dijous, 27 de juliol de 2017

Calaf reunirà els Diables de la Segarra Històrica

Calaf es prepara per donar la benvinguda a la 9a Trobada de Diables de la Segarra Històrica. Aquest dissabte 29 de juliol, els Diables de l'Alta Segarra s'uneixen a la Segarra Històrica i reuneixen a les colles participants  la vila. A més a més de la incorporació de la colla de l'Alta Segarra, com en les anteriors trobades, les colles que hi participaran són: Diables Keresus de Santa Coloma de Queralt, Diables 7 de Foc de Sant Guim de Freixenet, Forces Diabòliques de Sanaüja i Diables de Cervera “Carranquers”.

La trobada començarà a les 22.00 hores, amb la plaça Gran com a punt de sortida. Seguidament, s'iniciarà el Correfoc a la plaça dels Arbres, on participaran totes les colles anunciades.

A les 00.00 hores, la vetllada seguirà amb el concert del grup Kuissó. Després de l'actuació, la trobada serà amenitzada per PD Diabòlics, per tots aquells que vulguin seguir la celebració.


dimarts, 25 de juliol de 2017

Sarah's Scribbles: Una magdalena feliç

Títol: Sarah's Scribbles: Una magdalena feliç
Títol original: Big Mushy Happy Lump: A "Sarah's Scribbles" collection
Autora: Sarah Andersen
Traducció per: Alena Pons
Publicat per: Bridge Books, juliol 2017.
Format: Cartoné - 16,5x20,2cm - 136 pàgines - B/N
Preu: 14,90€

A la ressenya de Sarah's Scribbles: Créixer és un mite, el primer recopilatori de vinyetes o gargots de la Sarah Andersen, ja vaig anunciar que el març d'enguany es publicaria el seu segon llibre, titulat Big Mushy Happy Lump. Tenint en compte que quan es va publicar originalment el primer el març de 20016 i la seva traducció al català, l'octubre, vaig pensar que aquest segon en català ens arribaria de cara a finals d'any, però no, portant-me la contraria s'ha avançat, publicant-se a principis d'aquest juliol, sota el nom Una magdalena feliç, també a mans de Bridge Books.

Tal com com passa al primer llibre, les vinyetes relaten amb humor aspectes de la vida real, com malgastar els dies fent el mandrós, ja sigui al llit sota mantes i llegint llibres, o bé mirant sèries per internet o bé enganxat a les xarxes socials, sense fer res de profit. A partir d'aquestes situacions podem comprendre títol del llibre. "Mushy Lump" es podria traduir com una cosa compacta i flonja, tova, i així es pot entendre el perquè de la utilització de "magdalena". Així doncs, "una (gran) magdalena feliç" fa referència a aquella situació on embolicat amb una manta et passes el dia fent el mandrós al sofà o al llit, sense fer res de profit. Igualment també ens trobem amb vinyetes que fan referència a la sociabilitat, i sent dones tan l'autora com la seva auto-parodia, doncs no falten gargots dedicats als aspectes femenins com el cicle menstrual.

Si la primera meitat de llibre les diferents tires còmiques, vinyetes, gargots, no tenen una connexió aparent, això canvia a la segona meitat on s'agrupen tot relatant tres històries. Certament això és un punt fort present en aquell llibre. La primera història fa referència a la sociabilitat, com ser tu mateix i interactuar amb la resta dels mortals. La segona història fa referència als gats, molta gent és immune a les típiques fotos o vídeos de gatets que es troben a la xarxa. Així era la Sarah fins que va haver de compartir vida amb un gat durant una temporada. I la darrera història parla d'un altre aspecte personal, la mania de quedar-se els jerseis que li agraden de la gent que li agrada.  

Sense dubte la publicació dels seus dos llibres han incrementat la popularitat de la Sarah Andersen. Si quan vaig publicar la ressenya del primer llibre al Twitter tenia 236 mil seguidors, ara ja supera als 336 mil, i al  Facebook ha passat del 1 milió 760 mil a més de 2 milions 200 mil seguidors.

divendres, 21 de juliol de 2017

Bleach (Edició en català, volums 1 a 48)

Títol original: Bleach (ブリーチ)
Autor: Tite Kubo
Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.
Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Abril de 2007 al maig de 2017
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines. 
Nº de volums: 48 (edició en català) i cancel·lat. 74 en total.
Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-48 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 284€.
Preus actuals: 7,5€/volum



Aquest passat mes de maig, Panini Comics va posar a  la venda el volum 48, sent tal com ja vaig dir, el darrer volum de l'edició en català de Bleach, el manga de shinigamis (missatgers de la mort) d'en Tite Kubo. El seu primer volum en català es remunta l'abril de 2007 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Bleach en català, que malauradament la història quedarà inconclusa en la nostra llengua. Vegem-ne una mica la seva història.

Arriba Bleach en català, el cinquè manga en aquesta llengua de Glénat. 

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb a la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, i des de llavors sí, des del seu primer volum en català amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al volum 48 en català, el darrer de l'edició, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki. 


Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català, a diferència de la castellana, va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava uns mesos publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. 

En arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, el darrer en aquest mes, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 24 va sortir al maig del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol, però d'aquest ja en parlarem al següent apartat.

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.


Però aquest volum 40 va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors. 

Bleach volum 41, publicat el juny de 2013, ja per Panini

Ara bé el ritme de publicació, ha estat molt pausat. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

 Bleach, edició en català (cancel·lada), 48 volums de 74

En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74 volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74). Sobre l'edició en castellà, Panini treu el volum 71 aquest mes de juliol.

Les errades de l'edició

Possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.


Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.


Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, l'edició en català de Bleach m'ha fet companyia durant aquests 10 anys, que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, fins a la seva batalla final contra en Sôskue Aizen. 

Al llarg d'aquests 48 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards i arrancars. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. 

Tal com ja he comentat, Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, que quedant inconclús no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Tot i així, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on han pogut. Moltes gràcies!

Bleach, volums 1 (Glénat, abril 2007) i 48 (Panini, maig 2017), el primer i el darrer de l'edició en català

dijous, 22 de juny de 2017

Ghost in the Shell Arise: Sleepless Eye vol. 1

Títol original: Kôkaku kidôtai Arise ~Nemuranai Me no Otoko Sleepless Eye~ (攻殻機動隊 ARISE ~眠らない眼の男 Sleepless Eye~)
Autors: Junichi Fujisaku (guió) i Takumi Oyama (disseny)
Traducció per: Jesús Espí (Daruma)
Publicat per: Planeta Cómic, maig 2017
Format: Volum rústic amb sobrecoberta, 15x21cm, 240 pàgines, B/N
Núm. de volums: 7
Preu: 12,95€/volum



Després d'haver reeditat al març la nova edició del manga de Ghost in the Shell de Masamune Shirow, aquest passat maig, Planeta Cómic ha començat a publicar un nou manga de la franquícia, Ghost in the Shell Arise: Sleepless Eye, com a historia paral·lela de l'anime Ghost in the Shell Arise

Ghost in the Shell Arise: Sleepless Eye consta de 7 volums sent els seus autors el guionista Junichi Fujisaku i el dibuixant Takumi Oyama. Es va publicar originalment del 13 de març del 2013 al 20 de juny de 2016. Per part de Planeta, tindrà una periodicitat bimestral per tant el segon volum sortirà a principis de juliol, i el tercer de cara el setembre, i així consecutivament amb els altres volums. Aquest manga (com també l'anime) actua com a preqüela del manga original de Shirow, explicant fets ocorreguts abans de la creació de la famosa Secció 9.

En aquest cas, un antic company militar de quan en Batou era ranger, ara és sospitós de crims terroristes. En contra de la decisió d'en Daisuke Arakami que se n'ocupi la Motoko Kusanagi, en Batou s'ho agafa com un afer personal i se n'ocupa ell. El transcurs d'aquesta missió comporta a en Batou que recordi la seva antiga etapa com a ranger. En aquella època, quan juntament amb la seva unitat, tenia la missió de rescatar el ministre d'Afers Exteriors de la República de Kuzan, en Batou es va creuar per primera vegada amb la Kusanagi, llavors membre de la Unitat 501. És doncs la història de quan, com i on es va conèixer la famosa parella de Ghost in the Shell

Aquest primer volum conté material extra. Es tracta d'un obra original de Takumi Oyama, dividida en tres parts, anomenada El final de l'estiu,  així aquest primer volum conté la primera part.  Ens trobem a finals d'agost, quan un jove anomenat Morimo i també la resta de la humitat rep una notícia alarmant, el proper 31 d'agost, just d'aquí una setmana, un meteorit molt més gran que el dels dinosaures impactarà al planeta, suposant el final de la Terra tal i com la coneixem. En Morimo malgrat tot continua fent vida normal degut a les seves circumstancies personals, però veient com tot el seu entorn s'ha capgirat, finalment es pregunta "Què puc fer per la setmana que queda?". El desenllaç d'aquesta curta obra en els següents volums Ghost in the Shell Arise: Sleepless Eye.  

divendres, 16 de juny de 2017

Arriba la 26a edició del desFOLCa't de Calaf

El desFOLCa’t, Festival de Música Popular i Tradicional arriba enguany a la seva 26a edició. El festival, que se celebrarà demà 17 de juny, reunirà els millors grups de folk i convertirà Calaf, un any més, en la capital catalana de la música popular i tradicional. Amb l’objectiu d’acostar la música d’arrel a diferents públics, el desFOLCa’t aposta per impulsar el patrimoni musical de diferents territoris i treballa per aconseguir que les músiques tradicionals i populars siguin viscudes per totes les generacions, dels més petits als més grans.

Programant concerts a diversos espais, bars, carrers o places, el desFOLCa’t presenta enguany una programació molt diversa, donant cabuda al folc més tradicional però integrant també propostes més heterodoxes que fan evolucionar la música d’arrel cap a nous paisatges sonors. Els gallecs Luar Na Lubre inauguraran el festival que inclou, com a plats forts de l’edició d’enguany, els concerts de Joseba Tapia, Antonio Rivas Quartet, Che Sudaka, Moussu T e lei Jovents, Judit Neddermann i Carles Dénia. Completen un cartell de luxe Cor de Carxofa, De Calaix, Les Absentes, Red Rombo i l’animació infantil dels Encara farem salat.


 

Programació


 

Dissabte 17 de juny – Matí  

10:30h: Matinal de cultura popular – Plaça dels Arbres
Gegants de Calaf, Diables de l’Alta Segarra, Associació Calamanda, V Trobada colles bastoneres (Bastoners de Copons, Manrússia Van del Pal i Colla Jove de Bastoners de Cardedeu).
De 10h a 13:30h: Taller d’acordió vallenato a càrrec d’Antonio Rivas – El Rebost de l’Ànima – 20€
Necessari nivell mitjà d’acordió, places limitades.
De 11:30h a 13h: Taller de glosa i cant improvisat a càrrec de Cor de Carxofa – Restaurant Ke diví – 10€

Dissabte 17 de juny – Tarda

L’entrada als concerts i actes del festival serà de 6€. Punt de venda d’entrades: 16:00h-20:30h (Casal de Calaf) / A partir de les 21h (Oficina de Turisme, Plaça dels Arbres). Els menors de 12 anys podran entrar gratuïtament a tots els espais.
17:00h: Animació infantil: Encara farem salat (Catalunya) – Plaça Barcelona 92 – Gratuït
De 17h a 20h: Combat de Corrandes a càrrec de Cor de Carxofa – Casal de Calaf (Hall) *
18:30h: Judit Neddermann (Catalunya) – Casal de Calaf (Terrassa) *
19:30h: Carles Dénia (País Valencià) – Casal de Calaf (Terrassa) *
20:30h: Sopar PopularPlaça dels Arbres
Entrepà de botifarra, postres, beguda i cafè
Venda anticipada al Cafè del Casal de Calaf i al Forn de Pa Fitó de Calaf (fins dimecres 14 de juny): 8 euros
Venda el mateix dia a la barra del festival: 9 euros
21:30h: Presentació del 26è Festival de Música Tradicional i Popular – Plaça dels Arbres – Gratuït
21:45h: Luar na Lubre (Galícia) – Plaça dels Arbres – Gratuït
Espectacle inaugural DesFOLCa’t 26 anys
23:30h: De Calaix (Catalunya) – Bar Canet *
0:00h: Tradicional ballada amb La Portàtil FM (Catalunya) – Plaça dels Arbres – Gratuït
0:00h: Moussu T e lei Jovents (Occitània)Pub Skàndol (Terrassa) *
0:30h: Antonio Rivas Quartet (Colòmbia-França) – Restaurant Ke Diví *
1:00h: Joseba Tapia eta Besamotzak (Euskadi) – Bar Rosa *
2:00h: Les Absentes (Catalunya) – Pub Skàndol (Terrassa) *
2:30h: Che Sudaka (Catalunya) – Plaça dels Arbres – Gratuït

Diumenge 18 de Juny – Matí

12:30h: Vermut musical amb Red Rombo (Catalunya) – Casal de Calaf (Terrassa) – Gratuït

* Dissabte hi haurà una entrada única de 6€ que donarà accés a tots els concerts dels bars, la resta de concerts seran gratuïts.
A la tarda es vendran les entrades al Casal de Calaf i a partir de les 21h al Punt d’Informació Turístic de la Plaça dels Arbres.
Menors de 12 anys podran entrar gratuïtament a tots els espais


Font: desFOLCa't

dijous, 15 de juny de 2017

Calaf deixarà el Consorci de l’Alta Anoia

El ple municipal de l'Ajuntament de Calaf ha aprovat la proposta de separació de l'ens supramunicipal. Recentment, l'alcalde de Calaf va dimitir del Consorci en no poder tirar endavant el mandat pel qual havia estat escollit president

 



En la sessió celebrada aquest dilluns al vespre, el ple ha aprovat la separació de l'Ajuntament de Calaf del Consorci de l'Alta Anoia. La proposta va ser aprovada amb el vot de qualitat de l'alcalde, votant-hi en contra els tres regidors del grup municipal de Convergència i Unió (CIU) i els dos del GIC – Veïns amb Veu, ja que la regidora Neus Aparicio no va assistir al ple.

L'alcalde Jordi Badia va explicar els motius que, uns dies enrere, havien fet que dimitís com a president d'aquest ens supramunicipal. Va recordar que s'havia posat al capdavant, l'any 2015, amb l'objectiu de tancar-lo per una qüestió d'operativitat i per la duplicitat que suposa amb la Mancomunitat de l'Alta Segarra. A més, s'hi afegeix una situació de deute, de prop 260.000 euros, una incapacitat per generar ingressos i una important despesa estructural. Amb aquest objectiu, l'alcalde va aconseguir una subvenció de la Diputació de Barcelona que permetrien liquidar-lo i tenir una assistència jurídica.

Aquest dilluns, Badia va defensar-ne la sortida “per una qüestió de protecció dels interessos dels veïns de Calaf perquè el Consorci seria adscrit a l'Ajuntament de Calaf. Segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), aquest ens quedaria adscrit a l'Ajuntament de Calaf, i “això vol dir que seria el responsable del deute que té el Consorci en cas que s'hagués d'executar”.

Pel grup de CIU deixar el Consorci “és un error greu. Va en contra dels objectius de comarca que tantes vegades hem repetit en aquest ple. Ara deixarem d'estar en un òrgan important”. Segons el seu portaveu, Joan Caballol, aquest deute està “declarat sobresegut” pel jutjat i per tant “a dia d'avui aquest deute no existeix”. Tot i això assegura que quan va finalitzar el seu mandat al capdavant del Consorci tenia el compromís que la Diputació de Barcelona cobriria aquest deute “si era el cas que s'havia de pagar”. També va recordar que va deixar pactada una subvenció de 50.000 euros “per cobrir els costos d'estructura” de l'ens.

El GIC, que també hi va votar en contra, va manifestar el seu desconeixement sobre aquesta qüestió. El seu portaveu, Salvador Prat, va plantejar que “si hi ha un deute, el més important és no sortir-ne i fer una auditoria, que és com es funciona normalment. Des de fora no tens la mateixa força”.


dimarts, 6 de juny de 2017

Kharmeg

Títol: Kharmeg
Autors: Agus Vera (guió), Mariano de la Torre (guió i dibuix) i Fran Vázquez (color)
Publicat per: Aleta Ediciones, desembre 2016.
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 18,90€


Ara fa un dos anys, a través del Twitter d'en Mariano de la Torre, un dels autors del còmic Lliures o Morts (Fanbooks, febrer de 2014), vaig veure que publicitava un projecte de micro-mecenatge a Verkami per portar a terme un còmic titulat Kharmeg on ell en seria un dels autors com a co-guionista i dibuixant. N'Agus Vera com a iniciador d'aquest projecte en seria el guionista principal i en Fran Vázquez el colorista.

Tot i fer-hi una ullada en el seu moment, la cosa no va passar d'això, fins que aquest passat Saló del Còmic, que tal com vaig comentar a la seva respectiva entrada, em vaig tornar a creuar amb l'obra ja publicada i els seus autors, i llavors sense pensar-ho el vaig comprar.

El projecte de micro-mecenatge fou tot un èxit, ara bé els autors no van calcular bé els terminis i tenint en compte que sempre hi han imprevistos, si en un primer moment tenien planejat llançar el còmic a finals de 2015, la realitat es que es va endarrerir un any, sortint al desembre del 2016, editant-se sota Aleta Ediciones. També se'n va fer una edició en català amb una tirada molt curta destinada als mecenes del projecte que ho demanessin. Des de la autoria s'està buscant alguna editorial que se'n vulgui fer càrrec de cara a una segona edició en català. El temps dirà el què. 

Kharmeg és més que un còmic, és també un mitjà de denuncia social i mediambiental com tant bé un mitjà solidari. Ho és de denuncia per que ens mostra la cruel realitat que pateixen moltes poblacions de diverses espècies de taurons, el que es coneix com "aleteig", en anglès shark finning. Aquesta pràctica consisteix a atrapar taurons, tallar les seves aletes i retornar-los mutilats al mar, on inevitablement moren  ja sigui asfixiats ja que no es poden moure, dessagnats o bé devorats per altres peixos.

Tot això per una tradició gastronòmica absurda i lligat això l'alt valor de les altes. Considerades un producte de luxe al mercat asiàtic, per les quals s'arriben a pagar fins a 500€/kg,  amb elles es prepara la sopa d'aleta de tauró, en la qual l'aleta només hi porta la textura, res més, ja que són insípides i de valor nutricional nul. Aquest costum gastronòmic està portant a l'extinció aquest peix magnífic dels nostres mars i oceans, ja que s'estima que es capturen entre 60 i 100 milions de taurons l'any.

Els taurons com a superdepredadors, trobant-se a dalt de tot de la xarxa tròfica, tenen un paper fonamental en l'equilibri de l'ecosistema oceànic i degut a la seva posició, respecte el que es coneix com a biomagnificació, acaben acumulant diverses toxines, com el mercuri i la BBMA (beta-metilamino-l-alanina), provinents dels nivells tròfics més baixos, que han anat passant de nivell a nivell fins a ells. Dient-ho d'una manera clara, tot aquell que paga un dineral però un bol de sopa d'aleta de tauró, es paga el seu propi enverinament.

A Kharmeg per una banda seguirem a l'Elise, una jove que en un moment passat de la seva vida s'ho passava molt malament, i en trobar-se cara a cara amb un tauró la va ajudar a superar la seva situació, i ara, anys després a través d'allò, mitjançant la seva fundació Save The Shark, l'Elise treballarà en la defensa dels taurons, tot difonen les terribles conseqüències de la seva extinció. Les seves tasques la posaran al punt de mira de les màfies que s'enriqueixen a costa de l'aleteig. Per altra banda seguirem a en John i en Max, dos joves que també en motiu de fets del passat, ara es troben immersos en lluitar contra els pirates que ronden pels oceans. 

El destí d'aquests tres s'entrecreuarà per casualitat al mig de l'oceà, i amb ells s'hi afegirà un nou membre, una tauró amb qui l'home fantasieja des de fa anys, panys... un supervivent d'una altra època, que en certa manera esdevé el símbol per la supervivència actual dels taurons.

Tal com està escrit a la contraportada del còmic: 

Un oceà sense taurons és un oceà mort. 
Quan l'oceà mori, el planeta sencer el seguirà. 

dilluns, 5 de juny de 2017

Punt i final a l'edició en català de Bleach en el seu volum 48

El títol d'aquesta entrada ho deixa ben clar, l'edició en català de Bleach ha quedat cancel·lada en el seu volum 48.

El darrer de l'edició en català de Bleach

Per començar aquest volum es ven envoltat d'un plàstic, el motiu és que en obrir-lo ens trobem amb un cupó de descompte del 50%, amb el qual et pots emportar com a màxim 2 volums de l'edició en castellà al preu d'un.


Això ja fa sospitar i si anem al final del volum ens trobem amb la següent pàgina, mencionant també el cupó. 


Certament això ja es veia a venir, el pausat ritme de publicació per part de Panini, dos volums l'any, deixava entreveure les poques vendes que tenia. Afortunadament, per dir-ho d'alguna manera, Panini ha tingut la consideració i el detall de cancel·lar l'edició en aquest volum, el qual marca el final d'una gran etapa, que es pot considerar la primera meitat del manga. En total doncs s'han publicat en català 48 dels 74 volums de Bleach. Els 26 restants es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74). Sobre l'edició en castellà, Panini traurà el volum 71 aquest proper juliol.

En conclusió, arribats a aquest punt, es pot dir clarament que el manga publicat en català ha mort. Bola de drac és tot un món a part.


Font: ComiCat

dissabte, 3 de juny de 2017

Sherlock vol.1: Estudio en rosa (manga)

Títol: Sherlock vol.1: Estudio en rosa
Títol original: Sherlock vol.1: A study in pink
Autors: Steven Moffat i Mark Gatiss (creadors originals) i Jay. (guió i dibuix)
Traducció per: Sandra Nogués
Publicat per: Norma Editorial, abril 2017
Format: Volum rústic amb sobrecoberta, 13x18.2cm, 208 pàgines B/N + 4 a color
Nº de volums: 3
Preu: 8,5€/volum

Com a novetat d'abril, Norma Editorial va treure el primer volum dels tres que existeixen fins ara de l'adaptació manga  de la famosa sèrie de la BBC, Sherlock, basada en les aventures del detectiu creat per l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle. De la sèrie enguany s'ha estrenat la seva quarta temporada, tot indicant també que n'és la darrera.

Seguint els guions originals de la sèrie, l'artífex d'aquesta adaptació és Jay. Havent adaptat fins ara al complet la primera temporada: A study in pink (Estudi en rosa), The blind banker (El banquer cec) i The great game (El gran joc). El primer d'aquests tres episodis adaptats en manga és el que va posar a la venda Norma aquest passat abril. A més però com a novetat de juliol, sortint a finals d'aquest mes de juny, sortirà el segon, i de després de l'estiu en sortirà el tercer, completant així al primera temporada de la sèrie en format manga. Però la cosa no s'acaba aquí, i es que Jay. des de principis d'any ja ha començat a posar fil i agulla en la segona temporada començant amb el seu primer episodi: A scandal in Belgravia (Un escàndol a Belgravia).

Aquest primer episodi/volum ens introdueixen els nous Sherlock Holmes i John Watson del segle XXI. El Doctor John Watson, metge militar que acaba de tornar de l'Afganistan quan un antic amic de quan estudiava medicina, el posa en contacte amb un estrany individu amb qui acabarà compartint pis al Carrer Baker núm. 221 B. Amb una sola ullada, aquest estrany individu sabrà amb ple detall, l'entorn més immediat d'en Watson, tan el professional com el personal... ell és en Sherlock Holmes.

En Sherlock qui molt sovint ajuda a resoldre crims a la policia, ara torna a ser requerit per un nou cas: Han aparegut quatre persones que s'han suïcidat però els quals els respectius patrons són iguals, segons, en Holmes es tracta d'un assassinat, i així els dos enfilen camí amb a l'escena del crim de la darrera víctima. Comença així la primera aventura d'aquesta estranya parella. 

Com es pot comprovar fent la  respectiva comparació tot llegint el manga i mirant l'episodi, l'adaptació que ha fet Jay. és fidelíssima a l'obra original, tant a alhora de dibuixar els personatges com alhora de plasmar correctament les escenes de la sèrie en format vinyeta al còmic, detall en detall. I tenint en compte que els diàlegs són els que han de ser, considero que l'escènica de l'obra original en cap cas es perd en l'adaptació. I així ho espero trobar-m'ho en els propers volums. Un gran treball per part de Jay.    

dimarts, 30 de maig de 2017

La Esfera Cúbica

Títol: La Esfera Cúbica
Autor: Josep Maria Beà
Publicat per: Ediciones Glénat, octubre 2008.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 17,95€ (Descatalogat)



La Esfera Cúbica és una sèrie de còmics de ciència-ficció creades per en Josep Maria Bèa, que foren publicades per primer cop a la revista Rambla des del 1982. Posteriorment recollides en un llibre amb el mateix títol per Garcia y Beà Editores, sent el primer número de la col·lecció Rambla Color.

Anys després, el 2008 fou recuperat i reeditat per Ediciones Glénat, el qual el llibre fou acompanyat per un CD amb la banda sonora original del còmic amb música composta i interpretada pel propi autor i en Sergi Puertas.

Tal com els sis costats del cub on es troba a dins l'esfera narradora de l'obra, ens trobem amb sis relats en forma de còmic, en que la mencionada doble figura geomètrica ens introduirà en un món futurista, galàctic, on l'estrany, el no-normal per nosaltres conviu de manera paral·lela amb el que ens és normal, quotidià, creant situacions d'allò més surrealistes, impactants i sorprenents i alhora amb humor, fent-nos riure al final de cada una de les historietes.

Segueix amb el mateix estil de ciència-ficció d'Historias de Taberna Galáctica, que Trilita Ediciones va recuperar i reeditar a finals de l'any passat, i que juntament amb En un lugar de la mente, formen part de la coneguda "Trilogia Galáctica" d'en Josep Maria Beà.

Portada de l'edició de Garcia y Beà (1984)

diumenge, 28 de maig de 2017

Jordi Badia, l'alcalde de Calaf, deixa la presidència del Consorci de l’Alta Anoia

El plenari de l'ens s'ha oposat al projecte per poder tancar-lo perquè sigui la Mancomunitat de l'Alta Segarra la que assumeixi les seves polítiques. Aquest era el mandat principal de l'alcalde quan va assumir el càrrec el juliol de 2015

 


L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha presentat la seva dimissió com a president del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia. La renúncia arriba després que el plenari no hagi aprovat la seva proposta de liquidació del deute, que seria possible gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, i que alhora permetria tancar aquest ens supramunicipal. L'objectiu era que la Mancomunitat de l'Alta Segarra assumís totes les funcions que fins al moment ha desenvolupat.

Badia assegura que el “Consorci no és viable econòmicament” tant pel deute que arrossega, d'uns 260.000 euros, com per la manca de “capacitat de generar ingressos més enllà de les subvencions ja que no pot cobrar taxes ni impostos”. Aquesta és la diferència principal amb la Mancomunitat de l'Alta Segarra que sí que pot generar recursos econòmics per ella mateixa.

A principis d'aquesta setmana, Jordi Badia havia aconseguit el compromís de la Diputació de Barcelona per obtenir una subvenció de 150.000 euros que serviria per liquidar el deute del Consorci. A més del deute, aquest ens té unes despeses estructurals d'uns 50.000 euros anuals.

L'altre argument al·ludeix a la racionalització dels recursos públics ja que l'alcalde de Calaf considera que és “excessiu disposar en el territori de dos ens supramunicipals. Amb un n'hi ha més que suficient”. A més, segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) el Consorci de l'Alta Anoia queda adscrit a l'Ajuntament de Calaf i Badia no estaria disposat a que fos el consistori calafí qui hagués d'assumir el seu deute.

dissabte, 27 de maig de 2017

Vells descobridors

Títol: Vells descobridors
Autors: Marc Tinent (guió) i Lourdes Navarro (dibuix)
Publicat per: Panini Comics, març de 2017
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 12,95€



Tal com ja vaig comentar, Panini Comics, sota el segell Evolution Comics, va publicar el mes passat Vells descobridors del guionista Marc Tinent i de la dibuixant Lourdes Navarro, sent l'obra guanyadora de la segona ronda de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic del 2016

Es sabut i confirmat que els primers europeus que van trepitjar el continent que coneixem com Amèrica foren els víkings. Ara bé el merit del "descobriment" d'aquest "Nou Món" no és pas ni de la multitud de pobles autòctons que hi vivien i que alguns han sobreviscut fins avui en dia ni tampoc dels víkings, si nou d'un senyor amb orígens controvertits , que en català coneixem com a Cristòfol o Cristòfor Colom. Pel que sabem  aquest senyor acompanyat per altres companys volia arribar a les Índies tot travessant l'Atlàntic, és a dir, una ruta cap a l'oest, altrament dit, ell creia que la Terra no era plana si no una esfera. La qüestió és que aquest grup de gent, a finals del 1492, va arribar a unes illes i terres, pensant-se que eren arxipèlags, terres properes a les Índies. Pocs anys més tard els europeus de la època va veure que aquells nous territoris per explorar i explotar no eren quatre illes si no un vast i gran continent que com anirien descobrint anava de nord a sud. L'europeu en qüestió fou el florentí Americo Vespucci, i en honor seu, aquest continent rebé el nom d'Amèrica, en detriment del terme Colòmbia.

Situats 20 anys després, el 1512 aquests dos descobridors ja són vells, però un altre de la seva mena, Alonso de Ojeda, els anima a fer la seva última aventura, malgrat la rivalitat evident que hi ha entre ells dos, pel nom del nou continent. L'objectiu d'aquesta expedició és trobar la font de l'eterna joventut situada en la misteriosa illa de Bimini, allà al mar Carib, tot seguint les indicacions d'en Juan Ponce de León, el qual en contra del que pensaven els altres tres se'l troben ben viu a l'última illa trepitjada per aquest, punt el qual serà l'origen per trobar Bimini i la seva font, comportant-los a les seves velleses l'aventura de les seves vides.  

Anacronismes i realitat a part, ja que al 1512 Colom ja feia anys que feia malves, Vells descobridors és una història que d'una manera entretinguda, amb humor i acció, viurem aquesta aventura d'aquests 4 vells descobridors, tant per edat que per temps que ho són, que envers el misteri que envolta el seu objectiu, l'eterna joventut, voldria dir tenir temps i forces renovades eternes per explorar aquest món nou que tot just se'ls obria la porta. 

dimecres, 24 de maig de 2017

Josep Maria Beà. El hombre de los mil estilos

Autor: Josep Maria Beà
Publicat per: Trilita Ediciones, febrer 2017.
Format: Cartoné, 256 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 38€

El magnífic resultat de l'edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica (novembre de 2016) d'en Josep Maria Beà, va donar a lloc l'oportunitat a que Trilita Ediciones donés el vist-i-plau per realitzar un altre llibre del mateix autor. 

Aquest estaria dedicat a la obra que Beà va crear sota el seu pseudònim Sánchez Zamora. Però en Josep Maria Beà al llarg de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims i juntament amb aquests també diversos estils per adaptar-se a les necessitats d'allà on publicava com també del moment. Per tant aquest llibre recopila les múltiples i variades creacions d'aquest autor multi-identitari, i per tant tal com prou bé es justifica en el pròleg, es ben encertat el seu subtítol: "L'home dels mil estils". 

Vegem com es distribueix el contingut d'aquest llibre, dividit en diferents apartats segons el pseudònim utilitzat. Així doncs comencem per les obres publicades sota el pseudònim Sánchez Zamora i aquelles també del mateix estil però publicades sota el seu nom real.  Aquest pseudònim neix per la necessitat d'omplir pàgines per al revista Rambla.

Tot seguit en trobem amb les obres sota el nom Norton. Aquest va ser utilitzat per realitzar historietes de contingut eròtic-satíric durant la Transició.    

Seguidament ens trobem amb les obres creades sota J.M. i Tito, els quals van ser utilitzats per les historietes d'humor publicades a la revista Rambla de 1982 a 1984. 

Sota el nom Las Percas va experimentar amb tècniques de realisme fotogràfic. 

Amb els pseudònims A. Sala, E. Morera, Valls, Vic i Pere Calsina va dibuixar tota una sèrie de pàgines, de diferents estils i normalment amb temàtica còmico-satírica destinades a omplir els forats deixats a les seves revistes degut a les baixes del seu equip habitual de dibuixants. 

Aquest volum es completa amb un recull d'aquelles obres publicades sota el seu propi nom però realitzades sota diversos estils i temàtiques. 

I finalment hi ha un apartat de "materials addicionals" en el qual s'hi fa un repas breu de la trajectòria professional d'en Josep Maria Beà des dels seus orígens a Selecciones Ilustradas de Josep Toutain fins als seus darrers treballs.

Sense dubte una magnífica edició que recull gran part de l'obra d'un magnífic autor com és en Josep Maria Beà, que complementa perfectament amb la ja mencionada edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica.

divendres, 12 de maig de 2017

The Ghost in the Shell

Títol original: Kôkaku Kidôtai (攻殻機動隊, Policia Armada Antiavalots)
Autor: Masamune Shirow
Traducció per: Jesús Espí (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, març de 2017
Format: Cartoné - 352 pàgines - B/N i Color
Preu: 17,95€



Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb l'univers de Ghost in the Shell fou amb la compra, de l'Edició Metàl·lica del 10è Aniversari del 2005 (en mostro una imatge a baix de tot), de la pel·lícula homònima dirigida per en Mamoru Oshii, basada en el manga de Masamune Shirow, pseudònim d'en Masanori Ota.

Poc temps després, vaig trobar i comprar una altra pel·lícula basada en una altra obra d'en Masamune Shirow, sent aquesta Appleseed (2004), aquesta dirigida per Shinji Aramaki. I anys més tard pel desaparegut Canal 3XL vaig veure Ghost in the shell 2: Innocence, també dirigida per en Mamoru Oshii. Aquesta fou la meva experiència amb l'obra de Masamune Shirow, i en especial amb Ghost in the Shell

Tot i que per les diferents edicions dels Salons del Còmic i del Manga de Barcelona, a l'estand de Planeta hi venien el manga original, una edició publicada el 1998 reeditada el 2002, en sentit de lectura occidental, mai no li vaig fer cas. Però al Saló del Manga de l'any passat, l'editorial va anunciar una nova edició del manga de cara aquest any, i així va aparèixer un interès envers l'obra. I així aquest març Planeta en va publicar la nova edició del manga, comprant-lo al passat Saló del Còmic.

Aquesta nova edició de tapa dura, la qual sí que té sentit de lectura oriental i compta amb una nova traducció, té tres peculiaritats per decisió pròpia de l'autor. La primera és afegir l'article "the" al títol davant del "ghost", la segona és posar el seu nom/pseudònim segons l'ordre japonès, o sigui, cognom i nom, i la tercera decisió és la que ha portat més polèmica en part per desconeixement dels lectors i també per que l'editorial no ho va saber comunicar bé, és el redibuixat d'una vinyeta i la supressió de les dues pàgines següents a aquesta vinyeta, on s'hi mostren unes escenes de sexe lèsbic explicit entre la protagonista i dues amigues seves. Segons l'autor no aporten res important en l'argument de l'obra, i en les edicions japoneses més recents ja no s'inclouen com tampoc a les recents internacionals, com aquesta nova de Planeta. Pugui agradar més o menys aquesta decisió, revisió de l'obra, en qualsevol cas ens trobem davant d'una gran edició.  

Ambientada en el segle XXI, començant la història al 2029, la humanitat ha estat capaç d'incorporar implants cibernètics en el seu cos augmentant les seves capacitats naturals, alguns fins i tot només conserven el cervell com a únic element orgànic, viu. A més els robots de tipus androide són imitacions completament idèntics als éssers humans.
 Seguirem les missions de la major Motoko Kusanagi i dels seus companys de la Secció 9 de Seguretat Pública del Japó, especialitzada en crims tecnològics i terrorisme. La mateixa Kusanagi és una cíborg, un cervell humà en un cos totalment artificial, el que li permet ser capaç de realitzar tasques sobrehumanes requerides en el seu treball. En una de les missions, la major Motoko es veu sumida en la investigació d'un hacker que es fa dir Titellaire. A mesura que va aprofundint en la investigació, més es preguntarà sobre la seva identitat; arribant a les seves pròpies conclusions.

Ghost in the Shell es tracta d'una obra futurista d'estètica cyberpunk, molt filosòfica, deixant-nos amb uns missatges ben profunds: Què vol dir ser humà, en un món on la humanitat ha anat substituint les seves parts orgàniques per artificials? I anant més enllà, un programa informàtic pot esdevenir una consciencia d'ell mateix i considerar-se humà? Sense dubte, en Masamune Shirow va crear un món alhora fictici i alhora ben real, aprofundint-hi realment explicant-ne aquells detalls necessaris per entendre l'obra tal com veiem a través de les múltiples notes a peu de pàgina que hi ha. És una llibre que tal com ell mateix ens recomana, a llegir dues vegades, una per seguir les aventures de la major Kusanagi, i una segona per llegir les notes i així aprofundir en el món de Ghost in the Shell. Sense dubte és una de les obres cabdals de finals de finals segle XX.  

dimecres, 19 d’abril de 2017

Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)

Títol: Historias de Taberna Galáctica (Edición definitva)
Autor: Josep Maria Beà
Publicat per: Trilita Ediciones, novembre 2016.
Format: Cartoné, 184 pàgines, 240 X 320 mm, B/N
Preu: 32€

Si parlem parlem de bars, tavernes situats a planetes recondits de l'espai, a molts en vindrà a la memòria el famós establiment que apareix a la primera entrega d'Star Wars, ple d'alienígenes cada un amb els seus aspectes, alguns d'allò més estrafolaris, segons la nostra concepció antropocèntrica. 

Per altra banda les tavernes són llocs de reunió, de conversa, de diversió, llocs on des dels seus mateixos orígens han sigut l'origen de molts projectes de molts tipus, i entre tot han estat un lloc per explicar històries, d'aquí i d'allà, explicades pels assidus i pels forans, tal qual com si d'un safareig es tractes.

Barrejant doncs aquests dos conceptes introduïts, l'alienígena i la taverna on s'hi expliquen històries, ens trobem amb aquesta obra de referència de la història del còmic: Historias de Taberna Galáctica d'en Josep Maria Beà. L'acció transcorre en un asteroide transformat en un centre lúdic, lloc de trobada d'alienígenes de llocs recondits de l'univers, com si de l'estació espacial Babylon 5 es tractés, ja que en aquesta, on té l'acció la sèrie de renom homònima, també hi feien pas tot d'éssers ben estanys. I com centre lúdic i d'esbarjo que és aquest asteroide, una taverna no hi pot faltar, i és aquí on tota una sèrie d'éssers ens relataran diverses històries. Aquestes poden ser diverses: comèdies, drames, de terror, però tenen un quelcom en comú i és que els protagonistes dels relats són humans, ja estiguin viatjant per l'espai o al seu vell planeta Terra. Certament els relats ens sorprendran. En Josep Maria Beà demostra ser un gran narrador tant a través del guió com través del dibuix, certament excepcional, amb una gran capacitat d'imaginació i de creació. 

Els relats de Historias de Taberna Galáctica foren publicats originalment a les pàgines de la revista 1984 de l'editor Josep Toutain començant allà el 1979. L'any 1981, Toutain en va publicar el volum recopilatori. Fou reeditat per la desapareguda Glénat l'any 2002, i la seva tercera reedició ens ha arribat a mans de Trilita a finals de l'any passat 2016. Són casi 40 anys de vida que tenen aquests històries, i encara tant vigents, gens desfasades temporalment.

Aquesta edició de Trilita denominada com a definitiva, certament la podem considerar així. Un volum cartoné de mida gran per poder assaborir el dibuix d'en Beà i farcit de material addicional que complementa perfectament l'obra. Per començar tenim els tres pròlegs de les seves tres edicions. Després dels relats, hi ha alguns esbossos i algunes de les fonts d'inspiració dels dibuixos dels relats, com també el que podria haver estat Historias de Taberna Galáctica si la cosa hagués anat bé, una sèrie de televisió. I finalitzem amb reguitzell llarg de pàgines biogràfiques que ens permetran conèixer en Josep Maria Beà, al llarg de la seva trajectòria professional com també personal. Sense dubte un dels gran autors de la història del còmic.


 Portades de les edicions de Toutain (1981) i de Glénat (2002)

dijous, 13 d’abril de 2017

Paranormal

Títol: Paranormal
Autors: Diversos autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, març de 2017
Format: Rústic, 140 pàgines, Color i B/N
Preu: 7€

Enguany el col·lectiu Sudando Tinta Ediciones hi ha tornat amb un nou fanzine. Aquest cop es va intentar finançar amb una campanya de micro-mecenatge que ja vam anunciar, però que no en no reeixir van acabar acudint al mecanisme tradicional.

Tal com el mateix nom indica, Paranormal és el tema central el qual està dedicat aquest fanzine. Així les històries que hi trobarem estaran dedicades a extraterrestres, fantasmes, monstres, dimonis i altres menes d'històries paranormals, les quals però en trobarem de divertides, de dramàtiques, de terror, metafísiques, etc; doncs és un tema que dóna per tocar diferents estils. I parlant d'estils, també hi ha el de dibuix, que cada autor hi ha donat el seu propi traç. Entre els 12 còmics que recull aquest volum, hi ha també diverses il·lustracions que complementen el fanzine. 

A diferència del segon fanzine, El Bosc, en aquest tercer, en Gargotaire, company de ComiCat, hi ha tornat a col·laborar però no tant extensament com a Vikings.

També editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada, tot i així sense mirar el contingut no es pot saber de quina versió es tracta, hauria esta bé indicar-ho a la portada. Con a cosa negativa de la versió en català, es que s'hauria d'haver revisat els textos. 

dijous, 6 d’abril de 2017

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 2a part: Dissabte de firmes

Si el divendres del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres, el dissabte el vaig dedicar íntegrament a les firmes. Entrant a les 10 al Saló, les casi dues primeres hores les vaig dedicar a mirar les exposicions amb més atenció les exposicions, ja que el divendres no m'hi vaig poder entretenir gaire.

I entre mirant l'una i l'altre es va acostar l'hora de la primera firma, a les 12h. Així que vaig anar, a l'estand de Trilita, per tal que en Josep Maria Beà, em dediqués Historias de Taberna Galáctica. A alguns lectors, els dibuixos que feia per donar-hi un toc de color, ho feia humitejant-ho amb vi. Em va semblar curiós. 



Tot segut vaig anar a l'estand de Norma, per tal que en Julián López, dibuixant de Hoy me ha pasado algo muy bestia, em dediqués el meu exemplar. En aquest estand per tal que et signessin, calia tenir número. Afortunadament, no em vaig esperar casi res pel meu torn. Ja a les acaballes del dia també vaig aconseguir, que el seu guionista, El Torres, també me'l dediqués.


Tot seguit vaig anar a l'estand dels Còmics de les Illes Balears, sent Dolmen una de les principals editorial. Allí em vaig retrobar amb en Quim Bou, qui ja me l'havia trobat abans d'entrar al Saló, amb el qual vam comentar l'aplicació per a Apple que havia tret sobre Orn i Ornis. Justament, sobre Orn, vaig voler que em dediqués el primer àlbum d'Història Universal. Recentment he estat buscant els diferents àlbums d'Orn, trobant i comprant, l'Integral de Dues Espases, com també els àlbums 1, 3, 4 i 5 d'Història Universal. Justament em falta el segon àlbum, L'Illa Formiga, encara no l'he aconseguit trobar. Si algú sap on en puc trobar algun exemplar, s'ha agrairia. 


Així es va acabar el torn del matí i va arribar l'hora de dinar. Havia quedat per dinar amb uns amics de Barcelona, els quals es van endarrerir una mica. Estona que vaig aprofitar per donar una volta. Mentre que el divendres, si més no durant el matí, a Barcelona hi feia bon temps, el dissabte va ser passat per aigua, sobretot el migdia i primera hora de la tarda. Entre gota i gota, els amics em van avisar que estaven a punt d'arribar i vaig sortir del Saló per retrobar-nos, i així anar a dinar. 

Un cop ja vam tenir les panxes plenes, ens vam acomiadar i va ser el moment de tornar al Saló pel torn de firmes de la tarda. Vaig tornar a l'estand de Norma, on altre cop vaig ser afortunat amb el número i el cap de poc minuts d'esperar-me, en Sergio Colomino i en Jordi Palomé, em dedicaven Sherlock Holmes y el legado de Moriarty. Mentre em dedicaven el còmic va ser inevitable parlar una mica de la quarta temporada de la sèrie Sherlock de la BBC.



Tot seguit vaig anar a Planeta Cómic per tal que un altre autor consagrat, l'Estaban Maroto em dediqués el meu exemplar de Les llegendes de Sant Jordi. Aquí també es necessitava número, tocant-me el 14 de 15, afegint-hi que l'home ja té una edat i que fa uns dibuixos molt elaborats, aquí si que m'hi vaig haver d'esperar casi dues hores, sort que havia dinat bé, però tot i així va ser cansat esperar i veure com tardava que la cua anés avançant. Però finalment va arribar el meu torn. 


I quan ja la vaig tenir enllestida, vaig anar corrents cap a l'estand de Dibbuks per si a aquelles hores, al voltant de 2 quarts de nou de la tarda/vespre, encara hi eren El Torres i en Jesús Alonso Iglesias. Afortunadament encara hi eren, no vaig tenir cap problema per posar-me a la breu cua per tal que em firmessin la seva obra conjunta Els fantasmes de Gaudí, aprofitant com ja he dit per tal que El Torres em dediqués HMHPAMB. Entre l'hora que era, que tots ja estàvem cansat, que feia fresqueta per que hi havia una porta oberta al costa, vam fer unes quantes bromes per animar-nos una mica, la gent que hi havia allà. Certament se'ls hi ha d'agrair que aquelles hores del dia, a falta de mitja hora per que tanqués el Saló, encara estiguessin disposats a fer dibuixets. Gràcies!


I així entre el divendres i el dissabte es va acabar la meva experiència al 35 Saló del Còmic, arribant a casa força tard com també cansat, havia estat un dia llarg. Ara tocarà esperar el proper Saló del Còmic que tindrà lloc del 3 al 6 de maig del 2018. Abans però si es possible torcarà visitar el XXIII Saló del Manga de Barcelona a la propera tardor.

dimecres, 5 d’abril de 2017

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 1a part: Divendres de compres i primeres firmes

Del passat 30 de març al 2 d'abril va tenir lloc el 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest cop a diferència de l'any passat si que hi vaig poder anar, una escapada llampec el matí de divendres i tot el dissabte sencer.


Aquest Saló l'he destinat a la principalment a la compra de novetats, el divendres, i també a aconseguir firmes, tant divendres com el dissabte. Enguany,  les compres pre-Saló han estat quatre: Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria! i Bola de drac Super núm. 1

En aquesta primera part tocarà parlar de l'escapada llampec de tres hores de divendres al matí. Passades dos quarts de deu del matí ja era davant del Saló del Còmic, i havent recollint l'acreditació proporcionada com col·laborador de ComiCat, a les 10 en obrir portes, ja hi vam poder entrar. Així doncs directe al Palau 1 on enguany hi havien tots els estand de les editorials i botigues, ja que la planta inferior del Palau 2 estava tancada. 

Com que la firma programada, la tenia a les 12 passades, primer vaig fer una volta de reconeixement, per poder situar els estands com també orientar-me en aquesta nova organització del Saló. Mentre l'anava fent vaig coincidir amb el company Emili de ComiCat. Tots dos tenien els nostres plans i la trobada va ser breu. Havent fet la volta, vaig sortir a la Plaça Univers on sota la carpa hi havia l'exposició Còmics en vol, amb presència d'avions i destacant aquells còmics on l'aviació n'és la protagonista, sobre tot en aquells de gènere bèl·lic.




Tot seguit vaig anar a la planta superior del Palau 2. Aquí els estand dels fanzines, d'entitats relacionades a l'aviació, a Star Wars, Star Trek i altres franquícies de ciència-ficció. També hi hi havia la zona de videojocs amb la Nintendo Switch en primer terme i tres exposicions: Retratant Donald Trump, Fanhunter i Els viatges de Tintín.



 A més hi hi vaig fer la primera compra, l'edició en català del fanzine Paranormal del grup Sudando Tinta Ediciones.


Tot seguit vaig anar al Palau 4, on al llarg dels seus diferents nivells hi tenien lloc els tallers, xerrades i el gruix d'exposicions, les quals no m'hi vaig entretenir gaire, volent-les mirar amb més tranquil·litat l'endemà dissabte. Aquelles que entre les dues jornades hi vaig prestar més atenció foren: Li deien Lucky Luke, Beca Carnet Jove Còmic 2016, Gaudí entre vinyetes i TBO



I en acabat, vaig tornar al Palau 1 per realitzar la resta de les compres i aconseguir la firma programada. Primer vaig anar a Planeta Cómic, on hi vaig comprar la nova edició de The Ghost in the Shell, el cèlebre manga de Masamune Shirow.


Tot seguit vaig anar a Norma Editorial, on hi vaig comprar el primer volum de l'adaptació a manga de la magnífica sèrie de la BBC Sherlock, adaptant el primer episodi, Estudi en rosa. Aquest té dues edicions, una normal i una en format de luxe. Vaig comprar-ne l'edició normal.


Seguidament vaig anar a l'estand de la Llibreria Universal just al costat de Panini Comics, on hi vaig comprar Vells descobridors,  la nova obra guanyadora de la segona ronda  de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2016, justament publicada per aquesta editorial.


I ja que s'acostava l'hora de la firma, ja vaig anar a l'estand on tindria lloc, cap a Continuarà / Coeditum-Trilita Ediciones. Justament Trilita en motiu del Saló va fer un promoció de les obres d'en Josep Maria Beà que havia publicat recentment: Historias de Taberna Galáctica i El hombre de los mil estilos.  Comprant aquests dos volums, et regalaven el CD musical de Historias de Taberna Galáctica, l'àlbum a color de La Esfera Cúbica (aquest editat per la difunta Glénat el 2008) i la seva corresponent banda sonora. A part de tractar-se d'una promoció atractiva, l'interès de conèixer nous autors i tractant-se d'un autor consagrat a casa nostra, no m'hi vaig poder resistir.



I ja es va fer l'hora de la firma. En Lluís Juste de Nin va arribar a l'estand, i mentre em dedicava el meu exemplar de Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, vam parlar d'aquest personatge rellevant per la història del món. El tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona. 


Però aquesta en contra del que tenia pensat i programat no va ser la única firma del divendres. Tot fent l'última volta abans de retirar, en passar per l'estand de l'Escola Joso, vaig veure que hi estava firmat en Mariano de la Torre, un dels autor del còmic de Lliures i Morts. Dedicava exemplars de la seva nova obra Kharmeg, juntament amb els altres dos autors d'aquest, l'Agus Vera i en Fran Vázquez. Fa temps pel Twitter d'en Mariano de la Torre, que s'havia creat un campanya de micro-mecenatge per poder portar a terme la publicació d'aquest còmic, el qual s'hi reflecteix l'extermini de moltes espècies de taurons, només per obtenir-ne les seves aletes, una pràctica destructiva per l'equilibri ecològic dels oceans. El còmic finalment va sortir a la llum a finals de l'any passat a mans d'Aleta Ediciones. Així doncs va tocar compra i dedicatòria.



Entre tot plegat, ja s'havia fet la una del migdia, i va tocar marxar del Saló, fins l'endemà dissabte, que seria un dia ben intens.