dijous, 27 d’agost del 2015

Gekisô Sentai Carranger

Després d'un parell anys, m'he tornat a endinsar a les sèries Super Sentai. Aquest cop era el torn dels Carrangers, la qual he vist en versió original, els primers tretze subtitulats en castellà i la resta en anglès. 

Gekisô Sentai Carranger (激走戦隊カーレンジャー, literalment Cursa Esquadró Cotxe-ranger, Esquadró de Curses Carranger) és la vintena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi de l'1 de març de 1996 al 7 de febrer de 1997, amb un total de 48 episodis. També té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Chôriki Sentai Ohranger, situant-se entre els episodis 38 i 39 de Carranger. El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Turbo.




I quin és l'argument? 
En Dappu, un extraterrestre del planeta del Hazard, arriba la Terra després de fugir del seu planeta el qual ha estat destruït pels Bowzock, una colla alienígena motorista. Al Planeta Balu, en Dappu proporciona a cinc treballadors de Pegasus Auto Garage amb el poder 'carmagic' per lluitar contra  els Bowzock, els quals també pretenen destruir la Terra. Els cinc joves fan servir el poder de les cinc constel·lacions dels cotxes llegendaris esdevenint els Gekisô Sentai Carranger. Una mica més endavant també arribarà a la Terra el policia robot Signalman i ja cap a la meitat de la sèrie un misteriós individu anomenat VRV Master, els quals ambdós ajudaran als nostres herois.

I quins són els Carranger i els seus mecha?
Els primers mecha dels cinc Carranger són els Ranger Vehicles, els quals es combinen per formar el RV Robo.
  1. En Kyosuke Jinnai és el Red Racer. Pilota el Red Vehicle, un cotxe esportiu.
  2. En Naoki Domon és el Blue Racer. Pilota el Blue Vehicle, un pickup.
  3. En Minoru Uesugi és el Green Racer. Pilota el Green Vehicle, un monovolum
  4. La Natsumi Shinohara és la Yellow Racer. Pilota el Yellor Vehicle, un SUV 4X4
  5. La Yoko Yagami és la Pink Racer. Pilota el  Pink Vehicle, un cotxe compacte.





 

 

 

A més també disposaran dels Cotxes Salvatges, el Pegasus Thunder i el Dragon Cruiser, dos cotxes de transport i combat.  Per altra banda en Signalman disposa del mecha Sirender, un cotxe de policia que es transforma en robot humanoide.




Cap a la segona meitat de la sèrie, els Carranger rebran l'ajuda de 5 mecha nous, els VRV Machines (VRV = Victory Ranger Vehicles), proporcionats per en VRV Master. Aquests es guarden dins del Victrailer el qual també adopta forma humanoide (Battle Mode). Els VRV Machines també es transformen en robots humanoides, els anomenats VRV Fighters, que es combinen per formar el VRV Robo.

  1. Red Racer - V Fire (Camió de bombers) - Fire Fighter
  2. Blue Racer - V Police (Cotxe de policia) - Policie Fighter
  3. Green Racer - V Dump (Camió d'obres) - Dump Fighter
  4. Yellow Racer - V Dozer (Dragster Bulldozer) - Dozer Fighter.
  5. Pink Racer - V Rescue (Ambulància) - Rescue Fighter


Amb l'aparició del VRV Robo, el RV Robo quedarà en un segon marge, ara bé si les circumstancies ho requereixen, s'utilitzaran simultàniament. És més els dos robots es poden combinar entre ells formant el  Scramble Intersection Robo (Robot d'Intersecció de Lluita). Aquest es format pel cap i torax del RV Robo i els braços i cames del VRV Robo.


Mencionar que els primers episodis de la sèrie són més aviat humorístics, una mica ridículs i tot. No serà cap a la segona meitat que la cosa és posarà més seriosa, i fins i tot veurem algun episodi tipus Magical Girl del shojo manga-anime. Una sèrie Super Sentai que té una mica de tot, això sí, sempre lluitant per la seguretat vial.

Fonts: Super Sentai (Anglès) i Wikipedia Anglès i Castellà

dilluns, 24 d’agost del 2015

Mig rei (El mar Trencat 1)

Títol: Mig rei
Títol original: Half a king
Autor: Joe Abercrombie
Publicat per: Rosa del Vents (Penguin Random House), 1a edició juny de 2015
Format: Rústic amb solapes, 14.1x21,6 cm, 384 pàgines
Preu: 18,90€

Per allà al maig vaig sentir a parlar d'un autor que ens arribaria en català per primer cop amb la publicació de la seva més recent trilogia. L'autor en qüestió és en Joe Abercrombie i la seva trilogia és El mar Trencat (The Shattered Sea), ambientada en un món de caire medieval i fantàstic.  El primer dels seus tres volum, Mig rei, es va publicar el passat juny a mans de Rosa dels Vents, del grup editorial Penguin Random House i a través de bones referències d'algun conegut, aquest agost em vaig llançar de cap a les aigües del mar Trencat.

A Mig rei, coneixem en Iarvi (Yarvi, en l'original), el fill petit del rei de Gettland, el qual té una malformació a una mà. Això li ha comportat que sigui menystingut, considerat un mig home per la seva gent, la família inclosa, i en no poder esdevenir guerrer va decidir preparar-se per esdevenir clergue. Al dia abans de l'última prova per ser membre del Clergat rep una amarga notícia, el seu pare i el seu germà gran han estat morts, per tant ara en Iarvi és el nou rei.

Aquest canvi de rumb, ara sent rei o mig rei, el porta a jurar venjar-se dels assassins del seu pare i germà, però amb això inicia un perillós camí, en el qual s'envoltarà d'una grup d'amics que l'ajudaran a suportar el pes d'aquesta vida inesperada i difícil per algú que no es capaç d'aixecar amb prou feines una arma.

La història la seguirem segons el punt de vista d'en Iarvi, vivint les seves aventures, desventures i creixement personal, obligat pel que s'anirà trobant, amb dos alternatives, o morir, per una banda o sobreviure i complir el seu jurament, per l'altra.

Al llibre, al principi abans d'entrar en la història hi ha un mapa a doble pàgina del mar Trencat i les terres que l'envolten que en servirà per ubicar-nos al llarg de l'obra. Sobre la nostra edició en català, un element que no entenc és el motiu pel qual s'ha decidit canviar la i grega inicial del nom del protagonista per una i llatina. Desconec si passa en d'altres casos, però són coses que fan perdre qualitat, quan senzillament no caldria.

El segon volum de la trilogia El mar Trencat no es farà esperar, i és que Mig món, com es titula, es publicarà aquest proper mes de setembre. 

dilluns, 10 d’agost del 2015

Botànica popular catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Il·lustracions de David Granato i pròleg de Salvador Palomar
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2015
Format: Rústic amb solapes, 400 pàgines
Preu: 18€



Després del Zoologia popular catalana, Edicions Sidillà ha recuperat una altra obra de Cels Gomis i Mestre, aquesta amb les plantes com a protagonistes: Botànica popular catalana. Aquesta s'ha recuperat en motiu del centenari de la seva mort, el 13 de juny de 2015. 

Fem un breu repàs històric d'aquesta obra. La primera edició d'aquest llibre fou publicada al 1891 sota el títol Botànica popular. L'any 1909, Cels Gomis va enllestir una nova edició de l'obra, però aquesta no es va arribar a publicar fins al 1983 sota el títol Dites i tradicions populars referents a les plantes, gràcies al treball d'un nét de l'autor, en Cels Gomis i Serdañons. Finalment arribem aquesta present edició de Sidillà on es recupera el nom original afegint el terme "catalana", seguint la segona edició complementant-la amb els noms de les comarques i diversos índexs, com el de nom i sinònims i el topogràfic dels indrets mencionats. 

Així doncs com a la Zoologia popular catalana, en aquest de Botànica ens trobarem amb tot de creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums sobre el món vegetal que els catalans d'aquella època coneixien i transmetien.    

Dividit en 2 apartats, el primer de generalitats sobre les plantes i l'altre de monografies per les diferents plantes tractades per ordre alfabètic, ens permetrà descobrir el munt de dites que teniem o tenim sobre aquest éssers vius i el que m'ha impressionat més el gran ventall de plantes mencionades, moltes de les quals llavors d'una manera o altra eren utilitzades i ara segurament no els n'hi fem ni cas ni en sabem el seu nom comú, esdevenint doncs simples "floretes" que viuen als camins, als boscos i als prats. Així doncs el llibre a part de recuperar el coneixement popular també es un treball de memòria i recuperació botànica.

De les diferents plantes tractades les més extenses són les tres plantes mediterrànies per excel·lència: el blat, el cep i l'olivera, i amb elles, els seus principals derivats: el pa, el vi i l'oli. 

Tot i que la micologia és una disciplina biològica diferent a la botànica, tradicionalment l'estudi dels fongs s'ha inclòs dins d'aquesta disciplina, així doncs també s'hi recullin algunes dites d'alguns bolets.

Igual que al llibre de Zoologia popular, també hi ha les diverses comparacions amb d'altres llengües (occità, castellà, francès, portuguès, italià entre d'altres), podent veure així si hi ha similituds o bé diferències en aquestes i la catalana.

Per cada una de les plantes tractades, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta el nom científic, els diferents noms vulgars que pot rebre i el nom del fruit si s'escau, Respecte el nom científic, al Zoologia vaig comprovar, que n'hi havia d'obsolets actualment. Aquí no ho he sabut detectar tampoc ho he comprovat, però si es donés algun cas hagués estat adient, indicar el nom científic actual en una nota a peu de pàgina. Reitero, desconec si es dóna el cas, però per dir-ho tampoc s'hi perd res.

Cels Gomis no només fou enginyer de vies ferroviaris i carreteres, si no que fou un gran recol·lector de coneixements populars, i que darrerament gràcies a Edicions Sidillà, els podem anar recuperant. 

diumenge, 2 d’agost del 2015

De la MIVS a la "MAS": Constituïda la nova Mancomunitat de l'Alta Segarra

Aquest divendres 31 de juliol al vespre es va constituir el Ple de la nova Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca en una sessió plenària celebrada a l'Ajuntament de Calaf. Abans, el ple sortint havia aprovat els comptes i l'acta de la darrera sessió celebrada.

El Ple de la nova Mancomunitat va escollir president l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, vicepresidenta l'alcaldessa dels Prats de Rei, Cristina Mas, i tresorer l'alcalde de Sant Martí Sesgueioles, Jesús Torrents.

La primera decisió adoptada va ser canviar l'actual nom i passar-ne a dir Mancomunitat de l'Alta Segarra com expressió de la voluntat dels seus membres de treballar decididament en favor de la comarca de l'Alta Segarra.

En aquesta primera sessió també es van posar en estudi els diversos serveis susceptibles de ser mancomunats per aportar beneficis a les persones.

La Mancomunitat de l'Alta Segarra la formen els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.
 
El plenari de la Mancomunitat de l'Alta Segarra es reunirà en sessió ordinària els darrers dijous dels mesos de gener, abril, juliol i octubre.

Per altra banda, anteriorment, el passat 23 de juliol va celebrar-se el Consell Plenari del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia, per definir-ne la configuració després de les eleccions municipals del 24 de maig.

Dues candidatures optaven a la presidència de l'ens: l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, i l'alcalde de Copons, Francesc Salamé. Després d'un debat, en què Badia va defensar el paper del Consorci com a plataforma per a la creació de la comarca de l'Alta Segarra, es va procedir a la votació del nou president. El resultat va ser de 6 vots a favor de l'alcalde de Calaf, 3 vots per a l'alcalde de Copons, i 2 vots en blanc.

Centre de desenvolupament turístic

La seu del Consorci de l'Alta Anoia es troba situada al centre de desenvolupament turístic que funciona des del 2010 als Prats de Rei, al peu de la C-1412. A més de l'oficina de turisme, l'edifici acull diversos espais destinats a activitats formatives, així com una cuina-taller.

Els orígens del Consorci es remunten al 1997, amb els primers contactes per crear un ens que ajudés a dinamitzar econòmicament la zona. Actualment en formen part els ajuntaments d'Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, els Prats de Rei i Veciana, a més de JARC, Unió de Pagesos i l'Associació per al desenvolupament de l'Anoia.