Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aleta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aleta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de juny del 2017

Kharmeg

Títol: Kharmeg
Autors: Agus Vera (guió), Mariano de la Torre (guió i dibuix) i Fran Vázquez (color)
Publicat per: Aleta Ediciones, desembre 2016.
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 18,90€


Ara fa un dos anys, a través del Twitter d'en Mariano de la Torre, un dels autors del còmic Lliures o Morts (Fanbooks, febrer de 2014), vaig veure que publicitava un projecte de micro-mecenatge a Verkami per portar a terme un còmic titulat Kharmeg on ell en seria un dels autors com a co-guionista i dibuixant. N'Agus Vera com a iniciador d'aquest projecte en seria el guionista principal i en Fran Vázquez el colorista.

Tot i fer-hi una ullada en el seu moment, la cosa no va passar d'això, fins que aquest passat Saló del Còmic, que tal com vaig comentar a la seva respectiva entrada, em vaig tornar a creuar amb l'obra ja publicada i els seus autors, i llavors sense pensar-ho el vaig comprar.

El projecte de micro-mecenatge fou tot un èxit, ara bé els autors no van calcular bé els terminis i tenint en compte que sempre hi han imprevistos, si en un primer moment tenien planejat llançar el còmic a finals de 2015, la realitat es que es va endarrerir un any, sortint al desembre del 2016, editant-se sota Aleta Ediciones. També se'n va fer una edició en català amb una tirada molt curta destinada als mecenes del projecte que ho demanessin. Des de la autoria s'està buscant alguna editorial que se'n vulgui fer càrrec de cara a una segona edició en català. El temps dirà el què. 

Kharmeg és més que un còmic, és també un mitjà de denuncia social i mediambiental com tant bé un mitjà solidari. Ho és de denuncia per que ens mostra la cruel realitat que pateixen moltes poblacions de diverses espècies de taurons, el que es coneix com "aleteig", en anglès shark finning. Aquesta pràctica consisteix a atrapar taurons, tallar les seves aletes i retornar-los mutilats al mar, on inevitablement moren  ja sigui asfixiats ja que no es poden moure, dessagnats o bé devorats per altres peixos.

Tot això per una tradició gastronòmica absurda i lligat això l'alt valor de les altes. Considerades un producte de luxe al mercat asiàtic, per les quals s'arriben a pagar fins a 500€/kg,  amb elles es prepara la sopa d'aleta de tauró, en la qual l'aleta només hi porta la textura, res més, ja que són insípides i de valor nutricional nul. Aquest costum gastronòmic està portant a l'extinció aquest peix magnífic dels nostres mars i oceans, ja que s'estima que es capturen entre 60 i 100 milions de taurons l'any.

Els taurons com a superdepredadors, trobant-se a dalt de tot de la xarxa tròfica, tenen un paper fonamental en l'equilibri de l'ecosistema oceànic i degut a la seva posició, respecte el que es coneix com a biomagnificació, acaben acumulant diverses toxines, com el mercuri i la BBMA (beta-metilamino-l-alanina), provinents dels nivells tròfics més baixos, que han anat passant de nivell a nivell fins a ells. Dient-ho d'una manera clara, tot aquell que paga un dineral però un bol de sopa d'aleta de tauró, es paga el seu propi enverinament.

A Kharmeg per una banda seguirem a l'Elise, una jove que en un moment passat de la seva vida s'ho passava molt malament, i en trobar-se cara a cara amb un tauró la va ajudar a superar la seva situació, i ara, anys després a través d'allò, mitjançant la seva fundació Save The Shark, l'Elise treballarà en la defensa dels taurons, tot difonen les terribles conseqüències de la seva extinció. Les seves tasques la posaran al punt de mira de les màfies que s'enriqueixen a costa de l'aleteig. Per altra banda seguirem a en John i en Max, dos joves que també en motiu de fets del passat, ara es troben immersos en lluitar contra els pirates que ronden pels oceans. 

El destí d'aquests tres s'entrecreuarà per casualitat al mig de l'oceà, i amb ells s'hi afegirà un nou membre, una tauró amb qui l'home fantasieja des de fa anys, panys... un supervivent d'una altra època, que en certa manera esdevé el símbol per la supervivència actual dels taurons.

Tal com està escrit a la contraportada del còmic: 

Un oceà sense taurons és un oceà mort. 
Quan l'oceà mori, el planeta sencer el seguirà. 

dimecres, 5 d’abril del 2017

Crònica del 35 Saló del Còmic de Barcelona 1a part: Divendres de compres i primeres firmes

Del passat 30 de març al 2 d'abril va tenir lloc el 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest cop a diferència de l'any passat si que hi vaig poder anar, una escapada llampec el matí de divendres i tot el dissabte sencer.


Aquest Saló l'he destinat a la principalment a la compra de novetats, el divendres, i també a aconseguir firmes, tant divendres com el dissabte. Enguany,  les compres pre-Saló han estat quatre: Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, Naruto - Historia Especial: El Séptimo Hokage y el mes de la primavera escarlata, Mortadel·lo i Filemó. Misèria, la Bactèria! i Bola de drac Super núm. 1

En aquesta primera part tocarà parlar de l'escapada llampec de tres hores de divendres al matí. Passades dos quarts de deu del matí ja era davant del Saló del Còmic, i havent recollint l'acreditació proporcionada com col·laborador de ComiCat, a les 10 en obrir portes, ja hi vam poder entrar. Així doncs directe al Palau 1 on enguany hi havien tots els estand de les editorials i botigues, ja que la planta inferior del Palau 2 estava tancada. 

Com que la firma programada, la tenia a les 12 passades, primer vaig fer una volta de reconeixement, per poder situar els estands com també orientar-me en aquesta nova organització del Saló. Mentre l'anava fent vaig coincidir amb el company Emili de ComiCat. Tots dos tenien els nostres plans i la trobada va ser breu. Havent fet la volta, vaig sortir a la Plaça Univers on sota la carpa hi havia l'exposició Còmics en vol, amb presència d'avions i destacant aquells còmics on l'aviació n'és la protagonista, sobre tot en aquells de gènere bèl·lic.




Tot seguit vaig anar a la planta superior del Palau 2. Aquí els estand dels fanzines, d'entitats relacionades a l'aviació, a Star Wars, Star Trek i altres franquícies de ciència-ficció. També hi hi havia la zona de videojocs amb la Nintendo Switch en primer terme i tres exposicions: Retratant Donald Trump, Fanhunter i Els viatges de Tintín.



 A més hi hi vaig fer la primera compra, l'edició en català del fanzine Paranormal del grup Sudando Tinta Ediciones.


Tot seguit vaig anar al Palau 4, on al llarg dels seus diferents nivells hi tenien lloc els tallers, xerrades i el gruix d'exposicions, les quals no m'hi vaig entretenir gaire, volent-les mirar amb més tranquil·litat l'endemà dissabte. Aquelles que entre les dues jornades hi vaig prestar més atenció foren: Li deien Lucky Luke, Beca Carnet Jove Còmic 2016, Gaudí entre vinyetes i TBO



I en acabat, vaig tornar al Palau 1 per realitzar la resta de les compres i aconseguir la firma programada. Primer vaig anar a Planeta Cómic, on hi vaig comprar la nova edició de The Ghost in the Shell, el cèlebre manga de Masamune Shirow.


Tot seguit vaig anar a Norma Editorial, on hi vaig comprar el primer volum de l'adaptació a manga de la magnífica sèrie de la BBC Sherlock, adaptant el primer episodi, Estudi en rosa. Aquest té dues edicions, una normal i una en format de luxe. Vaig comprar-ne l'edició normal.


Seguidament vaig anar a l'estand de la Llibreria Universal just al costat de Panini Comics, on hi vaig comprar Vells descobridors,  la nova obra guanyadora de la segona ronda  de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2016, justament publicada per aquesta editorial.


I ja que s'acostava l'hora de la firma, ja vaig anar a l'estand on tindria lloc, cap a Continuarà / Coeditum-Trilita Ediciones. Justament Trilita en motiu del Saló va fer un promoció de les obres d'en Josep Maria Beà que havia publicat recentment: Historias de Taberna Galáctica i El hombre de los mil estilos.  Comprant aquests dos volums, et regalaven el CD musical de Historias de Taberna Galáctica, l'àlbum a color de La Esfera Cúbica (aquest editat per la difunta Glénat el 2008) i la seva corresponent banda sonora. A part de tractar-se d'una promoció atractiva, l'interès de conèixer nous autors i tractant-se d'un autor consagrat a casa nostra, no m'hi vaig poder resistir.



I ja es va fer l'hora de la firma. En Lluís Juste de Nin va arribar a l'estand, i mentre em dedicava el meu exemplar de Garbo, l'espia català que enganyà Hitler, vam parlar d'aquest personatge rellevant per la història del món. El tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona. 


Però aquesta en contra del que tenia pensat i programat no va ser la única firma del divendres. Tot fent l'última volta abans de retirar, en passar per l'estand de l'Escola Joso, vaig veure que hi estava firmat en Mariano de la Torre, un dels autor del còmic de Lliures i Morts. Dedicava exemplars de la seva nova obra Kharmeg, juntament amb els altres dos autors d'aquest, l'Agus Vera i en Fran Vázquez. Fa temps pel Twitter d'en Mariano de la Torre, que s'havia creat un campanya de micro-mecenatge per poder portar a terme la publicació d'aquest còmic, el qual s'hi reflecteix l'extermini de moltes espècies de taurons, només per obtenir-ne les seves aletes, una pràctica destructiva per l'equilibri ecològic dels oceans. El còmic finalment va sortir a la llum a finals de l'any passat a mans d'Aleta Ediciones. Així doncs va tocar compra i dedicatòria.



Entre tot plegat, ja s'havia fet la una del migdia, i va tocar marxar del Saló, fins l'endemà dissabte, que seria un dia ben intens.