dilluns, 13 de juliol de 2020

Batman/Tortugas Ninja III

Títol: Batman/Tortugas Ninja III
Títol original: Batman/Teenage Mutant Ninja Turtles III nº1-6
Autors: James Tynion IV (guió), Freddie E. Williams II i Kevin Eastman (dibuix), Jeremy Colwell (color). Portades de Freddie E. Williams II i Kevin Eastman.
Batman creat per Bob Kane amb Bill Finger
Tortugues Ninja (Teenage Mutant Ninja Turtles) creades per Kevin Eastman i Peter Laird 
Traducció per: Guillermo Ruiz Carreras
Publicat per: ECC Ediciones, juny 2020
Format: Rústic - 144 pàgines - Color
Preu: 14'95€


Com a novetat d'aquest passat juny, es va publicar la tercera i darrera part de l'entrecreuament Batman/Tortugas Ninja. D'aquesta tercera part ja en tenia notícies de la seva preparació als EUA, quan es va anunciar el febrer de 2109.  El febrer d'enguany, ECC en va anunciar la seva sortida per l'abril però per motius més que coneguts, va ser impossible, ajornant-se la seva sortida doncs fins al passat juny.

Recollint els sis números individuals que es van publicar del maig de 2019  a l'octubre del 2019, aquest Batman/Tortugas Ninja III podria tenir com a subtítol  Crisis con caparazón (Crisis in a half shell), ja que així es titulen cada una de les sis parts. Si a la primera aventura van ser els Herois de Mitja Closca els qui van visitar Gotham City i en la segona aventura fou el Cavaller Fosc qui va visitar Nova York, en aquesta tercera tenim l'entrecreuament definitiu, un món on ambdós universos estant completament barrejats, com si així hagués estat sempre.

En Bruce Wayne, després de la mort dels seus pares fou criat pel mestre Splinter, juntament amb les Tortugues, esdevenint doncs cinc germans. Ja de grans es dediquen a lluitar contra el crim que amenaça la pau i tranquil·litat de New Gotham City, en Bruce com un Batman ninja i les Tortugues vestits d'una manera peculiar tal com si presentessin característiques d'altres personatges. Els nostres herois lluiten contra el Clan dels Somriures amb l'Home Rialler al capdavant, un individu que sempre riu i que porta uns elements metàl·lics afilats peculiars. I tal com són bons i dolents, allà on viuen, és ben normals per ells, així ho han viscut sempre.

Però aquesta realitat sembla ser no tan real com aparenta. Alguna cosa no quadra, en Bruce té uns somnis misteriosos i a l'Home Rialler l'ha anomenat per Joker, i tot s'acabava capgirant quan un peculiar individu apareix davant dels nostres herois, una tortuga mutant i ninja  però en blanc i negre, presentant-se com en  Raphael de les Tortugues Ninja originals, les progenitores de totes les que han aparegut al llarg del multivers. De mica en mica s'anirà sabent tota la veritat, i és que aquest món, en realitat una barreja de dos mons diferents, ha creat per un dels grans enemics de les Tortuges Ninja, en Krang, per tal d'aconseguir el poder absolut, un món fet a la seva mida.

Només recordant qui realment són, d'on provenen realment, qui són els seus amics, qui són els seus enemics, saber doncs la veritat, permetrà poder enfrontar-se amb condicions contra en Krang i el seu malèfic pla i que tot torni a la que és la veritable normalitat.

En James Tynion IV i Freddie E. Williams II han tornat a fer una magnífica feina tant en el guió com en el dibuix, on també hi ha participat activament un dels co-autors originals de les Tortugues Ninja, en Kevin Eastman, a part de fer les 6 portades alternatives, que s'inclouen al final del volum.  El color ha tornat a recaure a en Jeremy Colwell. Un volum que inclou acció, intriga, humor i nostàlgia amb el qual es fa tot un homenatge als 80 anys de la creació de Batman (1939 - 2019) i als 35 anys de Teenage Mutant Ninja Turtles (1984 - 2019). Sense cap manera de dubte com ja he dit abans, l'entrecreuament definitiu entre els dos universos.


Batman/ Tortugas Ninja vol. 1, 2 i 3.
Publicats per ECC el setembre de 2016, l'octubre de 2018 i el juny de 2020

Al llarg de la seva existència les Tortugues Ninja s'han entrecreuat amb altres obres i pel que fa al còmic, primer fou amb Usagi Yojimbo (Planeta Cómic). Després, fa pocs anys, es van estrenar els entrecreuaments amb els Caçafantasmes (Fandogamia), i amb en Batman (ECC). I més recentment, estrenant-se el desembre de l'any passat i acabant-se de publicar aquest passat juny, els nostres Quelonis Mutants s'han entrecreuat amb els Mighy Morphin Power Rangers, els originals. Sense cap manera de dubte als EUA tenen un excel·lent reconeixement, però aquí de moment cap editorial s'anima a publicar el gran univers de còmics que tenen les Teenage Mutant Ninja Turtles actualment a IDW publishing, començant per la sèrie regular.  

dimecres, 8 de juliol de 2020

Drac Català 2. Caçadors caçats

Autor: Carles Roman
Publicat per: Còmics Roman, juny de 2020
Format: Rústic, cosit - 64 pàgines - 21 x 29,7 cm - Color
Preu: 17€





Després d'una mica més de dos anys del primer volum de Drac Català, de l'autor empordanès Carles Roman, des d'aquest passat juny ja tenim disponible el segon volum titulat Caçadors caçats.
 
Tal com el primer volum, per portar a terme l'edició d'aquest segons va tenir lloc una campanya de micromecenatge per sufragar part de les despeses d'impressió la qual va resultar ser tot un èxit. Va durar del 9 d'abril 19 de maig d'enguany, i els mecenes van començar a rebre els còmics i les seves recompenses a inicis de juny.

L'Albert Roure després d'uns tres anys al Tibet entrenant-se sota les ordres del mestre Wu de l'Orde del Drac, retorna a Barcelona, iniciant una nova vida, aïllat de la seva família, ja que el donen per mort. La seva arribada no serà del tot tranquil·la i acabarà esdevenint un heroi, el Drac Català. El temps passa i un dia es va troba cara la Germandat Blanca, una organització de dolents, on el seu home fort, és en Mà de Ferro. Juntament amb un parell de transvestits que havia salvat prèviament, la Roxxana i la Diana, haurà de fer front a aquest enemic que serà un os molt dur de rosegar tal com comprovarà. Així acabava el primer volum i així s'inicia aquest segon.

La batalla campal està servida, i en ple merder, ens endinsarem en diversos flaix-bacs, tal com records que li seran útils al Drac Català per enfrontar-se a en Mà de Ferro, com diverses escenes que serviran perquè tinguin protagonisme diversos personatges secundaris de la història, molts dels quals ja van aparèixer el primer volum. Els principals són la inspectora Laura Climent i l'agent Ramírez, que estan seguint la pista del Drac Català des que va aparèixer. També ens retrobarem la família Roure, amb na Júlia al capdavant, la germana de l'Albert, qui creu que encara es viu. Per altra banda, també reapareix la Mònica Canals, la noia de l'ascensor del primer volum. I s'estrenaran personatges com la periodista Ruth Hemingway o el Cap Suprem de la Germandat Blanca. Així aquest volum, no només és conclourà la batalla campal, sinó que al llarg de les seves pàgines aprofundirem en tots els personatges, i com alguns d'ells estan més relacionats del que ells es poden pensar.

Tal com passa amb el primer volum, tot i l'argument fictici de la història, en molts moments hi ha referències a elements reals. En aquest volum, trobant-nos de ple el 2017, seran presents diverses referències al que dins de la història serà el futur Referèndum de l'1 d'Octubre.  

Els misteris que han aparegut en aquest segon volum tot aprofundint en els seus personatges, esperem que amb el temps es desvelin en un futur tercer volum. Si n'hem aconseguit dos, el tercer d'aquesta renovada història també ha de ser possible. Que la força del Drac ens continuí portant més Drac Català!

dissabte, 4 de juliol de 2020

Nou projecte de parc eòlic a la Serra de Pinós

Preveu 11 aerogeneradors i una potència total de 50 MW. Fa quinze anys que Endesa va plantejar una proposta de 42 aerogeneradors en aquest indret, que va ser rebutjada pels veïns.

 


Recentment s'han conegut l'avantprojecte per a la construcció del Parc Eòlic 'SERRA DE PINÓS' al terme municipal de Pinós (Solsonès).

L’Avantprojecte està promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia S.L. (CIF: B-55770135) participada per NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL. Contempla una potència total instal·lada de 49,5 MW i consta de 11 posicions d’aerogeneradors, numerats des de SP01 a SP011, de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m, i diàmetre de rotor de 155 m, marca NORDEX – ACCIONA WINDPOWER, model N155-H120-4,5 MW.

El consistori ha destacat que l’article 27.3 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal deixa clar que no es poden construir aerogeneradors al municipi. Aquest document ha de passar per la Ponència Ambiental de la Generalitat juntament amb altres informes, tràmit que des de l’Ajuntament consideren que no tirarà endavant.

El consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta altres 5 parcs en zones properes amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós,de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des de AG01 a AG08.

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra,de 49,5 MW de potència total i que consta de 11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon,de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat,de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.


El mes de maig de 2005 ENDESA Cogeneración y Renovables S.A.U. ja va presentar a l'Ajuntament de Pinós un projecte de parc eòlic' amb 42 Aerogeneradors, 35'7 Mw. Els veïns van desestimar l'oferta en una consulta popular celebrada el 2006.

Documents


dimecres, 1 de juliol de 2020

Cutie Honey 90's

Títol: Cutie Honey 90's 
Títol original: Cutie Honey 90's Gekidô Densetsu (キューティーハニー90's 激闘伝説 (Llegenda de batalla ferotge))
Autor: Go Nagai
Traducció de: Bárbara Pequer i Clàudia Bonet
Publicat per: Ooso Comics, octubre de 2019 i maig de 2020
Núm. de volums: 2
Format: Rústic amb sobrecobertes - 192 pàgines - 120 x 170 mm - B/N
Preu: 10 €/volum, 20 € en total.




El passat 25 Manga Barcelona, Ooso Comics va posar a la venda a la venda el primer volum de Cutie Honey 90's, seqüela del clàssic Cutie Honey que la mateixa editorial va publicar el gener de 2019, i sent també el seu autor, el mestre Go Nagai. Constant de dos volums, el segon i darrer s'ha fet esperar. Previst per principis d'abril, l'emergència sanitària va aturar la seva sortida i no ha estat fins ara entre finals de maig i principis de juny, que el volum s'ha anat distribuint, acompanyat d'un cofre pels dos volums als qui al seu moment van fer la preorder.

El manga va ser publicat a la revista Weekly Spa! de Fusosha del juliol del 1992 a l'abril del 1993, constant de 10 capítols recopilats en dos volums, on cada un en recull cinc.  


 

A Cutie Honey 90's ens situem a uns 30 anys després del final de l'obra original, en la qual la Honey Kisaragi va derrotar la Sister Jill, la comandant de l'organització criminal Panther Claw. Durant tots anys, la  Honey Kisaragi i la família Hayami han creat un gran grup empresarial, el Grup Honey, per si mai la malèvola organització retornava i així poder-s'hi enfrontar. I això és el que succeeix quan la Sister Jill reviu i refunda la Panther Claw per tornar a atacar el món, i ara amb nous poders. Això és el que ens vam trobar en el primer volum, i en aquest segon, aprofundirem en els malèvols objectius de la Panther Claw, així com el combat definiu entre la Cuite Honey i la Sister Jill, amb la humanitat com a trofeu, per una banda salvar-la i per altra destruir-la. Ens trobem davant del retorn de dues enemigues acèrrimes que lluitaran fins a les últimes conseqüències.

El pas de trenta anys suposa canvis generacionals, no tant per la Honey que és una androide si no pels seus companys d'aventures que vam conèixer al manga original. La família Hayami s'han fet grans. El pare de la família, en Danbei ara ja és vell, i els seus fills en Seiji i en Junpei, homes fets i refets, ja no acompanyen a la Honey en les seves lluites. El seu lloc l'ha ocupat el jove detectiu Todoroki, qui inicialment reticent a acceptar la veritat de la Honey i les Panther Claw, en trobar-se immers en la primera batalla, acabarà esdevenint el nou aliat de camp de l'heroïna Cutie Honey. 

Cutie Honey 90's manté aquells elements que vam conèixer amb el manga original: acció, violència, sang i erotisme. A més el mateix Nagai aprofita per fer petits cameos o homenatjar una de les seves altres obres: Kekko Kamen, on la jove heroïna homònima només va vestida amb una màscara, bufanda, guants i botes. Sense dubte, aquest duel entre la Kekko Kamen i la Cutie Honey, la guanya la convidada pel que fa a la nuesa.

Com ja ens té acostumats Ooso Comics, l'edició manté les característiques dels altres mangues que han publicat: encolat i cosit, onomatopeies en japonès, tot indicant-ne la pronuncia i en petit al costat el seu significat a fora de la vinyeta i terminologia en anglès quan aquesta s'utilitza. 

Aquesta és la sisena llicència d'Ooso Comics. Com a setena llicència tenim l'anunciada al passat 25 Manga Barcelona: Dororon Enma-kun, que també tindrà edició en català, que esperem que ara que tot es va normalitzant surti aviat el seu primer volum.

Així doncs de mica en mica Ooso Comics va creixent, aportant-nos material divers d'en Go Nagai, sigui creat per ell o bé basat en les seves obres, i a més podent-les gaudir en català.

dimecres, 10 de juny de 2020

Tots són nazis

Títol original: Todos nazis
Autor: Aleix Saló
Traducció de: Enric Batalla Argelich 
Publicat per: Reservoir Books (Penguin Random House), maig de 2014
Format: Rústic amb solapes- 160 pàgines - 15 x 21 cm - B/N
Preu: 14,90€


Fa tretze anys d'Euromalson, el darrer llibre sobre assaig polític-econòmic de l'Aleix Saló, enguany el ninotaire que es va donar a conèixer amb Fills dels 80, seguit d'Españistán i Simiocràcia, ha retornat amb un altre llibre d'assaig tot apropant-nos sense perdre l'humor que el caracteritza amb els seus peculiars ninots ha com ha evolucionat els partits de dretes en aquestes dues primeres dècades des del segle XXI. Tots són nazis, una obra amb un títol ben directe n'és el resultat.

 Els marcs de referència de l'autor són Catalunya i Espanya però també dóna ullades a altres racons del planeta com el Regne Unit i els Estats Units, i el llarg del llibre veure'm diversos exemples. Aquest està compost de quatre capítols. El primer, Nazis everywhere, ens fa una llarga reflexió dels usos dels termes nazi i feixista per part dels partits polítics, mitjans de comunicació i altres elements similars, àmpliament utilitzats amb lleugeresa per la dreta i extrema dreta, sent en molts casos aquests els hereus naturals dels feixismes de la primera meitat de segle XX, però com uns demòcrates més. Aquest capítol està centrat en els àmbits espanyol i català. 

El segon capítol, La reinvenció de la dreta, a part de veure exemples catalans i espanyols també veurem exemples d'altres racons del món com el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. A finals del segle XX hi havia quatre blocs polítics, l'extrema esquerra, l'esquerra moderada, la dreta moderada i l'extrema dreta, tots ells ben definits. Això va començar a canviar quan la dreta va començar a utilitzar tècniques de l'esquerra afegint-hi l'ascens de l'extrema dreta, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials,  permetent-los seduir votants de la dreta de sempre, i aquests segons les eleccions anant d'un partit a l'altre. El que en unes eleccions un partit obté bons resultats en les següents han saltat per un penya-segat, quedant ben esclafats. 

El tercer capítol, Del "Tots són nazis" al "Tots som antiestablishment, en l'evolució del discurs de l'extrema dreta o com la dreta ha adoptat característiques de l'extrema dreta, davant de les circumstàncies que s'ha anat trobant, i al cap i a l a fi per mantenir la seva quota de poder.  Resumint ens trobem amb unes dretes que de portes endins estan formades per les elits però de portes en fora mostren discursos rupturistes amb el marc establert dels quals elles en formen part, per tal de seduir els votants, siguin de la condició que siguin.

El quart capítol i darrer, La batalla, ens centrem en els votants, on malgrat tenir cert criteri propi, la influència dels mitjans de comunicació, que s'han hagut de reinventar i les xarxes socials és rellevant. Cada país té unes característiques particulars, no comprables entre ells, donant a lloc que els votants actuïn d'una manera o altra segons on visquin. Tal com diu al final, es tracta d'una batalla identitària on l'objectiu és derrotar l'altre.

Aquests paràgrafs no deixen de ser un simple i breu resum del què actualment vivim en l'àmbit de la política centrant-se en els partits de dretes, i és que l'Aleix Saló ens ho explica a Tots són nazis d'una manera molt entenedora, senzilla i a molt d'humor el que és quelcom feixuc i llarg, centrant-se en el que és rellevant i amb exemples ben clars.  Sense cap dubte, una lectura molt i molt recomanable, un excel·lent retorn de l'Aleix Saló.

dimecres, 27 de maig de 2020

Publicat el primer número de la revista Sikarra

PRESENTACIÓ

Aixa Tosal i Albert Turull

Editors del número 1 de Sikarra

https://cestudissegarrencs.files.wordpress.com/2020/05/revista-sikarra-portada-n1-2020.jpg
Tenim el goig d’encapçalar amb aquestes paraules el primer número d’una nova publicació de recerca i divulgació de coneixements en l’àmbit comarcal, i de fer-ho des de la Segarra, una comarca que, en la seva dimensió natural i històrica, que ens és pròpia, se situa prop del centre de Catalunya, a cavall entre les terres de Ponent (a què se sol adscriure la demarcació oficial que empra el mateix nom), les de l’Altiplà Central (on se’n troba l’origen històric) i les meridionals (vers on apunta el riu Gaià, un dels que neixen en aquest àmbit territorial).

No és casual, doncs, que aquesta nova publicació s’anomeni Sikarra, ja que aquest és el nom documentat en unes inscripcions numismàtiques (monedes ibèriques) del segle iii abans de la nostra era, i que és sens dubte l’origen etimològic del topònim Segarra, que, abans de denominar la comarca (oficial o històrica), era el nom d’una fortalesa ibèrica i seguidament d’un municipium romà situats segons tots els indicis a l’actual Prats de Rei, al cor de l’Alta Segarra. Aquest, en tot cas, és el nom, Sikarra, que l’assemblea de socis del Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg) aprovà de donar a la seva futura revista, el 18 de juny de 2016; la mateixa assemblea, celebrada a Sant Guim de Freixenet, en què s’aprovaven els Estatuts de la nova entitat, la reunió fundacional de la qual se situa tot just mig any abans, el 12 de desembre de 2015. Uns mesos després, a partir de l’octubre de 2017, el nou CESeg s’incorporava a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), les normes d’edició de la qual hem adoptat i adaptat per a la revista Sikarra, tal com hom pot consultar en el document que reproduïm en aquest primer número de la publicació, i que naturalment es troba també en el web de l’entitat (https://cestudissegarrencs.wordpress.com).

Volem saludar des d’aquí, en nom del consell de redacció de Sikarra i de tot el Centre d’Estudis Segarrencs, la resta d’entitats d’aquest nostre àmbit cultural i lingüístic, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, així com les publicacions germanes de contrades veïnes de la Segarra, amb les quals ens uneixen des de bon principi uns vincles de solidaritat i una sincera voluntat de col·laboració; pensem, per exemple, en les relativament noves Mascançà, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell (nascuda el 2010), o Shikar, del també recentment creat Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (nascuda el 2014), però molt en especial en aquelles l’àmbit territorial de les quals coincideix parcialment amb el territori segarrenc, entès aquest en sentit ampli: sobretot Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, i també les publicacions del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues, a més naturalment de les de l’històric Grup de Recerques de les Terres de Ponent, que va néixer precisament en aquesta àrea amb la publicació, el 1977, del llibre Els imprecisos límits de la Segarra, de Guiu Sanfeliu. Una menció i una atenció més particulars encara reservem per a dues publicacions de referència que s’editen des de fa dècades dins del nostre mateix marc comarcal; ens referim naturalment a la degana Miscel·lània Cerverina, que, darrerament amb el subtítol Història, economia i cultura a la Segarra, ha publicat 23 números des de l’any 1983, i a la revista Recull, de l’Associació Cultural Baixa Segarra, amb seu a Santa Coloma de Queralt, que n’ha publicat 15 des de 1993. A totes, una forta abraçada i un desig de col·laboració permanent, que no pot ser sinó beneficiós per a totes bandes i, sens dubte, per a l’avenç en la recerca pluridisciplinària i en la divulgació del coneixement dins i fora de les nostres terres.

Neix Sikarra, tal com queda palès en aquest primer número, no sols amb la voluntat de donar a conèixer la recerca vinculada amb la Segarra (en sentit ampli, tant pel que fa a la definició de recerca com pel que fa al marc territorial) i de fer-ho preferentment a través de les xarxes, en format electrònic, sinó també, explícitament, d’abastar alhora les disciplines científiques i les humanístiques i socials. En aquest sentit, una part important dels articles que publica i publicarà Sikarra provenen de les mateixes Jornades del CESeg, i aquestes, significativament, han nascut alternant de manera explícita els dos àmbits: si el 17 i 18 de març de 2018 se celebrà la Primera Jornada sobre el Medi Natural de la Segarra, una part de les aportacions a la qual nodreixen aquest primer número de la publicació, un any després, el 27 d’abril de 2019, va tenir lloc la Primera Jornada sobre Ciències Socials i Humanes a la Segarra Històrica, que semblantment haurà de nodrir el número 2 de Sikarra, previst per a l’any 2021. Val a dir que les excepcionals circumstàncies enmig de les quals apareix Sikarra, marcades per una pandèmia d’abast mundial, han deixat en suspens una previsible tercera jornada, corresponent a aquest any 2020, però estem segurs que, malgrat tot, la recerca —o una determinada recerca, que donarà lloc sens dubte a noves publicacions sobre la nostra comarca, en l’àmbit temàtic que sigui— no s’haurà pas aturat, ni tan sols sota les restriccions del confinament, i que, per tant, Sikarra tindrà garantida la seva continuïtat. En tot cas, fem des d’aquí una crida a tota la comunitat investigadora perquè faci arribar al CESeg els resultats de la seva activitat de recerca en forma d’articles, i d’acord amb les referides normes d’edició.

Sigui com sigui, la nostra voluntat és que en el si de cada número de Sikarra, al costat dels textos derivats de la Jornada corresponent, hi tinguin cabuda també, en l’anomenada «secció oberta», altres articles de caràcter miscel·lani, preferentment els vinculats amb les disciplines que no s’incloïen en la Jornada en qüestió. És així que en aquest primer número us oferim un total de set articles: quatre de caràcter científic, vinculats amb aquella Primera Jornada de març de 2018, i tres més de caràcter humanístic o social, arribats a la nostra redacció de manera independent d’aquell esdeveniment. Els primers són «Onze anys de seguiment de rapinyaires forestals a la Segarra: 2007-2017» (de Júlia Alcaraz, David Meca i Santi Mañosa), «Aproximació a l’estudi faunístic i poblacional dels odonats de la Segarra» (de Tània Codina, Aleix Gomez i Montse Rodríguez), «Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l’entorn de Timor» (de Daniel Espejo, Marc Mensa i Aixa Tosal) i «Tractaments d’ajuda a la regeneració de la roureda cremada de la vall del Llobregós» (de Pablo Oliván, Judit Lecina, Dolors Rosich, Núria Balcells, Josep M. Santesmasses, Roser Soler i V. Ramon Vallejo); pel que fa als articles de la secció oberta, comptem en aquesta ocasió amb «Enquesta sobre les competències i els usos lingüístics del català a Guissona» (de Marta Gort), «Esclaus de la República: el camp de treball núm. 4 de Concabella dins el món concentracionari del SIM» (de Jordi Oliva) i «La cultura escrita de Josep Finestres» (de Natàlia Vilà). Esperem que tots us resultin útils i interessants, i agraïm profundament als respectius autors i autores que hagin fet confiança a una nova publicació com és Sikarra a l’hora de donar a conèixer el resultat de la seva recerca. No volem acabar aquesta presentació, però, sense fer constar encara uns altres agraïments: a la resta de membres del consell de redacció de Sikarra (a hores d’ara, Lluís Bellas, David Garcia Rubert, Maria Garganté i Jordi Oliva), i a Maite Puig, Jordi Sàrries i Max Turull, en aquest cas en qualitat de president del CESeg, sense la implicació dels quals, tant professional com personal, podem afirmar que aquest número 1 de Sikarra no hauria vist la llum. I vagi un record molt especial a la memòria de l’enyorat Joaquim Capdevila i Capdevila, el Quim de Maldà, que s’havia implicat també en aquest projecte, no sols com a soci del nou Centre d’Estudis Segarrencs sinó com a membre d’un primer consell de redacció de Sikarra; la seva prematura mort als cinquanta anys, un infaust setembre de 2017, el va privar de veure’n el resultat, i a nosaltres de gaudir de la seva saviesa i del seu mestratge.
 
Podeu descarregar-vos el primer número de la revista Sikarra clicant aquí.




dilluns, 25 de maig de 2020

Adéu, Lluís Juste de Nin

Dijous passat, tot sentint les notícies de les 9 del matí a Flaix FM, n'hi va haver una que em va cridar l'atenció, fou la darrera: La mort d'en Lluís Juste de Nin.

Són moltes les morts de personalitats que s'anuncien pels mitjans de comunicació, que no sabies ni que existissin, però en aquest cas, era diferent, l'havia conegut personalment.

Com a membre de ComiCat, en començar l'any corresponent publicava en aquest blog l'anunci de la sortida la seva nova obra de novel·la gràfica, ja des de l'època d'Edicions de Ponent, però mai vaig arribar a comprar cap de les seves obres que havia publicat en aquesta editorial. Això va canviar, a conseqüència d'una mort, la d'en Paco Camarasa, l'editor d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016. Això va comportar que en Lluís Juste de Nin arribés a un acord amb l'Albert Mestres de Continuarà Comics, i que les seves futures obres es publiquessin al segell Trilita Edicions. I així a principis de 2017 va arribar Garbo, l'espia català que enganyà Hitler. Aquesta doncs aquesta va ser la primera obra que vaig comprar d'en Lluís Juste de Nin. I justament amb el 35 Saló del Còmic de Barcelona, l'edició d'aquell any, el vaig poder conèixer personalment mentre en dedicava Garbo. Tal com vaig escriure a l'entrada d'aquell Saló, el tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona.

El 2018 va arribar Vergonya! La grandeur touché i el 2019, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. La seva última aportació ha estat Rossinyol que vas a França, publicada al març d'enguany. Totes les obres publicades per Trilita ara formen part de la meva biblioteca. Malauradament ni el 2018 ni el 2019 vaig poder coincidir amb ell als Salons del Còmic corresponents. I enguany, deixant de banda l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 amb tot el que ha comportat, segurament per les seves circumstàncies personals, malalt de càncer, segurament tampoc hauria pogut ser. 

Sense dubte, en Lluís Juste de Nin fou gran autor de còmic, on mitjançant els elements de ficció sabia mostrar-nos la realitat de l'època que explicava. Sense cap manera de dubte ens ha deixat una persona compromesa amb Catalunya, sent també un dels grans referents del còmic català i en català. Moltes gràcies per tot el llegat que ens has deixat. 

Per acabar vull compartir l'article que en Jordi Riera Pujal va publicar a ComiCat el passat dijous en honor a en Lluís Juste de Nin.

dijous, 16 d’abril de 2020

La crida del bosc

Títol original: The call of the wild
Autor: Jack London
Traducció de: Elena Ordeig
Revisió de: Eva Carnicer
Publicat per: Nexum Edicions. 1a edició, Principis de 2020
Format: Rústic amb solapes - 15 x 21 cm - 136 pàgines
Preu: 9,95 €







El passat 29 de febrer, als voltants de les tres de la tarda, de manera improvisada vaig decidir anar a mirar una pel·lícula al cinema. Miro la pàgina web del cinema a veure si hi havia res que em pogués interessar i veig una pel·lícula d'aventures sobre un gos i havent-hi com a actor estrella, en Harrison Ford. La pel·lícula es deia La llamada de lo salvaje. Segons vaig llegir, estava basada en un llibre. Així que vaig voler esbrinar de quin llibre es tractava. No recordo ben bé com vaig fer la recerca, però sé que vaig anar escrivint el seu possible títol en anglès al buscador i aquest em va mostrar que anava ben encaminat: The call of the wild

A partir d'aquí devia anar a la Wikipedia, descobrint que el seu autor era en Jack London. L'última referència literària que vaig llegir on es mencionava el seu nom era a Sota el sol de mitjanit, primera aventura d'en Corto Maltès creada per en Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. En aquesta aventura en Corto i en Jack són coneguts. El llibre també ha estat traduït al català comptant amb diverses edicions, i a més en Jack London és l'autor del també llibre Ullal Blanc (White Fang), entre moltes altes obres, que segurament hem vist en alguna de les seves adaptacions, en imatge real o en animació. Ara tenia prou elements per decidir-me i així que aquella pel·lícula la vaig veure aquella tarda.

Content i satisfet amb la pel·lícula, vaig cercar per internet si es podia trobar alguna edició en català de la novel·la, i així vaig trobar l'edició de La Magrana amb traducció de n'Antoni Rovira i Virgili, la de sempre pel trobat i una nova edició d'una editorial nova, Nexum, comptant amb una nova traducció de n'Elena Ordeig. I aquestes són les dues edicions que vaig fullejar a la llibreria, un parell de setmanes després de veure la pel·lícula. Així després de fullejar-les em vaig decantar per l'edició de Nexum, pel material extra (imatges dels gossos que apareixen al llarg de la història i mapa del Yukon i Alaska) i per les notes a peu de pàgina. Mencionar que l'altra edició està il·lustrada. Aquesta compra la vaig fer pocs dies abans del Decret d'Estat d'Alarma, comprant llavors també les quatre novetats de còmic que he ressenyat últimament.

La crida del bosc és una novel·la breu que fou publicada el 1903. La història està ambientada principalment al Territori del Yukon (Canadà), durant la dècada del 1890, en l'època coneguda com a Febre de l'or de Klondike. Justament en Jack London fou un dels que hi va anar, per tant, l'experiència va aportar-li coneixements per escriure tant aquesta novel·la com Ullal Blanc.

En Buck és un gos domèstic que viu còmodament a cal jutge Miller, a la vall de Santa Clara, a Califòrnia (EUA). En Buck però és un gos gros i corpulent, i els de la seva mena són preuats a les llunyanes i fredes Terrers del Nord. Així que la seva bona vida, s'acaba quan és segrestat, venut i enviat en les mencionades terres, concretament al Yukon, convertint-se en un gos de trineu, transportant el correu i altres mercaderies. Ben aviat, va aprendre que era la llei del garrot i l'ullal, que el marcaria profundament. Però en Buck, malgrat les dificultats i les penúries de mica en mica, s'aniria adaptant en aquella nova vida, fent-se la seva, i alhora que va progressant i fent-se important tant entre els altres gossos del trineu com amb els diferents homes que l'han tractat. Aquest procés adaptatiu comportarà un canvi profund en el seu ésser, el despertar d'uns instints primitius, d'una època llunyana, que comparteix amb els seus germans salvatges, els llops, apropant-lo cada vegada més cap al bosc i allunyant-lo de la civilització.

La crida del bosc doncs és un obra de reconnexió amb la natura, també descobrint-la de nou. Tal com prou bé ens ho explica, tot i que en Buck ho tenia tot a Califòrnia, però és en aquelles terres inhòspites on troba el seu ésser interior que el guiarà a fer un altre camí una altra vida, cap a una natura verge i allunyada del dit progrés humà.

Havent vist l'última adaptació cinematogràfica, ja que al llarg de la història n'ha tingut diverses, i ara havent llegit l'obra original, dir que la pel·lícula manté l'essència de la novel·la, el procés de retorn a la natura salvatge. Com prou bé sabem una adaptació implica canvis, coses que a la novel·la passen d'una manera a la pel·lícula succeeixen o són explicades d'una manera. L'aspecte que es dóna importància a la pel·lícula és el paper que tenen els humans i la relació d'aquests amb en Buck. Mentre que a la novel·la, els homes amb qui conviu en Buck, tenen la seva rellevància, però no s'hi aprofundeix interiorment o poc, a la pel·lícula això canvia i té més importància, especialment en un dels humans, en John Thornton, on mentre a la novel·la apareix al final amb un rerefons personal, a la pel·lícula, protagonitzat per en Harrison Ford, apareix força al principi i amb un altre rerefons. Evidentment, en Harrison Ford sent un dels reclams de la pel·lícula, ha de tenir una rellevància major. Una altra estrella cinematogràfica que al seu dia (pel·lícula estrenada el 1972), també va interpretar el paper d'en John Thornton fou en Charlton Heston, conegut sobretot pels seus papers a Els deu manaments (1956), Ben-Hur (1959) i El planeta dels simis (1968).

La lectura de La crida del bosc ha estat molt benvinguda, especialment ara que ens hem d'estar tancats a casa i la natura només està a l'abast d'aquells que hi viuen, i així i tot amb moltes restriccions, amb una mica de sort contemplar-la des del portal de casa, i acostar-t'hi l'essencial i el mínim indispensable. Si tu no hi pots anar físicament que sigui literàriament.

Amb tot, quan puguem tornar de mica en mica allò que anomenem normalitat, i quan les llibreries tornin a aixecar les persianes, una de les primeres coses serà buscar l'altra gran obra d'en Jack London que prou que he anomenat, Ullal Blanc, complementaria amb aquesta, i que molts segurament l'hem gaudit moment o altre en alguna de les seves adaptacions.

dimarts, 7 d’abril de 2020

Els gats del Perich

Títol: Els gats del Perich
Autor: Jaume Perich
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.
Format: Cartoné - 90 pàgines - 17,5 x 24,5 cm - B/N
Preu: 19,8 €


A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, juntament amb Rossinyol que vas a França d'en Lluís Juste de Nin, Trilita Edicions va posar a la venda una altra novetat, aquest cop una nova edició d'una obra publicada el 1995 per Thassalia: Els gats del Perich d'en Jaume Perich, amb motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort.

En Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995) va començar la seva carrera professional en l’editorial Bruguera, el 1964. Anys més tard, va publicar els seus primers dibuixos com a il·lustrador però no va ser fins al 1970 que en Perich va irrompre com a autor independent amb la publicació de Perich Mach i Autopista (paròdia de Camino, vademècum de l’Opus Dei), obra que el va catapultar a la fama. Des de llavors la popularitat d'en Perich va anar en augment i va publicar una vintena més de llibres. El seu darrer original es va publicar en 1989. Cal remarcar que al llarg de la seva trajectòria professional, en Perich va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita.

Aquestes breus paraules sobre la seva vida, extretes de la contraportada de llibre, estan molt ben esplaiades al pròleg a càrrec de l'Antonio Martín, on ens fa un bon repàs del qui fou en Jaume Perich.

"El Perich", tal com signava artísticament, fou un gran amant dels gats. Diversos d'ells van formar part de la seva família, i com tal van ser subjectes a ser dibuixats en vinyetes humorístiques. Així aquestes es van recollir en un llibre que malauradament va ser publicat pocs mesos després de la seva mort.

A Els gats del Perich doncs veurem humorísticament aquelles situacions que fan els gats que tant ens criden l'atenció: dormir i menjar, jaure als sofàs, butaques i llits quan ells volen impedint que els amos i mestresses en puguin fer, enfilar-se allà on vulguin, i tota mena d'altres situacions que els qui conviuen amb gats prou bé que saben. I malgrat que el llibre tingui vint-i-cinc anys, no ha quedat pas desfasat, les situacions són ben actuals i encara se n'hi podria afegir moltes més que amb el canvi de segle han aparegut, que si s'asseuen sobre el teclat de l'ordinador quan treballes, que si et passen per davant de l'ordinador quan fas una videoconferència, per posar dos exemples ben coneguts. Al llibre hi surten exemples de calendaris personalitzats amb fotografies dels teus gats. Avui en dia, els trobem en vídeos de diferència temàtica al Youtube o a les xarxes socials com a l'Instagram, i també els típics "mems". Els gats s'han modernitzat, s'han digitalitzat, i si en Jaume Perich avui en dia fos viu, que ho podria estar, ens podem imaginar que podria utilitzar aquests recursos. I és que els gats no passen de moda.

Els gats del Perich és doncs un llibre recomanat als seguidors d'El Perich, als dels gats, els d'ambdós o els que simplement voleu riure una bona estona. Una obra molt encertada d'haver reeditat, que ens permetrà conèixer un mica aquest humorista gràfic que ens va deixar malauradament massa aviat.

dijous, 2 d’abril de 2020

El llop

Títol: El llop
Títol original: Le loup
Autors: Jean-Marc Rochette (Text i il·lustracions) i Isabelle Merlet (Colors)
Traducció de: Núria Sales i Rovira
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març 2020
Format: Cartoné - 116 pàgines - 19 x 26,5 mm - Color
Preu: 20 €







Aquest passat març, Símbol Editors ha publicat el seu primer còmic: El llop, escrit i il·lustrat per en Jean-Marc Rochette i acolorit per la Isabelle Merlet, és la primera obra de la col·lecció Il·lustrada de l'editorial.

El massís dels Ecrinhs (en occità; Écrins, en francès i al còmic) és l'escenari d'aquesta obra. És un massís muntanyós dels Alps del Delfinat a l'Occitània de l'estat francès. Aquesta zona muntanyosa amb moltes glaceres forma part del Parc Nacional dels Ecrinhs, i és la Barra dels Ecrinhs, el cim més alt del massís, ultrapassant els 4,000 m.

En aquest espectacular escenari natural, molt ben documentat, descrit, dibuixant i acolorit hi viurem un duel, que prové d'abans dels reis de França, tal com es diu a l'obra, un conflicte entre l'home i el llop.

En Gaspard és un pastor d'ovelles i aquestes ho són tot per ell, juntament amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls  dels Ecrinhs, hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte humà, només hi és present quan les temperatures són altes, així i tot, és poc el contracte.

Tot i l'absoluta pau i tranquil·litat del lloc on viu i treballa, hi ha quelcom que l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia una lloba mata part del seu  ramat, i ell la mata, però la femella té un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé la venjança és un concepte humà, d'en Gaspard, però això no impedeix que els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove llop, i serà el fred hivern el moment culminant del conflicte.

Ara que de tant en tant, va apareixent  per Catalunya algun llop, aquest còmic és molt adequat, per entendre aquesta relació entre homes i llops, que té una llarga història. És ben conegut que el llop ha estat demonitzat, són moltes les històries, entre elles contes infantils, on té el paper de dolent, però d'altres no. Si té un paper o un altre, no és culpa d'ells, ja que només viuen on sempre han viscut, si no la culpa és nostra, que amb la nostra evolució i herència cultural, i incloent-hi la nostra ignorància i la por allò que no entenem i que no volem entendre, el que ha desequilibrat la balança i posant el llop al cantó de maligne portant-lo a quasi l'extinció i així hi ha estat en molts llocs com Catalunya. Però tal com l'hem posat en un cantó de la balança, també els podem entendre, començant per entendre'ns per nosaltres mateixos, perquè la situació és la que és, i com en el fons de tot i hi ha un rerefons econòmic, la coexistència entre home i llop, implica donar valor a la ramaderia extensiva local, de casa nostra. No és una equació fàcil de resoldre, són molts els prejudicis que encara hi ha, són moltes les variables que s'han de tenir en compte, i és el pas del temps i noves mentalitats en tots els nivells implicats, fer possible que els ramats d'ovelles i l'udol del llop coexisteixin.
 
I aquesta breu reflexió que he expressat, també la fa estenent-se una mica més, el filòsof Baptiste Morizot, en les quatre pàgines de l'epíleg. Evidentment això és un tema de moltes i moltes pàgines, però d'una manera molt concisa ho sap explicar molt bé.

El llop ens presenta una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics que en Jean-Marc Rochette, pel que he llegit, coneix prou bé, donant-los-hi el toc final la Isabelle Merlet, que lamentablement el seu nom no consta a la portada, cosa que ja prové de l'edició original de Casterman.

Per acabar, el passat 28 de març, hi hauria d'haver hagut la presentació del còmic a Olot a càrrec del pastor Toni Juanola i el naturalista Pol Guardis. Lamentablement la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus ho va impedir. Sense dubte en ella, totes les reflexions que puguem extreure de la lectura d'El Llop, allà s'hi haurien plasmat per dues persones que coneixen el tema i sobretot el trepitgen, i trepitjar-lo en el nostre cas és tot un valor. Esperem que aviat la presentació pugui tenir lloc.

divendres, 27 de març de 2020

Rossinyol que vas a França

Títol: Rossinyol que vas a França
Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.
Format: Cartoné, 120 pàgines, 240 x 320 mm, B/N
Preu: 28 €





A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Trilita Edicions, anomenada Rossinyol que vas a França. Tal com se'ns explica a la contraportada aquest llibre és la continuació d'un ja publicat l'any 2011 per Edicions de Ponent, La muntanya màgica. Dels Quatre Gats al Balneari del Montagut. Justament aquest nou llibre rep el subtítol de De la muntanya màgica a la Gran Guerra.

Principis del segle XX. En Jan Castres, el nostre protagonista, resideix al Balneari de Montagut, als Pirineus catalans, per motius de salut. Aquí ha fet amistat amb diversa gent, a la vegada que hi ha trobat l'amor. Però la seva vida tranquil·la es capgira quan esclata la Gran Guerra.  Tot i nascut a Figueres i haver viscut gran part de la seva vida a Barcelona, ell té la ciutadania francesa, un caprici del seu pare, i així és cridat a afegir-se a l'exèrcit francès. Així ara es troba a un país que no és el seu, uniformat per la guerra i enviat Charleroi, Bèlgica, on la batalla de l'agost de 1914 va esdevenir una massacre, amb en Jan desaparegut en mig dels núvols de pols. Així acaba La muntanya màgica, i ara en Lluís Juste de Nin li dóna una segona oportunitat a en Jan en aquest nou còmic. 

En Jan fugirà d'aquell infern, i intel·ligentment, i això inclou mentir quan pertoqui, aconsegueix la invalidesa, a part d'alguna altra diguem-ne menció especial. Lliure dels perills d'aquesta guerra, es dirigeix a Paris, on sap que hi té coneguts. En arribar-hi, es dirigeix a la pensió Durieux, on serà molt ben acollit. Gràcies als seus coneguts, coneixerà la ciutat, però no serà tal com ell es pensava, ha perdut vitalitat, els barris dels grans artistes no són el que eren. La guerra a la seva manera també ha fet estralls a la capital francesa. Així i tot, en Jan intentarà destacar, utilitzant tots els mitjans de què pugui disposar, en els ambients que freqüentarà. Veure'm que es comportarà com un autèntic canalla, entre ser una persona bondadosa i saber aprofitar-se dels altres quan ho requereix la situació. Un personatge que sobreviurà a les circumstàncies que es trobarà.

Al llarg d'aquest còmic repassarem aquells primers anys del segle XX, en especial la ciutat de París com era abans de la guerra i com és ara a causa ella. Alhora que també coneixerem i se'ns mencionarà aquelles batalles de la Gran Guerra que d'alguna manera o altra van afectar la capital francesa. Com ja estem acostumats amb les obres d'en Juste de Nin, esdevenen un retrat de l'època que toquen.

A través de diversos flaixbacs veurem la vida d'en Jan al balneari. Aquests moments m'han fet recordar a altres lectures ambientades en aquesta època, on era molt normal, que els membres de les classes benestants per motius de salut, passessin temporades en aquests establiments, normalment allunyats de les grans ciutats, envoltats de natura, on els aires frescos els ajudessin a curar-se i recuperar-se dels mals que patissin.  Uns llocs on a part de la prioritat sanitària, també els seus residents cultivaven el coneixement de diversa índole, tal com veurem. 

Aquests flaixbacs i la construcció del llibre en general, donen a lloc a què sigui innecessari haver llegit La muntanya màgica, per seguir aquesta continuació. Havent-hi Edicions de Ponent tancada i tenint La muntanya màgica quasi una dècada, fa que sigui molt difícil poder-lo trobar. 

Per acabar, mencionar que per un error d'impressió, cap al final del llibre hi ha una sèrie de pàgines en castellà. Aquestes són les 89, 92, 93, 96, 101 i 104. Trilita n'està al cas, i quan sortim de la situació actual i tot torni a la normalitat, l'editorial podrà reimprimir el llibre, retirar el defectuós, i posar a la venda el corregit. Llavors serà quan els qui tinguem aquesta primera edició, com és el meu cas, el podrem canviar. És un error de la impremta i per tant anirà a càrrec seu (Notícia a ComiCat).

La muntanya màgica.
Edicions de Ponent, 2011

divendres, 20 de març de 2020

Llibre de cavalleries (Còmic)

Títol: Llibre de cavalleries
Autors: Joan Perucho (Autor original novel·la), Julià Guillamon (Guió) i Toni Benages i Gallard (Il·lustracions) 
Col·lecció: Llibres singulars
Publicat per: Editorial Empúries, març de 2020
Format: Cartoné - 17,5 x 24,5 cm -  64 pàgines -  Color
Preu: 18,50 €







En Joan Perucho i Gutiérrez (Gràcia, Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) va ser un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la literatura amb la seva professió de jutge, ja que va estudiar dret a la Univesitat de Barcelona.

Entre la seva diversa obra, destaca la narrativa fantàstica, destacant obres com  Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavaller Kosmas (1980) i Pamela (1983), La guerra de la Cotxinxina (1986) i Els emperadors d’Abissínia (1989), entre d'altres.

Amb motiu del centenari del seu naixement, enguany té lloc l'Any Joan Perucho. Al llarg d'aquesta commemoració, tindran lloc diverses activitats i publicacions relacionades amb ell i la seva obra. Com a tal ens ha arribat, aquest març, l'adaptació en còmic d'un dels seus llibres de narrativa fantàstica, Llibre de cavalleries, a càrrec d'en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard, els quals són autors del també còmic, Josep Palau i Fabre. La joia de viure, publicat per Editorial Males Herbes, el juny de 2017. L'adaptació de Llibre de cavalleries però ens ha arribat a mans d'Editorial Empúries, segell del Grup 62, que també ha publicat altres còmics en la seva trajectòria editorial.

A Llibre de cavalleries, en Joan Perucho ens relata un viatge en l'espai i el temps. De la Costa Blava dels anys seixanta, plena d’elegància i glamur, a la Costa Brava. I d’allà, farem un salt en el temps, a l'edat medieval (segle XIV) tot passant per Sicília, Egipte, Abissínia, la Grècia catalana i entre altres llocs. Una aventura extraordinària en tots els sentits, que porta el jove Tomàs Safont als temps gloriosos de la Corona d'Aragó, quan dominava part de la mar Mediterrània i de les terres banyades per aquesta, en una missió tot misteriosa tot servint el senyor rei d'Aragó a la recerca de certs objectes.

En aquesta versió en còmic, tal com se'ns explica al pròleg, en Julià Guillamon i en Toni Benages i Gallard van fer l'adaptació com si es tractés d'una pel·lícula dels anys 60 del segle XX amb les estrelles de l'època. Els papers principals recauen a en Sean Connery, la Brigitte Bardot i la Jeanne Moreau, el primer doncs en el paper d'en Tomàs Safont. Així per escenificar-ho com a material extra hi trobem un parell de pàgines recreant un article fotogràfic d'una revista de l'època i una pàgina representant els crèdits que apareixen al final d'una pel·lícula.

La novel·la original serà reeditada aquest juny per labutxaca, també segell del Grup  62. Així doncs al llarg d'aquest 2020 podrem gaudir de Llibre de cavalleries d'en Joan Perucho per partida doble. Així doncs una magnífica ocasió per conèixer l'obra original i poder-la complementar amb aquesta adaptació la qual he gaudit, tot navegant per la Mediterrània i voltant per castells, deserts, selves i terres de meravelles i paisatges diversos, on fantasia i realitat, vell i nou es barregen per donar lloc a aquest món creat per en Joan Perucho.

divendres, 13 de març de 2020

L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà guardonada amb el novè premi Sikarra

Pel manteniment i projecció del patrimoni de la vall del Llobregós durant més de 40 anys 

La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera, organitzadors del Premi Sikarra, guardonaran en la novena edició del certamen l’Associació de Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT). Així es va decidir dissabte per votació en una reunió que va tenir lloc a l’Astor.




L'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), entitat fundada per l’historiador toranès Jaume Coberó l’any 1979, té una dilatada trajectòria en la recuperació i la posada en valor del patrimoni històric de la Vall del Llobregós. Pel que fa a la difusió del patrimoni, en destaca la Caminada Popular de Torà que organitzen des de fa 39 anys, però també en destaca per la dinamització i suport a les festes més emblemàtiques de la capital del Llobregós com són el Brut i la Bruta, el Roser, Santa Àgueda. La recuperació el 1995 de la tradició de la cursa Cós de Sant Gil. També ha promogut el sender GR 170 'Vall del Llobregós' del qual en fa la senyalització i el manteniment. A més dels volums editats pel seu impulsor Jaume Coberó, també ha deixat petjada en el treball de l’Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Torà, i en l’edició de la revista local bimensual Llobregós Informatiu.

L’any 1980 va liderar una subscripció popular per adquirir l’antiga església del convent de Sant Antoni de Pàdua i va portar a terme les obres de reforma i condicionament d’aquest monument que avui és utilitzat com a local cultural del municipi.

Pel que fa a la recuperació d’espais, l'any 1979 va fer la neteja i restauració del forn medieval; el 1983 va condicionar el recinte per a poder ser visitat com Museu del Pa de Torà. També gestiona l'espai Cal Gegó que dóna cabuda a exposicions i com a museu de la vila.

La tasca que des del voluntariat que ha portat a terme l’APACT fa que avui sigui un referent cultural a la vall del Llobregós. Recentment, ha incorporat el grup Patac Teatre. El passat 29 d’agost, en el decurs de les festes locals, l’ajuntament de Torà va retre tribut a la seva trajectòria.

Arran de la situació d'emergència sanitària, l'acte de lliurament del Premi previst per al 21 de març s'ajorna per a més endavant, el qual estava previst tenir lloc al Casal de Calaf.

El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda Sikarra, documentada de fa 2300 anys, adquirida per les dues entitats promotores del Premi i que s’exposa al Museu Comarcal de Cervera.

El premi Sikarra es lliura a persones i entitats per la seva contribució en la divulgació, estudi, projecció, justícia i cohesió social de la Segarra. En anteriors edicions ha estat atorgat a l'Agrupació Seny Major de Cervera l'Associació Cultural Baixa Segarra, la poetessa cerverina Rosa Fabregat, la Cooperativa La Garbiana de Tarroja de Segarra, la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera, els Amics de l’Arquitectura Popular i l’activista cultural cerverí Armand Forcat.


Font: Som Segarra

dijous, 27 de febrer de 2020

Doctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte

TítolDoctor Who: El Undécimo Doctor vol. 1: Vida tras la muerte
Títol original: Doctor Who: The Eleventh Doctor vol. 1: After Life (Chapters núms. 1 a 5)
Autors: Al Ewing i Rob Williams (Guió), Simon Fraser i Boo Cook (Dibuix), Gary Caldwell i Hi-FI (Color), Richard Starkings i Comicraft's Jimmy Betancourt (Retolació original), i Alice X. Zhang (Portada)
Traducció de: Liza Pluijter
Col·lecció: Linea Infinite
Publicat per: Fandogamia Editorial, febrer de 2020
Format: Rústic - 27x17 cm -  128 pàgines -  Color
Preu: 12€

Després d'haver publicat el passat setembre de 2019 el tercer volum de les aventures del Desè Doctor, anomenat Las fuentes de la eternidad, completant la primera temporada (year one) dels còmics d'aquest senyor del temps, Fandogamia Editorial ha decidit que en lloc de continuar amb la següent temporada, ha tret el primer volum la sèrie regular de l'Onzè Doctor anomenat Vida tras la muerte. En Matt Smith aterra als còmics.

Amb aquest primer volum que recopila els números 1 a 5 de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, s'inicia la primera "temporada" (Year One) de la seva sèrie regular. Els capítols que inclou són Vida tras la muerte (After Live), que dóna nom al volum,  Tu mundo amigo (The friendly place), Lo que quería... (What he wants...), ¿Quién lo hizo? (Whodunnit) i El sonido de nuestras voces (The sound of our voices). Els dos últims vénen  a ser la primera i segona part d'una mateixa aventura.

En la cronologia de l'Onzè Doctor, ens hem de situar en algun moment del període entre Cançó de Nadal (Especial de Nadal de 2010) i L'astronauta impossible (1r episodi de la sisena temporada), mentre l'Amy i en Rory es preparen per a la seva nova vida després de la lluna de mel. 

A Vida tras la muerte, l'Alice Obiefune que acaba de perdre la seva mare, i trobant-se en uns moments molt baixos, es creua amb un misteriós home, el Doctor, que persegueix una mena de gos multicolor. L'aparició del Doctor donarà uns nous aires a la vida de l'Alice, tot esdevenint la seva companya.

A l'Alice Obiefune, ja l'hem conegut prèviament al volum especial Cuatro Doctores que Fandogamia va publicar el novembre de 2018,

A Tu mundo amigo, el Doctor i l'Alice visiten el prlaneta Rokhandi. Quan el senyor del temps el va visitar per última vegada, es tractava d’un planeta d’una bellesa natural tan impressionant que tot un sistema solar havia jurat preservar-lo. Així doncs un excel·lent lloc per la primera aventura fora de la Terra de l'Alice. I hauria estat així si el TARDIS no s’hagués equivocat en un sentit temporal. Una cosa que acostuma a fer, anar al lloc correcte però en un temps diferent del que interessa. Ara el bonic planeta s'ha reconvertit en part d'atraccions on tothom riu i és feliç. Quelcom que esdevé sospitós, i que donarà a lloc a què els dos visitants investigui que hi ha darrere d'aquesta felicitat. S'introdueix l'August Hart que sembla que coneix el Doctor i l'Alice, però aquests a ell, no.

A Quién lo hizo..., quan l'Alícia demana al Doctor si poden visitar un dels herois musicals de la seva mare, quan el veuen per primer cop, inicialment està decebuda, ja que es troben amb un John Jones, amb un talent musical inexistent, molt diferent de com la mare de l'Alice l'havia conegut. Una aventura que els portarà als pantans del Mississippi de 1931, on s'introduirà l'empresa TESERVIMOSsa, SERVEYOUinc, en anglès, i que podríem traduir com en català com ETSERVIMsa o bé també ETSERVIMsl, segons el tipus de societat a què traduíssim el concepte "inc"

I finalitzem aquest volum amb ¿Quién lo hizo? i El sonido de nuestras voces, dos capítols d'una mateixa història. Amb en John Jones, sent un nou membre de l'equip, tot volent tornar a casa de l'Alice, el TARDIS torna a ver de les seves i van a parar a una estació espacial. Allà es retrobaran amb l'August Hart, una versió anterior del que havien conegut, i com aniran sabent treballa per l'empresa TESERVIMOSsa (SERVEYOUinc). A més per l'estació hi ronda una estranya criatura, que coneixerem com a ARC, induint comes a la gent que captura. Què és realment aquesta criatura? I quins interessos hi té, aquesta misteriosa empresa que el Doctor s'ha trobat en diferents moments de l'espai i del temps?

Amb aquest volum comença la primera temporada (Year One) de la sèrie regular de l'Onzè Doctor, que continua amb el segon volum Serve You, el qual el nom ens indica que aprofundirem en aquesta misteriosa empresa, i que pròximament Fandogamia publicarà.

El còmic es complementa la galeria de portades dels 5 números individuals, les quals algunes d'elles es reparteixen al llarg del volum.

Al volum hi ha un error que va superar totes les revisions, i no fou detectat fins a arribar a les llibreries. Al llom, en comptes de sortir el nom d'aquest volum, hi surt Las fuentes de la eternidad, el volum previ publicat de Doctor Who per l'editorial.  La solució més senzilla per arreglar aquest error serà donar un adhesiu amb el nom correcte per posar al llom que s'entregarà amb el proper volum que es publiqui. Llegiu aquí el comunicat.

En total hi ha tres temporades dels còmics de l'Onzè Doctor. Nou volums en total, tres per temprada. Com el Desè, podem esperar que la primera la tindrem completa. Veurem doncs quina planificació té Fandogamia amb els còmics de Doctor Who, que amb un ordre o amb un altre n'aniran arribant molts més. Així ho esperem.

Altres entrades de Doctor Who a Planeta Sigarra:

Sèrie de televisió (Nova etapa):
 Novè Doctor 
 Desè Doctor
Onzè Doctor
Dotzè Doctor 
Tretzena Doctora

Còmics:

dimarts, 25 de febrer de 2020

I més projectes de parcs eòlics a l'altplà segarrenc

A final de febrer, s'ha anunciat sis nous parcs amb 48 aerogeneradors i una potència total de 270 MW 


Encara més nous projectes de parcs eòlics a l'altiplà segarrenc
Autor: Ramon Sunyer

Si al gener ja ens va commocionar la notícia dels avantprojectes d'11 nous parcs eòlics (Enllaç notícia a Plaenta Sigarra) a l'altiplà segarrenc, al cap d'un mes s'ha conegut sis nous avantprojectes situats en els municipis de Castellfollit de Riubregós, Ivorra, Estaràs, Sant Ramon, Ribera d’Ondara, Talavera, Bellprat i Santa Coloma de Queralt.

Igual que en els anteriors, els projectes els presenten petites empreses (Eòlica Alta Anoia S.L., Anemos Ala Segarra S.L. i Eólica La Conca 3 S.L.) que són participades per altres més grans. Així el consorci NORDEX ENERGY SPAIN S.A i IGEwind Renewable SL projecta 5 parcs amb 40 aerogeneradors i una potència total de 220 MW:

Parc Eòlic Plans de Riubregós en el municipi de Castellfollit de Riubregós, de 36 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors, numerats des d'AG01 a AG08.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647405.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans de Riubregós
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Estaràs en els municipis d'Estaràs i Sant Ramon, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PE01 a PE11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647340.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Estaràs
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Pla de Castellanes en els municipis Castellfollit de Riubregós i Ivorra, de 49,5 MW de potència total i que consta d'11 aerogeneradors, numerats des de PC01 a PC11.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647337.jpg
Nou projecte de parc eòlic Pla de Castellanes
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Tolls de Sant Ramon en el municipi Sant Ramon, de 45 MW de potència total i que consta de 10 aerogeneradors, numerats des de TR01 a TR10.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647339.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tolls de Sant Ramon
Autor: somsegarra

Parc Eòlic Plans d'Almenara en els municipis de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, de 40,5 MW de potència total i que consta de 9 aerogeneradors, numerats des de PG01 a PG09.

https://www.somsegarra.cat/images/fotos/original/1582647336.jpg
Nou projecte de parc eòlic Plans d'Almenara
Autor: somsegarra

El grup GERR Grupo Energetico XXI, SA (GERRSA), pertanyent a SIEMENS-GAMESA en projecta un:

Parc Eòlic Tossal de Llangost en els municipis de Ribera d’Ondara i Talavera,de 49,6 MW de potència total i que consta de 8 aerogeneradors.
 
https://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1582647342.jpg
Nou projecte de parc eòlic Tossal de Llangost
Autor: somsegarra

Tots els aerogeneradors projectats per NORDEX ENERGY SPAIN són de 4,5 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 120 m i un diàmetre de les aspes de 155 m. Els de GERR Grupo Energetico XXI són de 6,2 MW de potència unitària, amb una altura de boixa de 115 m i un diàmetre de les aspes de 155 m.

Una presa de pèl

Si tots els nous projectes s'aproven, hi haurà 17 nous parcs eòlics a l'altiplà segarrenc amb 138 aerogeneradors més. Tenint en compte que, actualment, ja hi ha un total de 14, i més de 200 aerogeneradors escampats pel territori, és fàcil imaginar el desgavell paisatgístic que comportarà.

Els projectes es presenten per separat per evitar el límit de 50MW que preveu la llei i per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.

El Fòrum l’Espitllera en el document de greuges que va enviar a la Generalitat assenyala 'que els nous projectes de parcs eòlics a l’altiplà de la Segarra es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; alhora, aquests projectes de pars eòlics es plantegen en un territori, l’altiplà de la Segarra, fragmentat administrativament i a cavall entre 3 comarques (l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra) i 3 províncies (Barcelona, Lleida i Tarragona). I també demana al Govern que plantegi una estratègia i una planificació de l’energia eòlica en l'àmbit nacional.

Ara aquests projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions abans del 24 de març o l'1 d'abril (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.

Plataforma d'afectades per la concentració d'aerogeneradors. 

A començament de febrer es va constituir a Argençola la PACA, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors. Aposten per unes energies renovables que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.

L'organització considera que 'El principal problema és el nou decret llei 16/2019 que ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental'.




Font: Som Segarra