Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sikarra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sikarra. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de març del 2025

El Premi Sikarra guardona la trajectòria del Pessebre de Sant Guim de la Plana

El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida

Jaume Oliva, president de l'Associació Cultural La Marinada, recull el 14è Premi Sikarra
Autor: EFES

La 14a edició del Premi Sikarra va guardonar aquest dissabte 22 de març el Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana pels seus 38 anys de trajectòria. El jurat va valorar l'acció i la trajectòria continuada de l'Associació Cultural La Marinada que, des del 1983, organitza el Pessebre dels Oficis Perduts, el més antic de Lleida. Segons l'impulsor de la candidatura Miquel Parramon, en aquest temps La Marinada ha aconseguit una notable cohesió cultural del poble i la comarca, que ha sabut trobar en l'escenificació d’una trentena d’oficis perduts, un relat que fa singular aquest Pessebre.

El president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera, va destacar que “un premi local que reconeix els nostres veïns us ha de fer sentir molt estimats”. Per la seva banda, el president de La Marinada, Jaume Oliva, va destacar que “el Premi ens dóna força per continuar i és un reconeixement als centenars de veïns de la comarca que ho han fet possible”.

El Premi, organitzat per la Fundació Jordi Cases i Llebot i l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs (EFES), és un reconeixement que s'atorga a persones, entitats i col·lectius pel seu compromís amb la comarca de la Segarra. L’acte va tenir lloc a la sala d´actes de la Fassina de Guissona davant 60 persones. El guardó és una escultura de l'artista Ana Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició, el Premi es va atorgar a l'arqueòleg impulsor de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.

L'acte va comptar amb l'actuació del músic de Tarroja de Segarra, Héctor Beberide, que va interpretar diverses peces d'arrel popular i tradicional, dedicades als oficis perduts.


Font: EFES

dimarts, 18 de març del 2025

El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana s’adjudica el 14è Premi Sikarra

El jurat ha considerat que l’entitat ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra



L’Associació Cultural La Marinada de Sant Guim de la Plana, organitzadora del Pessebre Vivent dels Oficis Perduts, s’ha adjudicat la 14a edició del Premi Sikarra que cada any atorguen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. El lliurament del guardó tindrà lloc el proper dissabte 22 de març a les 19:00 h en un acte obert al públic a la sala d’actes de la Fassina, a la plaça del Vell Pla de Guissona. L’acte comptarà amb l'actuació musical de l'Héctor Beberide.

El jurat del Premi Sikarra ha valorat l’acció i trajectòria continuada de l’Associació Cultural La Marinada, des de l’any 1976 fins avui per la dinamització de la vida cultural i festiva de Sant Guim i especialment per l’impuls que des de 1983 li ha donat el Pessebre Vivent, una activitat en la que hi participen prop de 300 figurants i que ocupa la pràctica totalitat d’aquest poble que encara manté vestigis del seu passat medieval. L’obra ha recuperat una trentena d’oficis avui inexistents que s’exposen al llarg del recorregut. El Pessebre aconsegueix cada any més de 5.000 visitants i és fins avui el principal atractiu turístic de la Segarra durant les festes nadalenques.

L’Associació Cultural La Marinada també ha impulsat altres accions com la programació de jornades literàries, l’activitat teatral, l’excursionisme o el voluntariat per recuperar el patrimoni històric de Sant Guim de la Plana.

Per tot això, el jurat ha considerat que l’Associació Cultural La Marinada, de Sant Guim de la Plana, és, d’acord amb les bases del Premi, una entitat que ha contribuït i contribueix de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra i, en conseqüència, digna mereixedora de rebre el Premi Sikarra.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra. En la passada edició el Premi va ser atorgat al arqueòleg responsable de les excavacions de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart.


 

Font: EFES

dilluns, 23 de desembre del 2024

Convocada la 14a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar des de l’1 de gener fins al 10 de febrer de 2025.


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la tretzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.


Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, la galeria La Cerverina d'Art de Cervera, la Revista Segarra de Santa Coloma de Queralt i i l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn. En la darrera edició, el Premi Sikarra va guardonar el director de l’excavació de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart i Duran, per la seva dedicació durant cinc dècades de recerca que el fan la veritable ànima del projecte.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.


Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.

2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.

3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.

4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.

 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.

 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.

 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.


9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

 

Font: EFES (X) Twitter i Web

diumenge, 23 de juny del 2024

Presentada la Revista Alta Segarra

Aquests darrers dies corria per les xarxes la presentació de la Revista Alta Segarra, impulsada pel Grup Impulsor Alta Segarra (GIALSE), que va tenir lloc aquest passat divendres 21 de juny al Consorci de l'Alta Anoia dels Prats de Rei. Encuriosit, hi vaig assistir.

Cal mencionar que els Prats de Rei és on es va originar el topònim Segarra, ara fa uns 2500 anys, per tant, era el lloc idoni per fer-hi la presentació de la revista.



Reprodueixo la nota de premsa que des de GIALSE també van difondre: 

Revista Alta Segarra, la veu d’un territori que vol esdevenir comarca

Neix la Revista Alta Segarra, per explicar el que passa en les poblacions que formen el que ara és la Mancomunitat de l'Alta Segarra: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera. Set pobles que integren un territori amb identitat pròpia i amb una realitat -social, econòmica i històrica- compartida que, de moment, no disposa d’una administració comarcal pròpia.

La Revista Alta Segarra apareix amb la voluntat de reflectir aquesta realitat i de reforçar aquest fet identitari en un moment en què la societat civil altsegarrenca torna a reivindicar la comarca de l’Alta Segarra.


És un projecte que neix des de la societat civil, amb el suport de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, com a mitjà per difondre, mostrar i reivindicar la comarca no reconeguda de l'Alta Segarra. Manllevant el títol del llibre del verduní Guiu Sanfeliu (Els imprecisos límits de la Segarra), si els límits la Segarra (històrica o gran) són imprecisos, també ho són els de l'Alta Segarra, que podria més extensa, que la formada pels set municipis de la Mancomunitat.

L'acte el va obrir el pradenc Jordi Segura, també col·laborador de la revista; va continuar el castellfollitenc Albert Fiblà, el director de la revista; van continuar na Sílvia Vila,  na Pia Clotet i en Josep Maria Solà, redactors de la revista i naturals de Calaf, i l'acte més institucional fou clausurat per l'alcaldessa dels Prats de Rei, na Carla Casas.



Tot seguit va tenir lloc l'espectacle Amics, a càrrec de Dafins Balduz i Anna Borrego, un elogi a l'amistat barrejant cançó, text i humor. Les rialles dels espectadors es van fer sentir al llarg de l'espectacle. Us el recomano val molt la pena.


Així ves va presentar la Revista Alta Segarra, en el qual hi trobarem una mica de tot, des d'història, entrevistes i opinió, com també els actes culturals que aquest estiu, acabat d'estrenar, podrem gaudir al llarg dels set municipis que conformen la Mancomunitat de l'Alta Segarra. 

dimarts, 19 de març del 2024

El Premi Sikarra guardona Josep Guitart per una vida dedicada al jaciment romà de Iesso

Hi va arribar el 1974 arran de les excavacions d’uns joves. ‘Des de llavors el parc romà, com si hagués pres vida, m’ha anat acompanyant fins avui’, explica.


Parlament de Josep Guitart Premi Sikarra 2024  / Autor: EFES

El Premi Sikarra, que organitzen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), va guardonar el capvespre de dissabte a Guissona, el director de l’excavació de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart i Duran, per la seva dedicació durant cinc dècades de recerca que el fan la veritable ànima del projecte. Guitart i el seu equip, han situat el parc romà de Guissona entre els jaciments més importants per conèixer el procés de romanització de Catalunya. En l’acte de lliurament, Guitart va explicar que va arribar a Guissona l’any 1974, a petició de l’arqueòleg Emili Junyent, que li havia explicat que uns joves de Guissona -Francesc Santacreu, Santi Mercadé, Ramon Santaeulària i Ramon Ribera- estaven excavant i havien fet la troballa d’una claveguera romana a la Fassina. Va explicar també que fins llavors no estava identificada la ciutat romana. Les excavacions fetes l’any 1933 a la plaça del Vell Pla arran d’un encàrrec que va fer l’Institut d’Estudis Catalans a Joan Colomines, únicament van situar vestigis d’un assentament ibèric. És a partir de les dècades dels anys 70 i 80 de la passada centúria quan es comencen a trobar restes d’època romana i va sorgint l’esquelet de la ciutat, arran de les troballes a la Fassina i també en les excavacions al subsol de la població. Guitart va explicar que ‘des de llavors, el parc arqueològic de Iesso, com si hagués pres vida, m’ha anar acompanyant fins avui’. Ara és un projecte cabdal per entendre la romanització a les terres de l’interior de Catalunya, va dir. Guitart va manifestar que se sent molt feliç pel fet que el Premi rebut surt de la societat civil.

El compromís i trajectòria de Guitart amb Guissona ha anat molt més enllà de la dedicació professional, traçant vincles personals i acadèmics que han permès crear tota una escola d’arqueòlegs i conscienciar el veïnat de la importància del seu passat. Fins al punt que la ciutat romana ha inspirat algunes principals festivitats de l’any com són el Mercat Romà i la Bacanal, que tenen una durada d’una setmana.

L’acte de lliurament del premi va tenir lloc a l’Ateneu de Guissona. La glosa de Josep Guitart la va fer l’arqueòleg guissonenc Josep Ros, impulsor de la seva candidatura al Premi Sikarra; el discurs del Premi va ser a càrrec de la presidenta d’EFES, Maria Garganté, que va destacar l’objectiu de vertebrar la comarca que te aquest guardó, i també la tasca que ha fet Josep Guitart i de l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona per situar la ciutat romana de Iesso dins els recorreguts importants de la romanització a Catalunya. El lliurament del Premi el va fer el president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Xavier Rivera. Van participar també en els parlaments l’alcaldessa de Guissona en funcions, Agnès Pla, i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, que van donar la benvinguda al prop d’un centenar d’assistents. En finalitzar l’acte, el duet de flauta i piano format per Xesco Grau i Guillem Garcia van fer un petit concert amb peces com “Summertime” i “Lágrimas negres”.

Es tracta de la tretzena edició d’aquest Premi que reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. El guardó es una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases, documentada fa 2.300 anys.


Font: EFES

dijous, 7 de març del 2024

El 13è Premi Sikarra guardona Josep Guitart per mig segle d’excavacions de la ciutat romana de Guissona

El seu treball ha posat en valor la ciutat de Iesso, ha creat una escola d’arqueòlegs, i ha inspirat la principal celebració festiva de Guissona.




El Premi Sikarra, que organitzen la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), guardonarà el dissabte, 16 de març a Guissona, el director de l’excavació de la ciutat romana de Iesso, Josep Guitart i Duran, per la seva dedicació durant cinc dècades de recerca que el fan la veritable ànima del projecte. Guitart i el seu equip, han situat el parc romà de Guissona entre els jaciments més importants per conèixer el procés de romanització de Catalunya.

El compromís i trajectòria de Guitart amb Guissona ha anat molt més enllà de la dedicació professional, traçant vincles personals i acadèmics que han permès crear tota una escola d’arqueòlegs i conscienciar el veïnat de la importància del seu passat. Fins el punt que el treball a la ciutat romana han inspirat directament la vila que ha dissenyat a partir del passat romà les principals festivitats de l’any que són el Mercat Romà i la Bacanal que tenen una durada d’una setmana.

Es tracta de la tretzena edició d’aquest Premi que reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. El lliurament del Premi tindrà lloc a la Sala de plens de l’Ajuntament de Guissona. El jurat del Premi Sikarra reunit el 27 de febrer de 2024, format per membres de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot, ha valorat l’acció i trajectòria continuada del Dr. Guitart, des dels anys 70 fins a l’actualitat, en la recuperació, preservació i difusió del patrimoni arqueològic de Guissona, l’impuls del Patronat d’Arqueologia de Guissona i el desenvolupament i potenciació del Museu de Guissona Eduard Camps i Cava.

El guardó es una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases, documentada fa 2.300 anys i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En la passada edició, el Premi va ser per a l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn, de la Baixa Segarra.

 

Font: EFES

diumenge, 17 de desembre del 2023

Convocada la 13a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar des de l’1 de gener fins al 10 de febrer. 


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la tretzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.


Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, la galeria La Cerverina d'Art de Cervera, la Revista Segarra de Santa Coloma de Queralt i i l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu entorn.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.


Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.

 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.

 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.

 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.



5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.

 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.

 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.

 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.


9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

 

Font: EFES Twitter i Web

divendres, 10 de març del 2023

L’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya, Premi Sikarra 2023

L’Associació d’Amics de Sant Magí guanya el Premi Sikarra en la seva dotzena edició atorgat per la Fundació Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. Trajectòria i compromís en la recuperació de l’entorn d Sant Magí de la Brufaganya.


Font: EFES

divendres, 23 de desembre del 2022

Convocada la 12a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar des de l’1 de gener fins al 10 de febrer. 

Acte de lliurament de l’11è Premi Sikarra a la revista Segarra Autor: EFES

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la dotzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.


Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, la galeria La Cerverina d'Art de Cervera i la Revista Segarra de Santa Coloma de Queralt.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.


Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.

 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.

 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.

 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.



5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.

 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.

 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.

 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.


9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

 

Font: EFES

dilluns, 21 de març del 2022

La revista 'La Segarra', premi Sikarra 2022

 Reconeix l’acció i trajectòria de l’associació impulsora de la publicació de la Baixa Segarra

Anna Albareda, com a representant de la revista 'La Segarra', recull el premi Sikarra 2022 Autor: EFES

Dissabte 19 de març, l’Associació Cultural Revista La Segarra de Santa Coloma de Queralt va rebre al Casal de Calaf l'onzè guardó del Premi Sikarra que organitzen la Fundació Jordi Cases i Llebot i L’Espitllera, Fòrum d’Estudis Segarrencs. L'acte, que va aplegar força públic, va finalitzar amb l'actuació de la cantautora Lídia Pujol.

El jurat ha considerat que la revista 'La Segarra' reflecteix la vida dels municipis de la Baixa Segarra informant de les activitats culturals, polítiques, esportives, educatives, religioses o institucionals que s’hi organitzen. A més, la línia editorial de la publicació exerceix una mirada crítica d’aquells aspectes sobre els quals entenen que cal d’incidir des de Santa Coloma de Queralt i rodalia. Tot això sense oblidar l’esforç en la salvaguarda de la memòria col·lectiva. L’Associació Cultural Revista La Segarra edita la revista des del 1979 i l’abril del 2021 va arribar al número 500 de la quarta època i enguany també se celebra el centenari de la primera etapa de la revista (1922-1923).

El premi reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

El guardó es una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix la moneda Sikarra, adquirida per l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases, documentada fa 2.300 anys i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

En la passada edició el Premi va ser per a la galeria La Cerverina d’Art, en els seus 25 anys de trajectòria al carrer Major de Cervera.

 

Font: EFES

dimarts, 15 de març del 2022

L’Associació Cultural Revista La Segarra, Premi Sikarra del 2022

El dissabte dia 19 de març a 2/4 de 8 del vespre tindrà lloc l'acte de lliurament del 11è Premi Sikarra a l’Associació Cultural Revista La Segarra de Santa Coloma de Queralt. Es durà a terme al Casal de Calaf i comptarà amb l'actuació musical de Lídia Pujol.

 

Font: EFES

dimecres, 22 de desembre del 2021

Convocada l'11a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer


https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1640126903.jpg
Acte de lliurament del 10è Premi Sikarra a la galeria La Cerverina d'Art Autor: EFES


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen l'onzena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.
 
Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, i l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà i la galeria La Cerverina d'Art de Cervera.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@efes.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable. 
 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
 
9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.


 
Font: EFES

dilluns, 5 de juliol del 2021

La Cerverina d’Art rep el Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot van guardonar dissabte la galeria La Cerverina d’Art amb el Premi Sikarra, que s’atorga anualment amb la voluntat de reconèixer persones, entitats o institucions que amb la seva activitat hagi aportat valors destacables a la Segarra.

https://comarquesdeponent.com/wp-content/uploads/2021/07/0-1-1-960x640.jpg

En el cas de La Cerverina d’Art,  es tracta d’un projecte familiar amb 25 anys de trajectòria que ha portat fins a la capital de la Segarra més d’un centenar d’exposicions amb artistes com Antoni Tàpies, Bigas Luna, Rafael Bartolozzi, Josep González Ramos o Albert Ràfols-Casamada. Així mateix, va ser un projecte pioner a recuperar la vitalitat del carrer Major en el centre històric.

Yago Serrano, impulsor del projecte juntament amb la seva dona, Pilar Porredon, va destacar que «vam fer el que crèiem que havíem de fer».

L’acte, que va reunir mig centenar de persones, va tenir lloc a la terrassa de la Casa Duran i va comptar amb una actuació de música brasilera a càrrec del flautista Xesco Grau i del guitarrista Josep Soto.

El guardó l’han obtingut en edicions anteriors Armand Forcat; els Amics de l’Arquitectura Popular, Càritas Diocesana de Cervera, L’Olivera; La Garbiana; Rosa Fabregat, l’Associació Baixa Segarra, Seny Major i l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT).

El guardó consisteix en una peça escultòrica, creada per l’artista Ana Marín, amb la fusta i el vidre com a materials.

 

Font: Comarques de Ponent

divendres, 25 de juny del 2021

Lliurament del 10è Premi Sikarra a la Cerverina d’Art

El pròxim dissabte 3 de juliol a dos quarts de 8 del vespre tindrà lloc a la terrassa de la Casa Duran i Sanpere (Museu Comarcal de Cervera) el lliurament del 10è Premi Sikarra a la Cerverina d’Art

L'aforament és limitat amb inscripció prèvia: http://efes.cat






Font: EFES Twitter

divendres, 19 de març del 2021

La galeria La Cerverina d'Art, premi Sikarra del 2021

La Cerverina d’Art, la galeria del carrer Major de Cervera que el 2020 va complir 25 anys, és la guanyadora de la desena edició del premi Sikarra, que organitzen cada any la Fundació Jordi Cases i Llebot i l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs. Es tracta d’un projecte familiar impulsat per Pilar Porredon i Yago Serrano, i que s’ha convertit en vital per al centre històric. Ha suposat la recuperació de l’edifici de la galeria, una antiga barberia modernista, i també destaca per les seues reivindicacions en la remodelació de a via pública. La Cerverina ha organitzat un centenar d’exposicions, que han portat fins a la capital de la Segarra artistes com Akihito Asano, Antoni Tàpies, Bigas Luna i Albert Ràfols-Casamada, entre d’altres.

La galeria La Cerverina d'Art, premi Sikarra del 2021 Autor: EFES


Aquest premi ret homenatge a persones i entitats que contribueixen a la divulgació, l’estudi o la projecció de la Segarra. Va nàixer després que les entitats organitzadores compressin fa deu anys la moneda Sikarra. És del segle III aC i explica que el topònim Segarra ja es remunta a aquesta època.


dijous, 24 de desembre del 2020

Convocada la 10a edició del Premi Sikarra

L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer 

 

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1608825687.jpg
L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra
Autor: Ramon Sunyer


L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs
 i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la novena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.
 
Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt, l’Agrupació Seny Major, de Cervera, i l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.
 
2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.
 
3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.
 
4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades a l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.
 
6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@espitllera.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.
 
7. El Jurat estarà format per representants de l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable. 
 
8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.
 
9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.

Bases Premi Sikarra

 
Font: Som Segarra

diumenge, 19 de juliol del 2020

Aprovada la fusió entre el Centre d’Estudis Segarrencs i el Fòrum l’Espitllera

Sengles assemblees de socis del Centre d'Estudis Segarrencs i del Fòrum L'Espitllera, celebrades els dies 7 i 3 de juliol respectivament, van aprovar una fusió entre les dues entitats segarrenques. El nom de la nova entitat serà L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs, segons votació dels socis d'ambdues entitats celebrada durant el passat cap de setmana.




La proposta concreta que ha estat aprovada consisteix en la confluència de les dues entitats perquè entenem que persegueixen objectius similars i complementaris. La confluència, per aconseguir una entitat forta, comportarà una fusió amb tots els ets i uts, sense matisos, entre ambdues associacions.

Durant els propers mesos es produirà la fusió de les dues masses de socis i la tardor vinent es modificaran els estatuts del Fòrum l'Espitllera, que actua d'entitat matriu, d'acord amb el protocol de fusió aprovat. S'estima que la nova entitat tindrà prop d'una setantena de socis i aspira a arribar al centenar abans d'acabar l'any. A més a més d'una presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria, L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs s'organitzarà en quatre seccions: comunicació, ciències naturals i medi ambient, ciències humanes i socials, i la revista Sikarra. Com que l'ànim de la fusió és sumar esforços que fins ara eren complementaris, els projectes que desenvolupa el Centre d'Estudis Segarrencs així com la nova revista digital, s'integraran al que està desenvolupament actualment l'Espitllera, com el Premi Sikarra i els estudis i informes sobre problemàtiques que afecten el territori.

La Segarra és un territori amb poca població i no pocs problemes de molt diversa índole que amenacen la seva identitat, la manera de viure i, en definitiva i sobre tot, el benestar de les persones que hi viuen. Cap entitat ni associació, en un context així, es pot permetre de malbaratar esforços. Per a què les accions i les propostes que sorgeixen del territori i de la seva gent tinguin més impacte, cal que aquest estigui organitzat, que siguem més i més forts. Per això cal impulsar un procés d'integració d'aquelles persones i entitats que persegueixen objectius similars. Només així s'obtindrà la capacitat crítica suficient per generar coneixement i opinió, per transferir-lo, per fer-nos sentir i per guanyar influència en els diferents àmbits de la societat segarrenca.


dimecres, 27 de maig del 2020

Publicat el primer número de la revista Sikarra

PRESENTACIÓ

Aixa Tosal i Albert Turull

Editors del número 1 de Sikarra

https://cestudissegarrencs.files.wordpress.com/2020/05/revista-sikarra-portada-n1-2020.jpg
Tenim el goig d’encapçalar amb aquestes paraules el primer número d’una nova publicació de recerca i divulgació de coneixements en l’àmbit comarcal, i de fer-ho des de la Segarra, una comarca que, en la seva dimensió natural i històrica, que ens és pròpia, se situa prop del centre de Catalunya, a cavall entre les terres de Ponent (a què se sol adscriure la demarcació oficial que empra el mateix nom), les de l’Altiplà Central (on se’n troba l’origen històric) i les meridionals (vers on apunta el riu Gaià, un dels que neixen en aquest àmbit territorial).

No és casual, doncs, que aquesta nova publicació s’anomeni Sikarra, ja que aquest és el nom documentat en unes inscripcions numismàtiques (monedes ibèriques) del segle iii abans de la nostra era, i que és sens dubte l’origen etimològic del topònim Segarra, que, abans de denominar la comarca (oficial o històrica), era el nom d’una fortalesa ibèrica i seguidament d’un municipium romà situats segons tots els indicis a l’actual Prats de Rei, al cor de l’Alta Segarra. Aquest, en tot cas, és el nom, Sikarra, que l’assemblea de socis del Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg) aprovà de donar a la seva futura revista, el 18 de juny de 2016; la mateixa assemblea, celebrada a Sant Guim de Freixenet, en què s’aprovaven els Estatuts de la nova entitat, la reunió fundacional de la qual se situa tot just mig any abans, el 12 de desembre de 2015. Uns mesos després, a partir de l’octubre de 2017, el nou CESeg s’incorporava a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), les normes d’edició de la qual hem adoptat i adaptat per a la revista Sikarra, tal com hom pot consultar en el document que reproduïm en aquest primer número de la publicació, i que naturalment es troba també en el web de l’entitat (https://cestudissegarrencs.wordpress.com).

Volem saludar des d’aquí, en nom del consell de redacció de Sikarra i de tot el Centre d’Estudis Segarrencs, la resta d’entitats d’aquest nostre àmbit cultural i lingüístic, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, així com les publicacions germanes de contrades veïnes de la Segarra, amb les quals ens uneixen des de bon principi uns vincles de solidaritat i una sincera voluntat de col·laboració; pensem, per exemple, en les relativament noves Mascançà, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell (nascuda el 2010), o Shikar, del també recentment creat Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (nascuda el 2014), però molt en especial en aquelles l’àmbit territorial de les quals coincideix parcialment amb el territori segarrenc, entès aquest en sentit ampli: sobretot Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, i també les publicacions del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues, a més naturalment de les de l’històric Grup de Recerques de les Terres de Ponent, que va néixer precisament en aquesta àrea amb la publicació, el 1977, del llibre Els imprecisos límits de la Segarra, de Guiu Sanfeliu. Una menció i una atenció més particulars encara reservem per a dues publicacions de referència que s’editen des de fa dècades dins del nostre mateix marc comarcal; ens referim naturalment a la degana Miscel·lània Cerverina, que, darrerament amb el subtítol Història, economia i cultura a la Segarra, ha publicat 23 números des de l’any 1983, i a la revista Recull, de l’Associació Cultural Baixa Segarra, amb seu a Santa Coloma de Queralt, que n’ha publicat 15 des de 1993. A totes, una forta abraçada i un desig de col·laboració permanent, que no pot ser sinó beneficiós per a totes bandes i, sens dubte, per a l’avenç en la recerca pluridisciplinària i en la divulgació del coneixement dins i fora de les nostres terres.

Neix Sikarra, tal com queda palès en aquest primer número, no sols amb la voluntat de donar a conèixer la recerca vinculada amb la Segarra (en sentit ampli, tant pel que fa a la definició de recerca com pel que fa al marc territorial) i de fer-ho preferentment a través de les xarxes, en format electrònic, sinó també, explícitament, d’abastar alhora les disciplines científiques i les humanístiques i socials. En aquest sentit, una part important dels articles que publica i publicarà Sikarra provenen de les mateixes Jornades del CESeg, i aquestes, significativament, han nascut alternant de manera explícita els dos àmbits: si el 17 i 18 de març de 2018 se celebrà la Primera Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra, una part de les aportacions a la qual nodreixen aquest primer número de la publicació, un any després, el 27 d’abril de 2019, va tenir lloc la Primera Jornada sobre Ciències Socials i Humanes a la Segarra Històrica, que semblantment haurà de nodrir el número 2 de Sikarra, previst per a l’any 2021. Val a dir que les excepcionals circumstàncies enmig de les quals apareix Sikarra, marcades per una pandèmia d’abast mundial, han deixat en suspens una previsible tercera jornada, corresponent a aquest any 2020, però estem segurs que, malgrat tot, la recerca —o una determinada recerca, que donarà lloc sens dubte a noves publicacions sobre la nostra comarca, en l’àmbit temàtic que sigui— no s’haurà pas aturat, ni tan sols sota les restriccions del confinament, i que, per tant, Sikarra tindrà garantida la seva continuïtat. En tot cas, fem des d’aquí una crida a tota la comunitat investigadora perquè faci arribar al CESeg els resultats de la seva activitat de recerca en forma d’articles, i d’acord amb les referides normes d’edició.

Sigui com sigui, la nostra voluntat és que en el si de cada número de Sikarra, al costat dels textos derivats de la Jornada corresponent, hi tinguin cabuda també, en l’anomenada «secció oberta», altres articles de caràcter miscel·lani, preferentment els vinculats amb les disciplines que no s’incloïen en la Jornada en qüestió. És així que en aquest primer número us oferim un total de set articles: quatre de caràcter científic, vinculats amb aquella Primera Jornada de març de 2018, i tres més de caràcter humanístic o social, arribats a la nostra redacció de manera independent d’aquell esdeveniment. Els primers són «Onze anys de seguiment de rapinyaires forestals a la Segarra: 2007-2017» (de Júlia Alcaraz, David Meca i Santi Mañosa), «Aproximació a l’estudi faunístic i poblacional dels odonats de la Segarra» (de Tània Codina, Aleix Gomez i Montse Rodríguez), «Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l’entorn de Timor» (de Daniel Espejo, Marc Mensa i Aixa Tosal) i «Tractaments d’ajuda a la regeneració de la roureda cremada de la vall del Llobregós» (de Pablo Oliván, Judit Lecina, Dolors Rosich, Núria Balcells, Josep M. Santesmasses, Roser Soler i V. Ramon Vallejo); pel que fa als articles de la secció oberta, comptem en aquesta ocasió amb «Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona» (de Marta Gort), «Esclaus de la República: el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM» (de Jordi Oliva) i «La cultura escrita de Josep Finestres» (de Natàlia Vilà). Esperem que tots us resultin útils i interessants, i agraïm profundament als respectius autors i autores que hagin fet confiança a una nova publicació com és Sikarra a l’hora de donar a conèixer el resultat de la seva recerca. No volem acabar aquesta presentació, però, sense fer constar encara uns altres agraïments: a la resta de membres del consell de redacció de Sikarra (a hores d’ara, Lluís Bellas, David Garcia Rubert, Maria Garganté i Jordi Oliva), i a Maite Puig, Jordi Sàrries i Max Turull, en aquest cas en qualitat de president del CESeg, sense la implicació dels quals, tant professional com personal, podem afirmar que aquest número 1 de Sikarra no hauria vist la llum. I vagi un record molt especial a la memòria de l’enyorat Joaquim Capdevila i Capdevila, el Quim de Maldà, que s’havia implicat també en aquest projecte, no sols com a soci del nou Centre d’Estudis Segarrencs sinó com a membre d’un primer consell de redacció de Sikarra; la seva prematura mort als cinquanta anys, un infaust setembre de 2017, el va privar de veure’n el resultat, i a nosaltres de gaudir de la seva saviesa i del seu mestratge.
 
Podeu descarregar-vos el primer número de la revista Sikarra clicant aquí.




divendres, 13 de març del 2020

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra

Pel manteniment i projecció del patrimoni de la vall del Llobregós durant més de 40 anys 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera, organitzadors del Premi Sikarra, guardonaran en la novena edició del certamen l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Així es va decidir dissabte per votació en una reunió que va tenir lloc a l’Astor.




L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat fundada per l’historiador toranès Jaume Coberó l’any 1979, té una dilatada trajectòria en la recuperació i la posada en valor del patrimoni històric de la Vall del Llobregós. Pel que fa a la difusió del patrimoni, en destaca la Caminada Popular de Torà que organitzen des de fa 39 anys, però també en destaca per la dinamització i suport a les festes més emblemàtiques de la capital del Llobregós com són el Brut i la Bruta, el Roser, Santa Àgueda. La recuperació el 1995 de la tradició de la cursa Cós de Sant Gil. També ha promogut el sender GR 170 'Vall del Llobregós' del qual en fa la senyalització i el manteniment. A més dels volums editats pel seu impulsor Jaume Coberó, també ha deixat petjada en el treball de l’Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Torà, i en l’edició de la revista local bimensual Llobregós Informatiu.

L’any 1980 va liderar una subscripció popular per adquirir l’antiga església del convent de Sant Antoni de Pàdua i va portar a terme les obres de reforma i condicionament d’aquest monument que avui és utilitzat com a local cultural del municipi.

Pel que fa a la recuperació d’espais, l'any 1979 va fer la neteja i restauració del forn medieval; el 1983 va condicionar el recinte per a poder ser visitat com Museu del Pa de Torà. També gestiona l'espai Cal Gegó que dóna cabuda a exposicions i com a museu de la vila.

La tasca que des del voluntariat que ha portat a terme l’APACT fa que avui sigui un referent cultural a la vall del Llobregós. Recentment, ha incorporat el grup Patac Teatre. El passat 29 d’agost, en el decurs de les festes locals, l’ajuntament de Torà va retre tribut a la seva trajectòria.

Arran de la situació d'emergència sanitària, l'acte de lliurament del Premi previst per al 21 de març s'ajorna per a més endavant, el qual estava previst tenir lloc al Casal de Calaf.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

El premi Sikarra es lliura a persones i entitats per la seva contribució en la divulgació, estudi, projecció, justícia i cohesió social de la Segarra. En anteriors edicions ha estat atorgat a l'Agrupació Seny Major de Cervera l'Associació Cultural Baixa Segarra, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.


Font: Som Segarra

dissabte, 4 de gener del 2020

Convocada la novena edició del Premi Sikarra

El Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen una nova edició del Premi que pretén reconèixer la persona o entitat que hagi destacat en la seva actuació als territoris històrics de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer 


El Fòrum l'Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot convoquen la novena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra.

Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja, l’escriptora i poetessa de Cervera, Rosa Fabregat, l’Associació Cultural Baixa Segarra, de Santa Coloma de Queralt i l’Agrupació Seny Major, de Cervera.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada “L’esguard alliberat”, que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra, integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra.

Les candidatures es poden presentar fins al dia 10 de febrer i les bases del Premi són les següents:

1. Es premiarà qualsevol persona, entitat o institució que hagi actuat amb incidència sobre la comarca, incloent dins aquesta els territoris de la darrera divisió administrativa feta per la Generalitat de Catalunya i tots aquells que, per raons històriques, geogràfiques i culturals, se senten de la Segarra.

2. Només podrà ser guardonada una persona, entitat o institució en relació amb la qual s’hagi presentat prèviament una candidatura.

3. La presentació de les candidatures haurà de fer-se en un document que identifiqui la persona, entitat o institució candidata i descrigui en un màxim de dues pàgines les motivacions per les quals es considera que és mereixedora del guardó.

4. Les candidatures mai podran ser presentades en nom propi, sinó que hauran de venir signades per una entitat pública o privada, legalment constituïda i domiciliada a la Segarra històrica, o per un conjunt format per un mínim de tres persones a títol individual, degudament identificades i que acreditin la seva vinculació amb aquesta comarca.

5. Les persones associades al Fòrum l’Espitllera i els membres del patronat de la Fundació Jordi Cases i Llebot poden també proposar candidatures, amb les condicions previstes en el punt anterior, i no podran ser mai guardonades, ni a títol individual ni com a institució.

6. Les candidatures s’hauran de presentar, amb tota la documentació corresponent, entre els dies 1 de gener i 10 de febrer de cada any al domicili social del Fòrum l’Espitllera (c/ del Forn, 2, Florejacs 25211). També podran ser presentades telemàticament a info@espitllera.cat. En ambdós casos, l’organització es reserva el dret de requerir la documentació complementària adient.

7. El Jurat estarà format per representants del Fòrum l’Espitllera i de la Fundació Jordi Cases i Llebot. Valorarà les candidatures tot considerant amb especial atenció tant la seva trajectòria històrica com les actuacions dutes a terme durant l’any immediatament anterior al del lliurament del Premi. Es preveu expressament que el guardó pugui lliurar-se ex aequo a dos finalistes, en cap cas a títol pòstum o declarar-se desert, i el veredicte del Jurat serà inapel·lable.

8. La identitat del premiat o premiada es donarà a conèixer el 17 de març de cada any, coincidint amb l’aniversari de l’adquisició de la moneda Sikarra per part de les entitats promotores, i es lliurarà en un acte públic convocat en una data propera.

9. El Premi consistirà en una escultura inspirada en el revers de la moneda de Sikarra, així com un reconeixement públic de la persona, entitat o institució guanyadora.


Font: Som Segarra