Barcelona 1714. L'Onze de Setembre

Nom: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre

Autor: Oriol Garcia i Quera

Publica: Editorial Casals, 3a edició juny 2007

Format: Cartoné, 60 pàgines, Color

Preu: 11€

En motiu del Tricentenari 1714 – 2014, enguany s'han publicat diferents còmics basats en la Guerra de Successió, dels quals he ressenyat Lliures o morts (1), 1714 Baluard (1) i Miquelets, Bages 1714 (1). Però faltava parlar del còmic d'aquesta temàtica, el de referència dels últims mesos del setge de la Barcelona de l'any 1714. Es tracta de Barcelona 1714. L'Onze de Setembre de l'Oriol Garcia i Quera, autor de referència en còmics de temàtica històrica catalana.

Ens situem a Viena, a l'any 1728, on Francesc de Castellví rep una carta on es fa menció a un manuscrit seu sobre la Guerra amb tot tipus de detalls i a partir d'aquí es fa un salt enrere en el temps situant-nos a Barcelona, el 6 de juliol de 1714, dia en que el Duc de Berwick, al servei del Lluís XIV de França, arriba a la capital catalana per substituir el Duc de Pòpuli com a comandant borbònic en setge del ciutat.

El que no es pensava pas Berwick és la gran resistència que ja havien mostrat i que encara mostrarien els barcelonins i els catalans en general, davant els atacs continus dels borbònics suposant baixes pel cantó català però també moltes i humiliants pel bàndols borbònic. I és que els pocs militars catalans que hi havien feien front al gran exercit borbònic juntament amb els gremis de la ciutat, uns 6000 catalans contra uns 40000 borbònics. I és que tal com diu la coneguda frase “Viurem lliures o morirem”, els catalans preferien morir abans de viure sota unes lleis i institucions que no eren les seves, tal com ja sabien d'anys abans els seus germans aragonesos i valencians, els quals alguns s'havien afegit a resistir alguns dels últims reductes de llibertat de la moribunda Corona d'Aragó.

Finalment tal com ja sabem arribaria el fatídic 11 de Setembre de 1714, on després d'hores i hores de batalles en diferents fronts de la ciutat, sent els baluards els punt d'intenses batalles, i mostrant Barcelona i els seus defensors una gran i orgullosa resistència, finalment la ciutat capitularia davant les forces invasores.

A partir d'aquí tornem a fer un salt en el futur, on Francesc de Castellví acaba de llegir la carta aquesta escrita per Rafael de Casanova, qui fou conseller en cap de Barcelona des de novembre de 1713 fins a la caiguda de la ciutat. I és que el manuscrit que s'hi fa referència son les “Narraciones Historicas” de Castellví que com a membre del bàndol vençut va escriure per preservar en la història com va anar succeint la Guerra i com aquell poble, el català, va resistir orgullosament fins a l'últim moment. L'”Estat” es va perdre, però el poble malgrat la repressió s'aixecaria i continuaria endavant i a través del seu ímpetu en el comerç i la industria crearia les bases de la Catalunya del futur.

El còmic es complementa inicialment amb dos pàgines amb els dissenys dels protagonistes principals de l'obra, en que tres de tots els que es mencionen a l'obra són ficticis (Vidal, Clara i Jaume) i tres pàgines explicant de manera general la Guerra de Successió com a pròleg, i finalment com a epíleg tenim un text que parla de la postguerra i repressió exemplificada amb el que seria el Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya de 1716.

Crònica del 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Del passat dijous 15 al diumenge 18 de maig va tenir lloc el 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el qual enguany ha canviat d'ubicació, desplaçant-se als Palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona. 

Aquest cop hi he anat diumenge, dia que ni pel Saló del Còmic ni pel Saló del Manga no hi he anat maig, els altres tres dies sí. Ben d'hora, ben d'hora ja era a Barcelona per la qual em vaig haver d'esperar una estoneta per que obrissin portes i poder-hi entrar. De mentre em vaig entretenir observant un esdeveniment que no me l'esperava, sortir de l'estació de Plaça Espanya i trobar-me amb una mena de cursa de coloraines d'una marca de roba. Coses de les grans ciutats que sempre hi fan coses. 

Anem pel que de debò interessa, un cop van obrir portes, cap a dins. Primer vaig anar al Palau 2. De les deu del matí fins a la una del migdia, vaig dedicar a donar voltes, fent les compres que tenia programades, aconseguir alguna signatura i observar les exposicions que hi havien. Tot just entrar en trobaves cara a acara amb les exposicions dels 75 anys de Batman, la dels 40 anys de Wolverine. També n'hi havia una dedicada als 85 anys de Popeye el mariner. D'exposicions dedicades a autors teníem, les dels guanyadors dels Premis del Saló de l'any passat: Miguelanxo Prado, Purita Campos i Oriol Hernández; per altra banda hi havia la de Vinyetes autobiogràfiques i la de Mar de Fons, aquesta dedicada a autors de les Illes Balears. Destacant l'exposició de tires humorístiques Pel dret a somriure, exposada en forma de cabines electorals, amb clara intenció de fer  referència al debat polític actual del dret a decidir de Catalunya.

En quant a compres planificades aquest any, havent-ne fet moltes de prèvies, en tocava poques i només hi va haver una no programada, la qual va ser la primera compra. Sent enguany, el Tricentenari 1714/2014, em faltava el còmic per excel·lència de la Barcelona del 1714, que tot i que en alguna ocasió passada l'havia tingut a les mans no l'havia arribat a comprar mai. Parlo de Barcelona 1714. L'Onze de Setembre d'Oriol Garcia Quera. El vaig comprar en un estand a preu de segona mà, on només hi havia un exemplar. Més tard veuria al Palau 1 que a l'estand del Museu d'Història de Catalunya també el venien juntament amb d'altres còmics de l'Oriol. 

Tot seguit va venir, la primera compra planificada fou El pont dels jueus. Vaig anar a l'estand de la FNAC on sabent que el dissabte hi havien firmat el seus autors segurament li trobaria, però ni rastre. Sí que el vaig trobar a l'estand de El Corte Inglés, Món Còmic, ara bé només n'hi vaig veure un, el que em vaig emportar.

La següent compra la vaig fer a l'estand de Planeta DeAgostini Comics, el volum 66 de Naruto en català. 

L'última de les compres que vaig fer va ser els dos números publicats de la revista Tentacles, de la qual n'és un dels seus directors, en Jordi Riera Pujal, company de ComiCat. Els vaig comprar a l'estand d'Arkham Comics. 

Fent voltes, entre compra i compra, em vaig arribar a l'estand del Supercatalà, on vaig conèixer la seva il·lustradora, l'Olga Resina, amb qui havia conversat via Facebook de ComiCat, la qual va agraïr molt la nostra tasca en promocionar el còmic en català. A part de la dedicatòria que em va fer al meu exemplar del còmic, em va regalar una samarreta. Moltíssimes gràcies!

 I va arriba la una del migdia, moment que em trobava altre cop a l'estand de la FNAC per tal que en Mariano de la Torre i en Victor García, els autors del còmic de Lliures o morts me'l dediquessin. A part de conèixer-los, també vaig conèixer la Mar Escardó, la cap de premsa de Fanbooks, amb la qual també he conversat amb diversos cops via Facebook. Ells tres també van agrair la feina que fem des de ComiCat.

En Mariano de la Torre i en Victor García

Tot seguit em vaig dirigir al Palau 1 per veure l'exposició estrella d'aquest 32è Saló: Còmics en guerra, la qual ocupava casi tot el palau. A través de diferents illes, es feia un repàs acurat del tema amb reproduccions i originals de còmic, ressaltant les principals guerres que hi ha hagut al llarg de la història. El material exposat s'ha classificat segons a l'època o guerra: Guerres de l'Antiguitat, Guerres de l'Edat Mitjana, Guerra de Successió Espanyola, Guerres del Segle XIX, Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Altres Guerres posteriors, Reporters gràfics de guerra i Víctimes del conflictes bèl·lics. 

 

 

Destacar-ne també l'exposició de vehicles bèl·lics com també les recreacions del campaments dels Miquelets, de la Guerra Civil Espanyola o del Campament de la Creu Roja.

Com a punt negatiu comentar, el problema de lectura i seguiment de l'exposició, fent necessari el mapa per guiar-te i seguir un ordre cronològic, malgrat això hi havia l'aspecte positiu que la mostra es dividia visualment per el fet de que cada època tenia un color diferent.

Havent ara sí vist el Saló, vaig marxar, però amb la feina del tot no completada, ja que m'hagués agradat aconseguir alguna dedicatòria més, les dels meus exemplars de 1714 Baluard, A la recerca del català autèntic i El pont dels jueus. Esperem doncs aconseguir-les en alguna altra ocasió. I ara a llegir que tinc molt còmic que s'està esperant!