diumenge, 16 de desembre de 2018

Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal!

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Urgències de l'hospital... fatal! 
Títol original: Mortadelo y Filemón. Urgencias del hospital... ¡fatal! 
Autors: Francisco Ibáñez (guió i dibuix) i Rubén Larrea (color i composició)
Traducció de: Mercè Amat
Col·lecció: Mestres de l'Humor núm. 51
Publicat per: Bruguera, octubre de 2018
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 13,90€


Aquest passat octubre va sortir una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, titulada Urgències de l'hospital... fatal!, sent el primer àlbum de la col·lecció Mestres de l'Humor publicat sota el recuperat segell Bruguera, d'ençà que Penguin Random House va comprar Ediciones B. 

Quantes vegades no hem sentit a dir que les urgències dels hospitals no estan col·lapsades? Que hi falten llits? Que hi falta personal? Que el temps d'espera és llarg? Aquesta és la situació de la nova aventura dels agents de la TIA, els hospitals públics fan pena, i els malalts cansats d'aquesta situació se'n van als privats, i últimament n'ha aparegut de ben estranys, sembla que hi hagi algú interessat en tota aquesta situació, que la sanitat privada s'enforteixi. Això és el que sospita en Súper i envia a en Mortadel·lo i en Filemó a investigar que hi ha darrere de tot plegat. Així que ja tenim els dos agents investigant d'hospital a hospital, a veure què hi troben. I el que hi trobaran és que els hospitals no funcionen gens bé i ells acabaran ficats en bons embolics, sobretot quan es creuïn amb un personatge que ja coneixen i que ara treballa de metge: en Rompetechos. Aquest tap de bassa ben curt de vista farà la vida impossible als dos agents, això sí, sense mala fe, innocentment i sent-se ser inconscient.

Sobre el personatge convidat protagonista, mentre que a la descripció que apareix a la fitxa a la web editorial l'anomenen Trencasostres, en l'àlbum sempre l'anomenen pel seu nom original en castellà, Rompetechos. Aquest mirat si en àlbums anteriors on també apareix (Contra en Jimmy el "Catxondo" i Per l'Olimp), a veure se l'anomenava però no ho he sabut veure, no es menciona el seu nom. Així doncs s'ha decidit mantenir el nom original en lloc de traduir-lo o adaptar-lo al català. 

On hi ha sí que hi ha un error, és sobre el nom d'un hospital. El primer cop que apareix el seu nom és anomenat "Rampell convuls", així ho diu el Súper. Després quan torna a ser anomenat o apareix escrit, s'anomena "Tropell convuls". Com que no sé quin és el nom original en castellà, no puc dir quin dels dos deu ser el correcte.  

És una història d'humor i entretinguda, de crítica social, en vers un tema que afecta la societat, la precarietat de la sanitat pública.

Per acabar, sobre el tema de la discontinuïtat de la numeració i el desordre que hi ha hagut en àlbums anteriors, cosa que ja he comentat en ressenyes anteriors, si no han arreglat fins ara, tot fa la pinta que els números 40 i 43 han quedat en l'oblit i no s'utilitzaran. Això ja va passar en la primera etapa de la col·lecció Mestres de l'Humor on diferents números tampoc van ser utilitzats, els números 22, 23, 28 i 29.

dimecres, 12 de desembre de 2018

Lupin III vol. 1

Títol: Lupin III vol. 1
Títol original: Lupin Sansei (ルパン三世, Lupin III (Tercer) vol. 1 
Autor: Monkey Punch (Kazuhiko Katô)
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma Serveis Lingüístics)
Publicat per: Panini Comics, agost de 2018
Format: Volum doble B6 - 130x180 mm - Rústic amb sobrecobertes - 400 pàgines - B/N
Preu: 13.95€





Lupin III és una obra amb una gran trajectòria a la seva esquena. El seu autor és en Kazuhiko Katô conegut sota el seu àlies Monkey Punch. El primer  capítol del manga amb el qual es va iniciar aquest univers del manga i anime, fou publicat el 10 d'agost de 1967 a la revista Weekly Manga Action de l'editorial Futabasha, i l'últim capítol es va publicar el 27 d'abril de 1972, donant a lloc un total de 130 episodis i recopilats en 14 volums. Més correctament aquesta publicació es va fer en dues tongades, una de 94 capítols del 10 d'agost de 1967 al 22 de maig de 1969 i una segona de 36 capítols del 12 d'agost del 1971 al 27 d'abril del 1972.

Tot i que més o menys tenia coneixement de l'existència d'aquesta, ja que com he dit és tot univers, del qual s'han originat altres mangues, animes, pel·lícules i videojocs, el meu primer contacte directe amb Lupin III fou ara fa dos anys, finals de desembre del 2016 quan vaig mirar una de les seves pel·lícules: El castell de Cagliostro, estrenada el 1979, pel fet d'haver estat doblada en català i també perquè el seu director és el tan conegut actualment Hayao Miyazaki, que llavors encara no havia creat l'Studio Ghibli. Aquesta fou la  primera pel·lícula d'animació que va dirigir.

La primera edició espanyola del manga fou per part d'Ediciones Mangaline que en va publicar una edició de 5 volums entre l'octubre de 2006 i  el juny de 2007 i anomenant-lo Lupin The IIIrd.  Enguany Panini Comics ha recuperat l'obra, llançant el primer volum el passat agost i tenint una periodicitat bimestral, el segon va sortir a l'octubre i aquest desembre surt el tercer. Constarà de 7 volums en total. Així que amb el meu interès per clàssics del manga o bé per noves versions d'aquests, gràcies a aquesta nova edició estic coneixent un clàssic de fama internacional, i que aprofitant el passat Saló del Manga, vaig comprar-ne els dos primers volums.

Feta la introducció, Lupin III ens presenta un personatge del mateix nom el qual és un lladre. Aquest segons l'autor és el nét del lladre de quant blanc Arsène Lupin, personatge de novel·la creat per en Maurice Leblanc. D'aquí que en Lupin III també es conegui com a Arsène Lupin III, encara que el nom Arsène no s'utilitzi al manga, si més no al primer volum, que és el que he llegit. Això va donar lloc que per qüestions de dret d'autor durant molt de temps, fora del Japó, no es pogués utilitzar el nom "Lupin" i aquest fos reanomenat com "Rupan" o "Wolf", justament a la versió catalana de El castell de Cagliostro, és anomenat d'aquesta darrera manera.

Respecte a aquest primer volum, cada capítol correspon a una història, en alguns aquesta es pot donar en dos capítols. En un context general, seguirem les aventures d'un lladre internacional anomenat Lupin III el qual roba tot allò que li interessa i normalment sempre ho aconsegueix i també és un gran mestre de la disfressa, habilitat molt útil durant les seves missions. En aquestes té l'ajuda de tres amics, no sempre tots tres alhora. Per una banda tenim en Daisuke Jigen, que és el pistoler i tirador del grup, també tenim la Fujiko Mine, que és l'amor d'en Lupin però també una rival. A en Lupin li encanten les dones belles, no dubtant ni un moment aprofitar-se'n sexualment si pot, i sabent aquesta debilitat per les dones, la Fujiko se n'aprofita. I finalment tenim en Goemon Ishikawa XIII, un samurai descendent d'en Goemon Ishikawa, el llegendari bandit japonès.

A la portada mostrada els hi veiem tots quatre: en Lupin amb la jaqueta vermella, en Daisuke Jigen amb el barret  i la pistola, la Fujiko assentada a terra i en Goemon amb vestimenta tradicional japonesa i la katana. Per cert, aquest últim, tot i sortir en la portada del primer volum, no apareix fins al segon volum.

Però en Lupin també té qui el persegueix, es tracta de l'inspector Koichi Zenigata. Aquest aconseguirà capturar-lo diverses vegades, però en Lupin és tan bo que aconsegueix escapar-se. Fins i tot els veurem fer equip si hi ha un criminal més perillós que el mateix Lupin.

Lupin III evidentment presenta un dibuix antiquat respecte avui en dia, té una edat però presenta històries plenes d'acció, humor i també tocs eròtics i sexuals però lleugers, no pas explícits. L'autor al seu dia sabia que havia de dibuixar i que no, ell mateix ja indica que "ara toca censura", ho deixa doncs a la imaginació del lector. Veurem en els propers volums, com evoluciones les històries i el dibuix.

I ja que he parlat d'antiguitat, mirant dins de la meva mangateca, Lupin III ha esdevingut el meu manga més vell, en el sentit de la seva publicació original al Japó. El segon més vell és Capitán Harlock, en l'edició de dos volums i cofre que va publicar Norma Editorial el 2016, i completa el podi Musculman, publicat per Glénat en 18 volums dobles. 

divendres, 7 de desembre de 2018

Shin Mazinger Zero vol. 1

Títol original: Shin Mazinger Zero (真マジンガーZERO) vol. 1
Autors: Go Nagai (Idea original), Yoshiaki Tabata (Guió), i Yuuki Yugo (Dibuix)
Traducció per: Marcelo Vicente
Publicat per: Editorial Ivrea, octubre de 2018
Format: Rústic amb sobrecoberta, volum B6 (128x180), 200 pàgines, B/N i color
Preu: 8,5€

El passat octubre es va estrenar una nova sèrie de manga de l'univers Mazinger Z d'en Go Nagai titulada Shin Mazinger Zero amb en Yoshiaki Tabata al guió i en Yuuki Yugo al dibuix, i la qual va ser una de les compres del passat Saló del Manga de Barcelona.

Aquesta nova obra que ha començat a publicar l'Editorial Ivrea que consta de 9 volums, va ser publicada a la revista mensual Champion RED de l'editorial Akita Shoten, des de juny de 2009 al desembre de 2012.

Shin Mazinger Zero és un reinici del manga clàssic establint una nova història. Tot i que de Mazinger Z, l'anime l'he vist, fa temps d'això, el manga no l'he llegit pas, els quals pel que tinc entès difereixen sent el manga més fosc que la versió animada, i  aquest és el camí que segueix aquesta nova història tal com podem comprovar en aquest primer volum. Se'ns presenta un argument violent, fosc i adult, amb presència de sang i elements "gore" com també elements de caràcter sexual. Tot plasmat en dibuix modern i atractiu però amb fidel alhora a l'obra clàssica.

Aquest primer volum és introductori. Se'ns mostra un món completament destruït per un déu dimoni creat per l'home, el robot Mazinger Z. Només queda en vida un sol humà el qual està decidit a aturar-lo sigui com sigui, en Koji Kabuto, i amb aquests dos ja en escena apareix un misteriós personatge, un robot humanoide d'aspecte femení, la Minerva X. Aquesta mata en Koji, però amb això permet que el seu esperit pugui viatjar pel temps, per tal que vagi a parar en una realitat o món on en Koji pugui controlar realment en Mazinger Z. I és que en moltes realitats, ni pilotant el robot, en Koji ha acabat sucumbint a la foscor d'en Mazinger Z, tal com se'ns mostra en la història central d'aquest volum. Però finalment ens trobem en una realitat, ja a les darreres pàgines del volum, on en Koji controla en Mazinger Z i lluita conjuntament amb la Sayaka Yumi i el seu robot Afrodita A contra les bèsties mecàniques del doctor Hell. Sembla que la Minerva X ha aconseguit trobar un món on l'absoluta destrucció és s'ha evitat però ella també amaga els seus secrets.

L'edició d'Ivrea és fidel a la japonesa, amb volums d'unes 200 pàgines en format B6, i algunes d'elles en color, tal com ja passa en aquest primer volum. La periodicitat del manga serà mensual, tot i que la web de l'editorial està una mica desactualitzada, segons SD Distribuciones el segon volum sortirà el pròxim 27 de desembre. Aquest desembre, la setmana que ve, també Ivrea inicia Devilman Grimoire, una nova versió del clàssic d'en Go Nagai, Devilman G, novetat que segurament també caurà.

dimecres, 5 de desembre de 2018

47 Ronin

Títol: 47 Ronin
Títol original: 47 Ronin (números 1 a 5) 
Autor: Mike Richardson (guió), Stan Sakai (dibuix i portada), Kazuo Koike (assessor editorial) i Lovern Kindzierski (color)
Traducció de: Nacho Bentz
Col·lecció: Independientes USA
Publicat per: Planeta DeAgostini Cómics (Planeta Cómic), març de 2014
Format: Rústic, 152 pàgines, 15 x 23 cm, Color
Preu: 12,95€





L'any passat vaig iniciar-me en el "bushido", no literalment, però si des de la literatura gràfica gràcies a les edicions integrals d'Usagi Yojimbo de l'Stan Sakai que Planeta Cómic va començar a publicar llavors.

A partir d'aquí, no recordo si fou al Saló del Manga de l'any passat o al Saló del Còmic d'aquest any, a l'estand de Planeta Cómic, que em vaig encuriosir per una altra obra de l'Stan Sakai on és coautor com a dibuixant, la coneguda història dels 47 Ronin. Fos quan fos, l'obra en qüestió va anar a parar a la meva llista de futures compres i fou al Saló del Manga d'enguany quan la vaig comprar.

47 Ronin és molt més que un còmic, és la llegenda nacional del Japó. I com moltes llegendes, aquesta es basa en fets reals històrics. Situats a principis del segle XVIII, un grup de 47 samurais van esdevenir ronin (samurai sense amo) després que el seu daimyo (senyor feudal), n'Asano Takumi-Naganori del Castell Ako, es va veure obligat a realitzar el seppuku, o sigui suïcidar-se però mantenint l'honor, com a conseqüència d'haver agredit tot i que lleugerament un funcionari, en Kira Kozukenosuke Yoshinaka, al palau del Shogun, fet impensable i penat en seu governamental. L'agressió va tenir lloc a causa de les humiliacions que patia l'Asano per part d'en Kira. 

Els ronin, encapçalats per n'Oishi Kuranosuke Yoshio, van idear un pla per venjar el seu senyor, el qual va consistir en assassianr en Kira. Per tal de portar-ho a terme, van esperar molt més d'un any, per així no aixecar cap mena de sospita a les autoritats, ja que es va ordenar la dispersió dels samurais, i també per tal que en Kira tingués les defenses baixes. Després de cometre l'assassinat d'en Kira, es van lliurar a la justícia, i van ser sentenciats a realitzar el seppuku, i així com el seu senyor, malgrat la mort, van mantenir l'honor.

Aquesta història amb un rerefons d'absoluta lleialtat, honor i sacrifici, va captivar al seu dia a en Mike Richardson, fundador de l'editorial Dark Horse, i decidint que algun dia l'havia de traslladar al còmic. L'any 2008 va tenir enllestit el primer esborrany, i fou en Kazuo Koike, guionista de El llop solitari i el seu cadell (子連れ狼, Kozure Ōkami) i amic seu, qui el va anar aconsellant i revisant. Pel dibuixant, tot i buscar entre diferents opcions, finalment el va trobar molt a prop, dins de la seva pròpia editorial, el mencionat Stan Sakai, qui amb la publicació d'Usagi Yojimbo tenia un gran coneixement del món dels samurais. Finalment el novembre de 2012, en va sortir el primer número dels 5 del qual està formada la història. El cinquè número va sortir el juliol de 2013 i el volum recopilatori el març de 2014, com també ho feu Planeta, doncs un llançament simultani. 

El volum inclou tot de material extra: una galeria amb les portades dels números individuals i textos per part d'en Mike Richardson i l'Stan Sakai on s'explica com va tenir lloc la creació de l'obra.

47 Ronin és la visió dels autors de la història d'aquests lleials samurais, i com a llegenda que ha esdevingut actualment, segurament difereix en molts aspectes de la realitat de llavors, tal com diu l'Stan Sakai a les pàgines extres, segurament els personatges no eren tal com ens els presenten en aquest còmic. És una versió més d'aquesta llegenda japonesa. Sigui com sigui, és una història que des del primer moment que es va començar a explicar al gran públic ja fa tres-anys, ha captivat generació rere generació, encara avui en dia. Sense dubte, veure la persistència i la lleialtat d'aquests samurais envers el seu senyor és digne d'admirar.

dimarts, 4 de desembre de 2018

Kyûkyû Sentai GoGoV

Després de mirar Seijû Sentai Gingaman, l'estiu de 2016 vaig començar a mirar Kyûkyû Sentai GoGoV, acabant-la aquest passat estiu, vista en versió original subtitulada en castellà.
 
Kyûkyû Sentai GoGoV (救急戦隊ゴーゴーファイブ, literalment Rescat Esquadró GoGo Five , Esquadró de Rescat GoGo Five) és la vint-i-tresena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi del 21 de febrer de 1999 al  6 de  febrer de 2000, amb un total de 50 episodis.  El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Lightspeed Rescue.


Compta amb una pel·lícula titulada Gekitotsu! Aratanaru Chō Senshi (激突!新たなる超戦士, Xoc sobtat! Un nou superguerrer), situada entre els episodis 18 i 19, on apareix un Heroi Extra, en Zeek.


I també té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Seijû Sentai Gingaman, situant-se en algun moment entre els episodis 31 i 42 de GoGoV.


I quin és l'argument? 

La Gran Bruixa Grandiene ha estat esperant el dia de la seva resurrecció, cosa que ha de passar quan els planetes s'alineen donant la forma de la Gran Creu. La seva família demoníaca Psyma, encapçalada pels seus fills descendeixen a la Terra per convertir-la en un regne de foscor per a ella, per quan ressusciti. Deu anys abans, el Doctor Mondo Tatsumi, de l'Institut de Prevenció de Desastres de Tatsumi, malgrat la seva importància, no va poder convèncer a tothom sobre el que arribaria a esdevenir en un futur. Va deixar la seva família perquè pogués desenvolupar i construir en secret el Sistema de Rescat. Ara, el 1999, el Doctor Tatsumi apareix de nou per donar els mitjans per salvar el món als seus cinc fills: en Matoi, en Nagare, en Shô, en Damon i la Matsuri, qui tots tenen professions relacionades amb el món dels rescats i emergències. Així els germans Tatsumi esdevenen l'Esquadró de Rescat GoGoV, i juntament amb les 99 Machines s'enfrontaran a la família Psyma. A mesura que avanci la sèrie aniran apareixent nous mechas que ajudaran als GoGoV lluitar contra les noves adversitats.

Kyūkyū (救急) a part de traduir-se com "Rescat", també és un joc de paraules, ja que havent-se estrenat la sèrie l'any 1999, aquest també és conegut com a "99", que en japonès també es llegeix com "kyū kyū". D'aquí que les "99 Machines", i així és en japonès, des d'un punt de vista fonètic també les podríem anomenar "Rescue Machines" o sigui "Màquines de Rescat".

I quins són els GoGoV i les seves 99 Machines?

  • En Matoi és el Go Red. La seva 99 Machine és el Red Ladder, un vehicle amb dues escales extensibles per rescatar gent.  
  • En Nagare és el Go Blue. La seva 99 Machine és el Blue Thrower, un vehicle per extingir incendis.
  • En Shô és el Go Green. La seva 99 Machine és el Green Hover,  un vehicle volador que té diverses utilitats.
  • En Daimon és el Go Yellow.  La seva 99 Machine és el Yellow Armor, un vehicle que posseeix una pala extensible a la part posterior. 
  • La Matsuri és la Go Pink. La seva 99 Machine és el Pink Aider, una ambulància amb un enorme espai d'emmagatzematge per vehicles i civils.






Les cinc 99 Machines es combinen entre ells. Per una banda el Blue Thrower, el Yellow Armor i el Pink Aider donen lloc al Victory Walker, un gran extintor caminant. Si al Victory Walker si afegeix el Red Ladder i el Green Hover es forma el Victory Robo.





Les cinc 99 Machines es guarden dins dels Go Liners, cinc poderosos vagons de tren que també es combinen donant lloc al Grand Liner.  El Gran Liner per lluitar al màxim del seu poder és necessari que els 99 Machines estiguins dins dels Go Liners, si no té poca energia per pocs minuts. 







Arribant a l'equador de la sèrie apareixerà un mecha auxiliar amb intel·ligència artificial pròpia que actuarà com a sisè guerrer, el Max Shuttle. Es tracta d'una llançadora que abans d'enlairar-se agafa la forma tren Max Liner. Aquest es pot transformar en la forma humanoide Liner Boy i també es pot combinar amb el Victory Robo donant lloc al Max Victory Robo.
 
 
 

L'enfortiment dels Psyma comportarà que els GoGoV també s'hagin d'adaptar a les noves circumstàncies i així començaran a utilitzar uns nous mechas, les Mars Machines (Red Mars 1, Blue Mars 2, Green Mars 3, Yellow Mars 4 i Pink Mars 5) les quals es combinen donant lloc a una forma quadrúpede, el Beetle Mars i a la forma humanoide Victory Mars. Aquest darrere en l'entrecreuament amb Gingaman, utilitzarà la Llum Galàctica, obtenint la Super Armadura Brillant.





I ja finalment es presenta el Sigma Project, amb el qual s'utilitzarà el darrer mecha Max Victory Robo Black Version, que tal com diu el nom és negre.


És una sèrie en la qual es donarà molt èmfasi en les relacions familiars quelcom que veurem tant amb els Tatsumi com amb els Psyma i on també veurem els GoGoV derrotats diversos cops. La germanor entre ells serà la força que els impulsarà endavant. 

Sèries anteriors: (16) Kyôryu Sentai Zyuranger, (17) Gosei Sentai Dairanger, (18) Ninja Sentai Kakuranger, (19) Chôriki Sentai Ohranger, (20) Gekisô Sentai Carranger, (21) Denji Sentai Megaranger, (22) Seijû Sentai Gingaman,


Fonts: Super Sentai (Anglès), Ranger Wiki (Anglès),  i Wikipedia Anglès i Castellà

dilluns, 26 de novembre de 2018

Doctor Who: Cuatro Doctores

Títol original: Doctor Who: Four Doctors núm. 1 a 5
Autors: Paul Cornell (Guió), Neil Edwards (Dibuix), Ivan Nunes (Color), i Richard Starkings i Jimmy Betancourt de Comicraft (Retolació)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, novembre de 2018
Format: Rústic, 27x17 cm, 124 pàgines, Color
Preu: 12€




Després d'haver publicat Revoluciones de terror el passat abril el primer volum de la sèrie regular actual del Desè Doctor, ara Fandogamia Editorial ha publicat un nou còmic de Doctor Who tot posant-lo a la venda durant el passat Saló del Manga de Barcelona. Aquest però no és la continuació del ja publicat sinó que és un volum únic especial, titulat Cuatro Doctores, recopilant els seus 5 números individuals.

Tal com ens indica el mateix nom i la portada mostra, en aquesta història veurem com diversos Doctors i les seves acompanyants coincideixen en el mateix moment i en el mateix lloc, quelcom orquestrat per un misteriós enemic, comportant que aquesta reunió entre diverses encarnacions del mateix Senyor del Temps pugui repercutir en el futur del mateix univers. Només el treball en equip del Desè, l'Onzè i el Dotzè Doctor junt amb les seves respectives acompanyants, la Gabby Gonzalez, l'Alice Obiefune i la Clara Oswald, podrà resoldre aquesta situació i així enfrontar-se a qui ho ha provocat.

Sense cap manera de dubte un dels elements més interessants de la història és veure com interactuen i com es veuen els tres Doctors protagonistes entre ells, tres versions d'un mateix individu però alhora tan diferents.
 
Hem mencionat tres Doctors però i el quart, el que falta segons el títol? Tal com veurem al llarg de la història, anirem veient altres Doctors, i cada un d'aquests pot ocupar aquesta posició, però n'hi ha un que agafa realment el rol d'aquest quart Doctor. I és el que ens mostra la portada original del volum recopilatori, mostrant-nos els tres Doctors protagonistes i una silueta blanca, que és aquest Doctor número 4. Ara bé la portada de Fandogamia que és exclusiva per la seva edició, els seus autors, Pedro RM Andreo i Gabi Gaxtelua, han volgut donar protagonisme al Doctor de la Guerra, justament és amb aquesta encarnació del Senyor del Temps amb què s'introdueix aquesta història abans que surtin els altres. 
 
I com encaixa aquest entrecreuament dins de la sèrie de televisió o en les línies temporals dels Doctors, el que es coneix com a continuïtat?

Per la banda del Desè Doctor és senzill. El seu context se situa en els seus darrers especials, abans de regenerar-se. Té com a companya la Gabby que coneix a Revoluciones de terror, a més menciona que s'ha trobat amb un Doctor impostor, fent referència a en Jackson Lake que vam conèixer a l'Especial de Nadal de 2008: El Pròxim Doctor
 
Per la banda de l'Onzè Doctor, ens hem de situar després de separar-se de l'Amy i en Rory i abans de l'Especial de Nadal de 2012: The Snowmen. Es durant aquest "lapse de temps" que el Doctor viatja amb l'Alice.

I finalment per la banda del Dotzè Doctor i la Clara, pel que he trobat, ens hem de situar a la 8a temporada entre els episodis The caretaker i Kill the moon.
 
El volum es complementa amb una sèrie d'extres. S'inclou les diverses cobertes normals i alternatives dels números 2 a 5, però no pas les del número 1. També  hi ha 5 minicòmics, 2 dels quals, el primer i el darrer tenen relació amb la història principal del volum. 

Tot i la publicació d'aquest còmic especial, seguint la línia del Desè Doctor, ara tocaria la publicació del volum The Weeping Angels of Mons (Els Àngels Ploraners de Mons). Veurem quin pla de publicació té pensant Fandogamia de cara al 2019.

 
Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:
 
Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 
 
Còmics:
 

divendres, 16 de novembre de 2018

Doctor Who. Especial de Nadal de 2016, 10a temporada i Especial de Nadal de 2017

Fa mesos i mesos, que hauria d'haver escrit aquesta entrada de Doctor Who, però tot i pensar-hi, entre mandra i altres coses, no m'hi havia posat mai, fins ara, més que res per ja s'ha estrenat l'onzena temporada amb "un nou Doctor", i abans de posar-m'hi toca parlar de l'última etapa d'en Peter Capaldi com a Dotzè Doctor. Per fer aquesta entrada he decidit veure altre cop els episodis, per així tenir fresca la història, cosa que he estat fet els darrers dies.

Comencem doncs amb l'Especial de Nadal de 2016, The return of Doctor Mysterio (El retorn del Doctor Mysterio). Harmony Shoal és una empresa líder en tecnologia que està controlada per uns peculiars alienígenes en forma de cervell que pretenen conquerir la Terra, i el Doctor com ja sabem prou bé tindrà com a missió evitar-ho. Però per fer-ho tindrà l'ajuda d'en Nardole qui prèviament treballava per la River Song (Especial de Nadal  de 2015: The husbands of River Song), i un jove de Nova York, en Grant, que quan era petit va conèixer el Senyor del Temps i que llavors accidentalment va adquirir poders. Ara essent adult, sent un superheroi, en Ghost (Fantasma) protegeix la Gran Poma de tota mena de vicissituds alhora que ho combina en la seva feina de cangur, tot cuidant la nena de la periodista Lucy, qui també es troba  investigant Harmony Shoal. I sí el paper d'en Grant/Ghost és protagonitzat per Justin Chatwin qui va interpretar el paper d'en Goku a la malaurada DragonBall Evolution (2009).



Una història que homenatja els còmics de superherois; Superman i Spider-man en són mencionats, alhora que també es fa menció a l'episodi previ, o sigui, l'Especial de Nadal de 2015: The Husbands of River Song, el qual per la línia temporal de la River és anterior als fets del doble episodi Silenci a la Biblioteca/El bosc dels morts (Quarta temporada), on el Doctor com a Desè i la Donna Noble la coneixen i alhora suposa la mort de la River, quelcom també menciona en aquest Especial de 2016.
 
Ara sí, endinsem-nos en la 10a temporada, la qual es va emetre del 15 d'abril de 2017  al 1 de juliol de 2017, amb 12 episodis en total.

Comencem amb The pilot (El pilot). El 12è Doctor, viu i treballa com a professor a la St Luke's University, on coneix a la Bill Potts (Pearl Mackie), qui treballa al restaurant del campus. El Senyor del Temps i en Nardole descobreixen que la seva nova amiga ha fet involuntàriament un tracte amb una estranya noia, la Heather, que amenaça la seva seguretat, de manera que fins i tot el TARDIS no et pot fugir. La noia ha estat posseïda per un estrany líquid perseguint la Bill fins i tot en els punts més recòndits de l'espai i del temps. Finalment però entre les dues noies arriben a una mena d'acord, acabant la persecució. Així, la Bill tindrà la seva primera experiència amb el Doctor i el Tardis, i acabarà esdevenint la seva nova companya. A més, el Doctor a sota de la universitat hi amaga quelcom, una volta tancada per una porta, on sembla que ha dins hi ha algú.




El segon episodi es diu Smile (Somriu). Tot i l'advertència d'en Nardole que el Doctor ha de vigilar permanentment la volta, el Senyor del Temps ignorant la seva tasca s'emporta la Bill de viatge al futur, tal com ella decideix, i així van a parar en una de les primeres colònies espacials de la Terra. Veient que no hi ha ningú, creuen que els colons encara no han arribat, pensant que la ciutat ha estat creada prèviament pels mini-robots Vardies (Vardy en singular), constatant  que la felicitat és quelcom molt important, segons els robots d'interfície o emojibots dels Vardies. No obstant això, aviat descobreixen que perdre la felicitat té un càstig molt mortal.  


Continuem amb Thin ice (Gel trencadís). Tractant de tornar a la universitat abans que en Nardole s'assabenti que ha trencat el seu jurament de vigilar la volta (en l'episodi anterior), el Doctor  i la  Bill van a parar el passat, a la Fira del Gel de Londres de febrer 1814. Decideixen gaudir d'un viatge inesperat. Tanmateix, quelcom misteriós hi ha sota del Tàmesi congelat.


Seguim amb el quart episodi, Knock knock (Toc toc). La Bill i uns amics seus lloguen una casa vella per viure, però sent construïda principalment de fusta, aquesta grinyola fàcilment, i a més el propietari es força estrany. I aviat descobreixen que la casa o més aviat uns insectes s'estan cruspint els joves inquilins. El Doctor hi intervindrà per ajudar a desvelar el misteri i a resoldre la situació. Resolt tot plegat, ja a la universitat, el Doctor entra a la volta a visitar a qui hi hagi dins. 


Al cinquè episodi, Oxygen (Oxigen), tot enganyat en Nardole, els tres van de viatge a una estació espacial minera, se't cobra per respirar, el que obliga a gastar oxigen proveït per uns vestits, dins la nau no hi ha gens d'aire. Però a més a més, dels 40 tripulants només en queden 4. Els trenta-sis restants han estat morts pels vestits. Que s'amaga darrere de tot plegat? Un episodi amb un important rerefons que a la vegada comportarà que el Doctor quedi cec.


Arribem al final de la primera meitat de temporada amb un episodi ben rellevant, Extremis. Per una banda mitjançant flaixbacs se'ns explica per què i qui hi ha dins de la volta o més ben dit la Cambra de Plec Quàntic. L'individu en qüestió és la Missy, o sigui l'Amo en la seva versió femenina. Així també sabrem per què el Doctor agafa el compromís i obligació de vigilar-la durant 1000 anys. La darrera vegada que ens vam trobar la Missy fou als dos primers episodis de la 9a temporada. Per altra a banda, al present, el Doctor, la Bill i en Nardole han de descobrir el secret d'un llibre antic ocultat al Vaticà, per petició de l'Església Catòlica, el Veritas (La Veritat), el qual amaga quelcom perillós, tothom qui en llegeix el contingut, sigui en la seva llengua original o bé una traducció,  s'acaba suïcidant. Quan el Doctor és conscient de la veritat del Veritas, s'haurà d'enfrontar a perill que amenaça la Terra: Els Monjos (The Monks).  Entre tot, només en Nardole sap que el Doctor està cec, no pas la Bill que es pensa que està curat.


I així arribem a la segona meitat de la temporada amb els episodis setè i vuitè: The Pyramid at the end of the world  (La piràmide a la fi del món) i The lie of the land (La mentida de la terra), episodis que continuen amb l'amenaça dels monjos del darrer episodi. Començant pel setè, en una zona geoestratègica de Turmezistan ha aparegut una piràmide, que ha aparegut de cop i volta. Entrant en contacte amb qui controlen la piràmide, els Monjos, informen que la humanitat està a punt d'arribar a la seva fi provocada per ella mateixa i s'activa un compte enrere. Però els Monjos ho poden evitar, si algú amb poder i amb motivacions pures ho consent. A canvi els Monjos dominaran la Terra. El Doctor descobrirà que està a punt de causar la fi de la humanitat i per evitar-ho ha de provocar una explosió. Per salvar-se d'aquesta, ai las, just en el moment crucial hi necessita veure, és llavors quan la Bill descobreix que encara està cec, i "pacta" amb els Monjos, i es que ella actua com a representant del Doctor, el president de la Terra, i per tant té poder i ho pot consentir purament. El Doctor ha recuperat la vista i se salva, com també ha quedat destruït el que amenaçava la fi de la humanitat, però ara la Terra ara pertany als Monjos. 


I anem cap al vuitè. Els Monjos han reescrit la història de la humanitat fent veure que han estat a la Terra, dominant-la, des dels principis del temps, i per tant han guiat la humanitat des del seu origen. Ara bé alguns saben la veritat, que només hi són des de fa uns 6 mesos, i si intenten combatre'ls, sigui com sigui, aquests són capturats. La Bill és un d'ells però que hi pot fer ella sola? L'aparició d'en Nardole, comportarà l'alliberament del Doctor empresonat pels monjos, i amb ell una esperança, però els falta saber com desfer-se'n però visitant la Missy a la volta, qui hi és per tornar-se bona, els donarà una solució no agradable pel Doctor. Però acabaran trobant una altra solució, i la Bill  en serà la clau. Alliberant-se, la humanitat del control dels Monjos, aquests no tindran més remei que fugir, però no sense esborrar la seva presència del la memòria dels humans. Ens trobem amb episodi que fa referència a les "fake news", les notícies falses, les quals tot repetint-se esdevenen veritat. 


A Empress of Mars (L'Emperadriu de Mart), quan la NASA descobreix un missatge on es llegeix "God save the Queen" (Déu salvi la Reina) sota el gel a la superfície de Mart, el Doctor, en Nardole i la Bill viatgen al planeta vermell per investigar. En arribar-hi, troben soldats victorians (han viatjat al passat) i amb ells hi ha un individu d'una antiga espècie de Mart, un Guerrer de Gel. Els fets comportaran un breu conflicte que es resoldrà entre els soldats britànics i els Guerrers de Gels, quan aquests surten de la hibernació en que es trobaven.


Continuem amb The eaters of light (Els devoradors de llum). El Doctor porta la  Bill i en Nardole a l'Escòcia del segle II,  perquè la Bill creu que sap què va passar amb la Novena Legió de l'Imperi Romà, però tal com descobriran, el que va passar amb la dita legió hi té a veure una bèstia estranya que està rondant la zona, un devorador de la llum. Al final de l'episodi, en resoldre's la situació, i tornant al TARDIS veurem la Missy voltant per dins, la qual havia estat alliberada pel Doctor però amb imposant-li cert controls, i esdevenint una més de l'equip. Sembla que de mica en mica, va canviant d'actitud.


I arribem al final de la temporada amb els seus darrers dos episodis. Començant amb World enough and time (Món suficient i temps). Una nau de 600 km de llarg i 200 km d'ample, que de mica en mica es va allunyant d'un forat negre, el que comporta que al llarg de la nau, a mesura que ens allunyem del forat, el temps va més ràpidament. Aquest és l'escenari final de temporada. Un escenari per posar a prova la Missy però tot es capgirarà des d'un bon començament, amb la Bill morta per una greu ferida i emportada per uns estranys individus com si fossin pacients d'un hospital que diuen que la poden reparar. Quan es desperta es troba en el que sembla ser un hospital, envoltada de pacients i també un altre individu anomenat Razor. Ella es troba al pis 1056, i per tant veurà passar el temps dels seus companys a càmera molt i molt lenta a través d'un televisor. Allà on és tota la gent va emmalaltint per les condicions ambientals on viuen i l'única manera de sobreviure és reconvertir-se en els pacients especials de l'hospital. I quan el Doctor, en Nardole i la Missy finalment arribin al pis 1056, es revelarà la veritat. La nau prové de Mondas, el planeta bessó de la Terra, la Bill ha estat transformada en una Ciberhumana i en Razor és en realitat l'Amo versió Harold Saxon. Ens trobem davant el Gènesi dels Ciberhumans, els de Mondas van ser els primers. El Doctor cara a cara amb dos Amos, la Missy i la versió prèvia, en Saxon.


 

Acabem amb el darrer episodi The Doctor falls (El Doctor cau). Tot seguint un estratagema quan era atonyinat pels dos Amos, el Doctor ha aconseguit posar els Ciberhumans en contra dels Senyors del Temps, ell inclòs. Cames ajudeu-me, els 5 implicats, els tres Senyors del Temps, en Nardole i la Ciber-Bill arriben al pis 507, on hi ha una granja solar. Dues setmanes després, sabem que la Bill va estar separada durant 10 anys del Doctor i ara no se sap reconèixer com ciberhumana, es pensa que no ha canviat, li costa assimilar-ho. Per altra banda, la gent del pis 507 s'està preparant per a la batalla, els ciberhumans es van acostant, i els quals han evolucionat, tal com els hem vist en temporades anteriors. Els ciberhumans han arribat, i malgrat les paraules del Doctor, els dos Amos se'n van, buscant una fugida, a través dels ascensors. Però la Missy decideix seguir el seu propi camí i fereix greument l'Amo Saxon, permetent-li agafar l'ascensor que la de portar amb el seu Tardis. Però l'Amo ataca per l'esquena la Missy també greument. Mentre l'Amo, quan li arribi el moment, en poc temps, es podrà regenerar, donant lloc la Missy; la Missy actual però no ho pot fer i acaba morint. Així s'acaba la línia del Senyor del Temps anomenat Amo. En Nardole per la seva banda s'emporta la canalla i algun adult cap a pisos superiors mitjançant un ascensor, salvant-los així, per un temps, find que els ciberhumans hi arribin. Així se separa del Doctor. La batalla amb els ciberhumans ha estat molt dura i el Doctor ha caigut greument ferit. Quan la Bill el troba, reapareix la Heather donant-li a ella un cos com el seu, així deixa de ser ciberhumana. Les dues porten un inconscient Doctor al seu Tardis. La Heather l'està pilotant. La Bill amb el seu nou cos pot tornar a ser humana però en canvi decideix anar-se'n amb la Heather a explorar l'Univers, acomiadant-se del Doctor. "On hi ha llàgrimes, hi ha esperança", és l'últim que li diu. El Doctor sol comença a regenerar-se. Encara inconscient, va recordant els seus acompanyants que han anat apareixent en aquesta nova etapa de la sèrie, començant pels dos últims, la Bill i en Nardole, i continuant per la Rose Tyler, la Martha Jones, la Donna Noble, en Jack Harkness, la Madame Vastra, la Jenny Flint, la Sarah Jane Smith, l'Amy Pond, la Clara Oswald, la River Song, i també la Missy. Tot seguit es desperta, va intentant evitar la regeneració, quan surt de la Tardis, trobant-se en un planeta nevat, l'atura totalment, però llavors es troba davant d'algú que coneix, qui havia estat, cara a cara amb l'original, el Primer Doctor.



L'actor original del primer Doctor fou en William Hartnell. En aquesta ocasió està interpretat per en David Bradley, conegut pel seu paper de Walder Frey a Game of Thrones. A Doctor Who, però ja hi havia sortit, en el paper de Solomon, a l'episodi Dinosaurs in a spaceship (Temporada 7).
  
I amb el Dotzè Doctor cara a cara amb el Primer Doctor arribem a l'Especial de Nadal de 2017, anomenat Twice upon a time (Hi havia dues vegades). Ens trobem al Pol Sud, lloc on el Senyor del Temps anomenant Doctor es va regenerar per primera vegada, i ara quan justament ell, el Primer Doctor ho està frenant, com també ho està fent la seva versió futura, el Dotzè Doctor. Un episodi on ambdós veuran la importància que sempre hi hagi un Doctor voltant per l'univers, ja que sempre hi haurà algú que el necessitarà. Serà un episodi de comiats, on el Dotzè Doctor podrà dir adéu, en certa manera, a la Bill i a en Nardole, gràcies als avatars de cristall de la Fundació Testimoni, i també recuperarà els records de la Clara Oswald, Un episodi on veure'm la regeneració del Primer Doctor al Segon Doctor (Patrick Troughton) amb imatges extretes de l'episodi The Tenth Planet (Temporada 4, antiga etapa de la sèrie), i evidentment també la regeneració del Dotzè Doctor, i com li va passar a l'Amo, la nova encarnació del Doctor esdevé una jove dona. El Tretzè Doctor està interpretat per la Jodie Whittaker. El canvi sembla que li agrada, i en prémer un botó del Tardis, que és sobre la Terra, tot comença a fallar i no pot evitar caure de la màquina del temps cap a la superfície del planeta, veient com s'omple de flames i desapareix.



Tal com ja he comentat al principi, l'onzena temporada es va estrenar el passat 7 d'octubre, havent-se emesos 6 episodis. Així doncs tocarà posar fil i agulla amb les primeres aventures del Tretzè Doctor.


Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 

Còmics:
- El Décimo Doctor vol. 1: Revoluciones de Terror