divendres, 31 de maig de 2013

TMNT: Las Tortugas Ninja vol. 4

Títol original: Tales of the TMNT #4 i Teenage Mutant Ninja Turtles #48 a 53 USA. 
Autors: Kevin Eastman i Peter Laird
Publicat per: Norma Editorial, juliol 2007.
Format: Rústic, 208 pàgines B/N + 8 Color
Preu: 15€



En aquest quart volum veurem les últimes aventures de les Tortugues Ninja en el seu exili a Northampton i el seu retorn definitiu a Nova York, la qual està sotmesa al caos degut a la mort de l'Shredder. Comença el desenllaç amb la saga "Ciutat en guerra".

Tales of the TMNT nº4 Yo, monstruo (Guió i llapis: Jim Lawson, Tinta: Ryan Brown): Les Tortugues i en Casey van a un complex industrial abandonat, lloc on es trobaran un home que es creu un monstre, el Rei de les Rates.

Número 48 Tonos de gris 1a parte: A Springfield, ciutat prop de Northampton, en Leo, en Raph i en Mike a mode d'entrenament juguen a fet i amagar buscant en Casey. L'humà però mentre s'amaga de les Tortugues, accidentalment mata un noi, i es descobert per l'emmascarat Ningú, donant a lloc un conflicte entre ell i les Tortugues envers en Casey.

Número 49 Tonos de gris 2a parte: Al cap d'una setmana en Casey encara intenta aixecar el cap després de la mort del xicot aquell. A Springfiel,  s'hi troba en Ningú, però com a policia, no disfressat.  L'April per la seva banda voldria fer vida normal, essent els altres un inconvenient.

Número 50 Ciudad en guerra 1a parte: El grup se separat. L'Splinter ha començat a fer meditació als boscos de Northampton. L'April ha agafat un avió. En Casey també ha fet les maletes, i les Tortugues tornen a Nova York. La ciutat però no està tranquil·la. El Peu posa bombes i un de l'Elit ha acabat amb els de rang inferior. El caos s'ha apoderat de la ciutat ara que no hi ha l'Shredder.

Número 51 Ciudad en guerra 2a parte: L'April és a Los Angeles amb sa germana Robyn. En Casey van en direcció cap allà quan li roben el cotxe i el deixen tou, en un restaurant de carretera. Les Tortugues per la seva banda a Nova York assumeixen que han esdevingut una patrulla veïnal.

Número 52 Ciudad en guerra 3a parte: En Casey es recupera a casa de la cambrera del restaurant. L'April continua a Los Angeles. Les Tortugues en evitar un robatori al carrer es veuen envoltats per varis Peus, uns robots seus i la policia.

Número 53 Ciudad en guerra 4a parte: Al carrer es munta un bona batalla i les Tortugues en fugen com poden. Durant aquesta, apareix el ninja d'Elit intervenint-hi. Des de Japó, hi ha gent que davant el que està succeint  Nova York, vol intervenir-hi.

dimecres, 29 de maig de 2013

Torpedo vol. 4

Títol original: Torpedo 1936
Autors: Enrique Sánchez Abulí (Guió) i Jordi Bernet (Dibuix)
Publicat per: Ediciones Glénat, juny 2008
Format: Rústic, 144 pàgines, B/N
Preu: 15€







Tornem amb les aventures d'en Luca Torelli en el seu quart volum. 

En aquest quart volum s'hi recull els següents àlbums: Els diners no ho són tot, El partit i El sòrdid. En el segon s'hi recopila la història "Lolita", que en algunes ocasions s'ha censurat pel tema que s'hi tracta.

  • Els diners no ho són tot. Recopila: L'altra cara de la monada; Les set vides del gat; El colom de la pau; Els diners no ho són tot; i Escopiré sobre la vostra tomba
Comencem  amb un aventura ben peculiar. En Luca es ficarà en problemes en un local d'ambient gay, per sort se'n surt intacte, en Rascal però ja és una altra cosa. En la següent, en Luca té un malson, un de debò i ben real. A la tercera, en Torpedo ha de posar pau entre dues bandes. La quarta és un flaixbac d'en Rascal. En l'última en Torpedo en perdre una aposta al poker ha de carregar-se un treballador de la construcció de rasca-cels. Aquesta història és muda, només hi ha Ah! i crits típics.

  • El partit.  Recopila: El partit; Sodoma i Camorra; Lolita; Més dura serà la recaiguda; Un alto en el camí; i Coyote.
En la primera història, en Luca i en Rascal vestits de jugadors de beisbol destrossen un bar. En la següent, en Luca va amb una puta, però ella i el seu xinès el roben. La tercera, en un Nadal del passat en Luca més jovenet però adult tindrà una "trobada" amb una "lolita".  En la quarta, en Luca es troba a l'hospital per un fort cop al cap. En la següent, els dos companys es troben en un poble de la mort i tindran un incident amb el sheriff per culpa d'un nen. En l'última, en Torpedo i en Rascal tenen la feina de matar un franctirador anomenat el "Coyote".


  • El sòrdid. Recopila: El sòrdid; La padrina; Cop dolç; Endevina qui pringa aquesta nit; Qui té por del llop ferotge? i Una, dos i tres.
En Luca ha de matar un antic conegut més sord que un tàpia, que en el passat el va enganyar i en Luca es va quedar sense sucar el melindro. En la segona, en Luca i en Rascal van al casament d'uns antics coneguts. En la següent, en Luca confia amb un per robar una pastisseria però de diners no n'hi troben. En la quarta, en Luca i en Rascal ho tenen molt negre amb un negre que han de pelar. En fumar un porret, en Torpedo somia amb el llop dels tres porquets, quan torna en sí va a buscar qui li ha donat el porret. L'última història és només una pàgina, on veiem en Luca de nadó, un de l'época actual i un de vell, però les tres versions amb una excel·lent punteria.

dijous, 23 de maig de 2013

Mortadel·lo i Filemó. Barcelona'92

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Barcelona'92 (Mestres de l'Humor nº30)
Autor: Francisco Ibáñez
Publicat per: Ediciones B, octubre 1991.
Format: Cartoné, 46 pàgines, Color


Fem un salt cap enrere en el temps. Mortadel·lo i Filemó. Barcelona'92 fou l'últim número, el 30, de la col·lecció Mestres de l'Humor, la qual fou represa l'any passat amb un altre còmic protagonitzat pels mateixos protagonistes però en aquesta nova ocasió situat en unes altres Olímpiades, les de Londres 2012.

Voltant pel passat Saló del Còmic en les botigues de segona mà en vaig veure un exemplar i ja que estava dedicat als Jocs de Barcelona i ser en certa manera una relíquia me'l vaig emportar. 

Els Jocs Olímpics del 92 es faran Barcelona, davant de l'anunci tota la ciutat s'omple d'esperit olímpic i esportiu, i es van construint les infraestructures per aquest magne esdeveniment. Arriba el dia de la inauguració, i seran moltes les autoritats i personalitats que hi assistiran. Davant d'això la TIA s'assabenta que la TETA (Terroristes Euro Trans Atlàntics) podrien sabotejar els Jocs, així doncs els millors membres de la TIA, en Mortadel·lo i en Filemó hi aniran a fer un cop d'ull per evitar qualsevol mal. Però mentre el parell d'agents busquen sospitosos qui si que anirà per feina és el paio de la TETA el qual anirà sabotejant proves olímpiques, i fins tot segons com, els nostres protagonistes l'ajudaran i tot sense voler-ho, clar.

Un dels millor moments a opinió meva és quan els dos agents tindran la responsabilitat de la seguretat del cap de l'oposició espanyol d'aquella època, si  parlo de l'Aznar, hehehehe, i com acabava... gens bé acaba a mans d'en Mortadel·lo i en Filemó. Ara bé els quartet de polítics protagonistes, en Jordi Pujol, en Pasqual Maragall, en Narcís Serra i en Felipe González també tindran el seus moment en que les passaran magres. 

Un còmic d'humor típic de la casa, ara nostàlgic no només pel tema de que tracta, si no de l'època en general que en està situat en que es comptava amb pessetes i amb duros. 

dilluns, 20 de maig de 2013

TMNT: Las Tortugas Ninja vol. 3

Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles #11, 19 a 21 i 28 USA, i Tales of the TMNT #2
Autors: Kevin Eastman i Peter Laird
Publicat per: Norma Editorial, maig 2007.
Format: Rústic, 240 pàgines, B/N + 8 Color
Preu: 15€

Tornem amb les Tortugues Ninja amb el seu volum número 3. Les històries que inclou formen part de l'arc argumental de l'exili a Northampton dels protagonistes després de la gran derrota que van patir a mans de l'Shredder i el Peu. Però durant aquest exili retornaran a Nova York per enfrontar-se per últim cop amb l'Oroku Saki, l'Shredder.

Número 11 Historias reales: A Northampton, a principis de 1987, està cobert de neu, mesura que passen els dies, tots a la seva manera intenten refer-se de la humiliant derrota contra l'Shredder i de l'April de la pèrdua de casa seva. Arriba la primavera i els nous aires també arriben per tots.

Número 19 Retorno a Nueva York parte 1: Al cap de 2 anys de l'exili a Northampton, en Raph torna a Nova York, abans però barallant-se amb en Leo. Un cop a la ciutat s'enfrontarà amb el Peu a les clavegueres, on hi trobarà un nou aliat, un tricerató dels que van ser teletransportats a la Terra.  

Número 20 Retorno a Nueva York parte 2: Amb l'ajut del tricrerató Zog, el qual per culpa de l'atmosfera terrestre té el cervell molt atrofiat, les Tortugues s'infiltren al Quarter General del Peu on mesura que avancen s'ha d'enfrontar als ninja. En Zog caurà mort en ser derrotat per 3 formes mutants de l'Shredder. 

Número 21 Retorno a Nueva York parte 3: El combat es fa molt dur. En Raph però decideix anar directe cap l'Shredder desobeint en Leo, però aquest el segueix i el troba força fumut per culpa de la batalla contra uns ninja del Peu. En Raph torna amb els altres dos i en Leo continua endavant trobant-se cara a cara amb l'Oroku Saki "Shredder". Resulta ser que dels trossos que en van quedar fa tres anys en la primera batalla contra les Tortugues, mitjançant cucs i tota una sèrie d'experiments, en Saki va tornar a la vida. Els tres monstres anteriors són experiments. El combat entre els dos líders es molt intens, però acaba amb la mort d'en Saki. L'edifici acaba explotant degut al combat dels altres tres amb el Peu. Un cop a l'antic cau, van al riu on hi deixaran el cos de l'Oroku Saki cremant-se. 

Tales of the TMNT nº2 ¡Muy Astuto!: Les Tortugues des de Nothampton, van a patrullar a la ciutat propera d'Springfield. Allà es trobaran amb un personatge que al final coneixeran com a Ningú (Nobody) i que l'ajudaran a aturar una colla de traficants d'armes.

Número 28 Hijos de la Edad del Silencio: Les Tortugues, l'April i en Casey, per indicació de l'Splinter, fan una excursió navegant per un riu proper de Northampton. Allà s'hi trobaran 5 homes-peix, dels quals la única femella trobant-se molt malalta mor. Els quatre mascles doncs són els últims membres de la seva espècie, fent una comparació amb les Tortugues Ninja, també els 4 i únics de la seva mena. 

dijous, 16 de maig de 2013

Torpedo vol.3

Títol: Torpedo vol. 3
Títol original: Torpedo 1936
Autors: Enrique Sánchez Abulí (Guió) i Jordi Bernet (Dibuix)
Publicat per: Ediciones Glénat, març 2008
Format: Rústic, 144 pàgines, B/N
Preu: 15€



Toca continuar amb les aventures d'en Luca Torelli en el seu tercer volum. La portada d'aquest és una recreació de l'àlbum nº4 de Toutain Editor, però amb la noia vestida.

Aquest tercer volum recull els següents àlbums: Hi havia una vegada, a Itàlia..., La llei del taló, i Toccata i fuga. El segon àlbum només inclou una història.

  • Hi havia una vegada, a Itàlia.... Recopila: Hi havia una vegada, a Itàlia...; Truqueu a qualsevol puta; La hiena riu de 4 a 6; En el nom de la Lou; El ventafocs.
Comencem  amb un flaixbac de quan en Luca era petit i vivia a Itàlia. Coneixerem la seva família: en Vittorio, el pare, la Luciana, la mare i en Mario, el germà gran. També sabem quin és el seu cognom matern: Petrosino. Coneixerem el seu passat dramàtic i com es va començar a interessar per les dones des de ben petitó. En la següent història, un dia que en Luca es porta bé amb una dona, després l'apallissen pensant-se que l'ha tocat.  En la següent, en Luca i en Rascal van al cinema a mirar Tarzan on hi passaran comptes amb un paio. En una altra història, en Luca mata un home sortint-se'n bé de la situació, però en anar el parc s'asseu en un banc on topa amb un home mort, i llavors just arriba la policia i el deté. En Rascal es fa passar per en Torpedo però a diferencia del de debò, ell s'acaba sentint desgraciat.

  • La llei del taló
En Luca Torelli fa una feina per un paio. Aquest quan li paga ho fa amb un taló, però d'aquestes coses tan modernes el nostre amic no hi entén. Així és que se'n va a buscar el seu client per tal que li pagui en efectiu però les coses no surten com volien i capturen en Rascal. En Torpedo però demana l'ajut a dos amics, i ells per la seva banda capturen el germà del paio en qüestió. I a partir de l'intercanvi de presoners, en Torpedo i amics s'aniran desfent dels altres. Un cop fet tota la feina, els amics li reclamen pasta i així ell els hi dona el taló, creient que no el sabran cobrar, però no és així, li passen la mà per la cara emportant-se'n pasta gansa.

  • Toccata i fuga. Recopila: Aixeca't i camina; Toccata i fuga; Un dia a les carreres; Tres homes i un biberó; Tirant enrere amb ira.
En Luca Torelli i en Rascal s'ha de desfer d'un home mig mort. En la següent, torna a ser un flaixbac,  història posterior al que hem vist en aquest mateix volum. Aquí el petit Torelli vol tenir la seva primera relació amb una amiga, però una rata ho espatlla. En la següent història, en Luca i en Rascal aposten en un cursa de cavall però abans hauran de fer perdre un cavall i el seu joquei. En la penúltima aventura, en Luca, en Rascal i un altre segresten un nadó per aconseguir-ne un rescat. L'última història torna a ser un flaixbac en ell coneixerem els suposats veritables orígens d'en Luca i del seu germà Mario, i per que en Torpedo es diu Luca. 

dimecres, 15 de maig de 2013

Babylon 5: Ni rendició, ni retirada (4a temporada)

Va ser l'any del foc… l'any de la destrucció… l'any que vam recuperar el que era nostre. Va ser l'any del renaixement… l'any d'una gran tristesa…l'any del dolor… i l'any de l'alegria. Era una nova era. Va ser la fi de la història. Va ser l'any que va canviar tot. És l'any 2261. I el lloc és la Babylon 5.

Aquest és el text de la careta d'inici de la quarta temporada de Babylon 5, i ens dóna a entendre que ens hi trobarem de tot. En el següent enllaç el podeu veure. 




En un principi aquesta havia de ser l'última temporada de la sèrie, i es per això que es s'hi tancaran els dos grans arcs argumentals: La Segona Guerra de les Ombres, i la Guerra Civil Terrestre. Al final però hi va haver una cinquena, però ja en parlarem quan toqui. Prepareu-vos per aquest trepidant any 2261.

Els primers episodis estaran reservat a la Segona Guerra de les Ombres principalment.  Recordem que acabàvem l'any 2260 amb la suposada mort d'en John Sheridan a Z'Ha'Dum i amb la captura d'en Michael Garibaldi per una nau de les Ombres.  Per la banda d'en John, sí que hi va morir o més ben dit es troba entre la vida i la mort. Allà s'hi trobarà en Lorien, un dels Primers, el qual el retornarà al vida però només per un temps determinat. Respecte en Garibaldi, serà localitzat en una altra nau, i en retornar a sí, veurem que té un comportament diferent al seu propi. Què li haurà passat durant el temps que ah estat capturat? Ja ho veurem. 

Amb en John altre cop a la Babylon 5 toca finalitzar la guerra, però ara els vorlon també s'hi involucraran destruint els planetes influenciats per les Ombres. La galàxia és com un pati d'escola, on els nens petits, lres races joves, estant sotmesos per 2 de més grans, vorlon i Ombres. Però en John i la Delenn al capdavant de les races joves els hi plantaran cara, amb el resultat que vorlon i ombres s'apartaran definitivament del camí de les races més joves. Paral·lelament al desenvolupament del conflicte, en Londo, en Vir i en G'Kar es troben a Centauri Primer. El narn hi és per que va ser capturat quan estava de viatge buscant en Garibaldi. El planeta és una base de les Ombres amb el vist-i-plau del boig de l'emperador Cartagia així és que en Londo, en Vir amb l'ajut en el moment adequat d'en G'Kar mataran l'emperador com també el Sr. Morden i així evitar que el planeta sigui destruït pels vorlon.

Emperador Cartagia

Amb la guerra acabada, en Michael Garibaldi sorprenentment deixa el seu lloc com a cap de seguretat i decideix treballar pel seu compte com un "proveïdor d'informació". Un dia comença a treballar per un tal William Edgars, un magnat de Mart, que està casat amb una antiga parella d'en Garibaldi. Mentre la relació entre en Garibali i l'Edgars es va fent més estreta, es torna cada vegada més agressiu amb en Sheridan i, finalment, abandona la Babylon 5.

William Edgars
A Minbari però també hi sorgeixen problemes. Una guerra civil esclata entre la casta guerrera i la religiosa. Per resoldre el conflicte, la Delenn se sotmet a un ritual on hi pot deixar la vida i que es pot veure per tot el planeta. En Neroon inesperadament la salva sacrificant-se ell dient que tot i haver nascut a la casta guerrera el seu cor es religiós. La guerra entre els minbari s'acaba establint de nou el consell gris format per 2 membres de la casta religiosa, amb 2 de la guerrera i 5 de la treballadora. 

Retornant al conflicte entre la Terra i Babylon 5, en Garibaldi traeix en Sheridan i ordena la seva captura i donat-lo a les forces d'en Clark. D'aquesta manera es guanya la confiança de l'Edgars i conèix els seus plans. En Garibaldi s'assabenta que l'Edgars ha creat un virus que és perillós només per als telèpates i del qual també en té la vacuna. Llavors inconscientment es troba amb en Bester el qual li explica els plans d'en William Edgars i per la seva banda, el psico-agent  li revela el que li va passar quan va ser segrestat per la nau de les Ombres a finals de l'any 2260. Al darrere de tot hi havia el Cos de Psico-experts, el qual el mateix Bester es va encarregar que reprogramessin en Garibaldi per proporcionar-li informació en el moment adequat. En Bester allibera en Garibaldi de la seva programació, i li permet recordar tot el que ha fet des de que va ser segrestat. Conseqüentment l'Edgars és assassinat pels psico-agents i la seva dona desapareix, però es reuneix amb en Garibaldi després del final de la Guerra Civil Terrestre. Ara en Garibaldi tot i la desconfiança i enuig  inicial del seus amics per motius obvis ajudarà els ajudarà a alliberar en Sheridan el qual es sotmès a tortura psíquica i física. Altre cop lliure, en John Sheridan retorna a la campanya per alliberar la Terra d'un règim totalitari del president Clark en una guerra curta però sagnant. Això culmina en el suïcidi de Clark i la restauració del govern democràtic. 

L'Aliança Terrestre acceptarà la plena independència de Mart i en John Sheridan dimiteix del seus càrrecs a  les Forces Terrestres per tal que així i hagi un armistici general a la tripulació de la Babylon 5. Ara bé, amb mediació de la Delenn,  la Lliga de Planetes No Alineats es dissol i reformant-se en l'Aliança Interestel·lar, amb en John Sheridan escollit com el seu  primer president i continuant amb el comandament dels Rangers, que han d'actuar com un equivalent galàctic de la pau de les Nacions Unides. Però la guerra ha comportat altres conseqüències una de molt dramàtica. Durant una de les batalles finals, la Susan Ivanova cau greument ferida, amb l'esperança de vida d'un pocs dies. En Marcus, enamorat de la Ivanova, farà el que sigui per salvar-la i troba el dispositiu de curació alienígena (apareix a la primera temporada per primer cop) que va ser utilitzat per reviure en Garibaldi a l'inici de la segona temporada, i l'utilitza per transferir la seva energia vital a l'Ivanova. El procés no es pot revertir. Perquè una persona per viure, l'altre ha de morir. La Susan davant d'aquest fet dramàtic, decideix abandonar la Babylon 5, i traslladada a un destructor, havent estat ascendida a Capitana de destructor per en John abans de la seva dimissió.
Per la altra banda el nou flamant president John Sheridan i la Delenn es casaran de camí cap a la Babylon 5, que provisionalment serà la seu de l'Aliança Interestel·lar fins que no s'acabi la seu permanent de Minbar.

La quarta temporada rep el nom de l'episodi 15 Ni rendició, ni retirada (No surrender, no retreat), moment en que davant de les últimes accions del president Clark, en John Sheridan decideix entrar en acció, i no aturar-se fins a fer-lo fora. 

Mencionar que l'últim episodi de la temporada es especial. En aquest observarem com es veu el llegat de la Babylon 5, dels seus protagonistes principals, com de la nova Aliança Interestel·lar, primer començant per una escena de principis de l'any 2262, després al cap de 100 any (2362), continuant pel cap de 500 anys (2762), al cap de 1000 anys (3262), i finalment al cap d'un milió d'anys, marc temporal en que es visualitzen les diferents escenes. 

La 5a i última temporada de Babylon 5 s'emmarca en l'any 2262. Els grans arcs argumental s'han tancat però ara veurem els primes passos de la nova Aliança Interestel·lar amb el president John Sheridan al capdavant. 

dimarts, 14 de maig de 2013

Mortadel·lo i Filemó. El cotxe elèctric

Títol: Mortadel·lo i Filemó. El cotxe elèctric (Mestres de l'Humor nº33)
Títol Original: Mortadelo y Filemón. El coche eléctrico
Autor: Francisco Ibáñez
Publicat per: Ediciones B, abril 2013.
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12€

En Mortadel·lo i Filemó tornen amb una nova aventura en la col·lecció Mestres de l'Humor d'Ediciones B. Aquest cop hauran de provar un cotxe elèctric el qual funciona amb una poció creada pel mateix professor Bacteri.


Tot comença amb en Mortadel·lo bevent-se la poció energètica per accident, i tot el que toca acaba electrocutat. Pobra la gent que es topi amb ell, però aquí no s'acaba al cosa. Quan toca provar el cotxe els dos membres de a TIA han de conduir un cotxe que sembla de joguina, ja per si seran la riota d'altra gent de la TIA però tot i ser petitó serà un perill o seran un perill per qui es trobin pel camí. De tornada a la seu de la TIA, resulta que l'ampolla on tenia més poció el professor Bacteri ha desaparegut, ja veiem doncs en Mortadel·lo i en Filemó voltant pel carrers amb un detector d'electricitat per trobar-la. Com és normal molta gent es trobarà amb perill si tenen indicis d'electricitat. Un cop troba la poció en el lloc més inesperat, toca tornar a provar un altre cotxe, ara si que ho és, però prove d'un circ, doncs ja us podeu imaginar que està ple de tot tipus d'artefactes que provocaran tot tipus de situacions d'allò més rocambolesques, posant en perill altre cop tant a ells mateixos com qui es trobin pels carrers. Finalment quan proven el cotxe elèctric definitiu, bé tampoc acabarà com es volia, ni com volien. I és que això dels cotxes elèctrics no es cosa que pugui funcionar amb pocions màgiques i menys creades pel professor Bacteri.

En aquesta nova aventura, d'accidentats els que vulgueu , i de bon humor també en tindreu.

diumenge, 12 de maig de 2013

L'urani de l'Alta Segarra

L'Alta Segarra i concretament Calaf havia estat territori d'explotació de lignit, un tipus de carbó. Però en el seu subsòl també hi ha un altre recurs energètic important. Des de ben petit, sempre he sentit que a sota els nostre peus s'hi troba urani, però es deia sense cap tipus d'importància. Si ni 'hi ha doncs mira, doncs res, que s'hi estigui. Sense voler-ne exagerar com si fos una llegenda urbana. I aquí s'acabava l'afer.

Però encara que els autòctons no li hem donat mai importància aquest fet últimament des del Novíssim Món, o sigui Austràlia, si que donen importància que al subsòl alt-segarrenc hi hagi urani.  Una empresa de l'illa-continent, Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, ha sol·licitat a la Generalitat permís per fer prospeccions a la recerca d'urani a la comarca segarrenca. Davant de la notícia, la organització cívica-política ecologista Els Verds-Alternativa Verda, pionera de l´ecologia política a Catalunya, ha fet pública la seva posició: 


1.- Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, ja va fracassar al intentar fer prospeccions d´urani a Salamanca i Extremadura per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes.

2.- Trenta sis anys després es repeteix l´agressió a Calaf, quan la Junta de Energía Nuclear (JEN), el setembre de 1977, va sol·licitar una gran extensió de la comarca per l´exploració i explotació de minerals radioactius. 



El 17 de març de 1979 el BOE va publicar quatre decrets pels quals es declaraven zones de reserva provisional a favor de l´Estat per a la investigació de minerals radioactius en territori català en una extensió total de 777.330 hectàrees; la Zona 46 de Calaf amb 339.660 ha., la més gran; la Zona 51-Olot, amb 286.470 ha.; la Zona 52-Centelles, amb 75.600 ha. i la Zona 67-Terrassa amb 75.600 ha.

El 7 de juny de 1979 es varen constituir dos consorcis internacionals per l´exploració i explotació de minerals radioactius negociats amb les multinacionals nord-americanes Chevron i Exxon. El de Catalunya estava configurat per la JEN i la Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) en un 40%; la Promotora de Recursos Naturales en un 20% i la Chevron Resources en un 40%.



El 26 de maig es va crear la Coordinadora d´Ajuntament per una Moratòria Nuclear (CAMON), integrada per tots els ajuntaments afectats per aquests decrets. Es varen organitzar manifestacions amb la presència de dotzenes de milers de persones; actes informatius i suport de personalitats com els del poeta Joan Oliver/Pere Quart, Comitè Antinuclear de Catalunya, revista "Userda" i comitès anti-urani organitzats a cada comarca. Una comissió de científics independents va assessorar a la CAMON i documentà els perills de les mines d´urani (veure ‘Catalunya sota el perill de l´urani’, Oriol Cabré, Pere Carbonell, Josep Puig i Santiago Vilanova, Edicions 62, 1981. Edició retirada del mercat!). 



3.- L´Estat espanyol no ha retirat aquestes reserves i durant la transició el Parlament català no ha exigit el seu derogament.

4.- Els estudis efectuats per la comissió científica de la CAMON va demostrar els greus efectes que les prospeccions i les futures explotacions d'urani tindrien per l´entorn i la salut de la població, especialment per la contaminació radioactiva de les aigües i de l´atmosfera provocades pel radó, gas radioactiu, que es produeix en la trituració de la pechblenda i la uranita, associades a materials carbonífers, i la utilització d'agents àcids per la concentració de l´urani. 



5.- El Departament de Territori i Sostenibilitat i la seva Direcció General de Qualitat Ambiental davant la sol·licitud de Minera del Río Alagón no manté cap posicionament i guarda silenci. Com en el cas del "fracking" el Govern Mas amaga el cap sota l'ala. Deixar que multinacionals energètiques hipotequin el territori català seria fer un flac servei al futur Estat català. Si s´autoritzen aquestes prospeccions d´urani serà com retornar al franquisme i a les accions autoritàries dels militars de la JEN i dels seus aliats.


En conseqüència:
1.- Denunciem el silenci del Govern Mas sobre les intencions de l´Estat espanyol i de la multinacional Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, de introduir la mineria de l´urani a Catalunya.

2.- Aquesta complicitat té clara relació amb la postura de CiU a favor d´un Estat català nuclearitzat i d´acceptar que les elèctriques Endesa i Iberdrola allarguin la vida útil de les centrals d´Ascó i Vandellòs a més de 40 anys.

3.- Exigim que el Govern i el Parlament declarin el territori català lliure de l´extracció de combustibles radioactius i fòssils. 



Aquest comunicat el subscriuen també: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear; la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn) de l´Assemblea Nacional Catalana; l’Associació Una Sola Terra i l´Associació Dia de la Terra.
Territoris afectats

L’empresa Minera del Río Alagón S.L, filial espanyola de la multinacional Berkeley Resources Limited, està interessada en els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana (els vuit administrativament Anoia),  també La Molsosa (administrativament Solsonès). Els municipis contemplats als plans de l’empresa han rebut una carta de la Direcció General de Qualitat Ambiental –pertanyent al Departament de Territori i Sostenibilitat- per tal que puguin presentar a·legacions al projecte.

El Departament s’encarregarà d’avaluar l’impacte ambiental del projecte i han assegurat que 'es buscarà el consens i no s’admetrà cap pràctica que vagi en contra dels interessos del territori'.

 http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1368214798.png

La resposta dels municipis afectat no s'ha fet esperar. Volen declarar-se territori lliure d'explotacions mineres de minerals radioactius. Els ajuntaments d'aquests municipis tenen previst presentar o ja han presentat en els seus respectius plens mocions on declaren el seu rebuig absolut a aquest tipus d'explotacions.

Respecte les al·legacions, tot i que tots els ajuntaments ja ho han fet o tenen previst de fer-ho en els propers dies, la majoria considera que 'no té sentit haver de presentar al·legacions quan la seva voluntat real és oposar-se completament al projecte, i no pas modificar-lo'. Consideren que la Generalitat també hauria d'estar-hi en contra.

Des d'Anoia Diari, s'ha recollit l'opinió d'alguns dels alcaldes del municipis afectats. 
La pressió popular serà clau, segons els alcaldes
 
Tots els alcaldes coincideixen en dir que és molt important que davant d'aquest tema tot el territori vagi unit. L'oposició popular és clau per a fer front al problema, afirmen. Així recorden que Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, ja va fracassar quan va intentar fer prospeccions d'urani a Salamanca i Extremadura per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes. Ara esperen que l'oposició popular sigui suficient per aturar el que consideren serà una agressió al territori. 'Ens fa por que l'empresa hagi triat l'Alta Segarra perquè és un territori amb una densitat de població baixa, preveient una escassa resistència popular', ha expressat l'alcalde de Sant Martí de Sesgueioles, Jesús Torrens.

De Solà, alcalde de Pujalt, considera que aquestes prospeccions que han sol·licitat 'van sobre segur, ja saben que hi ha urani, perquè ja es van fer sondejos als anys 60 i 70 que així ho van determinar. L'empresa sap el que busca'. El setembre de 1977 la Junta de Energía Nuclear (JEN), va sol·licitar una gran extensió de la comarca per la prospecció i posterior explotació de minerals radioactius.
Jesús Torrens alcalde de Sant Martí Sesgueioles: 'no donarem cap llicència d'obres'
Torrens ha explicat que el seu ajuntament només ha presentat una única al·legació a través de la qual es declaren en contra del projecte: 'fer al·legacions concretes corregint alguns aspectes del projecte és com acceptar que aquest pot tirar endavant. Des del municipi no volem facilitar-los la feina, i per part nostra no donarem cap llicència d'obres en cas que aquesta empresa l'hagi de necessitar'.

Antoni de Solà, alcalde de Pujalt: 'Hem d'aconseguir que la Generalitat s'hi posicioni en contra'
Aquest dijous el seu municipi ja va presentar una moció a través de la qual declaren el seu rebuig a que es duguin a terme al municipi aquest tipus d'explotacions mineres. 'estem en contra que es faci aquest tipus d'activitats econòmiques en el territori que són perjudicials des d'un punt de vista de l'impacte mediambiental, paisatgístic, i pot tenir conseqüències sobre la salut. Tampoc valorem que les possibles repercussions econòmiques positives que podria sobre el territori amb la creació de llocs de treball. Això seria pa per avui i gana per demà, ja que aquest tipus d'explotacions tenen una durada determinada que en acabar ens deixaria sense llocs de treball, i amb un entorn destrossat que no serviria per a fer-hi res'.

Francesc Duocastella, alcalde de Prats de Rei: 'Ens oposem frontalment al projecte'
L'Ajuntament de Prats de Rei aprovarà una moció de rebuig en el proper ple del 20 de maig i també es declararà en contra del projecte. El seu alcalde, Francesc Duocastella ha declarat que a Prats de Rei no volen 'aquest tipus d'instal·lació que a més de causar un greu impacte sobre l'entorn, pot suposar problemes de salut pels seus habitants'.

Montserrat Noguera, alcaldessa de Sant Pere Sallavinera: 'No volem aquest impacte sobre el nostre territori'
Des de l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera també s'aprovarà una moció de rebuig al projecte en el proper ple, i s'estan preparant les al·legacions que tenen la intenció de frenar aquestes prospeccions: 'no volem aquest impacte tan bèstia sobre el nostre territori i la seva gent'.

Calaf es declara 'territori lliure d'extracció de combustibles fòssils i radioactius'
L'Ajuntament de Calaf va aprovar el passat 26 d'abril una moció on es declarava el municipi 'territori lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius'. El document declara Calaf com a territori lliure d’extracció d’aquests materials, sigui quin sigui el mètode utilitzat —explotació a cel obert, fractura hidràulica o d’altres que puguin significar cap mena de risc per a les persones o el medi ambient.

Així mateix, la moció insta la Generalitat a arxivar la tramitació dels diversos permisos sol·licitats amb aquest objectiu, i demana al govern català que declari tot el territori de Catalunya com a zona lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius. Igualment, se sol·licita al govern espanyol que prohibeixi la utilització de la tècnica de fractura hidràulica o fracking, tal com ja han fet països com França o el Regne Unit.
 
L'urani

És l'element químic més pesant d'origen natural que es troba sobre la Terra. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani-238, urani-235 i urani-234 . De cada gram d'urani natural el 99'28 % de la massa és urani-238, el 0'71% és urani-235 i el 0'005% és urani-234. La proporció entre urani-238 i urani-235 és la mateixa a tota la Terra.
L'urani es troba a la Terra des de la seva formació, repartit en molt petites quantitats al sòl, especialment a les roques, i també a l'aigua, sempre combinat amb altres elements. Es troba en una mitjana de dos a quatre parts per milió a l'escorça terrestre, sent quaranta vegades més abundant que la plata, per exemple.

L'urani en qualsevol de les seves formes (natural, enriquit o empobrit), en ésser un metall pesant, posseeix una certa toxicitat, podent afectar el sistema renal, depenent els efectes de la quantitat incorporada a l'organisme. A més l'urani, per la inestabilitat del seu nucli, presenta radiotoxicitat. L'exposició directa a la radioactivitat de l'urani, en nivells prou importants, pot causar la síndrome de les radiacions aguda.
Pel que fa al medi ambient, l'activitat dels humans amb urani és font de contaminació radioactiva, que compren les fases de mineria, purificació, processat i dipòsit dels residus.


divendres, 10 de maig de 2013

TMNT: Las Tortugas Ninja vol. 2

Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles #7 a 10 USA, TMNT: Donatello, TMNT: Michaelangelo i TMNT: Leonardo
Autors: Kevin Eastman i Peter Laird
Publicat per: Norma Editorial, març 2007.
Format: Rústic, 232 pàgines, B/N + 8 Color
Preu: 15€

Finalitzat el segon volum de les TMNT. Comencem el volum tancant l'arc argumental del viatge especial de les Tortugues i acabem el volum amb el retorn de l'arxienemic dels nostre ninja mutants. A més en Mike, en Don i en Leo tindrà el seu propi capítol, tal com en Raph el el va tenir al primer volum.

En al ressenya del primer volum no ho vaig comentar però per seguir els fets i la cronologia del còmic original segueixo la Viquipèdia pròpia de les Tortugues Ninja: la Turtlepedia. Per aquí, revisant l'ordre dels capítols veiem que divergeix respecte l'ordre presentat al volum. Pel que en principi ha de ser l'ordre correcte és el següent:  #7, Mike, #8, Don, #9, Leo, #10. 

Sigui com sigui, tot seguit us poso un breu resum dels corresponent capítols tal com surten ordenats al volum.

Número 7: Les Tortugues i tres triceratons són transportats al TCRI, allà després de la confusió incial amb els altre extraterrestres, i en deixar fora de combat els triceratons, la resta a través de l'Splinter entren en raó, recuperant l'origen dels mutants, essent el mutagen dels extraterrestres. Les forces de seguretat de la ciutat i l'exercit han envoltat l'edifici amb la intenció d'entrar-hi. A contra-rellotge, arreglen la màquina de translocació, teletransportant tot déu al planeta dels extraterrestres. Segons després els humans entren a la sala però ja no hi ha ningú i poc hi fan ja que falten 5 minuts per l'autodestrucció. Les Tortugues i l'Splinter són retornats a la Terra just al bany de l'April.

Capítol especial Donatello:  Kiriby y el cristal mágico: En Donatello coneix a en Kirby el qual amb gràcies a un cristall tot el que dibuixa esdevé real durant pocs minuts, però una cosa no va desaparèixer una mena de portal, el qual els dos els travessen i van a parar a un altre món. Però degut a una sèrie de fets, només en Don tornarà al món "real".

Número 8: En aquesta nova aventura les Tortugues accidentalment per culpa d'un disputa de parella realitzaran un viatge temporal a l'època dels dinosaures. Per sort tot i passar força temps en aquell espai temporal, retornaran al seu temps.

El capítol original tenia la col·laboració de Dave Sim aportant-hi el seu personatge Cerebus. Suposo que per qüestió de drets, en llicenciar l'obra fora dels EUA, s'ha hagut s'ha hagut de redibuixar el capítol d'aquí que en Cerebus no aparegui en aquesta edició.  

Número 9 El traspaso (dibuix de Michael Dooney): Aquesta història correspon a un flaixbac. L'Splinter i les 4 Tortugues preadolescents han d'ajudar a un jove japonès de Nova York, últim descendent del clan samurai Gosei.

Capítol especial Michaelangelo:  Los alienígenas de la Navidad: En Michaelangelo surt a fer una volta a la Nit de Nadal. Durant els transcurs es farà amic d'un gat, que anomenarà Klunk, i tindrà la missió de portar unes joguines a un orfenat.

Capítol especial Leonardo: Donde las dan... ¡Las toman!: És la Nit de Nadal, en Leo ha sortit a fer exercici mentre els altres preparen els ornaments i el sopar. En Leo però es troba amb els soldats del Peu. Tot estar sol s'en surt força bé, i els va perseguint, i van a parar un descampat, allà però es retroba amb l'Schredder qui es pensaven que havien aniquilat. Els Peu retornen a en Leo a ca l'April malferit com un avís i advertència.

D'aquest volum cal remarca les diferencies de dibuix que hi ha entre les escenes d'en Leo, amb molt més detall i de tematica més fosca, que les altres més senzilles. Diferenciant molt el context en que es troben els personatges. 

Número 10 El compañero silencioso: Encara amb la sorpresa d'en Leo malferit i havent pronunciat el nom Shredder, de cop i volta apareixen més ninja del Peu, iniciant-se una batalla al pis d'en Leo. Desfent-se d'uns però apareixent d'altres, el pis va quedant destrossat i baixen a la botiga. Allà però els espera l'Shredder en persona i més ninja però també hi ha en Casey Jones que ajudarà les Tortugues. La batalla estan intensa que l'edifici s'incendia. Alguns cotxes de policia ja han arribat a lloc, i per tant la retirada és imminent, tant pels uns com pels altres. Les Tortugues amb en Leo malferit, el mestre Splinter, l'April i en Casey després de contemplar com la casa de l'April es crema, es dirigeixen amb cotxe i remolc cap a Northampton.

dimecres, 8 de maig de 2013

Torpedo vol.2

Títol: Torpedo vol. 2
Títol original: Torpedo 1936
Autors: Enrique Sánchez Abulí (Guió) i Jordi Bernet (Dibuix)
Publicat per: Ediciones Glénat, desembre 2007
Format: Rústic, 144 pàgines, B/N
Preu: 15€





Tornem amb les aventures de plom i sang d'en Luca Torelli alies Torpedo, l'assassí que ens cau simpàtic del còmic de sèrie negra.

Aquest segon volum recull els següents àlbums següents: L'art de rematar, Sing-sing Blues i Sou de por. Aquest últim consta d'una sola història més llargues que les altres.

  • L'art de rematar. Recopila: L'art de rematar; Toca-la un altre cop, Sam...; La dama de les escletxes; Tic-tac; Rascal.
Comencem amb una feina d'en Torpedo en que haurà de rematar un personatge amb més vides que un gat. També ens retrobarem amb dos velles "amistats" d'en Torpedo, d'una se'n desfarà, l'altra se n'escaparà.  En Rascal ara és l'ajudant d'en Luca però hi va haver un moment que tenia la missió de matar-lo. En sabrem els motius.

  • Sing-sing Blues. Recopila: Sing-sing Blues; Més crua serà la caiguda; Miami Bitch; West Sad Story; i Dos homes i un disbarat
En Torpedo passa un parell de mesos a la presó on hi farà "amistats". En Rascal enganxa a en Luca per salvar un boxejador. Tot i que normalment se'n surt força aprofitar-se de les dones, en algun cas, la cosa se li pot girar en contra. Ara bé els ganivetades que pugui rebre no el faran canviar de fer.

  • Sou de por
En Luca Torelli realitza una feina de contraban d'alcohol on en principi hi hauria sortint guanyant força calés, però no to anirà com hauria d'anar, ara bé com acostuma a passar deixarà un rastre de víctimes.

diumenge, 5 de maig de 2013

El I Simposi de la Segarra històrica reivindica el retrobament de l’autèntica Segarra

Un centenar d’assistents, provinents d’una vintena d’entitats dels territoris de la Segarra històrica, es van reunir dissabte 4 de maig al castell dels comtes de Santa Coloma de Queralt dins el I Simposi de la Xarxa Sikarra 

Taula rodona amb representants de cinc entitats de la Xarxa Sikarra. Autor: Jaume Moya

Organitzat des de la coordinadora d’entitats englobades dins la Xarxa Sikarra i amb l’Associació Cultural Baixa Segarra i l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt com a amfitriones, dissabte 4 de maig va tenir lloc el primer simposi d’entitats de la Segarra històrica. L’acte va començar amb un torn d’informacions sobre els vincles que uneixen un territori que es troba avui fragmentat entre cinc comarques administratives, partint dels elements geogràfics, literaris, paisatgístics i històrics comuns. El geògraf Guiu Sanfeliu, del Grup de Recerques de les Terres de Ponent va exposar aquesta unitat, tradicionalment dividida per fronteres administratives, eclesials i judicials, i Albert Turull, President del Fòrum l’Espitllera, va llegir el manifest que insta a les entitats a preservar i potenciar la identitat segarrenca dels territoris i a les autoritats regionals i nacionals a reconèixer aquest marc identitari i a actuar en conseqüència. A continuació, representants de l’associació La Sitja de Calaf i de la Fundació Tekhnikós de Verdú van exposar el mapa de recursos pel desenvolupament de la Segarra i, per la seva bada, SomSegarra.cat, de Torà, va presentar la seva web, eina interactiva de comunicació i projecció del col•lectiu.

En una segona part, una taula rodona va presentar i debatre els aspectes de paisatge, agricultura i ramaderia, medi ambient, turisme i cultura que es consideren estratègics pel futur de la Segarra, amb intervencions a càrrec de representants de la Unió de Pagesos, el Grup de Defensa del Medi Natural, la Fundació Quer Alt, l’Associació pel Desenvolupament de la Vall del Corb i el Fòrum l’Espitllera. Durant el debat, es van manifestar la preocupació per l’abastiment i la qualitat dels recursos hídrics, els projectes agressius pel medi ambient i la salut com les prospeccions d’hidrocarburs o d’urani, els efectes del Canal Segarra – Garrigues i les repercussions sobre el paisatge i la natura de les pràctiques agràries.

La jornada va finalitzar amb una trobada d’entitats de cultura popular, amb participació dels geganters i grallers de Cervera i de Santa Coloma, una romescada a càrrec dels Amics del Romesco de Santa Coloma i una visita guiada pel patrimoni de la capital de la Baixa Segarra. A banda de les ponents, també hi van assistir representants del Centre Municipal de Cultura de Cervera, l’Associació cultural Sigarra dels Prats de Rei, la coordinadora Seny Major de Cervera, l’Associació el Trill d’Anglesola, l’Associació Espai Llobregós de Torà o la Fundació Jordi Cases i Llebot d’Hostafrancs, entre d’altres.

Les entitats reunides dins la Xarxa Sikarra van enfortir els seus llaços i van emplaçar-se mantenir un contacte permanent que doni continuïtat al seu impuls en forma no sols d’intercanvis de materials i d’informació, sinó també d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus, i a impulsar els estudis sobre la Segarra com a àmbit territorial d’ampli abast, en la línia de la posada en valor de la identitat com a element sociocultural de futur i en el marc de la redefinició i el reconeixement de Catalunya com a estat lliure i sobirà.


Font: Som Segarra 

divendres, 3 de maig de 2013

¿Dónde está el guionista?

Autors: Andrés Palomino (guionista) i Àlex Roca (dibuixant)
Publicat per: Dibbuks, abril 2013.
Format: Cartoné, 128 pàgines, Color
Preu: 16€

En l'esglaó més baix de la cadena tròfica televisiva i ha un tipus d'individu que es diu guionista. Guionista, oooh! Sí, el guionista és aquell que es menyspreat, que és ignorat, que és humiliat, però compte, són de vital importància. 
 Sí, és l'esglaó més baix, però sense ells que serien els programes televisiu de la nit. Ja us ho dic, jo res? Que dirien els tan aclamats presentadors de programes televisius nocturs? Res. Que seria un edifici sense fonaments? Res. I tornant a les cadenes però les del món natural, que seria la mateixa Terra, sense l'existència de microorganismes? Res, seria un mont mort. Doncs ja ho veieu la importància vital que tenen els guionistes.

Aquesta importància ens l'han volgut mostrar dos grans artistes d'aquest món: el dibuixant, animador, il·lustrador i no sé que més Àlex Roca amb la companyia justament d'un entès en el tema, el guionista Andrés Palomino. Sí, lectors, han unit les seves forces crear un llibre de tires còmiques per mostrar-nos les peripècies de dos entranyables i simpàtics guionistes, que treballen per un maligne i desgrat  presentador de televisió. ¿Dónde está el guionista? a part de ser el crit en llengua castellana dels malignes presentadors o afins quan el programa no acaba de rutllar també és el nom d'aquest aclamat llibre, d'aquest best-seller.

¿Dónde está el guionista? abans de ser un llibre, era i encara és un webcòmic homònim. Justament el llibre recull les tires que hi han estat publicades més d'altres de noves. Tot combinat, malgrat que per si, algunes tires siguin per les seves pròpies característiques autoconclusives, hi veiem però un fil argumental, un fil temporal que flueix en tot el seu conjunt. Els protagonistes com ja he dit són guionistes, dos, en Kowalski (K-O-W-A-L-S-K-I) i l'Andy, que no és el del Lucas (Broma més que gastada, però la volia fer), que fan els guions pel programa "El Show de Midas", presentant pel malèfic Larry Midas. Tot i l'excelent feina dels dos xicots, mai i quan dic mai, el egocentric Midas els agrairà la feina que fa. Dit d'una altra manera i com he anat dient: En Midas no fora res sense els fonaments d'en Kowalski i l'Andy.  

Escrivit aquests línies, m'he preguntat: Això dels còmics amb dos autors és com els casaments. I tú per qui hi vens, pel nuvi o la nuvia? Per qui compres el còmic, pel guionista o pel dibuixant? Doncs si fins ara havia reivindicat el paper del guionista, ara toca i específicament pel meu cas reivindicar, el dibuixant. Sí senyor, m'he comprat el ¿DEEG? per la coneixença "comicatera, tentaclera i saloneracomiquera" amb l'Àlex Roca. I ara a través d'aquest matrimoni comicaire, he pogut fer coneixença amb l'Andrés. 

Com heu anat veient, és una obra totalment recomanable, on hom passarà bones estones amb humor i rialles. 

Kowalski, Andy, endavant i força, teniu tot el meu suport!!!

dimecres, 1 de maig de 2013

TMNT: Las Tortugas Ninja vol. 1

Títol original: Teenage Mutant Ninja Turtles #1 a 6 USA i TMNT: Raphael
Autors: Kevin Eastman i Peter Laird
Publicat per: Norma Editorial, gener 2007.
Format: Rústic, 260 pàgines, B/N + 16 Color
Preu: 15€

Després de l'entrada explicant la meva relació personal amb les Tortugues Ninja, toca començar a ressenyar el seus còmics, els originals de Kevin Eastman i Peter Laird. Cal dir que els Tortugues originals respecte les de la primera sèrie animada, la que tinc com a referència, poc tenen a veure. El públic de les primeres es de caire més adult, a diferència de les segones que va dirigit a un públic més aviat infantil, cosa que ho podem veure a nivell gràfic ja que hi predomina els tons foscos. Una altra diferencia entre els dos productes és el fet el còmic en ser en blanc i negre, en segons els casos es complicat diferenciar quina Tortuga és quina. I és que els colors identificatius de cada adolescent mutant és propi de la sèrie animada. Fixeu-vos en la portada d'aquest primer volum on les cintes de cada tortuga son vermelles.

A nivell argumental tot i la característica ninja dels protagonistes, els quals han estat per matar, no per fer caricies, també hi ha elements propis de la ciència ficció com robots assassins, extraterrestres i viatges interplanetaris, i tot el que els seus creadors se'ls hi passés pel cap. Amb el breu resum que hi ha continuació ha ho anireu veient.

Número 1: La història comença quan les Tortugues Ninja fan la seva primera sortida nocturna, deixant pel terres membres dels Dragons Purpures. Quan els mutants tornen al seu cau a les clavegueres, el seu mestre, l'Splinter els hi explica el seu origen. En remontem any rere, l'Splinter era només una rata, mascota de Hamato Yoshi, un ninja membre del Clan del Peu, i la rata copiava els moviments que feia el seu mestre entrenant-se. En Yoshi i un altre membre del clan, l'Oroku Nagi estaven enamorats de la mateixa dona, la Tang Shen, qui va preferir en Yoshi. Engelosit en Nagi, va anar a casa de la parella on va fer mal a la noia, en arribar en Yoshi, en veure el panorama es va enfadar tan que va matar en Nagi. Degut els deshonor de matar un company del Clan del Peu, la parella fuig i se'n va a Nova York, a Japó però el germà petit d'en Nagi, l'Oroku Saki es promet venjar son germà, i un cop ja ha esdevingut adult, el Clan del Peu l'envia a Nova York on crearà una branca del clan ninja, i es farà conèixer com a Shredder. Arribarà el dia en que en Saki trobarà on viu la parella i els matarà, però durant el combat la gabia on viu l'Splinter es trencarà i serà alliberat. A partir d'aquí la rata viurà pels carrers de la ciutat.

Un dia, l'Splinter serà testimoni d'un accident viari. Un home cec trasvessava el carrer, quan un camió s'hi acosta, un jove salva l'home, però amb el cop de volant del camió, s'obren les portes posteriors, en surt disparat un flascó el qual rebota al cap del jove, i d'aquí va rebotant pel carrer fins a impactar a una peixera que un nen porta on hi ha 4 tortugues. La peixera es trenca i tortugues i flascó cauen a les clavegueres. Resultat el flascó es trenca del qual en surt un moc verd i les tortugues en queden impregnades. L'Splinter que hi havia baixat, en agafar les tortugues també en queda impregnat. L'endemà els 5 havien crescut considerablement, i amb el pas del temps, anirien adoptant forma humanoide, essent bipedes, amb la capacitat de parlar, intel·ligents, i l'Splinter entrenaria els tortugues en les arts ninja que havia aprés d'en Yoshi. Així van neixer les Teenage Mutant Ninja Turtles, Les Tortugues Ninja, Mutants i Adolescents.

L'Splinter els hi encomana una missió, derrotar l'Oroku Saki, l'Shredder. Després de desafiar-lo, les quatre Tortugues i el temible Shredder es troben cara a cara, però tot i que el malvat ninja hi va amb els seus ninja del Clan del Peu, les Tortugues els derroten. El seu enemic acaba mort per una explosió provocada per ell mateix.

Si feu memòria, notareu les diferències amb la sèrie respecte els orígens del mutants. Breument, a la sèrie en Saki para una trampa a en Yoshi qui no pot reverenciar-se al líder del clan, i es veu obligat a marxar. A Nova York, viu a les clavegueres i un dia es troba amb quatre tortugues envoltades d'un moc, les quals adoptaran forma humanoide pel contacte amb l'humà, i en Yoshi que havia tocat una rata, adopta aquesta forma. Així doncs és en Yoshi qui esdevé l'Splinter.

Número 2: Un cop havent derrotat l'Shredder, les Tortugues i l'Splinter es queden sense objectiu, però una nova amenaça. El Doctor Baxter Stockman ha creat una sèrie de robots anomenat Mousers (No recordo el nom en català) el quals serviran per eliminar les rates de Nova York, però l'April O'Neil, la seva ajudant, descobreix els veritables, aconseguir grans sumes de diners mitjançant els mètodes que sigui, i es veu amenaçada pel doctor. En la seva fuga, perseguida pels Mousers, es topa amb les Tortugues que la salven, caient desmaiada pels esdeveniments. Al cau de les Tortugues, en despertar-se, l'Splinter li explica qui són ells 5. Tornen al laboratori, on derroten l'Stockman no sense avisar abans els Mousers per que vagin tots cap allà, i en l'últim moment entre en Donatello i l'April aconsegueixen desconnectar tots els Mousers.

Número 3: Seguidament retornen cada uns a casa seva. Un cop al cau, les Tortugues el troben tot destrossat i el mestre Splinter no hi és. Es posen en contacte amb l'April, la qual els hi ofereix allotjament, i els va a recollir al punt de trobada amb la seva furgoneta, però fins a casa de la noia, es veuran immersos en una persecussió policial, ja que aquests han confós la furgoneta per una altra. Finalment aconsegueixen arribar a casa de l'April on cauen adormits.
A l'epíleg d'aquest número, se'ns explica que li passa a l'Splinter. Estava tranquil a a casa quan apareixen 4 Mousers. Els derrotar queda ferit, marxa del cau però llavors es rodejat per més d'ells, però inesperadament marxen (quan l'Stockman els crida que vagin cap al laboratori). Erra pels túnels fins que apareix una gent que sentint-lo parlar els salven, són membres del TCRI. En despertar-se es troba en un llit, curat, quan intenta marxa del lloc, en passar per davant d'una habitació, veu que la gent en realitat són robots controlats per una criatures similars a cervells.

Capítol especial Raphael: Yo, mí, conmigo: En una sortida per calmar-se després d'esbatussar-se amb en Michelangelo, en Raphael voltant pels carrers coneix un paio que va d'heroi però que també se'n va de l'olla, en Casey Jones, després d'una llarga baralla entre ells dos faran una treva i una certa amistat.

Número 4: Preocupats per on deu ser el seu mestre, decideixen canviar d'aires i fer una sortida nocturna.  Voltant es troben rodejats per membres del Clan del Peu que volen venjar-se, i un cop derrotats, les Tortugues es troben cara a cara amb l'Edifici del TCRI, les quals les lletres estaven escrites al flascó del mocs mutàgens i que encara conserven. L'endemà, les Tortugues Ninja hi tornen per esbrinar sobre per que són el que són i s'hi infiltren. Buscant habitacions, en una per casualitat hi troben el seu mestre en animació suspesa en una màquina, però en voler-lo treure'l arriben els extraterrestres dins el seus robots, i comença la batalla. En el transcurs i en trobar una possible sortida, les Tortugues s'enfilen a una mena de plataforma i accidentalment en Michelangelo activa una la màquina de la plataforma, i llavors els 4 germans envoltats per una llum desapareixen.

Número 5: Les Tortugues han estat teletransportades a la ciutat de Peblak, al planeta D'Hoonib. Allà salven un robot d'uns soldats que resulta ser en realitat un científic, en Honeycutt, el qual per accident la seva ment va ser transferida al seu robot, i a més a més posseeix la clau per tal que les Tortugues puguin tornar a la terra, però aquesta clau, la tecnologia de translocació, també és el motiu pel qual és perseguit, ja que es pot fer utilitzar com a arma, tant pels soldats com pel triceratons, uns triceratops humanoides, els quals el capturen i se l'emporten a la seva nau, marxant del planeta. Les Tortugues però aconsegueixen entrar també a la nau.

Número 6:  Arriben al planeta Triceraton, on el seu Primer Líder vol persuadir en Honeycutt per tal que faci l'arma. Per fer-ho, un cop capturades les Tortugues, les quals les troben a la nau, les envia a una arena de combat, on lluiten i guanyen els seus contrincants, i seguidament alliberen en Honeycutt i agafen el Primer Líder com a ostatge per tal de facilitat la fugida, però en el transcurs d'aquesta el Líder es mort, i quan les Tortugues i en Honeycutt es veuen rodejats pels triceratons, són envoltats per una llum i Tortugues, Honeycutt i alguns triceratons desapareixen.