Españistán. Este país se va a la mierda.

Títol: Españistán. Este país se va a la mierda.

Autor: Aleix Saló

Publicat per: Glénat, abril 2011

Format: 144 pàgines, Color, Tapa dura

Preu: 17,95€

Esta es la historia de un cani (o un choni, o un poligonero, ya saben...) que, en su empeño por deshacerse de la hipoteca, deberá recorrer el Reino de Españistán para enfretarse con todos y cada uno de los malandrines, meapilas y soplagaitasque lo pueblan, dando lugar a un relato plagado de tópicos, tacos y faltas de ortografía, con bien de lobbies, parados, mileuristas, pensionistas, funcionarios, obispos, SGAE, telebasura, enchufes, sobornos y estilismos poligoneros.

Després dels Fills del 80: La Generació Bombolla (Glénat), Aleix Saló retorna amb una nova obra: Españistán: Este país se va a la mierda. En questa nova història, Aleix Saló explica les peripècies i aventures de Fredo, Samu i Gandolfo, al llarg de les diferents regions del Reino de Españistán. L’objectiu del viatge el qual és que Fredo pugui anular la hipoteca que no pot pagar.

En cada regió s’hi trobaran tot tipus de personatges d’allò més pintorescos, molts dels quals son versions de personatges reals. Tot amanit amb bona dosi d’humor del qual l’autor n’és un gran expert.

Dels noms dels personatges, ja es denota un influència Tolkeniana, en aquesta obra, i així ho explica l’autor en l’epíleg, però no és l’única influència tal com es pot veure al llarg de l’obra.

I finalment respecte un element important i rellevant de la història és que jo també coincideixo amb l’autor que “ells” són “Els amos de tot això”.

Crònica del 29è Saló del Còmic: 2a part

Després del matí tocava fer un mos, així que vaig sortir al carrer, vaig seure a un banc i mossegada a l’entrepà. Després vaig fer quelcom que no havia fet durant els 7 anys que he passat a Barcelona, pujar les escales de Montjuïc fins a dalt a el MNAC. Contemplant les 4 noves Columnes, la Font Màgica i ja a dalt de tot la increïble panoràmica de Barcelona entre Montjuïc i Collserola. Déu n’hi do quina vista. Aquesta mini ruta turística me la vaig agafar amb calma.


Ja es va anar fent l’hora i va tocar anar baixant cap al Saló. Un cop a dins amb en Nightwing80 ens varem torbar a l’exposició de Tarzan. Després de mirar-la varem decidir anar a esperar un autor de còmic el qual els dos coneixem, i tinc el plaer de comentar al seu bloc “de perdició (XD)”, estic parlant de l’Aleix Saló, autor dels Fills del 80 i del nou Españistán. Després de trobar-lo varem anar a fer una cerveseta. Ben apalancats i xerrant pels descosits, van aparèixer l’Àlex S. Roca (El Tentacle) i un amic seu, els quals vaig conèixer llavors. L’Aleix, també conegut per /Aleiks/ (versió españistanola) i /Aleksis/ (a no sé quina perruqueria), ens va firmar, dedicar els nostres exemplars de les seves obres. En el meu cas per fi tinc els Fills dels 80 dedicat com Dende mana.

Recordo que l’any passat no el portava i em va fer una dedicatòria en un tros de paper. I després doncs l’Españistán, que segons va dir tinc la primícia de que era la primera dedicatòria que feia en un Españistán. Visca!!!! Gràcies Aleix!!!!

Després de firmar l’exemplar d’en Nightwing80, se’n va anar cap a l’estand de Glénat que li tocava firma exemplars. Coincidint en aquest moment va aparèixer un altre membre de ComiCat, en Fonamental, coneixent-lo llavors. També va passar per allà en Troca, l’alies d’en Jordi Riera Pujal, autor de “El Còmic en Català” i també membre de ComiCat, però bé en aquell moment no ens vam presentar. Una mica més tard abans de la Taula Rodona, ens el tornaríem a trobar i llavors si que ens presentaríem.

Bé seguidament, ja que en Fonamental volia un Espanistán i que li firmés l’Aleix, doncs bé vam anar cap a l’estand de Glénat. Però l’Aleix encara no firmava, i en Fonamental i jo vam anar voltar una estoneta. En Nightwing80 se’n va anar amb l’Àlex S. Roca i amic. Varem tornar a Glénat, ell es va quedar allà, van tornar els altre tres i en Nightwing80 i jo vam anar a la Taula Rodona El còmic en català, aquí i ara amb la presencia de Joan Navarro (Glénat) Jordi Riera Pujal (autor de El Còmic en Català), Joan Tresserras (Ex Conseller de Cultura) i l’Oriol Garcia Quera (Dibuixant de Còmics). Una mica més tard si afegiria en Fonamental. Com acostuma a passar malauradament les bones iniciatives costen que funcionin, i dic “bones” per que una situació “normal” seria una iniciativa tant “normal” com qualsevol altra, però tot es posar-s’hi i començar. Esperant que el més aviat possible puguem contemplar el treball realitzat per en Jordi.
Des d’aquí agrair a tothom que fa possible que dia rere dia el còmic en català vagi creixent: Autors, lectors, editorials, etc.

Després de la taula rodona em tocar acomiadar-me tothom i marxar, abans però vaig a anar a NORMA per si tenia sort i els seus autors em podien firmar el meu exemplar de Blacksad en català, però ja era tardet i no va poder ésser. Esperant una altre ocasió. Era moment de tornar cap a casa. Ferrocarrils cap Igualada. I un cop allà, cotxe fins a casa.

Una magnifica jornada al Saló del Còmic on havia tingut el plaer de conèixer alguns dels companys de ComiCat. I ara fins a la propera.

Fi de la crònica

Crònica del 29è Saló del Còmic: 1a part

Divendres al matí de bon matí vaig agafar el cotxe, fins a Igualada, i d’aquí a Barcelona amb l’Igualadina. En arribar a la Capital, primer vaig estar una estoneta a la Facultat, i per allà a dos quarts d’onze, metro cap al Saló del Còmic. Aquest any a diferencia de l’any passat a la cartera tenia un bon feix de diners. Comprar l’entrada i cap a dins que hi falta gent.

Aquest any a diferència dels altres però no hi aniria sol, em trobaria amb altres membres de ComiCat, del qual en sóc nou membre. El primer en trobar-me seria en Nightwing80. Ell ja feia estona que hi era. Justament ens trobem a l’exposició de Comicats: Miols entre vinyetes, on hi havia una espectacular figura a gran mida d’en John Blacksad, protagonista felí de Blacksad obra editada en format integral i en català per NORMA.


A partir d’aquí varem fer una volta llarga pel Saló, mirant altres exposicions com la del 23-F, les promocions de pel•lícules: X-Men: First Class, Transformers 3, Thor, entre d’altres. I amunt i avall, d’aquí cap allà, doncs vam començar a fer les compres.

Primer cap a l’estand de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Tinc pendent de començar Orn de Quim Bou, però mai he trobat el tom 1 en català, i en Nightwing80 té els restants, però bé l’1 no el tenien o sigui que per part meva de moment res de res.

Després destinació cap a Glénat. Enguany el seu estand era en format botiga de metacrilat. Hi vam entrar i a comprar el que tenia pensat. Primer els toms manga: Cinturó Negre 15, Naruto CAT 46 i Negima! 31.

Seguidament tocava el còmic. La nova obra de l’Aleix Saló (Fills dels 80): Españistán, i l’obra del Premi Carnet Jove: Sóc de Poble de Raquel Córcoles i Marta Rabadán.

I com sempre acostuma a passar vaig veure un còmic que no tenia a la llista de la compra i que tenia pendent i és clar cap a la cistella: Nosaltres, els Catalans de Francisco Pérez Navarro i Jan.


Després tocaria la compra de NORMA: La Balada de la Mar Salada, obra on fa la primera aparició Corto Maltès.


I si abans havia estat Nosaltres, els Catalans, hi va haver un altre còmic imprevist que va anar a parar a la motxilla. L’edició catalana de Wilson de Daniel Clowes (La Cúpula).


Les compres previstes i imprevistes ja les havia fet i després de voltar una mica més i fer una cerveseta, va tocar l’hora de dinar. En Nightwing80 aniria cap a una banda i jo cap una altra. Ens retrobaríem després al Saló. Cap a dinar que la panxa ronca.

Fi de la primera part