dimecres, 10 de juny de 2020

Tots són nazis

Títol original: Todos nazis
Autor: Aleix Saló
Traducció de: Enric Batalla Argelich 
Publicat per: Reservoir Books (Penguin Random House), maig de 2014
Format: Rústic amb solapes- 160 pàgines - 15 x 21 cm - B/N
Preu: 14,90€


Fa tretze anys d'Euromalson, el darrer llibre sobre assaig polític-econòmic de l'Aleix Saló, enguany el ninotaire que es va donar a conèixer amb Fills dels 80, seguit d'Españistán i Simiocràcia, ha retornat amb un altre llibre d'assaig tot apropant-nos sense perdre l'humor que el caracteritza amb els seus peculiars ninots ha com ha evolucionat els partits de dretes en aquestes dues primeres dècades des del segle XXI. Tots són nazis, una obra amb un títol ben directe n'és el resultat.

 Els marcs de referència de l'autor són Catalunya i Espanya però també dóna ullades a altres racons del planeta com el Regne Unit i els Estats Units, i el llarg del llibre veure'm diversos exemples. Aquest està compost de quatre capítols. El primer, Nazis everywhere, ens fa una llarga reflexió dels usos dels termes nazi i feixista per part dels partits polítics, mitjans de comunicació i altres elements similars, àmpliament utilitzats amb lleugeresa per la dreta i extrema dreta, sent en molts casos aquests els hereus naturals dels feixismes de la primera meitat de segle XX, però com uns demòcrates més. Aquest capítol està centrat en els àmbits espanyol i català. 

El segon capítol, La reinvenció de la dreta, a part de veure exemples catalans i espanyols també veurem exemples d'altres racons del món com el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. A finals del segle XX hi havia quatre blocs polítics, l'extrema esquerra, l'esquerra moderada, la dreta moderada i l'extrema dreta, tots ells ben definits. Això va començar a canviar quan la dreta va començar a utilitzar tècniques de l'esquerra afegint-hi l'ascens de l'extrema dreta, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials,  permetent-los seduir votants de la dreta de sempre, i aquests segons les eleccions anant d'un partit a l'altre. El que en unes eleccions un partit obté bons resultats en les següents han saltat per un penya-segat, quedant ben esclafats. 

El tercer capítol, Del "Tots són nazis" al "Tots som antiestablishment, en l'evolució del discurs de l'extrema dreta o com la dreta ha adoptat característiques de l'extrema dreta, davant de les circumstàncies que s'ha anat trobant, i al cap i a l a fi per mantenir la seva quota de poder.  Resumint ens trobem amb unes dretes que de portes endins estan formades per les elits però de portes en fora mostren discursos rupturistes amb el marc establert dels quals elles en formen part, per tal de seduir els votants, siguin de la condició que siguin.

El quart capítol i darrer, La batalla, ens centrem en els votants, on malgrat tenir cert criteri propi, la influència dels mitjans de comunicació, que s'han hagut de reinventar i les xarxes socials és rellevant. Cada país té unes característiques particulars, no comprables entre ells, donant a lloc que els votants actuïn d'una manera o altra segons on visquin. Tal com diu al final, es tracta d'una batalla identitària on l'objectiu és derrotar l'altre.

Aquests paràgrafs no deixen de ser un simple i breu resum del què actualment vivim en l'àmbit de la política centrant-se en els partits de dretes, i és que l'Aleix Saló ens ho explica a Tots són nazis d'una manera molt entenedora, senzilla i a molt d'humor el que és quelcom feixuc i llarg, centrant-se en el que és rellevant i amb exemples ben clars.  Sense cap dubte, una lectura molt i molt recomanable, un excel·lent retorn de l'Aleix Saló.