dimecres, 25 de novembre del 2009

Sandokan. El Tigre de Malàisia

Títol: Sandokan, el Tigre de Malàisia
Títol Original: Sandokan
Autors: Hugo Pratt (dibuixant) i Mino Milani (guionista)
Basat en: "Li tigri de Mompracem" (Els tigres de Mompracem) d'Emilio Salgari
Publicat per: Norma Editorial, Desembre 2009.

Fa 40 anys, hi va haver el projecte d'adaptar les aventures del Príncep Malai Sandokan d'Emilio Salgari en format còmic. Els artífexs foren Mino Milani, com a guionista, i Hugo Pratt, com a dibuixant. Pratt el començaria a dibuixar l'any 1969, tenint a l'any 1973 només 28 "planxes" de 32 de la primera part de la novel·la, i només 2 de 32 de la segona part. Malauradament l'obra no continuaria, Pratt es veuria immers i eclipsat pel seu personatge icònic Corto Maltese.
El "Sandokan de Pratt i Milani" va caure en l'oblit més absolut fins ara, 40 anys després dels inicis com he dit, ha sortit a la llum per ser publicat per primera vegada.

Aquesta breu introducció s'explica amb molt més detall en la d'Alfredi Castelli de l'edició que Norma Editorial ha editat tant en català com en castellà. Una edició molt treballada i acurada amb preu raonable. El còmic en qüestió ha estat editat en un àlbum apaïsat protegit per un cofre. L'àlbum en si consta incialment la introducció d'Alfredi Castelli "Si vols, aquesta no l'explico", seguidament hi ha el còmic en qüestió, en que les parts que no van ser dibuixades, s'expliquen breument amb un text, i finalment un epíleg de Claudio Gallo "El còmic d'inspiració Salgariana" on es fa referència a l'adaptació en còmic de les obres de Salgari, en l'época pertinent.

Amb aquesta obra, Norma Editorial inicia la Col·lecció Hugo Pratt, que bimestralment ens aportarà obres d'Hugo Pratt tant publicades ja fa temps com d'inedites, com la present Sandokan, i de manera molt encertada fer-ne una edició en Català.

Actualització 27-11-2009:

Seguidament gràcies a l'entrada al Bloc de Còmic de Norma us indico com serà la col·lecció i la seva programació:

El format de la resta de la col.lecció serà 19 × 26 cm. D'aquesta forma, amb el cofre de Sandokan que permet posar el llibre en posició vertical, en la prestatgeria quedaran tots els llibres de la mateixa mida.
  • -Febrer 2010: Las cèltiques.
  • -Abril 2010: La llacuna dels misteris.
  • -Juny 2010: Sergent Kirk.
  • -Agost 2010: Fàbula de Venècia.
  • -Octubre 2010: La llunyana illa del vent.
  • -Desembre 2010: La balada de la mar salada.

Zatch Bell! El final d'un batalla

Títol: Zatch Bell!
Títol original: Konjiki no Gash! (金色のガッシュ!, Gash daurat!)
Autor: Makoto Raiku
Publicat per: Norma Editorial, novembre de 2005 a desembre 2009
Format: 33 toms, rústic amb sobrecobertes, B/N

Zatch Bell! rep aquest nom pel principal protagonista, en Zatch Bell (Gash Bell en japonès), que ve a la Terra des del món dels mamodos (dimonis) per lliurar la batalla on es decidirà el rei del seu món entre 100 mamodos. Aquesta batalla es produeix una vegada cada 1000 anys. Al principi, en Zatch Bell era molt dèbil i tothom volia lluitar contra ell, però a poc a poc i amb la companyia d'en Kiyomaro Takamine (el guardià del seu llibre) va fent-se més i més fort. I així es que combat rere combat i fent molts amics pel camí, en Zatch, després d'una dura batalla contra l'enemic final Clear Noto, derrotant-lo amb l'ajut de tots els seus amics, i després realitzant l'últim combat contra el seu company i rival Brago aconsegueix esdevenir Rei del Mamodos.

Llegint el primer tom es evident imaginar-te qui en serà el vencedor, però en absolut en saps el contingut, que encara que un principi tenia un to més o menys infantil va agafant un dramatisme amb el temps, arribant a l'apogeu amb l'últim arc argumental. Hi es ben reflectit el treball en equip com l'amistat entre els diferents personatges. Tot hi ser un típic shônen d'acció és molt entretingut i destacar també les molt bones dosis d'humor que hi ha. Destacar també el munt de mamados com la quantitat d'atacs impronunciables que tenen, ben normal era rellegir-los uns vegades.

Finalment, acabo dient que aquest es el tercer manga llarg que acabo, els primers foren Bola de drac (Dragon ball) i Musculman (Kinnikuman).

diumenge, 22 de novembre del 2009

Un nou cargol amb el nom de Steve Irwin

El dia 4 de setembre de 2006 va morir un del gran naturalista i conservacionista Steve Irwin, presentador del programa El Caçador de Cocodrils (The Crocodile Hunter). Steve Irwin va perdre la vida en ser picat per una escurçana (Dasyatis pastinaca) mentre filmava un documental a l'estat de Queensland (Austràlia).
Tot i passar 3 anys encara es molt recordat, i això explica, per exemple, que el Dr. John Stanisic, del Museu de Queensland (Queensland Museum), hagi decidit de posar el seu nom, Crikey steveirwini, a una nova espècie de caragols.

El Dr. Stanisic defineix el Crikey steveirwini, descobert a la regió muntanyenca australiana, prop de Cairns, dient que és un caragol bastant colorista, amb tons groguencs, carabassa, xocolata i caqui.

Caracteristiques:

Crikey steverirwini
'Cargol d'Arbre de Steve Irwin'

Perfil de l'espècie: Crikey steveirwini Stanisic, 2009
Etimologia: En memòria del mort Steve Irwin, el guerrer de vida silvestre, educador ambiental i medallista de Queensland Museum.
Holotip: QMMO 78.184, Monte Spurgeon, 7 km al nord, 16 ° 22 'S, 145 ° 13'E, altitud 1.250 m Recollit per G.B. Monteith, H. Janetzki, L. Roberts, 19 d'octubre de 1991.
Descripció: Closca de mida mitjana, crema groguenc a marró amb crema de xocolata negra-marró bandes espirals de diferents amplades, cornets amb una agulla molt alta; verticils arrodonits, sutures dèbilment impressionats; protoclosca amb vagues crestes radials a suau, teleoclosca amb fils de creixement radial feble i estries en espiral incisa, llavi dèbilment engrossida, marró; imperforable, alçada 15 mm.
Distribució: Central Tròpic Humit (terres altes), nord-est de Queensland.
Localitats clau: Mt Lewis; Mt Spurgeon, Lambs Head, a l'oest de Edmonton.
De Hàbitat i ecologia: Boscos humits; arbòris que viuen a les fulles dels arbres.


Font: Vilaweb i Queensland Museum

dijous, 19 de novembre del 2009

KOR en català paralitzada fins al 2010.

Així és, en publicar les novetats de desembre, Glénat no van posar el vuité tom de Kimagure Orange Road en català. Així es que vaig preguntar l'editorial el motiu, i la resposta m'ha caigut com un cubell d'aigua freda. Deixo tal qual la comunicació de Glénat:

Tenim males notícies pels seguidors de Kimagure Orange Road en català. Lamentem comunicar-vos que la publicació de la sèrie protagonitzada per en Kyôsuke, la Madoka i la Hikaru, s’atura fins a mitjans del proper any. Les raons que ens han portat a prendre aquesta difícil decisió són clares: la sèrie no es ven suficient i suposa més pèrdues que no pas guanys, i ara mateix no podem mantenir-la.

La idea és acabar la sèrie en castellà i llavors rependre la sèrie en llengua catalana a partir del volum 8.

------

Així doncs no tenim més remei que esperar-nos pels últims 3 toms del manga. Quina merda!

Font: Glénat

dimecres, 18 de novembre del 2009

Presentació i roda de premsa de la revista Kmic


Amb la revista KMIC en marxa, ens complau convidar-vos a la presentació en societat que tindrà lloc el proper dimarts dia 24 a les 19'00 a Can Alcover (c / Sant Alonso 24, Palma de Mallorca). Hi haurà cava i tot tipus de càtering per als qui s'acostin fins allà.

Prèviament, el dilluns 23 a les 11'00, tindrà lloc la presentació de la revista als mitjans de comunicació locals.

---------------------

Obviament jo no hi podré anar però quan trobi la Kmic hi faré un cop d'ull.

Font: Dolmen

diumenge, 8 de novembre del 2009

Evolució del Manga en Català

En motiu del post en el bloc MangaLand de Marc Bernabé. He treballat un pelicó l'evolució del manga en català.

Tot comença amb el primer manga en català: Tonda Haneko.


És una història del mestre Rakuten Kitazawa, ni més ni menys que de 1929, publicada al suplement Jiji Manga de la publicació Jiji Shinpō. Va ser presentada en català a la mítica revista Cavall Fort nº 137/138 (número doble) de l'any 1968, a la secció Mostra de còmic mundial, coordinada per Antonio Martín, gran estudiós del còmic.

Seguidament us deixo amb la llista que Marc Bernabé ha publicat al seu bloc.
  • 1968: Tonda Haneko, de Rakuten Kitazawa, a la revista Cavall Fort (1 pàgina)-Només en català -
  • 1992: Bola de drac, d'Akira Toriyama, en format comic book (Planeta deAgostini)
  • 1993: Doraemon, de Fujiko F. Fujio, en format comic book (Planeta deAgostini)
  • 2001: Shin-chan, de Yoshito Usui, en format àlbum (Planeta deAgostini)
  • 2004: Detectiu Conan, de Gosho Aoyama, en format tom (Planeta deAgostini)
  • 2005: Inu-yasha, de Rumiko Takahashi, en format tom (Glénat)
  • 2006: Naruto, de Masashi Kishimoto, en format tom (Glénat), Musculman, de Yudetamago, en format tom doble (Glénat)-Només en català-, Bola de drac, d'Akira Toriyama, Edició Definitiva (Planeta deAgostini); Ikkyû, de Hisashi Sakaguchi, en format tom de luxe (Glénat)
  • 2007: Barri llunyà, de Jiro Taniguchi, en format tom (Ponent Mon), Fushigi Yûgi, en format tom de luxe (Glénat), Sakura, la Caçadora de Cartes, de CLAMP, en format tom (Glénat), Bleach, de Tite Kubo, en format tom (Glénat).
  • 2008: Love Hina, de Ken Akamatsu, en format tom (Glénat); Kimagure Orange Road, d'Izumi Matsumoto, en format tom doble (Glénat).
  • 2009: Cinturó Negre, de Naoki Urasawa, en format tom (Glénat)-Només en català-

Tenint això com a base, us deixo una taula on es resumeix l'increment de títols de manga en català al llarg dels anys, per cada any el nombre de títols en català que hi ha. No he tingut en compte els recents Bola de drac Landmark, Bola de drac Forever i la Guia del Joc de Cartes de Sakura CC, pel fet de ser guies i no còmic.


I finalment a partir d'aquestes dades us deixo el gràfic realitzat.



Fonts: Mangaland, Glénat, ComiCat

Hugo Pratt en català per Norma

Com a novetat de desembre, encara que sortint a la venda el 20 de novembre, Norma Editorial inicia una nova col·lecció, tant en castellà com en català, d'obres d'Hugo Pratt, sota el nom Col·lecció Hugo Pratt. El primer títol d'aquesta col·lecció de periodicitat bimestral és: Sandokan, el Tigre de Malàisia.


Seguidament us deixo amb el text de Norma:

"Iniciem la nova col·lecció d'Hugo Pratt, recuperant clàssics de l'autor venecià, títols inèdits al nostre país i noves versions acolorides.

Després de molts anys oblidat i abandonat, recuperem un clàssic de la literatura d'aventures, adaptat al còmic per Mino Milani i dibuixat per Hugo Pratt: Sandokan, el tigre de Malàisia. A causa de la seva publicació irregular i l'abandonament final del projecte, només disposem d'una història completa i un fragment del que seria aquesta gran obra, suficient per admirar el treball d'un dels artistes més importants del còmic.

Amb Sandokan, Norma Editorial comença una nova col lecció bimestral, en català i en castellà, de títols d'Hugo Pratt que inclouen des de reedicions de títols publicats fa ja molt com Les cèltiques, Faula de Venècia o La balada de la mar salada, fins la publicació de títols inèdits al nostre país com el present Sandokan, o Sgt. Kirk (sèrie de la qual no s'havia tornat a publicar res des de la seva revista), passant per edicions acolorides també inèdites, com La llacuna del misteri o La llunyana illa del vent".

-----------------

Recordo que ja fa uns anys, Norma Editorial va publicar 3 títols d'Hugo Pratt en català del celebre personatge Corto Maltese: La Balada de la Mar Salada, La Casa Daurada de Samarkanda i Mu: El Continent Perdut.

Fonts: Norma (Pagina 2), ComiCat

Landmark i Forever: Les Guies de l'Edició Definitva de Bola de drac

El manga de Bola de drac (Dragon Ball) d'Akira Toriyama ens arribaria en català l'any olímpic 1992 a mans de Planeta deAgostini. Aquella primera edició era en format "comic book", editat en aquelles series, primerament, Blanca i Vermella, i segonament reeditat com Groga i Blava, però a Japó fora editat en 42 toms (Tankôbon).
Passaren els anys i en arribar el 2006, Planeta començaria a reeditar Bola de drac amb un format de luxe, més gran, noves cobertes dibuixades pel mateix autor, amb pagines en color, segons la corresponent edició japonesa Dragon Ball Perfect Edition. Aquesta s'anomenaria Bola de drac Edició Definitiva que es compondria de 34 toms.

I així de manera quinzenalment arribaríem al tom 34, posant fi a l'Edició Definitiva.

Però la història no s'ha acabat, i es que per complementar dita edició es van realitzar 2 guies: Dragon Ball Landmark i Dragon Ball Forever, que Planeta les ha editat en català sota el nom Bola de drac Landmark i Bola de drac Forever, sortint el setembre i aquest passat Saló del Manga, respectivament.


Aquestes guies ens expliquen de forma resumida la història del manga, combats destacats, un recull de tots els personatges rellevants, fets i miracles d'Akira Toriyama, una serie d'il·lustracions de mangakes que van rebre la influencia de Bola de drac una explicació del Dragon World, les relacions entre els diferents personatges, i molts altres detalls.

Personalment les dos guies complementen de molt bona manera l'Edició Definitiva de Bola de drac.