. Com a colofó final vam poder gaudir d’un pollancre (Populus nigra) de dimensions extraordinàries.

 

Una excursió d’unes 6 hores, que malgrat la calor que vam aguantar, els participants van gaudir d’una vegetació, la gipsícola, molt restringida geogràficament a Catalunya.

Font: Associació Flora Catalana (www.floracatalana.cat), (Notícia)