dimecres, 29 de juny de 2016

Miniblogger. Consells pràctics per sobreviure a la blogosfera

Autora: Georgina Gerónimo
Publicat per: Panini Comics, abril de 2016
Format: Cartoné, 104 pàgines, Color
Preu: 15€

Tal com ja he comentat amb anterioritat, Panini Comics, sota el segell Evolution Comics,  ha recollit el testimoni d'Edicions de Ponent en publicar l'obra del guanyador de la segona ronda de la Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic. La guanyadora de l'edició del 2015 és la Georgina Gerónimo i la seva obra és Miniblogger. Consell pràctics per sobreviure a la blogosfera.

A Internet, hi ha un munt de blogs i perfils de xarxes socials, crec que principalment Instagram i Youtube, que tenen com objectiu que el seu usuari es promocioni i es faci conèixer àmpliament pel mon digital, i amb la conseqüència que aquest reconeixement es traslladi al món real, amb els seus respectius beneficis, que acostumen a ser econòmics. Aquest és el cas d'aquesta història on l'anomenada Miniblogger, que igual a molta d'altra gent, vol triomfar al món real penjant a Instagram, els vestits i modelets que porta en cada moment del dia, per així tenir molts i molts seguidors, i d'aquesta manera aconseguir l'atenció de les marques de roba.

Aquest no és el meu cas, el qual és totalment aliè  per mi. Aquest blog és un calaix de sastre, des de ressenyes de còmics, llibres o sèries, a reivindicacions comarcals. Les xarxes socials, el Twitter principalment, doncs em serveix com a mitjà divulgador, i els seguidors que pugui tenir, o bé els tinc per coneixença o bé per que els interessa que el vaig publicant, i benvinguts que hi són. En conclusió: és una distracció, no pas una eina de treball per treure un benefici material.

En tot cas, Miniblogger, és una història entretinguda i amb humor, que et permetrà conèixer de manera senzilla mons diferents alts teus, com els blogs de moda, on de cap altra manera t'hi endinsaries. I potser tot el contrari, ja tenint un embrionari interès en aquest món, a partir de la seva lectura decideixes que sigui el teu primer manual, per tal de triomfar en la teva vida.

dijous, 23 de juny de 2016

La casa

Títol: La casa
Títol original: La casa
Autor: Paco Roca
Traducció de: Tina Vallès
Publicat per: Astiberri Ediciones, abril de 2016
Format: 136 pàgines, cartoné, color
Preu: 16€




Aquest passat abril ens va arribar una nova obra d'en Paco Roca en català, La casa. Si una cosa sap fer molt bé l'autor valencià es traslladar la vida quotidiana, allò que ens passa el dia a dia, al format de novel·la gràfica.

Tal com diu el propi títol de l'obra, és una casa l'element conductor de la història però també és també una protagonista d'aquesta. Tres germans es reuneixen un any després de la mort del seu pare a la casa d'estiueig de quan eren petits, i que juntament amb el seu pare la van anar construir, sent molt important per ell. Ara els tres han pres la decisió de vendre-la, però això, decideixen arreglar-la, però en la seva estada a la casa, per fer les pertinents obres, s'aniran trobat detalls, petits coses que els suposarà recordar els vells temps i sobre tot recordar la relació que tenia cada un d'ells amb el pare, i sobretot la importància que va tenir la casa en la vida del progenitor. D'alguna manera se n'adonen que la casa també forma part de la seva pròpia vida, de la seva essència, del qui són.

També es un petit reflex a totes aquelles famílies de classe mitjana que al seu dia, tenien la il·lusió de tenir una segona residència, en la qual hi van destinar gran part del seus estalvis, els seus esforços i suor.

És una història que sense cap mena de dubte ens hi podem sentir identificats en el moment, que igual als tres germans protagonistes, hem de gestionar i decidir que fer amb els béns que el familiar difunt ha deixat: que guardar, que llançar, i en el cas d'un habitatge com el de l'obra,que fer-ne, sobre tot per que els lligams que tindrem amb aquest, l'habitatge, possiblement seran igual de forts, que els que tenia el seu propietari, el nostre familiar. En conclusió, cada un de nosaltres, els lectors, llegirem i viurem La casa d'en Paco Roca segons les nostres pròpies experiències familiars.  

dimecres, 22 de juny de 2016

El Fòrum l’Espitllera proposa als ajuntaments de la Segarra històrica que dediquin un espai públic a Sikarra

La iniciativa té per objectiu difondre Sikarra, origen del topònim Segarra, que identifica un territori avui repartit entre tres províncies, i s’ha obert a la participació d’entitats socials i culturals de la Segarra històrica 

 


L’any 2011 el Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot van adquirir, en una subhasta pública a Barcelona, un exemplar de moneda ibèrica de finals del segle III aC, avui conservada i en exposició pública al Museu Comarcal de Cervera, amb la inscripció Sikarra en el seu revers, que representa la confirmació documental que el nom propi Segarra, antigament Sigarra, és d’origen ibèric. Aquesta inscripció, Sikarra, és un dels vestigis més antics de topònims de Catalunya.

D’un temps ençà, ambdues entitats hem encarat l’objectiu de donar la màxima difusió a Sikarra, la ciutat ibèrica i la seva moneda, i molt especialment a la imatge del seu revers, dos cavalls units pel tronc, i a la inscripció Sikarra en signari ibèric, com a referent identificador de la Segarra i símbol de la voluntat de retrobament dels territoris de la seva comarca històrica i natural, en un àrea que supera àmpliament les límits de l’actual comarca administrativa i que avui es reparteix entre tres províncies. En aquest sentit, han estat diverses les iniciatives que hem portat a terme per donar-la a conèixer, entre les més remarcables la publicació d’un article científic a la Revista d’Arqueologia de Ponent (Universitat de Lleida) sobre la seca de Sikarra i l’origen del topònim Segarra, la creació de la Xarxa Sikarra, que aplega entitats de la Segarra històrica, la publicació d’un article a la Viquipèdia i la convocatòria anual del Premi Sikarra.

Ara, per tal de fer un pas més en el reconeixement i difusió de Sikarra, des del Fòrum l’Espitllera hem endegat la campanya “Fem nostra Sikarra”, a partir de la qual proposem a tots els ajuntaments dels territoris que compartim la mateixa comarca històrica i natural i la identitat segarrenca comuna que dediquin un espai públic –un carrer, una plaça, etc.- a Sikarra.

La iniciativa s’inscriu en un dels objectius del Fòrum l’Espitllera, d’efectuar propostes constructives i d’interès, en diferents àmbits, a les administracions públiques, locals en aquest cas, atès que la determinació del nom de les vies urbanes correspon als ajuntaments.

Alhora, des del Fòrum l’Espitllera, com a entitat compromesa amb els objectius del manifest fundacional de la Xarxa Sikarra, “Pel retrobament de l’autèntica Segarra”, signat el 10 de novembre de 2012, de sumar esforços per preservar i potenciar la identitat segarrenca en tots els nostres territoris i en l’àmbit territorial comú, hem informat i compartit la iniciativa amb les altres entitats membres de la Xarxa, oferint la possibilitat de participar-hi en el respectiu àmbit territorial d’actuació.

Els noms dels carrers i places constitueixen un retrat i una de les primeres fonts d’informació de la realitat política, social i cultural d’un país, per la qual cosa des del Fòrum l’Espitllera entenem que la dedicació d’un espai públic a Sikarra, a les viles i ciutats de la Segarra històrica, és una bona manera d’apropar i enfortir el coneixement de la nostra història i identitat compartides.


Font: Som Segarra

dimarts, 21 de juny de 2016

Festa de presentació del capgròs del Fabià Pont

Això ja ho tenim aquí i volem compartir amb vosaltres el cartell definitiu de la festa de presentació i algunes novetats, unes que segur que us agradaran i d'altres que segur entendreu.


Primer de tot anunciar-vos que gràcies a les mans del Xavi Badia, del taller La Gàrgola, al capgròs només li falta una mà de pintura, i pel que diuen els privilegiats que l'han vist, el resultat és espectacular. La resta esperem impacients la nit del 23 pel veure'l aparèixer per la plaça Major.

Les novetats que us volem transmetre són les següents:

Primera novetat... i molt bona: gràcies a la quantitat de mecenes que heu participat en el micromecenatge, ens veiem obligats, novament, a canviar el menú del sopar. Finalment no rostirem cap porc ni cap ovella, sinó que rostirem una vaca, concretament una vedella frisona. Fer una vaca ens permetrà donar cabuda a més gent, per tant si tenieu pensat venir acompanyats ens ho podeu fer saber i passar a recollir els tiquets per La Moderna (c/ Major, 83, de Cervera) a partir de demà mateix! (No us encanteu perquè el límit de sopars que podem servir és de 300!)

Segona novetat... i espectacular: el Jaume Arnella ha decidit escriure i musicar una cançó dedicada al Fabià! No us podem oferir més detalls, haureu de ser a la plaça per escoltar-la. El Jaume Arnella també ens ha cedit els drets per tal d'incloure-la al CD de les cançons del Fabià. Aquest fet provocarà que els CD no estaran disponibles el dia 23, però creiem que l'espera valdrà la pena i els podreu recollir uns dies després. Ja ens posarem en contacte amb vosaltres per tal de perfilar la recollida!

I tercera novetat... : malauradament no tot poden ser bones notícies; a finals de la setmana passada vàrem rebre una trucada del Xabi Arakama excusant la seva presència a la festa de presentació degut a problemes personals. Des d'aquí li desitgem molta sort i força per tirar endavant! Això sí, no patiu, hem estat treballant per trobar un substitut a l'alçada de les circumstàncies. Des de Terrassa arribaran Sigelpa, un grup de folk-core d'arrel irlandesa. La gresca està assegurada!

Salut i fins dijous a les 9 a la plaça!! 


divendres, 17 de juny de 2016

25 edicions del desFOLCa't!

El que va començar a ser el 1992, una trobada d'acordionistes, enguany el desFOLCa't! Festival de Música Tradicional i Popular de Calaf organitzat per la COMTCASE ha arribat a la 25a edició. Us deixo amb els cartells i la nota de premsa de l'esdeveniment que avui comença i acaba diumenge, 3 dies de folk i música a l'Alta Segarra.  




15 concerts per celebrar els 25 anys del desFOLCa't! aquest cap de setmana a Calaf

Albert Pla, Korrontzi, Aspencat, Joan Garriga, Amsterdam Klezmer Band, Pont d'Arcalís, Cobla Catalana dels Sons Essencials, Jaume Arnella, La Tresca i la Verdesca... són alguns dels noms principals del Festival de Música Tradicional i Popular que enguany arriba a la 25a edició.
De divendres a diumenge Calaf acollirà la 25a edició del Festival de Música Tradicional i Popular, el desFOLCa't!, i ho farà recuperant la programació de tres dies que en els darreres edicions s'havia vist limitada a dissabte, tot i mantenir la centralitat i la majoria de concerts pel mateix dia. Fins a 15 actuacions musicals convertiran les places i bars de Calaf en l'epicentre de la música popular durant els tres dies, amb canvis tant d'ubicació com de programació en un dels festivals estiuencs de referència de la Catalunya Central.

Albert Pla, Korrontzi, Aspencat, Joan Garriga, Cobla catalana dels Sons Essencials, Pont d'Arcalís, Amsterdam Klezmer Band, Jaume Arnella, Dead Bronco... són alguns dels noms principals d'un cartell que ofereix un concert a la sala gran del Casal de Calaf divendres nit (Albert Pla i Korrontzi, per 15€) i diumenge migdia (Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia aleví, per 5€) i un dissabte on els espectadors podran gaudir de fins a 12 concerts en diferents espais de la vila per una única entrada de 6€.


Us hi esperem!
 

Divendres 17 de juny – 15€ 

22:00h: Albert Pla & Diego Cortés (Catalunya) Casal de Calaf
23:30h: Korrontzi (País Basc)Casal de Calaf

Dissabte 18 de juny – Matí

De 10h a 13h: 22a Trobada de puntaires de Calaf – Plaça dels Arbres (Gratuït)
De 10h a 13:30h: Taller d’acordió “24 rumbes per a diatònic” a càrrec de Carles Belda – Casal de Calaf15€

Dissabte 18 de juny – Tarda i nit – 6€ 

17:30h: La tresca i la verdesca (Catalunya) – Plaça Barcelona 92
IV Trobada de colles bastoneres amb Bastoners de Copons (Copons), CBA Manrússia Van del Pal (Manresa) i Els Ceballuts (Sant Feliu de Llobregat)
18:45h: Pasqual i els desnatats (Catalunya) – Plaça Barcelona 92
19:45h: Jaume Arnella (Catalunya) – Plaça Barcelona 92
20.30h: Sopar PopularPlaça Barcelona 92
Entrepà de botifarra, postres, beguda i cafè. 8 euros
21.20h: Presentació del 25è Festival de Música Tradicional i Popular – Plaça Barcelona 92
21.30h: Cobla Catalana dels Sons Essencials (Catalunya) – Plaça Barcelona 92
Espectacle inaugural DesFOLCa’t 25 anys
23:00h: El Pont d’Arcalís (Catalunya) – Plaça Barcelona 92
23:15h: Betzuca (Catalunya) – Bar Canet
23:45h: Joan Garriga & Madjid Fahem (Catalunya) – Bar Rosa
00:15h: Dead Bronco (País Basc)Pub Skàndol
00:15h: Polekeleke (Euskadi) – Plaça Barcelona 92
00:45h: Amsterdam Klezmer Band (Països Baixos)Plaça Barcelona 92
01:45h: Pànic (Catalunya) – Pub Skàndol
02:30h: Aspencat (País Valencià) – Plaça Barcelona 92

Diumenge 19 de juny – 5€

12:00h: Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia aleví (Catalunya)
– Casal de Calaf

dimarts, 14 de juny de 2016

Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016
Títol original: Mortadelo y Filemón. Río 2016
Autor: Francisco Ibáñez
Traducció de: Tina Vallès
Col·lecció: Mestres de l'Humor nº42
Publicat per: Ediciones B, abril de 2016
Format: Cartoné, 48 pàgines, Color
Preu: 12,90€



Enguany hi tornen a haver Jocs Olímpics. En aquesta ocasió viatgem fins al Brasil, on Rio de Janeiro en serà la seva seu principal. 

Brasil és un dels països de moda, entre la crisi política en vers la destitució temporal de la presidenta Dilma Rousseff i el virus del Zika, tothom en parla, tot i així els Jocs Olímpics sembla que van aguantant. 

Així que quan hi ha un esdeveniment de gran envergadura, els dos agents de la T.I.A, sempre hi fan cap, i així tenim aquest nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó: Rio 2016. A Rio de Janeiro, els dos agents no hauran d'investigar ni la crisi política, ni el virus, ni casos de corrupció en motiu dels Jocs, si no que hauran de descobrir qui és el responsable que subministra estranys productes als atletes amb la conseqüència que perden totes les seves facultats. Ja que estan vetats a l'equip espanyol, hi hauran d'anar amb l'equip de Terra-dels-ases del Tros-del-suro (Tot i que va sense guions, crec que és més correcte posar-los-hi). A més a més ens trobem certa referència a l'aventura dedicada a Londres 2012, ja quan els dos agents saben que han d'anar als Jocs Olímpics, no en volen saber res i foten el camp a marxes forçades, evidentment els van a buscar per que facin la missió. I és que aquestes, les missions, sempre acaben malament.  

Per altra banda vull recordar que entre els dos últims àlbums publicats, hi ha un salt en la numeració: El tresorer (abril 2015) és el número 39 i Eleccions! (novembre 2015), el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per aquest, Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per ordre. Aquest nou àlbum però ha rebut el número 42. Així que ara tenim per una banda el 40 i 41 i per l'altra banda el 43 i 44, sense utilitzar. Veurem que passarà en els propers àlbums. 

dissabte, 11 de juny de 2016

El drac de gel

Títol: El drac de gel
Títol original: The ice dragon
Autor: George R.R. Martin. Il·lustracions de Luis Royo 
Traducció de: Emma Piqué Buisán
Publicat per: Edicions Bromera, abril 2016
Format: Cartoné, 15 x 23.2 cm, 128 pàgines
Preu: 15,95€

Tot mirant la 6a temporada de Game of Thrones i esperant que en George R.R. Martin acabi el 6è llibre de Cançó de gel i foc, The winds of winter (Els vents de l'hivern), i que es publiqui, des del passat abril podem gaudir d'una altra obra seva en català: El drac de gel, afegint-se doncs als 5 llibres de la famosa saga també publicats en català. La versió original de llibre fou publicada el 1980 i l'any 2014 se'n va fer una nova versió aquesta il·lustrada per en Luis Royo. És aquesta segona versió la que ens ha arribat a mans d'Edicions Bromera, situada a Alzira (País Valencià).

A diferència de la mencionada saga literària, ens trobem en una obra curta, que podríem classificar sense cap problema com a conte, de fantasia això sí, amb un rerefons tendre i trist. A El drac de gel,  a coneixerem l'Adara una nena que va néixer en una de les pitjors gelades que es recorda. En motiu d'això, el fred resideix en ella, i són els hiverns, les èpoques que l'Adara gaudeix més. Des de ben petita que rep la visita d'un drac molt estrany, un drac de gel, amb el qual hi està molt còmode a diferència de la gent del poble on viu. Amb ell, l'Adara s'oblida de les guerrers, que de mica en mica es van fent més presents allà on viu, com també dels dracs de foc, utilitzats en aquestes.

Sense dubte molts aspectes del conte ens recordaran a la saga Cançó de gel i foc: dracs, gents de dracs, la relació que es crea entre una nena i un drac, com també la contraposició entre les terres d'hivern i les d'estiu. Tot i així entre les publicacions originals de El drac de gel i Joc de trons, el primer de la saga literària, hi ha 16 anys de diferència. Potser aquest conte va ser una petita primera pedra del món de gel i foc que anys després crearia. 
 
No ens podem oblidar de les magnífiques il·lustracions que acompanyen el llibre, obra del dibuixant aragonès Luis Royo, especialitzat en dibuixos eròtic-fantàstics, les quals reflecteixen el caràcter fantàstic que ens transmet la història. 
 
El drac de gel pel fet de ser una de les primers obres d'en George R.R. Martin, magníficament il·lustrat per en Luis Royo, i que ens ha arribat en català, no us pot faltar a la vostra biblioteca particular. 

dijous, 9 de juny de 2016

Naruto

Títol: Naruto
Títol original: Naruto (ナルト)
Autor: Masashi Kishimoto
Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Glénat/EDT i Planeta Cómic. Juny de 2006 a abril de 2016
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 192 pàgines aproximadament. 
Nº de volums: 72
Preus originals dels volums: Volums 1-34 a 5€/volum; Volums 35-54 a 6,5€ volum (també els 34 anteriors); Volums 55-72 a 7,5€/volum (també els 54 anterior). Total gastat = 435€.
Preus actuals: 7,5€/volum




Aquest passat mes d'abril, Planeta Cómic va posar a  la venda el volum 72, el darrer de Naruto, el manga de ninges d'en Masashi Kishimoto. El seu primer volum en català es remunta al juny de 2006 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Naruto en català. Vegem-ne una mica la seva història.

El meu primer contacte amb Naruto, l'edició en castellà, i l'arribada de l'edició en català, tot fent el canvi cap aquesta edició.   
 
Situem-nos a la tardor de 2005, època que en que em vaig endinsar en el món del manga. En aquells moments i des de feia ja temps el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat però amb un un gran poder misteriós. Aquest viu a la Vila Oculta de Konoha, i té un somni: Esdevenir Hokage, o sigui, el cap de la vila, i així ser reconegut com un gran ninja. Publicat en castellà per Ediciones Glénat, llavors, el novembre d'aquell any, hi havia 19 volums publicats amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim volum publicat, algun posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27, al febrer de 2007, essent aquest el final de la primera part del manga.


Però l'any anterior, el mes de juny del 2006, Ediciones Glénat va treure el primer volum del seu segon manga en català, i aquest fou Naruto, amb un atractiu preu de 5€/volum. Així doncs tornant al febrer de 2007, amb 9 volums publicats en català, vaig prendre una decisió, em vaig vendre els 27 volums de l'edició castellà, i així amb els diners obtinguts, els vaig anar invertint amb els volums en català publicats i s'anirien publicant en català, els quals em van permetre arribar als seus primer 18 volums, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al tom 72 en català, el darrer.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, com ja he dit, per que fos atractiu pels nous lectors, i així, amb periodicitat mensual, anirien sortint nous volums.

En arribar al març de 2009, amb 33 volums publicats, el darrer al febrer, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 34 va sortir a l'abril del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Al seu temps vaig fer números i la veritat molt dubtós tot plegat. 

Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 34 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 35 ja sortirien a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 51.

També cal dir que del volum 44 al 48, degut a decisions editorials, i segons recordo provinents de la casa mare francesa (Glénat és una editorial de França)), aquest van ser impresos en paper de menys qualitat, apreciant-se un color lleugerament groc.

També justament a partir del volum 44 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de la sèrie.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el nou logotip EDT. Aquest canvi va comportar que els volums 52, 53 i 54 presentessin aquest nou logotip i nova marca:




Però aquests 3 van ser els únics que va publicar l'editorial sota aquest nom. A mitjans de setembre, es va saber que l'editorial perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Naruto a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobre tot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Naruto se'n va a Planeta

Planeta deAgostini no es va fer esperar a dir que tenia la llicència de Naruto, i que continuaria també l'edició en català, però aquesta es va fer esperar. Al març de 2013, la nova editorial de Naruto, va comunicar que a partir del juny es publicaria dos volums per mes, excepte agost, i així al novembre ja s'atraparia l'edició en castellà, coincidint en el número 64. Amb aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors, alguns dels quals ja serien impresos sota la nova editorial tal com es va poder veure al Saló del Còmic del 2013.

Naruto volums 55 i 56, publicats el juny de 2013, ja per Planeta

I d'aquesta manera Planeta, reimpressions de volums anteriors a part, ha publicat els 18 últims volums de Naruto en català, del 55 al 72. A patir del volum 64, la periodicitat es va espaiar, uns tres volums l'any, degut a la proximitat amb l'edició japonesa. I bé tal com ja he comentat, finalitzant-se aquest passat abril. A més a més, hi hauria haver pogut un nou canvi de logotip, quan aquesta va passar a anomenar-ser Planeta Cómic comunicat-ho l'octubre de 2014, tot fent-se efectiu el canvi de logotip a partir del gener de 2015. Afortunadament degut a la més o menys propera finalització del manga, aquest mantindria el logotip de Planeta deAgostini, així doncs tal com es pot apreciar en la següent imatge, Naruto presenta 3 logotips editorials. En cas contrari, en tindria quatre.

Naruto, col·lecció completa, 72 volums
Les errades de l'edició

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Això ha passat tant a l'època Glénat/EDT i també amb Planeta, en aquest últim cas, ja que el tinc més present i l'he pogut localitzar, és al volum 60 a la pàgina 101 (capítol 571 Mode bijû). En aquest cas comentat són 5 textos afectats. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà, fins i tot algunes pàgines senceres. De presència de textos en castellà tan ha passat amb Glénat/EDT com amb Planeta. De pàgines senceres, n'he pogut localitzar algunes de l'època Glénat:

- Volum 43, pàgina 195. A més a més el text de la contraportada és el que pertany al tom 44.
- Volum 45, pàgina 152.
- Volum 46, pàgina 44. En aquest cas, l'editorial va penjar un enllaç amb la pàgina corregida, per tal que estigués disponible. 

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Naruto m'ha fet companyia durant uns 11 anys, comptant també l'època que el comprava en castellà,  que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: Les primeres aventures d'en Naurto, la Sakura, en Sasuke i el professor Kakashi; l'evolució d'en Naruto com a ninja, anant coneixent tots els aspectes que formen part del seu poder, i l'aparició del gran grup d'enemics, els Akatsuki, que han comportant els grans conflictes i secrets de la història.

Una de les grans elements a destacar és la multitud de personatges que apareixen i que l'autor ha de saber gestionar donant-los la personalitat adequada sobre tot aquells més rellevants per tal que al lector no els hi sigui indiferents. Sempre n'hi ha aquell secundari que en algun tram de la història agradarà més el lector que el protagonista. No tant per la superforça que pugui tenir si no per les habilitats i el tarannà que pugui tenir. En el meu cas, en Shikamaru Nara és un dels meus personatges preferits. A més de la multitud de personatges, també ens trobem amb diversos flaixbacs quan ho requerix l'argument, comportant que la història es vagi fent complexa, esdevenint un entremat de diferents històries.
Tal com ja he comentat, Naruto, fou el segon manga en català per part de Glénat, ara de Planeta, havent esdevingut el manga en català més llarg publicat, pel qual s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Planeta, per portar a terme aquest projecte fins al final, malgrat les diverses traves que s'hagin pogut trobar. Moltes gràcies!

Naruto, volums 1 (Glénat, juny 2006) i 72 (Planeta, abril 2016), el primer i el darrer