dijous, 2 d’abril de 2020

El llop

Títol: El llop
Títol original: Le loup
Autors: Jean-Marc Rochette (Text i il·lustracions) i Isabelle Merlet (Colors)
Traducció de: Núria Sales i Rovira
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març 2020
Format: Cartoné - 116 pàgines - 19 x 26,5 mm - Color
Preu: 20 €







Aquest passat març, Símbol Editors ha publicat el seu primer còmic: El llop, escrit i il·lustrat per en Jean-Marc Rochette i acolorit per la Isabelle Merlet, és la primera obra de la col·lecció Il·lustrada de l'editorial.

El massís dels Ecrinhs (en occità; Écrins, en francès i al còmic) és l'escenari d'aquesta obra. És un massís muntanyós dels Alps del Delfinat a l'Occitània de l'estat francès. Aquesta zona muntanyosa amb moltes glaceres forma part del Parc Nacional dels Ecrinhs, i és la Barra dels Ecrinhs, el cim més alt del massís, ultrapassant els 4,000 m.

En aquest espectacular escenari natural, molt ben documentat, descrit, dibuixant i acolorit hi viurem un duel, que prové d'abans dels reis de França, tal com es diu a l'obra, un conflicte entre l'home i el llop.

En Gaspard és un pastor d'ovelles i aquestes ho són tot per ell, juntament amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls  dels Ecrinhs, hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte humà, només hi és present quan les temperatures són altes, així i tot, és poc el contracte.

Tot i l'absoluta pau i tranquil·litat del lloc on viu i treballa, hi ha quelcom que l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia una lloba mata part del seu  ramat, i ell la mata, però la femella té un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé la venjança és un concepte humà, d'en Gaspard, però això no impedeix que els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove llop, i serà el fred hivern el moment culminant del conflicte.

Ara que de tant en tant, va apareixent  per Catalunya algun llop, aquest còmic és molt adequat, per entendre aquesta relació entre homes i llops, que té una llarga història. És ben conegut que el llop ha estat demonitzat, són moltes les històries, entre elles contes infantils, on té el paper de dolent, però d'altres no. Si té un paper o un altre, no és culpa d'ells, ja que només viuen on sempre han viscut, si no la culpa és nostra, que amb la nostra evolució i herència cultural, i incloent-hi la nostra ignorància i la por allò que no entenem i que no volem entendre, el que ha desequilibrat la balança i posant el llop al cantó de maligne portant-lo a quasi l'extinció i així hi ha estat en molts llocs com Catalunya. Però tal com l'hem posat en un cantó de la balança, també els podem entendre, començant per entendre'ns per nosaltres mateixos, perquè la situació és la que és, i com en el fons de tot i hi ha un rerefons econòmic, la coexistència entre home i llop, implica donar valor a la ramaderia extensiva local, de casa nostra. No és una equació fàcil de resoldre, són molts els prejudicis que encara hi ha, són moltes les variables que s'han de tenir en compte, i és el pas del temps i noves mentalitats en tots els nivells implicats, fer possible que els ramats d'ovelles i l'udol del llop coexisteixin.
 
I aquesta breu reflexió que he expressat, també la fa estenent-se una mica més, el filòsof Baptiste Morizot, en les quatre pàgines de l'epíleg. Evidentment això és un tema de moltes i moltes pàgines, però d'una manera molt concisa ho sap explicar molt bé.

El llop ens presenta una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics que en Jean-Marc Rochette, pel que he llegit, coneix prou bé, donant-los-hi el toc final la Isabelle Merlet, que lamentablement el seu nom no consta a la portada, cosa que ja prové de l'edició original de Casterman.

Per acabar, el passat 28 de març, hi hauria d'haver hagut la presentació del còmic a Olot a càrrec del pastor Toni Juanola i el naturalista Pol Guardis. Lamentablement la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus ho va impedir. Sense dubte en ella, totes les reflexions que puguem extreure de la lectura d'El Llop, allà s'hi haurien plasmat per dues persones que coneixen el tema i sobretot el trepitgen, i trepitjar-lo en el nostre cas és tot un valor. Esperem que aviat la presentació pugui tenir lloc.

divendres, 27 de març de 2020

Rossinyol que vas a França

Títol: Rossinyol que vas a França
Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.
Format: Cartoné, 120 pàgines, 240 x 320 mm, B/N
Preu: 28 €





A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Trilita Edicions, anomenada Rossinyol que vas a França. Tal com se'ns explica a la contraportada aquest llibre és la continuació d'un ja publicat l'any 2011 per Edicions de Ponent, La muntanya màgica. Dels Quatre Gats al Balneari del Montagut. Justament aquest nou llibre rep el subtítol de De la muntanya màgica a la Gran Guerra.

Principis del segle XX. En Jan Castres, el nostre protagonista, resideix al Balneari de Montagut, als Pirineus catalans, per motius de salut. Aquí ha fet amistat amb diversa gent, a la vegada que hi ha trobat l'amor. Però la seva vida tranquil·la es capgira quan esclata la Gran Guerra.  Tot i nascut a Figueres i haver viscut gran part de la seva vida a Barcelona, ell té la ciutadania francesa, un caprici del seu pare, i així és cridat a afegir-se a l'exèrcit francès. Així ara es troba a un país que no és el seu, uniformat per la guerra i enviat Charleroi, Bèlgica, on la batalla de l'agost de 1914 va esdevenir una massacre, amb en Jan desaparegut en mig dels núvols de pols. Així acaba La muntanya màgica, i ara en Lluís Juste de Nin li dóna una segona oportunitat a en Jan en aquest nou còmic. 

En Jan fugirà d'aquell infern, i intel·ligentment, i això inclou mentir quan pertoqui, aconsegueix la invalidesa, a part d'alguna altra diguem-ne menció especial. Lliure dels perills d'aquesta guerra, es dirigeix a Paris, on sap que hi té coneguts. En arribar-hi, es dirigeix a la pensió Durieux, on serà molt ben acollit. Gràcies als seus coneguts, coneixerà la ciutat, però no serà tal com ell es pensava, ha perdut vitalitat, els barris dels grans artistes no són el que eren. La guerra a la seva manera també ha fet estralls a la capital francesa. Així i tot, en Jan intentarà destacar, utilitzant tots els mitjans de què pugui disposar, en els ambients que freqüentarà. Veure'm que es comportarà com un autèntic canalla, entre ser una persona bondadosa i saber aprofitar-se dels altres quan ho requereix la situació. Un personatge que sobreviurà a les circumstàncies que es trobarà.

Al llarg d'aquest còmic repassarem aquells primers anys del segle XX, en especial la ciutat de París com era abans de la guerra i com és ara a causa ella. Alhora que també coneixerem i se'ns mencionarà aquelles batalles de la Gran Guerra que d'alguna manera o altra van afectar la capital francesa. Com ja estem acostumats amb les obres d'en Juste de Nin, esdevenen un retrat de l'època que toquen.

A través de diversos flaixbacs veurem la vida d'en Jan al balneari. Aquests moments m'han fet recordar a altres lectures ambientades en aquesta època, on era molt normal, que els membres de les classes benestants per motius de salut, passessin temporades en aquests establiments, normalment allunyats de les grans ciutats, envoltats de natura, on els aires frescos els ajudessin a curar-se i recuperar-se dels mals que patissin.  Uns llocs on a part de la prioritat sanitària, també els seus residents cultivaven el coneixement de diversa índole, tal com veurem. 

Aquests flaixbacs i la construcció del llibre en general, donen a lloc a què sigui innecessari haver llegit La muntanya màgica, per seguir aquesta continuació. Havent-hi Edicions de Ponent tancada i tenint La muntanya màgica quasi una dècada, fa que sigui molt difícil poder-lo trobar. 

Per acabar, mencionar que per un error d'impressió, cap al final del llibre hi ha una sèrie de pàgines en castellà. Aquestes són les 89, 92, 93, 96, 101 i 104. Trilita n'està al cas, i quan sortim de la situació actual i tot torni a la normalitat, l'editorial podrà reimprimir el llibre, retirar el defectuós, i posar a la venda el corregit. Llavors serà quan els qui tinguem aquesta primera edició, com és el meu cas, el podrem canviar. És un error de la impremta i per tant anirà a càrrec seu (Notícia a ComiCat).

La muntanya màgica.
Edicions de Ponent, 2011

divendres, 20 de març de 2020

Llibre de cavalleries (Còmic)

Títol: Llibre de cavalleries
Autors: Joan Perucho (Autor original novel·la), Julià Guillamon (Guió) i Toni Benages i Gallard (Il·lustracions) 
Col·lecció: Llibres singulars
Publicat per: Editorial Empúries, març de 2020
Format: Cartoné - 17,5 x 24,5 cm -  64 pàgines -  Color
Preu: 18,50 €







En Joan Perucho i Gutiérrez (Gràcia, Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) va ser un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la literatura amb la seva professió de jutge, ja que va estudiar dret a la Univesitat de Barcelona.

Entre la seva diversa obra, destaca la narrativa fantàstica, destacant obres com  Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1980) i Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986) i Els emperadors d’Abissínia (1989), entre d'altres.

Amb motiu del centenari del seu naixement, enguany té lloc l'Any Joan Perucho. Al llarg d'aquesta commemoració, tindran lloc diverses activitats i publicacions relacionades amb ell i la seva obra. Com a tal ens ha arribat, aquest març, l'adaptació en còmic d'un dels seus llibres de narrativa fantàstica, Llibre de cavalleries, a càrrec d'en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard, els quals són autors del també còmic, Josep Palau i Fabre. La joia de viure, publicat per Editorial Males Herbes, el juny de 2017. L'adaptació de Llibre de cavalleries però ens ha arribat a mans d'Editorial Empúries, segell del Grup 62, que també ha publicat altres còmics en la seva trajectòria editorial.

A Llibre de cavalleries, en Joan Perucho ens relata un viatge en l'espai i el temps. De la Costa Blava dels anys seixanta, plena d’elegància i glamur, a la Costa Brava. I d’allà, farem un salt en el temps, a l'edat medieval (segle XIV) tot passant per Sicília, Egipte, Abissínia, la Grècia catalana i entre altres llocs. Una aventura extraordinària en tots els sentits, que porta el jove Tomàs Safont als temps gloriosos de la Corona d'Aragó, quan dominava part de la mar Mediterrània i de les terres banyades per aquesta, en una missió tot misteriosa tot servint el senyor rei d'Aragó a la recerca de certs objectes.

En aquesta versió en còmic, tal com se'ns explica al pròleg, en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard van fer l'adaptació com si es tractés d'una pel·lícula dels anys 60 del segle XX amb les estrelles de l'època. Els papers principals recauen a en Sean Connery, la Brigitte Bardot i la Jeanne Moreau, el primer doncs en el paper d'en Tomàs Safont. Així per escenificar-ho com a material extra hi trobem un parell de pàgines recreant un article fotogràfic d'una revista de l'època i una pàgina representant els crèdits que apareixen al final d'una pel·lícula.

La novel·la original serà reeditada aquest juny per labutxaca, també segell del Grup  62. Així doncs al llarg d'aquest 2020 podrem gaudir de Llibre de cavalleries d'en Joan Perucho per partida doble. Així doncs una magnífica ocasió per conèixer l'obra original i poder-la complementar amb aquesta adaptació la qual he gaudit, tot navegant per la Mediterrània i voltant per castells, deserts, selves i terres de meravelles i paisatges diversos, on fantasia i realitat, vell i nou es barregen per donar lloc a aquest món creat per en Joan Perucho.

divendres, 13 de març de 2020

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra

Pel manteniment i projecció del patrimoni de la vall del Llobregós durant més de 40 anys 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera, organitzadors del Premi Sikarra, guardonaran en la novena edició del certamen l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Així es va decidir dissabte per votació en una reunió que va tenir lloc a l’Astor.




L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat fundada per l’historiador toranès Jaume Coberó l’any 1979, té una dilatada trajectòria en la recuperació i la posada en valor del patrimoni històric de la Vall del Llobregós. Pel que fa a la difusió del patrimoni, en destaca la Caminada Popular de Torà que organitzen des de fa 39 anys, però també en destaca per la dinamització i suport a les festes més emblemàtiques de la capital del Llobregós com són el Brut i la Bruta, el Roser, Santa Àgueda. La recuperació el 1995 de la tradició de la cursa Cós de Sant Gil. També ha promogut el sender GR 170 'Vall del Llobregós' del qual en fa la senyalització i el manteniment. A més dels volums editats pel seu impulsor Jaume Coberó, també ha deixat petjada en el treball de l’Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Torà, i en l’edició de la revista local bimensual Llobregós Informatiu.

L’any 1980 va liderar una subscripció popular per adquirir l’antiga església del convent de Sant Antoni de Pàdua i va portar a terme les obres de reforma i condicionament d’aquest monument que avui és utilitzat com a local cultural del municipi.

Pel que fa a la recuperació d’espais, l'any 1979 va fer la neteja i restauració del forn medieval; el 1983 va condicionar el recinte per a poder ser visitat com Museu del Pa de Torà. També gestiona l'espai Cal Gegó que dóna cabuda a exposicions i com a museu de la vila.

La tasca que des del voluntariat que ha portat a terme l’APACT fa que avui sigui un referent cultural a la vall del Llobregós. Recentment, ha incorporat el grup Patac Teatre. El passat 29 d’agost, en el decurs de les festes locals, l’ajuntament de Torà va retre tribut a la seva trajectòria.

Arran de la situació d'emergència sanitària, l'acte de lliurament del Premi previst per al 21 de març s'ajorna per a més endavant, el qual estava previst tenir lloc al Casal de Calaf.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

El premi Sikarra es lliura a persones i entitats per la seva contribució en la divulgació, estudi, projecció, justícia i cohesió social de la Segarra. En anteriors edicions ha estat atorgat a l'Agrupació Seny Major de Cervera l'Associació Cultural Baixa Segarra, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.


Font: Som Segarra

dijous, 27 de febrer de 2020

Doctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte

TítolDoctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte
Títol original: Doctor Who: The Eleventh Doctor vol. 1: After Life (Chapters núms. 1 a 5)
Autors: Al Ewing i Rob Williams (Guió), Simon Fraser i Boo Cook (Dibuix), Gary Caldwell i Hi-FI (Color), Richard Starkings i Comicraft's Jimmy Betancourt (Retolació original), i Alice X. Zhang (Portada)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2020
Format: Rústic - 27x17 cm -  128 pàgines -  Color
Preu: 12€

Després d'haver publicat el passat setembre de 2019 el tercer volum de les aventures del Desè Doctor, anomenat Las fuentes de la eternidad, completant la primera temporada (year one) dels còmics d'aquest senyor del temps, Fandogamia Editorial ha decidit que en lloc de continuar amb la següent temporada, ha tret el primer volum la sèrie regular de l'Onzè Doctor anomenat Vida tras la muerte. En Matt Smith aterra als còmics.

Amb aquest primer volum que recopila els números 1 a 5 de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, s'inicia la primera "temporada" (Year One) de la seva sèrie regular. Els capítols que inclou són Vida tras la muerte (After Live), que dóna nom al volum,  Tu mundo amigo (The friendly place), Lo que quería... (What he wants...), ¿Quién lo hizo? (Whodunnit) i El sonido de nuestras voces (The sound of our voices). Els dos últims vénen  a ser la primera i segona part d'una mateixa aventura.

En la cronologia de l'Onzè Doctor, ens hem de situar en algun moment del període entre Cançó de Nadal (Especial de Nadal de 2010) i L'astronauta impossible (1r episodi de la sisena temporada), mentre l'Amy i en Rory es preparen per a la seva nova vida després de la lluna de mel. 

A Vida tras la muerte, l'Alice Obiefune que acaba de perdre la seva mare, i trobant-se en uns moments molt baixos, es creua amb un misteriós home, el Doctor, que persegueix una mena de gos multicolor. L'aparició del Doctor donarà uns nous aires a la vida de l'Alice, tot esdevenint la seva companya.

A l'Alice Obiefune, ja l'hem conegut prèviament al volum especial Cuatro Doctores que Fandogamia va publicar el novembre de 2018,

A Tu mundo amigo, el Doctor i l'Alice visiten el prlaneta Rokhandi. Quan el senyor del temps el va visitar per última vegada, es tractava d’un planeta d’una bellesa natural tan impressionant que tot un sistema solar havia jurat preservar-lo. Així doncs un excel·lent lloc per la primera aventura fora de la Terra de l'Alice. I hauria estat així si el TARDIS no s’hagués equivocat en un sentit temporal. Una cosa que acostuma a fer, anar al lloc correcte però en un temps diferent del que interessa. Ara el bonic planeta s'ha reconvertit en part d'atraccions on tothom riu i és feliç. Quelcom que esdevé sospitós, i que donarà a lloc a què els dos visitants investigui que hi ha darrere d'aquesta felicitat. S'introdueix l'August Hart que sembla que coneix el Doctor i l'Alice, però aquests a ell, no.

A Quién lo hizo..., quan l'Alícia demana al Doctor si poden visitar un dels herois musicals de la seva mare, quan el veuen per primer cop, inicialment està decebuda, ja que es troben amb un John Jones, amb un talent musical inexistent, molt diferent de com la mare de l'Alice l'havia conegut. Una aventura que els portarà als pantans del Mississippi de 1931, on s'introduirà l'empresa TESERVIMOSsa, SERVEYOUinc, en anglès, i que podríem traduir com en català com ETSERVIMsa o bé també ETSERVIMsl, segons el tipus de societat a què traduíssim el concepte "inc"

I finalitzem aquest volum amb ¿Quién lo hizo? i El sonido de nuestras voces, dos capítols d'una mateixa història. Amb en John Jones, sent un nou membre de l'equip, tot volent tornar a casa de l'Alice, el TARDIS torna a ver de les seves i van a parar a una estació espacial. Allà es retrobaran amb l'August Hart, una versió anterior del que havien conegut, i com aniran sabent treballa per l'empresa TESERVIMOSsa (SERVEYOUinc). A més per l'estació hi ronda una estranya criatura, que coneixerem com a ARC, induint comes a la gent que captura. Què és realment aquesta criatura? I quins interessos hi té, aquesta misteriosa empresa que el Doctor s'ha trobat en diferents moments de l'espai i del temps?

Amb aquest volum comença la primera temporada (Year One) de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, que continua amb el segon volum Serve You, el qual el nom ens indica que aprofundirem en aquesta misteriosa empresa, i que pròximament Fandogamia publicarà.

El còmic es complementa la galeria de portades dels 5 números individuals, les quals algunes d'elles es reparteixen al llarg del volum.

Al volum hi ha un error que va superar totes les revisions, i no fou detectat fins a arribar a les llibreries. Al llom, en comptes de sortir el nom d'aquest volum, hi surt Las fuentes de la eternidad, el volum previ publicat de Doctor Who per l'editorial.  La solució més senzilla per arreglar aquest error serà donar un adhesiu amb el nom correcte per posar al llom que s'entregarà amb el proper volum que es publiqui. Llegiu aquí el comunicat.

En total hi ha tres temporades dels còmics de l'Onzè Doctor. Nou volums en total, tres per temprada. Com el Desè, podem esperar que la primera la tindrem completa. Veurem doncs quina planificació té Fandogamia amb els còmics de Doctor Who, que amb un ordre o amb un altre n'aniran arribant molts més. Així ho esperem.

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 
Tretzena Doctora

Còmics:

dimarts, 25 de febrer de 2020

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 


Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647405.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647340.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647337.jpg
Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647339.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1582647336.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.
 
https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647342.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.




Font: Som Segarra

dilluns, 17 de febrer de 2020

Constituïda la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors

El passat dissabte 1 de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. El motiu principal són el projectes de parcs eòlics presentats a la Segarra històrica que es troben en la fase inicial, amb una total desinformació de la població i ajuntaments implicats.

http://www.eltrill.org/wp-content/uploads/LOGO-quadrat-400x400.png

El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental.

Un dels agreujants de la situació que vivim a Catalunya, és l’absència de cap Pla estratègic de les energies renovables que permeti una equitat i repartiment igualitari d’aerogeneradors i una socialització de les decisions de la seva implantació. És evident i necessari un nou pla i sotmetre’l a avaluació ambiental estratègica a fi que la implantació d’aquestes instal·lacions es faci amb visió de conjunt o tenint en compte el territori.

Els projectes presentats a diferents municipis encadenen les serres de la Segarra però els presenten per separat (per evitar el límit de 50 MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat). De fet, n'hi ha tres (Suró, Ferriols i Els Plans), que per si sols superen de molt llarg el límit.


Ara i fins al pròxim 20 de febrer, aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pagina de Gencat el projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 20 de febrer.

La manca d’informació, les directrius “nacionals” i el pensament de “no hi ha res a fer” fa que la gent no lluiti per fer el món a la seva mida. Però l'afectació que suposa al territori que els ha d’acollir, l’impacte ambiental i paisatgístic, la destrucció d’economies locals, l’afectació per la salut dels habitants i el risc de despoblament rural, provoca la creació de la Plataforma com a element impulsor a la mobilització. S’hi troben altres referents d’èxit que poden servir com a model: Plataforma Aturem el Fracking, Salvem Plans de Conill, Salvem Salau o Salvem Sikarra.

Els membres de la Plataforma aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar al nostre país. L'aposta és per altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum i energia distribuïda de proximitat, la copropietat ciutadana de les instal·lacions eòliques, i la repercussió més gran econòmica de l'explotació sobre la zona afectada.

Les persones que viuen al territori volen decidir a on, com i qui.


Més informació i xarxes socials:


Font: Som Segarra

dimecres, 5 de febrer de 2020

La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol: La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)
Títol original: Hon som måste dö (lit. Ella ha de morir)
Autor: David Lagercrantz 
Traducció de:  Marc Delgado i Casanova
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició: agost de 2019
Format: Rústic amb solapes - 15 x 23 cm - 552 pàgines
Preu: 22,5 €


A finals del passat agost de 2019, uns dos anys després la publicació  de L'home que perseguia la seva ombra, ens ha arribat la sisena entrega de la sèrie Millennium, sota el nom de La noia que va viure dues vegades. La parella detectivesca sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 38 capítols (pròleg i epíleg inclosos), amb la qual es tanca la trilogia d'en David Langercrantz posant punt final a la sèrie creada per l'Stieg Larsson.

El vaig comprar durant la 37a Setmana del Llibre en Català, començant-lo llavors i finalitzant-lo a mitjans de gener. Ha estat una lectura que m'he pres amb calma, per assaborir-la com es mereix, i sent addicte des dels primers moments.

Aquesta nova aventura se situa poc temps després dels fets ocorreguts al llibre anterior, situant-nos ara al mes d'agost. La Lisbeth Salander s'ha estat preparant per a la batalla final contra la persona que ha esdevingut el llegat d'en Zala, la seva germana Camilla. Durant temps, la Lisbeth s’ha estat acostant al seu objectiu: ha deixat enrere Estocolm, viu a Moscou, i també canviat d'imatge, cosa que acostuma a fer per passar desapercebuda. Però tot i tenir la idea ben clara del que ha de fer, desfer-se per sempre mes de la seva germana serà complicat, com veurà està molt ben situada i protegida, no en va és l'hereva del seu pare, comptant amb què està ben rodejada, té fort caràcter i un gran atractiu. A més però, la Lisbeth en certs moments, es veurà envoltades de dubtes sobre el passat d'ella i la sa germana. Començarà una persecució entre les dues germanes Salander. Els papers de caçador i presa s'aniran alternant entre elles. Al final només una d'elles podrà quedar viva. I tot mitjà i mètode útil serà utilitzat.

En Mikael Blomkvist, d’altra banda, es veurà involucrat en investigar que la mort d’un misteriós rodamón.  D'ell inicialment se sabrà que guardava el número de telèfon del periodista en una de les seves butxaques i que des que voltava per Estocolm, no parava de pronunciar el nom del ministre de Defensa suec, en Johannes Forsell. A mesura que anirà investigant, en Mikael anirà descobrint que aquell rodamón, no era un simple sense-sostre més, darrere d'ell hi ha quelcom amagat que es resisteix a sortir a la llum. Així que arribat a un cert punt necessitarà l’ajuda de la Lisbeth, i així els seus dos camins es tornaran a creuar, tot descobrint la identitat i la història del rodamón i perquè abans de morir parlava insistentment d'en Johannes Forsell.

La darrera aventura d'aquesta segona trilogia i de la sèrie Millennium és una novel·la que barreja escàndols polítics i enigmes en les altes esferes de poder,  amb el desenllaç de la història de la Lisbeth Salander, que amb el seu passat i present, ha captivat a tants i tants lectors. S'entrellaçarà fins a les últimes circumstàncies el duet Salander-Blomkvist.

En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'obra creada per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original i jo vam veure amb llibre anterior, recuperarem el tema de la postveritat o fake-news, un tema de moda actualment, sobretot on sempre apareix Rússia i les seves fàbriques de notícies falses, pel darrere i 'és pas aliè, podent afectar negativament a personatges, com veurem en aquesta novel·la. A més en el cas d'investigació principal, ens envoltarem de personatges políticament ben situats, també tenint els seus enemics, alhora que la seva situació actual s'origina al passat, i en un lloc d'allò més peculiar. En aquest cas, Lagercrantz ha tornat a treballar els flaixbacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument de mica en mica i en el seu moment oportú.

La noia que va viure dues vegades és una obra autoconclusiva, pel que fa al cas central que s'investiga a l'obra, i que alhora conclou la segona trilogia de Millennium, aquesta per en David Lagercrantz, tancant els serrells originats durant aquesta segona, alhora que posa punt final a l'obra creada per l'Stieg Larsson al seu dia. Acció, misteri i patiment fins a l'últim moment.

Al seu corresponent dia, fou tota una agradable descoberta i experiència conèixer i seguir les aventures dels personatges de la trilogia original de Millennium. Quan aquesta va continuar en mans d'un altre autor, sempre hi ha gent que en pot ser reticent, passa amb moltes sagues i sèries de tota mena, però pel que fa a mi, aquesta segona trilogia i el seu autor han complert les meves expectatives, aportant el seu gra de sorra en els personatges principals i alhora ampliant argumentalment l'obra en el seu conjunt. Sense dubte una gran continuació amb un bon desenllaç.

Sèrie Millennium, d'Stieg Larsson (trilogia original) i de David Lagercrantz (segona trilogia).
Publicada en català per Columna Edicions.

dissabte, 1 de febrer de 2020

Torna Serrallonga 1640

Títol: Torna Serrallonga 1640
Autor: Ricard Dilmé
Publicat per: Autoedició, abril de 2009
Format: Rústic - 32 x 22 cm - 68 pàgines - Color
Preu: 15 €


Al passat Vicòmic de 2018, tot aprofitant que el bandoler Serrallonga era protagonista d'una de les exposicions, vaig comprar dos dels còmics protagonitzats per ell. Concretament els autoeditats per en Ricard Dilmé, els volums 2 i 3 de la seva trilogia d'aquest famós bandoler català: Serrallonga, bandera negra i Serrallonga, els Angelets de la Terra. Malauradament el primer, Torna Serrallonga 1640, estava exhaurit, i no el tenia disponible. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent autoconclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

Però independentment d'això, tenia una espineta clavada, i vaig decidir buscar sort per internet per trobar-ne algun exemplar. Així que vaig centrar la recerca a Todo Colección, lloc idoni per aquestes coses, i tot que durant aquests dos anys havia vist que n'hi havia a la venda, els preus que en demanaven els considerava exagerats, fins que aquest gener en vaig veure un a un preu raonable i en bon estat, cosa que he pogut comprovar, i així finalment, tot comprant-lo he pogut completar la trilogia d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé tot llegit el seu primer volum.

En Joan Sala i Ferrer, nascut a Viladrau el 1594, conegut sota pel sobrenom de Serrallonga, fou un dels bandolers nyerros més coneguts de la nostra història. El 31 d'octubre de 1633, fou capturat al Mas Agustí, al nucli de Castanyet de Santa  Coloma de Farners, i executat el 8 de gener de 1634. Però i si, el bandoler hagués pogut evitar ser capturat i les autoritats reials hagueren executat algú altre per guardar les aparences? Doncs a partir d'aquesta premissa i amb altres llicències històriques, en Ricard Dilmé dona una nova vida a en Joan Sala àlies Serrallonga, podent-lo fer partícip dels propers fets històrics que s'esdevindran. Això és el que se'ns explica en les pàgines introductòries de Torna Serrallonga 1640.

Essent lliure i viu, reunirà un grup de gent, assaltarà la Fortalesa d'Hostalric alliberant la resta de la seva tropa, entre ells la seva estimada Joana Massissa, i així refugiant-se al Conflent, acollits pel baró de Nyer. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys, la monarquia hispànica i França estant en guerra, i Catalunya enmig d'elles dues, serà un dels principals camps de batalla. Amb el pas dels anys, la presència dels terços militars castellans i altres nacionalitats es farà més important, comportant tota mena d'abusos al poble català. Finalment l'any 1640, davant la situació que viviu el país davant de les injustícies dels terços militars que campaven el país com volien, i de la política del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, en Serrallonga i companys retornen a les seves terres natals, les Guilleries i la plana de la Selva, vivint els fets i les batalles, com la de Blanes, que actuarien com a avantsala de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les aventures del bandoler durant aquesta guerra s'expliquen a Serrallonga, bandera negra.

El llibre compta amb un pròleg de l'historiador Miquel Borrell i Sabater, en la qual es parla de com s'ha tractat la figura del bandoler al llarg de la història, i al final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades a parlar dels diferents llocs per on va passar en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els escenaris mostrats durant el còmic: Blanes, la fortalesa d'Hostalric i el castell de Montsoriu. I per acabar aquells escenaris del Rosselló i el Conflent, com Nyer, que realment s'hi va estar i també Elna i Salses ja dins el context de còmic. Per acabar tenim una pàgina amb propostes turístiques sobre el bandoler de les Guilleries i una pàgina on es parla sobre en Serrallonga i de la Revolta dels Segadors.         

Torna Serrallonga 1640 i el conjunt de la trilogia dóna una nova vida al famós bandoler que encara resta viu en la nostra memòria com a poble, barrejant-se realitat i llegenda.

Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i
Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012)

dijous, 23 de gener de 2020

Detectiu Conan vol. 1: L'origen de Conan Edogawa

Títol original: Meitantei Conan (名探偵コナン)
Autors: Gosho Aoyama
Traducció de: Jesús Pece i Núria Barba
Publicat per: Planeta deAgostini Cómics (Planeta Cómic), novembre de 2004
Format: Rústic amb solapes - 192 pàgines - 148 x 21 mm - B/N
Preu: 7,95 €






Bola de drac fou el primer manga en català per part de Planeta Cómic, llavors Planeta deAgostini Cómics, amb les sèries Blanca i Vermella, això el 1992. L'any següent va publicar alguns números de Doraemon, i el 2001 va estrenar Shin Chan. Els dos primers van ser en format comic-book i el tercer en format àlbum. No fou fins a la seva quarta sèrie en català que va publicar-la per primer en format volum tot imitant al format japonès. Aquesta sèrie fou Detectiu Conan, sortint el primer dels 8 que ha publicat, el novembre de 2004.

Detectiu Conan fou estrenada el 1994 a la revista Weekly Shônen Sunday de l'editorial Shogakukan. És una sèrie en curs que fins al dia d'avui s'han publicat més de 1000 capítols i 97 volums. El manga és obra d'en Gosho Aoyama (Magic Kaito i Yaiba) ens introdueix a en Shinichi Kudo, un jove d'institut amant de les novel·les policíaques i de detectius, entre elles les novel·les protagonitzades per en Sherlock Holmes de l'escriptor Sir Arthur Conan Doyle.  De gran vol ser un detectiu reconegut. Gràcies als coneixements que té, pot ajudar a la policia a resoldre diferents casos. Viu a casa tot sol, ja que els seus pares viuen als Estats Units. Té com veí un inventor tot peculiar, el professor Agase. I en Shinichi també té la Ran Mouri, la seva amiga de la infància i companya d'institut. La noia és filla d'en Kogoro Mouri, un expolicia, que actualment treballa de detectiu.

Un dia havent passat amb la Ran a un parc d'atraccions, i després de resoldre un cas d'assassinat allà mateix, se separa de la Ran, per seguir a uns misteriosos homes vestits de negre, que havien estat presents a l'escena del crim que tot i la seva aparença sospitosa no eren culpables. Però tot i així, el jove detectiu descobreix que formen part d'una organització criminal, però malauradament el descobreixen i tot deixant-lo mig estabornit, no perdent els sentits del tot, li subministren un verí experimental que no han provat en humans, i finalment acaba inconscient. Quan es desperta, sent trobat per la policia, hi ha alguna cosa que no li acaba de quadrar per la manera com el tracten, en Shinchi està viu però ai las, s'ha encongit, torna a ser un nen, físicament ha perdut uns deu anys però per sort manté tota la seva intel·ligència. Quan pot escapar-se de la policia, se'n va fins a casa seva, on es posa en contacte amb el professor Agase, tot havent-lo de convèncer de qui és realment per començar, i seguidament explicar-li com s'ha encongit. Posat en situació, apareix la Ran i preguntant-li qui és, trobant-se llavors a la llibreria de casa, tot mirant els llibres, s'inventa un nom: Conan Edogawa, no podent-li dir la veritat a ella per seguretat tant per ell mateix com pels seus amics. Ja que tard o d'hora, els homes de negre sabran que el verí no ha funcionat i que en Shinichi està viu. Per cert, "Conan" prové d'en Conan Doyle, i "Edogawa" d'en Ranpo Edogawa, un dels grans autors japonesos de novel·la detectivesca.

Ara en Shinichi Kudo com a Conan Edogawa, va a viure a cals Mouri, tot esperant que algun dels casos que rebi en Kogoro estigui relacionat amb els homes de negre i així poder trobar més verí, i després d'analitzar-lo i poder tornar a ser ell mateix i alhora desemmascarar l'organització dels homes de negre.

I d'això ja han passat quasi vint-i-quatre anys, i pel poc sé encara té corda per temps. I així tot buscant pistes dels homes de negre, ha anat resolent casos de tot mena, especialment assassinats tots ells diferents i amb les seves característiques.


Detectiu Conan en català: Anime estrenat al 3XL i manga publicat per Planeta.


Detectiu Conan va arribar en català per primer cop gràcies a la seva versió animada quan es va estrenar al 3XL el maig de 2001. Llavors també fou el meu primer contacte amb el petit detectiu, i en aquella època i durant força temps en vaig ser seguidor assidu, però amb el temps em vaig anar desconnectant.

El 2004, el novembre i desembre, Planeta va llançar els dos primers volums del manga en català. El 2005 en va llançar dos més, i no va tornar a publicar res més fins al 2008, publicant 4 volums, en total 8 volums. Recordo que llavors n'era conscient de la seva publicació, però estant desconnectat de la sèrie, no en vaig fer cas.

Aquests 8 volums són que corresponen als homòlegs japonesos són, i que el 2016 van reimprimir.

Detectiu Conan vol. 1:  L'origen de Conan Edogawa - novembre de 2004
Detectiu Conan vol. 2:  La mansió embruixada - desembre de 2004
Detectiu Conan vol. 3: El misteri de l'habitació tancada - febrer de 2005
Detectiu Conan vol. 4: Tot desxifrant l'endevinalla - maig de 2005
Detectiu Conan vol. 5: La primera víctima - abril de 2008
Detectiu Conan vol. 6:  La veritat rere la màscara - maig de 2008
Detectiu Conan vol. 7:  El secret d'un nom - juny de 2008
Detectiu Conan vol. 8:  Sota la màscara - juliol de 2008

Anys abans, Planeta ja havia estrenat l'edició en castellà, i ho va fer en sentit de lectura occidental, amb la feina extra que comporta. Tenint aquests materials doncs ja preparats, l'edició catalana també fou publicada en aquest sentit de lectura. Avui en dia, en què la lectura oriental dels mangues està més que normalitzat, la seva edició en castellà, Detective Conan, sigui un dels pocs mangues que encara es publica en lectura occidental, inclosa la nova edició en format volum doble que van estrenar el 2011.

Després de molts anys, desconnectat d'en Conan Edogawa, o  havent vist algun episodi aleatòriament, el novembre de l'any passat vaig anar al cinema a veure la 23a pel·lícula de Detectiu Conan: El puny de safir blau. Va ser una revifalla amb el petit detectiu, que va comportar que per Nadal, el tió cagués el Box 1 de les seves pel·lícules en DVD, i que a principis de gener comprés els dos primers volums de l'edició en català del manga, dels quals he acabat de llegir-ne el primer, i així de mica en mica anar comprant la resta. 

Acostumant amb la lectura oriental, en un primer instant, fou estrany llegir un manga en lectura occidental. Això sí durant la lectura d'aquest primer volum, he tingut present allò, que si originalment certa acció es feia amb la mà o peu dret, aquí, té lloc amb l'esquerra, i a la inversa, a no sé què especialment algunes vinyetes no les hagin emmirallat per qüestions de guió. Aquest és el tema dels mangues en lectura occidental a no ser que d'origen ja s'han publicat en aquest sentit. Llavors ja és una altra història. 

Pel que fa a la portada només s'ha respectat la il·lustració d'en Conan. La resta de disseny es totalment diferent de l'original.

Aquest primer volum inclou a més una introducció d'Estudio Fénix on se'ns fa un resum de com en Shinichi esdevé en Conan, mencionant també els principals personatges que apareixen en aquest primer volum. A la part final inclou una sèrie de pàgines amb contingut extres, Les petjades del crim i Galeria de detectius de Gosho Aoyama, dels quals n'hi ha quatre parts de cada secció. Així entenc que les parts 2 a 4 de cada secció provenen dels volums posteriors, del 2 al 4, i per tant tal com he comprovat en el volum 2 que tinc, aquestes seccions hi són absents. Desconec per què al seu dia Planeta ho va fer així.
 
Les petjades del crim vindria a ser el típic text de l'autor que ens trobem a les solapes dels mangues i la Galeria de detectius de Gosho Aoyama és on l'autor ens parla de detectius o similars de novel·la. Si més no els que aquí hi ha aquí presents.

-  Les petjades del crim 1 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Sherlock Holmes  - Inclòs al volum 1 japonès.
 - Les petjades del crim 2 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Kogoro Akechi  - Inclòs al volum 2 japonès.
 - Les petjades del crim 3 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Hercules Poirot  - Inclòs al volum 3 japonès.
 - Les petjades del crim 4 i la Galeria de detectius d'en Gosho Aoyama: Arsène Lupin  - Inclòs al volum 4 japonès.

Mentre que l'anime en català de Detectiu Conan és un dels pocs animes que de tant en tant ens van arribant nous episodis en la nostra llengua, i havent-hi totes les pel·lícules doblades en català i algunes d'elles estrenades al cinema, podent dir que la versió animada està viva, pel que fa al manga, Planeta en va treure 8 volums i els anys han anat passant. Al passat 25 Manga Barcelona, van anunciar que com a mínim en traurien dos volums més de cara el 2020. Això ja ho van dir al 24 Saló del Manga, i durant el 2019 no en va sortir cap. En principi, van dir pel febrer i abril d'enguany, però les novetats de febrer ja estan anunciades, i no hi consta pas, veurem si de cara a l'abril en cau un, i vés per on ahir a la tarda, tot buscant properes novetats, vaig veure a Amazon que Planeta Cómic posarà a la venda el  9è volum de Detectiu Conan aquest abril. Així doncs la família del manga en català creixerà una mica més, amb l'esperat retorn del petit detectiu.


Detectiu Conan vol. 9: La reunió d'antics alumnes
Planeta Cómic, abril de 2020

dimecres, 22 de gener de 2020

Nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc

Preveuen 50 nous aerogeneradors, amb una potència total de 210 MW. Tots els projectes són de l'empresa Naturgy Renovables SLU 

 

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1462779856.jpg
Aerogeneradors a Pujalt Autor: Ramon Sunyer - Pujalt

Recentment s'han conegut els avantprojectes per a la construcció de 7 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc, projectats per l'empresa Naturgy SLU i situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Ivorra, Estaràs, Llorac, Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera, Les Piles, Conesa i Argençola.

Parc Eòlic Gilet, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Calonge de Segarra, de 42 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de GIL01 a GIL10.

Parc Eòlic Les Mates, en els municipis de Castellfollit de Riubregós i Estaràs, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de MAT01 a MAT07.


Parc Eòlic Millars, en el municipi d'Ivorra, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors de potència, numerats des de MILL01 a MILL07


https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1579553395.jpg
Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Gilet-Millars-Mates
Autor: Som Segarra

Parc Eòlic Trilla, en els municipis de Ribera d’Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera i Llorac, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de TRI01 a TRI08.

Parc Eòlic Seré, en els municipis de Les Piles i Conesa, de 33,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de SER01 a SER08.

Parc Eòlic Ondara, en els de Talavera i Llorac, de 29,4 MW de potència total i que consta de 7 aerogeneradors, numerats des de OND01 a OND07.

Parc Eòlic Esteve, en el municipi Argençola, de 12,6 MW potència i 3 aerogeneradors, numerats des de EST01 a EST03.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1579553327.jpg
Ubicació de nous projectes de parcs eòlics Trilla-Ondara-Esteve-Seré
Autor: Som Segarra

L'empresa Green Capital Development XI S.L. en projecta quatre més:

Parc Eòlic Portella, en els municipis de Talavera, Santa Coloma de Queralt i Argençola, de 30 MW potència i 5 aerogeneradors, numerats des de POR01 a POR05, amb un pressupost de 15.951.306,11€

Parc Eòlic Suró, en els municipis de Ribera d'Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera (Lleida), Santa Coloma de Queralt i Llorac, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Ferriols, en els municipis de Bellprat, Santa Coloma de Queralt i Pontils, de 72 MW potència i 12 aerogeneradors.

Parc Eòlic Els Plans, en els municipis de Santa Coloma de Queralt, Les Piles, Conesa i Sarral, de 66 MW potència i 11 aerogeneradors.
 
https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1579710035.jpg
Ubicació de nou parc eòlic Portella
Autor: Som Segarra

 Encara més grans que els actuals

Tots els aerogeneradors projectats són de 4,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 150 m. El model proposat és el mateix per a tots, el V150-H120 de l'empresa danesa Vestas.

Comparant-los amb alguns dels actuals, els del parc eòlic de Rubió tenen una altura de boixa de 80 m. Això significa que els nous tindran una alçada superior, 40 m més, i l'impacte visual serà encara més gran.

Tots els projectes pertanyen a Naturgy Renovables SLU i s'acullen dins l’àmbit d’aplicació del nou Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya (La Federació Ecologistes de Catalunya van demanar la derogació del nou decret d’energies renovables).

Molts dels projectes ja estaven contemplats en el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics aprovats pel Govern l'any 2012. Però la suspensió de primes a les energies renovables el 2012, aprovada en el Reial decret 1/2012 va paralitzar el desenvolupament del sector eòlic tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Actualment, amb prou feines el 5% de l'energia produïda a Catalunya és renovable quan les previsions eren que el 2020 havia de ser del 20%.

El fet curiós és que tots els nous projectes presentats es troben dins la mateixa àrea geogràfica, l'altiplà segarrenc, exceptuant un parc eòlic al terme municipal de Tivissa, a la comarca de Ribera d’Ebre.

De moment els projectes estan demanant un informe de compatibilitat urbanística als diferents ajuntaments afectats i sembla que, majoritàriament, els veuen amb bons ulls. Per ara cap entitat en defensa del medi ambient o grups de veïns de les zones han manifestat la seva oposició als parcs. El Fòrum l'Espitllera va publicar l'any 2011 un 'Manifest sobre la implantació de centrals d'energia eòlica a la Segarra'.

Territori sobreexplotat

Actualment, aquesta zona ja compta amb un gran nombre de parcs eòlics, un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori. De nord a sud trobem els següents:

Alta Segarra-Anoia
-PE Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge de Segarra) 15 aerogeneradors 28 MW
-PE Pujalt (Pujalt, Calonge de Segarra) 21 aerogeneradors 42 MW
-PE Turó del Magre (Pujalt, Veciana, Argençola, Sant Guim de Freixenet) 10 aerogeneradors 18 MW
-PE Veciana 18 aerogeneradors 30 MW

El parc eòlic de Rubió (Rubió, Castellfollit del Boix i Òdena) Rubió I i Rubió II està format per un total de 50 aerogeneradors amb una potència de 75 MW (en funcionament des del 2005 i considerat llavors el més gran de Catalunya)

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1579636276.jpg
Situació dels parcs eòlics actuals a la zona nord de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra


Segarra-Baixa Segarra
El conjunt dels Parcs Eòlics 'Montargull' i 'Ampliació de Montargull' en els termes municipals de Llorac (Conca de Barberà) i Talavera (Segarra) està constituït per 15 i 7 aerogeneradors respectivament, amb una potència total de 44 MW. (2009).

Baixa Segarra
PE Savallà, ubicat entre Forès i Savallà del Comtat, amb 9 aerogeneradors i 18 MW.

El conjunt dels Parcs Eòlics Conesa I, amb 15 aerogeneradors i 30 MW; el Conesa II, compartit amb Forès, amb 7 aerogeneradors i 32 MW (2011)

El conjunt dels Parcs Eòlics Les Forques I, Passanant i Belltall i Forès, amb 15 aerogeneradors i 30 MW i Les Forques II a Passanant amb 6 aerogeneradors i 12 MW,

PE Serra del Tallat, ubicat entre Vallbona de les Monges i Passanant, amb 33 aerogeneradors i 49,5 MW (2007)

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1579636278.jpg
Situació dels parcs eòlics actuals a la zona sud de l'altiplà segarrenc
Autor: Som Segarra





Font: Som Segarra

dissabte, 18 de gener de 2020

Quatre Barres. Terra, espasa i coratge

Títol: Quatre Barres. Terra, espasa i coratge
Autor: Frank Calicó
Realització per: Interactive Comic Game, desembre de 2019
Format: Rústic - 80 pàgines - 14,7 x 20,9 cm - Color
Preu: 15 € (Donació mínima a la campanya de micromecenatge  per obtenir el còmic imprès.)



Guifré el Pilós (840-897), comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona, entre altres títols comtals, és considerat el pare de la pàtria catalana. Ell va ser el darrer que fou nomenat comte de Barcelona pels reis francs, el 878, i va ser el primer a donar en herència els seus dominis, iniciant-se així el llinatge del Casal de Barcelona, sent l'últim d'ells Martí I l'Humà, que va morir sense descendència legítima, el 1410. Podem dir doncs que amb Guifré es van posar les primeres pedres del que avui dia coneixem com  Catalunya.

Al llarg de la història, la seva figura s'ha exaltat, diguem-ne també mitificada, i al voltant seu es va crear la Llegenda de les quatre barres de sang (Pere Antoni Beuter, València, 1551). En aquesta resumint, es narra com el rei dels francs untà els seus dits en la sang de les ferides de Guifré, i en passar-los per l'escut daurat del comte, va crear les seves armes personals, creant així el que esdevindria la Senyera Reial. Aquesta és la versió que tots hem conegut i se'ns ha explicat. Ara bé, tal com diu el mateix nom, no deixa de ser una llegenda perquè aquest símbol heràldic, els quatre pals vermells sobre un fons d'or, no apareixeria fins molt més endavant, segons el consens dels especialistes amb en Ramon Berenguer IV de Barcelona, descendent de Guifré.

Amb llegenda o sense, el comte Guifré és doncs un personatge cabdal de la història catalana, i així doncs esdevenint part de la nostra cultura popular, passada i present. Això ens porta al còmic Quatre Barres. Terra, espasa i coratge, on el seu autor, en Frank Calicó ens recrea la vida del comte, reversionant la llegenda. Reinterpretant els fets històrics amb dosis de ficció.  

Així el passat setembre de 2019, es va llançar una campanya de micromecenatge a totSuma per portar a terme la publicació en paper. L'objectiu es va poder assolir a finals d'octubre. Més de cents mecenes van contribuir en la campanya. Finalment el passat desembre de 2019,  Quatre Barres. Terra, espasa i coratge va arribar a les nostres mans, amb les recompenses pertinents segons l'aportació de cadascú.

La inestabilitat fou present a l'Imperi Franc, i alguns comtes meridionals se'n van voler aprofitar. Però alguns d'ells, com en Guifré, comte d'Urgell i de la Cerdanya,  es va mantenir fidels al rei. Així havent participat en la derrota d'alguns dels principals revoltats, Guifré va ser recompensat tot sent nomenat comte de Barcelona i de Girona.

A partir de llavors va iniciar la repoblació de terres despoblades tot creant el comtat d'Osona, amb capital a Vic. L'expansió territorial del comte cristià comportaria que la fràgil pau amb els musulmans s'acabés trencat. I així amb el temps, en una ràtzia musulmana en un 11 d'agost de 897, al Castell d'Aura, de localització encara avui incerta, Guifré el Pilós va caure mort en combat.

Aquests dos paràgrafs vénen a ser un resum molt curt de la vida de Guifré, que de manera molt més ampliada i amb altres elements, és el que ens trobarem al llarg d'aquest còmic dedicat al primer comte del Casal de Barcelona. Amb els tocs de ficció que hi trobarem, llegint-lo i visualitzant-lo, tot seguint les passes del comte Guifré, també coneixerem una mica la història d'aquella Europa del segle IX, i en especial d'aquelles terres que acabarien esdevenint Catalunya, frontera entre el llavors Imperi Franc i l'Emirat de Còrdova, amb alguns dels personatges i noms important d'aquells temps.

Il·lustrativament, tal com el mateix Frank Calicó ens diu, es va inspirar el famós còmic d'en Frank Miller, 300.  I certament a un còmic de base històrica com Quatre Barres, amb acció i èpica li escau molt bé.

Al llarg del llibre, ens trobem amb pàgines amb apunts històrics del que hem anat llegint i al final del llibre, hi ha quatre pàgines on se'ns explica breument els orígens d'aquest projecte, el 2015, i com ha evolucionat amb el temps tot ell fins a poder-lo tenir a les nostres mans, gràcies l'inestimable suport dels mecenes de la campanya de micromecenatge. També hi ha dues pàgines amb els agraïments als mecenes.

Quatre Barres. Terra, espasa i coratge no és només un còmic, també és un joc interactiu de realitat augmentada, gràcies a l'equip d'Interactive Comic Game. D'aquí a unes dues setmanes, si to va bé, ja estarà disponible, i així podrem gaudir d'aquesta obra des d'una altra perspectiva i format. Tal com se'ns diu a totSuma: "Així, el joc proposa resoldre, mitjançant l’ús del telèfon mòbil o d’una tauleta digital, els enigmes que s’amaguen en algunes pàgines del còmic, a través de la realitat augmentada." Aquest joc doncs, també ha estat possible gràcies a l'èxit de la campanya.

Així doncs amb Quatre Barres, còmic i joc interactiu, el comte Guifré el Pilós, el pare de la pàtria, reviu altre cop, o més ben dit els personatges històrics envoltats de llegendes no acaben de morir mai.