dilluns, 29 de desembre de 2008

Satisfacció de Glénat respecte el Manga en Català

Japanzone.cat ha publicat l'entrevista que van fer a Félix Sabaté, editor de Glénat, pel Saló del Manga.
Tal com em pensava l'editorial es prudent i no han volgut confirmar cap novetat per l'any 2009, excepte les ja que tenien planjades per l'any que acava. Per altra banda em sento satisfet que es mostrin satisfactoris respecte la seva línia de manga en català.

Us aporto les preguntes relacionades sobre cómic i manga en català:

Amb els anys que porta Glénat publicant manga en català, en general, com veus la situació des de l'experiència de l'editorial?
La veritat és que podem estar molt contents, que com us he comentat altres vegades que vam sortir una mica amb la boca petita, pensant que això del manga en català és una mica una aposta nostra i bé el públic ha respost, les vendes són més o menys bones, algunes coses més d'altres evidentment, es ven més Inuyasha, Naruto, Bleach que altres o per exemple l'edició integral de Fushigi Yugi també s'ha vengut molt bé. I el bo és això que dius tu, què s'està normalitzant, la gent s'està començant a acostumar no només manga sinó còmic en català.
Som una editorial que està apostant pel còmic en català, està fent coses per a promocionar-ho i més o menys ens n'ensortim. El cas és que hem de reduïr les tirades, no hem de ser tant eufòrics com abans i crear aquesta dinàmica que si la gent s'acostuma a llegir en català es poden continuar publicant coses en català.
Podríem dir que encara queda camí per recòrrer i no estem en una normalització completa, no?
En català ja saps que el llenguatge ha sigut molt díficil en tot, encara que som un país complicat, això ens fa especials, però el que sí és veritat que els catalans acceptem molt bé que tot estigui en la nostra llengua. En fi que crec que encara estem molt lluny de la normalització en aquest sentit però molt més aprop de fa 2 o 3 anys, que no hi havia res. I ara mateix, Glénat és l'editorial de còmic que més publica en català, fet que ens plena de joia i goig.

Font: Entrevista de Japanzone a Glénat

Finalment aprofito per dessitjar-vos unes Bones Festes i que tingueu una mangifica entrada al Nou Any 2009!!!!

dilluns, 15 de desembre de 2008

DBZ Dragon Box 2: La Saga d'en Freezer 1ª part

Des del passat dimecres dia 10 de desembre ja tenim a la venda la segona de les Dragon Box de Dragon Ball Z (Bola de Drac Z), la qual consta dels episodis corresponents a la primera part de la Saga d'en Freezer.

Aquesta primera part de la saga va des de l'arribada d'en Gohan, en Krilín i la Bulma al Planeta Namek fins l'arribada d'en Cor Petit Jr per enfrontar-se a en Freezer.

Curiositat de la tapa de la Dragon Box 2 es que hi surt en Cor Petit quan aquest no té protagonsimes fins al final. Hi deu sortir degut a que ja que anem a Namek, el Namekià més famós es precisaement ell.

Les següents Dragon Box sortiran els següents mesos
Dragon Box 3: La Saga d'en Freezer 2 - Febrer 2009
Dragon Box 4: La Saga d'en Cell 1 - Abril 2009
Dragon Box 5: La Saga d'en Cell 2- Juny 2009
Dragon Box 6: La Saga d'en Boo 1 - Octubre 2009
Dragon Box 7: La Saga d'en Boo 2 - Desembre 2009

Font: Selecta

dimecres, 10 de desembre de 2008

Futur del manga en català a Planeta i a Norma

Al portal Japanzonecat, els seus responsables van posant les entrevistes que que van fer a les diferents editorials i distribuidores d'anime. M'he interessat pel manga en català, i de les entrevistes publicades en aquest moment, m'he interessat per Planeta i Norma:

* Pregunta de Japanzone a Planeta i la resposta:

Projectes de manga en català, com ho tenim? No ho tenim de moment, no sortirà gaire cosa més de manga en català... seguirà sortint Detectiu Conan, quatre volums més pel 2009, que com ja sabeu anem publicant Detectiu Conan a compte-gotes però com diuen sin prisas y sin pausa. No ho sé, però no crec que hi hagi res més en català de cara al futur.

Font: Entrevista de Japanzone a Planeta

* Pregunta de Japanzone a Norma i la resposta:
Futurs projectes de manga en català a la vista?
El principal projecte de manga en català és Keroro, el que passa és que aquest sí que s’ha trobat amb la crisi, perquè volíem fer una edició econòmica i en català per a quioscos, però el mercat de quiosc està especialment malament ara; i hem decidit aplaçar-lo per l’any vinent o fins i tot es podria cancel·lar.

Poc podem esperar res de manga en català amb aquestes 2 editorials. Esperant que Japanzone publiqui l'entrevista de Glénat per veure que els hi van dir. Potser no els hi van confirmar res, però com a minim ells de mica en mica van omplint la pica de manga en català.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Serrallonga al Complet

Ja tenim a la venta tot el material sobre Serrallonga, la miniserie estrenada aquesta tardor per TV3:

- Serrallonga, el Còmic.










- Serrallonga, la Novel·la












- Serrallonga, la Banda Sonora










- Serrallonga, la Miniserie en DVD









Fonts:La Web Oficial, Botiga Tv3, Glénat, Edicions 62.


dijous, 13 de novembre de 2008

Error a Bleach 19 en català.

Quan vaig veure que la portada del tom 19 de Bleach en català era igual a la portada de la versió en castellà, quan les portades catalanes respecten les originals japoneses, vaig pregunta al fòrum de Glénat que havia passat, la resposta la qual es que per confusió havient treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.

Font: Glénat

Portada de la versió catalana (igual que la castellana excepte l'escut)



















Portada original japonesa (la que hauria d'haver sigut la portada catalana)

El còmic de Serrallonga, un èxit

Glénat, a través de les seves dues webs, ens informa que el còmic basat en el telefilm de TV3 "Serrallonga" s'ha exhaurit la seva primera edició en les gairebé dues setmanes que porta a la venda.

"Aquest fet suposa un èxit sense precedents al camp de l’adaptació del setè art (cinema) al novè (còmic) en el marc del mercat nacional: s’ha de tenir en compte que aquest àlbum només s’ha publicat en llengua catalana, i per tant, haver venut tota la seva edició en aquest temps rècord significa una gran fita."

Font: Glénat

divendres, 31 d’octubre de 2008

XIV Saló del Manga 2008

Ahir vaig anar al Saló del Manga que en el meu cas es el segon cop que hi he anat, l'any passat va ser el primer. I el dos cops han estat ben diferents.
L'any passat per començar hi vaig anar el segon dia, un divendres, i s'esqueia el dia 1 de novembre (festa), i a sobre hi vaig anar al matí, la cuada que hi havia era casi interminable, i clar un cop vaig entrar, doncs tot estava a reventar.
Pero aquest any, hi he anat al primer dia a la tarda, i sent un dia normal, doncs res de cua i poca gent. Encara que cap al tard ja es va anar omplint.

Primer vaig fer una volteta per veure l'ambient, les paradetes, la gent disfressada (Cosplay), per adapatarme una mica al nou medi.
I després a realitzar les compres. Primer de tot comprar la única novetat de manga en català del Saló: Kimagure Orange Road, a la parada de Chunichi Comics, botiga on regularment compro les series manga.



Després em vaig desplaçar a la parada de Selecta Vision, just al costat de la Chunichi, on em vaig compar la pel·lícula de Ninja Scroll (audio CAT), que juntament amb van regalar un poster a doble cara de les dues últimes pel·lícules d'Inu-Yasha, i 2 DVDs promocianals, un amb el primer episodi de DEATH NOTE, i l'altre amb el primers espisodis de Gun Sword i Ergo Proxy.




Voltant per allà em vaig desplaçar fins a l'exposició d'en Doraemon, nomenat Embaixador de l'Anime, i que fa 15 anys que s'emet a l'Estat Espanyol. Després em vaig em vaig fins arribar al Showroom Manga, on la Federació Otaku de Catalunya organtizava l'Instant Cosplay, on dos equips competient a vere qui es disfrassava millor.

Un cop acabat, altrament fent voltes, vaig veure una tassa commemorativa del 29è aniversari de Musculman (Kinnikuman), guardada dins el Den'en Chôfu (casa d'en Musculator), que no em vaig poder resistir i la vaig comprar.



I ja abans de marxar vaig passar-me a canviar l'entrada per un manga a l'stand de Ficomic, el qual és el primer tom de Los Caballeros del Mundo Mon.



I d'aquesta manera vaig finalitzar la meva estada al Saló del Manga, esperant tornar-hi l'any que ve.

dijous, 23 d’octubre de 2008

DBZ Dragon Box 1: La Saga dels Saiyans

Ja està a la venda la primera de les Dragon Box de Dragon Ball Z (Bola de Drac Z), la qual consta dels episodis corresponents a la Saga dels Saiyans.
El format de la primera Box consta de 5 estoigs "slim" de 2 discos cada un, en total 40 episoids. I té un preu de 59,95€

En aquesta primera saga se'ns revela l'origen d'en Goku com a membre de la raça Saiyana per part del seu germà gran Raditz. L'aparició del petit Gohan i el seu entrenament amb en Cor Petit (Piccolo), l'origen de Déu i en Cor Petit com a Namekians, i la gran batalla dels Guerrers Terrestres contra els Saiyans, destacant el combat d'en Goku contra en Vegeta, Príncep dels Saiyans.
Així es com comença el segon anime de Bola de Drac, cinc anys després des de que un jove Goku s'enfrontés i guanyés en Cor Petit al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials.

Les següents Dragon Box sortiran els següents mesos
Dragon Box 2: La Saga d'en Freezer 1 - Desembre 2008
Dragon Box 3: La Saga d'en Freezer 2 - Febrer 2009
Dragon Box 4: La Saga d'en Cell 1 - Abril 2009
Dragon Box 5: La Saga d'en Cell 2- Juny 2009
Dragon Box 6: La Saga d'en Boo 1 - Octubre 2009
Dragon Box 7: La Saga d'en Boo 2 - Desembre 2009

Font: Selecta

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Serrallonga, la novel·la

Des del dia 9 d'octubre, ja hi ha a la venda la novel·la Serrallonga, basada en la pel·lícula que s'emetra entre el dies 6 i 7 de novembre per TV3

La història d'un bandoler que ha esdevingut llegenda.

Menyspreable i exemplar, adorat i menystingut, Serrallonga és una de les figures més admirades del nostre passat. Des d'aquells primers anys del segle XVII en què les partides de bandolers campaven pels pobles i camins de Catalunya, ha arribat fins ara tot un seguit de dades que parlen d'un home perseguit durant anys per gairebé tot un exèrcit. Però qui va ser en realitat Joan Sala, àlies Serrallonga?

Amb Serrallonga ens endinsem en la història i l'ambient feréstec de la Catalunya del segle XVII a través d'un relat fascinant que recrea els avatars biogràfics que van convertir un pobre camperol en un heroi indomable. Una novel·la d'aventures que presenta l'home amb totes les seves contradiccions i complexitats.

Basant-se en l'argument i els guions de la pel·lícula de TV3, i amb un estil directe i efectiu fruit de la seva llarga experiència narrativa, Rafael Vallbona ha escrit Serrallonga, la història d'un bandoler que ha esdevingut llegenda.

Autor: Rafael Vallbona
Format: 248 Pags. / 150 x230
P.V.P. 19,50€

Font: Edicions 62

dissabte, 11 d’octubre de 2008

L'INCAL, nova novetat de Glénat per octubre

(Reeditat el dia 15-10-08)

L'INCAL
Alejandro Jodororowsky, Mœbius

Dins la nostra col·lecció Compactes Glénat, tenim l’honor d’acollir un clàssic de la nouvelle bande dessinée sorgida a França els anys 70: L’ Incal , la saga de ciència-ficció creada pel gran Jean Giraud, àlies Moebius, amb guió de l’escriptor, cineasta i dramaturg xilè Alejandro Jodorowsky.
El primer episodi, L'Incal Negre, va començar a publicar-se a finals del 1980 al nº 58 de la mítica revista Métal Hurlant, i l’any següent va ser recollit en àlbum per Les Humanoides Associés. En aquesta primera entrega fem la coneixença d’en John Difool, un miserable detectiu que, a causa d’una lesió cerebral rebuda durant una de les seves missions, entra en contacte amb l´Incal, un ésser amb poders sobrenaturals que es divideix en dos elements, l´Incal llum i l´Incal negre. A partir d’aquí, John Difool viurà una sèrie d’aventures amb to de space opera - a les quals els autors fan un mordaç retrat de les misèries humanes- on retrobarà un munt de personatge insòlits, que inclouen Ainmah i Tantah, respectivament guardianes de l´Incal llum i de l´Incal negre, i el Metabaró, un assassí a sou, personatge del qual derivaria La nissaga dels Metabarons, amb guió del mateix Jodorowsky i dibuixos de l´argentí Juan Giménez, i que ja hem presentat fa poc a la mateixa col·lecció Compactes Glénat.
L´Incal duraria un total de sis àlbums, l’últim del qual seria publicat el 1991, a banda d’un volum especial fora de sèrie, Els misteris de l´Incal , però la saga va més enllà a través d’altres obres, totes amb guió de Jodorowsky: Abans de l´Incal (6 àlbums), una preqüela amb dibuixos del croata Zoran Janjetov que relata la joventut d’en Difool; Després de l´Incal , una seqüela, de nou amb dibuixos de Moebius, que havia de constar de sis àlbums més, però que no va passar del primer degut a un excés de feina de l’artista; la ja esmentada La nissaga dels Metabarons (8 àlbums); Els Tecnopares (dibuixos de Janjetov, 8 àlbums); i Megalex (dibuixos de Fred Beltran, 3 àlbums). Últimament ha aparegut el primer àlbum de Final Incal , un nou intent de seqüela, que reprèn el guió del primer i únic àlbum de Després de l´Incal , aquest cop il·lustrat pel mexicà Enrique Ladrönn, si bé constarà de 2 àlbums només.
Els sis àlbums de L´Incal ja havien estat publicats en castellà per altres editors, però la nostra edició en català, que recull tots sis àlbums de L´Incal , es presenta com la integral i definitiva, amb 320 pàgines a tot color al preu de 24,95 €. Una obra mestra indiscutible del còmic fantàstic europeu que no pot faltar, si no el vas conèixer en el seu moment, a la teva tebeoteca!
17-10-2008
Volum únic
Preu: 24,95 €
Pàgines: 320 Color

Font: Glénat

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Serrallonga i KOR

Aquestes són les dues grans novetats que Glénat treurà aquest mes d'octubre.

LA LLEGENDA DEL BANDOLER SERRALLONGA
Niki Navarro, Quim Bou

En Joan Sala, àlies Serrallonga, va ser un mític bandoler català del Segle XVII que es va fer lladre de camins a causa de la misèria de l’època, i que va combatre les tropes espanyoles pocs anys abans de la coneguda Guerra dels Segadors per la independència catalana.

TV3 i Televisió Espanyola, en associació amb la productora Oberon Cinematogràfica, han dut a la petita pantalla la vida d’en Serrallonga a través de una mini-sèrie de dos episodis de 75 minuts de duració.

Edicions Glénat es va involucrar de seguida en el projecte amb la luxosa adaptació a còmic de la sèrie. La Niki Navarro ha estat l’encarregada d’efectuar l’àrdua tasca de transformar el guió de la mini-sèrie al format d’historieta. Per a realitzar la complicada part gràfica, el projecte ha tingut la sort de comptar amb un excel·lent professional del còmic: en Quim Bou.

La llegenda del bandoler Serrallonga és un producte de primera qualitat, amb un estil gràfic molt proper a l’escola franco-belga i una factura visual que el situa a anys llum en resultats artístics a la majoria de les adaptacions que de cinema a còmic acostumen a fer-se als Estats Units.

Volum únic
Preu: 15 €
Pàgines: 80 Color


KIMAGURE ORANGE ROAD 1
Izumi Matsumoto

El mateix dia en que en Kyosuke, el fill gran d’una família amb uns poders molt particulars, es trasllada de ciutat amb la seva família, surt a passejar per a conèixer la zona de la seva nova casa i queda enlluernat per la Madoka, una noia amb la que coincidirà després a l’institut. En Kyosuke és un jove de caràcter indecís i las circumstàncies el portaran a sortir amb la Hikaru, una amiga de la Madoka. Tanmateix, no trigarà en donar-se compte que sempre està pensant en la Madoka i farà tot el possible per apropar-se a ella. El triangle amorós està servit.

El gran èxit del manga al Japó va fer que immediatament es fes la versió anime.

Sèrie Completa (10)
Preu: 9,95€
Pàgines: 352 B/N

Font: Glénat

dijous, 2 d’octubre de 2008

Data d'estrena de "Serrallonga"

Des de la web en català de Glénat, se'ns informa que la pel·licula de "Serrallonga" s’emetrà en dos passis els dies 6 i 7 de novembre a TV3.

Però abans de l'estrena ja podrem gaudir de les aventures del bandoler, ja que des del 24 d’octubre podrem gaudir de l'adaptació de la historia al comic "La Llegenda del Bandoler Serrallonga", amb guió de la Niki Navarro i dibuix d’en Quim Bou.

Font: Glénat
Per més informació sobre la pel·licula: TV3

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Glénat canvia el format de KOR

A través de la web en català de Glénat, l'editorial ens comunica que finalment Kimagure Orange Road, tan en català com en castellà, s'editarà en format Tom Normal (Tankôbon), que consta de 18 toms.

També es disculpa per les molesties que s'hagin pogut ocasionar, posant d'exemple la publicitat que sortirà publicada el proper 22 d’octubre al suplement Cultures de La Vanguardia, on s'anuncía en format Bunko (de butxaca).

Font: Glénat

dilluns, 22 de setembre de 2008

En Musculator patrocina una cadena de restaurants

Musculman (Kinnikuman) és una de la sèries clàssiques dels 80 que encara gaudeix de força popularitat a Japó, fins i tot la continuació del manga, encara es pública en l'edició japonesa de Playboy.

Una mostra d'aquesta popularitat és que la cadena de restaurants de menjar ràpid japonesa Suki-ya ha decidit utilitzar-los per a promocionar les seves botigues. I no l'han escollit només per ser un personatge popular, si no que el plat principal que es ven a Suki-ya és el gyûdon (arrós amb bou), el mateix plat que li encantava al protagonista de la sèrie.

Així que, fins al 29 de setembre, en Musculator promocionarà la cadena Suki-ya, obsequiant als seus clients, alguns regals inspirats en ell i els seus companys.

Web de la promoció: Zensho

Font: Ramen para dos

SERRALLONGA a Tres Bandes


TV3 ha apostat per aquesta tardor una miniserie de dos capitols sobre la història del mitic bandoler català Serrallonga.
Però aqui no s'acaba el tema, si no que Glénat editarà el comic basat en la miniserie, els autors els quals son Niki Navarro com a guionista i Quim Bou com a dibuixant.
Per altra banda, també hi haura la seva versió en novela, que ha anat a carrec del novelista Rafael Vallbona.

Un mateix producte en tres formats diferents. Un fet casi sense precedents a Catalunya.

Més informació a Glénat.

dilluns, 1 de setembre de 2008

diumenge, 31 d’agost de 2008

Kinnikuman Lady, Nou Homenatge.


Nou homentage a Musculman (Kinnikuman) pel seu 29è aniversari. En les pàgines del numero 9 de la revista Ultra Jump s'ha inclós una historia autoconclusiva que es titula Kinnikuman Lady, que té com a autor a Masashi Ogawa, el qual ha tingut el consentiment dels Yudetamago, els autors de Musculman.

Font: Mision Tokyo

divendres, 29 d’agost de 2008

Figureta d'or d'en Suguru

Degut al 29è aniversari del manga creat pels Yudetamago, avui es posa a la venta una figura commemorativa d'en Musculator (Suguru Múscul), que està feta d'or i es vendrà amb una caixa de vidre. Només es podrà adquirir online per 49.350Y (uns 308€).


Font: Mision Tokyo

dissabte, 9 d’agost de 2008

KOR: Novetat en català de Glénat pel Saló del Manga'O8

Glénat posarà a la venta el primer tom de Kimagure Orange Road pel Saló del Manga'08

  • KIMAGURE ORANGE ROAD. (Edició en català). "Johnny y sus amigos" (tal com es coneixia l'anime en castellà) per fi amb l’edició que sempre s’ha merescut. Aquest clàssic dels 80 surt primer amb l’edició en català, per, al proper mes, començar l’edició en castellà. Nou format bunko (de butxaca).
    Col. Manga en Català Shonen. 10 toms. Bimestral. Preu a determinar
Enllaç de la noticia a Glénat.cat

dimecres, 30 de juliol de 2008

El Manga de KOR en Català

El manga de Kimagure Orange Road (KOR), obra de Izumi Matsumoto, ens arribarà en català a mans de Glénat. El manga originalment consta de 18 Tankôbon (volums), però la nostra edició serà en format bunko, de butxaca.
Segons també ha confirmat Glénat també, KOR primerament serà publicada en català, per ser publicada en castellà posteriorment.

Recordem que l’anime basat en el manga va ser emès pel K3.
Així doncs KOR serà el 9è manga editat en català per Glénat.

dilluns, 21 de juliol de 2008

II Cap de Setmana Diatònic


Aquest cap de setmana, els dies 18, 19 i 20, en Guillema Anguera, acordionista de TXALA i també professor meu, va organitzar el II Cap de Setmana Diatònic a Mont-roig del Camp, més concretament a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca.
Tot xino xano, bé amb cotxe, el divendres a la tarda em vaig desplaçar fins a la dita ermita, on poc després arribarien altres participants del Cap de Setmana, també hi va ser present en Francesc Marimon, Mestre de Mestres. Per Sopar vam anar a Mont-roig, quin sopar, era deliciós, tot molt bo, i desprès tornarem a l’Ermita on varem tocar unes cançonetes amb el nostres acordions diatònics, amanit tot amb una mica de patxaran.
L’endemà al matí, amb d’altres companys, faríem anar una estoneta la manxa, o sigui l’acordió, mentrestant altres participants anirien venint altres participants.
A l’hora de dinar, que sigui dit, en Guillem s’havia passat el matí i el dia abans bullint pasta, l’anècdota del cap de setmana, ja érem força acordionistes. Varem dinar a un parc a prop del poble, on també vam poder saborejar els licors d’en Tomàs Bosc, de xocolata, llimona i mora, el millor, el de llimona.
A la tarda hi van haver els tallers, una explicació d’en Gerard Termes, que s’ha iniciat en la construcció de diatònics, desprès un taller de fisioteràpia, per tenir una bona postura en tocar i fer el exercicis adients, acabant amb un taller de garrotins a càrrec d’en Ramon Gual de Cervera i com acompanyar-los amb el diatònic (La foto mostra el moment en que en Guillem ens ensenyava com acompanyar els garrotins amb l'acordió. Gràcies a l'Anna per passar-me les fotos.)
Pel sopar ja érem tots, i desprès el visionat de la pel·lícula del I Cap de Setmana Diatònic, continuant amb rom cremat i una Jam Session on tothom va participar tocant, en acabar-la ens varem desplaçar una mica pels voltants per continuar tocant fins que anéssim dient prou.
El diumenge, molta gent va anar marxant, i només 9 participants més el Guillem i la seva dona ens desplaçarem fins a la platja on acabarem el Cap de Setmana amb una magnifica paella.
Ha estat una experiència molt agradable i a repetir l’any que ve.

diumenge, 29 de juny de 2008

17è Festival de Calaf

Enguany els dies 27 i 28 de juny, s’ha realitzat el 17è Festival de Música Tradicional de Calaf.
Han estat mesos de treball per aquí i per allà, i malgrat els problemes sorgits a ultima hora, el Festival ha estat un gran èxit i la COMTCASE, l’entitat organitzadora ha vist reconeguda la seva tasca realitzada. Hi ha assistit un gran nombrós públic molt dels quals en són fidels de cada any.
Ambdós dies han estat plens de festa, disbauxa, ballar, saltar i beure, i com no acabant tard.
El divendres depèn de qui més tranquil, però no per això tot son flors i violes.
Dissabte al matí, tots amb mal de cap i ressaca a sobre, però aguantant ja que és el dia dur. Si ets responsable de grup, que aquest arribi puntual, proves de so (una feina inimaginable), feines que et surten pel mig, Carrer Sant Jaume amunt i avall infinites vegades, es un no parar, un cansament assegurat. Arribem a la nit, primer la Mostra de grups a la Plaça Gran, tot ha anat bé, i desprès cap als diferents concerts, a beure una mica i a passar-s’ho bé. Les hores passen i així veiem com surt el Sol. El Festival s’ha acabat, però l’any que ve tornarà, amb el mateix esperit i amb molta festa.
Gracies a tots que en la seva manera fan possible aquest gran esdeveniment, el Festival de Música Tradicional de Calaf.

Web del Festival

www.festivaldecalaf.cat

dimecres, 25 de juny de 2008

Musculman, l'amistat reflectida al ring

Títol: Musculman
Títol original: Kinnikuman (キン肉マン)
Autors: Yudetamago (Yoshinori Nakai i Takashi Shimada)
Format: 18 toms dobles (36 toms en l'edició original japonesa),  rústic amb sobrecobertes, B/N.
Publicat per: Ediciones Glénat, novembre de 2006 a juny de 2008
Preu: 10€/tom






Molts varem conèixer aquesta historia per l’anime que ja fa temps es va emetre a Catalunya i al País Valencià. El meu cas, jo n’era un incondicional de Musculman a TV3, i la noticia que Glénat havia llicenciat aquest manga, em va fer recordar vells temps. Una nostàlgia es va apoderar de mi, esperant el dia que podria anar a comprar el 1r tom.

I així va ser que el Novembre del 2006 va sortir a la venda el 1r tom, i així successivament amb algun retard entremig, hem arribat al juny de 2008, on s’ha posat a la venda el tom 18 i últim d’aquesta historia de lluita lliure.

Per molts ha estat un plaer llegir el manga del qual s’havia creat aquell anime que havíem vist fa temps. Reviure les aventures d’en Musculator (Kinnikuman), en Terryman, en Robin de les Estrelles (Robin Mask), en Menja-Tallarines (Ramenman) i molts d’altres personatges, ha estat una grata experiència.

Però hi va haver un moment molt important i es poder llegir la ultima saga de Musculman “La Disputa pel Tron del Planeta Múscul”, i això és per que aquesta part es va animar en un 2n anime, i aquest mai ens va arribar a nostra casa. Es en aquesta saga on en Musculator, de nom real Suguru Múscul, ha de demostrar que ell es el veritable Príncep del Planeta Múscul i així esdevenir Gran Rei. Cosa que desprès d’una sèrie de terribles i durs combats i esdeveniments inesperats, es d’esperar que aconsegueix.

Es en aquesta saga i l’anterior “La Saga del Torneig de Dobles de Somni”, on es reflexa amb intensitat el tema de l’Amistat, l’amistat entre els diferents personatges i que es veu liderada per en Musculator. Destruir l’amistat per vèncer o l’amistat com a força per superar els obstacles, són dos maneres en que es veu reflectida segons els bàndol de que es tracti.

Suposo que treballar colze a colze diàriament, els autors hi ha volgut reflectir la seva amistat i els perills que hi ha per tal de trencar-la. Però sigui quin sigui el motiu han fet un gran treball en reflectir-la a “Musculman”.

Finalment donar les gracies a Glénat per haver-nos portat aquest manga en català i a Marc Bernabé per la seva feina en la traducció.

I tal com diu la ultima frase del manga:

L’AMISTAT ÉS UNA PLANTA QUE TRIGA A ARRELAR I CRÉIXER. FINS QUE ACONSEGUIM FER FLORIR LES FLORS, LES FLORS ANOMENADES “AMISTAT”, HEM DE SUPERAR TOTA MENA DE PROVES , DIFICULTATS I COPS.

dimarts, 10 de juny de 2008

Juny dedicat a Musculman

Aquest mes de juny, els fans japonesos de Musculman (Kinnikuman) estan d'enhorabona per les següents tres raons:

La primera raó és la publicació, el pròxim dia 16, de l'artbook “Kinnikuman Seitan 29 Shûnen Visual Book Muscle Gallery Kinniku Garô”. En aquest llibre, que tindrà un preu de 3.300 iens (19'86€), recopilarà les millors il·lustracions creades per Yudetamago al llarg dels 29 anys de vida del manga de Musculman (incloses les seves seqüeles).

Una altra de les raons és el llançament simultani de dos toms del manga “Kinnikuman Nisei Kyûkyoku no Chôjin Tag Hen”, obra que a dia d'avui segueix la seva publicació en la revista Playboy i fins al moment ja té recopilats un total de 11 volums. Els toms #12 i #13 sortiran a la venda el dia 19.

Finalment, la pròxima setmana es posarà a la venda el numero #29 de la revista Shônen Jump en el qual s'inclourà un capítol autoconclusiu de Musculman i que tindrà una pàgina a color.

Acutualment s'acaba de publicar el tom 17 de la nostra edició. Esperant que a finals de juny es publiqui el numero 18, el que dóna fi a aquesta historia de Superhomes.

Font: Mision Tokyo

dissabte, 7 de juny de 2008

Inu-Yasha arriba al seu Final


Així es que el manga interminable i més llarg de Rumiko Takahashi acabarà el 18 de juny al numero 29 del Shônen Sunday (Shogakukan), revista on es publica. Finalitzant amb un total de 558 capítols recopilats en 56 toms. L’edició japonesa s’espera que acabi a finals d’any, ja que en el moment ja hi ha 53 tankôbons editats.
Glénat publica el manga tan en castellà com en català, portant 50 i 32 toms respectivament, per tant la nostra edició s’espera que finalitzi en de 2 anys.


Font: Mision Tokyo

divendres, 6 de juny de 2008

Els Cànids en els meus mangues.

Continuant amb el meu interès pels llops, he fullejat els mangues que tinc a les meves prestatgeries i he fet una recerca sobre personatges que siguin cànids o que tinguin relació amb aquests, i que hagin tingut un cert protagonisme.
Així doncs per començar he agafat l’omnipresent “Bola de drac”, obra mestra d’Akira Toriyama.
El primer a trobar ha estat un humà el qual la seva relació amb els cànids es a partir del seu famós atac. Em refereixo a en Yamcha. Se’ns presenta com a lladre que viu al desert, el qual com a atac té el “Rôga Fufuken”, el qual es podria traduir com a “Punys Huracanats dels Ullals de Llop”. I així es que quan ataca, de fons d’imatge apareix un llop tot famolenc. En Yamcha tindrà cert protagonisme al principi, però anirà cap a un segon pla a mesura que passi el temps. Un dels seus mèrits va ser en opinió meva, ser novio de la Bulma.
El següent personatge ja es pròpiament un cànid, un gos, es tracta d’en Shu, el fidel company d’en Pilaf. Juntament amb els seus companys sempre acabarà malament.
El tercer personatge apareix durant el 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, es tracta del Llop-Home, i no he dit Home-Llop. I es que a diferencia dels veritables Licantrops, aquest personatge en mirar la lluna plena es transforma en home. La seva vida es va veure afectada durant tres anys, i es que durant la final del 21è Gran Torneig, en Goku es va transformar en Mico Gegant (Ôzaru), i per tal de solucionar això en Jackie Chun va destruir la lluna amb un Kame Hame Ha, i a partir d’aquí en Llop-Home va quedar converitit com llop. Pero durant el seu combat contra en Jackie Chun, al cap de tres anys al 22è Torneig, el vell expert en arts marcials va utilitzar el cap d’en Krilin com si d’una lluna plena es tractes i així el mencionat personatge va tornar a esdevenir home.
Continuant la recerca, anem a parar a les altes esferes, i es que justament el mateix Rei del Món, és un Gos. Aquest personatge apareix quan en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis (Piccolo Daimaô) va al Palau del Rei per realitza un Cop d’Estat, i així esdevenir rei absolut, el qual ho aconsegueix però per poc temps. Un jove adolescent, en Goku, apareixeria per tornar la pau al món.
Per trobar l’últim cànid amb protagonisme hem d’anar al final del manga, i aquest tindrà el mèrit de fer-se amic d’un dels enemics més estranys i poderosos de la historia i d’aquesta manera presenciar un dels combats més temibles que la Terra hagi presenciat. Es tracta del gosset Bee, curat i cuidat per en Bu, el rodanxó, que juntament amb en Sr. Satan, formarien un grupet ben estrany.

Canviem de manga però no d’autor i es que en Toriyama crearia un altre manga on el cànids en serien els protagonistes: “Kajika”.
Un bon noi, en Kajika, un dia mataria una guineu sense raó alguna, i com a càstig, l’anima del cànid el càstig, transformant-lo en un Home-Guineu. Per trencar la maledicció haurà de salvar 1000 essers vius, i així ell podrà tornar a ser humà i la guineu recuperar el seu cos. El manga comença quan en Kajika ja ha salvat 990 essers vius.

Ara canviem de manga i d’autor. Parlarem del manga interminable de la Rumiko Takahashi: “Inu-Yasha”.
El protagonista de la historia, l’Inu-Yasha, es tracta d’un semi dimoni i tal com indica la primera part del seu nom (Inu )en japonès, es un gos , fill d’un Dimoni Gos i d’una humana. En la major part del temps esta en la seva forma de semi dimoni de gos, cabell blanc i llarg, orelles de gos, ullals, urpes però en certes ocasions el seu aspecte canvia. En les nits de Lluna Nova es transforma en Humà i per altra banda si quelcom afecta la Tessaiga, la seva Espasa d’Ullal de Ferro, com trencar-se, la sang de dimoni es desperta, comportant que momentàniament es transformi en un dimoni complet.
Per altra banda, l’Inu-Yasha té un germà gran, el qual es un dimoni complet, és en Sesshômaru. Aquest quan ha de mostrar el seu veritable poder es transforma en un gos gegant.
A part de dimonis gos, tenim dimonis llop, el qual el màxim representant n’és en Kôga. Membre del Clan dels Llops, els seu clan va ser casi exterminat per en Naraku. A partir d’aquí comença a rivalitzar principalment amb el gosset de l’Inu-Yasha en dues coses: En derrotar en Naraku i en l’amor de la Kagome, encara que en aquest últim, el gosset no té les idees gaire clares.

Ara anem al famós manga de ninges: “Naruto ” de Masashi Kishimoto.
En aquesta historia, hi ha el Clan Inuzuka, els quals els seus membres lluiten colze a colze amb els seus companys gossos. El més coneguts són en Kiba i el seu gos Akamaru. Veiem en ells un formidable equip on la confiança i l’amistat hi es present. Combinant els seus cossos i chakra realitzaran formidables atacs.

Ara toca el segon important manga d’en Ken Akamatsu: Negima!
Primerament un enemic i després gran company del protagonista Negi Springfield, en Kotarô es un dimoni gos. És un formidable lluitador amb qui en Negi podrà trobar recolzament quan ho necessiti.

Ja per acabar anem al manga “My Hime”, el qual el seu argument es diferent de l’anime.
Aquí se’ns presenta la Natsuki Kuga, el qual com a Child, esser que es crea a partir d’una avançada tecnologia, té en Duran, aquest es semblant a un llop metàl·lic el qual es capaç de llançar diferents tipus de projectils per uns canons que te a l’esquena.

Aquí s’ha acabat la meva recerca canina als meus mangues, i certament arriben a tenir un protagonisme important segons els casos. 

diumenge, 1 de juny de 2008

La Toponímia del Llop a l’Alta Segarra


Fent referència a la primera part del meu nick “Lupus”, avui escriuré sobre toponímia de l’Alta Segarra que faci referència al Llop (Canis lupus).
Des de sempre, home i llop han interactuat, cap a bé o cap a mal, i no cal oblidar que de la domesticació del llop en va sorgir el gos (Canis familiaris). Tal interacció a comportat en la majoria de casos, l’extinció del cànid a molts territoris, però malgrat això el seu nom ha quedat gravat en la nostra toponímia, en els noms dels lloc.
Així que es que a l’Alta Segarra, com a terra on el llop havia sigut present, té toponímia que en fa referència:
- Bassa dels Llops: Aguilar de Segarra
- Clot del Llop: Pinós
- Coma de Vall-llobera: Castellfollit de Riubregós
- Creu del Llop: Pinós
- Esquivallops: Masia d’Aquilar de Segarra
- Font de Llop: Llanera (Torà)
- Gratallops: Es una fondalada entre Pujalt i l’Astor (pertanyent al municipi de Pujalt)
- Llopatera: Es tracta d’una construcció feta amb dos rengs de pedres de mida mitjana, clavades a terra, alineades paral·lelament formant una mena de corredor estret i d’una longitud de 5 o 6 metres. Possiblement formant part d’una trampa més complexa per tal de matar llops. En podem trobar una al terme municipals dels Prats de Rei, a prop del que queda de la masia de Ca l’Esquiver, coneguda també per Ca l’Esquiva Llops. També se’n pot trobar una altra a Aguilar de Segarra.
- Rasa del Llop: A Vallmanya de la Molsosa i a Ivorra.
- Roure dels Llops: Aguilar de Segarra
- Salt del Llop: A Torà. Es troba en una rasa que baixa de la costa de l’Aguda des de Cal Verdaguer i fa cap al Riu Llanera, més amunt de Can Porta. Lloc on els Llops baixaven fuetats per la rasa i s’estimbaven entre les roques d’aquest indret, durant les batudes.
- Toll del Llop: Bassa a Claret (Torà)
- Tossal de Gratallops: A Calonge de Segarra
- Tros del Llop: A Cuiner (La Molsosa)
El temps i l’home ens dirà si el Llop es tornarà a establir a Catalunya i arribar a l’Alta Segarra.


Nota:
Informació extreta dels llibres següents:
- El Llop a Catalunya d’Albert Manent (Pagès Editors)
- Homes i Llops de Josep Maria Santesmasses (www.llobregos.net)

- El llop de la imatge s'anomena Bris, del Centro de Naturaleza Cañada Real (Paralejo-Madrid)

dissabte, 31 de maig de 2008

L'Alta Segarra, terra fragmentada


Tal com diu la segona part del meu nick “Sigarrensis”, em refereixo a la Segarra, i es que la Segarra, en concret l’Alta Segarra es la meva comarca natural.
Visc a l’Altiplà de la Segarra, quan era petit jugava a la Plaça Alta Segarra, i l’escola de primària del meu poble es diu Alta Segarra. Però llavors per que quan miro els mapes politics de Catalunya? Calaf se situa a la comarca de l’Anoia, i la Segarra queda a l’oest d’aquesta.
Però no sempre ha sigut així. Tal dia com avui els romans fundaren el “Municipium Sigarrensis”, el que avui es “Prats de Rei”, municipi adjacent a Calaf. Prats de Rei segles abans havia rebut el nom de Prats de Segarra i una mica abans simplement Segarra. Així encara que Calaf com a poble més gran de la contrada sigui en certa manera la Capital Administrativa, Prats n’és la Capital Històrica.
Durant molt segles i en varies distribucions administratives i territorials sempre hem sigut segarrencs, però en temps ja més moderns, la creació de les províncies actuals, i la creació del Partit Judicial d’Igualada (Capital de l’Anoia), entre altres coses dels segles XIX i cap endavant, el gran territori de la Segarra quedaria dividit i la Segarra més antiga, l’Alta Segarra quedaria dividida en 4 comarques.
A l’Anoia, nom en que es va rebatejar el mencionat Partit Judicial degut al Riu Anoia, s’inclourien els municipis següents: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.
Al Bages, el municipi d’Aguilar de Segarra.
Al Solsonès, la Molsosa i Pinós
I a la Segarra, Ivorra i Torà.
Ara amb el tema de les vegueries, seria el moment més adequat per reactivar la reivindicació territorial, la reivindicació de la nostra comarca natural, el qual seria situada a la Vegueria de la Catalunya Central. Però pel sud, un territori està reivindicant la seva pròpia vegueria, el Penedès. No hi tinc res en contra. Tenen tota la legitimat de reivindicar. I jo pertanyent a un altra realitat hi estic a favor. Però 2 municipis de l’Alta Segarra, ho veuen tot amb uns altres ulls, i han mostrat la intenció clara de pertànyer al Penedès, es tracta de Rubió i Veciana, i respecte Copons, es qüestió de temps que també s’hi posicioni.
Respecte els altres municipis són pocs els qui han mostrat una clara intenció cap a l’Alta Segarra, d’altres no en conec la opinió.
Com he intentat fer dir, hi ha coses que no entenc, perquè anar tant lluny i pertànyer a un territori diferent al teu, si ben a prop de casa pots trobar les teves necessitats.
L’Alta Segarra es un territori fragmentat, però passi el passi, jo sempre seré Segarrenc, Alt Segarrenc. No soc historiador, ni geògraf, sóc un simple estudiant de Biologia, i per tant hauré comés errors, però mai es tard per aprendre d’ells i corregir. Espero que això passi a l’Alta Segarra, i que en futur no gaire llunyà sigui una plena realitat.

diumenge, 25 de maig de 2008

Bola de drac Edició Definitiva: La Traducció

Títol: Bola de drac (Edició Definitva)
Títol original: Dragon Ball (Kanzenban)
Autor: Akira Toriyama
Format: 34 toms, rústic amb sobrecobertes, B/N i color
Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics, abril de 2006 a juny de 2007

Ja fa temps vaig fer una reflexió sobre la traducció utilitzada a Bola de drac Edició Definitiva. Aquesta l'havia publicat a la desapareguda www.mangacat.tk.

Bé aquí us deixo la reflexió.

Bola de drac Edició Definitiva.

Planeta de Agostini ha editat el manga de Bola de drac (Dragon ball) per primer cop en català en format tom del tipus Kanzenban, sent aquest molt més gran que el tom tipus tankôbon. Agafant d’exemple l’edició japonesa Dragon ball Perfect Edition, l’editorial ha anomenat aquesta edició com Bola de drac Edició Definitva.

Aquesta edició supera en format les altres edicions que s’han fet de Bola de drac, fossin en còmic normal tal com es va publicar en català i castellà, com posteriorment en tankôbon només en castellà.

Presenta les pagines corresponents en color que el seu dia Akira Toriyama va pintar i que es van editar a la revista on aquest manga va néixer: la Shônen Jump.
A més a més d’un nombre menor de toms, 34 a diferencia dels 42 originals, els dibuixos de les portades i contraportades han estat dibuixats pel mateix autor. A més a més el Sensei va redibuixar el final del monstre Bu, i també el final del manga, mostrant en Goku regalant el núvol Kinton al seu deixeble Ub i d’aquesta manera iniciant un viatge per entrenar-se.
Tal edició es mereix un lloc en les nostres estanteries com a gran historia que és que en el meu cas vaig coneixer pel Club Super 3, quan no aixecava ni dos pams de terra, Historia que vaig coneixer com a dibuixos animats i que fins anys més tard no sabria que estava basat en un còmic japonès. Pero parlant personalment, hi ha una cosa que m’ha decepcionat força, i és la Traducció, comparant s’ha de dir amb l’edició castellana.
Primer de tot tenim d’excessiva catalanització dels noms dels persontges, a tall d’exemple tenim en Mutenroixi (Mutenroshi), Iamxa (Yamcha), Xèron (Shenron), Frízer (Freezer), Cel·lula (Cell), Trancs (Trunks), com els soldats de L’Exercit de la Cinta Vermella (Red Ribbon Army), on fins i tot a una pagina tenen un carrec i a la següent un altre. Tal com a altres manga a tall d’exemple no tenim una Sacura i tenim Sakura, (Naruto o Sakura, la Caçadora de Cartes), tenim una Kagome i no una Cagome (Inu-Yasha), tenim un Shikamaru i no un Xicamaru (Naruto). Si aquests exemples a m’hi m’han fet mal d’ulls al llegir, suposo que a vosaltres també, doncs amb els noms a Bola de drac també.
Per altra banda tenim els noms de les tècniques, també crec que no costava pas deixar el nom en japonès, per exemple Kiko ho o Genkidama i en una Nota del Traductor dir que el primer atac es tradueix com a Canó d’Energia i el segon com a Bola d’Energia.
Per anar acabant tenim la utilització d’alguns noms de personatges de l’anime en el manga. En primer cas farem tenim aquell dimoni conegut per Cor Petit, el seu nom es Piccolo, però nosaltres el coneixem amb l’altre nom degut a que la traducció del nostre anime està basat de la traducció francesa on era anomenat Petit Coeur. Pero aquest personatge té un adjectiu que l’acompanya i que per mi i per molts de nosaltres ens pensem que forma part del seu nom i és el terme Satanàs.
Satanàs Cor Petit es com el coneixem a l’anime, pero es Piccolo Daimaô el seu nom real. Doncs com relacionem els terme Satanàs i Daimaô?
Daimaô significa Gran (Dai) Rei (Ô) dels Dimonis (Ma), i al món Occidental qui es aquest personatge en contraposició a Déu (Kami Sama)? En Satanàs. I a la traducció del manga han decidit fer una barreja i així a aquest personatge es anomenat Cor Petit, el Gran Rei dels Dimonis. Personalment acceptable.
Quan en Cor Petit Jr (Piccolo Jr) participa en el 23 Torneig ho fa sota el nom de Ma Junior, es a dir, Dimoni Junior, però en la nostra edició ho fa sota el nom de Cor Petit Jr.
Per favor, s’està cridant als 4 vents qui es!!!! Sota el nom de Dimoni, queda una mica més dissimulat, total al 22 Torneig s’hi va presentar un Llop-Home.
I ja arribem al tom 14 amb l’arribada del Tiet Raditz. El gran dubte que tenia es si els traductors o qui fossin faria un esforç, una innovació, un pas més enllà i tal com havien fet a al versió castellana amb la traducció de Saiyajin a Saiyano (Edició toms grocs), ho farien en l’Edició Definitiva. El NO ja el tenia, i el No el vaig llegir, un possible traducció a “Saiyà”, i conseqüentment “El Supersaiyà” va despareixer, l’Omnipresent NO, no s’havia modificat, els Guerrers de l’Espai, resistien el segle XXI. Altre cop tenim la resposta a l’anime català i aquest del francès. Estic completament acostumat a “Els Guerrers de l’Espai” però esperava una altra cosa.
Arribem a Namec, tant costava dir Namek? Si els seu habitants son els Namkuseijin en japonès, i ja que Namekià no es possible, també costava tant dir el gentilici com Namequià, enlloc d’un simble Namec?
A part d’en Gíneu (Ginew/Ginyu), els seus companys d’equip reben els noms de l’anime, pero bé a l’edició castellana tan poc s’han molestat a traduir i han agafat les paraules angleses de les quals es creen els noms.
Arribem als Androides, aqui no tinc gran cosa a comentar, apart del dit Trancs (Trunks), Guero (Gero) i Cel·lula (Cell). Si dos coses, el Big Bang Attack traduit com a “¿Atac Invencible?”, posats a traduir Gran Atac Explosiu, o quelcom similar, i el Final Flash ni traduit, vist sense pena ni gloria.
I ja per acabar arribem a la Saga d’en Bu. Primer de tot tenim el Great Saiyaman traduit com a Gran Guerrer del Vent, altre cop com l’anime, si no m’equivoco a les antigues edicions en català en deien Gran Home-Guerrer, certament més encertat.
I despres apareix un tal “Kiwito”, jo diria que queda més “Kibito”, no se d’on han tret la W. Pero aquest té un company conegut a l’anime com a Déu Neptú. Pero al manga li donen un nom més encertat. Si en Kaiô li diuen Kaito, doncs aquest Déu d’un categoria superior en diuen Kaitoxin, que ve de Kaiô Shin. Pregunta: Per que escriuen Kaitoxin i no Kaito Xin que serià més logic?
Quan aquest personatge es presentat l’anomenen El Déu de tots els Déus, amb Negreta i ben grosset. No hagues quedat millor dir: “Kaitoxin” i en una nota dir que es un Déu amb carrec superior a del Sr. Kaito. Hagues quedat una mica més impressionant.
Fent referencia en aixó, Kaiô i Kaiô Shin no son noms propis si una categoria de càrrec Diví, per en la nostra versió es fa entendre que son noms propis.
Continuant parlant de Déus, quan en Kaitoxin (el de l’est i ja fusionat) explica la lluita entre en Bu i el Gran Kaitoxin com els altres del Nord, del Sud i de l’Oest, ¿Per que els traductors li fan dir al nostre company diví quan parla dels seus companys anomenant-los Kaito i no Kaitoxin? Resposta no en tenen ni idea XD. No saben que a dalt de tot i ha un Gran Kaiô Shin, despres els 4 Kaiô Shin, per sota hi ha el Gran Kaiô, seguit dels quatre Kaiô i per sota els diferents Déus Planetaris. Per sort l’hi van posar el sexe correcte.
I ja finalment, i abans de parlar de les fusions parlarem de l’arma sagrada. ¿Per que tota l’estona parlen de “Espasa Z sword? Es que no saben que Espasa i Sword es lo mateix, o que diguin Espasa Z o Z Sword, però no a la vegada.

I ja a les fusions, la primera, la metamoriana, que fan en Trunks i en Goten, el seu nom original és Gotenks. Tenia entés que a la versió antiga en català en deien Gotencs, mira un canvi de la K per una C (de Trancs), encara esta bé, però en aquesta nova edició, apareix altre cop l’anime pel mig, en diuen Gotrancs.
I la ultima fusió, la potala, bé pohtala (en català), no se que hi pinta aquesta “H” pel mig, la unió entre en Goku i en Vegeta, el nom el qual es Vegetto, “Vege” de Vegeta i “tto” de Kakarotto, però en català es conegut com a Kakarot, i així en les edicions antigues van subsanar això dient-li Vegerot, però quina es la sorpresa que ens trobem quan obrim el tom 34 i en el personatge en qüestió ens diu: “Som en Vegeta i en Kakarot fusionats... ens podríem dir Vegeku”. Visca la coherencia que no tenen. Altre cop llicència de l’anime.

Jo vaig créixer amb l’anime i com a tal l’estimo amb les seves virtuts i els seus defectes, però una cosa es l’anime i l’altre el manga, i quan un manganime en un llengua s’ha donat a conèixer abans en la seva versió animada, acostuma a passar que quan posteriorment s’edita al manga, alguna cosa de l’anime s’utilitzi al manga, pero en aquest cas que ens referim es bastant exagerat, per no dir molt.
Bé aquí he acabat aquest anàlisi sobre la Edició Definitiva, que no vol dir Perfecta ni molt menys. Ha estat llarga i m’he saltat alguna que altra cosa, per tampoc no es tractava de fer una Tesis Doctoral, més que menys, no tinc l’edició japonesa, i no conec aquesta llengua. Amb algunes coses estarem d’acord, d’altres no, però una cosa es segura: BOLA DE DRAC PER SEMPRE!

Benvinguts a Planeta Sigarra

Sóc en Lupus Sigarrensis i us dono la benvinguda a Planeta Sigarra, bloc on parlare de diferents temes sobre els meus interessos, ja sigui el manga/anime, natura (soc estudiant de Biologia), o musica folc, o d'altres que sorgeixin pel camí.

Ve de moment no se que més dir.

Salutacions.

Lupus Sigarrensis