dijous, 14 de juny de 2018

Doctor Who: El Décimo Doctor vol. 1. Revoluciones de terror

Títol original: Doctor Who: The Tenth Doctor núm. 1 a 5
Autors: Nick Abadzis (Guió), Elena Casagrande (Dibuix), Arianna Florean (Color), i Richard Starkings i Jimmy Betancourt de Comicraft (Retolació)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, abril de 2018
Format: Rústic, 27x17 cm, 124 pàgines, Color
Preu: 12€



De còmics de Doctor Who n'hi ha per donar i per vendre, però mai cap editorial de l'Estat espanyol s'havia interessat en ells, tot i que la sèrie televisiva del Senyor de Temps és ben i ben coneguda. Aquesta situació va canviar quan Fandogamia, una editorial relativament jove amb ganes de créixer tot fent-ho bé en aquest sector i que ja publica la sèrie regular actual dels Caçafantasmes, va anunciar a finals de novembre de 2017 que en tenia la llicència de còmics. Com he dit de còmics n'hi ha molts i han començat pel que han considerat més segur: publicant l'actual sèrie regular del Desè Doctor, un dels Doctors més estimats pels fans de la franquícia, la qual és publicada per Titan Comics.

Així aquest passat abril, en motiu del Saló del Còmic de Barcelona, van posar a la venda el seu primer volum Doctor Who: El Décimo Doctor. Revoluciones de terror. Aquest primer volum recopila els 5 primers números de la sèrie, els quals els tres primers formen part de la història Revolutions of terror (Revolucions de terror) i els dos darrers de The arts of space (Els arts de l'espai). 

Encaixant la història del còmic amb la sèrie de televisió, ens trobem en el context dels darrers especials de televisió i també darreres aventures del 10è Doctor, un cop ja se separat de la Donna Noble, i segons he trobat més concretament entre els especials El planeta dels morts (Planet of the dead) i La fi del temps (End of time) on es regenera com a 11è Doctor.

Trobant-nos situats, en la primera història que conté el volum, el Senyor del Temps aterra a la Terra del segle XXI, concretament a Brooklyn, Nova York. Enmig de la Gran Poma, el Doctor coneix una jove d'ascendència mexicana anomenada Gabriella "Gabby" González, que adora l'art. Junts, s'endinsen en descobrir els estranys fets que tenen en plena preparació i celebració dels actes de la festa mexicana del Dia dels Morts, i es troben lluitant contra una invasió d'uns éssers anomenats Cerebrívors. Resolt el conflicte, la Gabby li suplica que la porti a veure l'univers, i tot i la negativa inicial, el Doctor canvia d'opinió i es compromet a portar-la a fer una sola volta amb el TARDIS. 

En la segona història del volum, el Doctor porta la Gabby a la Galeria Pentaquoteque del planeta Ouloumos. Allà descobreixen que la Zhe Ikiyuyu, una artista que crea escultures de transferència en bloc, ha desaparegut de la galeria, havent-se exiliat a la seva lluna privada. Tot anant-hi per investigar el seu retir, l'aprenent de la Zhe ataca al Doctor i la Gabby. Al final, impressionat per les habilitats de la  Gabby durant la crisi la qual es resol satisfactòriament, el Doctor decideix que sigui la seva nova companya de viatges. El Senyor del Temps torna a tenir una nova "companion" a la seva vida.

Així és com comença aquesta etapa del Desè Doctor amb la Gabriella González com a acompanyant seva. Veurem doncs quines altres aventures  els esperen en els següents volums. El segon es titula The Weeping Angels of Mons (Els Àngels Ploraners de Mons), que hauria de sortir en algun moment d'aquest any, i el nom ja ens indica que potser d'allò més interessant.  I per altra banda també està prevista la sortida del volum únic Four Doctors (Els quatre Doctors). Veurem en quin ordre sortiran. 

El còmic es complementa amb una sèrie d'extres que inclou una galeria de portades dels 5 números individuals i dues pàgines amb el contingut "Dissenyant la Gabby". 

Ens trobem en una història que tot i el format còmic no té res a envejar amb el Doctor Who televisiu. Un guió a l'altura de la sèrie de la BBC acompanyat d'un dibuix excel·lent.

Esperem que aquesta gran aposta de Fandogamia tingui l'èxit que es mereix i que aquest primer volum sigui doncs només la primera pedra de llarga relació entre l'editorial i el Senyor del Temps.

dissabte, 9 de juny de 2018

Gòtic

Títol: Gòtic
Títol original: Gótico
Autors: Jorge Carrión (guió) i Sagar (dibuix)
Traducció de: Yannick Garcia  
Publicat per: Norma Editorial, maig de 2018, amb a la col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Format: Cartoné, 17x24 cm, 48 pàgines, Color
Preu: 16€

Aquest passat 36 Saló del Còmic de Barcelona, Norma Editorial com a novetat del mes de maig, va posar a la venda Gòtic, un assaig gràfic d'en Jorge Carrión i en Sagar, els autors de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Abans d'entrar al tema en qüestió, ja que s'observa a la portada de la nostra edició, però també en els altres llocs on consta el nom d'en Jorge Carrión, dir que l'hi han traduït a "Jordi". Han treballat més del compte. 

Entrant al tema, la sinopsi amb què l'editorial presenta el llibre parla del retaule gòtic com el primer element narratiu en vinyetes, com si d'un llunyà antecessor del còmic es tractés. Tot i no ser en cap cas un aficionat en la pintura gòtica, el misteri que envoltava aquesta obra, per saber ben bé que contenia, vaig aprofitar el Saló per comprar-lo. Al llarg de la lectura, els dos autors ens van mostrant la idea presentada mitjançant la col·lecció de pintura gòtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la vegada que ens expliquen conceptes i pensaments de l'època del gòtic. 

Una bona manera de començar i posar-nos en situació és mostrar-nos el pas del romànic al gòtic. Com a exemple del romànic se'ns parla del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, on la interacció principal és entre el personatge central i l'observador. Traduint-ho al còmic, vindria a ser una successió de monòlegs. En canvi, amb l'arribada del gòtic, aquest és més fàcilment traduïble a les vinyetes i als diàlegs. Tot i que hi ha una figura central, la interacció amb les figures acompanyants és major, facilitant-ne seqüències narratives.  

La pintura, que és del que estem parlant, en concret la  religiosa, que independentment de l'època, però en especial quan el poble era analfabet, tenia la funció de mitjà de comunicació, de propaganda i de mostrar la realitat i la veracitat tal com la tenien entesa i era vigent en aquell moment. I això és el que podem veure en un retaule gòtic, una història explicada a través dels requadres que en formen part com si de vinyetes d'un còmic es tractessin. 
 
Amb Gòtic, els seus autors ens proposen una manera original, diferent i amena d'ensenyar-nos i explicar-nos aquest art medieval tot fent-hi una primera immersió, sense la necessitat de ser-ne cap expert, alhora tot parlant del món museístic, i a través de diferents exemples, mostrant-nos que a pesar de les diferències també hi ha similituds entre els retaules i els còmics.

dimecres, 6 de juny de 2018

Mazinger Angels vol. 1

Títol original: Mazinger Angels (マジンガーエンジェル) / Majin Tenshi (魔神天使)
Autors: Go Nagai (autor original i guió), Akihiko Niina (guió i dibuix) i Plex (col·laborador)  
Traducció de: Yoshi Daiki
Publicat per: Ooso Comics, abril de 2018
Format: Rústic amb sobrecobertes - 208 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Preu: 10€/volum

El passat abril, es va estrenar una nova sèrie de manga en català, Mazinger Angels, una obra de l'univers Mazinger Z d'en Go Nagai, on a part d'ell en l'autoria també hi ha l'Akihiko Niina.

El manga, el qual consta de 28 capítols recopilats en quatre volums, va ser publicat a la revista Monthly Magazine Z de Kodansha del 26 de juny de 2004 al 25 de novembre de 2006. Ens ha arribat a mans d'Ooso Comics, editorial que hapublicat el seu còmic de producció pròpia Supercatalà, constant de 4 volums, el darrer en format manga. 

Mazinger Angels ve a ser una història alternativa en la qual s'entrecreuen diferents elements de la franquícia creada per en Go Nagai, i tal com ens indica el nom, és un petit homenatge a la sèrie televisiva Els Àngels del Charlie (Charlie's Angels), ja que els protagonistes del manga en són els personatges i robots femenins d'aquest univers mecha.  Encara que sigui una barreja de diferent obres d'aquest univers, no és pas necessari conèixer-les en detall, ja que al cap i a la fi, com a història alternativa, els seus personatges també són versions alternatives dels originals. Si com a mínim recordeu molt o poc l'anime clàssic de Mazinger Z, pel cap baix ja en teniu prou, que ve a ser el meu cas, ja us permetrà a no estar gaire desubicats amb la temàtica, i la resta ja se us anirà introduït o bé recercar-la pel vostre compte. I també s'ha de dir que a part del gènere mecha, també hi és present cert erotisme, tant en les noies com fins i tot en les seves robots, en aquestes ja no tant pels llançaments de pits, sinó també per algunes de les posicions en què les veiem.

La Terra es veu amenaçada per robots gegants, les Bèsties Mecàniques, dirigits per enemics clàssics de la franquícia però amb papers diferents dels originals. Afortunadament hi ha un equip, les Mazinger Angels, format per tres noies, la Sayaka Yumi, la Jun Hono i la Hikaru Makiba que piloten tres robots també gegants per fer-hi front, l'Afrodita A, la Venus A i la Diana A, respectivament. Més endavant s'hi afegeix la Maria Fleed qui esdevé la pilot de la Minerva X. Això és el que ens trobem en aquest primer volum, tot presentant-nos els elements principals d'aquesta sèrie.

L'edició que ha publicat Ooso fa goig en fullejar-la. L'enquadernació és encolada i cosida, i el paper és una mica més gruixut respecte la majoria de mangues que podem trobar al mercat, justificant els 10 € que val el volum, s'ha volgut fer una bona presentació. Respecte a la traducció s'han respectat les onomatopeies japoneses, indicant-ne la pronuncia, en petit al costat i el seu significat, a fora de la vinyeta. La terminologia en anglès s'ha respectat, així els atacs de les robots són aquesta llengua, indicant-ne també la seva traducció. El que sí que he trobat estrany és que han seguit el criteri japonès de primer cognom i després nom. Quelcom que avui en dia normalment s'occidentalitza en les traduccions a no ser que sigui algun cas especial. Com a cosa curiosa, en fer referència als robots protagonistes, s'ha feminitzat el terme "robot", dient "la robot" i "les robots", remarcat doncs la feminitat d'aquests o aquestes en virtut del seu aspecte, criteri que jo també he anat seguint.   

Malauradament però en la traducció catalana s'hi percep la presència d'alguns castellanismes, sigui lèxic, construccions  gramaticals com fins i tot errors en l'utilització dels temps verbals, el que indica que quelcom s'ha fet malament. Posaré alguns exemples. Tenim l'estranya absència dels articles que acompanyen els noms personals (en/na o bé el/la, normalment en/la), quan el moment ho requereix.  Respecte dels temps verbals, per posar un exemple tenim la següent frase de la penúltima pàgina del darrer capítol: "Aquesta vegada els danys van ser molt greus....". S'hi ha utilitzat el perfet perifràstic, es veu molt clar que això grinyola, i que el més natural i correcte fora haver utilitzat l'indefinit: "Aquesta vegada els danys han estat molt greus....". Em sona que hi ha un altre cas similar, però el mencionat sent al final m'ha estat fàcil localitzar-lo. I com a altre exemple clar, en un moment del capítol 4, quan les tres Mazinger Angels donen un triple cop de peu, el "triple kick", com a nota de traducció hi posen "patada triple".

S'agraeix que hagin publicat el manga també en llengua catalana, però no costa res fer-ho bé. Es nota una manca de revisió, comportant tot plegat que la nostra edició perdi qualitat. Com que he escrit aquesta ressenya havent acabat de llegir el volum, pel segon ja fem tard, a no ser que algun lector ja els hagi advertit amb anterioritat, però de cara als dos darrers volums, en principi hi ha d'haver temps com també hi ha eines per presentar una traducció al català que no grinyoli a mesura que es va llegint. 

També destacar les pàgines extres del final a càrrec d'en Tsuyoshi Nonaka (Plex) on s'hi mostren les quatre robots amb unes breus descripcions, el seu peculiar armament de míssils de pit i un interessant esquema interior de l'Afrodita A. 

El segon volum ens arriba ara a mitjans de juny, ja trobant-se en pre-venda, amb més noves aventures de les Mazinger Angels combatent les bèsties mecàniques en aquest peculiar entrecreuament de l'univers Mazinger.  

Malgrat el punt negatiu comentat que espero que es corregeixi, Mazinger Angels en català suposa una bona notícia pel que fa al manga publicat en la nostra llengua, i en especial perquè es tracta del primer manga d'aquesta franquícia que ens arriba en català, esperant doncs que la relació Ooso Comics-Mazinger sigui fructífera en aquest manga en concret i obri la porta a noves obres. 

dimecres, 30 de maig de 2018

Drac Català 1. Gènesi

Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, abril de 2018
Format: Rústic, cosit - 64 pàgines - 210 x 295 mm - Color
Preu: 15€

Aquest passat abril va renéixer en una nova versió el primer superheroi català de còmic, el Drac Català de l'autor empordanès Carles Roman.

Les arrels d'aquest còmic es troben el maig de 2000, quan es va publicar el seu primer número llavors sota el nom de Capità Catalunya, que per qüestions legals va haver de canviar de nom, i el segon número ja tenia com a nom el definiu Drac Català. En total en van sortir 7 números, el darrer el 2003, a més d'un  recopilatori dels tres primers números en els quals s'expliquen els orígens del personatge.  

Fou però fa uns cincs anys que vaig tenir el meu primer contacte amb el vell Drac Català quan en Carles Roman va penjar el primer número al seu blog, tot pensant que en continuaria penjant la resta de números però no va ser així. 

Així que arribem aquest 2018, on després d'un temps de creació, sent divuit anys després doncs d'aquell primer número, en Carles Roman ha volgut recuperar el personatge i la història tot mantenint l'essència i l'argument clàssics però actualitzant-los als nous temps, amb alguns lleugers canvis argumentals i de diàlegs, afegint escenes, corregint errors lingüístics i en especial el més destacat, que aquest cop és en color. Sense dubte una cosa que caracteritza els còmics de superherois és el color i això ha estat un encert en aquesta nova edició.

Aquesta nova edició ha anat acompanyada d'una campanya de micromecenatge per sufragar part de les despeses d'impressió la qual ha resultat ser tot un èxit. Fou al Saló del Còmic de Barcelona d'enguany on es va presentar i posar a la venda, i com a mecenes vaig aprofitar per recollir les meves recompenses.  

El contingut d'aquest primer nou Drac Català, justament titulat Gènesi, o sigui "origen", vindria a ser el dels primers 3 números clàssics, però reorganitzant-ho cronològicament. Així ho he pogut comprovar fent les respectives comparacions amb els dos primers números clàssics, pel que fa al tercer doncs no en tinc la certesa, però pel que he pogut esbrinar diria que sí. 

Centrem-nos breument en la història. El jove barceloní Albert Roure juntament d'altres companys d'una expedició catalana, es troba fent muntanyisme i escalada a l'Himàlaia, quan de cop i volta l'equip és víctima d'un terratrèmol i ell, n'és l'únic supervivent. En despertar-se, es troba dins d'una cova en mans d'un orde secret de monjos guerrers. Així doncs, com que no es localitza el seu cos per l'equip de rescat, l'Albert Roure serà donat per mort.

Ara en presència d'aquests misteriosos monjos, prendrà la decisió transcendental d'abandonar qui havia sigut i esdevenir un nou Albert, tot endinsant-se en un món desconegut ple de misteris aportant-li una nova vida, trencant tots els seus propis límits. Anys després en tornar a Barcelona, tot volent passant desapercebut, es veurà implicat en cert incident, el qual donarà lloc el naixement del superheroi Drac Català.

Aquest primer àlbum suposa un bon recomençament de la història. Com a encerts, els que ja he mencionat, com el color i la reorganització cronològica, i d'altres com moltes referències als temps actuals i a elements culturals siguin catalans o bé homenatges al món dels còmics de superherois. Sempre hi ha un "però". Així doncs com cosa negativa és la no referència al cim de l'Himàlaia el qual estan escalant l'Albert i companys, és a dir l'Everest tal com se'ns explica al segon número clàssic, tot aprofitant i com a bona curiositat per dir-nos quin és el seu  nom veritable i original tibetà, Chomolungma. Una pèrdua d'informació geogràfica que a parer meu pels qui han pogut gaudir dels vells còmics doncs poden trobar a faltar.

Ja per acabar només queda dir que espero que aquest primer àlbum tingui bona acceptació i que podem gaudir de més aventures del Drac Català a tot color i més tal com acaba. Que la força del Drac acompanyi al renovat Albert Roure!

divendres, 25 de maig de 2018

Biomega. The Ultimate Edition

 
Títol: Biomega. The Ultimate Edition
Títol original: Biomega (バイオメガ)
Autor: Tsutomu Nihei
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, juny i agost de 2017
Format: Cartoné - 640 i 576 pàgines -150x210 mm - B/N i color
Núm. de volums: 2. Edició original tankobôn: 6 
Preu: 24€/volum, 48 euros en total.

Després de llegir el primer volum de la Master Edition de Blame!, alternant-t'ho amb altres lectures al llarg d'aquestes darreres setmanes, m'he endinsat en l'altra obra de referència d'en Tsutomu Nihei, Biomega, a través de la nova edició en format cartoné que va treure Panini Comics l'any passat: Biomega. The Ultimate Edition.
  
Biomega fou la segona obra llarga d'en Tsutomu Nihei. Manga publicat del 2004 al 2009, va ser recopilat en 6 volums, edició que va publicar la mateixa Panini de l'octubre de 2008 a l'abril de 2010, i recuperant-la en aquesta nova edició cartoné constant només de dos volums, que van sortir el passat juny i agost, i els quals inclouen una làmina a color a cada un d'ells.

Biomega és una obra futurista el qual ens transporta en un món no gens agradable per a la humanitat, un element ja utilitzat per en Nihei a Blame! Situats l'any 3005, la humanitat retorna a Mart, set segles després de l'última missió tripulada. Un cop la nau de reconeixement aterra al planeta roig, els tripulants es troben en una colònia destrossada, en ruïnes amb una estranya excepció, hi troben una dona viva sense la necessitat d'utilitzar cap vestit espacial.

Durant el viatge de retorn a la terra, la nau pateix un accident i conseqüentment les despulles d'un tripulant infectat per un estrany virus, el N5S, queda orbitant sobre la Terra, escampant espores, les quals acaben arribant al planeta tot infectant els humans, comença així la "Calamitat Drone". Els humans contagiats es converteixen d'éssers degenerats, una mena de zombis.

Mig any després de l'arribada del virus seguirem les passes d'en Zôichi Kanoe, un humà sintètic que treballa per Indústries Pesades Tôa, que s'infiltra en un territori administrat per la DRF (Data Recovery Foundation, Fundació per la Recuperació de Dades). En Zôichi junt amb la I.A (Intel·ligència Artificial). Fuyu, tenen la missió de trobar i rescatar tots aquells humans adaptats, resistents al virus i posar-los sota la seva protecció. Aquests adaptats són persones que tot i estar infectats conserven el seu aspecte humà, i efectivament en Zoichi i la Fuyu en un troben un, la jove Ion Greene. Però ells no són els únics interessats en ella, també la DRF com el Servei de Sanitat Pública, la volen recuperar.

Al llarg de la història, dels seus 42 capítols, veurem que hi ha al darrere del virus N5S, i quins són els objectius de les diferents organitzacions i dels personatges que hi ha al darrere. Així doncs anirem coneixent el complex passat que acabat donant lloc a aquest present apocalíptic.

Gràcies a la lectura dels dos primers volums de la Master Edition de Blame!, m'ha facilitat entrar millor en la "lectura" de Biomega. Ho he posat lectura entre cometes perquè un dels recursos de l'autor és  l'absència de text o diàleg durant pàgines, l'argument doncs es narra a través de les imatges, a Blame! és quelcom molt rellevant, a Biomega també però tot i això hi ha una major interacció parlada entre els personatges.

Un altre aspecte similar entre les dues obres és el seu dibuix, el qual és caracteritzat pels seus paisatges, megaestructures i espais petits i recòndits. Un contrast de localitzacions per on té lloc l'acció.

La part zombi, que no és un dels gèneres que més m'interessin, vindria a mostrar-nos la part apocalíptica d'aquest manga cyberpunk, sense treure gens de protagonisme a la part tecnològica i científica tot mostrant-nos armes i vehicles de tot mena, edificis i màquines, i també les I.A, la part informàtica i alhora també rellevant per la història. 

Així doncs, ja des d'un bon principi, amb misteris i incògnites inicials, Biomega té tots els elements per captivar l'autor des d'un bon principi. Així doncs ens trobem davant d'un bon exemple del manga del gènere post-apocalíptic i cyberpunk, que des de fa pocs mesos podem gaudir en aquesta excel·lent edició cartoné de només dos volums.

dimarts, 22 de maig de 2018

Dracs i Tavernes

Títol: Dracs i Tavernes
Autors: Diversos autors
Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, abril de 2018
Format: Rústic, 140 pàgines, Color i B/N
Preu: 10€

Enguany el col·lectiu Sudando Tinta Ediciones  ha tornat a publicar un nou fanzine, amb el qual es va finançar gràcies a una campanya de micro-mecenatge a Verkami superant l'objectiu establert.
 
Tal com ens indica el títol del fanzine, Dracs i Tavernes, aquests dos elements en són els temes centrals els quals s'han lligat per tal de crear les diverses històries que inclou. Sense dubte són dos temes molt encertats, ja que d'una manera o altra formen part de la nostra cultura popular. Així en les diverses historietes que llegirem, totes elles formant part de mons fantàstics, hi trobarem dracs, aventurers, cavallers i altres menes d'individus, tots ells ben diversos, amb les tavernes com a lloc físic central de l'acció, i en aquestes sempre hi ha el taverner, una figura rellevant en aquest fanzine.

Tot i els diferents elements que comparteixen les diferents historietes, alhora totes elles són diferents, tant argumentalment com pel dibuix, on cada autor hi ha posat el seu estil. Entre els diversos còmics que recull aquest volum, hi ha també diverses il·lustracions que complementen el fanzine. D'autors, voldria destacar per coneixença en Gargotaire, company de ComiCat, ha tornat a col·laborar en aquest fanzine amb una historieta sobre dracs amigables i un senyor feudal ben dolent. No sempre els dracs són els dolents de la història, cosa que veurem també en altres historietes.

Aquest fanzine es complementa amb un Sketchbook, un llibret grapat, on tal com ens diu el nom s'hi mostren esbossos, com també comentaris d'alguns artistes que hi han col·laborat.

El fanzine ha estat editat en dues llengües, en català i en castellà, les dues edicions es diferencien per la portada i també pel títol. L'sketchbook també s'ha publicat en aquestes dues llengües. Com a cosa negativa de la versió en català del fanzine, és la manca de revisió dels textos, ja que es perceben diversos errors lingüístics.

dimarts, 15 de maig de 2018

The Ghost in the Shell 2: Man-Machine Interface

Títol original: Kôkaku Kidôtai 2: Man-Machine Interface (攻殻機動隊 2: Man-Machine Interface, Unitat d'Intervenció Blindada 2: Interfície Home-Màquina)
Autor: Shirow Masamune
Traducció per: Jesús Espí (Daruma SL)
Publicat per: Planeta Cómic, abril de 2018
Format: Cartoné - 304 pàgines - 148 x 210 mm - B/N i Color
Preu: 20€





Aquest passat abril, Planeta Cómic, va treure el segon volum de The Ghost in The Shell, amb el subtítol Man-Machine Interface, en una nova edició idèntica a la del primer volum, també obra del mateix Shirow Masamune.

Fent un recordatori a The Ghost in the Shell, la major Motoko Kusanagi es va unir a una forma de vida artificial autoproclamada intel·ligent, l'anomenat Titellaire, i va abandonar la Secció 9 de Seguretat Pública. Aquest segon volum n'és la continuació i té lloc uns 4 anys i 5 mesos després. Tal com podem veure en argumentalment i també en el dibuix difereix molt del que és el primer volum. I és que tal com ens avisa l'autor, tot i ser-ne una continuació, no és una història de la Secció 9 i de la seva Unitat d'Intervenció Blindada, sinó que està centrada en el personatge de la Motoko, i amb ella les batalles cibernètiques a la xarxa en seran el plat fort. 

Per la banda il·lustrativa, notem una certa evolució en el dibuix, com també un gran ús del dibuix en 3D, sobreposant-hi el dibuix 2D, i amb un gran gruix de pàgines en color.

Situats el dia 6 de març de 2035, un personatge conegut com a Motoko Aramaki, és la cap de seguretat d'un conglomerat empresarial gegant, Poseidon Industrial. Al llarg de la història veurem com transfereix digitalment la seva personalitat i capacitats entre diversos cossos cíborg que té repartits per tot el món, tot atacant espies industrials, assassins i hackers, mentre manté un corrent constant de comunicació digital amb diversos assistents robots i la seva secretària a l'oficina. A mesura que s'endinsa en la principal missió en la qual treballa, anirem descobrint quina mena de relació té l'individu que coneixem com a Motoko Kusanagi. 

A Man-Machine Interface la part informàtica, amb tota la seva terminologia utilitzada durant les batalles a la xarxa agafa una gran importància. És una cosa que en els animes especialment  SACArise s'ha vist, però aquí esdevé molt densa fins i tot en molts moments feixuga. Sort que s'alleuja amb la part humorística  també present en aquest univers. L'altra part important és la filòsofa, de la qual moltes de les qüestions que s'hi presenten provenen del manga original, en especial tot allò que fa referència a una forma de vida artificial i intel·ligent, i més quan veiem que la Motoko canvia de cos contínuament. Què és la vida intel·ligent, doncs? Li és necessari un cos, ni que sigui artificial, pertalquè s'entengui com "vida"? O bé n'hi ha prou en ser quelcom lliure voltant per la xarxa?

Podem dir que és l'obra que s'allunya més del que coneixem normalment com Ghost in the Shell, o més ben dit, allunyada del que és més conegut i més fàcil de digerir pel consumidor normal: acció física, persecucions, armes de tot tipus, terrorisme i explosions, entre d'altres, elements tan utilitzats als seus diferents animes. Tot i això tal com ja he dit, tot i no fer honor al títol original, Kôkaku Kidôtai, o sigui, Unitat d'Intervenció Blindada, tal com es tradueix al manga, quan es fa referència cos policial de la Secció 9, sí que fa honor al concepte del seu títol tal com es coneix internacionalment, Ghost in the Shell.

Sense saber els plans de Planeta Cómic, esperem que com a molt tard, en un any vista, podem gaudir en una nova edició The Ghost in the Shell 1.5: Human-Error Processor, manga el qual la Unitat d'Intervenció Blindada de la Secció 9 n'és la protagonista.

divendres, 27 d’abril de 2018

Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2018

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2018
Títol original: Mortadelo y Filemón. Mundial 2018
Autor: Francisco Ibáñez
Traducció de: Laura Paredes
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 49
Publicat per: Ediciones B, abril de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12,90€

Cada quatre anys, hi ha dos fets esportius d'abast planetari, separats entre ells temporalment per dos anys: El Mundial de futbol o bé els Jocs Olímpics. Enguany li correspon ser protagonista el Mundial de futbol, que tindrà lloc a Rússia, i sent tradició en Francisco Ibáñez torna a dedicar una missió dels seus agents secrets en aquest esdeveniment esportiu, justament durant l'any que se celebra el 60è aniversari de la seva creació. Aquest nou àlbum doncs es diu justament Mundial 2018.

En aquesta nova aventura, en Mortadel·lo i Filemó tindran com a missió viatjar fins a Rússia on té lloc el nou Mundial de futbol, i així protegir a la seva manera les grans estrelles futbolístiques dels possibles segrestadors que en vulguin demanar diners a cabassos pel seu rescat. Però no només hi aniran ells dos, sinó que també tindran la inestimable col·laboració del professor Bacteri i els seus inestables invents. Els tres amb algun entrebanc pel camí arribaran a Rússia per posar-se a treballar i trobar possibles segrestadors per capturar-los. Però si la combinació Mortadel·lo i Filemó ja és per si perillosa, afegint-hi a l'equació en Bacteri, el resultat ve a ser apocalíptic. Els possibles segrestadors i els futbolistes en seran els grans damnificats. Afegint també que en tot gran esdeveniment, sempre hi ha la presència d'alts mandataris com l'amfitrió Putintin i el convidat Trompf. Amb aquests dos unint-se involuntàriament a l'equació, aquest mundial serà de grans emocions.

Per acabar, continuo recordant la discontinuïtat en la numeració. L'abril de 2015 fou publicat El tresorer amb el número 39 i el novembre de 2015, Eleccions!, amb el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per aquest ordre. Aquest àlbum, de l'abril de 2016, però va rebre el número 42; el següent àlbum publicat, El capo s'escapa!, el juliol de 2016, va rebre el número 46;  Jornalets més aviat justets..., de l'octubre de 2016, el número 44; Misèria, la Bactèria!,  del març de 2017 el número 41; Drons rodamons, del juliol de 2017 el número 47; El 60è aniversari, el número 48, del novembre de 2017, i ara, amb aquest nou àlbum, Mundial 2018, ha rebut el número 49. Així encara continuen pendents els números 40 i 43. Veurem en quin ordre s'utilitzaran, quan s'utilitzin, en els propers àlbums. 

dimarts, 24 d’abril de 2018

Red & Blue

Títol: Red & Blue
Autors: Sara Soler
Publicat per: Panini Comics, març de 2018
Format: Cartoné, 64 pàgines, Color
Preu: 12,95€



Tal com vaig comentar, Panini Comics, sota el segell Evolution Comics, va publicar el passat mes de març Red & Blue de l'autora Sara Soler, sent l'obra guanyadora de la segona ronda de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic del 2017.  

Situats en un món medieval i de fantasia, seguirem les aventures de dues joves, la Red i la Blue, les quals acaben de graduar-se a l'acadèmia d'herois. Ara les dues emprenen la nova etapa amb molta il·lusió, tot començant a compartir pis per compartir despeses, amb l'objectiu d'esdevenir unes grans i reconegudes heroïnes.

Però per molta il·lusió que tinguin, sense cap mena d'experiència no és fàcil trobar una bona feina. Els inicis especialment per les dues noies seran durs, entre feines precàries per part de la Red i sent becaria, la Blue, tot i d'una gran empresa, els ingressos són mínims, mentre que les despeses no desapareixen per art de màgia. Tot i així, amb d'alts i baixos, esforç i paciència, cadascú actuant segons la seva personalitat, de mica en mica aniran trobant oportunitats que les afavoriran. Arribarà el moment en que descobriran que no tot és el que sembla, que sempre hi ha gat amagat, i llavors ho hauran de donar tot per superar els obstacles que es trobaran.

Red & Blue és una història que dins del seu context fantàstic, s'hi mostren elements reals, tals com voler guanyar-se la vida fent allò que t'agrada, cosa que refereix persistència, i el pas a la vida adulta amb les responsabilitat que això comporta. Això és el que viuran la Red i la Blue, en que a través de l'humor i acció, emprendran el camí per esdevenir les heroïnes que volen esdevenir.

divendres, 20 d’abril de 2018

Crònica del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2a part: Diumenge

Si el dissabte del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres planificades i aconseguir dedicatòries, el diumenge el vaig dedicar a les dedicatòries que em faltaven i en especial a mirar les exposicions les quals havia deixat penjades. Un cop despert, llevat i esmorzat, em vaig acomiadar dels amics que m'havien acollit a Barcelona. I via metro vaig fer camí cap al Saló. Eren passades les 10 que pel subsòl barceloní i després en sortir a la superfície ja es palpava l'ambient de la manifestació en favor dels presos polítics que en poques hores tindria lloc justament a la plaça Espanya i avinguda del Paral·lel. Just al costat del Saló.   

Un cop dins vaig reprendre allà on ho havia deixat, cap al Palau 4 amb l'exposició de "covers" del còmic Dead Inside, els quals molts autors d'aquestes han estat vinculats a l'Escola de Còmic Joso.



Baixant al següent replà, hi havia l'espai de Taller d'animació, les exposicions dedicades a Jamás tendré 20 años (Norma Editorial), de Jaime Martín, sent el Premi Millor Obra d'Autor Espanyol del Saló de l'any passat i la de Javi Rey que va guanyar el Premi Autor Revelació del Saló de l'any passat, i també l'exposició del guanyador i finalistes de la primera ronda de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2017. A més també hi havia l'Espai de creació lliure on tothom que ho volés hi podia fer un dibuix. 




I ja a baix de tot, teníem l'espai de còmic en viu de Dibujos por Sonrisas. Un esdeveniment benèfic on els autors convidats realitzarien il·lustracions, les quals seran subhastades i els beneficis estaran destinats a les persones refugiades. També hi havia el mural que l'autor Frank Pe ha realitzat durant el Saló i l'exposició dedicada al personatge de Jan: Superlópez, de la qual enguany se n'estrenarà una pel·lícula amb en Dani Rovira com a protagonista





Tornant al Palau 2, just al costat de la Zona de Fanzine i de l'Artist Alley  hi trobàvem l'exposició de Paranoidland, el Premi Millor Fanzine del Saló l'any passat.


I ja anant a l'ala dreta del palau, hi havia el Comic Kids, espai de nova creació que permetia que la canalla s'apropés al món del còmic tot llegint i dibuixant i també coneixent a autors. A l'altra banda del palau, a l'ala esquerra hi havia la Zona Nintendo i també altres estands.




I anant a la part posterior del palau 2, una exposició que el dissabte havia passat per alt era la de l'anime de Naruto, que recentment Selecta Vision ha començat a vendre en DVD. També hi havia un photocall.



I així tot passejant es va fer l'hora d'assistir a un acte que em feia especial il·lusió anar-hi, la trobada amb l'Stan Sakai, el creador d'Usagi Yojimbo. L'acte va tenir lloc a dos quarts d'una (12:30) a la sala 5 del Palau. Tot anant-hi, passant per l'estand de Ponent Mon, editorial que conec pel seu catàleg de Jiro Taniguchi, i del qual només tinc una obra seva, l'edició catalana de Barri Llunyà. En mirar per sobre el que tenien, un títol i el nom d'un autor em van cridar l'atenció. El títol és En busca del fuego i l'autor és Roudier. D'aquest autor, el 2012, Norma Editorial en va publicar una obra anterior, Neandertal, la qual la seva temàtica, la prehistòria, em va captivar. Llavors vaig buscar informació de l'autor i vaig veure que estava preparant un nou còmic prehistòric, l'adaptació de la novel·la La guerre du feu (1911) de J. H. Rosny, i de la qual el 1981 se'n va estrenar una adaptació al cinema, coneguda en català com La recerca del foc. El fet doncs de no ser seguidor de Ponent Mon, em va fer passar per alt que aquest còmic el van publicar el 2016. En conclusió, va ser la meva primera compra no planificada. 


I així ja es va fer l'hora de la trobada amb l'Stan Sakai, creador d'Usagi Yojimbo, una obra amb 34 a sobre. Durant la trobada, els assistents que van parlar van agrair a Sakai la seva feina, preguntant també diferents coses, i l'autor les va anar responent. La seva trajectòria professional, anècdotes, manera de treballar, fonts d'informació, influencies, aspectes de la seva obra i personatge, és més o menys tot el que es va parlar. També es va fer referència a les Tortugues Ninja, de la qual Planeta com a novetat del Saló ha publicat el més nou entrecreuament entre les dues franquícies. 



Quan la trobada es va acabar, al cap d'una hora, vaig tornar al Palau 2. Abans d'entrar-hi però de lluny vaig veure una persona a qui "conec" per la xarxa, però que mai hem coincidit en cap Saló sigui del Còmic o del Manga. Faig referència en Moroboshi de Cementiri de Pneumàtics. Així que m'hi vaig acostar, i m'hi vaig presentar, el qual anava acompanyat per la seva família. Un plaer haver-te conegut en persona. Fins a la propera. 

Tot seguit ja vaig entrar al palau, anant a l'stand de Panini, ja que llavors hi dedicava la Sara Soler, autora de Red & Blue, l'obra guanyadora de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2017. Ara feia uns quants anys que no tenia cap còmic de la Beca dedicat. 


Abans de dinar, però vaig entrar a l'estand de Panini. Des de la seva publicació, el març de 2017 hi ha un còmic que quan me l'he trobat sempre m'ha cridat l'atenció per la seva temàtica medieval fantàstica. Amb motiu del Saló però hi ha hagut un fet que definitivament m'ha fet comprar-lo i és que ha rebut el Premi a la Millor Obra per Votació Popular del 2017. Parlo d'Alma Cubrae vol. 1 El cobrador de almas, de Gonzalo Torné, Sergio Sandoval i Mado Peña.  Panini l'ha publicat en col·laboració amb Ominiky Ediciones. Així doncs aquesta va ser la segona compra no planificada.


I ara sí només em quedava una cosa fer, aconseguir la dedicatòria de l'Stan Sakai, així que després de dinar, per allà a dos quarts de tres, faltant encara 3 hores, vaig passar per l'estand de Planeta a veure quin ambient hi havia. Més o menys hi havia una vintena llarga de persones que ja feia cua, així fent-ho bé, em vaig posar a l'últim i a esperar, i amb el temps s'hi va anar afegint més temps. Afortunadament l'espera es va fer curta, ja que anava conversant amb la gent que també feia cua. D'això que es fan les 5 de la tarda quan, una noia del personal de Planeta comença a repartir números. En arribar a la nostra posició, ens diu que amb l'autor han quedat en fer 25 dedicatòries, i que jo era el número 27. Ens va comentar que podíem esperar i a veure si en arribar a les 25 persones, l'Stan Sakai s'animava a fer més dedicatòries. Com que no em venia d'aquí i certament em feia il·lusió, vaig esperar. I certament vaig fer bé, per què entre que va començar una mica abans de l'hora establerta, anava força per feina, donant a lloc que la cua avances força ràpid, i per tant es van atorgar més números a partir del 25, no sé quants, no sé quants més tampoc. Així que a un quart de set (18:15), el senyor Sakai ja em feia la dedicatòria al meu Usagi Yojimbo La Colección Fantagraphics vol. 1


Amb la molt i ben esperada dedicatòria sota el braç va ser hora d'anar-me'n. El meu pas pel Saló s'havia completat amb els objectius que m'havia planificat. Això sí, em quedava pendent una novetat demanada a la meva llibreria habitual i que em va arribar el dilluns. Així doncs és una compra post-Saló. És tracta d'Usagi Yojimbo & Las Tortugas Ninja, de l'Stan Sakai i amb els colors de Tom Luth. Si l'hagués tingut abans, haguera volgut que la dedicatòria me la fes en aquest llibre. Més que res per qüestió d'espai i pes a la motxilla.

   
Així doncs amb el cicle Saló del Còmic completat i abans de visitar la pròxima edició del certament, el 37 Saló Internacional del Còmic, que tindrà lloc del 4 al 7 d'abril de 2019, tocarà visitar el XXIV Saló del Manga de Barcelona, el qual se celebrarà de l'1 al 4 de novembre de 2018. 

dijous, 19 d’abril de 2018

Crònica del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 1a part: Dissabte

Del passat 12 al 15 d'abril va tenir lloc el 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona, amb canvis importants respecte a les ubicacions dels diferents elements que el componen. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 118.000 visitants. A més també ha recuperat la Revista del Saló.


Abans però d'entrar a parlar de l'esdeveniment en sí, toca mencionar les compres de novetats que he anat fent els dies i setmanes anteriors i que les considero pre-Saló, principalment sent de març i d'abril. Hauria volgut fer-ne una entrada pròpia la setmana passada però vaig poder. Vegem-les: El dia 3, Vinòmics, Vergonya!, Red & Blue, Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014, Capitán Harlock Dimension Voyage vol. 4, Bleach (en castellà) vol. 74 (Últim), Gunnm Mars Chronicle vol. 1Gunnm vol. 4 i The Ghost in The Shell 2. Man-Machine Interface.


Enguany hi he anat dissabte a la tarda i gran part del dia del diumenge, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Aquesta primera entrada doncs estarà dedicada al dissabte, el qual vaig dedicar a les compres planificades com també a aconseguir dedicatòries.

Així doncs entrava al Saló a un quart i cinc de sis de la tarda (17:20, pels qui tingueu dificultats amb l'hora dita en quarts), i enguany com a acreditat, entrant per un lloc diferent, ja que s'entrava pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a la dreta hi havia l'exposició dedicada a Jack Kirby. The King of Comics i a l'esquerra l'espai Comic Pro, un lloc on s'oferia una oportunitat als autors de mostrar el seu treball a editors nacionals i estrangers. Tot seguit vaig baixar al nivell 0. A la dreta hi trobàvem l'exposició Les Revistes del Boom del Còmic, la qual només hi podien accedir majors d'edat, a causa del contingut de les revistes. A l'esquerra hi trobàvem la Fan Zone, amb estands d'Star Wars, Star Trek, Star Gate, i Alma Cubrae entre d'altres. Als nivells superiors, el 2 i el 3, on hi havia l'auditori, hi van tenir lloc xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló, on en el meu cas hi faria cap diumenge al migdia. 



Tot seguit vaig passar al Palau 4, que enguany només estava ocupat els replans més inferiors, el de més amunt si accedia des del nivell 1 del palau 4. Així doncs començant per a dalt, hi trobàvem l'exposició dedicada Josep Maria Martín Saurí, el guanyador del Gran Premi del Saló de 2017, com també l'espai de Taller de Còmic i quan anava a mirar la següent exposició,  de "covers" del còmic Dead Inside, ho vaig haver de deixar estar, ja que llavors em vaig trobar amb d'altres companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" i en Marc Pastor, una trobada ja prevista. Amb en Pau ja ens hem anat trobant a altres Salons, ja siguin del Còmic o del Manga, ara bé amb en Marc ja feia anys que no ens veiem.  Malauradament també estava previst trobar-me amb els altres companys de ComiCat, en Javi del Campo i en Jordi Riera, però van marxar abans que jo arribés. Espero que la pròxima trobada ens trobem.


Així que els tres vam anar directament al Palau 2, enguany només amb la planta inferior oberta, tot passant  per la Plaça Univers, hi trobàvem els Food Trucks. Un cop dins del palau, els tres ens aniríem separant i trobant, ja que cadascú tenia les seves prioritats. Havent fet una primera i ràpida visualització de la part anterior del palau, amb diversos estands tant de llibreries, marxandatge i editorials, ja vaig començar amb el tema compres i dedicatòries.  

Anant cap a la dreta, havent passat els espais promocionals de diverses pel·lícules hi trobàvem la Zona de Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. A la part de fanzines hi vaig fer la meva primera compra amb les corresponents dedicatòries. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu quart i nou fanzine titulat Dracs i Tavernes, juntament amb el seu sketchbook, el qual el vaig comprar en castellà, el qual hauria comprat també en català, ja que també hi era, si hagués estat al cas o bé els companys de Sudando Tinta m'ho haguessin comentat. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap al final de la tarda el vaig recollir tot dedicat. 


De manera previsora, vaig porta el meu exemplar de Vinòmics per si coincidia amb alguns dels seus autors i així va ser que a l'Artist Alley em vaig trobar amb l'Andrés Palomino, que juntament amb l'Àlex Roca són els autors de la historieta Bacus to the Future. Així que em va dedicar el seu còmic.


Just al costat hi havia en Carles Roman, qui en motiu del Saló ha tret una nova edició a tot color del seu Drac Català que va publicar entre el 2000 i 2003, sent ara un recomençament de l'obra, el que es coneix com un "reboot". Sent mecenes de la seva campanya de micromecentage vaig aprofitar per recollir-ne les recompenses i a la vegada també em va dedicar el còmic. Tot un plaer haver-te conegut i molt d'èxit amb el nou Drac Català



Tot seguit vaig dirigir-me cap a l'esquerra, cap a l'estand d'Ooso Comics, a comprar-hi la seva gran novetat del Saló. En arribar-hi ens trobàvem amb l'Afrodita A de Mazinger Z donant-nos la benvinguda, ja que la seva novetat es tracta de la publicació del primer volum del manga Mazinger Angels de Go Nagai i Akihiko Niina, havent-hi una edició en català, constant de quatre volums i amb els personatges femenins com protagonistes, d'aquí l'Afrodita A. Tal com ens va dir la seva editora, l'Olga Resina, si no hi ha cap impediment, volen treure el quart i el darrer de cara al proper Saló del Manga. En un primer cop d'ull, es tracta d'una edició molt cuidada. 


Tot seguit vaig anar a la part posterior de Palau 2. Allà  hi trobàvem entre d'altres, més editorials i aquelles que acostumen a fer grans i vistosos estands. Per una banda hi teníem  Planeta Cómic, que enguany continua amb l'edició vermella de Bola de drac Super en el seu número 6. 


També hi teníem Norma Editorial, aquest cop amb la part de botiga més petita, i on vaig comprar Gòtic de Jorge Carrión i Sagar Fornies.

 


També hi trobàvem Panini Comics, que per primer cop tenia botiga, que en tingui constància o si no feia molts anys que no en tenia. També hi havia Penguin Random House que enguany ja comptava amb el catàleg d'Ediciones B, per tant un estand menys que hi havia, i finalment també hi havia l'estand més gran del Saló, el d'ECC.



Així vaig fer temps per la següent dedicatòria. Vaig tornar a la part anterior, a l'estand d'Astiberri, ja que llavors, ja passades les 7 de la tarda, feina mitja hora que en Miguel Ángel Giner i la Cristina Durán, autors d'El dia 3, feien dedicatòries, afortunadament, hi havia poca cua, hi vaig poder aconseguir la meva en el meu exemplar en català valencià.


Amb les dedicatòries del dissabte completades vaig anar a fer les darreres dues compres. Així que vaig tornar a la part posterior del palau, dirigint-me a l'estand de Fandogamia Editorial. Allà hi vaig comprar la seva gran novetat del Saló. Tal com vaig comentar al passat novembre, l'editorial valenciana va aconseguir la llicència per publicar els còmics d'una de les franquícies més important de la BBC: Doctor Who. Aquest Saló, han publicat el primer còmic, amb el Desè Doctor al capdavant amb la història Revoluciones de Terror


I ja la darrera compra que vaig fer, fou una que al llarg de la tarda anava mirant amunt i avall a veure si la trobava. Finalment la vaig trobar a l'estand La llibreria de Pedralbes Centre. Es tracta de La mort de Sòcrates, publicat per l'editorial barcelonina Herder, sent un manga de producció pròpia dins del seu segell gràfic La otra H amb l'autoria del barceloní d'ascendència japonesa Jun Matsuura


I ja amb les 8 de la tarda tocant, el Saló va començar anar tancant portes. Em vaig retrobar amb en Marc, en Pau ja havia marxat, sortint del Saló i acomiadant-nos fins a una altra ocasió.

Afortunadament m'estalviaria el viatge cap a casa i el de tornada al Saló l'endemà al matí, ja que uns amics que viuen a Barcelona em van acollir a la seva llar. Moltes gràcies! L'endemà seria un nou dia de Saló.