Lectures còmic: Paciència

Títol: Paciència
Títol original: Patience
Autor: Daniel Clowes
Traducció per: Montse Meneses Vilar
Publicat per: Editorial Finestres, març de 2026
Format: Cartoné - 19 x 24 cm - 180 pàgines - Color
Preu: 28 €

Els meus primers contactes amb Daniel Clowes foren amb les edicions catalanes de Ghost World (La Cúpula, agost de 2008) i Wilson (La Cúpula, agost de 2010), començant per aquesta segona la qual em va captivar i que va donar a peu la compra de la primera. 

Durant força temps, aquestes dues van ser les úniques que tenia a la biblioteca, fins que una nova editorial es va animar publicar aquest autor en català. Així, el setembre de 2023, Editorial Finestres ens va portar la llavors obra més actual seva: Mònica, I ara aquest passat març, Finestres ens ha portat una obra anterior, original de 2016, d'ara fa deu anys, que té també nom femení: Paciència.

Aquesta història té com a protagonistes una jove parella, en Jack i la Paciència, els quals s'estimen molt, però així i tot, hi ha algun secret entre ells, especialment ell que té problemes laborals. Quan saben, que ella està prenyada, els omple d'il·lusió, però també pors i dubtes, davant la situació inestable que es troben, i a pesar de tot, en Jack decideix explicar-li la veritat a la Paciència. I quan torna a casa, és testimoni d'un fet que el capgirarà per sempre, la seva estimada Paciència jau morta a terra. 

I a pesar que ell és innocent, ningú se'l creurà, acabarà en presó preventiva durant un bon any, fins  apareixen proves que l'exculpen, i finalment el deixen lliure. A partir d'aquí, en Jack decideix investigar qui és el veritable assassí de la seva estimada dona, començarà a remoure cel i i terra, i que s'allargarà massa en el temps, fins que s'obre una nova porta davant seu: viatjar en el temps, viatjar al passat, per així mirar d'evitar el tràgic esdeveniment. 
 
Però no només coneixerem la versió d'en Jack, la Paciència també ens donarà el seu punt de vista. I veurem com tots dos tenen les seves inseguretats, en part pels entorns socials en què es van criar i créixer, i els han condicionat la seva vida. Però hi tenim un altre protagonista que dona vida a l'obra,  el treball cromàtic que ens mostra en Daniel Clowes i que ens trasllada al còmics de gran part del segle XX, el que coneixem per l'anglicisme "pulp", que la portada ja ens mostra amb els seus colors tan cridaners i vius. 

Paciència és una obra plena de misteri, un bon thriller, tot esdevenint també una excel·lent història de ciència-ficció, on l'autor, en Daniel Clowes, es permet indicar-nos allò que nosaltres, els lectors podem arribar a pensar. D'una manera subtil, es trenca la quarta paret, el que dona lloc a una proximitat ell i nosaltres. 

Lectures còmic: Droga a la Lluna

Títol: Droga a la Lluna
Autor: Marcos Prior
Publicat per: Editorial Finestres, febrer de 2026
Format: Cartoné - 24 x 17 cm - 112 pagines - Color
Preu: 24 €

Editorial Finestres va iniciar l'any 2026 amb Droga a la Lluna, el primer còmic llarg en català de Marcos Prior, com a novetat de febrer. 

Amb aquest títol cridaner, se'ns presenta una història situada en indeterminat futur, però que viu molt del nostre present. Ens trobem en una mena de societat distòpica dirigida per grans magnats de la tecnologia. 

Així una manera de controlar la societat serà mitjançant els mitjans de comunicació, difonen el seu punt de vista. Doncs serà a través d'un dels principals canals de notícies des d'on anirem seguint els diferents esdeveniments que tenen lloc en aquesta societat. I una en qüestió la vam viure no fa gaires anys, una nova pandèmia vírica està fent trontollar la societat. Així els presentadors d'aquest canal, ocultats per unes màscares més pròpies de Carnestoltes, per així protegir-se, van difonent tot de notícies sensacionalistes. I una d'aquestes és la que dóna nom a aquesta obra. Es veu s’ha trobat droga a la lluna, i això desperta l’interès d'un excèntric multimilionari, un magnat de la tecnologia, el tan conegut  Elon Mask. I sí tal com anirem veient, aquesta mena d'elit del món tecnològic fan i desfan com volen. 

Però per fer front aquest nou poder, s'ha organitzat una resistència i justament serà en els mitjans de comunicació on tindrà lloc aquest camp de batalla, entre les dues faccions, i serà una batalla amb totes les de la llei. Cada facció doncs donarà la seva versió per un mateix fet. 

El que tot just ara comencem a ser-ne conscients, a Droga a la Lluna, hi està completament implementat, com ho són les fake-news, o l'aparició d'aquesta nova classe social d'ultrarics, amb ànsies d'expandir el capitalisme més pur, fins més enllà de la Terra. La Lluna, és només una primera passa, per anar a aquell planeta tan anhelat del Sistema Solar, el planeta Mart com a gran font de recursos naturals.

Així doncs, aquesta obra de Marcos Prior ens mostra amb imatges un terme que segurament encara no hi estem molt acostumats, però d'alguna manera o altra forma part de la nostra quotidianitat: el tecnofeudalisme.  

Lectures còmic: Lignit

Títol: Lignit
Autor: Emma Casadevall
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 200 pàgines - Color
Preu: 25 €

Tancant el 2025, a mitjan novembre, Editorial Finestres va publicar Lignit, d'Emma Casadevall, amb què es va emportar el guardó a Menció al Talent Novell del Premi Finestres de Còmic en Català de 2024. La seva publicació es va anunciar a mitjan juny de 2025 en el seu pla editorial per la tardor d'aquest any 2025. 

Des d'un primer moment l'obra em va cridar l'atenció, ja que l'obra i un servidor teníem un element en comú: l'obra situada al Berguedà i jo sent de l'Alta Segarra, ambdues comarques havien sigut zones mineres de rellevància entre mitjans o finals del segle XIX i bona part del segle XX, compartint la mateixa mena de carbó, el lignit. Cada zona ha tingut la seva pròpia història, però pel que sé, sense haver aprofundit gaire si hi ha més punts en comú, durant els anys 80 del segle XX, la central tèrmica de Cercs va ser alimentada per lignit de Calaf i l'Alta Segarra. 

Majoritàriament, molts de nosaltres hem anat cap al Berguedà i més especialment la zona de l'Alt Berguedà, ja sigui per fer muntanyisme, senderisme, o simplement passar-hi el dia, i és que d'atractius naturals no en falten. Però el que també és visible, són tots els vestigis de l'antiga explotació minera de lignit d'aquesta zona, que ens podem trobar al llarg de la C-16, com la Torre del Comte de Fígols, o separant-nos una mica tenim el poble de Sant Corneli, on molts hi hem fet parada per dinar. 

I justament un dels grans promotors del desenvolupament miner de l'Alt Berguedà fou José Enrique de Olano y Lozaiga, empresari d'origen basc, que el 1909 fou nomenat Comte de Fígols pel rei espanyol Alfons XIII. Justament darrere d'aquest desenvolupament, no només hi havia empresaris com el mencionat Olano, sinó també el govern espanyol com també la Corona. 

Però aquest desenvolupament, molt sovint lligat al progrés, no significa que sigui positiu per la població local, ja que molt sovint la vida de la seva gent es veu capgirada d'un dia per l'altre per afavorir els interessos d'algú totalment aliè a la seva terra. 

L'Alt Berguedà com altres zones dels Prepirineus i Pirineus, durant generacions els seus veïns vivien gràcies a la gestió comunal dels diversos bens que la terra oferia: boscos, rius, pastures, entre altres. De cop i volta, aquesta vida es va veure capgirada per expropiacions forçoses per l'afavoriment de la mineria. I en perdre l'ús d'aquells recursos que sempre havien utilitzat, molts van veure's obligat a treballar de miners, i entrar a formar part d'aquell sistema industrial que va arribar per quedar-s'hi. 

Sense oblidar-se de la implementació de la indústria minera, Lignit dona protagonisme a dues persones d'orígens ben diferents que els seus camins els va portar a les mines. És doncs una història real, una història de no-ficció, una història que ens parla d'aquells que van treballar a les mines en unes condicions de vida gens favorables. 

Un és en Joan, un jove de catorze anys, que deixant la seva masia berguedana, ell i els seus germans petits van anar a treballar a les mines del Coll de Pradell, la zona protagonista d'aquesta història, arribant-hi el 1952. L'altra protagonista no és ni berguedana ni molt menys catalana. Les mines van atraure tota mena de gent de l'estat espanyol, que per un motiu o un altre, hi van fer cap. Ella és la Gabi que amb només quinze anys va deixar el poble de Santiz, a la província de Salamanca, juntament amb la seva família per allà el 1946, a la recerca de feina. 

Ells formaven part dels més desafavorits de la jerarquia de les societats mineres, eren joves i no-casats, l'únic sostre que es podien permetre eren les barraques que ells mateixos creaven, especialment els miners, com el cas del Joan i els seus germans. Les barraques eren llocs on acollien tota mena de gent, molts dels quals fugien de persecucions polítiques, ja que de revolucions i conflictes, no en faltaven, i allà s'hi podien amagar i eren protegits per la resta. 

En Joan i la Gabi en seran dos dels narradors. Un altre, és José Eduardo de Olano, segon comte de Fígols, fill de l'anterior, qui ens donarà la visió de la classe benestant, la qui va canviar la vida d'aquestes muntanyes. I per acabar, justament són les muntanyes l'altre narrador, que ens donaran el seu especial punt de vista. Elles eternes veient com el pas del temps, els efímers humans les van alterant, com el paisatge, segons les seves necessitats. 

Amb diversos narradors, amb diversos moments i històries, els colors és un dels altres elements que destaquen del còmic, adaptant-se a cada una de les situacions que ens trobarem. Però també hi ha tota mena d'elements que ens cridaran l'atenció ja sigui un simple clau, alguns dels animals que convivien a les muntanyes amb els miners, destacant-ne els ocells, o les escenes sobre la vida a pagès que se'ns mostraran. 

Tal com ens diu la introducció, és gràcies a la recerca doctoral de la Laia Gallego, una bona amiga de l'Emma Casadevall, que ella ha pogut desenvolupar el còmic que tenim entre mans. Són diverses les presentacions d'aquest còmic, que hi van les dues juntes, explicant-nos la part més social i humana d'aquesta obra. 

Amb Lignit, coneixerem testimonis reals d'aquells que van viure de primera mà la vida a les mines, i justament des de l'esglaó més baix del sistema industrial miner. És doncs un homenatge al passat que alhora ens permet conèixer el nostre present tot fent èmfasi a aquells que ens van precedir, i com els canvis socials, econòmics i polítics els van fer encaminar cap a llocs ben aliens i diferents de tot allò que havien conegut. 

Lectures còmic: El llibre del Gènesi

Títol: El llibre del Gènesi
Títol original: The book of Genesis
Autor: Robert Crumb
Traducció per: Carlos Mayor
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 218 pàgines - B/N
Preu: 25 €

A mitjan juny de 2025, Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor d'aquest passat any. Anunciant cinc títols, el quart títol que va publicar a principis de novembre va ser El llibre del Gènesi, de Robert Crumb, així el cèlebre autor i pioner del còmic underground arribaria en català amb la seva il·lustració del primer llibre del Pentateuc, que fou publicat originalment el 2009. 

Llibre sagrat pel judaisme i, per tant, més tard pel cristianisme, que tal com diu el seu propi nom, vol explicar els orígens d'aquella gent, que serien els primers hebreus, segons les seves històries fundacionals i com veien el món que els envoltava. 

El Gènesi està format per cinquanta capítols, que van des de la creació de la Terra i el primer home i la primera dona i la seva posterior expulsió del Paradís, tot passant per Noé i el Diluvi Universal i finalment tindrem el gran blog dedicat a Abraham i el seu llinatge. 

Molt o poc, tots coneixem aquestes històries. Tenint en compte el que jo he viscut, al seu dia vaig fer religió cristiana (o el nom que tingués) a primària com també catequesi per fer la comunió i, per tant, d'alguna manera o altre aquests temes es tocaven, entrant a formar part del bagatge cultural. Evidentment, aquí les he vist al complet sense alteracions o les mínimes necessàries tal com explica el seu autor, però sempre la màxima fidelitat al text original, que en aquest cas ha tingut en compte diverses fonts com són la Bíblia del Rei Jaume, però sobretot ha tingut en compte a la traducció anglesa de Robert Alter, The five books of Moses, de 2004. Per la traducció al català, Carlos Mayor a part del text de Crumb, també ha consultat la Bíblia de Montserrat i la de l'Associació Bíblica de Catalunya, a més de versions en altres llengües en casos puntuals. 

Hem de tenir compte que aquest text no deixa de ser una recopilació de les històries orals que es transmetien, algunes ja escrites cap al 1000 aC, i ja cap al segle VI aC, els sacerdots israelites van acabar recopilant en la Torà, o els Cinc Primers Llibres de Moisès, que són el Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi.

Així doncs, podem entendre, que si l'oralitat ja podia ser ambigua i diversa, el pas cap al text escrit, ja va implicar, que segons els interessos del moment, algunes coses quedessin per la perpetuïtat i d'altres no. Al cap i a la fi, no estem parlant d'un document històric amb tots els ets i uts, sinó, sinó un recull d'històries i llegendes, moltes de les quals provenien d'altres pobles contemporanis o anteriors. 

Així, són molts els estudiosos que han analitzat amb profunditat aquests textos, cercant el real i veritable que hi ha en ells. Però a part d'això, són moltes les coses que s'hi explique al Gènesi que a més o menys evidència ens poden sorprendre, i que amb més detall, ens explica Crumb al final del llibre. Així, hi podem fer moltes lectures. I és per això que m'agradaria destacar dues coses.

Quan pensem en monoteisme, molts pensem en les tres grans religions el judaisme, el cristianisme i l'islam, però en l'origen de tot, hi observem un politeisme primigeni, on a part del "déu altíssim" com se'ns menciona en diversos moments, també es parla d'altres éssers divins. Així doncs, fou amb el temps que es va fixant la figura d'un sol déu totpoderós, eliminant totes les deïtats que llavors també convivent amb el mencionat "déu altíssim". 

I l'altre aspecte que també m'ha interessat i que Crumb també li dóna molta importància en els seus comentaris és en la dualitat patriarcat-matriarcat. Això es mostra en tota la part dedicada en a la figura d'Abraham i el seu llinatge. 

Abans de tractar aquest aspecte, primer voldria fer alguns incisos sobre la seva figura. En primer lloc, no hi ha cap prova documental de la seva existència. Com a segon punt, és amb ell i la seva sement, o sigui el seu llinatge, on apareix per primer cop la idea que amb el seu llinatge s'inicia el fet de ser el poble escollit per Déu i el seu dret d'establir-se i viure en el País de Canaan, és a dir el que avui en dia coneixem en la dualitat Palestina-Israel, amb tot el que això comporta. Aquesta idea s'anirà repetint diverses vegades al llarg dels capítols. I, en tercer lloc, la seva figura és comuna i en certa manera central en les tres religions monoteistes. Pel judaisme, n'és el primer patriarca, el considerat primer jueu. Pel cristianisme, a part que del seu llinatge es creu que en naixeria Jesús, també és considerat un model de fe amb Déu, especialment pel capítol en la intenció de sacrificar el seu fill Isaac. I per l'islam, Abraham també sent pare d'Ismael, és considerat aquest el pare dels pobles àrabs. 

Havent introduït aquests aspectes que envolten la figura bíblica d'Abraham, retornem a la dualitat del patriarcat-matriarcat. Aquest és un aspecte que Robert Crumb va aclarir amb el llibre titulat Sarah the Priestess, de Savina Teubal (1984). Sinteritzant-ho una mica, en aquells remots temps, molt abans del que s'explica en aquests passatges d'Abraham i el seu llinatge, coexistien en aquelles primeres societats i civilitzacions els patriarcats i matriarcats. Cada un tenia el seu paper en els orígens d'aquelles primeres societats i ciutats-nació, que es formaven al Pròxim Orient. De mica en mica, però i de manera sembla que gradual el patriarcat va anar substituint el matriarcat, fent-lo anar desapareixent. I això darrer és el que ens deixa entendre els diferents capítols d'Abraham i la seva sement. Ell i el seu Déu, simbolitzen el patriarcat, mentre que les figures femenines principals, Sara, Rebeca i Raquel, mostren l'encara matriarcat en procés de desaparició. Sense fer-ho molt evident, ens mostra rastres de societats o maneres de viure matrilineals. 

Així doncs, els comentaris de Robert Crumb que ens mostra al final de llibre, són rellevants a l'hora d'entendre que signifiquen molts dels aspectes va apareixent, com són aquests dos aspectes que he volgut ressaltar.

Si hi ha una cosa que és segura, seguint les idees d'uns textos considerats sagrats, sobrevivint el pas del temps a diferència d'altres textos sagrats, ha donat lloc que en nom d'ells, s'hagin i encara es cometin guerres i tota mena de crueltats, ja no només al Pròxim Orient sinó arreu de tot el planeta. 

Independentment del valor i lectures que li donem cadascú, amb El Llibre del Gènesi ens ha arribat per fi en Robert Crumb en català, fent-ho amb una obra molt ben treballada i magníficament il·lustrada. 

Lectures còmic: La cita

Títol: La cita
Autor: Pau Valls
Publicat per: Editorial Finestres, octubre de 2025
Format: Rústica amb solapes  - 17 x 24 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 24 €

A mitjan juny de 2025, Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor d'aquest passat any. Anunciat cinc títols, el tercer que va publicar a mitjan octubre va ser La cita, de Pau Valls.

Aquest és el primer còmic de Pau Valls que ha creat, i que Finestres li ha donat l'oportunitat de donar-li la llum, tot un encert com veurem amb la seva lectura. Però aquest passat 2025, també s'ha donat a conèixer al públic més infantil amb sèrie de còmic, de moment amb dos volums, dibuixant un capibara com protagonista amb guió de Carla Gracia: El Capibara i els seus amics i El Capibara i l'amiga rondinaire (La Galera, setembre i novembre de 2025). 

La cita és la història de dos homes que accidentalment creuen les seves vides. El primer és l’Hèctor, un conserge d'institut de mitjana edat amb poca sociabilitat, que això comporta que rarament els professors del centre el tinguin en compte, però ara està ben il·lusionat, ha de tenir una cita amb una dona que ha conegut per internet. En segon lloc, tenim en Víctor a qui la vida tampoc l'ha acompanyat, veient-se implicat en afers criminals i ara ha de portar a terme un encàrrec complicat per certa persona. 

Un amb il·lusió i l'altre obligat per les circumstàncies, cada un conduint el seu cotxe cap al seu destí, en sentits oposats de la mateixa carretera, acabaran topant-se, tenint un accident que farà que es coneguin. Tots dos en surten il·lesos, però els cotxes queden inservibles. I ara a contracor, l'Hèctor es veurà obligat a acompanyar en Víctor a complir la seva respectiva missió: lliurar un cadàver a certa antiga discoteca, havent de deixar de banda l'esperada cita.  

Mentre seguim l'aventura d'aquests dos personatges, anirem coneixent diferents fragments dels seus respectius passats, i com el què ha succeït ha acabat desembocant en el present. Ens trobem en allò tan conegut de "I si allò hagués anat d'una altra manera, hauria acabat passant el mateix?"

La cita és una comèdia negra on hi faltarà l'humor, l'emoció, la tensió com tampoc la sang. És una història molt ben construïda, alternant adequadament passat i present per així anar creant les històries dels dos protagonistes i, per tant, la d'aquesta història, que ens sorprendrà amb el seu desenllaç.

Lectures còmic: Fibi

Títol: Fibi
Títol original: Alyte
Autors: Jérémie Moreau
Traducció per: Pau Gros Calsina
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2025
Format: Cartoné  - 18 x 24 cm - 304 pàgines - Color
Preu: 30 €

Fou a mitjan juny, quan Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor de 2025. Llavors va anunciar cinc títols, i el segon a publicar-se al setembre fou Fibi, de Jérémie Moreau.

És el segon títol que podem gaudir en català d'aquest autor francès. L'any passat, Finestres ens va portar Els Pizzlys, una història d'una família parisenca de tres germans que acabava vivint a Alaska, convidats per una dona que anys que no la trepitja. Un cop allà, veurà com aquella terra ha canviat, els cicles de la natura s'han vist alterats pel canvi climàtic, i nous animals han aparegut com a conseqüència: els pizzlys, els híbrids entre els ossos polars i els grizzlys, la subespècie d'os bru d'Americà del Nord.

Així sense allunyar-se gaire del tema naturalista d'aquesta obra, serà aquest el tema principal d'aquesta nova obra, Fibi, que s'ha publicat enguany.

El nostre protagonista és un gripauet, cosa molt rar, que s'anomena Fibi, que tal com ens podem imaginar prové d'"amfibi". Ara bé, el seu nom original és Alyte, que ve d'"Alytes", un gènere de gripaus, on els mascles acostumen a porter els ous al capdavall de l'esquena entre les potes posteriors. D'aquest gènere a casa nostra tenim el tòtil (Alytes obstetricans). A causa de portar els ous a sobre, també se'ls coneixen com a gripaus paridors o llevadors. 

Aquest gripauet ens acabarà encisant i encantant, però sense cap mena de màgia implicada. Això és perquè la història d'en Fibi és molt bonica i tendra però amb un començament molt traumàtic. 

Tot comença quan un gripau travessa un "ser" aliè a la natura, un "ser que comporta la mort". Allà acabarà aixafat, ferit de mort, però una força interna el portarà a arribar allà on volia anar, un esplendorós bassal d'aigua. L'objectiu era portar-t'hi els ous, per tal que els seus fills hi puguin descloure, però malauradament només un d'aquest ha quedat il·lès, del qual en sortirà en Fibi. 

En Fibi, un petit capgròs sol i indefens es trobarà de cop i volta en un món que no coneix, i que a mesura que passi el temps, veurà que hi ha tota mena de perills, però tots ells formant part del cicle de la natura, la vida i mort són dues cares de la mateixa moneda. La mort d'un ésser implica la vida d'un altre. I això no ho descobrirà no pas sol, sinó que al llarg del seu viatge d'autodescobriment farà diverses amistats: salmons, cabres, llops, i fins i tot, un arbre ancià. 

I en aquest llarg viatge també experimentarà un altre fet, el seu cos canviarà. De ser un maldestre nadador, passarà a ser una criatura que amb quatre potes caminarà per terra. Així des d'aquest punt de vista, veurem que tindrà dues vides, i la visió del món que l'envolta serà diferent en cada una.  

I arribarà el moment, que haurà de fer front aquell obscur perill que va marcar durament el seu naixement. I tot el que haurà après des de llavors, ho haurà d'usar per superar aquest dur obstacle, que prou bé que ens podem imaginar és un element de creació humana. 

Amb un llenguatge molt peculiar, per referir-se entre ells, els animals, i els altres elements de la natura, entenent que part del mèrit és del traductor, en Pau Gros Calsina, Fibi és una magnífica faula amb un missatge profund, contraposant la natura, i el cicle vital dels gripaus en concret, amb l'alteració que suposem els humans amb les nostres infraestructures. A pesar d'això, en gaudirem molt, ja que les il·lustracions estan bellament acolorides, donant-los una gran força expressiva, amb unes escenes que contemplarem observant-ne tots els detalls.

Tenim entre mans una novel·la gràfica que ens captivarà per la seva història i el seu missatge, però especialment per l'animal escollit per ser-ne el protagonista, i que Jérémie Moreau ens ha sabut aproximar magníficament. 

Com apunt final, la seva lectura m'ha recordat justament a un documental, també francès, de 2015 titulat Les estacions (Les saisons) que també comptem en català. En aquest també ens contraposa els cicles de la natura, i com es van començar a veure afectats a partir de la nostra irrupció. 

Lectures còmic: La senyora Marga i els vampirs

Títol: La senyora Marga i els vampirs
Títol original: Margarita contra los vampiros 
Autors: Javier Pérez Andújar (guió) i Raquel Garcia Ulldemolins (dibuix)
Traducció per: Martí Sales
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2025
Format: Rústica amb solapes  - 21 x 27 cm - 136 pàgines - Color
Preu: 25 €

Fou a mitjan juny, quan Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor de 2025. Llavors va anunciar cinc títols, i el primer a publicar-se a principis de setembre fou La senyora Marga i els vampirs, de Javier Pérez Andújar i Raquel Gu.

La Marga és una senyora ja gran que segueix una rutina al seu dia a dia. Fins a qui tot normal, una vida sense alts ni baixos. Però ves per on, de cop i volta el seu carret de la compra esdevé tot misteriós. D'aquest en surt la seva amiga Júlia convertida en un esperit, a qui fa temps va perdre la pista. Ara la Júlia li demana ajuda.  Resulta que fa molt de temps, va ser segrestada per un vampir, de qui malauradament se'n va enamorar. Cansada del tracte que rep, espera que la seva antiga amiga, la Marga, la rescati. 

La Marga vol salvar-la sigui com sigui, i ho farà acompanyada d'aquells amb qui més confia i que forment part de la seva quotidianitat: en Quico, el jove amo del bar xinès; i en Miguel, un antic legionari que ven loteria a prop del bar, i que sempre va acompanyat del seu gosset Macuto. 

Així, aquests quatre personatges emprendran un llarg camí, tot recorrent bona part d’Europa cap a Transsilvània, tot trobant-se amb tota mena d'éssers fantàstics, en una història d’aventures i d’humor. 

Aquesta obra podria ser simplement entretinguda, que ho és molt, però té molts valors afegits. Primer, tenim el quartet protagonista, que ja de per si, tenen la seva pròpia força cada un. Al cap i a la fi, aquelles obres on l'equip de protagonistes hi hagi un gos, valdran la pena. D'exemples en el còmic i la cultura popular no en falten. 

En segon lloc, tenim uns magnífics jocs de paraules, i entenc que gran part del mèrit és de la traducció a càrrec de Martí Sales, per aproximar en català les corresponents versions en castellà. Parlant de jocs, el còmic en si és un joc tal com ja veureu. 

I com tercera cosa que dona molta profunditat a l'obra, és la sèrie infinita de referències visuals i textuals que apareixen, tant de personatges reals com de ficticis, com d'altres elements, els quals se'ns mostren a la llarga llista d'aguerriments que trobem al final del llibre. 

Amb totes referències, el que volen els autors és agrair d'alguna manera a tota persona i tot allò que han estat importants en les seves vides. Amb tantes referències, podem entendre que hagin tardat uns tres anys a crear aquest còmic. 

Així doncs, a part de seguir les aventures d'aquests quatre protagonistes, el lector també tindrà el joc d'anar copsant totes aquestes referències, i segons la cultura que tinguem, algunes les endevinarem de seguida, d'altres un cop llegint els agraïments, i d'altres que simplement no ens serà impossible. 

Lectors i lectores, La senyora Marga i els vampirs no és només un còmic per entretenir-se. És un complex joc, on com a jugadors d'un joc de taula, de casella en casella, també viurem i gaudirem aquest còmic d'una altra manera. Així, un agraïment final a en Javier i a la Raquel per aquest magnífic treball, on tothom sense cap mena de dubte el gaudirà. 

Lectures còmic: Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català

Títol: Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català
Autors: Diversos
Publicat per: Editorial Finestres, abril de 2025
Format: Rústica  - 19 x 26 cm - 184 pàgines - Color i B/N
Preu: 20 €

El passat abril de 2024, el diari Ara va convocar la cinquena edició del Premi Ara de Còmic en Català, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'Editorial Finestres, amb l'objectiu de potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.

A mitjan desembre de 2024 es va anunciar l'obra guanyadora d'aquesta cinquena edició: Indis de Barcelona, de Lluc Silvestre i Ed Carosia. 

De totes les obres rebudes, se n'ha fet una selecció que juntament amb la guanyadora, formen part del cinquè volum recopilatori que Editorial Finestres ha publicat a principis d'aquest abril de 2025. Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català és el resultat final d'aquesta selecció que ens presenta l'obra guanyadora i deu obres més, o sigui un total d'onze historietes sorgides d'aquesta cinquena convocatòria del Premi Ara. 

Vegem les onze historietes breument tot seguit.

- Indis de Barcelona, de Lluc Silvestre i Ed Carosia (Obra guanyadora). Aquest duet ja va participar en el primer Vinyetari (2021) amb Beirut, més enllà de la música. 

Aquest cop ens fan una reflexió que van tenir amb l'esclavitud els famosos indians que van ser rellevants en la revolució industrial del segle XIX a Catalunya, fent un paral·lelisme actual als estereotips i prejudicis que atorguem als ciutadans de Llatinoamèrica. 

- Vols venir a Montserrat a veure ovnis amb l'Oriol Junqueras?, de Joan Ferrús i Camille Vannier.

Historieta divertida on viurem el conegut fenomen d'ovnis a Montserrat tenint-hi com a convidat especial l'Oriol Junqueras abans que fes el salt a la política. 

- Una data, totes les dates, de Marc Zanón i Vicente Perpiñá Giner. 

Relat de com una data qualsevol, un dia i un mes, en diferents anys hi han esdevingut desgràcies, lligant-ho amb una història molt personal, la mort d'un pare. Però donant-hi un missatge final d'esperança. 

- La fuga, d'Andrea Momoito i Carla Berrocal, amb suport a la traducció de Silvia Vázquez. Carla Berrocal ja va participar en el segon Vinyetari amb La disfressa infinita. 

Una historieta que ens aproxima a la institució franquista Patronato de Protecció de la Mujer, en la qual s'hi internaven dones que no seguien les normes morals de la dictadura. 

- Ofegar-se, d'Annadiplosis, que ja va participar en el quart Vinyetari (2024) amb És només carn. 

Un relat sobre els records d'infantesa, alguns de traumàtics o no desitjables, vistos des de l'edat adulta. 

- La paella, de Moisès Casanovas. 

La història d'una parella de gent gran de com van arribar a Barcelona, deixant la seva Badajoz natal, quan eren joves per començar una nova vida cercant prosperitat. 

- Infern, de Montse Batalla i Xevi Domínguez Cortès.  Relat molt íntim de com es viuen els atacs de psicosi, vist per qui ho pateix i qui l'acompanya en aquest patiment. 

- Terra, d'Àlex Martínez Ruano: Un relat que ens mostra els problemes de la pagesia, sent un dels exemples la complexa burocràcia que els agricultors i ramaders han de portar a terme. 

- La penúltima etapa, de Marc Zanón i Martí Raset: Un relat que ens mostra que implica fer-se gran amb el pas de l'adultesa a la vellesa, que sense témer la mort, es posa èmfasi en l'estat i com s'arribarà a aquesta. 

- Turisme i Utopia: països reals, viatges imaginaris, de J. Lobo Hispano López. 

Una historieta de com els relats i novel·les d'utopia del passat han influït en el turisme modern, comportant perjudicis com la massificació a les destinacions turístiques. 

- Calonge, de Ferran Vidal. Autor que ja ha participat en els dos primers Vinyetari, amb Força (2021) i Sant Boi (2022). 

Aquest cop reivindica la figura d'Antoni Calonge, que es va donar a conèixer a la revista El Víbora. Una historieta breu i intensa com la vida del mateix Calonge. 

Historietes de tota mena, cada una amb els seus estils de dibuix i colors, cada una amb base real. Amb algunes riurem, d'altres ens colpiran, algunes basades en fets i personatges reals, en alguns casos aliens als autors, i d'altres provinents del seu respectiu ambient personal. Historietes de no-ficció per tots els gustos, creades per autors de tota mena, alguns amb recorregut, i d'altres que tot just han fet les primeres incursions al món del còmic. 

A principis d'abril d'enguany es va anunciar la sisena convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, que finalitzarà a principis de setembre. Data a partir del qual, tocarà escollir-ne una obra guanyadora, seleccionar-ne les millors i així recopilar-les en un sisè Vinyetari que també serà publicat per Finestres el 2026.

Lectures còmic: La maledicció de Castelmaure

Títol: La maledicció de Castelmaure
Títol original: Castelmaure
Autors: Lewis Trondheim (guió), Alfred (il·lustracions i color) i Lou (color)
Traducció per: Pau Gros Calsina
Publicat per: Editorial Finestres, març de 2025
Format: Cartoné  - 19,4 x 25,4 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 24 €

Aquest passat març de 2025, Editorial Finestres va publicar La maledicció de Castelmaure del guionista Lewis Trondheim i del dibuixant Alfred, els quals ens traslladen en un conte medieval.

De contes ambientats en món medievals o similars prou que en coneixem, i des de ben petits n'hem seguit les peripècies dels seus protagonistes. Els contes són la forma de relats breus més antiga de la història que transmesos oralment, han passat generació rere generació, i amb l'aparició de la impremta, molts han sobreviscut durant segles, així arribant a moltes llengües i racons llunyans del seu lloc d'origen. I si fem una breu anàlisi del que ens expliquen els contes, en molts casos, tenen un missatge alliçonador, dient-nos allò que es pot fer i que no es pot fer, el que és bo i el que és dolent.

En el cas de La maledicció de Castelmaure ens trobem amb un conte medieval per al públic adult, on el protagonista és un mitògraf, qui es dedica a recollir contes i relats diversos, sent un dels misteris que ha intentat treure'n l'entrellat que és la desaparició del rei Éric ja fa vint anys. Una desaparició que va capgirar el castell on vivia, Castelmaure, ara envoltat d'una tempesta perpètua.

No va tenir sort en trobar el rei Éric, en canvi, la seva feina recorrent camins i pobles li ha permès descobrir tota mena d'històries, moltes les quals tenen diverses versions que ha escoltat i recollit en llocs diferents. Ja ho té l'oralitat que acostuma a canviar de mica en mica la història original.

Així amb ell, el mitògraf, com a eix central, en els primers capítols d'aquesta història, se'ns presentaran diversos personatges, cada un amb les seves particularitats, que de mica en mica s'aniran entrellaçant i interconnectant a mesura que avança la història, fins a revelar-nos la fosca veritat que s'amaga en la desaparició del rei Éric i la maledicció de Castelmaure.

La maledicció de Castelmaure és una atractiva història, que es va devorant de mica en mica i sense parar fins al seu final, i que com a bon conte que és, amb el seu ambient de fantasia, també té el seu corresponent missatge alliçonador.

Lectures còmic: Canícula

Títol: Canícula
Autor: Adrià Turina
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2024
Format: Rústica amb solapes  - 17 x 24 cm - 164 pàgines - Color
Preu: 24 €

El passat novembre de 2024, Editorial Finestres va publicar Canícula d'Adrià Turina, obra que va obtenir la menció especial al talent novell de la segona edició del Premi Finestres de Còmic en Català corresponent a l'any 2023.

El seu anunci tingué lloc el febrer de 2023, que va anar acompanyat de l'anunci de l'obra guanyadora, El rei dels cargols de David Pamies i David Sánchez, que fou publicat el passat març de 2024.

Una canícula, el títol d'aquesta obra, és el període que correspon als dies més càlids de l'estiu, on el sentit comú ens fa pensar que el millor és estar-se ben refugiat, intentant estar fresc, i resguardar-se de les altes temperatures. Però sempre hi ha aquella persona que no para quiet, sempre amunt i avall, i aquí n'hi trobarem algun d'aquesta mena, fent coses d'allò més inversemblants.

Ens situem en poble de la costa del Maresme als inicis dels 2000, trobant-nos en ple estiu, que ha vingut acompanyat d'una forta onada de calor, i a més també hi tenen lloc una sèrie de robatoris amb violència amb el malestar veïnal que això provoca.

Així, en mig d'aquesta situació coneixerem la Paula, una jove adolescent, que viu amb el seu tiet i està obsessionada amb el món dels ovins i extraterrestres, i així és una fidel clienta del videoclub, llogant tota mena de films d'aquesta temàtica que tant li interessa.

Aquesta situació aparentment normal, donarà a lloc a una trama criminal de sang i fetge, on la Paula sense saber-ho, hi acabarà involucrada, tenint un paper cabdal en el seu desenvolupament i desenllaç. La rao és que estarà envoltada per personatges del tot pertorbats, que en seran els altres protagonistes d'aquesta obra.

Això és perquè tal com es diu, a l'estiu, tota cuca viu, i amb aquesta canícula les temperatures pujaran a límits insospitats, parlant metafòricament per la mena de gent que veurem i per tot el que hi passarà.

Canícula és un thriller molt cinematogràfic, els films d'extraterrestres de la Paula seran ben innocents, comparat amb què s'esdevindrà. El videoclub i altres llocs seran els escenaris d'una filmografia ben sanguinària.

Sorpresa rere sorpresa, i amb els seus corresponents girs de guió, viurem uns dies ben ardents en aquest anònim poble de la costa del Maresme.

Els Pizzlys

Títol: Els Pizzlys
Títol original: Les Pizzlys
Autor: Jéremie Moreau
Traducció per: Pau Gros Calsina
Publicat per: Editorial Finestres, octubre de 2024
Format: Cartoné  - 22 x 29 cm - 200 pàgines - Color
Preu: 34 €

Aquest octubre de 2024, Editorial Finestres ha publicat Els Pizzlys de Jéremie Moreau, la primera obra d'aquest autor que ens arriba en català.

En llegir la seva sinopsi, vaig saber que havia de formar part de la meva biblioteca, i en haver acabat la seva lectura, no em vaig equivocar en comprar-lo.

La història comença a París. Allí, en Nathan és un jove conductor d'Uber que fa mil hores al volant per tal de cobrir les seves necessitats i despeses, i especialment dels seus germans petits, la Zoé i l'Éttiene, ja que malauradament se'ls hi va morir la mare no fa gaire.

Passar tantes hores al volant, i sempre pendent del GPS, li acaba passant factura, la seva salut se'n ressent i es veu afectat per uns estranys atacs de vertigen. Finalment, arriba aquell dia en què passa l'inevitable. Un dia de pluja, una clienta, l'Annie, cap a l'aeroport on viatjarà fins a Alaska per tornar-hi després de quaranta anys. Durant el trajecte, a causa del mal temps, i també perquè el GPS no funciona, a en Nathan li agafa un altre atac, comportant un accident, que deixa el cotxe irrecuperable.

Havent passat per l'hospital i ja casa d'en Nathan, l'Annie els proposa que vagin amb ella a Alaska, a viure-hi un temps. A pesar de la incertesa inicial, els quatre hi faran cap. 

Però un cop a Alaska, l'Annie no es trobarà la mateixa terra que fa quaranta anys, i ja que ha canviat, els cicles de la natura ja no són els que ella coneixia. Però per als tres germans, l'estada no començarà gens bé, són en un racó de món completament diferent a París, amb unes dinàmiques i uns fers totalment diferents. Adaptar-s'hi serà tot un esforç i cadascú ho farà a la seva manera. 

Adaptar-se als canvis és una de les premisses que mostrarà aquesta obra, i és que un dels primers animals que es trobaran els nostres protagonistes serà un pizzly, un híbrid entre un ós polar i grizzly, la subespècie d'ós bru d'Americà del Nord.

Alaska tal com veurem, es veu afectada pel canvi climàtic, tal com l'Annie i els seus antics coneguts reconeixeran, i el pizzly n'és un exemple, apareixent davant la cada vegada més freqüent superposició territorial de les dues espècies que el precedeixen. El pizzly serà el símbol de l'adaptabilitat en aquests nous temps, i esdevindrà pels germans, cadascú a la seva manera, un referent per adaptar-se en aquesta nova casa. Així, es pot afirmar, que simbòlicament els tres germans aniran esdevenint uns nous pizzlys en aquesta Alaska canviant.

Un passat amb unes regles definides que ja no existeix ha donat a un present ben incert i sense regles. Aquelles lleis de la natura que se seguien, ja no hi són. Ara hi ha un caos, on no se li veu ni un mínim d'ordre. 

Els Pizzlys no només ens parla dels canvis que pateix la natura per culpa del canvi climàtic causat per les nostres activitats, sinó també, ens parlarà del xoc cultural entre tradicions indígenes d'Alaska que amb prou feines subsisteixen davant l'avenç de la uniformització occidental. Les referències a mites i històries ancestrals seran presents al llarg de la història.

Tenim entre mans una novel·la gràfica que ens captivarà no només pel seu argument i el simbolisme que conté, sinó per les magnífiques il·lustracions i els seus colors que enforteixen la història.

Vinyetari 4. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català

Títol: Vinyetari 4. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català
Autors: Diversos
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2024
Format: Rústica  - 17 x 24 cm - 152 pàgines - Color
Preu: 22 €

El passat maig de 2023, el diari Ara va convocar la quarta edició del Premi Ara de Còmic en Català, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'Editorial Finestres, amb l'objectiu de potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.

A principis de novembre de 2023 es van anunciar les dues obres finalistes, tenint l'acte d'entrega del premi a principis de desembre. Cafè Americà de Susanna Martín fou l'obra guanyadora i l'altra obra finalista fou Pals a les rodes de Maribel Carod.

De totes les obres rebudes, se n'ha fet una selecció que juntament amb les dues mencionades, formen part del quart volum recopilatori que Editorial Finestres ha publicat a mitjans d'aquest setembre de 2024. Vinyetari 4. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català és el resultat final d'aquesta selecció que ens presenta l'obra guanyadora, la segona finalista i vuit obres més, o sigui un total de deu historietes sorgides d'aquesta quarta convocatòria del Premi Ara. 

Vegem les deu historietes breument tot seguit.

- Cafè americà, de Susanna Martín. (Obra guanyadora): Un relat on Susanna ens parla del seu viatge cap al no-binarisme, posant com a punt rellevant quan es va fer la doble mastectomia. 

- Pals a les rodes, de Maribel Carod (Obra finalista): Historieta on l'autora ens fa una reflexió personal sobre la seva experiència amb la mobilitat amb cotxe.

- Instruccions per a fer un pou, d'Alba Domingo: Relat sobre la pèrdua del coneixement de pagès per la manca de relleu generacional.

- Es només carn, d'Annadiplosis: La importància dels nostres aspectes, comportant visibilitat o bé passar desapareguts, tot repassant films de terror.

- El meu besavi sense tomba, de Toni Benages i Ramon Pereira: Història personal sobre un besavi mort a la Guerra Civil, enterrat en un lloc desconegut i, per tant, sense dignitat. Un cas dels molts que encara hi ha avui en dia.

- Fer poble, de Feliciano García Zecchin: Relat de com ha canviat la manera de viure als petits pobles.

- Japó, d'Aina Riu: Una història personal sobre una estada al Japó durant el 2012.

- No-ficció, de Sergi Moreso: Autor habitual que ja coneixem dels altres tres Vinyetaris amb Verdura (2021), Invasors (2022) i Xerric (2023). En aquesta ocasió, amb humor, ens parla de com crear històries de no-ficció.

- Ulla, d'Anna-Lina Mattar: Història familiar de l'autora a l'Alemanya de 1945, en plena ocupació russa i americana, esdevenint un malson durant els darrers mesos del conflicte bèl·lic. 

- Crohn, de Rosa Codina: Autora que ja va ser present al tercer Vinyetari amb Precària. Aquest cop ens parla sobre com conviu amb una malaltia crònica com és el Crohn.

Historietes de tota mena, cada una amb els seus estils de dibuix i colors, cada una amb base real. Amb algunes riurem, d'altres ens colpiran, algunes basades en fets i personatges reals, en alguns casos aliens als autors, i d'altres del provinent del seu respectiu ambient personal. Historietes de no-ficció per tots els gustos, creades per autors de tota mena.

A finals d'abril d'enguany es va anunciar la cinquena convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, que va finalitzar a principis de setembre. Data a partir del qual, tocarà escollir-ne una obra guanyadora, seleccionar-ne les millors i així recopilar-les en un cinquè Vinyetari que també serà publicat per Finestres el 2025.

El que més m'agrada són els monstres. Segona part

Títol: El que més m'agrada són els monstres. Segona part
Títol original: My favorite thing is monsters, vol. 2
Autors: Emil Ferris
Traducció per: Montse Meneses
Publicat per: Editorial Finestres, abril de 2024
Format: Rústica - 20,5 x 26,5 cm - 424 pàgines - B/N i Color
Preu: 40 €

El juliol de l'any passat, Editorial Finestres ens va sorprendre amb l'anunci de la publicació per aquest any 2024 de My favorite thing is monsters de l'autora estatunidenca Emil Ferris.

Així aprofitant el llançament del seu segon volum en anglès enguany, Finestres ha publicat aquest passat abril els dos volums de l'obra que coneixem en català com a El que més m'agrada són els monstres.

En el primer volum coneixem la protagonista d'aquesta història, la Karen Reyes, una nena de 10 anys que viu a la ciutat de Chicago (Illinois, EUA), a finals dels anys 60 del segle XX. És una apassionada del món dels monstres, i gran lectora de les revistes d'aquesta temàtica que es publicaven llavors. Tant és la seva passió que ella mateixa es representa com una nena-llop al seu diari, en el qual relata el seu dia a dia, el qual destaca per les seves excel·lents il·lustracions. Però aquella aparent normal vida, es trasbalsa quan té lloc l’assassinat de la seva enigmàtica i estimada veïna, Anka Silverberg, i per tant el diari serà el mitjà en el qual relatarà la investigació que tal com sabrà a mesura que s'endinsi en la investigació, fou una supervivent de l'Holocaust.

A mesura que la Karen aprofundeix en aquest cas, s'anirà creuant amb tots aquells que l’envolten: en primer lloc, la seva mare Marvela, el pal de paller de casa i el seu germà Deeze; i, per altra banda, els veïns del bloc on resideix, com en Sam Silverberg, l'espòs de l'Anka; en Jack Gronan, propietari de l’edifici, i la seva dona Sylvia; i afegint-hi també part dels seus amics i companys de classe, alguns d'ells força peculiars. 

Així doncs, a través de totes aquestes trobades, no només ens endinsarem en l'assassinat de l'Anka, permetent-nos la investigació aprofundir en el seu passat fosc, dur i trist a l'Alemanya nazi, sinó que també coneixerem la realitat social de Chicago de llavors, i quan un càncer afecti la seva mare, amb la corresponent mort, que s'esdevindrà al final  del primer volum, secrets ben enterrats en el si de la seva família, es veuran alliberats.

Amb la revelació d'un primer secret molt ben amagat, començarem a endinsar-nos a aquesta segona part d'El que més m'agrada són els monstres, on ara la Karen només tindrà el suport del seu germà Deeze com a familiar, a pesar de les seves diferències i discrepàncies.

Malgrat l'enyorança de la seva mare, amb son germà tindrà més llibertat, descobrint i aprofundint la seva pròpia identitat, i alhora descobrint els secrets amagats de la seva família i de l'edifici on viu. Tota aquesta sèrie de descobertes es faran paral·lelament amb la investigació de la mort de l'Anka, de la qual en coneixerem molts més detalls.

L'obra doncs ens mostra dues menes de monstres, aquells imaginaris que la Karen voldria ser, i que voldria que existissin, i aquells reals que emergeixen de l'interior dels humans, tal clarament se'ns explicarà en les darreres paraules d'aquesta obra, mostrant-nos el veritable significat del títol de l'obra. 

 

Aquesta magnífica obra en tot el seu conjunt retrata no només la història de certs veïns de Chicago, amb tot el seu context social de l'època, sinó també, la història de part de la humanitat. El passat que se'ns mostra, es barreja amb el seu present, tot creant una lectura que es mereix el seu corresponent temps, ja no només pel que s'explica, sinó per les magnífiques il·lustracions que presenta. Cada pàgina és una obra d'art, i l'art també és protagonista en aquesta història, i és que el museu que hi apareix serà un dels escenaris principals d'aquesta història. Així, entre una àmplia escala de grisos i una bona gamma de colors, s'acoloreix aquesta profunda història, esdevenint tota una obra d'art.

Tot el conjunt d'aquesta novel·la gràfica no només és important i profunda per tot el que hi té lloc, sinó també i en concret,  en el context en la qual va ser elaborada la seva primera part, quan l'Emil Ferris es refeia d'una malaltia que el 2001 la va deixar paralitzada de cintura cap avall. El primer volum fou fortament aclamat,  rebent diferents guardons, entre els quals hi ha el Premi al Millor Còmic Internacional del Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2019. Sense dubte, aquest segon volum segueix la mateixa línia que el primer, sense quedar-se enrere, i podem esperar que també serà nominat i guardonat.

 

El que més m'agrada són els monstres. 
Primera i segona part
Editorial Finestres, abril de 2024

El que més m'agrada són els monstres. Primera part

Títol: El que més m'agrada són els monstres. Primera part
Títol original: My favorite thing is monsters, vol. 1
Autors: Emil Ferris
Traducció per: Montse Meneses
Publicat per: Editorial Finestres, abril de 2024
Format: Rústica - 20,5 x 26,5 cm - 416 pàgines - B/N i Color
Preu: 40 €

El juliol de l'any passat, Editorial Finestres ens va sorprendre amb l'anunci de la publicació per aquest any 2024 de My favorite thing is monsters de l'autora estatunidenca Emil Ferris.

Així aprofitant el llançament del seu segon volum en anglès enguany, Finestres ha publicat aquest passat abril els dos volums de l'obra que coneixem en català com a El que més m'agrada són els monstres.

La Karen Reyes és una nena de 10 anys que viu a la ciutat de Chicago (Illinois, EUA) de finals dels anys 60 del segle XX. És una apassionada del món dels monstres, i gran lectora de les revistes d'aquesta temàtica que es publicaven llavors. Tant és la seva passió que ella mateixa es representa com una nena-llop al seu diari, en el qual relata el seu dia a dia, el qual destaca per les seves excel·lents il·lustracions. Però aquell aparent normal dia a dia en aquella Chicago, es trasbalsa quan té lloc l’assassinat de la seva enigmàtica i estimada veïna, Anka Silverberg, i per tant el diari serà el mitjà en el qual relatarà la investigació que tal com sabrà a mesura que s'endinsi en la investigació, fou una supervivent de l'Holocaust.

A mesura que la Karen aprofundeix en aquest cas, s'anirà creuant amb tots aquells que l’envolten: en primer lloc, la seva mare Marvela, el pal de paller de casa i el seu germà Deeze; i, per altra banda, els veïns del bloc on resideix, com en  Sam Silverberg, l'espòs de l'Anka; en Jack Gronan, propietari de l’edifici, i la seva dona Sylvia; i afegint-hi també part dels seus amics i companys de classe, alguns d'ells força peculiars. 

Així doncs, a través de totes aquestes trobades, no només ens endinsarem en l'assassinat de l'Anka, permetent-nos la investigació aprofundir en el seu passat fosc, dur i trist a l'Alemanya nazi, sinó que també coneixerem la realitat social de Chicago de llavors, i quan la malaltia afecti la seva mare, secrets ben enterrats en el si de la seva família, es veuran alliberats.

L'obra doncs ens mostra dues menes de monstres, aquells imaginaris que la Karen voldria ser, i aquells reals que surten que emergeixen de l'interior dels humans, tal com veurem.

 

Aquesta magnífica obra retrata no només la història de certs veïns de Chicago, sinó també, la història de part de la humanitat. El passat que se'ns mostra, es barreja amb el seu present, tot creant una lectura que es mereix el seu temps, ja no només pel que s'explica, sinó per les magnífiques il·lustracions que presenta. Cada pàgina és una obra d'art, i l'art també és protagonista en aquesta història. 

Aquesta novel·la gràfica ja no només és important i profunda pel que hi té lloc, si no en el context en la qual va ser elaborada, en el qual l'Emil Ferris es refeia d'una malaltia que el 2001 la va deixar paralitzada de cintura cap avall. El resultat és aquest primer volum d'El que més m'agrada són els monstres, fortament aclamat com havent rebut diferents guardons, entre els quals hi ha el Premi al Millor Còmic Internacional del Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2019.
 
Afortunadament, acabant la lectura d'aquest primer volum, per saber com continua, ja tenim a la nostra disposició el seu segon volum, esperant poder-m'hi endinsar tan aviat com es pugui.

El que més m'agrada són els monstres. Segona part, d'Emil Ferris.
Editorial Finestres, abril de 2024

El rei dels cargols (Premi Finestres del Còmic en Català 2023)

Títol: El rei dels cargols
Autors: David Pamies (guió) i David Sánchez (dibuix)
Publicat per: Editorial Finestres, març de 2024
Format: Cartoné - 17 x 24 cm - 108 pàgines - Color
Preu: 22 €

 

Aquest març de 2024, Editorial Finestres ha publicat El rei dels cargols de David Pamies i David Sánchez, l'obra guanyadora de la segona edició del Premi Finestres de Còmic en Català corresponent a l'any 2023.

El seu anunci tingué lloc el febrer de 2023, que va anar acompanyat amb una menció al talent novell, l'obra Canícula de n'Adrià Turina.

Mirant la portada d'El rei dels cargols, un pot veure  dos senyors, tres calaveres al seu davant i un llibre vermell al mig de tot, i tots aquests elements situats enmig del que aparentment és un desert. Semblaria que el títol i els elements no lliguin entre ells, però com sol passar en aquests casos, la resposta la trobarem al llarg de la lectura.

Comencem, situant-nos en una gasolinera abandonada al mig del no-res, on té lloc un ritual satànic, que acabarà amb un doble homicidi, fins aquí tot normal, si no fos, per certa cosa que hi passarà. 

Mentre que una de les morts, la de la persona sacrificada en aquest ritual es fàcil d'entendre com ha succeït, el segon mort, el de l'homicida i que portava a terme el ritual serà d'allò més estrany en donar-li una explicació lògica, on uns cargols ben normals hi estan implicats. Resoldre tot aquest cas és a les mans dels anomenats Gros i Cheto, dos policies no gaire ben situats professionalment de la petita població d'Amarillo, a l'estat de Texas.

A mesura que vagin avançant la investigació, tots els diferents elements s'aniran entrellaçant, i les sorpreses que els dos policies s'aniran emportant, paral·lelament també les tindran els lectors. Una investigació que esdevindrà acabarà esdevenint ben paranormal. Una dona rica, excèntrica i col·leccionista d'artefactes estranys, una banda de narcotràfics, i un viatge al mateix infern on coneixeran el rei dels dimonis seran, els diversos fils que conduiran els dos policies en aquesta investigació, que a pesar de tot, s'hi sabran adaptar, amb uns inesperats resultats. 
 

Per posar llum en aquesta investigació no n'hi haurà prou amb allò que anomenem lògica. Allò que és absurd i sense sentit, serà clau per donar-li explicació a tot plegat. La realitat i el que ens pensem que és fantasia, però que pels dos protagonistes no ho serà pas, es barrejaran per crear un cas tot estrambòtic que té com a origen un desig a priori innocent dels qui porta a terme el ritual, no pas per aquell que ha estat sacrificat, i que per altres bandes acabarà desembocant en  una batalla pel poder entre alguns dels qui aniran apareixent.

I així, havent acabat el llibre, el lector entendrà tots els elements, que apareixen a la portada del llibre, amb la qual he iniciat aquests paràgrafs. Una lectura on la combinació de tot allò que apareix sense dubte ens sorprendrà.

Tauró blanc

Títol: Tauró blanc
Títol original: Tiburón blanco
Autora: Genie Espinosa
Traducció per: Montserrat Terrones
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2023
Format: Rústic amb solapes - 18,5 x 25 cm - 120 pàgines - Color
Preu: 23 €

 

Al catàleg d'Editorial Finestres hi podem trobar de tota mena autors com també tota mena d'obres, en ambdós casos consolidats o emergents, i amb reconeixement que pot anar acompanyat de nominacions i guardons.

Així una de les darreres obres publicades aquest 2023 és Tauró blanc, de Genie Espionosa, autora que fou guardonada amb el Premi Miguel Gallardo a l'autora revelació al Comic Barcelona 2022, per Hoops (Sapristi, març de 2021), que l'edició d'enguany del saló comptava amb una exposició. Tauró blanc és el seu primer títol que ens arriba en català d'aquesta autora de Badalona.

La Maude és una jove que rep la notícia de la mort del seu pare, a qui prou feines va arribar a conèixer i que des de fa poc havien tornat a posar-se en contacte. A causa d'aquesta inesperada mort, la Maude viatja a la petita illa de Jesmond on van viure son pare durant els seus darrers anys, per arreglar els corresponents papers com també buidar la casa de pertinences paternals, ja que s'ha d'enderrocar. L'estada durant la casa, serà un viatge on a través dels objectes i records, en el qual la Maude anirà coneixent l'ara desaparegut pare seu, a la vegada que es despertaran records oblidats. 

Mentre té lloc aquest retrobament emocional entre una filla i el seu absent pare, l’illa de Jesmond es veu immersa en el desè aniversari de la visita que fa fer al seu dia un tauró blanc, esdevenint el decorat d'aquesta història.

Però a part del missatge que ens mostra l'obra, el que també ens sorprendrà és el joc visual de colors que té. L'ús del color és un altre llenguatge per explicar-nos l'obra més enllà del text que té, reforçant la seva visualitat. 

I tal com veure la figura del tauró blanc, esdevé una mena de lligam entre pare i filla, entre la mort d'ell i el dol que la Maude viurà en aquesta estada.

I retornant a les primeres paraules escrites, aquesta obra enforteix el treball que fa Finestres, per portar-nos en català autors i obres diverses amb el seu missatge intern, i Tauró blanc de Genie Espinosa no n'és cap excepció.

Mònica

Títol: Mònica
Títol original: Monica
Autor: Daniel Clowes
Traducció per: Montse Meneses
Publicat per: Editorial Finestres, setembre de 2023
Format: Cartoné - 21 x 28 cm - 114 pàgines - Color
Preu: 29 €

El meu primer contacte amb Daniel Clowes fou amb l'edició catalana de Wilson (La Cúpula, agost de 2010), que vaig comprar al 29è Saló del Còmic de Barcelona de 2011. Em va captivar. Això va donar lloc que l'any següent, també al Saló del Còmic, hi comprés una obra anterior seva, Ghost World. Món fantasmal (La Cúpula, agost de 2008), també amb gran reconeixement.

Aquestes dues han estat les úniques que he tingut fins ara a la biblioteca, ja que també han estat les úniques que s'han publicat en català. Ara una tercera s'hi ha afegit, i és la seva obra més actual, Mònica, que ens ha arribat per part d'Editorial Finestres, que continua fent un gran treball per portar-nos grans autors i grans obres a la nostra llengua.

Tal com va fer amb Wilson, per posar una referència, Clowes ens presenta una nova biografia, la de la Mònica, però a partir de nous històries cada una la seva temàtica, però veurem moltes d'elles es van entrellaçant per conformar una història més llarga, la vida de la Mònica, sempre avançant en el temps.

Començant per una historieta de gènere bèl·lic, saltarem a una historieta de vida quotidiana on coneixerem la Penny, la mare de la Mònica, i que serà cabdal pel que anirem veient. La figura de la Penny serà el que mourà la Mònica per diferents esdeveniments al llarg de la trajectòria vital. El dia a dia de la protagonista la portarà a creuar-se amb fets paranormals, típics de la ciència-ficció, fantasia, misteris de tota mena, terror, i teories de la conspiració. Realitat i ficció es barregen magistralment per donar lloc la peculiar vida de la protagonista.

Per altra banda, la pèrdua d'aquells que et van estimar o que t'haurien d'haver estimat, no estar a gust allà on resideixes i, per tant, el sentiment de soledat, seran elements comuns de les diverses històries que s'inclouen aquesta obra.

Per altra banda, la figura de la Mònica i tot el seu entorn, també ens serveix per fer un repàs especialment a la segona meitat del segle XX dels Estats Units. 

Mònica és una obra amb certa complexitat i profunditat, que ens mostra l'excel·lència del seu autor, en Daniel Clowes.

Vinyetari 3. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català

Títol: Vinyetari 3. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català
Autors: Diversos
Publicat per: Editorial Finestres, agost de 2023
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 120 pàgines - Color
Preu: 24 €

El passat abril de 2022, el diari Ara va convocar la tercera edició del Premi Ara de Còmic en Català, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'Editorial Finestres, agafant el relleu de Norma Editorial, amb l'objectiu de potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.

A mitjan novembre de 2022 es van anunciar les dues obres finalistes, tenint l'acte d'entrega del premi a finals d'aquell mes. Els homes són llops de Glàfira Smith fou l'obra guanyadora i l'altra obra finalista fou Big Bang de Roberto Massó i Jordi Carrión.

Cal mencionar que Glàfira Smith ha participat des de la primera edició. En aquella primera, la seva obra Secrets de mare fou al primer Vinyetari. En la segona edició, la seva obra Camuflatge va rebre una menció honorífica, recollida en el segon Vinyetari. I finalment la persistència ha donat els seus fruits, i ara en aquesta tercera edició n'ha esdevingut la0 guanyadora amb Els homes són llops.

De totes les obres rebudes, se n'ha fet una selecció que juntament amb les dues mencionades, formen part del tercer volum recopilatori que Editorial Finestres ha publicat a finals d'agost de 2023. Vinyetari 3. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català és el resultat final d'aquesta selecció que ens presenta l'obra guanyadora, la segona finalista i sis obres més, o sigui un total de vuit historietes sorgides d'aquesta tercera convocatòria del Premi Ara. El qual s'ha publicat per ser present i presentar-se en aquesta nova edició de la Setmana de Llibre en Català que té lloc del 8 al 17 de setembre d'enguany. 

Vegem les vuit historietes breument tot seguit.

- Els homes són llops, de Glàfira Smith (Obra guanyadora): Un relat sobre violència sexual que va viure l'autora en pròpia pell a Irlanda en un trajecte en taxi per part del conductor. 

- Big Bang, de Roberto Massó i Jordi Carrión (Obra finalista): Se'ns presenta una aproximació als orígens de cosmisme rus de principis del segle XX, a través dels seus pioners.

- Les dues morts de Tsutomu Yamaguchi, de Raül Balen i Alejandro C. Santana: Ens presenten en Tsutomu Yamaguchi, japonès que va sobreviure a les bombes nuclears de Hiroshima i de Nagasaki, però també el temps, ja que va morir als 93 anys, el gener de 2010. Està basada en el documental Twice the extraordinary life of Tstutomu Yamaguchi.

- El cinquè miracle, de Pep Boatella i Martí Sales: Recorrem la vila de Gràcia per homenatjar el músic i escriptor Víctor Nubla (juliol de 1956 - març de 2020).

- Contar el món com si fos una xabola, de Pere Joan: Un relat gràfic sobre quina és la millor manera de representar el món, sigui fictici o real, que l'autor representa com una xabola.

- Xerric, de Sergi Moreso: Autor que  ja coneixem dels dos primers Vinyetaris amb Verdura (2021) i Invasors (2022), en aquesta ocasió ens parla de l'autèntica cuina catalana, en una historieta situada durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

- Temps profund, de Gerard Nel·lo: Una història que reflexiona sobre l'evolució de la vida en el nostre planeta.

- Precària, de Rosa Codina: Testimoni en primera persona sobre com és de difícil guanyar-se la vida sent autora de còmic.

Historietes de tota mena, cada una amb els seus estils de dibuix i colors, cada una amb base real. Amb algunes riurem, d'altres ens colpiran, algunes basades en fets i personatges reals, en alguns casos aliens als autors, i d'altres del provinent del seu respectiu ambient personal. Historietes de no-ficció per tots els gustos, creades per autors de tota mena.

A principis de maig d'enguany es va anunciar la quarta convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, que finalitza el pròxim 17 de setembre. Data a partir del qual, tocarà escollir-ne una obra guanyadora, seleccionar-ne les millors i així recopilar-les per un quart Vinyetari que també serà publicat per Finestres el 2024.

Crònica del 41 Comic Barcelona 2a part: Les llicències de còmic i manga en català

Tal com he dit a la primera part de la Crònica del 41 Comic Barcelona, la restricció de caràcters a les etiquetes de Blogger, m'ha fet fer una segona part dedicada a les llicències de manga en català. En tot cas és un copiar i enganxar, del que ja està publicat a ComiCat, també redactat per mi, amb algun lleuger retoc. 

Les llicències i novetats destacades per aquest 2023 de còmic i manga en català

El dissabte entre volta i volta, vam anar a diferents presentacions editorials. Vam començar amb la de Panini Comics. El seu responsable, l'Alejandro M. Viturtia, en lloc de fer una presentació de novetats i de futurs llançaments va parlar de la situació de les seves línies editorials, principalment Marvel, Conan El Bárbaro i manga. Sobre el manga en català, com hem dit més a munt aquest maig arribarà Prodigiosa. Les aventures de Ladybug i Gat Noi, i el juny, l'edició Maximum de Berserk. Ens va avisar de no menystenir el manga de Ladybug. També va mencionar que volen ampliar el seu catàleg en català més enllà del manga. Unes paraules indefinides que es poden entendre amb la possibilitat de publicar Marvel en català, i que pròximament tindrem notícies de que volen dir aquestes paraules. Estarem atents.

Sobre ampliar el catàleg del manga en català volen veure com funciona el mercat i no estant tancats a cap gènere i/o demografia. Per ells és un terreny desconegut i volen fer-ho el millor possible i poder-ho consolidar en el temps. Respecte edicions simultànies catalanes i castellanes, Ladybug en serà una Sobre com diferència les edicions catalanes de les castellanes, en el cas de Ladybug sí que hi ha una franja groga, per fer-ho més visual de cara el públic al que va destinat però per Berserk volen que sigui un detall petit que no alteri la portada substancialment, del qual de moment no en tenim la portada definitiva.

Tot seguit va tocar el torn d'ECC Ediciones. Pel que fa al català van parlar de la sèrie Nuc, sent el darrer volum El vampir vegà i també L'Arlo i en Pips del seu segell Kodomo.

Al torn de preguntes i respostes, preguntats per si publicarien manga en català, van respondre amb un simple SÍ que després van desenvolupar. La idea és començar amb Junji Ito, autor de manga de terror, segurament amb Black Paradox de cara a finals d'any o començaments del vinent. Poden arribar edicions simultànies i en futur poden arribar més coses de DC però ara es volen centrar en la línia de manga.

Vam començar el dissabte amb dues excel·lents notícies. Una estona més tard va tocar el torn de Fandogamia, preguntats per la futura edició en català de "La meva experiència lesbiana", van respondre que de moment no té títol definit, es basarà en l'edició bunkô,  i sortirà simultàniament amb la corresponent nova edició en castellà i l'esperem pel Manga Barcelona d'enguany.

I anem per les dues darreres presentacions que vam assistir dissabte. Començant per Norma Editorial, primer van fer un repàs de les seves darreres novetats, que en català van mencionar El Museu i Neon Genesis Evangelion, i també van mencionar Menjant amb por, guardonat en aquest saló.

 

També ens van presentar l'edició rústica de Goodbye Eri (Sayonara Eri) de Tatsuki Fujimoto que sortirà si no hi cap imprevist el 14 d'abril. També tindrà edició cartoné. (Imatge d'Encinestrat)

De futurs llançaments en català, van anunciar que Death Note arribarà el maig, abans per Sant Jordi tindrem una nova edició de L'art de volar, que fa anys ja va publicar Glénat, i per la Setmana del Llibre en català, publicaran al seva contrapart, L'ala trencada, també dels mateixos autors, Antonio Atarriba i Kim.

També volen potenciar el còmic europeu en català amb títols potents, que sortirien simultàniament amb les edicions en castellà. Sobre còmic americà també s'ho volen mirar, van mencionar una biografia sobre Einstein. Ho anirem veient. A part també hi el segell Astronave que periòdicament van publicant títols en català.

I ara anem a la darrera presentació  de dissabte, la de Planeta Comic. Anant al torn de preguntes i respostes, preguntats per quan sortiria el primer volum de Ranma, van mencionar que segurament el juliol d'enguany. Alhora també servirà com a exemple per valorar una possible publicació en català de la nova edició d'Inuyasha. Sobre la franja blava i la manca de sobrecoberta es mantenen "tossuts" tal com ells mateixos van dir. Sobre la críticada franja blava van comentar que miraran que no desvirtuí la il·lustració de portada com ara passa amb la de Haikyû!! vol. 3, on el punt de vista es veu alterat, la pilota està per sobre d'en Nishinoya, i la franja provoca que estigui al seu darrere.

El diumenge no vam poder ser-hi, i per tant, vam fer el seguiment a través de Magazín Podcast i la Ladymhep. Començant per la presentació de Penguin Random House amb el seus segelles Salamandra Graphic i Distrito Manga al capdavant, van anunciar que Salamandra publicaria aquest octubre El viatge de Shuna de Hayao Miyazaki simultàniament en català i castellà, en una edició cartoné amb sobrecoberta.

De moment no tenen previst publicar la novel·la gràfica de Boomers en català, volen veure com funciona en castellà. Pel que fa al manga, decidiran si treure més títols en funció de l'èxit o no de Wind Breaker.

Seguidament hi va haver la presentació d'Ooso (Fils de Mangazín i Ladymhep), que enguany fa 5 anys que van començar publicar manga. El segon volum de Getter Robot serà novetat de finals d'abril o com a molt tard de principis de maig. El juny sortirà el primer de Megaman Megamix, en volums de 300 pàgines a tot color.  Els dos volums sortiran un rere l'altre. 

Per celebrar el seu cinquè aniversari sortejaran materials exclusius com la figura de l'Afrodita A i el gorro de Kamen Rider, i també crearan un àlbum per guardar-hi totes les cartes exclusives de les pre-orders.

I per acabar van anunciar dues noves llicències de l'univers X-Venture. Una sèrie sobre duels d'animals actuals i una altra sobre dinosaures, que de moment no tenen nom en català, però que segons Mangaes es titulen: Docchi ga tsuyoi" ("Quin és més fort?") i "Kyōryū Kingdom" ("El regne dels dinosaures"), que és un dels més coneguts de la franquícia.

Per acabar les presentacions, tenim la d'Editorial Finestres, que en aquest cas, els hi hem preguntat per xarxes per saber que ens portaran pròximament. Per aquest abril, cap a finals, ens arribarà La Propietat, de Rutu Modan (Túnels), i Astrologia lleugera, de Liv Strömquist (Dins la sala dels miralls). Ho il·lustrem amb la portada de l'edició en anglès de La Propietat, sent la primera que sortirà.

Text i fotografies per Marc Mensa "Llop Segarrenc", excepte el text i imatges aportades per en Jordi Riera Pujal i aquelles fotografies de les presentacions de Distrito/Salamandra i d'Ooso que són d'en Josep Maria Llauradó (Mangazín Podcast) i la Ladymhep (imatges de les noves llicències d'Ooso).