L'infinit dins d'un jonc (Edició gràfica)

Títol: L'infinit dins d'un jonc (Edició gràfica)
Títol original: El infinito en un junco (Edición gráfica)
Autors: Irene Vallejo (autora obra original), Tyto Alba (adaptació del text i il·lustracions)
Traducció per: Núria Parés Sellarés
Publicat per: Columna Edicions, setembre de 2023
Format: Cartoné - 19 x 26 cm -  192 pàgines -  Color
Preu: 16,90 €

Molt sovint hi ha obres multiguardonades que desconeixes, no en va un no ho abastat tot. Però es pot donar el cas que aquestes obres puguin tenir segones vides, com poden ser les adaptacions, i siguin a partir d'aquestes que coneguis per primer cop la seva existència.

És el cas de L'infinit dins d'un jonc, un assaig de l'aragonesa Irene Vallejo que es va publicar originalment en castellà el 2019 per Siruela, del qual se n'han venut més d'un milió d'exemplars arreu del món, havent-se traduït a 35 llengües, entre elles en català per Columna l'agost de 2020, i havent estat guardonada amb una desena de premis.

Malgrat tot això no en tenia coneixement, però ha estat la seva adaptació gràfica, sent el còmic el format, per part de Tyto Alba, amb la que he conegut aquesta obra amb tant de reconeixement. 

Desconec l'obra original, i per tant el que conec és el treball fet per Tyto Alba, adaptant el text d'Irene Vallejo, sense saber allò que no s'ha adaptat. Però malgrat això, hi ha una cosa clara, que qui ens parla en tot moment és l'autora original. I les seves paraules ens atrapen, la lectura és molt atractiva i atraient. 

I el motiu de tot això el tema del qual ens parla, l'origen del què avui coneixem com a llibres en aquella Mediterrània oriental del món que anomenem antic. Doncs és un llibre que en parla de la història d'aquests i dels seus parents, sent dels més rellevants, el conegut papir.

Alexandria, ciutat grega d'Egipte, fundada per Alexandre el Gran, amb l'arribada de dinastia ptolemaica en va esdevenir la capital, i amb la creació de la Gran Biblioteca il·luminaria culturalment el món de les grans civilitzacions del vell món, tal com faria el Far que ens construiria temps després.

En ella, volia recopilar tot el coneixement del món que es coneixia llavors, i el material més utilitzat llavors per representar-lo era el papir, també invent egipci, del mateix nom que la planta del qual procedeix. D'alguna manera doncs Alexandria va esdevenir el km. O cultural d'aquell món.

A partir d'aquí anirem aprofundint a tot el que envoltava aquells rotlles de papir tan preuats. Des de l'escriptura primigènia sumèria, seguint pels grans comerciants que foren els fenicis, exportant la seva escriptura la qual fou usada pel grecs per crear el seu alfabet, i fent del grec escrit la "lingua franca" d'aquells temps, i que posteriorment amb els romans va arribar l'alfabet llatí, influenciat pel grec, esdevenint aquest amb el pas dels segles internacional, utilitzat per múltiples llengües ben diverses, i segons els casos, personalitzat amb lletres pròpies.

I tenint el papir i un alfabet per escriure, van venir els escriptors, i amb ells la poesia, la prosa, les obres d'arts, les lleis, i tot allò que es creuria útil que restés escrit. Generalment, foren els homes els grans autors que ens han arribat, però per sort, malgrat el que llavors eren les societats, també tenim notícies de dones que van escriure, i de les quals afortunadament en tenim coneixement, van ser revolucionàries en els seus contextos. Però en un món on l'esclavitud era ben normal, foren molts esclaus que van esdevenir copistes o altres tasques relacionades i que sense saber-ho van ajudar a escampar les paraules que escrivien en aquells papirs tant en l'espai com en el temps. 
 

Des d'aquell antic món de la Mediterrània oriental, que de mica en mica s'anava occidentalitzant, quan des de Roma es va crear un nou món geogràfic i polític, anirem fent salts en períodes temporals del futur, per anar contrastant tot el que se'ns va presentant. I com veurem molts elements s'aniran repetint malgrat la llunyania geogràfica i temporal.

En el fons en cada societat, s'ha dictaminat que era permissible i que no era, i per tant els llibres, en el sentit general, les biblioteques i els escriptors, entre d'altres, han estat víctimes perseguides, però també elements de resistència, que  malgrat tot, han sobreviscut i persistit, i així podem conèixer ara com eren els temps passats.

Amb el temps, el papir va anar deixant de ser el suport d'escriptura, el pergamí, fet a partir de pell animal, va esdevenir un suport molt utilitzat durant molt de temps, però la revolució va arribar amb el paper, invent xinès, i amb la creació de la impremta, amb els quals van crear els llibres tal com els concebem avui en dia, tot convivint amb una altra mena de suport ben diferent, l'electrònic/digital.

I convivint amb les magnífiques paraules d'Irene Vallejo que Tyto Alba ha adaptat, hi tenim les també magnífiques il·lustracions d'aquest dibuixant, complementant-se perfectament els dos elements, amplien el que les paraules ens estan dient. 

L'infinit dins d'un jonc ha estat una lectura que m'ha captivat, amb la qual he après història de moltes històries. Històries de gent de la qual ens ha arribat els seus noms i obres seves, alguns més coneguts que d'altres, més homes que dones, perseguidors i perseguits, textos que s'han salvat de les corresponents percussions i, per tant, molts més que no ens ha arribat, i en mig de tot plegat tota de gent anònima que amb el temps que s'han vist embolcallats de diversa manera per aquest objecte que anomenem llibres. Quelcom que va néixer d'una planta riberenca, i que per caprici dels humans, hi van saber crear tot un univers infinit.

Paraula de jueu

Títol: Paraula de jueu
Autor: Martí Gironell
Publicat per: Columna Edicions, agost de 2020
Format: Cartoné amb sobrecobertes - 15 x 23cm  - 472 pàgines
Preu: 21,50 €

 

 

El passat agost de 2020, es va posar a la venda Paraula de jueu on en Martí Gironell continua la història d'El pont dels jueus,  però havent passat quasi tres-cents anys després, del segle XI al segle XIV. No el vaig comprar immediatament llavors, el vaig comprar a principis d'octubre, i des de llavors ha estat una lectura que de manera pausada he anat llegint fins a finals de febrer.

L'any 1315, un fet trasbalsa l'antiga vila comtal de Besalú, una forta tempesta s'ha emportat aigües avall el seu element arquitectònic emblemàtic, el seu pont, dissenyat i fet construir per en Prim Llombard. Els anys passen, i trobant-nos el 1337, finalment s'inicia la reconstrucció del pont. El seu mestre d'obres és en Pere Baró, introduït a l'epíleg d'El pont dels jueus, ja mencionant-nos també la necessitat de fer obres al pont, havent estat derruït. Així doncs llavors, l'epíleg, un final obert, que ja ens deia que hi podria haver una segona novel·la amb la reconstrucció del pont com a eix central, que és el que ens trobem amb Paraula de jueu. 

 

A les obres, hi entra a treballar el jove jueu Yehoyakim "Kim" Llombard, besnét d'Ítram Llombard, i per tant rebesnét d'en Prim Llombard, així doncs el llinatge familiar comportarà que la reconstrucció del pont esdevingui quelcom personal per ell. Les obres van a bon ritme fins que un dia el subministrament de pedra s'atura. Un nou complot ha aparegut per tal que Besalú no pugui recuperar la seva esplanador, tot sembla indicar que la solució s'ha de trobar allà on hi ha el rei, i aquest lloc és Barcelona, i tot parlant amb ell desencallar la situació.

Cap al Cap i Casal de Catalunya hi farà cap en Kim, per tal de seguir de prop les negociacions entre els jueus que estan al servei del monarca i aquest mateix, el llavors jove rei Pere III el Cerimoniós. Barcelona serà l'escenari on aprendrà moltes coses, i una d'elles és la dura confrontació entre cristians i jueus, cosa que en Kim en serà un important testimoni, sent la comunitat jueva, la perjudicada d'aquesta confrontació. El concepte "pont", de manera figurada, serà molt present, en aquesta etapa d'en Kim, i si l'obstacle a superar són les discrepàncies entre les dues comunitats, a l'altre extrem del pont d'en Kim, hi ha l'Ester, una jove minyona cristiana.

La reconstrucció del pont i la consegüent situació interreligiosa a Barcelona, seran els dos grans temes, que viurem a Paraula de jueu.

Ara no recordo prou bé, el pes que tenia la religió jueva, a El pont dels jueus, en el sentit de fins a quin punt s'aprofundia en ella, però aquí certament m'ha sorprès i per bé la profunditat amb què en Martí Gironell ens presenta aquesta religió molt propera a la cristiana, i amb motiu dels fets històrics, i ja des de l'antiguitat, alhora tan llunyana, exòtica i desconeguda, en part per haver tingut més en compte les diferències que les semblances. El tan actual integrisme religiós ha estat present al llarg de la història i en totes les religions. 

A part del fet religiós, també viurem la Barcelona del segle XIV, com s'organitzava, com era la seva gent, els seus oficis, la justícia, el dia a dia d'aquella ciutat. Un retrat de la nostra capital.  

 

És doncs una obra molt completa, abastant diferents temàtiques, que ens permet tenir una bona idea de com era la Catalunya medieval del segle XIV. Una excel·lent continuació d'El pont dels jueus.

 

 

El pont dels jueus (Columna, febrer de 2007) i
Paraula de jueu (Columna, agost de 2020)

La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol: La noia que va viure dues vegades (Millennium 6)

Títol original: Hon som måste dö (lit. Ella ha de morir)

Autor: David Lagercrantz 

Traducció de:  Marc Delgado i Casanova

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició: agost de 2019

Format: Rústic amb solapes - 15 x 23 cm - 552 pàgines

Preu: 22,5 €

A finals del passat agost de 2019, uns dos anys després la publicació  de L'home que perseguia la seva ombra, ens ha arribat la sisena entrega de la sèrie Millennium, sota el nom de La noia que va viure dues vegades. La parella detectivesca sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 38 capítols (pròleg i epíleg inclosos), amb la qual es tanca la trilogia d'en David Langercrantz posant punt final a la sèrie creada per l'Stieg Larsson.

El vaig comprar durant la 37a Setmana del Llibre en Català, començant-lo llavors i finalitzant-lo a mitjans de gener. Ha estat una lectura que m'he pres amb calma, per assaborir-la com es mereix, i sent addicte des dels primers moments.

Aquesta nova aventura se situa poc temps després dels fets ocorreguts al llibre anterior, situant-nos ara al mes d'agost. La Lisbeth Salander s'ha estat preparant per a la batalla final contra la persona que ha esdevingut el llegat d'en Zala, la seva germana Camilla. Durant temps, la Lisbeth s’ha estat acostant al seu objectiu: ha deixat enrere Estocolm, viu a Moscou, i també canviat d'imatge, cosa que acostuma a fer per passar desapercebuda. Però tot i tenir la idea ben clara del que ha de fer, desfer-se per sempre mes de la seva germana serà complicat, com veurà està molt ben situada i protegida, no en va és l'hereva del seu pare, comptant amb què està ben rodejada, té fort caràcter i un gran atractiu. A més però, la Lisbeth en certs moments, es veurà envoltades de dubtes sobre el passat d'ella i la sa germana. Començarà una persecució entre les dues germanes Salander. Els papers de caçador i presa s'aniran alternant entre elles. Al final només una d'elles podrà quedar viva. I tot mitjà i mètode útil serà utilitzat.

En Mikael Blomkvist, d’altra banda, es veurà involucrat en investigar que la mort d’un misteriós rodamón.  D'ell inicialment se sabrà que guardava el número de telèfon del periodista en una de les seves butxaques i que des que voltava per Estocolm, no parava de pronunciar el nom del ministre de Defensa suec, en Johannes Forsell. A mesura que anirà investigant, en Mikael anirà descobrint que aquell rodamón, no era un simple sense-sostre més, darrere d'ell hi ha quelcom amagat que es resisteix a sortir a la llum. Així que arribat a un cert punt necessitarà l’ajuda de la Lisbeth, i així els seus dos camins es tornaran a creuar, tot descobrint la identitat i la història del rodamón i perquè abans de morir parlava insistentment d'en Johannes Forsell.

La darrera aventura d'aquesta segona trilogia i de la sèrie Millennium és una novel·la que barreja escàndols polítics i enigmes en les altes esferes de poder,  amb el desenllaç de la història de la Lisbeth Salander, que amb el seu passat i present, ha captivat a tants i tants lectors. S'entrellaçarà fins a les últimes circumstàncies el duet Salander-Blomkvist.

En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'obra creada per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original i jo vam veure amb llibre anterior, recuperarem el tema de la postveritat o fake-news, un tema de moda actualment, sobretot on sempre apareix Rússia i les seves fàbriques de notícies falses, pel darrere i 'és pas aliè, podent afectar negativament a personatges, com veurem en aquesta novel·la. A més en el cas d'investigació principal, ens envoltarem de personatges políticament ben situats, també tenint els seus enemics, alhora que la seva situació actual s'origina al passat, i en un lloc d'allò més peculiar. En aquest cas, Lagercrantz ha tornat a treballar els flaixbacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument de mica en mica i en el seu moment oportú.

La noia que va viure dues vegades és una obra autoconclusiva, pel que fa al cas central que s'investiga a l'obra, i que alhora conclou la segona trilogia de Millennium, aquesta per en David Lagercrantz, tancant els serrells originats durant aquesta segona, alhora que posa punt final a l'obra creada per l'Stieg Larsson al seu dia. Acció, misteri i patiment fins a l'últim moment.

Al seu corresponent dia, fou tota una agradable descoberta i experiència conèixer i seguir les aventures dels personatges de la trilogia original de Millennium. Quan aquesta va continuar en mans d'un altre autor, sempre hi ha gent que en pot ser reticent, passa amb moltes sagues i sèries de tota mena, però pel que fa a mi, aquesta segona trilogia i el seu autor han complert les meves expectatives, aportant el seu gra de sorra en els personatges principals i alhora ampliant argumentalment l'obra en el seu conjunt. Sense dubte una gran continuació amb un bon desenllaç.

Sèrie Millennium, d'Stieg Larsson (trilogia original) i de David Lagercrantz (segona trilogia).
Publicada en català per Columna Edicions.

Visita a la 37a Setmana del Llibre en Català

Del passat 6 al 15 de setembre ha tingut lloc la 37a Setmana del Llibre en Català a Barcelona. Aquests darrers anys, tenia en ment poder-hi assistir i així conèixer l'esdeveniment però al final entre una cosa o una altra no s'hi anava. Enguany sí, que hi he anat, donant-se les condicions favorables. A ComiCat se'ns va demanar que algú de nosaltres hi pogués anar per poder col·laborar en un dels seus actes, i un servidor va ser l'encarregat d'anar-hi. Que tingui constància, ComiCat no hi ha estat present en cap de les edicions de La Setmana, que no vol dir que algú de nosaltres hi hagin anat pel seu compte algun cop. Per tant era un deute pendent que teníem i també tenia jo amb aquest esdeveniment.

Aquest passat dissabte 14 a les 12h del migdia, va tenir lloc la taula rodona Manga en català. A part de jo mateix, també hi van participar l'Oriol Estrada "Captian Urias", en Max Plaza de Ramen Para Dos, l'Oriol Figuerola de la botiga de Reus Terra de Còmic i l'Olga Resina d'Ooso Comics, qui ha organitzat l'acte. 

Durant la taula rodona
Foto extreta del Facebook d'Ooso Comics

Durant la mitja hora que va durar l'acte vam fer un repàs la trajectòria del manga en català.  La primera referència que en tenim és la publicació en un monogràfic de Cavall Fort sobre còmic internacional l'any 1968 de Tonda Haneko, un manga d'una sola pàgina. Un número coordinat per Antonio Martín. D'aquí ja hem de fer un bon salt temporal, arribant el 1992 amb la publicació de Bola de drac en les seves sèries blanca i vermella, però sent conscients que aquest manga és tot un món a part. Amb Ediciones Glénat va arribar una gran diversificació de sèries començant amb Inu-yasha el 2005, seguida entre d'altres de Naruto, Musculman, Fushigi Yûgi i Sakura, la Caçadora de Cartes. Amb el tancament de Glénat, en aquells moments sota el nom d'Editores de Tebeos, va arribar el declivi del manga en català, així per exemple Cinturó Negre va quedar inacabada com també Bleach, heretada per Panini Comics, que tampoc la va acabar. El màxim apogeu de manga en català fou el 2007 amb 69 volums publicats entre totes les sèries que es publicaven aquell any. Actualment ens movem al voltant dels 10 volums.

Es va constatar la falta d'interès de les grans editorials per publicar manga en català, que només tenen en compte els números, totalment legítim, amb ocasions perdudes com per exemple Dr. Slump, o quan també podrien mirar possibles sèries curtes. A falta de les grans, són les petites editorials, que malgrat que els números no vagin bé tenen el compromís per publicar manga en la nostra llengua. Així actualment en aquesta estranya balança, per una banda, com a editorial gran tenim, Planeta Cómic que només publica en català sèries de l'univers de Bola de drac, i en l'altra banda, com a editorial petita tenim Ooso Comics publicant diverses obres de l'univers d'en Go Nagai, sèries curtes però alhora aportant diversitat, destacant per exemple el clàssic Cutie Honey o la que acaba d'estrenar, Dynamic Heroes.

La taula rodona va finalitzar amb una presentació de Cutie Honey The Legend, breu però molt concisa, acurada i encertada.

Després de la taula rodona
Foto extreta del Facebook d'Ooso Comics

Tant abans com després de la taula rodona vaig voltar pels diferents estands de La Setmana, centrant-nos en aquelles que publiquen còmic.

Així a l'estand 8, hi podíem trobar en exclusiva el tercer i darrer volum de Victus, de Norma Editorial, abans que es posi a la venda oficialment el proper 27 de setembre.

A l'estand 45, hi trobàvem, els còmics de Tigre de Paper, entre ells la seva darrera novetat, Fugim!. 

I així també a novetat del mes, a l'estand 21 hi trobàvem el primer volum del nou manga en català d'Ooso Comics, el mencionat Dynamic Heroes. A part d'haver-hi també tots els seus altres mangues.

Així a l'estand 46 hi trobàvem, Mandela i el general d'en John Carlin i l'Oriol Malet, publicat per Comanegra. 

I de còmic infantil tampoc en faltava, havent-hi Cavall Fort, sent el gran referent, com també per part d'Editorial Joventut (Estand 49), els seus còmics posant per exemple Narval i Medu, i també Editorial Base (Estand 53)  amb els Barrufets, Marsupilami o Els infants de la Resistència. 

Evidentment també van caure algunes compres. Dues compres ja s'han mencionat al llarg d'aquesta crònica: El tercer i darrer volum de Victus i el primer volum de Dynamic heroes. Còmic de casa i manga, respectivament. La tercera és la novel·la La noia que va viure dues vegades, amb la qual es tanca la doble trilogia de la saga Millennium, creada per l'Stieg Larsson i continuada per en David Lagercrantz.

Veurem com anirà evolucionat amb el temps el manga en català, i en general el còmic en la nostra llengua. Entre tot esperem, ja sigui jo pel meu propi compte o bé tornant-hi com a col·laborador de ComiCat tornar l'any que ve a La Setmana, si com enguany se'ns demana aportar-hi el nostre gra de sorra.


(Les fotos de la taula rodona han estat extretes del Facebook d'Ooso Comics, tal com s'indica. La resta són d'en Marc Mensa/ComiCat)

L'home que perseguia la seva ombra (Millennium 5)

Títol: L'home que perseguia la seva ombra

Títol original: Manneb som sökte sin skugga (lit. L'home que buscava la seva ombra)

Autor: David Lagercrantz 

Traducció de:  Marc Delgado i Casanova

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició setembre 2017

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 608 pàgines

Preu: 22,5€

A principis del passat setembre, dos anys després la publicació  de El que no et mata et fa més fort, ens ha arribat la cinquena entrega de la serie Millennium, sota el nom de L'home que perseguia la seva ombrat. L'estranya parella sueca formada per la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist han tornat per fer-nos enganxar a una nova aventura plena de suspens i fer-nos gaudir al llarg dels seus 25 capítols (epíleg inclòs).
 

Aquesta nova aventura se situa mig any després dels fets ocorreguts a El que no et mata et fa més fort, situant-nos ara al mes de juny. Degut als fets succeïts al quart llibre de la saga, i malgrat l'acte heroic que va protagonitzar la Lisbeth ara està reclusa a la presó de Flodberga, faltant pocs dies per ser alliberada. Malgrat que intenta passar desapercebuda, davant els abusos que pateix una jove de Bangladesh, la Faria Kazi, la Salander no ho pot ignorar, i finalment decideix fer front a la interna que ha aconseguit fer-se la mestressa del pavelló de la presó, on es troben aquests tres personatges, i que és la causant dels abusos de la Faria. A partir d'aquí la dita perillosa Benito posarà l'ull i tota la seva influencia en la Lisbeth. A partir d'aquest fet, anirem coneixent el per què de la Faria es troba a la presó i tot el que hi ha a darrere.   

Però la Lisbeth a més és la persona comuna que ens portarà a seguir l'altre cas que té lloc en aquesta història i es que l'afecta personalment. La jove va rebre la visita del seu amic i vell Holger Palmgren, el qual li explica que va rebre una sèrie de documents que contenen informació sobre abusos que va rebre ella durant la seva infantesa per part d'institucions del govern suec, situant-se aquests abans dels que coneixem de la trilogia original, però que la vegada hi estan relacionats. Serà doncs en aquest assumpte, que la Lisbeth demanarà ajuda a en Mikael Blomkvist per esbrinar-ne tot el que hi ha al darrere, i a mesura que vagi investigant hi veurà un nou i important cas per explicar a la seva revista Millennium.    

En David Lagercrantz, ha tornat a estar a l'altura de l'essència i personatges creats per l'Stieg Larsson. Seguint el camí creat amb la trilogia original, recuperarem com certes institucions governamentals feien i desfeien com volien, donant a entendre que els seus projectes eren dignes de la ciència i de la investigació, però sortint-ne perjudicats els més desvalguts, sovint minories ètniques o d'estrat social molt baix, posant de clar exemple la Lisbeth i la seva família, com prou bé sabem i sabrem en aquest cinquè llibre. No revelaré de què es tracta l'experiment que s'hi explica, per mantenir la incògnita d'un dels principals punts de l'argument, però és tota una atrocitat realitzada malauradament en el nom de la ciència i la investigació, que tenia lloc en èpoques no gaire llunyanes i sovint passava en diversos països. En aquest cas, Lagercrantz ha treballat perfectament els flaix-bacs, tot combinant passat i present, tot enllaçant els fets per anar explicant l'argument.

L'altre cas que té lloc en aquest llibre, el de la Faria Kazi, veurem com malgrat ser a Europa, a Suècia concretament,  les dones de religió musulmana, malgrat l'entorn extern i progressia del país on viuen, es veuen ofegades i maltractades per l'entorn intern de casa seva, quan l'integrisme religiós islamista hi esdevé present.

I com a altre tema mencionat, hi tenim la post-veritat, un tema de moda actualment, sobre tot a partir de les darreres eleccions presidencials dels EUA, especialment present a les xarxes socials, en que a falta de tenir criteri propi, ja no sabem diferenciar el que és veritat i el què és mentida. El tractar fets del dia a dia, de l'actualitat, ben reals, fa que l'obra ens sigui més propera i més real del que de per sí ja ho podria ser. 

L'home que perseguia la seva ombra és una obra autoconclusiva, i com he dit, continuant amb el llibre anterior  no gaire lluny temporalment, el que dóna lloc que certes coses relacionades íntimament amb la Lisbeth que hi van passar, i que se'ns recorda en aquest cinquè, encara quedin obertes, i per tant sense dubte ens arribarà un sisè llibre, on es resoldran aquestes assumptes, i que per anar bé, hauria de ser l'últim ja no d'aquesta segona part per part d'en David Lagerkrantz, si no també de tota la saga, ja que allargar-ho massa, potser ja seria contraproduent. Tot dependrà però de com es desenvolupi, el futur sisè llibre, que en principi podem donar per fet que hi serà. La saga Millennium encara té lloc per donar-nos una nova aventura del duet Salander-Blomkvist.

El que no et mata et ma més fort (Millennium 4)

Títol: El que no et mata et fa més fort

Títol original: Det som inte dödar oss (lit. El que no es mata)

Autor: David Lagercrantz

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició agost 2015

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 655 pàgines

Preu: 22,5€

Vuit anys després de la publicació original sueca de La reina al palau dels corrents d'aire i sis de la seva corresponent edició en català, aquest agost de 2015 ens ha arribat la quarta entrega de la serie Millennium, sota el nom de El que no et mata et fa més fort. En Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander han tornat per fer-nos enganxar a la lectura de la novel·la i gaudir-ne al llarg dels seus 31 capítols. 

L'encarregat de continuar la trilogia d'Stieg Larsson ha estat en David Lagercrantz, qui d'una manera magnífica ha captat l'essència de la història que l'autor original va crear i la sabut plasmar amb una magnífica obra. 

Molt temps després del Cas Zalaixenko, la revista Millennium viu moments durs, la seva continuïtat està en perill, degut a un canvi en els propietaris. Per salvar-la faltaria un cas tant excepcional com el mencionat però trobar-ne un és figues d'un altre paner. De cop hi volta, però en Mikael Blomkvist començarà a seguir la pista d'un futur prometedor reportatge, posant-se en contacte amb en Frans Balder, un rellevant informàtic suec especialitzat en intel·ligència artificial, qui assegura tenir informació important sobre el serveis secrets dels Estats Units. Qui sembla que ha col·laborat amb en Balder en aquest assumpte és algú que en Blomkvist coneix molt bé, la Lisbeth Salander. Però quin ha estat el seu paper en aquest cas que hi ha implicats els serveis secrets d'aquesta potència mundial? Quins han estat els veritables motius que han portat a la Lisbeth col·laborar amb en Frans Balder? 

Seguint el camí creat amb els altres llibres, la corrupció als serveis secrets siguin de Suècia o dels Estats Units serà un dels temes tractats, i ho aprofundirem amb l'espionatge industrial utilitzant la pirateria informàtica, la qual la Salander n'és un gran experta com ja sabem. Amb tot és una crítica al Gran Germà, a com d'observats estem a través d'Internet i la telefònica mòbil per les agències d'intel·ligència dels diferents governs. En el fons tot secret per molt ben amagat i encriptat que estigui pot ser utilitzat en benefici de qualsevol, principalment econòmic, tot té preu. 

El que no et mata et fa més fort és una obra autoconclusiva, però deixa portes obertes per continuar la saga. A la Lisbeth li ha quedat algun tema per tancar i en Mikael com a gran periodista que és sempre està a punt pel reportatge revelador del moment. 

Amb l'aparició d'aquesta nova entrega, ara és un bon moment per si abans o al seu dia no ho vau fer per iniciar-vos a la saga Millennium, on sense cap mena de dubte quedareu enlluernats pel duet Blomkvist-Salander com a molts ens ha passat.

El pont dels jueus

Títol: El pont dels jueus

Autor: Martí Gironell

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició febrer de 2007, tretzena edició febrer de 2008

Format: Cartoné amb sobrecobertes, 15 x 23cm, 272 pàgines

Preu: 21,6€


En saber, a través de la distribuïdora Àgora llibres, que Fanbooks publicaria l'adaptació en còmic de El pont dels jueus d'en Martí Gironell, vaig buscar la novel·la, la qual ja té uns quants anys de trajectoria, per poder-la llegir abans del còmic. Així que a principis d'abril ja el tenia a les mans.

Amb El pont dels jueus, és el primer cop que m'endinso en el món literari del Martí Gironell, conegut també per ser l'actual home del transit de TV3.

Era l'any 1066 quan Bernat II de Tallaferro, comte de Besalú viatja fins a la península itàlica i allà aconsellat pel Papa, s'arriba fins a prop de Siena per trobar-hi un important i reconegut mestre d'obres, en Prim Llombard. Allà retirat viu amb el seu fill Ítram vivint a pagès. Però el comte té un objectiu per ell, portar-lo a Besalú per tal que fortifiqui la població sent un pont fortificat l'obra emblemàtica. En Prim en un principi no en voldrà saber res que el temps el convencerà, i amb el seu fill viatjaran fins a aquella terra per ells desconeguda.

Un cop a Besalú, havent presentat el projecte i sent acceptat, les obres començaran sense problemes, però no tot seran flors i violes. Des d'Empúries, el seu comte Hug vol conquerir Besalú i farà el que sigui per aconseguir el seu objectiu, i justament el pont que s'està construint és un obstacle per als seus propòsits. L'Ítram a la seva nova llar ha fet amics, en Simó i la Jezabel de la qual n'ha quedat captivat, però ells són jueus i això li comportarà algun problema, però justament seran els jueus de Besalú que tindran la clau per la defensa de la població davant l'amenaça d'Empúries.
 
A El pont dels jueus ens trobem amb una novel·la de caire històric amb elements fantàstics. A les Notes de l'autor, en Martí Gironell ens aclareix els diferents aspectes si són inventats o reals, i aquests quan van succeir, i que en crear al novel·la com és normal es va permetre llicencies anacròniques per donar vida la història que tenia en ment.

Finalment, voldria fer una comparació si es pot, i és que en les pàgines tenim rivalitats entre cases (comtals), elements màgics i la seva corresponent part eròtica, el que m'ha recordat en la seva petita escala a la magna i complexa Cançó de gel i foc d'en George R. R. Martin.

Una lectura molt recomanable.

Novetat de Fanbooks de maig: Arriba el còmic de "El pont dels jueus" de Martí Gironell

Aquest mes de maig, coincidint amb el 32è Saló del Còmic de Barcelona, Fanbooks publicarà l'adaptació en còmic de la novel·la El pont dels jueus de Martí Gironell. Sabent que Fanbooks en publicaria el còmic, vaig buscar la novel·la, l'edició cartoné de Columna, sent la primera edició del 2007, per així llegir i conèixer l'obra original abans d'endinsar-me en l'adaptació. A dia d'avui porto 16 capítols llegits del 42 que té la novel·la.

Disponible a partir del 15 de maig de 2014! 

El pont dels jueus, de Cesc F. Dalmases, Pam López i Javi Chaler. Basat en la novel·la homònima de Martí Gironell.

Col·lecció Comic Books

64 pàgines, Color, Cartoné, 22 x 28 cm.

12,95 euros

 

El pont dels jueus ha estat un autèntic fenòmen. Després de diverses edicions, i del la publicació d'obres relacionades, arriba l'adaptació en còmic per a lectors joves i adults. El còmic conserva tota la intriga i el trepidant ritme de l'obra de Gironell, però ens permet una altra lectura, emocionant i suggerent, Amb un tipus d'il·lustració que pot agradar a un públic molt ampli.

 

El comte de Besalú encarrega al mestre d'obres Prim Llombard la construcció d'un pont fortificat. Els habitants de la vila veen aquesta obra com a providencial, però aviat una intriga per donar el poder del comtat a un altre senyor voldrà impedir l'obra i portarà molts problemes al constructor. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Els partidaris de mantenir el comte confiaran en la comunitat jueva, confinada al call, per aturar la intriga.

 

El pont dels jueus, de Martí Gironell. Columna, 2007

 

Font: ComiCat

Lliures o morts

Títol: Lliures o morts 

Autors: Jaume Clotet i David de Montserrat

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició setembre de 2012, sisena edició març de 2013

Format: Cartoné amb sobrecobertes, 15 x 23cm, 464 pàgines

Preu: 21€

Pàgina web: Lliures o morts

Foren moltes els personatges que van lluitar  per la causa austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola. Un d'ells fou Ermengol Amill, un pallarès que va esdevenir coronel de miquelets defensant fins l'últim moment les Constitucions, privilegis, usos i costums del Principat de Catalunya.

En Jaume Clotet i en David de Montserrat van recuperar aquest heroi oblidat i van presentar-nos-el en la seva novel·la històrica Lliures o morts. No ho confonguem amb una biografia, no ho pretén ser. Tot i que el marc temporal, els fets històrics i el personatge de l'Ermengol Amill són reals, alguns dels esdeveniments en que participa el protagonista o d'altres personatges són ficció per així lligar la trama de la novel·la que és el que és el llibre. 

Aclarida aquesta qüestió, a Lliures o morts seguirem els passos de l'Ermengol des de que abandona els seu Pallars natal fins als seus últims moments com a Governador de Crotone (Regne de Nàpols). La disputa pel tron de la monarquia espanyola, comportaria que l'Ermengol s'involucrés en el conflicte al bàndol defensor de l'arxiduc Carles d'Austria. Durant la guerra, en la qual va participar en diferents batalles, va viatjar per gran part de la geografia catalana, essent un dels principals caps militars del Front Exterior. El fet que voltem per Catalunya i no estiguem centrats exclussivament a Barcelona, considero que té un gran valor afegit podent succeir l'acció en llocs coneguts pel lector en els quals s'hi pugui sentir indetificat territorialment quan ho llegeix.  És el meu cas, on durant algunes pàgines es relatarà la Batalla dels Prats de Rei de 1711 amb victòria austriacista, i en que els autors hi han volgut ubicar-hi l'Ermengol en moments immediatament anteriors al dit esdeveniment, intuint jo doncs que aquest viatge per la Segarra forma part de la ficció per lligar la història.

Ara bé l'Ermengol nou fou omnipresent a tots els esdeveniments i fets històrics de la guerra, és per això que allà on el coronel no hi ha va arribar, els veurem des del punt de vista d'altres personatges, tant austriacistes com borbònics. Per tant viatjarem per altres racons de la geografia europea, sent un dels més destacats la ciutat de Londres, per motius més que obvis.  

Lliures o morts és una novel·la històrica on repassarem de manera intrepida i captivadora els fets principals de la Guerra de Successió Espanyola tan importants i determinats pels regnes de la Monarquia espanyola en especial el Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó, i evidentment també per la configuració de l'Europa de l'època. 

I tal com diu l'última frase de la història, de manera esperançadora:

Potser no som lliures, però de ben segur que tampoc no som morts.

"Lliures o morts": 20.000 exemplars venuts, obra de teatre i còmic

El passat 19 d'octubre aprofitant la presentació de Lliures o morts (Columna, 2012) a Calaf per part dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserra, vaig comprar-ne un exemplar, però la seva lectura s'ha hagut d'esperar a que acabés la lectura de la trilogia Millennium. Havent ara ja llegit el seu primer capítol, i de quina manera que comença, em trobo que aquest llibre té un llarg recorregut per endavant. No només ha assolit la quantitat de 20.000 llibres venuts si no que a més tindrà dues adaptacions de cara al proper mes de febrer de 2014. 

La primera serà una adaptació teatral, la qual ha anat a càrrec d'un dels seus dos autors, en David de Montserrat. L'adaptació es basa en un monòleg del protagonista que, des del seu càrrec de governador del castell de Crotone (Regne de Nàpols) l'any 1730, reviu la guerra de Successió. El personatge d'Ermengol Amill serà interpretat per l'actor David Planas (Celrà, 1972) en un muntatge dirigit per Víctor Muñoz (Sant Celoni, 1975).

L'estrena de la versió teatral de “Lliures o morts” es farà el proper 7 de febrer a la Sala La Planeta de Girona i girarà arreu del país durant amb diverses funcions que s'anunciaran les properes setmanes.

La segona adaptació serà la seva versió en còmic. La publicació anirà a càrrec de Fanbooks. Tal com he comentat també també estarà disponible pel proper febrer, el dia 20, i tindrà un preu de 12,95€. Estaré a l'aguait de més detalls d'aquesta adaptació.

.

   

Font: Grup 62, ComiCat

La reina al palau dels corrents d'aire (Millennium 3)

Títol: La reina al palau dels corrents d'aire

Títol original: Luftslottet som sprängdes (lit. El castell d'aire que va explotar)

Autor: Stieg Larsson

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició juny 2009, 2a juny 2009

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 848 pàgines

Preu: 22,5€

Al final de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium, teníem a la Lisbeth en una situació no gens agradable. A La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer i últim llibre, reprenem el fil allà on ho vam deixar. La Lisbeth, se'n surt de la situació en que es troba, però per altra banda es veurà en certa manera aïllada del món. Tot i que serà exculpada del suposats tres assassinats, és veu inculpada d'altres càrrecs.

Un grupuscle d'individus mouran cel i terra per tal de treure's de sobre per sempre més la nostra protagonista tancant-la en un psiquiàtric. Ara bé tot i que tenen en compte l'altre protagonista, en Mikael Blomkvist, aquest també ho regirarà tot per salvar la seva amiga i desemmascarar aquest grup tant i tant misteriós i alhora pèrfid. Veurem un Kalle Blomkvist en plena acció, peti qui peti, envoltant-se de tota mena de gent la qual també ha anat veient que s'ha ordit un pla ben fosc contra la Lisbeth, i així fent pinya, entre tots, aconseguir alliberar-la.

La Lisbeth doncs serà el centre d'atenció de dos parts que giraran al voltant d'ella. Tot i el seu cert aïllament en que es troba, arriba el moment que trobarà una escletxa i ella també treballarà i col·laborarà per sortir-se de la fosca situació que esta vivint.

El que es va obrir al segon llibre, en aquest es tanca. L'Stieg Larsson va fer una feina increïble, magnífica ja no només en aquest llibre si no en tota la trilogia. Intens, addictiu, sorprenent són adjectius que es queden curts davant l'obra en que ens trobem. Sense cap manera de dubte, l'Stieg Larsson i el seu duet protagonista Blomkvist-Salander són referents de la novel·la negra actual.

"Lliures o morts" presentat a Calaf

Aquest dissabte 19 d'octubre s'ha presentat al Cafè del Casal de Calaf la novel·la història Lliures o morts. Dit llibre feia temps que el tenia a la llista de futures compres, així doncs l'esdeveniment m'ha anat perfectament no només per comprar-lo si no per conèixer els seus autors, els quals ens l'han presentat, òbviament. A l'acte també hi han assistit dos membres del Miquelets de Catalunya.

A la taula, d'esquerra a dreta: David de Montserrat, Jaume Clotet i Pere Tardà

Ha començat l'acte en Pere Tardà qui ens ha explicat la Batalla dels Prats de Rei que va tenir lloc entre el setembre i desembre de 1711, mostrant-nos mapes de l'època, tant del bàndol borbònic com de l'austriacista. Tot seguit en David de Montserrat, un dels autors, ens ha explicat qui fou Ermengol Amill, un dels militar catalans del bàndol austriacista el qual malauradament el tenim oblidat, i el qual el llibre doncs té l'objectiu de redescobrir-lo i donar-lo a conèixer. Posteriorment ha estat el torn de l'altre coautor, en Jaume Clotet. Ens ha explicat el que va perdre Catalunya en acabar la guerra i allò que des de Castella que se'ns va imposar. Després d'explicar algunes anècdotes i respondre les preguntes del públic assistent, s'ha conclòs l'acte amb la sessió de dedicatòries als llibres.

 En David i en Jordi firmant el meu exemplar de Lliures o morts acabat de comprar.  

Les dedicatòries d'en David de Montserrat a dalt i d'en Jaume Clotet a baix.

Bandera "Viurem lliures o morirem" i llibre

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Millennium 2)

Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Títol original: Flickan som lekte med elden (lit. La noia que jugava amb foc)

Autor: Stieg Larsson

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició octubre 2008, 10a edició març 2010

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 768 pàgines

Preu: 22,5€

Amb Els homes que no estimaven les dones s'inicia la trilogia Millenium d'Stieg Larsson. En aquest primer llibre se'ns presenten el duet protagonista, en Carl Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, a part d'altres personatges. Dels dos protagonistes, serà en Mikael qui coneixerem amb més profunditat.

A La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, ja ha passat un any des del final del primer llibre. Durant aquest aquest any, la Lisbeth s'ha dedicat a viatjar per mig món. Per altra banda, a en Mikael, el desenllaç definitiu del Cas Wennerström li va suposar un èxit i un reconeixement per tota Suècia, comportant tant per ell com per la revista Millennium uns bons moments.

Ara la Lisbeth, ja altre cop a Estocolm intentarà passar desapercebuda per tothom, inclòs del seu company de Hedestad, en Mikael Blomkvist. A Millennium se'ls hi ha ofert la possibilitat de publicar un material que farà que farà tremolar els estament suecs: posar al descobert una xarxa de prostitució de noies menors provinents de l'Europa de l'Est.

La redacció de la revista treballa amb energia i amb il·lusió en el material que publicaran, però de cop hi volta succeeix un terrabastall, tres inesperats assassinats complicaran les coses de mala manera. Les pistes inicials indicaran que al responsable és la nostra Lisbeth Salander. En Mikael però des d'un principi no es creurà aquesta versió dels fets i des de les seves possibilitats farà el que estigui a les seves mans per confirmar que ella és innocent. La Lisbeth com ja sabem, des de l'ombra, no es quedarà amb els braços plegats i també investigarà. Amb el pas dels dies, finalment els seu camins es creuaran. Seran bastant els personatges que s'involucraran en aquests misteriosos assassinats.

Tot girarà al voltant de la Lisbeth, el que com a lectors i a alguns dels personatges, ens permetrà coneixer el passat, els orígens de la jove Salander, tot l'important i el que no sabem d'ella. Secrets molts foscos sorgiran a llum. Serà a ella qui coneixerem.

El llibre acaba amb un bon cliffhanger, per alguns dels personatges com pels lectors, es resoldrà qui hi ha darrere dels els assassinats, ara bé la pròpia Lisbeth Salander es trobarà en una situació no gens agradable. Serà doncs al tercer i últim llibre de la saga Millennium,  La reina al palau dels corrents d'aire, que sabrem el desenllaç de la situació en que es troba la Lisbeth i també com s'acaba de resoldre tot el que s'ha iniciat en aquest segon llibre.

Si l'Stieg Larsson ja ens va sorprendre amb el primer llibre, en aquest segon ja des del principi i sobretot des del moments crucials, ens sorprendrà encara més en relat trepidant, intens i addictiu. Amb moltes ganes del tercer i últim llibre de Millennium.     

Els homes que no estimaven les dones (Millennium 1)

Títol: Els homes que no estimaven les dones

Títol original: Män som hatar kvinnor (lit. Els homes que odien les dones)

Autor: Stieg Larsson

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició juny 2008, 13a edició maig 2009

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 624 pàgines

Preu: 22,5€

El sentit comú ens diu que un escriptor de novel·les es passa una eternitat més o menys indefinida segons el gruix de pàgines en escriure les seves obres. Ara bé quan el llibre arriba a les mans del lector, i l'obra es d'allò més atractiva, es d'allò consumida en poc temps. És el cas de molts de llibres que he anat consumint i comentat aquí, normalment formant part de sagues de múltiples llibres ben gruixuts.

L'última lectura no n'és pas una excepció del comentat. A L'home que no estimava les dones, el primer llibre de la trilogia Millennium del malaurat Stieg Larsson, és la lectura que m'he immers en llargues tardes en la darrera setmana. Un comença a agafar-s'ho tranquil·lament i si acaba enganxant devorant-la amb menys temps del que un presumiblement es pensava en un principi.

L'home que no estimava les dones tracta de temes d'allò més espinosos i al cap i a la fi d'allò més normals, grans nissagues empresarials al més estil Nissaga de poder a la sueca, negocis turbulents, tot començant amb un misteriós i irresolt desaparició d'una adolescent fa 40 anys en la cronologia de llibre. En Carl Mikael Blomkvist un important periodista d'economia suec es acusat i condemnat per difamació a un important empresari, en Hans-Erik Wennerström, en publicar un article a la revista Millennium del qual en Mikael n'és l'editor. Però just llavors un important patriarca ja vell d'un important grup empresarial com de la família que el regenta, en Henrik Vanger, li demana que resolgui el cas de la mencionada desaparició, la qual es tracta de la Harriet Vanger, néta d'un germà seu. El periodista anirà investigant en tot l'entrellat, però en arribar en cert moment creuant-se amb la Lisbeth Salander, una jove d'allò més inadaptada i una gran experta en informàtica, serà quan les peces del trencaclosques començaran a encaixar i s'anirà descobrint de mica en mica la foscor que hi ha darrera de la misteriosa desaparició de la jove Harriet de fa 40 anys. Els dos formaran un duet inigualable i certament imparable i demolidor. Els secrets que descobriran són esgarrifosos, i serà llavors quan coneixerem de debò el significat del títol de llibre.

Aquest llibre és autoconclusiu, les trames que s'obren es tanquen, però el duet Blomkvist-Salander tot just han fet els seus primers passos junts, doncs continuaran el seu camí a La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium.

És el torn d'endinsar-me a la saga Millennium.

Ara que ja fa temps que he recuperat el ritme en la lectura de llibres, toca endinsar-me en una nova saga, aquest cop es el torn de la veterana trilogia Millennium d'Stieg Larsson, novel·les les quals foren publicades en català per Columna Edicions.

1. Els homes que no estimaven les dones
2. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
3. La reina al palau dels corrents d'aire

El motiu principal per llegir dita saga és que aquest proper octubre,  Fanbooks publicarà l'adaptació en còmic del primer llibre de la trilogia, tal com ha avançat ComiCat.

Portada de Dupuis